l’educació en valors a través de l’esportl’esport, doncs, és una oportunitat per educar en...

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Esports 1

L’educació en valors a través de l’esport

Recursos per als diferents agents esportius

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local coneixement teòric i empíric per promoure la re�exió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.

La pràctica esportiva, més enllà de millorar la condició física i facilitar l’aprenentatge de destreses tècniques i tàctiques, és un instrument per al desenvolupament físic, psíquic i social d’infants i joves. Per això és tan important que els agents socialitzadors, famílies, entrenadors, àrbitres, directius, etc., els orientin adequadament des del concepte del joc net. L’esport, doncs, és una oportunitat per educar en valors. Partint dels aspectes teòrics dels valors en l’esport de base, aquest estudi recull els continguts més rellevants de les catorze edicions de les jornades «Els valors educatius de l’esport» organitzades per l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona i els consells esportius de la província, però també aporta recursos pràctics perquè els agents esportius implicats puguin fer de l’esport una eina educativa en valors.

Comte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge, 1a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 463 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat/esports

Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

Àrea d’Esports

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Esports, 1

L’educació en valors a través de l’esport

Recursos per als diferents agents esportius

AutorPere Alastrué Pozo

Il·lustracions i coordinació:Gerència de Serveis d’Esports

© Diputació de Barcelona

Febrer 2011

Composició: Raó Gràfica, s.l.

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona

Dipòsit legal: B. 8677-2011

ISBN: 978-84-9803-438-7

5

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Antoni Fogué

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Josep Monràs

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Antonio Bermudo

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Xavier Hernández

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Jaume Cruz

Primera part. Marc teòric: el món dels valors en l’esport de base . . . . . 18

1. De què parlem quan diem «valors» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201.1. Què és un valor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211.2. Tipus de valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

2. Protagonistes de l’esport de base . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342.1. Pares i mares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362.2. Entrenadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382.3. Àrbitres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Segona part. Una experiència rica en valors: jornades «Els valors educatius de l’esport» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

3. Les jornades «Els valors educatius de l’esport» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Índex 6

4. Recull de les idees més significatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 494.1. Aspectes relacionats amb la societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 494.2. Aspectes relacionats amb els adults . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 564.3. Aspectes relacionats amb la pràctica esportiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 654.4. Anàlisi de les aportacions recollides a les jornades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

Tercera part. Eines i recursos per treballar sobre els valors . . . . . . . . . . 77

5. Algunes consideracions per saber actuar en situacions concretes . . . . 79

6. Recomanacions per a cada col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 876.1. Pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 876.2. Entrenadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 896.3. Àrbitres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 916.4. Directius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

7. Recomanacions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 957.1. Controlar els impulsos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 957.2. Comunicar-se de manera efectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 977.3. Generar i potenciar l’empatia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 987.4. Generar i potenciar l’assertivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Quarta part. Recull d’accions exemplars en valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

7

Presentació

L’esport és un dels escenaris socials per excel·lència. Escenari en el sentit que es tracta d’un àmbit en què es plasmen accions, actituds i experiències molt repre-sentatives del conjunt de la societat. Podem veure, així, l’esport com un espai de formació personal, i alhora com un valuós factor d’integració familiar i social. La salut que es guanya amb la pràctica regular de l’esport té també una traducció, que cal potenciar, en el benefici col·lectiu que reporta.

Als pobles i ciutats de la província de Barcelona, els governs locals han fet una ferma aposta pel foment dels valors a través de l’esport, tant quan es fa a títol individual com quan implica treball en equip o competició. La Diputació de Bar-celona, d’acord amb la seva funció d’eina de suport i cooperació amb els ajun-taments, ha afavorit la millora de la qualitat de la xarxa d’equipaments esportius locals i també, de manera especial, el desenvolupament de polítiques esportives municipals que reforcin aquest paper clau de l’esport en la formació en els valors que defineixen la nostra societat.

