les corts i la preservació de la memòria històrica

Les

Cort

s i

la p

rese

rvaci

ó de

la m

emòr

ia h

istò

rica

9 788498 505498

Les Corts i la preservacióde la memòria històrica

DANIEL VENTEO

Els barris del districte de les Corts atresoren una història centenària, tant de les seves

institucions de govern, socials i culturals com també de les històries dels seus ciutadans,

que han deixat un testimoni excepcional en molts dels documents conservats a l’Arxiu

Municipal del Districte de les Corts. Els seus fons custodien la memòria viva de la trajectòria

històrica de l’antic municipi i, des de 1897, de les Corts com a barri de la ciutat de Barcelona,

amb una personalitat pròpia que es manté amb força en l’actualitat. La protecció del

patrimoni documental del districte va culminar, ara fa més de tres dècades, amb la creació

del primer Arxiu Històric de les Corts. Al llarg de la seva trajectòria, ha estat el responsable

de la gestió documental del Districte i alhora ha esdevingut un potent instrument de

dinamització social, amb un ampli programa de publicacions, conferències i exposicions,

entre d’altres, que l’han convertit en un dels referents culturals dels barris de les Corts.

Les Corts i la preservacióde la memòria històricaPATRIMONI DOCUMENTAL I IDENTITAT LOCAL

Eva GuillametFotografia

Les Corts i la preservacióde la memòria històricaPATRIMONI DOCUMENTAL I IDENTITAT LOCAL

Daniel VenteoText

Les Corts i la preservació de la memòria històricaPrimera edició: febrer de 2014

Edita:Ajuntament de Barcelona

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona:Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Albert Ortas i Serrano, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Roca i Viola

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana:Marc Puig

Director d’Imatge i Serveis Editorials:José Pérez Freijo

Autor:Daniel Venteo

Fotografia:Eva Guillamet

Revisió lingüística:Xavier Rofes Realització editorial:layetanaoffice.com

Fotografia de coberta:AMDC, família benestant de les Corts, 1910 aprox.Donació de la família Brengaret-Framis

© de l’edició: Ajuntament de Barcelona© del text i la selecció de documents: Daniel Venteo i Meléndrez© de les imatges: Eva Guillamet, i els autors i arxius esmentats

Dipòsit legal: B-8.474-2014ISBN: 978-84-9850-549-8www.bcn.cat/publicacions

El contingut d’aquest llibre no pot ser reproduït, ni totalment ni parcialment,sense permís de l’editor. Tots els drets reservats.

La importància de recuperar la memòria com a element enfortidor

de la consciència col·lectiva atorga als arxius, les biblioteques i els

museus —com a institucions que conserven elements materials

fonamentals— un paper capdavanter i insubstituïble. [...]

Vinculat molt estretament al valor de memòria trobem el valor

d’identitat. La identitat, sigui local o nacional, és recuperada

mitjançant els estudis històrics com una resposta al desig creixent

dels ciutadans de conèixer-ne els orígens personals o bé els de la

societat en què han nascut o on han decidit desenvolupar la seva vida.

Ramon Alberch i Fugueras, Els arxius, entre la memòria històrica i la

societat del coneixement (2002)

Sumari 17

91

91

119

129

135

165

169

173

La preservació del patrimoni documental

de les Corts durant la democràcia

Tresor documental de les Corts

Fons municipals

Fons patrimonials, d’institucions i privats

Fons gràfic i cartogràfic

Fons audiovisual

Biblioteca auxiliar

Hemeroteca

Procedència de les il·lustracions

11

Com a alcalde de Barcelona, és un plaer poder presentar aquesta publi-

cació sobre el patrimoni documental de les Corts. Un barri que ha fet

de la defensa de la seva història i de la seva singularitat un dels principals

trets d’identitat.

Tal i com s’explica a través de les pàgines del llibre, una de les primeres

fites que es van aconseguir a les Corts amb la recuperació de la demo-

cràcia i que ajudà a fer realitat les demandes dels seus veïns i veïnes per

preservar la memòria històrica, fou la creació del primer Arxiu Històric

de les Corts. Les valuoses col·leccions d’aquest arxiu, que posteriorment

esdevindria el modern Arxiu Municipal del Districte integrat dins de

l’estructura de l’Arxiu Municipal de Barcelona, han estat cabdals per posar

a l’abast de la ciutadania la història de l’antic municipi de les Corts de

Sarrià i l’evolució del barri al llarg del segle xx. Una tasca que no s’hagués

pogut fer realitat sense la inestimable contribució de moltes persones.

