l'ego o personatge ideal - aulainterior.com · ó. nadal í ñ ô. deures í ò . aula...

L'EGO O PERSONATGE IDEAL

Sessió 3 Desembre 2018

Aula interior 2018-19 | Sessió 03

- 2 -

www.aulainterior.cat

Índex

1. Utilitat del butlletí 3

2. Reflexions sobre l’ego-mecànic o personatge-idea 4

3. Reflexions sobre l’ego-ideal o personatge-ideal 7

4. Sobre el que no accepto de cap manera 11

5. Sobre les feines d’observació 12

6. Sobre la carta de la Byron Katie 13

7. Nadal 15

8. Deures 16


- 3 -


1. Utilitat del butlletí Després de cada sessió hi ha un dossier que resumeix els continguts de la mateixa perquè puguis completar els teus apunts, una mena de "llibre de text". Tanmateix el dossier no substitueix la sessió, perquè presencialment hi ha moltes estones on el que es diu és menys important que des del lloc on es diu. Recorda que l'assistència a les sessions presencials és el 80 % del resultat del curs. IMPORTANT: No pateixis si creus que "no fas prou deures", l'assistència presencial és el més important.


- 4 -


2. Reflexions sobre l'ego-mecànic o personatge-idea

Durant un mes ens hem estat observant. Ens hem “filmat” i analitzat la nostra pròpia conducta. És interessant veure com hi ha un diàleg dins nostre que pretén manar-nos molt. A la sessió vàrem veure que molts de nosaltres ens diem que no treballem prou, que hauríem de fer més feina d'Aula Interior... però això també és el personatge i també ho hem d'observar... Quina és la intenció d'observar-nos? Anar trobant les nostres idees o creences bàsiques, les que ens impulsen a actuar tal com ho fem de forma mecànica i acabar descobrint els nostres mecanismes interns. Veure els bucles on estem ficades i ficats. Veure les creences o idees mecàniques bàsiques que ens impulsen: el món és un lloc perillós, sóc "tonto/a", has de passar desapercebut/da.. Aquest descobriment es va fent a poc a poc a mida que observes perquè els patrons es repeteixen. Però és senzill. Res espectacular. Però serà fonamental pel treball futur de reequilibri: en veure el nostre punt dèbil podem intuir la nostra sortida. Llavors intuirem que tenim el centre emocional tancat, o que tenim el centre intel·lectual insuficient o que tenim el centre energètic molt dèbil... i que d'aquí vénen molts dels nostres problemes. Ens veiem fingint, estimant “a canvi de coses”, entristint-nos perquè d'altres ens resolguin els nostres problemes, enfadant-nos per mantenir distàncies... No ho sé. Cada persona descobreix coses diferents. Aquests descobriments poden semblar petits, però són fonamentals, claus i determinants: han marcat tota la nostra vida. Es tracta d'anar observant i prenent nota del que veiem. Anar apuntant coses que veiem del nostre jo-idea i que sabem que marquen la nostra vida perquè es repeteixen sovint. El que cal és mirar d'escriure-les amb un llenguatge senzill i clar, sense edulcorar el que veiem, ni sense posar-ho amb massa paraules: sovint l'excés de paraules és un obstacle per veure la realitat.


- 5 -


Sovint escriurem coses senzilles com:

1. El món és un lloc perillós. 2. No valc. 3. No sóc digne d’amor. 4. Estic defectuós/a. 5. Sóc "tonta/o". 6. No tinc energia. 7. He d'amagar les meves emocions. 8. He de ser fort/a i lluitar en aquest món difícil. 9. La gent està en deute amb mi: no en tinc prou. 10. Sóc víctima d'una gran injustícia mai podran salvar-me, ni donar-me prou... 11.- Sóc responsable que els altres riguin i siguin feliços 12.- He de gaudir més de la vida 13.- He de treballar encara més 14.- No tens prou diners 15.- T'has esforçar més Etc.

Bé, cada persona ha d'anar observant. No es tracta de teoritzar, sinó de veure.