Aquest volum aporta, de manera prou útil i entenedora, una significativa quantitat de reflexions i de propostes relacionades amb aquesta funció educativa de l’es-port, que està plenament assumida al nostre territori, però que volem consolidar i ampliar amb l’objectiu de fer dels nostres pobles i ciutats uns llocs millors per viure-hi, per créixer-hi i per treballar-hi.

Antoni FoguéPresident de la Diputació de Barcelona

8

Presentació

La capacitat educativa i social de l’esport

Fa temps que des de diferents àmbits de l’Administració, de les entitats i de la so-cietat en general s’estan impulsant al nostre país, de manera creixent, diferents accions i manifestacions de caràcter recreatiu i esportiu que promouen els valors socials i educatius, més enllà de la dimensió competitiva, que és intrínseca a l’es-port de més alt nivell.

Dins el mandat 2008-2011, l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona ha apos-tat decididament per incidir en la capacitat educativa i social de l’esport i per im-pulsar la seva potencialitat, com un instrument que permeti millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania, tot afavorint la integració de les persones, potenciant la cooperació, la solidaritat i la tolerància i contribuint de manera activa a la soci-etat del benestar.

D’acord amb aquest objectiu, el mes de maig de l’any 2008 vam iniciar una sèrie de jornades que anomenàrem «Els valors educatius de l’esport», per reflexionar al voltant del joc net i de les actituds esportives dins del terreny de joc, però també fora, pel que fa a totes les persones implicades: personal tècnic, pares i mares, àrbitres i esportistes.

Han estat catorze les taules rodones organitzades en un nombre igual d’àmbits territorials de la província de Barcelona. En totes elles, els esmentats agents que participen d’una manera més activa i propera al nen o la nena en l’esport en edat escolar, han anat reflexionant i expressant les seves opinions.

En la publicació que us presentem hem procurat condensar les aportacions prin-cipals que s’hi han expressat, fent un tractament global sobre la temàtica dels «valors educatius de l’esport». Aquest estudi no té més pretensió que contribuir

Josep Monràs i GalindoPresident delegat de l’Àrea d’Esports

Presentació 9

a difondre els valors i la cultura del fair play. El nostre objectiu principal ha estat d’oferir-vos un recurs eminentment pràctic, però fonamentat en una sòlida base teòrica farcida de vivències personals, i una sèrie d’eines i recursos per treballar sobre els valors. A la darrera part, hem volgut incorporar també un recull de di-ferents accions exemplars que actualment estan en funcionament a la província de Barcelona.

Des d’aquestes línies vull agrair les aportacions de totes les persones que han contribuït en l’elaboració d’aquesta publicació, així com l’estreta col·laboració de l’Agrupació Territorial de Consells Esportius de Barcelona (ATCEB) i dels respon-sables polítics i tècnics dels diferents municipis que, des dels seus inicis, han aco-llit les diferents jornades.

Atès que el món local té un paper fonamental en la formació dels infants que, en definitiva, seran els esportistes i les persones del futur, espero que aquest manual contribuirà a la difusió dels valors educatius de l’esport i que ajudarà a encoratjar tothom a impulsar accions en aquesta direcció, ja que estic convençut que, sigui quin sigui l’abast de l’acció que us pugueu arribar a proposar –és a dir, tant si es tracta d’un programa o d’una campanya o bé d’una acció puntual, per petita que sigui–, estareu contribuint a la cohesió social de les viles i ciutats del nostre país i a la difusió dels valors educatius de l’esport.

10

Presentació

Esports i valors a l’escola

Els consells esportius són entitats que han subscrit un conveni amb el Consell Ca-talà de l’Esport i que tenen com a funció principal l’organització dels Jocs Escolars a Catalunya. Principalment treballen amb persones en edat escolar, fins als 18 anys.

No hi ha dubte que l’esport és una eina molt important de transmissió de valors positius, però si és mal utilitzat pot transmetre valors negatius, i en l’etapa forma-tiva dels més joves aquesta consideració és molt important.

Una cosa sí que és ben clara, des del meu punt de vista: l’escola ha de ser l’ele-ment principal de cohesió social. Les desigualtats comencen en la formació, l’es-port crea cohesió social i en aquest sentit és un bon element per ajudar a superar les desigualtats.

