La història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blancLa història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blancLa història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blancLa història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blanc

(primera part)(primera part)(primera part)(primera part) Curs dCurs dCurs dCurs d’’’’art i cultura contemporanisart i cultura contemporanisart i cultura contemporanisart i cultura contemporanis

TardorTardorTardorTardor del del del del 2009 2009 2009 2009

Les exposicions de Pontus HulténLes exposicions de Pontus HulténLes exposicions de Pontus HulténLes exposicions de Pontus Hultén Amb Magnus af PetersensAmb Magnus af PetersensAmb Magnus af PetersensAmb Magnus af Petersens

26/10/2009 26/10/2009 26/10/2009 26/10/2009 –––– Auditori MACBA Auditori MACBA Auditori MACBA Auditori MACBA –––– 19 h 19 h 19 h 19 h

Pontus Hultén (Pontus Hultén (Pontus Hultén (Pontus Hultén (EstoEstoEstoEstocolm, 1924 colm, 1924 colm, 1924 colm, 1924 –––– Estocolm, Estocolm, Estocolm, Estocolm, 2006) 2006) 2006) 2006) va estudiar Història de l’Art a Copenhaguen i Estocolm, i va fer la tesi sobre Vermeer i Spinoza. Director del Moderna Museet d’Estocolm (1957-1972), una de les institucions artístiques més dinàmiques de la dècada del 1960, Hultén va comissariar una sèrie d’innovadores exposicions, tant temàtiques com monogràfiques, que promovien el museu com un espai flexible i obert. Aquest concepte del museu obert el va portar a organitzar exposicions interdisciplinàries, en especial al Centre Pompidou, del qual el van nomenar director (1973-1981). Hultén defensava la integració de l’art, la literatura, el cinema, la ciència, el teatre i la música dintre d’allò que anomenava un “museu sense parets”, que acollia concerts, conferències, debats, projeccions, etc. L’ús d’estructures transparents a les exposicions facilitava una confrontació més directa entre la gent i les obres. Per mitjà de retrospectives de grans dimensions, Hultén volia crear unes exposicions complexes i alhora accessibles per a un ampli públic. Director artístic del Palazzo Grassi de Venècia (1984-1990) i director

del Kunst- und Austellungshalle der BDR de Bonn (1990) i del Museum Jean Tinguely de Basilea (1995), el 1985 Hultén va fundar, juntament amb Daniel Buren, Serge Fauchereau i Sarkis, un ambiciós laboratori per al coneixement interdisciplinari: l’Institut des Hautes Études en Arts Plastiques de París.

Cronologia seleccionada de les exposicions col·lectives de Pontus Hultén Cronologia seleccionada de les exposicions col·lectives de Pontus Hultén Cronologia seleccionada de les exposicions col·lectives de Pontus Hultén Cronologia seleccionada de les exposicions col·lectives de Pontus Hultén 1955: Le Mouvement, Galerie Denise René, París 1961-1962: Bewogen Beweging (Movement in Art), Stedelijk Museum, Amsterdam 1962: 4 Americans: Jasper Johns, Alfred Leslie, Robert Rauschenberg, Richard Stankiewicz, Moderna Museet, Estocolm 1963-1964: The Museum of our wishes, Moderna Museet 1964: American Pop Art: 107 forms of Hope and Despair, Moderna Museet 1965: Inner and Outer Space; Sculpture for the Blind and the Seeing, Moderna Museet 1966: Dada; She – A Cathedral, Moderna Museet 1968: The Machine as seen at the end of the Mechanical Age, MoMa, Nova York; Andy Warhol, Moderna Museet; Pentacle, Musée des Arts Decoratifs, París 1969: Poetry must be made by all! Transform the world!, Moderna Museet 1971: Alternatives suédoises, Musée d’Art Moderne de la Ville de París; Utopians and Visionaries, 1871-1981, Moderna Museet 1977-1981: Paris-New York, Paris-Moscow: 1900-1930, Paris-Berlin, 1900-1933, Paris 1937-Paris 1957, Centre Pompidou, París 1980: Les Réalismes 1919-1939, Centre Pompidou 1982: Sleeping Beauty, Guggenheim Museum

