les llengües dús en letiquetatge dels productes de marca ... · lús del català, com a llengua...

Les llengües d ús en l etiquetatge dels productes de marca blanca de supermercats i hipermercats a Catalunya Tardor 2004

P l a t a f o r m a p e r l a L l e n g u a

Amb el suport de

L e t i q u e t a t g e d e p r o d u c t e s d e m a r c a b l a n c a 1

Les llengües d ús en l etiquetatge dels productes de marca blanca de supermercats i hipermercats a Catalunya Tardor 2004

Estudi sobre l ús de les diferents llengües, i especialment pel que fa al català com a

llengua oficial i pròpia de Catalunya, en els productes de marques pròpies de les grans

empreses de distribució minorista en aquest territori.

Plataforma per la Llengua

Elaboració de l estudi: Bernat Gasull i Roig Coordinació del treball de camp: Héctor Saez i Ortuño

Amb el suport de:


Índex

1.Introducció i objectius ............................................................................

Pàg.

3

2.Metodologia ...........................................................................................

9

3.Dades generals en l ús de les llengües en les marques blanques .....

21

4.Dades generals segons les seccions per tipus de productes ............... 27

5.L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de

supermercats ............................................................................................

39

6.Conclusions ...........................................................................................

58

7. Annexos

Annex 1: Full de recollida de dades ........................................ 63

Annex 2: Bibliografia ................................................................

66

Annex 3: Legislació ................................................................. 68


1.Introducció i objectius


Aquest estudi pretén analitzar si l ús de les llengües en l etiquetatge de les anomenades

marques blanques , o marques pròpies de les grans empreses distribuïdores amb

establiments de lliure servei tipus supermercats i hipermercats, s adequa a la realitat

social i de reconeixement legal de les llengües a Catalunya, i especialment pel que fa a

l ús del català, com a llengua oficial i pròpia d aquest territori (de la part catalana sota

administració de la Generalitat de Catalunya). La llengua catalana és d ampli ús social i la

vuitena llengua d Europa pel que fa al domini lingüístic, amb més de 7 milions de parlants.

Recordem que el català segons l article 3 de l actual Estatut de Catalunya del 1979 és la

única llengua pròpia de Catalunya i evidentment és oficial, així com també ho és el

castellà, oficial a tot l Estat espanyol.

En aquestes situacions i en coherència amb el tracte vers els altres consumidors amb

llengües comparables al català en status legal i pes social arreu dels països democràtics,

se suposa que la nostra llengua hauria d ésser plenament present en l etiquetatge de tots

aquells productes de gran consum1. Tanmateix aquesta situació no sempre es produeix; i

per tant es vol avaluar el grau d aquest desajustament respecte a d altres consumidors

d arreu del món en situacions similars.

És en aquest sentit que s han analitzat les llengües en l etiquetatge de productes de

marca dita blanca , tots ells d ampli consum, del sector sobretot alimentari, però també

de la higiene personal i drogueria, gens especialitzats, i de venda en supermercats i

hipermercats generalistes a Catalunya.

Legislació

Segons l article 34 del capítol V de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística en

els punts 1 i 3 s esmenta:

1. Les dades que figuren en l etiquetatge i en l embalatge i les instruccions d ús dels

productes que es distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català,

en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea.

2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en

l etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d origen, de

1 Aquest aspecte ha quedat ben palès en una exposició sobre l etiquetatge de marques conegudes arreu d Europa: La Llengua en l etiquetatge de les grans marques, realitzada per la Plataforma per la Llengua.


denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es

distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya han d ésser necessàriament, com a mínim,

en català.

3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones

consumidores i usuàries de sectors determinats, i l etiquetatge i les instruccions d ús dels

productes industrials o comercials i que es distribueixen em l àmbit territorial de

Catalunya, d una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i

els tòxics, i també el tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català, seguint

els principis d aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de

l ordenament jurídic.

Pel que fa al punt 3, però, no hi ha cap reglament desenvolupat arran de la Llei. El punt 2

del mateix article se centra en els productes bàsicament catalans de denominació

d origen i artesanals (vegeu més endavant les apreciacions sobre aquests punt en la

Metodologia), que han d estar etiquetats com a mínim en català.

Segons l article 26 del capítol IV de la Llei 3/1993, de 5 de març, de l Estatut del

Consumidor, s esmenta:

a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al

consum i l ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries

relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat.

Així podem concloure que a nivell legislatiu pot entendre s que les empreses estan

obligades a oferir aquesta informació en català per bé la concreció d aquest dret està

pendent d un desenvolupament de la Llei. La responsabilitat i política lingüística de cada

empresa recau purament en la seva decisió i voluntat d atenció al client català, tot i que

puntualment algunes de les empreses o organitzacions del sector hagin pogut signar

convenis de millora de la presència del català en els supermercats i hipermercats inclòs

l etiquetatge de productes propis.

Altres estudis

Pel que fa a estudis previs sobre la qüestió esmentarem els dos estudis que la Direcció

General de Política Lingüística sota la coordinació tècnica de l Institut de Sociolingüística

Catalana va realitzar els anys 1998 i 2000 sobre la situació del català en supermercats i

hipermercats: La llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya. En aquests

estudis, entre d altres, s analitzava l ús del català en l etiquetatge dels productes de marca


pròpia. Ambdós estudis es basaven en superfícies comercials mitjanes o grans, que

pertanyien a cadenes de distribució amb un o més d un hipermercat o bé amb un mínim

de set supermercats a Catalunya. En total es van fer 97 observacions. En cada

establiment s observaven (si n hi havia) 10 productes de marca blanca triats a l atzar per

l observador, de seccions diferents dins la superfície. Algunes de les empreses

analitzades estaven associades a la CEDAC (Consell d Empreses Distribuïdores

d Alimentació a Catalunya), com és el cas de Caprabo, Condis, Grup Miquel i Bon Preu,

així com també Hipercor- a través de El Corte Inglés-. Cal remarcar que aquesta

organització havia signat un conveni amb la Generalitat en el que s acordava que el

conjunt de les empreses integrants haurien de garantir la plena presència del català en

les diferents categories de comunicació empresarial, inclòs l etiquetatge.

Els resultats de l estudi indicaven que el català era present en un 38,9% dels productes

l any 1998 (32% només en català i 6,9% bilingüe), mentre l any 2000 havia disminuït fins

a un 31,4% (28,6% només en català i 2,8% bilingüe). La presència del castellà era

respectivament d un 67,9% per a l any 1998, i un 71,5% per a l any 2000.

Les dades d aquest estudi també expressen una gran diferència en el tractament del

català en l etiquetatge dels productes segons el tipus d establiment de lliure servei. Així,

en els hipermercats s observava una millora d un 17,7% de presència el 1998 a un

20,7% el 2000. Per contra, en els supermercats hi havia una clara disminució en l ús del

català; d un 54,3% el 1998 a un 38,4% el 2000. Tanmateix l estudi conclou que el

sensible descens del català que s observava en els supermercats, es veia compensat en

termes absoluts per quasi tres punts d increment dels productes en català als

hipermercats, que a més mantenien les mateixes xifres de bilingüisme.

La continuïtat d aquest dos estudis, però amb un enfocament més local, es mostra en

l estudi que va portar a terme el Departament de Cultura de la Generalitat amb la

col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística Montserrat amb el títol Estudi

sociolingüístic als supermercats de les comarques de l Anoia, Bages, Berguedà i

Cerdanya (2002). La metodologia emprada és la mateixa que la dels estudis

sociolingüístics anteriors de Política Lingüística. Les dades comparatives indicaven que

els usos lingüístics en l etiquetatge de productes de marca pròpia d aquestes quatre

comarques no variaven significativament respecte als obtinguts per a tot Catalunya per a

l any 2000. Així s observava que la presència de l espanyol en aquests tipus de productes

era del 70,6% (2,3% en bilingüe), i l ús del català era del 31,7% (2,3% en bilingüe).


A banda d aquestes publicacions, la Plataforma per la Llengua va elaborar l any 2001

l estudi El català en els supermercats i hipermercats d alimentació a Catalunya;

estudi comparatiu entre els diferents grups empresarials (2001). L anàlisi dels grups

més importants (els 6 més rellevants) no només senyalava la tendència general pel que

fa a l ús del català en aquest sector sinó que evidenciava el comportament de cada

empresa en concret. L observació de l etiquetatge va fer servir el mateix mètode que els

estudis anteriors amb 10 productes analitzats triats a l atzar de seccions diferents.

A Catalunya, els sis primers grups de distribució alimentària al detall per superfície dels

establiments de venda l any 2000 eren: Carrefour (27,7%), Caprabo (14,6%), Condis

(8,2%), Miquel Alimentació (5,2%), Mercadona (4,9%) i Bon preu (4,7%). La resta de

grups suposaven el 34,7% de la quota de venda. L ús del català en l etiquetatge de

productes de marca pròpia era: Bon Preu un 100% dels productes eren en català, a

Condis un 93,4% eren en català mentre un 3,3% eren en bilingüe, a Caprabo eren un

66,3% en català i un 8,3 % en bilingüe, a Carrefour l ús del català era del 0% (inclosos

Champion i Dia), a Mercadona també era del 0%, i al Grup Miquel també era del 0%.

En l article Etiquetar en català , elaborat per Joan Solé i Farners Llinàs, en el número 25

del tercer quadrimestre del 2002 de la revista Llengua i ús de la Direcció General de

Política Lingüística, es reunien dades de diferents estudis realitzats durant els anys 1998,

2000 i 2001, tot i derivant-se una classificació de les empreses distribuïdores amb

marques pròpies segons el comportament lingüístic en l àmbit de l etiquetatge. Aquests

n eren els resultats:

Taula 1:

Presència del català

Grups empresarials amb etiquetatge de marques pròpies

Majoritària o bilingüe

Intermarché, Bon Preu-Esclat, Condis, Caprabo, Sorli-discau, Consum-Eroski

Minoritària o testimonial

Kampio, PlusFresc, Mercadona, Maxim-Maxor-Supeco-Superstop, Maso, Maxi70-SOC

Nul·la Alcampo, Carrefour-Dia-Champion, Hipercor, Lidl, Sabeco, Grup Miquel-Zero-Superavui.

Els darrers resultats respecte l ús del català en les marques dites blanques , els

proporciona l estudi 2003. L etiquetatge en català en vins i caves de denominació

d origen, elaborat per la Plataforma per la Llengua; per bé se centra exclusivament en

aquells productes que són vins i caves catalans de denominació d origen. En la taula 2

en podem veure els resultats:


Taula 2: Llistat de supermercats analitzats amb marques pròpies i idioma que fan servir en vins i caves de denominació d origen.

Nº Productes Grup

distribuïdor

Marques pròpies D.O.

Acompleixen

la Llei

No

acompleixen la

Llei

Carrefour Carrefour (René Barbier, Sant Llach,

Castell de Llach), Dia (Solell de Flix,

Gran Astoria)

Penedès i

Cava

0 (0%) 6 (100%)

Caprabo Caprabo, Aman Deloi Penedès i

Cava

8 (67%) 4 (33%)

Mercadona Polian, Vinyes Roges (Jaume Serra),

Cabré i Sabaté (Jaume Serra)

Penedès,

Catalunya i

Cava

0 (0%) 12 (100%)

Grup Miquel Gourmet i Primera Flor Penedès i

Empordà-

Costa

Brava

3 (50%) 3 (50%)

Bonpreu Morastrell Penedès i

Cava

6 (100%) 0 (0%)

Auchan Alcampo-Vall de Juy Penedès i

Cava

0 (0%) 9 (100%)

Grupo Eroski Reguart Penedès i

Cava

0 (0%) 8 (100%)

Ahold Castell Llord Catalunya i

Cava

0 (0%) 5 (100%)

El Corte Inglés Corte Inglés-Rebesa Penedès i

Cava

0 (0%) 6 (100%)


2.Metodologia


Com bé hem expressat en la introducció i objectius, volem, mitjançant una observació de

camp, analitzar l ús del català i de les altres llengües en l etiquetatge de productes de

marca blanca tot i obtenint dades que ens permetin determinar els percentatges

generals d ús de les diferents llengües en l etiquetatge d aquests productes a Catalunya,

el comportament segons les cadenes distribuïdores i llurs marques, i segons els diferents

tipus de productes agrupats per sectors, o seccions dins els establiments. En una primera

fase, doncs, caldrà fer una selecció dels productes a analitzar, de les superfícies de lliure

servei on s observaran, i dissenyar una metodologia i un full d observació. Caldrà

posteriorment procedir al treball de camp, amb l entrada de dades, fer les operacions

dissenyades i obtenir les gràfiques i resultats corresponents; i a partir d aquí fer la

interpretació i valoració dels resultats, tot i analitzant la situació del català en aquest

sector.