Crec que l’esport ha de transmetre valors, tant a l’edat escolar com quan es fa en el camp competitiu o fins i tot professional. També cal tenir clar que en el món de l’esport d’elit o professional els resultats són fonamentals, i, malauradament, això fa que a vegades es puguin transmetre valors negatius. Encara que costi d’enten-dre, en l’àmbit escolar, el resultat hauria d’estar en segon terme.

La pràctica esportiva en edat escolar, l’etapa més important de la formació d’una persona, ha de considerar objectius socials, físics, psicològics i esportius.

L’esport és salut i una oportunitat per desenvolupar les habilitats motores. És re-coneixement i respecte a les regles del joc; ha de ser un rebuig de la violència, és compromís amb el company per aconseguir l’objectiu, és una actitud digna tant en la victòria com en la derrota. És esportivitat, entesa com el manteniment siste-màtic del fair play en qualsevol circumstància.

Antonio Bermudo ÁvilaPresident de l’Agrupació Territorial de Consells Esportius de Barcelona

Presentació 11

L’esport també és fer amics, treballar en equip, assenyalar-se objectius comuns, superar obstacles i una aptitud constat per aprendre i millorar gràcies al joc. Per això també és fonamental en els més joves: entreteniment i oci.

Si pensem un moment en aquests valors globals de l’esport, no és difícil arribar-ne a veure la importància, per a tothom, però sobretot en l’etapa formativa de la per-sona, que ens ajudarà o perjudicarà per tota la vida.

12

Pròleg

Diuen que la primera frase d’un llibre o d’un estudi ha d’enganxar el lector... quina papereta! Com he dit sovint en alguna entrevista, jo on em sento millor i on millor m’expresso és en els terrenys de joc, practicant l’esport que m’apassiona i que m’ho ha donat tot. Però, ja que m’ho ha demanat en Pere, faré un esforç, seré exi-gent amb mi mateix per tal que quedi un pròleg digne.

No fa falta dir que els valors que l’esport posa al nostre abast són molts i molt va-riats, però sobretot són rics. L’experiència personal em diu que molts d’aquests valors són els que a la llarga et fan ser millor persona... no puc estar més d’acord amb la definició de valor que en Pere fa a l’inici d’aquest interessant estudi.

La veritat és que he tingut una gran sort amb l’entorn que m’ha tocat. Començant per la meva família, on es respira esport per tots quatre costats i on els valors com l’obediència, la tolerància, la humilitat i el comportament, els pares ens els han in-culcat des de ben petits. Sense cap mena de dubte, el fet que el pare hagués es-tat futbolista professional i posteriorment entrenador de futbol ha estat fonamental en aquest aspecte, i per això puc dir que ells han estat la part més important de la meva formació esportiva i sobretot personal. No em vull oblidar dels amics de sempre, aquells que encara conservo de col·legi i que són una part molt impor-tant en el meu dia a dia; entre ells, els valors com l’amistat, la lleialtat o l’honeste-dat han predominat per sobre de tot altre en la nostra relació.

I, també, és clar, la meva vida com a esportista, ja no solament en el camp pro-fessional, sinó des de ben petit, fins i tot abans dels meus inicis al FC Barcelona, només amb deu anys. El futbol va posar al meu abast una gran sèrie de valors que crec que he sabut aprofitar. Gràcies al fet de pertànyer a un club tan impor-tant, vaig tenir la gran sort de viatjar a l’estranger per jugar torneigs internacionals i això em va permetre de conèixer noves cultures, conviure amb companys i en-

Xavier Hernández i CreusJugador del FC Barcelona

Pròleg 13

trenadors fora de la rutina d’entrenaments i partits... els torneigs eren una verita-ble prova! Respectar unes normes de comportament i de convivència i tenir una autodisciplina eren factors fonamentals per aconseguir una espècie d’indepen-dència que havies de guanyar per tenir una estabilitat que et fes gaudir d’aquells dies lluny del teu entorn. També haig de dir que no tot van ser flors i violes: també hi va haver moments amargs i difícils. Puc recordar com si fos avui com alguns companys d’equip que vivien a la Masia ho passaven molt malament, s’enyoraven dels pares, i això em feia patir perquè eren els meus companys. De manera que molts caps de setmana els convidava a venir a dormir a casa, a Terrassa, perquè se sentissin acompanyats. Aquella època va ser molt maca i també em va fer créi-xer en tots els àmbits de la meva vida.

