3

Les aventuresd’en Joan,na Ninai na Tana

1

En Joan i na Nina estan avorrits. Miren per la finestra com plou. El cel està gris i fa hores que no surt el sol.

–Fa dies que no s’atura de ploure! –remuga na Nina– Així no podem sortir a jugar!

–Si almanco caigués un bon ruixat descarregaria tota l’aigua de cop i ja s’hauria acabat –hi afegeix en Joan.

Els nens han fet dibuixos per distreure’s, han jugat a disfressar-se, han posat música i han ballat… però el que els fa ganes és sortir a jugar a fora.

–S’ha de tenir paciència, fillets –els diu son pare, mentre arregla una aixeta que no s’atura de degotar–; de dies n’hi ha de tots colors, i de tant en tant la terra agraeix un dia ben gris.

–Però si ja fa tres dies que plou! –remuga en Joan.–Millor encara –respon sa mare, que prepara el dinar–. La terra és com una

esponja i xucla tota aquesta aigua, si caigués de cop no tindria temps de fer-ho!

En Joan se la mira estranyat. No entén el que vol dir la mare amb això que la terra xucli l’aigua.

2

3

Els nens no saben com fer passar les hores.–Si almanco hi hagués un trosset de cel on no hi haguessin núvols… –diu na

Nina, mentre fa dibuixos als vidres entelats.–Nina, prest s’aclarirà i us distraureu a fora! –diu sa mare– Però mentrestant

no embrutis els vidres!Tot d’una en Joan veu que passa alguna cosa amb el dibuix del vidre. –Mira, Nina! –crida assenyalant la finestra.Na Nina i en Joan veuen com el dibuix de na Nina, una sargantana, es

converteix en… na Tana!–Tana! –crida en Joan– Feia estona que no venies a explicar-nos coses!–Xst! –fa na Nina amb el dit– No cridis que ens sentiran els pares!La sargantana Tana fa un bot del vidre fins al marc de la finestra.–He sentit que estau avorrits! –diu na Tana.–Sí, perquè plou i no podem fer res! –diu en Joan.–Hauríeu d’estar contents que plogui! –els diu na Tana.–Quan plou fort és divertit, però si només plovisqueja… és molt pesat –fa

na Nina.–Clar –hi afegeix en Joan– a mi m’agrada quan plou fort i baixa el torrent,

però sense llamps ni trons, eh?

4

5

Els nens ja estan un poc més contents. Saben que quan apareix la sargantana Tana tot torna més divertit i aprenen moltes coses.

Na Tana veu que els nens estan inquiets i amb ganes de sortir a esbargir-se.–Voleu sortir, oi? –els demana na Tana.–Sí, però no podem, ens banyaríem –diuen els nens.–Agafau-vos a la coa, que no us banyareu ni gota.Només sentir això els nens ja somriuen, s’agafen a la coa de na Tana ben

fort i, després d’un viatge ben intens de només uns quants segons, apareixen a redossa d’una cova.

–On som? –demana en Joan.–Som a Trebalúger –respon na Nina, que reconeix la cala.–Molt bé, fillets, sabeu per què us he duit aquí?–Per poder jugar! –diu content en Joan.–No ben bé… Aquí veureu per què és tan bo que plogui poquet i durant

molta estona.Els dos germans es miren estranyats.–Mirau al vostre entorn –els diu na Tana–. Aquest és el paisatge dels dies que

plou poquet.–Tot és igual que sempre, únicament que està banyat –diu na Nina.–Nina, per què no fas un foradet a l’arena amb aquesta branqueta, a veure

què en surt –diu na Tana.Na Nina, tota encuriosida, ho fa sense pensar-s’ho; en Joan s’ho mira ben

atent.–No surt res! –crida en Joan– No és més que arena banyada!–Açò és el què us volia mostrar.