2.1. Univers

En primer lloc caldria saber què hem pres per marca blanca en aquest estudi: Ens

referim a tots aquells productes de marca pròpia de distribuïdors minoristes generalistes,

o altrament elaborats a posta per vendre ls en uns supermercats determinats; és a dir:

fabricats per a aquestes superfícies exclusivament. Malgrat que sovint el nom de la marca

blanca coincideix amb el de la cadena de supermercats o amb d altres noms de les

cadenes de supermercats de l empresa (com Caprabo o Condis); altres vegades la marca

no coincideix amb el nom de l establiment malgrat que és una marca de venda restringida

en aquell o en certs establiments concrets (aquest és el cas per exemple d Hacendado

per a Mercadona). Així mateix també ben pot passar que tots els productes de marca

blanca d un establiment o grup distribuïdor s agrupin sota un mateix nom, o bé que hi

hagi diferents noms segons els tipus de productes. D aquesta manera pot existir una

marca comercial per als productes generals, una altra per productes ecològics, una altra

per productes de preu més barat, o bé variar el nom segons si són productes alimentaris,

d higiene personal o de drogueria. En algun cas concret el nom del producte conserva la

marca genèrica del productor però s afegeix en l etiqueta que aquella tramesa ha estat

elaborada exclusivament per a aquell establiment (això passa per exemple a LDIL). En

aquest cas, apareix doncs el nom de l establiment en l etiqueta i per tant ha estat, en

aquest estudi, considerat com a marca blanca . En d altres casos un producte concret

enlloc de tenir la marca pròpia generalitzada de l establiment en conté una altra més

exclusiva per al producte, tot i que amb lletra menuda figura que ha estat elaborat per al

distribuïdor i per tant també l hem considerat com a marca blanca .


L univers d estudi són per tant tots aquells productes generalistes de marca blanca

d establiments de distribució minorista en supermercats i hipermercats venuts a

Catalunya, entesa com a àmbit geogràfic sota administració de la Generalitat de

Catalunya; és dir sense tenir en compte els altres territoris catalans que no estan sota

l administració esmentada. Cal tenir en compte que en aquests estudi no s han

comptabilitzat les superfícies de lliure servei especialitzades, com per exemple

distribuïdors minoristes de drogueria (com Schlecker), congelats (com la Sirena),

càrniques (com l Àrea de Guissona)... per bé sovint cada cop més tenen una més gran

gamma de productes més generalistes.

2.2. Mostra

Donada especialment la gran varietat de productes de marca blanca d aquests tipus que

hi ha a Catalunya, i tenint en compte la cada més gran proliferació, ha calgut acotar una

selecció de productes i a la vegada una tria dels establiments per fer que els resultats

siguin el màxim representatius del tractament que les empreses distribuïdores fan a

Catalunya de les diferents llengües presents en l etiquetatge.

2.2.1. Selecció de productes

L estudi s ha basat en la selecció d uns productes emblemàtics, els mateixos observats

per a totes les marques blanques analitzades. La tria d aquests productes ha seguit dos

criteris que creiem importants per tenir una mesura representativa de l ús de les llengües

en l etiquetatge d aquest tipus de productes:

1. En primer lloc que siguin productes de molt ampli consum (i per tant importants

en la compra i presents en la majoria de superfícies de lliure servei com a marca

pròpia a fi de facilitar-ne la comparació)

2. En segon lloc que siguin representatius dels diferents sectors.

Hem dividit els grups de productes basant-nos justament amb les seccions que els

mateixos distribuïdors empren tant a nivell de botigues com en la venda o promoció a

través d internet. D aquesta manera hem centrat la informació en tres grups molt

determinats i que creiem que generalment són comuns tant en grans com en petites

superfícies de lliure servei: productes alimentaris, productes d higiene personal i

drogueria. Dins dels productes alimentaris, i atesa la importància primordial en


aquestes superfícies d aquest bloc, hem cregut convenient també diferenciar-los en

d altres seccions:

vins i licors;

refrescs i sucs;

dolços, pastes i esmorzars;

làctics;

conserves;

xarcuteria;

congelats;

altres productes alimentaris.

Tot seguit mostrem el llistat dels tipus de productes seleccionats per a l observació del

treball de camp segons les agrupacions anteriors. Abans, però, en destaquem en aquesta

selecció els vins i caves catalans de denominació d origen. Cal recordar que en l article

34.2 sobre la informació a les persones consumidores i usuàries del Capítol V sobre

l activitat socioeconòmica de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, tots els

productes catalans de denominació d origen han d estar etiquetats en català: Les dades

obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l etiquetatge de

productes catalans que gaudeixen de denominació d origen, de denominació comarcal o

de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l àmbit

territorial de Catalunya han d ésser necessàriament, com a mínim, en català.

Productes seleccionats per a l observació del treball de camp (en total en són 30):

Alimentació

Vins i licors

o Vi de taula

o Vi català de denominació d origen

o Cava

Refrescs i sucs

o Cervesa

o Refresc gasificat (de cola especialment o amb gust de fruita)

o Aigua

o Suc de fruita

Dolços, pastes i esmorzars

o Sucre o endolcidors

o Melmelada (o mel)

o Tauleta de xocolata


o Producte de pastisseria

Làctics

o Llet

o Iogurt

Conserves

o Llauna de tonyina

o Pot de suc de tomàquet

Xarcuteria

o Embotit

Congelats

o Verdura congelada

Altres productes alimentaris

o Oli

o Pasta

o Farina

o Fruits secs

o Llauna d olives

Higiene Personal

o Xampú pel cap

o Sabó de cos

Drogueria

o Tovallons de paper

o Detergent per a la llar

o Lleixiu

o Rentavaixelles

o Sabó de roba

o Paper higiènic

2.2.2. Selecció de cadenes de distribució i de les marques blanques

L objectiu de la mostra és analitzar la totalitat de les marques blanques de supermercats

i hipermercats de Catalunya. És així que en una primera tria hem escollit aquelles

empreses que tenen més de 10 establiments, o bé com a mínim un hipermercat, oberts,

de venda al públic en l àmbit territorial de Catalunya. A la pràctica, creiem que

seleccionant aquestes cadenes l estudi aglutina pràcticament totes les marques

blanques de venda a Catalunya, o si més no la totalitat de les que tenen un significació

clara per un consumidor tipus català. Molt probablement els establiments més petits no


tenen marques blanques pròpies, o en el cas que en tinguin, segurament comparteixen

la marca mitjançant una distribuïdora comuna amb d altres empreses amb més presència

a nivell de superfícies de lliure servei.

Partint d aquesta suposició l estudi ha seleccionat les cadenes de supermercats amb més

de 10 establiments o bé com a mínim un hipermercat a Catalunya mitjançant les dades

de l anuari d Alimarket sobre distribució per a l any 2004, editat al setembre del 2004:

Informe anual 2004 Alimarket distribución . Segons aquest anuari aquestes són les

empreses seleccionades que compleixen aquests requisits (per ordre alfabètic):

Ahold (Supersol)

Aldi Supermercados, SL

Auchan (Alcampo, Sabeco)

Bon Preu (Bonpreu, Esclat, Orangutan)

Caprabo

Carrefour (DIA, Champion, Carrefour)

Comerbal, SA (Novavenda): pertany a Euromadi

Condis Supermercats, S.A.

Del Rio (FACSA): pertany a Euromadi

El Corte Inglés (El Corte Inglés, Hipercor, Opencor...)

Eroski

Fragadis, SL: pertany a Euromadi

H.D.Covalco (Coaliment, tobeco...): pertany a Euromadi

ITM Iberica, SA, (Intermarché): pertany al grup Eroski

LIDL

Mercadona

Mercarojas S.A. (SR SUPERDYST)

Miquel Alimentació (Suma)

Plus Supermercados, S.A.

Superficies de Alimentación, S.A. (Sorli-discau)

Supermecats Llobet, S.A (Coprimax, superdos, supermercats Llobet): pertany a

Euromadi

Supermercados Pujol, S.A. SUPSA- (Plus Fresc, SUNKA): pertany a Euromadi

Supermercados JESPAC, SA i KEISY (FACSA): pertany a Euromadi

Valvi Alimentació i Serveis, SL,

Consum, SCAD. COOP. (Consum, Charter)


Si les classifiquem segons les superfícies de venda a Catalunya ordenats de més a

menys tenim (a partir també de les dades d Alimarket per al 2004):

Taula 3

Grup distribuïdor M2 en superfícies de venda a Catalunya

Carrefour 285.720

Caprabo 234.462

Condis Supermercats, S.A. 137.971

Mercadona S.A. 121.796

Miquel Alimentació Grup S.A. 85.432

Bon Preu, S.A. 71.390

LIDL Supermercados, S.A. 54.830

Ahold 46.172

ITM Iberica, S.A. 43.309

Auchan 42.971

Superficies de Alimentación 42.316

FACSA (agrupa una quants supermercats

dins d Euromadi)

34.905

El Corte Inglés 32.840

Consum, S. COOP. 32.174

Fragadis, SL (Euromadi) 22.415

Plus Supermercados, S.A. (Euromadi) 21.965

Supermercados Pujol, S.A. (Euromadi) 19.795

Eroski 19.150

Valvi Alimentació i Serveis, SL 16.899

Aldi Supermercados, S.L. 14.436

Altres 91.225

Posteriorment hi ha hagut una feina de recerca de les diferents marques dels

establiments de cada cadena i de les marques blanques que hi ha, especialment per

detectar que existeixen realment marques blanques , si cal confirmant-ho, en els casos

dubtosos, amb les mateixes empreses.

Hi ha hagut també una recerca prèvia al treball de camp mitjançant internet per tal de

tenir una previsió global sobre algunes situacions concretes que ens podríem trobar en el

treball de camp: tipus de productes de venda, ubicació i implantació de cada superfície en


el territori, nombre de marques blanques existents, si hi ha diferenciació de marques

blanques segons tipus de productes o bé segons la qualitat o el preu, recerca dels

productes concrets mitjançant la xarxa si era possible, la venda mitjançant internet.... Això

ha permès agilitar el treball de camp i a la vegada ésser més precisos i curosos en les

futures dades obtingudes en l observació directa.

La feina prèvia a l observació de cada producte seleccionat també ha portat a fer una

primera observació superficial precisament per confirmar l existència o no de marques

blanques i detectar quines superfícies caldria observar per tal de tenir comptabilitzades

totes les marques pròpies. Finalment, pròpiament, l observació de camp ja determinarà

definitivament quines entren dins l estudi pel fet de tenir marques blanques i quines en

resten al marge.

Tanmateix hem cregut que el criteri de selecció de totes aquelles cadenes amb com a

mínim 10 establiments com a supermercats o un hipermercat, podria no ésser prou

exacte pel fet que en alguns casos existeix una venda via internet que podria desvirtuar

una realitat que podria fer que hi haguessin més marques blanques en el cas que enlloc

de via establiment la venda fos bàsicament per aquest mitjà. Aquesta vegada també ens

hem basat en l informe de l anuari Alimarket que té en compte aquest tipus d empreses.

Seguidament us mostrem la llista amb totes aquelles que actuen, venen i lliuren a

Catalunya segons Alimarket:

www.capraboacasa.com

www.carrefourline.com

www.compraonline.grupoeroski.es

www.condisline.com

www.elcorteingles.es

www.llobetcompra.com

www.mercadona.es

www.plusfresh.com

www.superdyst.com

Emperò, totes aquestes empreses ja estan incloses en el llistat anterior d empreses

seleccionades per l estudi, i per tant no ha calgut fer rectificacions en la tria.

A la pràctica només tenen marques blanques les empreses més grosses amb força

establiments o bé aquelles que distribueixen a l engròs. Les cadenes més petites sovint

http://www.capraboacasa.com

http://www.carrefourline.com

http://www.compraonline.grupoeroski.es

http://www.condisline.com

http://www.elcorteingles.es

http://www.llobetcompra.com

http://www.mercadona.es

http://www.plusfresh.com

http://www.superdyst.com


s agrupen sota el grup Euromadi o IFA española (aquesta darrera també conté grans

grups com Caprabo, Condis...). Aquest és per exemple el cas de les marques blanques

SPAR, SELEX o VIVÓ per les empreses agrupades a Euromadi, o de VEGÈ per les més

petites empreses agrupades a IFA Española. Seguidament, i com a conclusió de la

recerca duta a terme en el treball previ de camp, mostrem en el següent quadre un resum

de les marques blanques més significatives pel que fa a supermercats i hipermercats

d alimentació a Catalunya i dels distribuïdors que les venen, i per tant les prioritàries i en

què es basa l estudi present.