Els nombrosos documents històrics que il·lustren aquest llibre, curosa-

ment seleccionats per l’historiador i museòleg Daniel Venteo, conformen

un nítid retrat de la història de les Corts. Estic segur que el seu relat serà

de gran interès no només per als veïns i veïnes del districte, sinó també

per al conjunt dels barcelonins i barcelonines interessats en la rica i sem-

pre complexa història de la nostra ciutat.

Pròleg RETRAT DE LA HISTÒRIA DE LES CORTS

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Primer document de la història municipal de l’antic Ajuntament de les Corts, en què el governador provincial de Barcelona comunica la creació del nou municipi segregat del de Sarrià.Foto: EVA GUILLAMEt

Les Cortsi la memòria històrica

L’Arxiu de les Corts és especialment rellevant per la gran quantitat

de documentació que s’hi conserva sobre la història de les Corts.

Que s’hi hagin pogut conservar tantes circumstàncies, tantes històries,

explica moltes coses sobre la conscienciació dels ciutadans dels barris

de les Corts i sobre totes les persones que hi han tingut a veure i que

s’hi han implicat. Un fons extens i intens que ha permès desenvolupar

un programa molt ambiciós de publicacions, d’exposicions i d’activitats

divulgatives de tota mena adreçades a tota mena de públic.

És un fons documental absolutament transversal que permet reconstruir

bona part de la vida ciutadana històrica a les Corts, tant des del punt de

vista institucional com econòmic, social i cultural, a través d’una varie-

tat molt àmplia de tipologies. Manuscrits, impresos, productes gràfics,

fotografies, audiovisuals, mapes... Qualsevol mena de suport ha estat bo

a les Corts per deixar constància del que ha estat i per fonamentar el

que vol ser.

13

Presentació EL RECORREGUT PER LA HISTÒRIA

COM A FONAMENT DELS PROJECTES

Antoni VivesRegidor de les Corts i

tercer tinent d’alcalde

Les fotografies històriques conservades a l’Arxiu Municipal del Districte són una font inesgotable d’informació sobre les Corts. Al centre de la imatge, a l’esquerra, retrat de la família Santos, que durant la Guerra Civil habità Can Deu, a la plaça de la Concòrdia, ocupada per les forces revolucionàries de la rereguarda republicana.Foto: EVA GUILLAMEt

14


15

Arxivísticaa les Corts

La creació del primer Arxiu Històric de les Corts va ser el resultat de la iniciativa i la participació

els seus veïns i veïnes, cosa que al llarg dels anys ha continuat sent una de les característiques

d’aquest Arxiu de Districte. L’existència durant molt de temps d’un Consell Assessor que aplegava

a personalitats del món de la cultura lligades a les Corts ho ha afavorit, cosa que demostra que va

ser un gran encert la seva creació, i un gran encert la seva autonomia i la seva gestió de vocació

eminentment científica.

Per definició, els fons arxivístics tenen una gran significació en l’imaginari col·lectiu cívic. A qual-

sevol nivell: de barri, de ciutat, de país, nacional... Són dipositaris de grans savieses l’estudi de les

quals es pot considerar el recer de la memòria i de la crítica sobre la societat contemporània.

Perquè en definitiva, la importància dels arxius rau en el fet que la memòria històrica és el fona-

ment per a una ciutadania crítica. I l’Arxiu de les Corts posa de manifest que el ciutadà cortsenc és

exigent perquè estima la seva història. Obrint aquestes pàgines és fàcil de copsar aquesta sensació.

(pàgina anterior)Quadern en què s’enregistrava el nom, domicili, edat, categoria laboral, procedència geogràfica i fins i tot les característiques físiques dels treballadors de les fàbriques de les Corts a mitjan segle xix.Foto: EVA GUILLAMEt

Per a la història de l’arxivística, en el principi no va ser la paraula, sinó

el document. Al llarg dels últims quatre mil anys, la conservació de

documents s’ha sofisticat de manera extraordinària, però encara manté

la mateixa voluntat primigènia: la conservació de la memòria per al futur.