Una menció a part mereixen els entrenadors que he tingut, començant en la meva etapa del futbol base, amb homes com Asensi, Lobo i, per sobre de tots, Joan Vilà, fins a arribar a l’etapa professional. No hi ha cap dubte que de tots i cadascun d’ells n’he après molt, però puc confirmar que els entrenadors que em van mar-car més van ser aquells amb qui vaig treballar en l’etapa d’aprenentatge, no tan sols perquè eren molt bons en l’ensenyament de l’esport, sinó perquè eren excel-lents educadors: em van saber inculcar una sèrie de valors que avui formen part de la meva manera de ser. És molt important que les persones que es dediquen a l’esport de base sàpiguen i tinguin en compte que, més enllà dels resultats, dels mètodes de treball, més enllà dels aspectes purament esportius, han de ser cons-cients que estan tractant amb persones que viuen una etapa molt important. En lloc de fer passar per davant els objectius esportius, han de saber com inculcar aquells valors que els faran enriquir com a persones. Finalment, des del punt de vista professional, després de més de deu anys des del meu debut amb el primer equip, he tingut molts companys d’orígens i cultures molt diferents, entrenadors de tants perfils com ens puguem imaginar, molts partits com a internacional amb la selecció d’Espanya, campionats molt importants en molts països, i entre aquests uns Jocs Olímpics a Sidney, l’any 2000... Allà sí que vaig gaudir dels valors del moviment olímpic! Va ser una experiència inoblidable. L’esport que practico és un esport d’equip, on el grup humà és imprescindible per al bon funcionament i per aconseguir aquelles fites que per sort he pogut aconseguir. La final de la Cham-pions del 2006 a París, on vam jugar contra l’Arsenal, va ser un dels moments que m’han servit més en la meva carrera. En aquell partit sortia d’una greu lesió de genoll i, abans de començar el partit, el nostre entrenador, Frank Rijkaard, em va demanar si em veia amb cor de jugar-lo. La confiança en el grup i en els meus

Pròleg 14

companys em van ajudar a admetre la meva lesió i a acceptar la realitat: no es-tava en condicions de rendir al nivell més alt. Aquell partit el vaig viure des de la banqueta, però, per més nervis que vaig passar, la victòria va ser el millor premi a una decisió de la qual estic molt orgullós: haver cregut en l’equip.

Ajudar-nos els uns als altres, comunicar-nos tots els components de la plantilla, ha estat una de les claus de la feina ben feta en els equips de què he format part. El meu esport és molt més que guanyar o perdre un partit, lesions de llarga dura-ció, períodes sense jugar amb assiduïtat, la gent que comença o la que se’n va... Cada jugador té una situació particular que hem d’entendre i acceptar. Un dia vaig llegir una frase: «Quan apareix l’adversitat és quan descobreixes els verita-bles companys i reconeixes el suport sincer que aquests et demostren». No hi puc estar més d’acord! Els títols són importants, però molt més important és l’afecte dels teus, d’aquells que comparteixen amb tu les teves alegries i èxits, però tam-bé les tristeses i els fracassos.

No m’estenc més. Espero, amb aquestes quatre experiències que he intentat plas-mar, haver posat el meu gra de sorra per introduir aquestes pàgines, que em sem-blen fonamentals per a l’educació en l’esport de base.

15

Introducció

El paper dels agents de socialització en l’educació en valors a través de l’esport

Actualment hi ha tres postures respecte a la relació entre la pràctica d’esport en edat infantil i els valors que transmet aquesta pràctica i el consegüent desenvolu-pament moral dels joves: la positiva, la negativa i la que podríem anomenar oberta.