Taula 4

Grup distribuïdor Marques blanques

Carrefour DIA, CARREFOUR, 1, CHAMPION

Caprabo CAPRABO, ALCOSTO

Condis Supermercats, S.A. CONDIS

Mercadona SA HACENDADO, BOSQUE VERDE, DELIPLUS

Miquel Alimentació GOURMET, MICADERM, MICAL

Bon Preu, S.A. BON PREU

LIDL Supermercados, S.A. LIDL

Ahold SUPERSOL

ITM Iberica, S.A. INTERMARCHÉ

Auchan AUCHAN, EL MÁS BARATO

Superficies de Alimentación SORLI-DISCAU

EUROMADI (inclou el grup FACSA amb Del

Río, Keysi, Jespac...; Fragadis, Llobet, Plus-

fresc, HD Covalco...)

SELEX, VIVÓ, SPAR (i puntualment altres

marques blanques significatives com les

marques de Coaliment, Cascales, Blankor,

Perming... de HD Covalco, o d altres marques

puntuals segons els establiments)

El Corte Inglés EL CORTE INGLÉS, HIPERCOR

Consum, S. COOP. Després de l escissió del grup Eroski ara com

ara no tenen marca blanca encara

Plus Supermercados, S.A. PLUS (Plus Supermercados i Plus

Superdescuento)

Eroski CONSUMER

Valvi Alimentació i serveis, SL SPAR (marca del grup EUROMADI)

Aldi Supermercados, S.L. Sense marca pròpia

Altres marques del grup IFA Española VEGÈ


2.3.Treball de camp i recollida de dades

El treball de camp ha estat realitzat per un equip de persones durant la tardor del 2004

amb l anàlisi de 29 marques o noms d establiments de supermercats i hipermercats

diferents, amb com a mínim dues observacions de cadascuna i/o bé puntualment

seleccionant establiments amb força superfície de venda, prèvia selecció de manera que

estiguessin representades la totalitat de les marques blanques de les empreses

considerades.

Aquestes són les marques de supermercats i hipermercats diferents visitades en el treball

de camp d aquest estudi:

Aldi, Alcampo, Bon Preu, Caprabo, Carrefour, Champion, Del Río, Dia, Coaliment,

Condis, Consum, El Corte Inglés, Esclat, Hipercor, Intermarché, Jespac, Keysi,

LIDL, supermercats Llobet, Mercadona, Plus Fresc, Plus Superdescompte, Sabeco,

Sorli-discau, Spar (de diferents empreses), Suma, Superdyst, Supersol, i Valvi.

En el cas que hi hagi més d una marca blanca per empresa o fins i tot més d una per

marca de superfície de lliure servei, s han tingut en compte, i per tant observat, tots els

productes d aquestes marques.

L observació s ha fet emplenant un full d observació2 per cada superfície de lliure servei

analitzada, o més d un en el cas que en una mateixa superfície de lliure servei hi hagués

dues o més marques blanques per a uns mateixos tipus de productes. En el full

d observació a més de les dades pròpies del supermercat i el nom de cada producte,

s han anat anotant els idiomes presents, i les precisions corresponents en el tractament

d aquests idiomes.

2.4.Tractament de les dades

Partint de l observació de camp s ha fet un recompte de tots els productes diferents

trobats de cada marca blanca per tal d obtenir unes dades generals en percentatge d ús

de cada idioma en el sector respecte els productes totals observats. El total de productes

diferents trobats (de marques blanques diferents per cada tipus de producte) és de 624.

2 Vegeu Annex 1


Tot i que a la pràctica se n han observat més; així sí existia un mateix producte amb

etiquetatges diferents però d una mateixa marca blanca , s ha comptabilitzat com un sol

producte anotant totes les llengües presents en els diferents etiquetatges. Finalment s ha

obtingut la mitjana per a tots els productes diferents trobats. Posteriorment s ha analitzat

la mitjana d ús de cada idioma en funció de cada marca blanca , la mitjana per cada

empresa i la mitjana per grups de productes. Després s ha analitzat cada empresa en

concret, respecte l etiquetatge i cada grup de productes. Hem expressat les dades

entenent el pes específic de cada producte per igual en totes les operacions, puix que el

que se cerca és l anàlisi del comportament segons empresa i marca blanca , més que no

pas allò que realment trobarà el consumidor a l hora de comprar. Tanmateix pel que fa a

les dades generals, i fi de poder comparar l evolució amb resultats anteriors, sí que hem

mostrat els resultats amb dades ponderades segons la superfície de venda de cada grup

distribuïdor, i per tant de la presència d aquell producte en la venda real al públic.

Pel que fa als criteris de recompte dels idiomes presents s han fet servir referents

lingüístics científics; de manera que malgrat que en l etiqueta figurin com a idiomes

diferents s ha pres com a mateix idioma si els criteris lingüístics objectius així ho recullen:

així per exemple s ha considerat l argentí també com a espanyol, o el gallec com a

portuguès. Si hi ha més d un producte dins d una mateixa marca blanca , i tenen

comportaments lingüístics diferents (per exemple dues ampolles diferents de suc de

taronja amb tractaments lingüístics diversos) s ha pres nota de tots els idiomes presents

entre tots aqueixos productes. També s han anotat totes les llengües presents de manera

rellevant, malgrat que l espai que ocupen en l etiqueta sovint dóna més importància a un

idioma que a un altre. Finalment, quan es parla d altres idiomes, cal tenir present que es

fa referència a la resta de llengües no comptabilitzades en les altres opcions; per exemple

el basc, al turc, al polonès, al txec, al romanès...

És amb aquest objectiu que en l expressió dels resultats hem dividit les dades obtingudes

en tres grups:

Dades generals en l ús de les llengües en les marques blanques .

Dades generals segons les seccions per tipus de productes.

L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de supermercats.


Dades generals en l ús de les llengües en les marques blanques :

A partir del recompte de l ús de cada llengua en l etiquetatge de tots els productes

observats trobem una mitjana d ús de cada llengua entre els productes de marca

blanca , i una mitjana ponderada entre aquests productes segons la superfície de venda

del grup on pertanyen.

Dades generals segons les seccions per tipus de productes.

A partir del recompte de l ús de cada llengua en l etiquetatge de tots els productes

observats agrupats per seccions, trobem una mitjana per secció d ús de cada llengua en

els productes de marca blanca . Així dins de cada secció fem el recompte de tots els

productes inclosos i les mitjanes corresponents.

L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de supermercats.

Fem les mitjanes d ús de cada llengua pels productes d una mateixa marca blanca i per

un mateix grup de distribució.

Finalment fem una anàlisi d empresa per empresa.


3.Dades generals en l ús de les llengües en les marques

blanques


En aquest punt hem volgut analitzar les dades generals respecte l ús de les llengües en

les diferents marques blanques trobades. En la taula 5 i gràfic 1 es mostra el nombre

de productes etiquetats i els percentatge respecte el total en cadascuna de les llengües

d entre els analitzats en l estudi present. A grans trets podem dir que el català no ocupa el

lloc que li correspon tenint en compte l ús i el caràcter oficial com a llengua pròpia i si ho

comparem amb llengües similars en nombre de parlants i potencial comercial arreu

d Europa. Així només un 20,2 % dels productes estan etiquetats en català, mentre un

86,5% s etiqueten en espanyol, l altra llengua oficial a Catalunya, per bé no reconeguda

com a pròpia.

L espanyol és molt més emprat en l etiquetatge per les marques blanques , així com el

portuguès, llengua que d altra banda té molta menys presència a Catalunya que no pas el

català (un 35,4% dels productes s etiqueten en portuguès). Fins i tot l anglès, amb un

21,0% de presència en la totalitat dels 624 productes analitzats té més presència que el

català. Tanmateix cal dir que aquest percentatge de presència del català és molt superior

a les dades globals que normalment es fan servir per descriure la situació de l etiquetatge

en català en general; al voltant d un 3% en presència en l espai de l etiqueta segons

dades del 19933. Per tant podem concloure que malgrat que el català no es troba en una

situació normal pel que fa a l etiquetatge en les marques blanques , sí que probablement

aquest percentatge és superior a la mitjana global per a tots els productes.

Taula 5: Idiomes emprats en els productes de marca blanca a Catalunya Idiomes Productes on hi és present

cada idioma % de productes on hi és present cada idioma

Català 126 20,2% Espanyol 540 86,5% Portuguès 221 35,4% Anglès 131 21,0% Francès 100 16,0% Alemany 83 13,3% Grec 37 5,9% Italià 36 5,8% Neerlandès 27 4,3% Altres* 52 8,3% Totals 624 100% *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres

3 TUDELA, J. La llengua de l etiquetatge a Barcelona i a Brussel·les, Zuric i Montreal a Revista Llengua i Dret, núm. 20, desembre 1993, Barcelona: Escola d Administració Pública.


Gràfic 1: Percentatge de productes de marca blanca en cada idioma a Catalunya

*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres

Segons el comportament bilingüe català-espanyol o català sense espanyol, o espanyol

sense català, veiem en la taula 6 i gràfic 2 que majoritàriament els grups distribuïdors

etiqueten en espanyol i no en català, o en segon terme en català i no en espanyol,

ocupant les formes bilingües un menor percentatge.

Taula 6: Productes on és present el català, l espanyol i on són presents els dos idiomes en el mateix producte (en aquest cas l indiquem com a bilingüe )

Nombre de productes % de productes respecte el total

Català 84 13,5% Bilingüe 42 6,7% Espanyol 498 79,8% Totals 624 100%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

cata

là

espa

nyol

port

uguè

s

angl

ès

fran

cès

alem

any

grec

italià

neer

land

ès

altr

es*


Gràfic 2: Productes on és present el català, l espanyol i on són presents els dos idiomes en el mateix producte (en aquest cas l indiquem com a bilingüe )

Si enlloc de fixar-nos en la totalitat dels productes trobats, ho fem en funció de la

superfície de venda dels establiments on es troben aquest productes, i per tant donant

més importància als més venuts, tenim unes mitjanes ponderades de presència del

català, i per tant una imatge més fidedigna del que realment es pot trobar el consumidor

català a l hora de comprar; mentre en les primeres dades analitzàvem més la mitjana del

comportament dels productors. La mitjana ponderada l hem volgut expressar en la taula 7

i gràfic 3. Aquí, el català, amb un 27,6% de presència ocupa el segon lloc per darrera

també de l espanyol (76,1%), i per davant aquest cop del portuguès (21,8%) i l anglès

(9,6%).

Aquesta mitjana ens permet, a la vegada, comparar les nostres dades amb d altres

d anteriors, tal i com resta reflectit en el gràfic 4. L ús del català, comparat amb estudis

anteriors4, tenint en compte en aquest cas la mitjana ponderada segons la superfície de

venda dels grups distribuïdors minoristes, ha patit a primer cop d ull una davallada. Cal

tenir en compte, però, que la metodologia emprada en aquest estudi ha estat diferent

respecte els estudis anteriors. De tota manera hem de dir que, a desgrat que

probablement hi ha hagut un increment de l etiquetatge de marques blanques i per tant

del nombre absolut de productes etiquetats en català, també és cert que grans empreses

foranes, que no etiqueten en català, han incrementat la seva implantació a Catalunya, i

que grups catalans importants (vegeu més endavant) com Caprabo han disminuït

substancialment la presència de la nostra llengua.

4 IPSOS ECO-CONSULTING La llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya 2.000, [Estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística] Barcelona : Ipsos-Eco Consulting, 2000

13,5

6,7

79,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

català bilingüe espanyol


Taula 7: Mitjanes ponderades segons la superfície de venda dels establiments on es troba cada marca blanca segons els idiomes emprats en els productes de marca blanca a Catalunya en percentatge

Idiomes Mitjana ponderada segons superfície de venda on hi és present cada idioma

Català 27,6% Espanyol 76,1% Portuguès 21,8% Anglès 9,6% Francès 9,0% Alemany 7,4% Grec 6,8% Italià 5,1% Neerlandès 4,4% Altres* 4,6% *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres

Gràfic 3: Mitjanes ponderades segons la superfície de venda dels establiments on es troba cada marca blanca segons els idiomes emprats en els productes de marca blanca a Catalunya en percentatge.


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

cata

là

espa

nyol

port

uguè

s

angl

ès

fran

cès

alem

any

grec

italià

neer

land

ès

altr

es*


Gràfic 4: Percentatge de productes de marca blanca en cada idioma a Catalunya segons mitjanes ponderades per al 1998, 2000 i 2004 (les dades del 1998 i 2000 corresponen a l estudi La llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya 2000 elaborat per la Direcció General de Política lingüística).