Com a la Vil·la dels Papirs d’Herculà, redescoberta durant les excavaci-

ons a Pompeia a final del segle xviii, els documents primer es van guardar

en caixes, després en prestatgeries i finalment en armaris, que podien ar-

ribar a ocupar tota una cambra destinada expressament per a arxiu (ar-

marium). A mesura que la documentació ha estat més voluminosa, les

institucions i particulars han dedicat edificis sencers per esdevenir dipò-

La preservació del patrimoni documental de les Corts durant la democràcia

La necessitat de preservar en el temps

la memòria del contingut recollit en un

document, fos quin fos el seu format, va

ser l’origen de la creació dels primers

arxius de la història.

Daniel VenteoHistoriador i museòleg

La riquesa dels fons documentals de l’Arxiu de les Corts ha permès, al llarg de les últimes tres dècades, l’estudi aprofundit de la seva trajectòria urbana.Foto: EVA GUILLAMEt

17

18


sits documentals —com el Metroon de l’àgora

d’Atenes o el Tabularium del fòrum romà— i, fi-

nalment, estructures o sistemes que apleguen

diversos centres escampats en el territori. Ja en

el segle xxi, les noves tecnologies han permès

donar un salt de gegant, no tant en la preserva-

ció física dels documents, però sí en la conser-

vació digital i sobretot en la seva accessibilitat,

pràcticament sense límits: els arxius digitals,

amb iniciatives d’escala mundial com el projecte

The Internet Archive (www.archive.org).

Els primers arxius de la història

Dels arxius reials mesopotamis i egipcis al Tré-

sor des Chartes dels monarques francesos i l’Ar-

xiu de Simancas de Carles I i Felip II s’escolen

segles d’història sota el mateix signe: la volun-

tat dels poderosos de legitimar el seu poder mit-

jançant la força del document escrit. En molts

casos, però, es tractava de documents amb apa-

rença antiga però que no eren una altra cosa

que falsificacions per justificar històricament

uns determinats drets, ja fossin del monarca so-

bre uns determinats privigelis del mateix Papa

de Roma sobre el seu poder temporal sobre el

món terrenal. De fet, serà l’existència d’aquesta

documentació i literatura falsària la que fomen-

tarà l’aparició definitiva de la historiografia críti-

ca moderna a partir del segle xviii.

En el nostre context cultural, tanmateix, a par-

tir de l’època medieval les ciutats també van ser

protagonistes d’aquest procés de preservació

de la seva memòria institucional mitjançant la

creació de col·leccions documentals que, amb el

pas dels segles, han esdevingut els moderns ar-

xius municipals.

Els arxius s’han convertit en les cases de la me-

mòria documental col·lectiva de la humanitat.

Només cal recordar que la memòria estava con-

siderada pels antics grecs com la mare de totes

les muses. Les bibliotques d’Alexandria o Pèr-

gam també van ser els primers museus de la

història, com a contenidors patrimonials de la

cultura humana.

La noció dels arxius com a dipòsits documentals

de la trajectòria de la civilització humana no va

començar a consolidar-se fins a final del segle

xviii. Abans, la preservació de la memòria insti-

tucional molt sovint havia estat instrumentalit-

zada al servei dels interessos del poder, ja fos

eclesiàstic, polític o econòmic. La monarquia su-

19


eca va fer el primer pas amb la promulgació de

la primera llei de llibertat de premsa l’any 1766,

unes dècades abans de la cèlebre Primera Es-

mena de la Constitució dels Estats Units de 1789

sobre la llibertat de culte i expressió dels ciuta-

dans de la nova nació americana. Aquell mateix

any, els revolucinaris francesos proclamaven

el caràcter públic —en aquest cas del nou Estat

francès— dels arxius fins ara privats de la mo-

narquia, la noblesa i l’Església, amb la creació

dels primers Arxius Nacionals. Pocs anys des-

prés, el juny de 1794, es legislava per primera

vegada sobre el dret dels ciutadans a l’accés de

la documentació. “Tot ciutadà podrà sol·licitar a

tots els dipòsits [arxivístics], en els dies i hores

fixats, la consulta dels documents que conte-

nen”, s’afirmava.