1984: The Automobile and Culture, MoCA, Los Angeles 1986: Futurismo e futurismi, Palazzo Grassi, Venècia 1987: Effet Arcimboldo, Palazzo Grassi 1989: Arte Italiana (Presenze 1900-1945), Palazzo Grassi 1992: Territorium Artis, Kunst- und Austellungshalle der BDR, Bonn 2001: The True Story of the Vandals, Museum Vandalorum, Värnamo Algunes de les seves principals exposicions monogràfiquesAlgunes de les seves principals exposicions monogràfiquesAlgunes de les seves principals exposicions monogràfiquesAlgunes de les seves principals exposicions monogràfiques: Salvador Dalí, Marcel Duchamp, Öyvind Fahlström, Sam Francis, On Kawara, Ellsworth Kelly, Paul Klee, Fernand Léger, Kazimir Malevitch, Claes Oldenburg, Jackson Pollock, Niki de Saint Phalle, Vladimir Tatlin, Jean Tinguely, Jacques Villon, Andy Warhol, etc.

SHE SHE SHE SHE –––– A Cathedral A Cathedral A Cathedral A Cathedral, Moderna Museet, EstocolmModerna Museet, EstocolmModerna Museet, EstocolmModerna Museet, Estocolm Del 4 de juny al 4 de setembre de 1966Del 4 de juny al 4 de setembre de 1966Del 4 de juny al 4 de setembre de 1966Del 4 de juny al 4 de setembre de 1966 Títol original: HON – en katedral Artistes: Niki de Saint Phalle, Jean Tinguely i Per Olof Ultvedt Comissari: Pontus Hultén

“A començaments de la primavera del 1966, vaig aconseguir per fi que Jean Tinguely i Niki de Saint

Phalle vinguessin a Estocolm a treballar amb l’artista suec Per Olof Ultvedt i amb mi mateix. Martial

Raysse es va retirar a l’últim moment, perquè l’havien seleccionat per al pavelló francès de la Biennal de

Venècia. La idea era que no hi hagués res

preparat, que ningú no dugués al cap un

projecte concret. Vam passar el primer dia

comentant com havíem de muntar una sèrie

d’“estacions”, com les estacions d’un

viacrucis. L’endemà vam començar a crear

l’estació Les dones agafen el poder. No va

funcionar. Jo estava desesperat. A l’hora de

dinar vaig proposar que féssim una dona ajaguda d’esquena, amb unes quantes instal·lacions al seu

interior. S’hi entraria a través del sexe. Tothom estava entusiasmat. Vam aconseguir acabar-la en cinc

setmanes, per dins i per fora. Feia 28 metres de llarg i aproximadament 8 d’alçada. A dintre seu hi

havia: una lleteria al pit dret; un planetari on es veia la Via Làctia al pit esquerre; un home mecànic

mirant la televisió al cor; un cine on es projectava una pel·lícula de Greta Garbo al braç; i una galeria

d’art amb falsificacions de pintors antics en una cama. El dia de la presentació als mitjans de

comunicació estàvem exhausts; l’endemà no va sortir res als diaris. Aleshores el Time va publicar un

article favorable i a tothom li va agradar l’obra. Com va dir Marshall McLuhan, “l’art pot ser qualsevol

cosa si et surts amb la teva”. L’obra semblava encaixar amb una cosa que flotava a l’ambient,

“l’alliberament sexual” tan pregonat a l’època.” Pontus Hultén Pontus Hultén Pontus Hultén Pontus Hultén1111

RetrospectivaRetrospectivaRetrospectivaRetrospectiva d d d d’’’’Andy WarholAndy WarholAndy WarholAndy Warhol Moderna Museet, EstocolmModerna Museet, EstocolmModerna Museet, EstocolmModerna Museet, Estocolm Del 10 de febrer al 17 de març de Del 10 de febrer al 17 de març de Del 10 de febrer al 17 de març de Del 10 de febrer al 17 de març de 1968196819681968 Comissari: Pontus Hultén

“L’exposició de Warhol a Estocolm el 1968 va ser, crec, la primera

mostra individual que l’Andy presentava en un museu. Era un

muntatge força complex, que constava de diverses parts.