38,931,4

27,6

67,971,4

76,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1998 2000 2004

català espanyol


4.Dades generals segons les seccions per tipus de productes


En aquest capítol hem volgut reflectir el tracte que reben les diferents llengües en

l etiquetatge de les marques blanques segons el tipus de producte, i de manera més

general segons la secció on es poden agrupar aquests productes. L extrapolació de

resultats parteix de l observació dels 30 productes (no sempre presents en totes les

marques blanques ) triats per a aquest estudi. Com podem veure en la taula 9 i gràfic 5

tots els productes representats en les diverses seccions els trobem etiquetats en moltes

llengües diferents. Només en els vins i en la xarcuteria, l etiquetatge es dóna

pràcticament només en espanyol, català i portuguès. En tots els casos però, l espanyol és

sempre la llengua més emprada (vegeu la taula 8), i el portuguès ocupa, llevat dels vins,

sempre també el segon lloc. El català o l anglès són generalment les terceres llengües

més emprades. El català ocupa el tercer lloc en refrescs i sucs, en làctics, en xarcuteria i

congelats, mentre l anglès ho fa en refrescs i sucs (també), dolços, pastes i esmorzars,

conserves, altres productes alimentaris, higiene personal i drogueria. Precisament en

drogueria, malgrat que el català s ha trobat en un 20% dels productes (28 de diferents),

l ús d aquesta llengua es troba a Catalunya per sota de l espanyol, el portuguès, l anglès,

el francès, i al mateix nivell que l alemany (cal tenir en compte que no s han analitzat els

establiments especialitzats en drogueria). Pel que fa a la presència del català (taula 9,

gràfic 5, però també gràfic 6), tampoc hi ha diferències gaire remarcables entre les

diferents seccions, que volten entre un 12% de presència en els congelats fins a un

màxim del 23% en als altres productes alimentaris i un 24% en la xarcuteria.

Taula 8: Primera, segona i tercera llengua més emprada en les diferents seccions. secció primera segona tercera Vins i licors espanyol català portuguès Refrescs i sucs espanyol portuguès català/anglès Dolços, pastes i esmorzars espanyol portuguès anglès Làctics espanyol portuguès català Conserves espanyol portuguès anglès Xarcuteria espanyol portuguès català Congelats espanyol portuguès català Altres productes alimentaris espanyol portuguès anglès Higiene personal espanyol portuguès anglès drogueria espanyol portuguès anglès


Taula 9: Nombre de productes en percentatge sobre el total de productes de marca blanca de cada secció (entre parèntesi el nombre de productes trobats)

secció català

espanyol

portuguès

anglès

francès

alemany

grec

italià

neerlandès

altres*

totals

Vins i licors 18%

(8) 84% (37)

16% (7)

7% (3)

4% (2)

4% (2)

2% (1)

0% (0)

0% (0)

4% (2)

100 % (44)

Refrescs i sucs

20% (16)

88% (70)

34% (27)

20% (16)

15% (12)

14% (11)

6% (5)

5% (4)

2% (2)

6% (5)

100%

(79) Dolços, pastes i esmorzars

21% (10)

87% (42)

40% (19)

25% (12)

17% (8)

10% (5)

4% (2)

6% (3)

2% (1)

8% (4)

100%

(48)

Làctics 21% (7)

91% (31)

32% (11)

15% (5)

9% (3)

3% (1)

3% (1)

3% (1)

3% (1)

9% (1)

100%

(34) Conserves

21% (10)

87% (42)

40% (19)

25% (12)

17% (8)

10% (5)

4% (2)

6% (3)

2% (1)

8% (4)

100%

(48) Xarcuteria 24%

(6) 80% (20)

24% (6)

8% (2)

0% (0)

0% (0)

4% (1)

0% (0)

0% (0)

0% (0)

100%

(25) Congelats 12%

(2) 87% (14)

31% (5)

6% (1)

0% (0)

6% (1)

6% (1)

6% (1)

0% (0)

6% (0)

100%

(16) Altres productes alimentaris

23% (25)

85% (95)

35% (39)

24% (27)

18% (20)

14% (16)

4% (5) 5%

(6) 4% (5)

8% (9)

100%

(112)

Higiene personal

15% (6)

90% (37)

39% (16)

22% (9)

15% (6)

10% (4)

10%

(4) 7% (3)

5% (2)

7% (3)

100%

(41) drogueria 20%

(28) 87% (124)

41% (59)

25% (36)

23% (33)

20% (28)

8% (11)

9% (13)

8% (11)

12% (17)

100%

(142) *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.


Gràfic 5: Percentatge de productes sobre el total de productes de marca blanca de cada secció

0 20 40 60 80 100

drogueria

higiene personal

altres productesalimentaris

congelats

xarcuteria

conserves

làctics

dolços, pastes iesmorzars

refrescs i sucs

vins i licors

català

espanyol

portuguès

anglès

francès

alemany

grec

italià

neerlandès

altres*


Gràfic 6: Nombre de productes etiquetats en català en percentatge d ús segons les diferents seccions.

Si anem més enllà i ens fixem específicament en cada producte tampoc hi ha grans

divergències pel que fa a l idioma que se situa entre un 9% i un 29% per tipus de

producte (vegeu taula 10). Curiosament els percentatges més alts s aconsegueixen en

productes com el sucre i endolcidors (amb un 29% dels productes), els fruits secs (amb

un 26%) i la llauna de tonyina (amb un 25%). Aquesta darrera, amb 6 marques trobades

diferents que etiqueten en català, juntament amb l embotit, són els productes en valors

absoluts més normalitzats. En la franja de productes menys normalitzats trobem les

verdures congelades (amb un 12%), la cervesa (només un 10% dels productes) i de

manera ben curiosa el cava (amb un 9%) que és el producte menys normalitzat. Dels 11

caves diferents trobats per cada marca blanca només un és en català (el Morastrell de

Bon Preu). Cal recordar que el cava és un producte català amb qualificació de

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100dr

ogue

ria

higi

ene

pers

onal

altr

es p

rodu

ctes

alim

enta

ris

cong

elat

s

xarc

uter

ia

cons

erve

s

làct

ics

dolç

os, p

aste

s i e

smor

zars

refr

escs

i su

cs

vins

i lic

ors

tots

els

pro

duct

es

català


denominació d origen i per tant sotmès a la Llei de Política Lingüística de l any 1998, i per

tant hauria legalment d estar etiquetat en català. Curiosament el producte que està menys

en català és dels pocs que hauria d estar en la nostra llengua. Si ens fixem en els vins

catalans de denominació d origen, veiem que la presència del català, amb un 25%,

tampoc és gaire alta; havent-hi altre cop un incompliment de la legislació. S han analitzat

un total de 12 vins de marques blanques diferents, tots ells de la denominació d origen

Penedès o Catalunya, 3 d aquests complien la legislació, mentre la resta no la complien.

Els grups distribuïdors que tenen tant vins i/o com caves incomplint la legislació són els

següents: El Corte Inglés (tant en la marca El Corte Inglés com Hipercor), Ahold (de la

marca Supersol) Auchan (de la marca Auchan), Intermarché, Eroski, Carrefour (de la

marca Carrefour), Coaliment i el Grup Miquel (de la marca Gourmet als Suma). El

Grup Miquel també té el producte Primera Flor que sí que compleix la legislació.

Mercadona no compleix la legislació pel que fa als caves. Tot i que a Mercadona l any

2003 s havia localitzat els vins Penedès Polian i Vinyes Roges fora de la legislació,

aquesta vegada no han estat localitzats en aquest estudi. Així mateix la marca DIA, que

tenia els vins i caves fora de la Llei Solell de Flix i Gran Astoria, tampoc han estat

localitzats en aquest estudi. Si que compleixen la legislació vigent en tots els vins i caves

Bon Preu i Caprabo.

Taula 10: Nombre de productes i percentatge sobre el total de productes de marca blanca de cada tipus

producte català

espanyol

portuguès

anglès

francès

alemany

grec

italià

neerlandès

altres*

totals

Vins i licors Vi de taula 19% 86% 33% 14% 9% 9% 5% 0% 0% 9% 21 Vi català de denominació d origen

25% 75% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 12

Cava 9% 91% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 11 Refrescs i Sucs Cervesa 10% 89% 37% 26% 16% 16% 16%

16%

10% 0% 19 Refresc gasificat

24% 90% 33% 9% 14% 9% 0% 0% 0% 5% 21

Aigua 22% 83% 22% 17% 11% 11% 0% 0% 0% 5% 18 Suc de fruita 24% 90% 43% 28% 19% 19% 9% 5% 0% 14% 21 Dolços, pastes i esmorzars Sucre o endolcidors

29% 82% 41% 23% 23% 18% 6% 12%

12% 12% 17

Melmelada (o mel) 22% 83% 30% 22% 17% 17% 4% 4% 4% 4%

23

Tauleta de xocolata 17% 87% 48% 35% 22% 26% 13%

9% 9% 17% 23

Producte de pastisseria 20% 85% 35% 15% 15% 10% 5% 0% 0% 5%

20

Làctics Llet 24% 90% 19% 19% 5% 5% 0% 0% 0% 5% 21 Iogurt 15% 92% 54% 8% 15% 0% 8% 8% 8% 15% 13 Conserves Llauna de tonyina

25% 87% 37% 25% 17% 8% 4% 4% 0% 8% 24


Pot de suc de tomàquet 17% 87% 42% 25% 17% 12% 4% 8% 4% 8%

24

Xarcuteria Embotit 24% 80% 24% 8% 0% 0% 4% 0% 0% 0% 25 Congelats Verdura Congelada 12% 87% 31% 6% 0% 6% 6% 6% 0% 6%

16

Altres productes alimentaris Oli 20% 84% 28% 20% 12% 12% 0% 0% 0% 4% 25 Pasta 22% 87% 35% 22% 17% 13% 4% 9% 4% 9% 23 Farina 23% 86% 32% 27% 18% 14% 0% 4% 0% 4% 22 Fruits secs 26% 79% 42% 21% 16% 10% 10%

5% 5% 10% 19 Llauna d olives 22% 87% 39% 30% 26% 22% 9% 9% 13% 13%

23

Higiene personal Xampú pel cap 16% 89% 37% 21% 16% 10% 10%

10%

5% 10% 19

Sabó de cos 14% 91% 41% 23% 14% 9% 9% 4% 4% 4% 22 Drogueria Tovallons de paper 20% 88% 44% 20% 20% 24% 0% 8% 8% 12%

25

Detergent per a la llar 22% 87% 43% 26% 22% 17% 13%

13%

9% 13% 23

Lleixiu 21% 83% 29% 21% 12% 12% 0% 0% 0% 4% 24 Rentavaixelles

17% 91% 43% 26% 30% 17% 13%

13%

9% 17% 23 Sabó de roba 18% 86% 45% 23% 23% 18% 14%

9% 9% 14% 22 Paper higiènic

20% 88% 44% 36% 32% 28% 8% 12%

12% 12% 25 producte català

espanyol

portuguès

anglès

francès

alemany

grec

italià

neerlandès

altres*

totals


5.L ús de les llengües per marques blanques i cadenes de

supermercats


Hem dividit aquest apartat d anàlisi de l ús de les llengües per marques blanques i per

grups de distribució en dues parts. En la primera comparem diverses taules i gràfics tant

per marques com per grups de distribució, i en fem l anàlisi comparatiu. En la segona

analitzem empresa per empresa, i el seu comportament pel que fa a llengües i en concret

pel que fa referència al català.

5.1. Anàlisi general

L ús de les llengües per part de les diverses marques blanques i els grups distribuïdors

queda reflectit en un seguit de taules i gràfics que us mostrem a continuació.

En la taula 11 i en el gràfic 7 mostrem en percentatge de productes la presència de les

diferents llengües en les marques blanques més significatives de l estudi per cada grup

de distribució, indicant-ne el total de productes trobats per marca blanca dels 30 del

llistat. Llevat de les marques Caprabo, Condis, Bon Preu i Sorli Discau, on el català és la

primera llengua d ús, l espanyol és la llengua més emprada. El català també hi és de

manera significativa en la marca Consumer (per bé no tota la informació de l etiqueta és

en català). Només les marques blanques Bon Preu i Sorli-discau tenen el català en la

totalitat dels productes analitzats. Així podem dir, que en general , quan el català hi és

present normalment es tracta de la llengua majoritària. Altres marques empren

exclusivament l espanyol en els establiments de Catalunya; aquest és el cas d Alcosto,

Hacendado, Bosque Verde, Deliplus, Gourmet, Mical, Micaderm, Auchan, El Más Barato,

Coaliment, Vegè i pràcticament la majoria dels productes de Supersol. La resta, tot i no

emprar el català, si que ho fan sovint en llengües amb pràcticament gens incidència a

Catalunya, o àdhuc amb menys parlants en el país on en són pròpies. Cal recordar que

més enllà de l anglès, l alemany, el neerlandès, el francès, el portuguès, el grec i l italià,

dins el gruix d altres llengües hi ha idiomes, per exemple, com el txec, el turc, el romanès,

el lituà, l eslovac o el finès; llengües certament més llunyanes per al consumidor català

que la que li és pròpia. D entre totes aquestes altres llengües en destaquem el portuguès.