En l’actualitat, el primer dels punts del codi de-

ontològic dels professionals de l’arxivística, apro-

vat pel Consell Internacional d’Arxius l’any 1996,

estableix precisament que el deure dels arxivers

és mantenir integralment els documents que

custodien i vigilen, tot resistint qualsevol tipus

de pressió, ja sigui dels propietaris o de les per-

sones citades en els documents, adreçada tant a

manipular els testimonis com a dissimular o de-

formar els fets. La importància dels arxius per

a la història ha estat àmpliament reconeguda al

llarg de les dècades del segle xx. No va ser fins

a l’any 1898, però, que es va publicar el que és

considerada la primera obra teòrica sobre l’arxi-

vística moderna: el manual per a l’organització

i descripció dels arxius dels autors holandesos

Samuel Muller, Johan Feith i Robert Fruin. Entre

els seus principis destaca el que estableix que un

arxiu ha de respectar l’organització original de la

documentació, que al seu torn reflectia l’organit-

zació del cos administratiu que el va produir.

Des de la creació del govern municipal de Barcelona a mitjan segle xiii, la gestió de la documentació generada pels consellers va ser clau per al funcionament de la institució. A la imatge, un escrivà de la ciutat de Barcelona representat al Llibre Verd, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat.FoNt: AHCB

20


mentació amb una perspectiva més àmplia, més

enllà de la mateixa documentació institucional

generada per les administracions públiques amb

l’objectiu d’oferir un relat més fidel de la societat,

entesa com un conjunt complex, i sovint contra-

dictori, que la va crear. Després de Canadà, altres

països com Holanda també han adoptat aquesta

nova visió en la pràctica dels arxius públics.

A casa nostra, l’any 1915 la Universitat de Barce-

lona era pionera a tot l’Estat en crear la primera

Escola de Biblioteconomia i Documentació. Dos

anys després, el dia 21 de juny de 1917 l’Ajunta-

ment de Barcelona aprovava la divisió de l’Arxiu

Municipal en les seccions Administrativa i Histò-

rica. Mentre que la primera continuaria ocupant

part de les dependències de la Casa de la Ciutat

a la plaça de Sant Jaume com una oficina admi-

nistrativa més, sota la direcció de l’arxiver muni-

cipal Alfons Damians i Manté, la Secció Històrica

acabaria esdevenint, de facto, una nova institució

municipal: l’Arxiu Històric de la Ciutat.

El seu creador va ser l’arqueòleg i historiador

Agustí Duran i Sanpere, que va propiciar dins de

l’Ajuntament la creació de l’Oficina d’Investiga-

cions i Publicacions Històriques. D’aquesta nova

unitat municipal depenia la direcció de l’Arxiu

Històric de la Ciutat, que també preveia la re-

La creació, l’any 1934, dels Arxius Nacionals dels

Estats Units a la capital federal de Washington

DC va significar una fita en la història de l’arxi-

vística internacional. El nou centre rebia l’encàr-

rec d’ordenar prop d’un milió de metres líneals de

documentació governamental, amb una previ-

sió d’un increment anual de més de mig milió de

metres lineals de nova documentació. La gestió

dels nous arxius va fer evident la necessitat de

no conservar indiscriminadament tota la docu-

mentació generada per les oficines del govern,

sinó de seleccionar els que podien ser més valuo-

sos per a la institució i, alhora, els més rellevants

per al futur. Tal com va afirmar una teòrica ame-

ricana de l’arxivística, Margaret Cross Norton, es

tractava de posar més l’accent en la selecció dels

documents per preservar que no pas en la sim-

ple preservació dels documents. Va ser llavors

quan es va teoritzar sobre el cicle vital dels docu-

ments, des de les oficines de gestió que els pro-

duïen fins al seu destí, ja fos la seva eliminació

o el seu ingrés a l’arxiu històric. A la dècada de

1990, també en l’àmbit de l’arxivística nord-ame-

ricana, els Arxius Nacionals de Canadà iniciaven

un procés de modernització sense precedents a

escala internacional, que també comportava una

nova i singular estratègia d’allò que calia conser-

var als arxius. Es tractava de donar cabuda als

fons documentals dels arxius públics de docu-

21

alització d’un ampli i ambiciós programa de

publicacions històriques i de foment de la re-

cerca sobre la història de Barcelona. Afirma-

va Duran i Sanpere que “la Secció Històrica

de l’Arxiu, ço és, la història documental de la

ciutat d’ençà de la constitució del govern mu-

nicipal de Barcelona fins a la caiguda de les an-

tigues llibertats de Catalunya en 1714, ha d’ésser

instal·lada de tal manera que no solament els in-

vestigadors hi trobin totes les facilitats desitja-

bles, sinó també que la història de l’antic Consell

de Cent s’hi vegi dignificada”.