1. L’exposició començava fora del museu, la façana sencera del

qual estava coberta per una estructura, coberta al seu torn per

conglomerat, sobre el qual es va enganxar el paper pintat de les

vaques, que era de color groc i un rosa espantós.

2. A la galeria principal del museu hi havia una instal·lació en què

es va fer un esforç per presentar algunes pel·lícules en paral·lel

amb unes pintures. Les pel·lícules es projectaven en pantalles ultrareflectores, i les pintures eren sota

uns reflectors de tal manera que la llum n’il·luminava únicament la superfície. Només hi havia tres

temes: flors, cadires elèctriques i Marilyns. Les pel·lícules eren bucles de l’Empire State Building i

d’altres de semblants. L’Andy va decidir a l’últim moment fer servir bucles en comptes de les bobines

que havíem preparat.

3. Les capses de Brillo estaven amuntegades davant de l’entrada formant unes piles força altes. Hi havia

unes 100 capses de Brillo de fusta fetes a Suècia, d’acord amb les instruccions de l’Andy (‘per què no les

feu allà?’). Com que creia que amb cent no n’hi havia prou en aquell espai tan gran, vam afegir capses

de Brillo de cartró a la part de dalt de la pila i al darrere. Aquests capses procedien de la fàbrica. Encara

en tinc una.

4. Bill Klüver es va ocupar dels coixins. Eren molt grossos, molt més que els que he vist després. El

1The Hang of it - Museum Director Pontus Hultén, entrevista de Hans-Ulrich Obrist, ArtForum, abril del 1997

problema amb els coixins era que l’heli, l’únic gas adequat per omplir-los, no es troba com a producte

natural a Europa i, per tant, a Suècia és força car. Al final els coixins van acabar per terra com animals

gegantins que es movien lentament empesos pels corrents d’aire. Adjunto una polaroid del rètol dels

núvols. Diu: ‘No toqueu els núvols. Poden esclatar’. Hi havia un llibre, ja sap quin, que no s’ha de

considerar com un catàleg, sinó com a part integrant de l’exposició. Es va vendre per l’equivalent d’un

dòlar. El llibre en si ja és una història que li puc explicar després si li interessa.

5. L’última part de l’exposició consistia en la projecció de totes les pel·lícules importants, com ara

Chelsea Girls.

L’Andy va quedar molt content de l’exposició i va donar al museu una còpia de Chelsea Girls, un

Flowers gran i una Electric Chair. Que jo recordi, l’exposició no va viatjar enlloc. L’Andy em va donar

les capses de Brillo. Van estar emmagatzemades al museu durant molts anys. Les vaig recuperar quan

em vaig traslladar a Los Angeles. No crec que al museu hi hagi ara capses de Brillo. Les dues pintures

que l’Andy va donar al museu encara formen part del seu fons, i d’altres es van donar o les van comprar

més tard.” Pontus HulténPontus HulténPontus HulténPontus Hultén2

Magnus af PetersenMagnus af PetersenMagnus af PetersenMagnus af Petersens s s s

Magnus af Petersens és conservador d’Art Contemporani i cap d’equip al Moderna Museet d’Estocolm

des del 2002. Des del 1965 és responsable del fons d’art internacional del Museu. Abans va ser

conservador a Färgfabriken, Centre per a l’Art Contemporani i l’Arquitectura, i també a

Riksutställningar, Exposicions Sueques Itinerants, així com president de Xposeptember, festival

fotogràfic d’Estocolm, i editor de la revista cultural Hjärnstorm. Entre les exposicions que ha

comissariat podem esmentar Paul McCarthy. Head Shop/Shop Head (2006), Eclipse – Art in a Dark

Age (2008), Clay Ketter (2009), i diverses activitats artístiques i projectes de menor envergadura, així

com exposicions col·lectives.