Aquest idioma té una presència remarcable en les marques blanques DIA, 1, LDL,

Intermarché, Selex, Vivó, El Corte Inglés, Hipercor, Plus, Selex i com a varietat dialectal

gallega a Consumer (Eroski).


Taula 11: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua segons les principals marques blanques .

Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), nerlandès (ner), altres (alt)

Marca blanca

Algunes superfícies on es troba

Grup de distribució

Nombre de productes analitzats (d un total de 30)

cat esp port

ang fr al grc it ner alt*

DIA DIA Carrefour 28 0 100 64 54 11 0 54 0 0 0 Carrefour Carrefour Carrefour 30 0 100 20 17 20 20 20 20 20 20 1 Carrefour/

Champion Carrefour 22 0 100 100 9 18 9 9 18 18 9

Champion Champion Carrefour 27 0 100 0 0 7 0 7 7 7 7 Caprabo Caprabo Caprabo 29 72 31 0 0 0 0 0 0 0 0 Alcosto Caprabo Caprabo 21 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis Condis Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Hacendado Mercadona Mercadona 18 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Bosque Verde Mercadona Mercadona 6 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Deliplus Mercadona Mercadona 2 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Gourmet Suma Grup Miquel 20 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Mical Suma Grup Miquel 6 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Micaderm Suma Grup Miquel 2 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Bon Preu Bonpreu/

Esclat/ Orangutan

Bon Preu 29 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0

LIDL LIDL LIDL 26 0 100 77 50 46 46 42 42 38 35 Supersol Supersol Ahold 26 4 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Intermarché intermarché ITM 29 0 100 58 10 34 14 3 31 17 3 Auchan Sabeco

/Alcampo Auchan 30 0 100 17 0 0 0 0 3 0 0

El Más Barato Sabeco /Alcampo

Auchan 19 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0

Sorli-discau Sorli-discau Superficies de Alimetación

18 100 44 0 0 0 0 0 0 0 0

Spar Euromadi Euromadi 24 0 100 17 96 96 96 0 0 0 0 Selex Euromadi Euromadi 23 0 100 96 83 87 78 0 0 0 0 Vivó Euromadi Euromadi 15 0 100 93 93 93 93 0 0 0 0 El Corte Inglés

El Corte Inglés/ Opencor

El Corte Inglés 27 0 100 89 85 0 0 0 0 0 0

Hipercor Hipercor El Corte Inglés 28 0 100 82 82 0 0 0 0 0 0

Plus

Plus superdescompte

Plus Supermercados

28 0 100 71 0 0 11 0 0 0 14

Consumer Eroski Eroski 27 93 100 93 0 0 0 0 0 0 93 Cascales Coaliment HD Covalco 7 14 100 14 43 43 0 0 29 0 14 Coaliment Coaliment HDCovalco 6 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Vegè Superdyst IFA Española 5 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0

*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.


Gràfic 7: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua segons les marques blanques més significatives.

0 20 40 60 80 100

Condis

Bonpreu

Alcosto

Caprabo

Champion

1

Carrefour

Dia

català

espanyol

portuguès

anglès

francès

alemany

grec

italià

neerlandès

altres*


0 20 40 60 80 100

Selex

Supersol

LIDL

Hacendado

Gourmet

Auchan

Consumer

Hipercor

El Corte Inglés

català

espanyol

portuguès

anglès

francès

alemany

grec

italià

neerlandès

altres*



Si ens fixem en els grans grups de distribució, podem concloure que dels 16 grups

representats en la taula 12 i gràfic 8, 6 empren el català com a mínim en més d un

producte (Caprabo, Condis, Bon Preu, Superficies de Alimentación, Eroski i HD Covalco).

Això representa un 37 %. A la pràctica que l emprin de manera mínimament visible

només en són 5 (Caprabo, Condis, Bon preu, Superficies de Alimentación i Eroski); és a

dir un 31%. En canvi si fem la mateixa anàlisi per l espanyol veiem que d aquests 16

grups 15 empren l espanyol (un 94%), i tots de manera remarcable i evident. El portuguès

ateny valors d ús en més nombre de grups que no pas el català: 8, que signifiquen al

voltant d una meitat de totes les empreses. Bon Preu i Sorli-discau són els únics que

etiqueten en català tots els productes, mentre Carrefour, Mercadona, LIDL, Ahold, ITM

iberica, Auchan, El Corte Inglés, Plus Supermercados i pràcticament Miquel Alimentació i

Euromadi no utilitzen el català en cap dels productes.

0 20 40 60 80 100

mitjana per atots els

productes

Intermarché

Sorli-discau

Spar

Plus

català

espanyol

portuguès

anglès

francès

alemany

grec

italià

neerlandès

altres*


En el nombre de llengües utilitzades en l etiquetatge també hi ha comportaments prou

diferents segons els grups, així mentre alguns en fan servir moltes (Carrefour, LIDL,

ITM...), d altres n utilitzen dos o tres o tan sols una. En aquest darrer cas la llengua única

és bé el català (a Bon Preu) o exclusivament l espanyol (a Ahold, Mercadona i

pràcticament Auchan i Grup Miquel).

Si observem la mitjana d ús entre grups veiem que un 27,4% empren el català, i per tant

el comportament mitjà de les empreses pel que fa a l etiquetatge en català és superior al

valor mitjà entre tots els productes (20,2%) però que és semblant a la mitjana ponderada

segons superfície de venda entre tots els productes (27,6%). Per tant podem concloure

que els grups distribuïdors minoristes que operen a Catalunya utilitzen el català en un

27,4% de llurs productes, i que aquesta és la tendència, tot i que es mostra de manera

molt diferent, car en alguns grups aquesta mitjana és prou alta mentre en d altres l ús del

català és del tot inexistent.

Fent la mitjana entre els grups encara amb més pes en el sector (taula 13), concretament

els 10 d aquest 16 amb més superfície de venda, el català, amb un 23,8%, té un

percentatge inferior de presència, tot i que l espanyol també baixa (amb un 77,8%) i

també el portuguès (amb un 18,8%), essent el català la segona llengua més emprada per

damunt del portuguès. Entre els grups que tenen més de 100.000 m2 (taula 14) de

superfície de venda (que només en són Carrefour, Caprabo, Condis i Mercadona) és on

el català assoleix valors més alts (33%) i es consolida com a segona llengua més present

per darrera de l espanyol (70%) que és on assoleix valors més baixos i per davant del

portuguès (11%). Per tant la presència del català no va lligat a empreses poc importants,

ans el contrari, grups com Caprabo i sobretot Condis, dels primers del sector, l utilitzen.

Taula 12: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua, segons els principals grups de distribució.

Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), neerlandès (ner), altres (alt)


Nombre de productes analitzats

cat esp port ang fr al grc it ner alt* Carrefour (Carrefour, Champion, DIA)

107 0 100 43 6 12 7 23 11 11 9

Caprabo 50 42 60 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Mercadona 28 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Miquel Alimentació (suma)

30 3 97 0 0 0 0 0 0 0 0

Bon Preu (Bonpreu, Esclat)

29 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0

LIDL 26 0 100 77 50 46 46 42 42 38 35


Ahold (Supersol) 26 4 100 0 0 0 0 0 0 0 0 ITM Iberica (intermarché)

29 0 100 58 10 34 14 3 31 17 3

Auchan (Alcampo, Sabeco)

49 0 100 10 0 0 0 0 2 0 0

Superficies de Alimentación (Sorli-Discau)

18 100 44 0 0 0 0 0 0 0 0

Euromadi (varis)1 65 1 98 61 86 88 85 0 0 0 0 El Corte Inglés 55 0 100 85 84 0 0 0 0 0 0 Plus Supermercados

28 0 100 71 0 0 11 0 0 0 14

Eroski 30 83 100 83 0 0 0 0 0 0 83 HD Covalco (coaliment) 2

19 16 100 5 32 32 5 0 16 0 16

Mitjana entre aquests grups de distribució 27,4 82,5 30,8 16,7 13,2 10,5 4,2 6,4 4,1 10.0

Mitjana entre tots els productes 20,2 86,5 35,4 21,0 16,0 13,3 5,9 5,8 4,3 8,3 Mitjana ponderada entre tots els productes

27,6 76,1 21,8 9,6 9,0 7,4 6,8 5,1 4,4 4,6 1sense HD Covalco 2 pertany a Euromadi *Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.

Taula 13: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua entre els 10 primers grups de distribució en quan a superfície de venda a Catalunya.

Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), neerlandès (nerl), altres (alt)

Grup de distribució Nombre de productes analitzats


107 0 100 43 6 12 7 23 11 11 9

Caprabo 50 42 60 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Mercadona 28 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Miquel Alimentació (suma)

30 3 97 0 0 0 0 0 0 0 0

Bon Preu (Bonpreu, Esclat)

29 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0

LIDL 26 0 100 77 50 46 46 42 42 38 35 Ahold (Supersol) 26 4 100 0 0 0 0 0 0 0 0 ITM Iberica (intermarché) 29 0 100 58 10 34 14 3 31 17 3

Auchan (Alcampo, Sabeco) 49 0 100 10 0 0 0 2 0 0 0

Mitjana entre aquests grups de distribució

23,8 77,8 18,8 6,6 9,2 6,7 7,0 8,4 6,6 4,7

Mitjana entre tots els productes 20,2 86,5 35,4 21,0 16,0 13,3 5,9 5,8 4,3 8,3 Mitjana ponderada entre tots els productes

27,6 76,1 21,8 9,6 9,0 7,4 6,8 5,1 4,4 4,6



Taula 14: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua entre els grups de distribució amb més de 100.000 m2 de superfície de venda a Catalunya.

Percentatge d ús de cada llengua per marca blanca (%): Català (cat), espanyol (esp), portuguès (port), anglès (ang), francès (fr), alemany (al), grec (grc), italià (it), neerlandès (ner), altres (alt)


Nombre de productes analitzats


107 0 100 43 6 12 7 23 11 11 9

Caprabo 50 42 60 0 0 0 0 0 0 0 0 Condis 28 89 21 0 0 0 0 0 0 0 0 Mercadona 28 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 Mitjana entre aquests grups de distribució 33 70 11 1 3 2 6 3 3 2

Mitjana entre tots els productes 20,2 86,5 35,4 21,0 16,0 13,3 5,9 5,8 4,3 8,3 Mitjana ponderada entre tots els productes 27,6 76,1 21,8 9,6 9,0 7,4 6,8 5,1 4,4 4,6



Gràfic 8: Nombre de productes etiquetats en cada idioma en percentatge d ús de cada llengua segons els principals grups de distribució.

0 20 40 60 80 100

LIDL

Bon Preu

MiquelAlimentació

Mercadona

Condis

Caprabo

Carrefour

catalàespanyolportuguèsanglèsfrancèsalemanygrecitaliàneerlandèsaltres*


0 20 40 60 80 100

PlusSupermercados

El Corte Inglés

Euromadi

Superficies deAlimentación

Auchan

ITM

Ahold



*Entre aquests trobem idiomes com el turc, el txec, l eslovac, el polonès, el danès, el suec, el noruec, el finès, l estonià, l hongarès, el romanès, el letó, el lituà i l estonià entre d altres.

0 20 40 60 80 100

Mitjana ponderadaentre tots els

productes

Mitjana delcomportament dels10 primers grups de

distribució

Mitjana delcomportament entre

els grups dedistribució amb mésde 100.000 m2 en

superfície de venda

Mitjana delcomportament entre

els grups dedistribució principals

HD Covalco

Eroski



En la taula 15 hem volgut representar la primera, la segona i la tercera llengua més

utilitzada per cada grup de distribució. En tots els casos el català es troba entre aquestes

posicions, especialment el primer i el segon lloc, o bé no s utilitza en absolut. En tots els

grups catalans, llevat de Miquel Alimentació i Caprabo, el català és la primera llengua

més present. Mentre que en els grups on el català no s empra en absolut, l espanyol és

sempre la primera llengua, i si n hi ha més, la segona sempre és el portuguès. Hi ha

certes paradoxes ben curioses, com per exemple que Carrefour utilitza com a tercera

llengua el grec, llengua comparable al català en quant a població on és oficial al seu país

d origen i pràcticament absent a Catalunya, però en canvi no utilitza el català en cap del

seus productes. Si ens fixem per llocs d origen de l empresa veurem que d entre les

empreses dels Països Catalans el català sempre es troba entre les dues primeres

posicions, llevat del cas de Mercadona. La resta d empreses amb origen en d altres

països (França, Alemanya i Països Baixos) o les zones espanyolo-parlants de l Estat

espanyol, no tenen el català entre aquestes llengües. Només les empreses d origen en el

País Basc respecten la nostra llengua entre les primeres places. Les empreses catalanes

del grup Euromadi i en el cas de Superdyst del grup IFA, que comparteixen la marca

blanca amb empreses foranes, tampoc etiqueten en català, tot i que probablement

interfereixen com a socis en les decisions del grup on formen part.