6

7

–L’arena banyada?–Sí, perquè vegeu que cada pluja és diferent –els diu na Tana, que mentre fa

petar els dits els diu:–Fixau-vos-hi ara.Després d’haver fet petar els dits deixa de ploure i fa un dia ben assolellat,

com si no fes dies que plogués. Na Tana fa petar altra vegada els dits i de cop i volta comença a ploure a bots i barrals. El paisatge de Trebalúger canvia, el torrent que hi arriba va ple d’aigua i porta branques i altres coses que ha trobat al seu pas i les duu fins a la mar.

–La mar està enfurismada! I mira quin color marronós que té devora nostre! –diu en Joan.

Tot d’una deixa de ploure, els nens i na Tana poden tornar a sortir de la cova.

–Nina, perquè no tornes a fer un foradet a l’arena, a veure què passa ara?Na Nina el fa.–Ara l’arena de davall està quasi eixuta! –crida en Joan –Com és? Si acaba de

caure un xàfec!–Açò és el que us volia mostrar. La diferència d’una pluja i una altra!

8

9

–La diferència de la pluja? Hi ha una pluja que banya i una altra que no? – demana na Nina.

–No vas desencaminada. Quan tot d’una cau un aiguat, plou tant i en tan poca estona que la terra no arriba a banyar-se prou, l’aigua no s’hi filtra i s’escorre i baixa pels barrancs cap a la mar, es mescla amb l’aigua salada i aporta nutrients a l’ecosistema marí.

–I quan plou poquet i molta estona, com aquests dies? –demana en Joan.Aleshores l’aigua es filtra a poc a poc entre l’arena i omple els aqüífers, que

aquí, a Menorca, contenen l’única aigua dolça de què disposam.–Què són els aqüífers? –vol saber en Joan.–És d’on treim tota l’aigua per cuinar, rentar-nos, regar, per beure… i per

viure!–No t’acabam d’entendre, Tana. Em sembla que mai hem vist un aqüífer

d’aquests que tu dius.Na Tana riu.–És que no es veuen, els aqüífers! Són sota terra!–Anem-hi! Anem-hi! –criden contents els nens.Na Tana fa cara de no tenir-les totes. Viatjar sota terra no és tan senzill, però

finalment diu:- Au! Agafau-vos fort a la coa!En un tres i no res els nens i na Tana han tornat petits, i són tots tres dins un

pou. De les parets en va sortint aigua a través dels porus.–Som a l’aqüífer del migjorn. Tota aquesta aigua ha vingut a parar aquí

després d’haver plogut; si no plogués, no tindríem aigua.–Sí, Tana –diu en Joan– però aquesta aigua és sota terra, i la nostra surt per

les aixetes!

10

11

–Tens raó, ara veureu el recorregut que fa l’aigua, perquè viatjarem amb ella! –els diu na Tana.

Els nens ben contents es posen a botar.I botant, botant… veuen que comencen a córrer amb la bombolla, de sobte

alguna cosa els xucla, sembla que siguin en una atracció de la fira. Els nens criden i riuen.

–És hora de sortir! –els diu na Tana.Sense ni tan sols adonar-se’n, al cap d’un moment les aigües han deixat de

moure’s.–Què ha passat, Tana? Ha estat molt divertit! –diu en Joan.–Una bomba ens ha tret del pou, ara som en un dipòsit.–Un dipòsit? –demana na Nina.–Sí, aquí es fan els tractaments per eliminar possibles elements perjudicials

que l’aigua pot portar. Els dos germans escolten ben atents, però de sobte… –Ens movem altra vegada! Que bé! –riu en Joan.Sense tenir temps de saber ni com ha passat, els nens es troben envoltats

d’aigua, però ara és grisosa.–Què ha passat, Tana?–A través de la xarxa de distribució hem arribat fins a una casa. Hem sortit

per l’aixeta i sembla que han emprat l’aigua per fer net qualque cosa; ara som a l’escurador.

Na Tana no té temps de seguir explicant, algú ha tret el tap de l’aigüera i els fillets i na Tana llisquen amb l’aigua cap avall.