Si mirem, veurem!

Tots els ego-idea o personatge-mecànic o jo-mecànic s’assemblen perquè fan patir i ens tenen tancats en una vida no satisfactòria. Poden semblar, des de fora, molt diferents... però la vivència interna és d'insatisfacció. No penseu que sou pitjors o més especials que d'altres. Sé que els personatge-idees d’altres persones us poden semblar més desitjables que els vostres, però la veritat és que són igual de dolorosos viscuts des de dintre; és el mite de que “l’altra riba és més verda”. No som extraterrestres. Tenim molts punts en comú. Però veure el nostre jo-idea o ego-mecànic com quelcom real i verídic que està marcant la meva vida en tots els aspectes (relacions, família, estudis, oci...) ens ajuda a poder fer l’esquema de la nostra presó. Cal que cada persona es miri a ella mateixa.


- 6 -


No judiqueu els altres. Tendireu a veure (i cada vegada més) amb claredat alguns personatges d'altres persones. No les judiqueu. Ben al contrari: feu servir aquestes observacions al vostre favor. Pregunteu-vos: perquè veig aquest personatge i no d'altres? Què reflecteix de mi? Què desperta en mi? L'important és entendre que qualsevol cosa que veieu parla de vosaltres... així que mireu-vos a vosaltres! Us animo a seguir preguntant-vos davant la vostra conducta quotidiana: què diu això de mi? Ho podeu fer en entorns ben diferents: en escollir un producte i no un altre a una botiga, en parlar d'un tema o un altre amb amistats, en escollir la roba que us poseu avui, en les festes de nadal i les trobades familiars viscudes o evitades.... pregunteu-vos: què diu això de mi? Si vols, en l'espai següent pots apuntar algunes de les teves observacions sobre el teu jo-idea: ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... .....................................................................................................................


- 7 -


3. Reflexions sobre el ego-ideal o personatge-ideal (en Blay l'anomenava jo-ideal)

Mentre, en general, el ego-idea, ego-mecànic o personatge-idea és negatiu (no valc, no puc, no sé...) l'ego-ideal o personatge-ideal és quelcom positiu, idealitzat, quelcom que realment volem i que no percebem com un perill, sinó com la salvació: he d’arribar a X i tot anirà bé.

Però els ideals són una presó molt pitjor... precisament perquè no volem deixar caure el que desitgem! i la dependència als desitjos ens fa patir molt!

Oi que ho vàrem parlar durant la sessió?

Durant aquest mes heu de observar quins són els vostres desitjos, els vostres somnis, les vostres fantasies “d’una vida millor” (implica no acceptar el que viviu... que és l'únic real!) i veure com esteu repetint un somni per equilibrar el ego-idea o personatge-idea. És a dir, l'ego-ideal o personatge-ideal és el simètric del ego-idea o personatge-idea. Els observarem per deixar-los caure, per girar la mà i deixar-los caure... Els nostres ideals són ideals perquè no els vivim. És a dir, que veient-los podem entendre que són l'altra cara del que vivim com a dèficit, de la mancança o del ego-idea o personatge-idea. NO heu de canviar res. Només observar: com compenso el meu ego-idea o personatge-idea? Com compenso el centre (intel·lectual, afectiu o energètic) que tinc dèbil? La forma de compensar el ego-mecànic o personatge-idea és el personatge-ideal. Aquí us vull fer unes reflexions que espero us siguin útils.

1) Sovint desitgem el contrari del que sentim en el nostre personatge-idea. 2)

Per exemple: 1) Si penso que el món és perillós necessito que sigui segur. 2) Si em penso tonta/o necessito que algú em doni certeses.

2) Des del personatge no volem exercitar allò que tenim dèbil... i sempre segueix dèbil!