Taula 15: Primera, segona i tercera llengua més emprada en els grups de distribució. Grup distribuïdor Primera Segona Tercera País d origen

de l empresa Carrefour (Carrefour, Champion, DIA) espanyol portuguès grec França Caprabo espanyol català / Països Catalans Condis català espanyol / Països Catalans Mercadona espanyol / / Països Catalans Miquel Alimentació (Suma) espanyol català / Països Catalans Bon Preu (Bonpreu, Esclat) català / / Països Catalans LIDL espanyol portuguès anglès Alemanya Ahold (Supersol) espanyol català / Països Baixos ITM Iberica (Intermarché) espanyol portuguès francès França Auchan (Alcampo, Sabeco) espanyol portuguès Italià França Superficies de Alimentación (Sorli-discau) català espanyol / Països Catalans Euromadi (varis) espanyol francès anglès Espanya /Països

Catalans El Corte Inglés espanyol portuguès anglès Espanya Plus Supermercados espanyol portuguès alemany Alemanya Eroski espanyol català/basc/gall

ec / País Basc

HD Covalco (Coaliment) espanyol anglès/francès català/basc/italià

Països Catalans


Partint doncs de les dades de la taula 12 i gràfic 8, podem concloure quin és el

tractament que fa cada grup distribuïdor pel que fa a l etiquetatge en català. Així ho hem

expressat en la taula 16. Bon Preu i Superficies de Alimentación (Sorli-discau) són els

únics que etiqueten tots els productes en català, i Condis i Eroski etiqueten més de la

meitat dels productes en català. Encara trobem però 9 productors importants sense cap

producte normalitzat.

Taula 16: Grups distribuïdors segons el tracte vers el català Grups distribuïdors que a Catalunya: Etiqueten tots els productes en català Bon Preu, Superficies de Alimentación Etiqueten més de la meitat dels productes en català

Condis, Eroski

Etiqueten algun producte en català (menys de la meitat)

Caprabo, Miquel Alimentació, HD. Covalco, Euromadi, Ahold

No etiqueten cap producte en català Carrefour, Mercadona, LIDL, ITM, Auchan, El Corte Inglés, Plus Supermercados

Si fem una comparativa en l ús del català amb d altres llengües ens trobem amb alguns

exemples sorprenents. En la taula 17 veiem que majoritàriament hi ha més grups

distribuïdors que etiqueten més en espanyol que no pas en català, en segon lloc hi ha 7

grups que etiqueten més en portuguès que en català, però és que encara hi ha tants

grups que etiqueten més en llengües menys parlades o amb menys territori oficial en llurs

països d origen que el català, com grups que ho fan en català. Entre els que etiqueten en

llengües minoritàries hi ha el cas per exemple de Carrefour que a Catalunya etiqueta en

eslovac o grec o d Intermarché que també ho fa en grec, o de LIDL que etiqueta en finès,

grec, noruec, danès, eslovac, lituà, letó...

Taula 17: Grups distribuïdors segons el tracte vers el català Grups distribuïdors que a Catalunya: Etiqueten més en català que en espanyol Bon Preu, Superficies de Alimentación, Condis Etiqueten més en espanyol que en català Carrefour, Caprabo, Mercadona, Grup Miquel,

LIDL, ITM, Ahold, Auchan, Euromadi, El Corte Inglés, Plus Supermercados, Eroski, H.D. Covalco

Etiqueten més en portuguès que en català Carrefour, LIDL, ITM, Auchan, El Corte Inglés, Plus Supermercados, Euromadi.

Etiqueten més en llengües d àmbit oficial menor que el català que no pas en català

Carrefour, LIDL, ITM.

Pel que fa a l acompliment de l article 34.2 de la Llei 1/1998 de Política lingüística, encara,

després de 7 anys de vigència, hi ha alguns grups incomplint-la. Aquest és cas

d empreses que no etiqueten en català els vins i caves catalans de denominació d origen.

D entre aquests grups distribuïdors fins i tot trobem alguns grups catalans com el Grup


Miquel o Coaliment, o empreses com Eroski, que tot i respectar el català en la majoria de

productes curiosament no ho fa en els únics en què el català n és obligatori. Aquest llistat

l hem resumit en la taula 18.

Taula 18: Grups distribuïdors segons el compliment de la legislació catalana pel que fa a productes de denominació d origen Grups distribuïdors que: Incompleixen la legislació lingüística pel que fa a productes catalans de denominació d origen

El Corte Inglés, Auchan, Intermarché, Eroski, Carrefour, Coaliment, Grup Miquel, Ahold i Mercadona

Finalment i per tal de concloure aquest apartat, hem resumit la situació per grups de

distribució en el nivell d ús del català en el gràfic 9 i taula 19, mostrant quins grups

empresarials es troben per sobre i per sota de la mitjana; tant pel que fa a la mitjana de la

totalitat dels productes com la mitjana ponderada.

Taula 19: Grups distribuïdors segons el tracte vers el català Grups distribuïdors que a Catalunya: Es troben per sobre la mitjana pel que fa a l ús del català

Caprabo, Condis, Bon Preu, Superficies de Alimentación (Sorli-discau), Eroski

Es troben per sota la mitjana pel que fa a l ús del català

Carrefour, Mercadona, Miquel Alimentació, LIDL, Ahold, ITM iberica, Auchan, Euromadi, El Corte Inglés, Plus Supermercados, HD Covalco


Gràfic 9: Nombre de productes etiquetats en català en percentatge d ús segons els principals grups de distribució.

0

42

89

03

100

04

0 0

100

1 0 0

16

83

27,4

20,2

27,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Car

refo

ur

Cap

rabo

Con

dis

Mer

cado

na

Miq

uel A

limen

taci

ó

Bon

Pre

u

LID

L

Aho

ld

ITM

Auc

han

Sup

erfíc

ies

de A

limen

taci

ón

Eur

omad

i

El C

orte

Ingl

és

Plu

s S

uper

mer

cado

s

HD

Cov

alco

Ero

ski

Mitj

ana

entr

e di

strib

uïdo

rs

Mitj

ana

entr

e to

ts e

ls p

rodu

ctes

de

mar

ca b

lanc

a

Mitj

ana

pond

erad

a en

tre

tots

els

pro

duct

es d

e m

arca

bla

nca

català


5.2. Anàlisi per grups de distribució

En aquest apartat hem volgut englobar una anàlisi d empresa per empresa segons la

situació concreta en l ús de les llengües en l etiquetatge dels productes de marca

blanca , i en concret pel que fa a la situació del català.

Ahold

Ahold és un grup distribuïdor amb origen als Països Baixos que distribueix a Catalunya

sota la marca Supersol. La marca blanca empra el mateix nom (Supersol) i s etiqueta

exclusivament en espanyol. Dels 26 productes trobats tots eren només en espanyol,

llevat de l embotit en què la informació del producte era en català. Per altra banda

Supersol incompleix la legislació vigent pel que fa a l etiquetatge de productes de

denominació d origen. Així, tant el vi de la denominació d origen Catalunya, Castell Llord,

com el cava català del mateix nom, estan etiquetats exclusivament en espanyol. Cal

remarcar a més que en l estudi de la primavera del 20015 Ahold apareixia com una de les

empreses que feien servir més el català en l etiquetatge. Llavors comercialitzava amb la

marca Kampio, i la totalitat dels productes analitzats eren etiquetats en català. Hi hagut,

doncs, un clar retrocés en aquest sentit, i per tant una davallada clara en la qualitat del

servei ofert al client català.

Auchan

Aquest grup distribuïdor d origen francès etiqueta les seves marques pròpies

d alimentació, drogueria i higiene personal com a Auchan, i com a El más barato . Les

ven en els establiments d Alcampo i Sabeco. Pel que fa a Auchan (la marca principal),

s han trobat la totalitat dels 30 productes del llistat, però en cap cas apareix el català. Això

vol dir que hi ha un incompliment de l article 34 de la Llei 1/1998 de política lingüística pel

que fa a l etiquetatge de caves i vins de la denominació d origen Penedès Vall de Juy-

Auchan. En la totalitat dels productes observats l espanyol normalment hi és present de

manera exclusiva, tot i que puntualment també n hi ha algun on apareix també el

5 GASULL, B. El Català en els supermercats i hipermercats d'alimentació a Catalunya: estudi comparatiu

entre els diferents grups empresarials : primavera 2001. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2001.


portuguès. La marca blanca El más barato (19 productes) està etiquetada

exclusivament en espanyol.

Bon Preu

Empresa catalana amb les marques Bonpreu i Orangutan per a supermercats i Esclat per

hipermercats. Distribueix la marca blanca Bon Preu per a totes aquestes superfícies

amb una bona gamma de productes. De fet llevat del iogurt tots els productes del llistat

han estat localitzats (29 de 30). Empra el català en la totalitat d aquests productes i en ús

exclusiu; en una política lingüística que considerem del tot normalitzada pel que fa a

l empresa.

Caprabo

Empresa catalana molt important en el sector; la segona a Catalunya. Ven en

supermercats i hipermercats sota la marca Caprabo mitjançant les marques blanques

Caprabo i Alcosto. Aquesta d adquisició recent i etiquetada només en espanyol, cosa que

ha representat una davallada importantíssima en l ús del català per part d aquesta

empresa. Així mateix una part també dels productes Caprabo són només en espanyol (8

dels 29 analitzats). Corresponen a refrescs, congelats, iogurts i productes d higiene

personal principalment. En total, entre ambdues marques blanques, s han analitzat 50

productes, essent l ús del català d un 42%, mentre l espanyol s empra en un 60% dels

productes etiquetats.

Carrefour

Carrefour és el primer grup de distribució a Europa i el segon a nivell mundial. És d origen

francès i a Catalunya explota les marques Carrefour, Champion, i Dia, amb les marques

blanques Carrefour, Champion ,1 (de més bon preu venut a Carrefour i Champion) i Dia.

Etiqueta en molts idiomes arreu del món i, llevat del consumidor català, respecta la resta

de consumidors amb llengües comparables al català. El català no és doncs present en

cap dels 107 productes analitzats. L espanyol és present en la totalitat dels productes

(100%). El portuguès present en quasi la meitat dels productes, (43%) i en tercer lloc el


grec (23%), també hi són força presents. La marca 1 per exemple etiqueta, els 22

productes trobats, tots en espanyol i portuguès. Dia etiqueta a més de l espanyol un 64%

dels productes en portuguès, i un 54% en grec (dels 28 analitzats). Dia curiosament

etiqueta un mateix producte (les pastes) a la vegada en espanyol i argentí. Carrefour

també empra a Catalunya idiomes com l anglès, l alemany, el neerlandès, l italià, el

francès, el turc, el polonès, el txec o l eslovac. Carrefour a més actualment incompleix la

Llei de Política Lingüística pel que fa a l etiquetatge de productes catalans de

denominació d origen; així la marca Carrefour té vins Penedès i caves de marca blanca

com el Sant Llach o el Castell de Llach, etiquetats exclusivament en espanyol. Dia, tot i

que en observacions anteriors del 20036 la Plataforma per la Llengua havia trobat vins i

caves catalans denominació d origen incomplint la Llei (Sollell de Flix i Gran Astoria), en

aquests moments no han estat localitzats en el present treball de Camp. Cal recordar que

Dia va denunciar per amenaces de terrorisme durant el 2004 a un jove de 14 anys que

demanava precisament l etiquetatge en català dels seus productes i el compliment de la

Llei de Política Lingüística, tot signant en nom d uns personatge extrets del llibre d en

Harry Potter.