12

13

14

Al cap d’un moment, el moviment s’atura.–Ha estat molt divertit, un altre viatge! L’aigua no para quieta! –diu en

Joan.–I ara on som? –vol saber na Nina.–Hem arribat a l’estació depuradora d’aigües residuals. Aquí l’aigua emprada

segueix un tractament perquè no sigui tan contaminant en abocar-la. –Ara que ho dius, l’aigua que ens envolta es va tornant més clara i neta –hi

afegeix na Nina.–Quin viatge més emocionant que fa l’aigua! –diu en Joan.–Sí que és interessant, i no us penseu que ha acabat! –I com segueix? –demana na Nina.–Agafau-vos a la coa, que us ho explicaré.Els nens s’hi agafen i en un moment apareixen en un hort, envoltats de

bledes, cols i enciams. Com si res, na Tana els segueix explicant:–Un cop l’aigua està depurada es pot reutilitzar per regar o fer net els carrers.

La part que no es reutilitza s’aboca a la mar, però el seu cicle encara no s’haurà acabat. Els núvols l’han de tornar a xuclar.

–Què dius ara! I açò com és possible? –demana en Joan mirant el cel.–Amb l’escalfor del sol l’aigua s’evapora i puja cap al cel. Els dies càlids en què

no veim l’horitzó de la mar per la calitja, és per l’evaporació de l’aigua.–Que interessant! –diu na Nina. En Joan està ben atent, esperant saber què

passa després.–I un cop l’aigua és al cel, què passa? –hi afegeix na Nina.–Es refreda i les gotetes d’aigua s’uneixen i formen núvols. Quan n’hi ha

tantes de juntes que pesin prou, cauen del cel; és la pluja.

15

Els fillets estan ben satisfets de saber tot el viatge.–Quin viatge tan llarg! –fa en Joan.–Sí, i aquest viatge mai no acaba! Bé, només si no plou, llavors deim que hi

ha sequera.–I per què no plou? –demana en Joan.–De fet, sí que plou, però no allà on cal que ho faci –respon na Tana –.

Una part molt important de la pluja cau sobre la mar, que és salada, així que a Menorca només podem aprofitar aquella aigua que cau sobre la terra i que es filtra cap als aqüífers.

–Si no plou a la terra els aqüífers es buiden? –demana na Nina.–Exactament, els aqüífers de Menorca només s’omplen d’aigua de pluja. Els

menorquins empram cada vegada més aigua i els aqüífers es buiden com més va més.

Els fillets obren uns ulls com plats.–I què faríem sense aigua? –s’exclama na Nina.–Al món hi ha molts territoris on tenen poca aigua. I a més, la que tenen no

és sempre bona. –Què dius ara! I com s’ho fan per viure? –en Joan queda tot parat.–Doncs a molts llocs han de fer molts quilòmetres per aconseguir aigua, que

transporten fins a casa en una espècie de poals.–Què podem fer perquè açò no ens passi? – demanen els nens entristits.

16

17

18

–Doncs convé que emprem només l’aigua que necessitem i que tanquem l’aixeta quan no n’hem d’emprar. Podem estalviar aigua si en tost de banyar-nos ens dutxam, o omplint ben bé el rentaplats i la rentadora per aprofitar millor l’aigua. A més hem d’anar amb compte i no embrutar l’aigua més del que és inevitable. Hem de moderar l’ús dels detergents i no tirar oli o pintura per l’escurador. L’aigua s’ha d’estalviar i no embrutar la que tenim.

–Però no passa res; ens has ensenyat el viatge que fa l’aigua, així que ja tornarà a ploure! –diu en Joan tranquil·lament.

–No, Joan, no. Mai se sap quan tornarà a ploure. A Menorca, en els darrers cent anys, cada vegada hi plou menys i no sempre com convé. Per açò els pares abans us han dit que anava bé que plogués durant dies i poquet.