“A més de treballar al Moderna Museet, on es té una gran estima pel llegat de Pontus Hultén, sento un

interès especial per les seves idees sobre el moviment en l’art. Ja des de molt aviat Pontus Hultén es va

interessar molt pel cinema –la imatge animada– i també va fer dues pel·lícules. Crec que cal tenir-ho en

compte quan pensem en algunes de les seves exposicions, com ara Movement in Art (1962) i She – A

Cathedral (1966) i la retrospectiva Andy Warhol (1968), en les quals el moviment, els happenings i la

interactivitat van tenir un paper important. La seva manera de treballar en estreta relació amb els

artistes és també una font d’inspiració.” Magnus af PetersensMagnus af PetersensMagnus af PetersensMagnus af Petersens

2The Pontus Hultén Collection, Estocolm: Moderna Museet, 2004, p. 360.

BBBBibliograibliograibliograibliografia seleccionadafia seleccionadafia seleccionadafia seleccionada The Movement: Paris, avril 1955: Agam, Bury, Calder, Duchamp, Jacobsen, Soto, Tinguely, Vasarely, Paris New York Düsseldorf: D. René, 1955 The Museum of our Wishes, Stockholm: Moderna Museet, 1963 Moderna Museet Stockholm, Ostfildern: Cantz, 1996 The Pontus Hultén Collection, Stockholm: Moderna Museet, 2004 Interview with Pontus Hulten, Art Press, no 19, 2004 ABELLÓ, Joan. ’Interview with Pontus Hulten’, Àrtics trimestral multilingüe de les arts i de les ics. Barcelona: Núm. 6 (des.-gen.-febr. 1987), p. 34-38 AMELINE, Jean-Paul; ERNOULT, Nathalie. ‘Entretien avec Pontus Hulten’, in Denise René l’intrépide: une galerie dans l’aventure de l’art abstrait 1944-1978, Paris: Centre Georges Pompidou, 2001, pp. 64-67 BIRNBAUM Daniel; BUREN Daniel; GOLDSTEIN Ann. ‘Director of intelligence: Daniel Birnbaum, Ann Goldstein, and Daniel Buren on Pontus Hulten’, ArtForum, February 2007 CARDENAS, Bloum; KREMPEL, Ulrich. Niki & Jean, L’art et l’amour, München, Berlin, London, New York: Prestel, 2005 CLAIR, Jean; HULTÉN, Pontus; MONTARANO, Carlo; CECCHETTO, Stefano. Pontus Hultén: artisti da una collezione, Venezia: Skira, 2006 DUFRÊNE Bernadette. Le musée imprimé de Pontus Hultén, Grenoble: Musée, 1997 HAHR, Teresa; PETERSENS Magnus af; WIDENHEIM Cecilia (eds.). Moderna Museet: the book, Stockholm: Moderna Museet, 2004 HULTÉN, Pontus. Bewogen beweging, Amsterdam: Stedelijk Museum, 1961 _______________. L’espace intérieur et extérieur, une exposition concernant un art universel: Malevich, Gabo, Klein et 35 autres artistes, Stockholm: Moderna Museet, 1965 _______________. Hon-en historia: hon, she, elle, sie, lei, zij, Stockholm: Moderna Museet, 1967 _______________. The machine as seen at the end of the mechanical age, Greenwich, Conn.: New York Graphic Society, 1968 _______________; KASPER, König; OLLE Granath; WARHOL, Andy (eds.). Andy Warhol, Stockholm: Moderna Museet, 1969 _______________. Ecrits, interviews / Pontus Hulten, Paris: Centre Georges Pompidou, 1975 _______________; WERNER, Spied et al. Paris-Berlin, 1900-1933, Paris: Centre Georges Pompidou, 1978 _______________; GROSHENS, Jean-Claude. Paris-Paris: créations en France 1937-1957, Paris: Centre Georges Pompidou, 1981 _______________. Futurismo e futurismi, Milano: Bompiani, 1986 _______________. Une magie plus forte que la mort, Paris: Le chemin vert, 1987 _______________ et al. Paris-New York (1977), Paris: Centre Georges Pompidou: Gallimard, 1991 _______________; HALTURIN, Aleksandr et al. Paris-Moscou: 1900-1930, Paris: Gallimard: Centre Georges Pompidou, 1991 _______________; WENZEL Jacob. Territorium Artis, Bonn: Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, 1992 _______________. Niki de Saint Phalle, Bonn: Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland: Gerd Hatje, 1992 _______________. ‘Le cinquième étage de Beaubourg’, Georges Pompidou, homme de culture, Paris: Centre Georges Pompidou, 1995, p. 125-128 _______________. Quand les artistes font école: vingt-quatre journées de l’Institut des hautes études en arts plastiques, Vol. 1: 1988-1990 ; Vol. 2: 1991-1992, Marseille: Musées de Marseille ; Paris: Centre Pompidou, 2004 JAHRE, Lutz. Das gedruckte Museum von Pontus Hulten: Kunstausstellungen und ihre Bücher, Ostfildern-Ruit: Cantz ; Bonn: Kunst- und Austellungshalle der Bundesrepublik, 1996 MENDINI Alessendro. Colloquio con Pontus Hulten, Domus, no 638, April 1983 OBRIST, Hans Ulrich. ‘The hang of it - museum director Pontus Hulten – Interview’, ArtForum, April, 1997