Condis

El grup Condis, nascut a Barcelona i de capital català, explota la marca amb el mateix

nom bé sigui mitjançant establiments propis o franquícies. Explota la marca blanca

Condis que engloba tot tipus de productes. De fet llevat del vi de denominació d origen i

del cava han estat trobats la resta de productes del llistat seleccionat (28 de 30). El català

és present en la majoria de productes i sempre de manera exclusiva (89%), tanmateix

alguns productes són només en espanyol. Així per exemple la Llet en ampolla n hi ha tant

d etiquetades només en català com d etiquetades només en espanyol, mentre la llet en

tetrabrick és sempre només en català. O bé els sucs estan etiquetats només en català

(els d ampolla de vidre i els tetrabricks individuals) o exclusivament en espanyol (els

tetrabricks de litre). Per altra banda alguns altres productes, com la llauna de tomàquet

triturat o de la secció de drogueria, estan etiquetats només en espanyol.

6 GASULL, B. Informe de resultats: 2003. L etiquetatge en català en vins i caves de denominació d origen.

Actualització de l estudi realitzat l abril de 2002. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2003.


Eroski

El grup Eroski és d origen basc. Fins fa ben poc distribuïa juntament amb Consum (grup

valencià) fins que darrerament es van separar. Amb aquesta escissió ara com ara la

superfície de venda (centrada ara en hipermercats) ha quedat força reduïda a Catalunya.

Ven sobretot la marca blanca genèrica Consumer. La política general és d etiquetar en

quatre llengües: espanyol, basc, gallec i català. A la pràctica, però, aquest etiquetatge és

desigual, i majoritàriament és un etiquetatge en espanyol però amb el nom del producte i

puntualment més informació en les altres llengües. Han estat trobats els 30 productes del

llistat, 5 dels quals només eren escrits en espanyol. Entre aquests productes hi figuren el

vi català de denominació d origen Penedès Reguart i el cava del mateix nom. Justament

en aquests productes s incompleix l article 34.2 de la Llei 1/1998 de 7 de gener, de

política lingüística.

HD Covalco

Empresa catalana que distribueix com a minorista bàsicament mitjançant la marca

Coaliment (també distribueix a l engròs), tot i forma part d Euromadi i també utilitza alguna

marca d aquest grup (com Spar). En aquest estudi però l hem tractat per separat sense

tenir en compte les marques d Euromadi que detallem com una empresa apart. Com a

exclusives, HD Covalco té unes quantes marques blanques (Coaliment, Cascales, JSM,

Blankor, Perming...) segons el tipus de producte i puntualment el català és present en

algun producte (2 d un total de 19 analitzats). La totalitat dels productes estan etiquetats

en espanyol, i hi pareixen puntualment d altres llengües com l anglès, el francès, el

portuguès.. La marca Coaliment etiqueta però exclusivament en espanyol. També hi ha 2

productes etiquetats en basc.

El Corte Inglés

El grup El Corte Inglés és una empresa espanyola que agrupa diferents marques de

superfícies de lliure servei. Entre aquestes en destaquem els magatzems El Corte Inglés,

Hipercor i Opencor. Les dues marques blanques que fa servir són El Corte Inglés i

Hipercor. En cap cas empra la llengua catalana en l etiquetatge. Sí que ho fa, en tots els

productes analitzats (55), en espanyol i, en la majoria, també en portuguès i anglès. En


l etiquetatge d El Corte Inglés hi ha un incompliment clar de la legislació en matèria

d etiquetatge pel que fa a productes de denominació d origen. Així, tant els vins Penedès

d Hipercor com d El Corte Inglés, i els caves, no estan etiquetats en català, i per tant

incompleixen la Llei de Política Lingüística.

Euromadi

Euromadi agrupa tot un seguit d empreses del sector de la distribució, entre elles les

catalanes del grup FACSA (Keysi, Jespac, del Río), franquícies o els Supermercats Pujol

(Plus fresc), Supermercats Llobet... Euromadi distribueix algunes marques pròpies prou

conegudes tot i que puntualment en algun producte pot ser que cada supermercat faci un

etiquetatge particular. Les marques blanques més conegudes d Euromadi són Spar,

Vivó i Selex. Cap d elles etiqueta ni un sol producte en català. La totalitat de l etiquetatge

és en espanyol i, sovint el portuguès, l anglès, el francès i l alemany hi són presents d una

manera secundària. En total s han observat 65 productes, 24 d Spar, 23 de Selex i 15 de

Vivó. La resta són etiquetatges de cada supermercat. L únic producte trobat etiquetat en

català és l embotit de Plus-Fresc (Grup Pujol).

Grup IFA

El Grup IFA de fet agrupa grans distribuïdors com Caprabo, Condis, Miquel Alimentació,

Bon preu, etc. que ja tenen llurs pròpies marques blanques . Tanmateix per a

supermercats més petits sí que distribueix una marca pròpia del grup. En aquest cas per

exemple, per a Mercarrojas (Superdyst), distribueix algun producte de la marca Vegè.

Només se n han trobat 5 de la llista, tots etiquetats en espanyol exclusivament. Superdyst

però també distribueix alguns pocs productes propis etiquetats per ells mateixos (SR

Mercarrojas) com és l embotit i la gasosa, on el català sí que hi és present.

Grup Miquel

Miquel Alimentació Grup S.A. (MAGSA) és una empresa totalment catalana amb seu a

Vilamalla (Alt Empordà). Ven a l engròs i com a minorista amb les marques SUMA,

SUPERAVUI i la franquícia PROXIM. Darrerament molts supermercats els estan


transformant a la marca SUMA. Com a marques blanques tenen Gourmet (alimentació),

Micaderm (higiene personal) i Mical (drogueria). Totes aquestes s etiqueten

exclusivament en espanyol tot i que es pot dir que pràcticament la totalitat dels

establiments de venda es troben en territori de parla catalana (té botigues només a

Catalunya, Balears, Castelló i rodalies al País Valencià, i a l Aragó, principalment a la

Franja de Ponent). En total s han trobat 29 dels 30 productes del llistat (tots llevat del

iogurt). En aquest aspecte el vi Gourmet de denominació d origen Penedès incompleix la

legislació lingüística en matèria catalana, i és l únic cas en què una empresa catalana de

distribució no compleix la Llei en aquest sentit. Tanmateix hi ha un altre producte (el

Primera Flor), també vi català de denominació d origen, i que malgrat no ésser de la

marca Gourmet sí que està elaborat per a MAGSA, que sí que està etiquetat en català.

També existeix un cava fet per a MAGSA que incompleix la Llei puix que no està etiquetat

en català.

ITM Iberica, SA,

ITM iberica, SA és una empresa d origen francès per bé la delegació espanyola forma

part del grup Eroski. Té hipermercats a Catalunya amb la marca Intermarché amb

diferents marques de productes totes amb el segell de fabricació per a SCAPR, SA,

empresa també del grup d Intermarché. Per simplificar les coses, i ja que a la botiga els

indiquen com a productes Intermarché, enlloc de classificar-los com a marca blanca

SCAPR, ho hem fet com a Intermarché. Cap dels productes analitzats s ha trobat

etiquetat en català, tot i que la totalitat dels 29 (hi són tots llevat del paquet de farina) sí

que estan etiquetats en espanyol. Un 58% són en portuguès, un 34% en francès, un 31%

en italià, a més d emprar altres llengües com l anglès, l alemany, el neerlandès... Tant els

caves com els vins Penedès de denominació d origen de la marca blanca corresponent

es troben fora de la legislació vigent segons la Llei de Política lingüística, car no estan

etiquetats en català tal i com marca l esmentada Llei.

LIDL

Empresa d origen alemany que etiqueta com a marca blanca productes tot i conservant

els noms dels productors. És a dir; són productes d altres marques que fabriquen a posta

per a LIDL i així ho fan constar en l etiqueta. LIDL no té ni un sol producte etiquetat en


català. Tots els 26 productes (o més tenint en compte que de cada tipus de productes

sovint hi ha fins a 3 o 4 noms de la marca LIDL), estan etiquetats en català. El que sobte

més és que, tot i no aparèixer el català; per exemple, un 77% són en portuguès, un 50%

en anglès, un 46% em francès, un altre 46% en alemany, un 42% en italià, un 38% en

neerlandès, i a més hi apareixen d altres idiomes amb gens d incidència en el mercat

català com són: el polonès, el finès, el suec, el noruec, el danès, el txec, l eslovac, el

romanès, l hongarès, el lituà, el letó... la majoria d ells amb menys parlants que el català

en el propi país d origen. Hi ha algun producte etiquetat en més de 20 llengües, però mai

en català.

Mercadona

Empresa d origen valencià que etiqueta bàsicament els productes alimentaris com a

marca blanca Hacendado, els de drogueria com a Bosque Verde, i els d higiene

personal com a Deliplus. No fa servir el català en cap dels productes, amb un ús exclusiu

de l espanyol. Llevat de l aigua i el vi de denominació d origen català s han localitzat la

totalitat de la resta de productes de l observació (28 de 30). Cal recordar que abans

havia tingut els vins Polian i Jaume Serra de la denominació d origen Penedès incomplint

la legislació lingüística en matèria d etiquetatge. En aquestes observacions no s han

localitzat aquests productes i per tant només el cava Cabré i Sabaté, elaborat per Jaume

Serra per a Mercadona, s ha localitzat com a producte incomplint la Llei 1/1998 de política

lingüística.

Plus Supermercados, S.A.

Plus Supermercados pertany al grup alemany Tengelmann. Fa servir la marca Plus

Supermercados o Plus superdescuento, generalment aprofitant altres marques que

etiqueten a posta per a l empresa sota diversos noms. No etiqueta cap dels seus

productes en català i si que ho fa en espanyol en la totalitat dels productes i en portuguès

en un 71% de la resta. A la vegada alguns dels productes puntualment estan etiquetats

bàsicament en alemany, hongarès, txec i polonès. S han analitzat 28 productes, llevat


doncs dels vins catalans de denominació d origen i del cava té la totalitat dels productes

del llistat seleccionat.

Superficies de Alimentación

Superficies de Alimentación és una empresa catalana que distribueix sota la marca Sorli-

discau. Amb el mateix nom ven la seva marca blanca . Etiqueta la totalitat dels productes

en català, per bé només s han trobat 18 dels 30 productes del llistat. També etiqueta un

44% dels productes (8 dels trobats) també en espanyol. En aquest cas l etiquetatge sovint

és desigual; així en alguns hi ha més informació en català i en d altres més en espanyol.


6.Conclusions


Partint de les dades i resultats obtinguts en aquest estudi podem concloure pel que fa a

l ús del català i de les altres llengües en les anomenades marques blanques de

supermercats i hipermercats que:

Tot i que el català és llengua oficial a Catalunya, la única llengua reconeguda com

a pròpia d aquest territori, àmpliament usada en tots els àmbits i coneguda i

entesa per pràcticament la totalitat de la població, la situació en l etiquetatge de

les marques blanques no s adiu a una situació coherent de normalitat atesa la

situació real de la llengua. Hi ha un dèficit d atenció al client car només un 20,2%

dels productes de marca blanca dels 624 analitzats en aquest estudi estan

etiquetats en català. A més es produeix un greuge comparatiu important en relació

a l altra llengua reconeguda com a oficial a Catalunya, tot i no ésser-ne la llengua

pròpia. L espanyol és present en un 86,5% dels productes analitzats. És una

situació clarament més destacada que el català. El portuguès, tot i no ésser ni

oficial, ni pròpia, i essent molt poc parlada a Catalunya, amb un 35%, és

estranyament molt més present en l etiquetatge que el català. També és present

en més productes a Catalunya l anglès, que amb un 21,0% supera lleugerament el

català. Si tenim en compte les mitjanes ponderades segons superfícies de venda i

per tant donant més importància als productes més venuts, veiem que el català

recupera el segon lloc amb un 27,6%, mentre l espanyol recula lleugerament amb

un 76,1%, tot i que es manté clarament una situació asimètrica exagerada entre

ambdues llengües oficials a Catalunya.

En totes les seccions, és a dir en els diferents tipus de productes, l espanyol és la

primera llengua més emprada, i en segon lloc el portuguès, llevat dels vins on ho

és el català. La tercera llengua més emprada generalment és el català o l anglès.

Tanmateix, tot i ésser el català la segona llengua en vins i la tercera llengua més

emprada en làctics, xarcuteria, congelats i refrescs i sucs, i trobar-se generalment

entre les quatre primeres més utilitzades per cadascun dels 30 productes

analitzats en aquest estudi, hi ha encara força productors que no l empren en cap

dels productes, desmarcant-se de la mitjana global del mercat. Aquestes

empreses que difereixen de la mitjana són: Carrefour (Carrefour, Champion i DIA),

Mercadona, LIDL, Ahold (Supersol), ITM iberica (Intermarché), Auchan (Alcampo i

Sabeco), les empreses d Euromadi, El Corte Inglés (El Corte Inglés, Opencor,

Hipercor...), Plus Supermercados, i pràcticament Miquel Alimentació.