–Quines coses que té l’aigua! És molt capritxosa! –diu na Nina– No plou allà on toca; si ho fa, de vegades ho fa tan malament que perjudica més que no ajuda, i a sobre l’aigua bruta no ens serveix per viure.

–No et preocupis, Nina, si l’aigua de l’aixeta s’acaba, anirem a comprar-ne, a les botigues en tenen! –diu en Joan despreocupat.

–L’aigua de les botigues també surt del mateix cicle de l’aigua, Joan, també es pot acabar, l’aigua no es pot fabricar.

–Clar, Joan, per açò hem de vigilar i no emprar l’aigua per a coses innecessàries –hi afegeix na Nina.

–Molt ben dit, Nina! –diu na Tana.

19

20

Tot d’una apareix el senyor Pep, que, fent força, obre una aixeta molt grossa que hi ha a l’hort.

–Hola, Tana! –saluda en Pep, véns amb amics?–Hola, Pep! Sí. Hem vingut a veure com creixen les verdures que cultives.–Doncs mira, amb el sol, la terra i l’aigua, per açò obr l’aixeta, per regar-les.–Però si no funcionen els aspersors; no es rega! –observa en Joan.–Sí que es rega –diu en Pep–, però no amb aspersors, que desaprofiten

molt l’aigua, sinó amb el sistema gota a gota –els explica ensenyant-los els tubs–. Aquests tubs tenen un foradet per on cal que surti l’aigua, a l’arrel de les verdures, i així no es tira l’aigua on no importa regar, com passaria amb els aspersors.

–Senyor Pep –fa en Joan–, per què hi tira aquest líquid, a les verdures?–Pos adob a la terra perquè les plantes creixin més fortes. Però cal vigilar de

no posar-ne gaire, només el necessari, si no es pot filtrar als aqüífers i embrutar l’aigua neta.

Els nens alcen les celles.–Clar –diu na Nina–, es filtraria amb l’aigua, com si fos la pluja!–Exactament, veig que ja sabeu com funciona –fa en Pep.Na Tana i els nens s’acomiaden d’en Pep, que ha de seguir fent feina, i

novament emprenen un altre viatge: aquest cop apareixen al port de Maó.

21

Asseguts a un banc, veuen com un noi fa net una barca: és en Lluís.–Com va, Lluís? –saluda na Tana.–Faig feina, Tana. Em voleu ajudar? Els nens i na Tana agafen fregalls i freguen la barca.–I el sabó? – demana en Joan.–No cal sabó –diu en Lluís–, només per algunes parts i molt poquet; heu de

pensar que tot cau i va a parar a la mar, que queda bruta.–Els nens assenteixen amb el cap.–En Lluís és aficionat a la pesca amb barca –explica na Tana als nens–, però

en realitat és jardiner.–Oh! A mi m’encanten les flors –fa na Nina–; a casa hi ha unes hortènsies

molt polides, i també alegries, però cal regar-les, sinó torcen el coll.–Ui! –fa en Lluís– Aquestes plantes són molt polides, però no són autòctones

de Menorca i necessiten molta aigua. Hi ha plantes igualment maques, com els geranis, el romaní o la lavanda, que amb poca aigua estan ben ufanoses. El mateix passa amb els arbres autòctons, que no cal regar tant: les mates, les alzines, els ullastres…, perquè estan adaptats al clima mediterrani.

–Ostres, doncs tens raó, Lluís. –Cada planta és pròpia d’un lloc i creix bé a la zona d’on és, treure-la d’allà

és fer-la patir, per polida que sigui. S’han de tenir en compte les condicions de cada indret.

–Tens tota la raó –li diu na Tana–, a partir d’ara vigilarem a l’hora de comprar plantes.

22

23

24

–Fillets, em sembla que entre el viatge de l’aigua i tot plegat ha arribat l’hora de tornar cap a casa; deveu estar molt cansats! –diu na Tana.

Na Nina està embadalida mirant cap a la mar, pensant en les voltes que pot haver fet aquella aigua.