Vista de les instal·lacions de l’Arxiu Municipal de Barcelona a la Casa de la Ciutat. Al fons de la imatge, en darrer terme, l’arxiver Alfons Damians i Manté. L’any 1917, l’Ajuntament de Barcelona acordà la divisió del seu arxiu en dos grans centres: l’Arxiu Històric, instal·lat a la Casa de l’Ardiaca, i l’Arxiu Administratiu, actualment denominat Arxiu Municipal Contemporani.FoNt: AFB


Ommo quam num et quis aceatis explist, sa dellaut odi

22

Va ser en aquella època quan els privilegis

de la ciutat es van començar a guardar en

caixes de fusta a l’antic Convent de Santa Cate-

rina, també dit dels dominicans o predicadors,

el primer lloc de reunió dels consellers de la

ciutat. Amb els anys, les vicissituds i la disper-

sió dels documents de l’Arxiu Municipal van ser

la conseqüència irreparable dels canvis cons-

tants dels llocs on es reuniren els consellers;

fins que l’any 1369 es va construir la Casa de la

Ciutat a l’indret actual de la plaça de Sant Jau-

me, que amb els anys esdevindria també la seu

de l’Arxiu, que va haver de peregrinar a dife-

rents estances.

Tot amb tot, els primers intents per organitzar

l’arxiu sorgeixen amb algunes iniciatives amb

noms i cognoms, a partir del segle xvi; perso-

nes tan rellevants com el notari Esteve Gilabert

Bruniquer (1561-1641) i els historiadors i erudits,

com Antoni Capmany de Montpalau (1742-1813),

Ramon Muns Serinyà (1793-1856) i, sobretot,

els arxivers i funcionaris municipals com Antoni

Brunet, Lluís Gaspar i Velasco, Josep Puiggarí i

Llobet, i Alfons Damians i Manté.

Amb tots els avatars de la història, l’Arxiu Mu-

nicipal arriba fins al segle xx, quan en la data

clau del 1917 la Comissió de Cultura decideix

reorganitzar-lo amb la separació dels fons do-

cumentals en històrics i administratius, pre-

nent com a data el decret de Nova Planta de

l’any 1714. Aquesta divisió dóna lloc a la crea-

ció de dos centres: l’Arxiu Històric de la Ciutat

de Barcelona i l’Arxiu Municipal Administra-

tiu. Per al projecte d’organització i l’increment

dels fons arxivístics, bibliogràfics i hemerogrà-

fics de l’Arxiu Històric, es confia en l’arxiver,

l’historiador i l’arqueòleg Agustí Duran i San-

pere (1887-1975).

L’Arxiu Municipal de Barcelona

Per entendre la trajectòria d’un arxiu com el de les Corts, hem de parlar una mica de la història de l’arxiu de la nostra ciutat. L’Arxiu Municipal de Barcelona neix amb la constitució de l’incipient govern medieval al segle xiii.


23

Malgrat que els fons documentals de l’Arxiu His-

tòric no van córrer cap perill greu durant els

primers anys de la Guerra Civil, gràcies a la in-

gent tasca de salvament d’Agustí Duran i San-

pere, en acabar la guerra, els documents de

l’Arxiu Històric que s’havien trasllat a una casa

del carrer de Sant Gervasi, retornen a la seva

seu de la casa de l’Ardiaca. Aleshores, l’Arxiu

Municipal, com la resta de les institucions cultu-

rals del país, inicia un període de replegament i

ostracisme sota el franquisme.

Amb la instauració dels primers governs mu-

nicipals de la democràcia, sorgeixen diverses

veus que insten el consistori a reorganitzar els

arxius municipals, amb especial preocupació

per l’estat deplorable en què durant el franquis-

me havia caigut l’Arxiu Municipal Administratiu i

la saturació d’algunes oficines amb molta docu-

mentació administrativa i històrica.

Així, l’any 1986, per Decret d’alcaldia, es va

endegar el Projecte d’ordenació d’arxius de

l’Ajuntament de Barcelona (1987-1988) amb la

intenció de dur a terme una anàlisi exhaustiva

de la situació de la documentació a les oficines

Arxivística a les Corts

Foto: EVA GUILLAMEt

24

i òrgans dependents de l’Administració munici-

pal i, consegüentment, elaborar un primer pla

d’actuació vers un model arxivístic homogeni.