Tradicionalment, educadors com Thomas Arnold o el baró Pierre de Coubertin van remarcar que l’esport és una eina positiva per a l’educació social i moral dels joves, ja que serveix per transmetre valors socialment desitjables com, per exem-ple, l’esforç, la cooperació amb els companys o el joc net. En canvi, cap a la dè-cada dels setanta del segle passat, va sorgir un corrent d’opinió en psicologia i sociologia de l’esport que considerava que la majoria de programes d’iniciació esportiva copiaven el model de l’esport professional. Aquesta còpia mimètica de les competicions professionals i el gran valor que es donava als resultats contri-buïa a l’aparició de conductes contràries al joc net. De fet, hi ha una opinió força generalitzada que afirma que l’esportivitat es va deteriorant cada vegada més en les competicions infantils. Aquesta opinió es basa en alguns fets reals, encara que molt esporàdics, però que la premsa acostuma a remarcar per la seva gravetat. Per tant, hi ha persones que pensen que l’esport infantil té una influència negativa en el desenvolupament moral dels joves.

La majoria de psicòlegs de l’esport compartim l’opinió que la pràctica esportiva de nens i nenes constitueix un entorn obert a l’educació en valors. L’impacte que la pràctica esportiva arribi a tenir en el procés de socialització dels nois i les no-ies dependrà de l’orientació que donin a aquesta pràctica els diferents agents de socialització: organitzadors de competicions infantils, entrenadors, pares, com-panys o el públic en general que assisteix en aquestes competicions, sense oblidar

Jaume Cruz FeliuCatedràtic de Psicologia de l’Esport. Universitat Autònoma de Barcelona

Introducció 16

els models que ofereixen els esportistes professionals. Per aquest motiu, resulta molt oportú el llibre de Pere Alastrué, que presenta eines i recursos per a cadas-cun dels principals agents de socialització que intervenen en l’esport infantil, a fi i efecte que sàpiguen com actuar davant de situacions problemàtiques concretes, generades per la competició esportiva.

L’esport infantil no sols ajuda a millorar la condició física i facilita l’aprenentatge de destreses tècniques i tàctiques, sinó que també constitueix un entorn rellevant per al desenvolupament psicosocial dels joves. La pràctica esportiva fa possi-ble interaccions socials amb companys i amb adults. Els joves esportistes poden aprendre competències personals com el lideratge per treballar en equip i assolir un millor rendiment, i amb això afavorir el desenvolupament i l’autonomia en altres àrees de la seva vida personal. Així mateix, l’entorn esportiu ajuda a educar en valors i desenvolupar moralment els participants, quan es juga d’acord amb unes regles i, a més a més, se segueix l’esperit del reglament amb una actitud de fair play (Cruz, Boixadós, Valiente i Torregrosa, 2001).

El concepte de fair play o joc net, agafat de l’esport modern, penso que és clau per educar els joves esportistes en valors, ja que el fair play implica: a) un reconei-xement i respecte per les regles del joc; b) unes relacions correctes amb l’adver-sari; c) el manteniment de la igualtat d’oportunitats per a tothom; d) el rebuig de la victòria a qualsevol preu; e) una actitud digna tant en la victòria com en la der-rota, i f ) el compromís real que cadascú ho farà tan bé com podrà. Aquesta fun-ció educativa de l’esport, tal com assenyala Pere Alastrué, no correspon només a un col·lectiu, sinó a tots els implicats en l’esport per a joves. Per tant, la tasca de l’educació en valors és una tasca global i complexa que requereix una bona preparació de tots els agents de socialització, perquè, tal com es diu en aquesta obra, no és coherent que es demanin tantes propietats educatives i formatives a l’esport de base, si les persones que integren el seu entramat organitzatiu no han estat ben formades.