–Hem après moltes coses, Tana –diu en Joan.–Sí, Tana, ens agrada molt que ens ensenyis tot el que saps –hi afegeix na

Nina.–Ara és hora que em torneu a agafar de la coa, el pare i la mare us deuen

esperar per dinar. Els dos fillets s’acomiaden d’en Lluís i s’aferren ben fort a na Tana; de seguida

tornen a ser a casa. –Moltes gràcies, Tana –diu na Nina–, a partir d’ara anirem més alerta a l’hora

d’emprar aigua.–Sí, Tana, i no deixarem rajar l’aigua de l’aixeta si no l’hem de menester.–Molt bé, nens. Així m’agrada.Els fillets s’acomiaden de na Tana, que els diu que aviat els tornarà a visitar i

faran nous viatges, i el més important, aprendran moltes coses noves.

25

En Joan i na Nina tornen a ser a casa. Sa mare els crida a dinar.–Nina, Joan, rentau-vos les mans, que escorr l’arròs i dinarem!–Per fer el dinar, per rentar-nos les mans… –diu na Nina–, en un moment

emprarem aigua per a diverses coses.Na Nina i en Joan veuen que a la cambra de bany encara hi ha son pare, que

acaba d’arreglar l’aixeta que gotejava.–Ja està arreglada l’aixeta, pare? –vol saber en Joan.–Sí, per ara no tornarà a degotar –respon el pare.–N’estarem a l’aguait, pare, no pot ser que degoti, que a poc a poc es malgasta

l’aigua.El pare somriu, està content que en Joan li digui això i sàpiga que l’aigua no

s’ha de gastar inútilment.Quan seuen a taula, na Nina mira per la finestra.–Oh, ja no plou! –diu na Nina.–Quina llàstima –hi afegeix en Joan.Son pare i sa mare es miren estranyats, en Joan i na Nina tenien moltes ganes

que s’aturés de ploure.–Però si volíeu sortir a jugar a fora i no podíeu perquè plovia! –fa la mare.–Ara volem que plogui, mare, perquè l’aigua viatgi als aqüífers i tots en

puguem tenir a les aixetes.Els pares queden parats, i tots quatre es posen a riure.

26

27

28

L’aigua que s’evapora cau en forma de plu-ja, moltes vegades sobre la mar, però també damunt la terra. Una part de la pluja que cau damunt Menorca s’evapora –directament o a través de la respiració de les plantes– i una al-tra part corre pels torrents fins arribar a la mar;

la resta s’infiltra a la terra i va parar als aqüí-fers. Els aqüífers són capes subterrànies de terra que contenen aigua, és a dir, són terres i roques permeables amb els porus i escletxes plens d’aigua, i a través d’ells l’aigua circula lentament.

EL CICLE DE L’AIGUA

precipitació

zonano

satUradazona

satUrada(aqüífer)

terrenys perMeabLes

terrenysiMperMeabLes

sòL

evaporació

evapotranspiració

infiLtració

fLUx d'aigUa sUbterrània

poU extraccions per a consUM

Urbà

indUstriaL

torrent

descàrregad'aigUasUbterràniaaL Mar

intrUsióMarina

Mar

font

agrícoLa

29

L’única font d’alimentació dels aqüífers de Menorca són les pluges. a la regió de tramun-tana, els torrents recullen bona part de l’aigua que s’escorre, ja que els terrenys són majori-tàriament impermeables. A migjorn, l’elevada porositat dels terrenys permet una ràpida in-filtració de l’aigua al subsòl, formant un aqüí-fer important. L’aigua que arriba als aqüífers té dues sortides principals: les descàrregues al mar –que eviten l’entrada d’aigua salada a l’aqüífer– i les extraccions dels pous per al nostre consum urbà, industrial, agrícola, etc.

Les aigües superficials a Menorca són es-casses i moltes vegades intermitents, per açò no són aprofitables per al consum humà, però formen uns ecosistemes aquàtics de valor in-calculable, i que és molt important que preser-vem: torrents, prats, basses temporals, s’albu-fera, entre molts altres.