L’arxiver i historiador Ramon Alberch i Fugueras

va ser el director del Projecte d’ordenació d’ar-

xius (1987-1988) i, posteriorment, va ser nome-

nat arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona

(1990-2004). El Projecte d’Ordenació d’Arxius

(1988) havia de regir les decisions en matèria

de documents i arxius de l’Ajuntament de Bar-

celona en els últims anys del segle xx i princi-

pis del xxi. En aquells moments, es va posar les

bases del sistema amb un nou model organitza-

tiu que tenia com a centre els dos grans arxius

municipals, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Bar-

celona i l’Arxiu Municipal Administratiu. Al cos-

tat dels dos grans centres arxivístics, naixia el

1988 la xarxa dels arxius municipals de districte

com a expressió genuïna de la descentralització

administrativa i l’eclosió de la recuperació de la

memòria històrica dels antics territoris del pla

de Barcelona, annexionats a finals del segle xix

i principis del segle xx. Aquesta xarxa d’arxius

municipals de districte representa un model

territorial unitari que aglutina la documentació

dels consells municipals de districte i aquella

traslladada de les àrees centrals a causa de les

funcions transferides, la de les antigues juntes

de districte, la documentació dels antics ajun-

taments annexionats a Barcelona a finals del

segle xix i primer quart del xx i la que les associ-

acions, institucions i veïns han volgut dipositar.

L’any 2009, al costat dels centres existents fins

aleshores, es va iniciar un nou model d’interven-

ció a les àrees de l’Administració municipal que

tenia com a finalitat la creació paulatina dels ar-

xius centrals d’aquests sectors amb la documen-

tació dels últims quinze anys. Anteriorment, cal

esmentar que alguns arxius centrals d’organis-

mes autònoms i empreses municipals ja existien

amb trajectòries centrades en els seus nuclis.

L’aprovació del nou reglament del Sistema Mu-

nicipal d’Arxius (2010) marca una fita que actu-

alitza i recopila tota la normativa sobre arxius


25


i documents, segons el marc legal autonòmic i

estatal més recent en aquesta matèria. A més,

aquesta norma fixa les funcions del Sistema

Municipal d’Arxius i dels seus òrgans i centres.

Igualment, cal fer especial esment a la inclusió

del sistema d’Administració Integral de Docu-

ments i Arxius (AIDA) de l’Ajuntament de Bar-

celona i els seus components, com un element

essencial per contribuir a l’eficiència i eficàcia

de l’Administració municipal.

En aquest nou marc, es va obrir una etapa en què

el Sistema Municipal d’Arxius ha evolucionat vers

un nou model més concentrat de serveis de ges-

tió documental i d’arxiu. Aquest model va tenir

un impacte més directe en la creació de la Direc-

ció del Sistema Municipal d’Arxius i la coordina-

ció dels projectes als districtes i àrees centrals de

l’Administració municipal. Amb aquest nou model

es va plantejar també un nou perfil professional

i uns nous serveis més orientats a la gestió do-

cumental, amb equilibri amb les funcions pròpies

de la gestió d’un centre i les activitats de difusió.

Avui, l’Arxiu Municipal de Barcelona és hereu

d’aquesta trajectòria i del present recent, per-

què els diferents actors que hi han intervingut,

malgrat els infortunis de la història, han mal-

dat per preservar aquesta part substancial de

la memòria de la ciutat i de la seva gent. Amb la

responsabilitat dels ciutadans, dels càrrecs pú-

blics i dels administradors, s’ha aconseguit cre-

ar un sistema municipal d’arxiu que garanteix

la custòdia, la conservació i l’accessibilitat als

documents. I aquest procés s’ha confiat als arxi-

vers, els quals, com a professionals qualificats

i amb formació específica, vetllen per acomplir

aquesta missió i per millorar-ne els resultats.

L’Arxiu Municipal de Barcelona mira al futur

amb il·lusió, compromís i solvència professional

per assumir els nous reptes de la nostra socie-

tat de la informació, que cada vegada mira més

els arxius per trobar-hi la seva identitat i el re-

coneixement dels seus drets en un sentit ampli.

Joaquim Borràs

Arxiver en Cap de l’Ajuntament de Barcelona

les corts i la preservació de la memòria històrica

Documents