Entre tots els col·lectius implicats en l’esport per a joves, cal remarcar la impor-tància de la formació psicopedagògica dels entrenadors, ja que uns, per exem-ple, poden definir l’èxit com guanyar i ser el millor, mentre que altres diran que és intentar-ho fer el millor possible. Per als nens que estiguin amb els primers entre-nadors, tot allò que no sigui la victòria es veu com una errada personal, fa que se sentin inferiors als altres i se’ls pot crear una gran por de fracassar, tal com des-criuen Smoll i Smith (2009) en el seu llibre divulgatiu Claves para ser un entrena-

Introducció 17

dor excelente. A més a més, aquests entrenadors, orientats exclusivament als re-sultats, poden transmetre als seus jugadors una filosofia de guanyar a qualsevol preu. En canvi, quan els entrenadors valoren en els seus jugadors fer el màxim esforç per arribar a ser el millor que un pot ser, els nois poden sentir-se satisfets sempre, si fan el màxim esforç i milloren el rendiment, independentment del re-sultat. Per aquest motiu, posen la victòria en perspectiva i no tenen la temptació de recórrer a la trampa o l’engany per aconseguir un resultat millor.

En resum, podem assenyalar que aquesta publicació que l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona ha encarregat a Pere Alastrué sobre l’educació en valors fa unes recomanacions útils als pares, entrenadors, àrbitres i directius per actu-ar davant de situacions esportives concretes. Aquestes recomanacions deriven, per una banda, de la descripció de diferents aspectes teòrics dels valors en l’es-port de base i, per l’altra, recullen les aportacions interessants, fetes pels agents de socialització al llarg de les catorze jornades «Els valors educatius de l’esport», organitzades per l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu es tracta d’una obra pràctica per a tots els que estiguin interessats a fer de l’es-port una eina educativa per a nois i noies.

Referències

Cruz, J.; Boixadós, M.; Valiente, L.; torregrosa, M. (2001). «Es perd el fair play i l’esportivitat en l’esport

en edat escolar?». Apunts. Educació Física i Esports, 64: 6-16.

smoll, F.L.; smith, R.E. (2009). Claves para ser un entrenador excelente. Barcelona: INDE.

Primera part Marc teòric: el món dels valors en l’esport de base

En aquesta primera part volem fer una aproximació al concepte dels valors: passarem d’un enfocament general, en què parlarem dels valors culturals i socials, a una anàlisi més profunda, per arribar després als valors que s’apliquen en l’àmbit esportiu, concretament el de base. També pretenem justificar i subratllar la importància de saber quin rol té cada un dels agents implicats i la necessitat de consens entre tots ells per dur a terme una bona tasca educativa dins l’esport infantil.

1. De què parlem quan diem «valors» 20

1. De què parlem quan diem «valors»

Si es fa un repàs de les diferents publicacions que parlen del món dels valors apli-cats a l’esport, observem que hi apareixen molts corrents i maneres d’emmarcar aquest concepte. Volem, primer de tot, poder donar un marc de referència, un punt de partida des d’on justificar les reflexions que aquí es trobaran, com també les propostes a seguir. Malgrat això, entenem que hi pot haver altres maneres de veure i explicar el que s’exposarà en aquest manual.

Ens referirem, doncs, als valors que actuen en el món de l’esport, concretament en el de base; per tant, entendrem que l’esport és un àmbit en què nens i nenes despleguen unes relacions que s’han d’articular per mitjà d’unes actituds i normes que regulen la pràctica esportiva, però que, al mateix temps, són valors aplicables a la societat on viuen. Per tant, l’esport no deixa de ser un escenari on es poden representar situacions socials que es donen també en altres àmbits de la seva vida.

En posarem un exemple: necessitem preparar els nois perquè sàpiguen tolerar la frustració resultant d’una derrota i aconseguir que ho digereixin, no veient-hi un fracàs, sinó només un entrebanc que s’ha d’assumir, i, per tant, actuar amb auto-control i educació davant el contrari; així mateix, demanem al nen o nena que si-gui capaç de tolerar la frustració en el moment que, jugant amb el seus germans, perd i ha d’acceptar aquest fet sense més preocupació, adoptant la mateixa ac-titud que ha après d’aplicar a l’esport. Aquesta és, doncs, la intenció de l’educa-ció en valors a través de l’esport: ensenyar als nois unes actituds i habilitats que els permetin percebre qualsevol situació quotidiana d’una manera mesurada en funció de les normes socials del seu entorn i que els ajudin a ser reconeguts pels altres com a bones persones.