L’única aigua de què disposam per al con-sum a Menorca és la que està emmagatze-mada als aqüífers, o dit d’altra manera, només tenim l’aigua de pluja que arriba a infiltrar-se al subsòl.

EL CONSUM D’AIGUA A MENORCAProblemes de quantitat i de qualitat

El consum d’aigua dolça a Menorca ha gene-rat una sèrie d’inconvenients que essencial-ment afecten tant a la quantitat com a la quali-tat dels recursos hídrics. Farem un breu repàs d’aquests dos aspectes:

pel que fa als problemes de quantitat, les extraccions d’aigua subterrània de Menorca s’han incrementat al llarg dels anys, especi-alment des dels anys 80, quan es va produ-ir el boom turístic a l’illa. En relació a aquest fet, la tendència dels nivells d’aigua dels pous ha estat de baixada progressiva. Es calcula que en les dues darreres dècades, els nivells mitjans dels pous de l’aqüífer de Migjorn han

passat dels 20 m als 13 m per sobre la mar, i per aquest fet s’explica l’assecament de diver-ses fonts. aquesta tendència ens indica que l’aigua està en una situació de sobreexplota-ció, és a dir, les entrades d’aigua als aqüífers (les pluges) no arriben a compensar les ex-traccions d’aigua que consumim, que van en augment: les extraccions per al consum urbà a l’illa de Menorca l’any 1982 es varen xifrar en 6.2 Hm3/any; l’any 1996, en 10.5 Hm3/any; mentre que l’any 2005, es quantifiquen en 13 Hm3/any. Aquest any, el consum mitjà per càpita fou, aproximadament, de 390 litres per persona i dia.

30

en referència al problema de la qualitat de les aigües, aquest es pot resumir en dos fenòmens principals: la intrusió marina i la presència de substàncies contaminants, especialment de nitrats.

• L’origen de la intrusió marina (o salinització) està molt relacionat amb la sobreexplotació dels aqüífers: en baixar el seu nivell d’aigua per una elevada explotació, la pressió que exerceix l’aigua de la mar provoca l’entrada d’aigua salada, i açò fa que ho notem en el gust quan la bevem. aquest fenomen és més preocupant a la part de ciutadella, principal-ment a prop de la costa, on es situen les prin-cipals urbanitzacions de l’illa i s’augmenten les extraccions d’aigua en època estival (període en què les pluges són escasses) a causa d’un increment de població estacional i dels regs agrícoles i de jardins.

• Les substàncies contaminants que es poden infiltrar a les aigües són molt diverses, des de metalls pesats, organismes patògens o pro-ductes químics emprats en la indústria, l’horta o l’agricultura. D’entre aquestes substàncies, l’ió nitrat mostra una incidència molt marcada en la contaminació de les aigües de Menorca. En els darrers anys s’ha observat un incre-ment en la presència de nitrats fins a superar en alguns casos el límit establert per la norma-tiva sanitària per a les aigües de consum (50 mg/litre). en les proximitats de ciutadella, Maó i Addaia existeixen focus contaminats on s’han

arribat a detectar valors de fins a 200 mg/l de nitrats; a més, els valors mitjans de la major part de les plataformes de ciutadella i Maó es troben entre els 60 i 90 mg/l.

La contaminació per nitrats està associada a diferents orígens:

• Les fonts puntuals de contaminació estan relacionades amb els efluents urbans i indus-trials. Les aigües residuals de les cases, entre altres substàncies i organismes, estan conta-minades per nitrats, i si aquests no es tracten convenientment poden arribar als aqüífers i contaminar-los. aquest és el cas de els fos-ses sèptiques no impermeabilitzades, els pous negres i les pèrdues en el clavegueram, això també succeeix si els efluents de depuradora no compleixen uns paràmetres de qualitat.