- 8 -


1. Si “sé” que sóc tonto/a no em posaré a estudiar per arreglar-ho! 2. Si “sóc” dèbil no m’enfrontaré a temes pendents, ni a persones o situacions que m'envaeixen. 3. Si “no tinc” energia no em veuré amb cor de fer reptes. 4. Si “no em sento” estimable, no captaré l'afecte dels qui m’estimen. 5. Si “penso” que la gent és dolenta, no els buscaré per ser amic/ga seu... Etc.

3) I, llavors, per compensar el jo-idea (i el centre que tinc dèbil) enlloc d'enfortir el meu punt dèbil faig una cosa diferent i sovint, faig més gran el “problema”.

Per exemple:

a.- Les persones que es pensen tontes o que no saben què volen perquè no tenen criteris, o que no troben el seu lloc al món (tenen fluix el centre intel·lectual) poden mostrar-se molt bones per dissimular-ho i que els altres els protegeixin gràcies a la intel·ligència que ells/es no tenen. O, pel contrari, es mostren molt agressives, o molt crítiques o molt actives... per compensar la seva manca d’intel·ligència. En tot cas: intenten equilibrar la manca de criteri (intel·ligència) amb un altre centre: el centre emocional o l'energètic. b.- Les persones que es viuen com a dèbils o agredides o en perill, o similar, poden mostrar-se molt bones o intentar aïllar-se o ser molt intel·ligents... per evitar els enfrontaments amb la gent o haver de fer esforços que no veuen com a possibles... però el que haurien de fer és actualitzar la seva energia!! Just el que no volen fer!


- 9 -


c.- Les persones que es viuen com a seques, asocials, defectuoses emocionalment, no estimables o similars poden tendir a aïllar-se, a ser molt energètiques, a ser molt valentes, a posar-se reptes, a ser molt intel·ligents, a racionalitzar-ho.... però fugiran tan com puguin de les relacions humanes i no actualitzaran el seu potencial emocional, també tendiran a evitar les seves pròpies emocions, evitaran escoltar les seves necessitats emocionals... quan és el que més necessiten!! Etc.

És a dir, tot sovint qui té el centre intel·lectual dèbil, intenta compensar amb els altres.... i espera que això l'equilibrarà!!! I el mateix passa amb el centre emocional i l'energètic! Bé, un desgavell! I això només fa que enredar la troca... Però ara no heu d'intentar arreglar res. No vulgueu recompondre cap troca. Només observar. Només observar i mirar d'entendre. Sense judicar! Celebrant el que veieu. Quina sort que ho veus!

No us enganyeu: el que veureu no ho provoca el curs. Ja hi era. Només que ara ho veieu. Celebreu-ho. Sempre hi era. Ara en sou conscients!

Heu d’observar. Només observar. Quina és la vostra forma d’escapar? Quines accions intenteu fer? Quin és el vostre ideal?

1. Ser molt bons/es? 2. Ser el pal de paller de la família i els amics/gues? 3. Ser molt intel·ligents? Estudiar molt? Ho racionalitzar-ho tot? 4. Ser un “èxit professional” imparable, pura acció?


- 10 -


5. Ser esquerps i mantenir la gent a ratlla? 6. Ser molt mentals i analitzar-ho i racionalitzar-ho? 7. Us voleu autorealitzar o il·luminar com una persona bona, o poderosa o sàvia? 8. Etc, etc.

Busqueu la forma més habitual, la més predominant: aquest és el vostre jo-ideal. Us demano que observeu la realitat. Com compenseu realment el vostre jo-idea? Què imagineu com a perfecte? Cap a on van els vostres somnis? Ànim!! Tenim tot el mes per observar-ho! I us asseguro que els dinars familiars del Nadal us seran molt útils per anar-ho descobrint!