En general les empreses de Catalunya etiqueten en català, amb la única excepció

del Grup Miquel (supermercats Suma) que llevat d un producte, que a més no és

de la marca Gourmet que fa servir normalment, no etiqueta en català. Dels que

etiqueten en català tots els significatius, llevat de Caprabo (només amb un 42% de

productes en català), tenen el català com a primera llengua d etiquetatge. Aquest

és el cas per exemple de Condis, Bon Preu (Bonpreu, Esclat i Orangutan) o

Superficies de Alimentación (Sorli-discau). Aquests dos darrers etiqueten la

totalitat dels productes en català. A nivell de Països Catalans només Mercadona i

el Grup Miquel no etiqueten pràcticament cap producte en català.

La proliferació i augment dels productes de marca blanca ha anat acompanyat

en termes absoluts amb un augment en la presència de productes etiquetats en

català. Així en general les empreses que fa uns anys etiquetaven en català, han

anat augmentant el nombre de productes etiquetats en català. Aquest cas és ben

palès en distribuïdors com Condis, Bon Preu i Sorli-discau. Hi ha però dues

excepcions: Caprabo al distribuir la marca blanca Alcosto exclusivament en

espanyol ha disminuït clarament la presència del català; i Ahold, que etiquetava

en català la marca Kampio, al substituir l anagrama per Supersol ha passat a

etiquetar exclusivament en espanyol.

Algunes empreses etiqueten a Catalunya llurs productes en llengües amb menys

parlants o amb territoris on és oficial amb menys població que Catalunya. Així a

Catalunya hi ha grups distribuïdors amb productes etiquetats en finès, danès,

eslovac, noruec, lituà, letó...i no pas en català.

Pel que fa als vins i caves catalans de denominació d origen, existeixen empreses

venent productes a Catalunya de marca blanca incomplint l article 34.2 de la Llei

1/1998, de 7 de gener, de política lingüística; i a la vegada l administració no ha

pres mesures davant d aquests productes que continuen il·legalment en el mercat.

Els grups distribuïdors que es troben fora d aquesta llei són: El Corte Inglés (amb

les marques Hipercor i El Corte Inglés), Auchan, Ahold (Supersol), Intermarché,

Eroski, Carrefour, Coaliment i Suma (amb la marca Gourmet), amb vins del

Penedès o Catalunya; i El Corte Inglés (amb les marques Hipercor i El Corte

Inglés), Auchan, Ahold (Supersol), Intermarché, Eroski, Carrefour, Mercadona i

Suma (amb la marca Gourmet), amb caves.


Si la mitjana d ús del català entre productes és de 20,2% i la mitjana entre grups

distribuïdors és de 27,4%. Podem dir que hi ha unes empreses que es troben per

sota la mitjana, i per tant haurien de millorar la situació del català, i unes altres que

se n hi troben per sobre. Es troben per sota aquestes mitjanes: Carrefour,

Mercadona, Miquel Alimentació, LIDL, Ahold, ITM Iberica, Auchan, Euromadi, El

Corte Inglés, Plus Supermercados i H.D.Covalco (que a la vegada també forma

part d Euromadi). Es troben per sobre aquestes mitjanes: Caprabo, Condis, Bon

Preu, Superficies de Alimentación (Sorli-discau) i Eroski.

Com a conseqüència d aquestes conclusions la Plataforma per la Llengua constata i

recomana que:

Aquelles empreses que no etiqueten cap o pràcticament cap producte en català a

Catalunya tenen dèficits en la qualitat en l atenció i consideració vers el client, i

per tant haurien de normalitzar el català en l etiquetatge de productes.

Les administracions catalanes, a fi de garantir la correcta atenció al consumidor

català per part d aquestes empreses haurien d incidir en les activitats que

desenvolupen mitjançant els mecanismes que en tenen competència:

o Subordinar els ajuts, suports econòmics i promocionals i els permisos

d obertura de noves superfícies al correcte ús del català en l etiquetatge

dels productes de marca blanca .

o Desenvolupar la legislació per tal que el català sigui obligatori en

l etiquetatge d aquests tipus de productes.

o Sancionar i/o retirar del mercat tots aquells vins i caves catalans de

denominació d origen de les marques blanques que incompleixen la Llei

de Política Lingüística.


7.Annexos


Annex 1

Full de recollida de dades per a l estudi sobre l ús del català en l etiquetatge de productes de marques blanques de distribució a Catalunya (2004)

Nom del supermercat o hipermercat analitzat:................................................................ Adreça:.................................................................................................................................. Data:......................................................................................................................................

Taula: Cal que cerqueu els següents productes de marca blanca o els que siguin més propers dins d aquesta marca blanca en el cas que no els trobeu exactament. Si tampoc n hi ha de propers deixeu la filera en blanc. En el cas que hi hagués productes que es troben en dues o més marques blanques del mateix supermercat empleneu dues o més taules per cada marca blanca. Us donem noms de supermercats i marques blanques orientatives però de tota manera cal que sigui revisat a l hora de fer el treball de camp, a més alguns productes tenen altres noms específics o noms de marques conegudes i cal mirar la lletra menuda per saber que han estat elaborats a posta per al supermercat d observació.

Responeu, si s escau, si us plau aquestes preguntes un cop heu omplert la taula (més avall):

Quina impressió (sobre aquests i altres productes) teniu de l ús del català i d altres llengües en aquesta marca blanca?

Hi ha algun altre producte de marca blanca que us ha cridat especialment l atenció i que vulgueu afegir a la llista (afegiu-lo a la taula)?

A part de les marques blanques hi ha algun altre aspecte que us ha cridat l atenció pel que fa a l ús del català en aquest supermercat?

Quin ús es feia del català en els productes frescos (fruita, verdura, carns envasades), en les enganxines fetes amb ordinador per part de l establiment?


producte Marca

blanca Nom del producte

Llengües de l etiqueta

Altres observacions

Hi ha alguna o algunes llengües que ocupin més espai que les altres? Quines?

Vins i licors Vi de taula, preferiblement. Negre Vi de denominació d origen catalana pref. Negre, preneu nota de la DO Cava, pref semi-sec o brut Refrescs i sucs Cervesa, pref. de llauna Ampolla de refresc, pref. de Cola Ampolla d aigua

Suc de fruita, pref de taronja 1l Dolços, pastes i esmorzars Sucre o endolcidor, pref paquet de sucre blanc Pot melmelada o mel, pref. de préssec Tauleta xocolata, pref. negra Producte de pastisseria, pref. magdalenes Làctics Llet, pref. sencera 1l en tetrabrick Iogurt, pref. natural

Conserves Llauna de tonyina

Pot de salsa de tomàquet Congelats Verdures congelades, pref. Pèsols Altres productes alimentaris Ampolla d oli

Pasta, pref. tallarines o espaguetis Paquet de farina

Fruits secs, pref. en bossa i d avellanes Llauna d olives, pref. verdes Higiene personal Xampú pel cap

Sabó del cos


Drogueria Tovallons de paper

Detergent per a la llar Lleixiu

Rentavaixelles

Sabó de roba

Paper higiènic


Annex 2

Bibliografia

AGUILERA, M. i ROMANÍ, J. M. Actituds dels consumidors catalans davant l ús

comercial del català, [Estudi fet a partir d una enquesta de Line-Staff Consulting per

encàrrec de l Institut de Sociolingüística Catalana] Barcelona: Direcció General de

Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, 1995.

ECO CATALUNYA La llengua en el món del comerç. L actitud dels catalans

davant l ús comercial del català, [Estudi elaborat per encàrrec de la Direcció

General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya] Barcelona: Generalitat

de Catalunya. Departament de Cultura, 1986.

GASULL, B. El Català en els supermercats i hipermercats d'alimentació a

Catalunya: estudi comparatiu entre els diferents grups empresarials : primavera

2001. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2001.

GASULL, B. Informe de resultats: 2003. L etiquetatge en català en vins i caves de

denominació d origen. Actualització de l estudi realitzat l abril de 2002. Barcelona:

Plataforma per la Llengua, 2003.

GABISE Llengua i activitat econòmica a Catalunya, [Estudi presentat a la Direcció

General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya]. Barcelona: GABISE,

1999.

IPSOS ECO-CONSULTING La llengua als supermercats i hipermercats de

Catalunya 2.000, [Estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística]

Barcelona : Ipsos-Eco Consulting, 2000

IPSOS-CONSULTING Estudi sociolingüístic als supermercats de les comarques

de l'Anoia, Bages, Berguedà i Cerdanya. [Estudi encarregat per l Institut de

Sociolingüística Catalana amb la col·laboració del Consorci per la Normalització

Lingüística de Montserrat]. Barcelona: Ipsos-Eco Consulting, gener 2002.


PONSA, G; GASULL, B. La Llengua en l etiquetatge de les grans marques.

Barcelona 2004. Plataforma per la Llengua.

SOLÉ, J. i LLINÀS, F. Etiquetar en català

a Revista Llengua i Ús, 3r. quadrimestre

2002, núm. 25, pàg. 20-27. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística de la

Generalitat de Catalunya.

TUDELA, J. La llengua de l etiquetatge a Barcelona i a Brussel·les, Zuric i

Montreal

a Revista Llengua i Dret, núm. 20, desembre 1993, Barcelona: Escola

d Administració Pública.

Varis. Llista d industrials i productors que etiqueten en català

(vuitena edició,

2003).Associació en defensa de l etiquetatge en català. Barcelona.


Annex 3

Legislació

LLEI 1/1998, DE 7 DE GENER (DOGC 2553, del 9, I BOE 36 D 11 de febrer) DE

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

CAPÍTOL V.- L activitat socioeconòmica

Article 34. La informació a les persones consumidores i usuàries.

1. Les dades que figuren en l etiquetatge i en l embalatge i les instruccions

d ús dels productes que es distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya

poden figurar en català, castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió

Europea.

2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en

l etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació

d origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels

productes artesanals que es distribueixen en l àmbit territorial de Catalunya

han d ésser necessàriament, com a mínim en català.

3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les

persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l etiquetatge i les

instruccions d ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen

en l àmbit territorial de Catalunya, d una manera especial els dels productes

alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per garantir-

hi la presencia progressiva del català, seguint els principis d aquesta Llei, de

les normes de la Unió Europea i de la resta de l ordenament jurídic.

DISPOSICICIONS ADDICIONALS

SETENA. Funcions de vigilància i impuls

4. La Generalitat ha de vetllar perquè la normativa i l actuació administrativa

dels altres poders públics de l Estat respectin els principis de

l ordenament constitucional i estatutari d aquesta Llei, i ha d impulsar la

modificació legislativa de les normes estatals que siguin un obstacle per a l ús

del català en tots els àmbits o limitin la plena igualtat lingüística dels ciutadans

i ciutadanes.


LLEI 3/1993, DE 5 DE MARÇ DE L ESTATUT DEL CONSUMIDOR (DOGC 1719,

de 19 de març del 1993).

CAPÍTOL IV.- Drets lingüístics dels consumidors.

Article 26. Ús del català en la informació i en la contractació.

a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions

pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i

especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la

salvaguarda de llur salut i seguretat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES.

PRIMERA. Termini d aplicació de l article 26 per les

administracions públiques de Catalunya.

L'Administració de la Generalitat, les corporacions locals i les entitats

autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que en depenen

han de donar compliment al que estableix l'article 26 en el termini d'un any

de l'entrada en vigor de la Llei. Aquest termini també s'aplica a les empreses

que, sota qualsevol fórmula administrativa de gestió indirecta, presten serveis

públics que són competència de la Generalitat o de l'Administració local.


Les llengües d ús en l etiquetatge dels productes de marca blanca de

supermercats i hipermercats a Catalunya. Tardor 2004 Estudi sobre l ús de les diferents llengües, i especialment pel que fa al català com a llengua oficial i pròpia de

Catalunya , en els productes de marques pròpies de les grans empreses de distribució minorista en aquest territori.

Plataforma per la Llengua- Desembre 2004 Estudi elaborat per: Bernat Gasull i Roig

Coordinació del treball de Camp: Héctor Saez i Ortuño Han col·laborat en aquest estudi: Carme Armentano, Cristina Ares, Mercè Mauri i Daniel

Justribó

Plataforma per la Llengua c/Rocafort, 242 bis, 3r pis Tel. 93 321 18 03 Fax. 93 321 12 71 08029 Barcelona [email protected]

www.plataforma-llengua.org

http://www.plataforma-llengua.org

les llengües dús en letiquetatge dels productes de marca ... · lús del català, com a llengua...

Documents