• d’altra banda, les fonts de contaminació no puntuals o difuses són majoritàriament les rela-cionades amb les activitats del sector agrícola. d’una banda, els residus ramaders de les ex-plotacions, si no es gestionen convenientment es poden infiltrar als aqüífers aportant-hi nitrats. D’altra banda, els excedents de fertilitzants ni-trogenats, que les plantes no aprofiten, són arrossegats per les aigües de reg o de pluja, arribant a contaminar els aqüífers (per filtració de nutrients a la terra), o les aigües superficials (per escorrentia dels camps de cultiu). aquest fet és més remarcable en les àrees de cultiu in-tensiu, per percolació de les aigües de reg.

A Menorca disposam de dos aqüífers princi-pals i altres unitats més disperses i petites:• L’aqüífer de Migjorn, situat a la meitat sud de l’illa, està format per roca calcària del mi-ocè, molt porosa i permeable. açò fa que si-gui la reserva més gran d’aigua de l’illa, d’on s’extreu el 85% de l’aigua que consumim. En el sector central de l’aqüífer la permeabilitat és més baixa i per açò l’aigua s’escorre pels barrancs, formant els torrents que desembo-quen a les platges del sud.• El segon aqüífer de més importància és

l’anomenat aqüífer d’Albaida, situat a la regió de tramuntana, format per roques calcàries i dolomítiques del secundari. Aquestes roques, molt més compactes que les del de migjorn, són permeables per fissuració. Albaida pro-porciona el 9% dels recursos d’aigua potable que s’extreuen per al consum humà.• Altres petites zones de la regió de tramunta-na formen aqüífers menors, com el de Tirant i Binimel·là, en dipòsits al·luvials i eòlics del quaternari. d’altres, com el d’algaiarens, són del secundari i en terreny calcari i dolomític.

ELS AQÜÍFERS DE MENORCA

aLbaida jUràsicaLbaida MUscHeLkaLkaLgaiarensbiniMeL·LacaLa tirantindiferenciat o iMperMeabLeMigjorn

Unitatshidrogeològiquesde Menorca

31

➔ Evita tirar oli, pintura, dissolvents, solatges de cafè, o qualsevol substància tòxica a l’escurador; també cabells, cotons o altres sòlids al vàter, ja que dificulten el procés de depuració i agreugen els problemes de contaminació.

➔ Evita l’ús desmesurat de productes de neteja, com lleixiu i amoníac, que són molt contaminants. Empra productes naturals, com el vinagre, o detergents ecològics.

➔ Al camp, controla la fossa sèptica, revisa que no tengui pèrdues i fes-la buidar periòdicament.

➔ Aprofita les aigües de pluja. Recupera la teva cisterna!

➔ No malgastis aigua: aprofita l’aigua de l’escurada per regar, dutxa’t en tost de banyar-te, no encenguis la rentadora si no és plena, etc. Posa difusors a les aixetes, gastaràs menys aigua sense que es noti. També hi ha dispositius per limitar la descàrrega d’aigua de la cisterna del vàter.

➔ Per regar l’hort, empra el sistema de goteig. Al jardí, sembra plantes autòctones, que requereixen poca aigua i són igual de polides.

➔ Al camp i a l’hort, dosifica els aports de fertilitzants en funció d’allò que necessita el teu cultiu (amb una analítica de terra sabràs exactament si en fan falta o no). Si se n’apliquen de més, és un cost innecessari per a l’explotació, els cultius rendeixen manco i els excedents contaminen les aigües.

➔ Aprofita els fems de bestiar per adobar la terra.

➔ Composta els residus orgànics, és un procés molt senzill i obtindràs un bon fertilitzant per a testos, horts i cultius.

COM PODEM CONTRIBUIRA MILLORAR L’ESTAT DE L’AIGUA?

32

Il·lustracions: ZacaText: 4 vents comunicació

Correcció lingüística: Pilar Vinent Barceló.Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Edició: Departament d’Economia i Medi Ambientdel Consell Insular de Menorca

www.cime.es