- 11 -


4. Sobre el que no accepto de cap manera

També podeu fer una llista de les coses que no acceptaríeu de cap manera: que els meus fills no fossin feliços, que no tingués parella, que perdés l'autonomia... Aquesta llista és molt útil (i simètrica a la del jo-idea o ego-mecànic): mentre una cosa no l'acceptis estàs demanant a la vida que et passi per aprendre-ho! No dic que desitgeu que les vostres parelles us siguin "infidels" (bé aquest és un concepte ben discutible, en especial si no teniu un pacte explícit del que vol dir ser "fidel"), però sí us dic que accepteu que si la vostra parella us fos infidel vosaltres podríeu seguir essent feliços... i exactament igual amb qualsevol altra tema. Llavors sereu invulnerables. Tot allò que no acceptes és a la base de la teva infelicitat. Quines coses no acceptes? Fes una llista i ja tindràs la llista del que has d'acceptar... 1.- No acceptaria mai que.................................................................................

2.- No acceptaria mai que.................................................................................

3.- No acceptaria mai que..................................................................................





- 12 -


5. Sobre les feines d’observació

Recordeu que teniu dues formes bàsiques d'observació:

1.- A través de l'anàlisi d'anècdotes reals tot fent la tècnica que hem explicat: escriure l'anècdota, passar-la a frases simples, en present amb el/la personatge com a subjecte... i anar fent les preguntes que toquin. 2.- Però també us podeu observar sense necessitat d'escriure. Et pots adonar que estàs fent-te la simpàtica, o que estàs mirant algú amb superioritat o amb admiració o.... i preguntar-te: què diu això de la teva programació?

Observa i pren nota de les conclusions. Pren nota dels manaments que hi ha implícits. No posis massa paraules, només les justes. Una frase, una idea... veuràs que es van repetint. Respecte a l'ego-ideal, també et pots trobar fent el “conte de la lletera”, imaginant un somni, lluitant per fer realitat quelcom que “desitges amb totes les teves ganes”... bé, pren nota. Aquestes també són les teves presons: el jo-ideal!! Les pots deixar caure? Les apuntes? :-) Alegra't de veure quelcom que podràs deixar caure!!!


- 13 -


6. Sobre la carta de la Byron Katie

Durant la sessió també vàrem fer una carta, basada en la Byron Katie, per ajudar-nos a veure una relació incòmode des d'un altre angle. Va ser interessant, oi? Crec que us va ajudar a entendre el fet d'una altra manera, a tenir més informació de quelcom era bàsic i que estava allà... Heus aquí les instruccions de la carta de Byron Katie que vam fer a la sessió, per si en algun moment ho voleu repetir: Escriu una carta a una persona de la teva vida, viva o morta, que t'hagi fet mal. Escriu una carta breu, de frases curtes i des del cor. No t'escriguis a tu mateix/a. La carta ha d'incloure el següent:

a) .- Si és apropiat, comença amb "Estimada o estimat". b) .- Especificar tres coses que aprecies de l'altra persona. "Hi ha tres coses que aprecio de tu: ....." c) .- Especificar tres coses que tu vas fer per fer mal a l'altra persona. "Sé que vaig danyar quan ..." Demanar disculpes per aquestes tres coses "et demano perdó per aquest mal ..." i demanar sincerament com pots fer per arreglar-ho "M'agradaria saber com arreglar-ho" d) .- Nomenar, com a mínim, tres coses que vas rebre de l'altra persona "Sé que de tu vaig rebre ..." i per les que tens agraïment. Donar-li les gràcies. "I te les vull agrair" e) .- Tancar amb "T'estimo" o similar si realment ho sents. En cas contrari, poses: “Desitjo que siguis feliç allà on vagis”. Naturalment, també pots posar les dues coses: “T'estimo i destijo que siguis feliç” f) .- Finalment, signa la carta amb el teu nom.

Escriu la carta en silenci. Quan acabis, observa com et sents després d'haver-ho fet.


- 14 -


Per rellegir la carta, has de fer-ho en veu alta, a poc a poc, captant tot el que has escrit des del cor, fent les parades que calguin en qualsevol moment per captar millor el sentit. Et convido a llegir-lo de tres maneres diferents i obtenir així informació que, potser, sigui nova per a tu:

1.- Llegir-la en veu alta tal com està escrita. 2.- Llegir-la en veu alta com si el destinatari de la carta te l'hagués escrita a tu. Aquí potser hagis de fer alguns canvis com, per exemple, si és la teva mare hauràs llegir "fill/a" sempre que posi "mare".