http://findarticles.com/p/articles/mi_m0268/is_n8_v35/ai_19416259/?tag=content;col1 OBRIST, Hans-Ulrich, A Brief History of Curating, Zurich: JRP Ringier, 2008 POINSOT, Jean-Marc. ‘L’exposition sous toutes ses formes’, in Centre Pompidou, Trente Ans d’Histoire, Paris: Centre Pompidou, 2007 POINSOT, Jean Marc. ‘Large exhibitions: a sketch of a typology’, in Thinking About Exhibitions, GREENBERG, Reesa; FERGUSON, Bruce W.; NAIRNE, Sandy, London: Routledge, 1996, pp. 77-81 SMITH, Roberta. ‘Pontus Hulten, 82, Champion of Contemporary Art, Dies’, The New York Times, October 30, 2006 http://www.nytimes.com/2006/10/30/arts/30hult.html?_r=2&bl&ex=1162357200&en=89dfa8591e6f1830&ei=5087%0A&oref=slogin STANISLAWSKI, Ryszard. ‘Muzeum otwarte (Un musée ouvert)’, Projekt, n. 6, pp. 30-39 Altres fontAltres fontAltres fontAltres fontssss BREER, Robert. Le Mouvement, 1957, 14 min DE MENIL, Francois, HON (Sie) (Die Austellung), 1966, 16 mm, 8 min HULTÉN, Pontus; Germain VIATTE. Le musée d’art moderne raconté par ceux qui l’ont fait (recorded soundtrack), volume 4, Paris: INA: Radio France WIBOM, Magnus. HON (Sie) (Der Aufbau), 1966, 16 mm, 14 min Pontus Hultén: un esprit libre, an exhibition curated by Jean-Pierre Bordaz, Centre Pompidou, 2004 http://www.centrepompidou.fr/Pompidou/Manifs.nsf/AllExpositions/E6E13AF10A1B7272C1256ED90050C303?OpenDocument

Document editat per Florence OstendeDocument editat per Florence OstendeDocument editat per Florence OstendeDocument editat per Florence Ostende Referències de les imatges: CARDENAS, Bloum; KREMPEL, Ulrich. Niki & Jean, L’art et l’amour, München, Berlin, London, New York: Prestel, 2005 The Pontus Hultén Collection, Stockholm: Moderna Museet, 2004 HAHR, Teresa; PETERSENS Magnus af; WIDENHEIM Cecilia (eds.). Moderna Museet: the book, Stockholm: Moderna Museet, 2004 HULTÉN, Pontus. Niki de Saint Phalle, Bonn: Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland: Gerd Hatje, 1992