3.- Llegir-la en veu alta, fent els mínims canvis imprescindibles, perquè soni raonablement bé com si tu t'haguessis escrit aquesta carta per a tu mateix/a.

Potser no totes les coses que has llegit encaixin, però potser algunes encaixin extraordinàriament i et donin una informació valuosa que ara no tens.

Ja vas veure com era un exercici potent... ho vas veure, oi? :-)


- 15 -


7. Nadal

Ara tenim la sort de tenir el Nadal al mig!! Podreu gaudir d'experiències interessants amb la família, els sopars de celebració... Podreu observar el personatge en acció: el que vol evitar, el que vol demostrar... Visca!! Quina gran oportunitat!! Recordeu que el Nadal potser no és només l'època on es recorda el naixement de Jesús, sinó l'època que ens recorda que som nosaltres que hem de néixer, que som nosaltres que hem de néixer com a consciència fins adonar-nos que som a imatge i semblança de la divinitat. Fer néixer el regne de l'amor dins nostre.... i recordeu que l'amor no és sentiment, sinó la decisió de buscar el màxim bé per a mi i els altres. Feu néixer aquest regne dins vostre: això és Nadal. I tampoc té a veure amb ser "bons". Sinó, simplement, amb SER. Amb ser autèntics, amb ser qui som. Amb estar presents, des de la consciència que som i no judica. Beneïu a les persones que us posaran en evidència aquest Nadal: són els vostres entrenadors/es espirituals i us ajudaran a conèixer-vos!! je, je, je...

Bon Nadal!


- 16 -


8. Deures

Els deures d'aquest mes continuen essent: 1.- Procura ser conscient de tu.

Fes l'exercici del WC i procura despertar. L’exercici del despertar (que està al primer dossier del curs i et recomano tornar-lo a llegir, potser ara el veuràs més clar!) no és només un exercici, sinó l’oportunitat de viure conscients, de viure realment. A la sessió de desembre vàrem fer una sèrie d'exercicis per descobrir què volia dir estar desperts... recordes? Doncs vés a aquest espai tants cops com puguis i mira de viure des d'aquest espai. Per tant et convido a despertar tant com puguis, és a dir, a d’estar conscient de l’exterior a estar-ho de tu mateix/a.

Intenta despertar, estar present al llarg del dia. El WC et servirà de recordatori.

2.- Observa el personatge. Observa com actues mecànicament. Observa sense edulcorar. Observa tant els automatismes (ego-idea o mecànic) com els somnis (personatge-ideal). Observa el que fas. No et critiquis. No et vulguis canviar. Només observar. Però si et veus repetint quelcom mecànic, intenta despertar i actuar amb la màxima presència: màxim amor, màxima energia i màxima intel·ligència que puguis alhora. No vulguis controlar-te. No vulguis ser “espiritual i bo o bona”. Deixa anar el control i substitueix-lo per consciència. És una variant de l’exercici del despertar. Ves prenent nota de les dues parts del personatge:

1.- El que no acceptes de tu i abraça-ho (si pots...) 2.- El que vols aconseguir i deixa-ho caure (si pots...)

I si no pots? Abraça a qui no pot abraçar o no pot deixar caure... Observa els somnis que tens, els pots deixar caure?


- 17 -


3.- Però seré feliç igual. Quan les coses no siguin com tu vols, t'animo a repetir-te quelcom similar a:

"M'agradaria que XXXX no hagués passat, però això no m'impedirà ser feliç igual".

Per exemple:

"M'agradaria no estar constipat, però el meu refredat no em traurà la meva felicitat"

Pots deixar caure la necessitat que es compleixin els desitjos però sense renunciar a gaudir dels somnis? Només cal deixar caure la necessitat que es compleixin... Ho pots intentar?

I RECORDA:

l'ego o personatge ideal - aulainterior.com · ó. nadal í ñ ô. deures í ò . aula...

Documents