D’altra banda, cal considerar que aquest procés educatiu no és ràpid, i per acon-seguir inculcar els valors en els més petits cal tenir en compte molts factors. Així


doncs s’ha de tenir present l’edat dels nois, les seves experiències prèvies en l’entorn esportiu, la influència del seu entorn més proper (família, escola, altres activitats, etc.) i els trets de la seva personalitat, tant com els estats emocionals que l’acompanyen durant tota la temporada. Tot plegat fa que la nostra tasca si-gui considerada un procés llarg, que adoptarà diferents estratègies durant la vida esportiva dels més petits.

1.1. Què és un valor

És tot allò que t’han ensenyat, o has après, i et fa ser millor persona.

Definir un valor pot resultar extremament complex, però es podria sintetitzar uti-litzant una definició tan simple com la que acabem de proposar.

Tot i això, voldríem aprofundir-hi una mica més i donar-ne una visió més àmplia.

El primer que farem és distingir els valors en diferents entorns:

– valors socioculturals,

– valors esportius,

– valors personals.

És necessari fer aquesta classificació perquè entenem que la pràctica esportiva de base està emmarcada en una societat que té la seva idiosincràsia i, per tant, els seus propis valors, que condicionen la visió que es té de l’esport i de les di-ferents situacions que s’hi viuen. D’altra banda, l’esport en si mateix també és un univers amb uns valors particulars, que en molts casos compartiran criteris amb la societat en què es practica. Possiblement hi ha diferències entre les disciplines


esportives ja que es poden entendre lleugerament diferents i manifestar-se d’una manera particular, depenent de l’esport que es practica i, fins i tot, en funció del club on es duu a terme. Finalment creiem oportú considerar que els nens, i en de-finitiva, tots els agents que actuen en l’esport de base parteixen d’uns valors per-sonals i unes motivacions particulars que s’han de fer coincidir amb les pròpies de l’esport i de la societat o comunitat en la qual es troben.

1.2. Tipus de valors

1.2.1. Valors socioculturals

Adoptarem la definició que fa Schwartz (Gutiérrez 2003) de valors dient que «són fites transsituacionals desitjables, variables en importància, que serveixen com a principis guia a la vida d’una persona o entitat social». D’aquesta definició es po-den desprendre diverses conclusions que ens ajudaran a justificar la funció o la utilitat d’un valor:

1. Poden estar al servei dels interessos d’una persona o equip.

2. Motiven les accions i proporcionen direcció i intensitat.

3. Ens permeten tenir un patró per avaluar la conducta.

4. Són apresos a través dels valors dominants en el grup a què es pertany i també mitjançant les experiències individuals.


Així doncs, entenem que la societat en què ens trobem està dividida en comuni-tats que generen els seus propis valors, els quals acaben definint què és correc-te i què no ho és, i, per tant, també ens aporten la possibilitat de jutjar els actes que fem i els que observem en els altres tenint aquests valors com a referència.

Tenint en compte això, es pot entendre que no totes les societats, cultures o co-munitats comparteixen els mateixos valors, és a dir, que el que per a uns pot ser una manera correcta o favorable de fer les coses, per a altres persones pot es-devenir una cosa externa o contrària a la seva cultura o grup social, un senyal de mala educació o de manca de consideració. Posem com a exemple el que po-dem veure quan viatgem. Al Japó, per exemple, observem que, a les botigues o els restaurants, les persones que reben els visitants els saluden efusivament i els miren somrients als ulls fent una reverència. Nosaltres ho podem arribar a trobar excessiu, fins i tot una mica forçat. El cert és que al cap d’un quant temps d’estar al Japó i tornar al seu país, aquesta mateixa persona es pot trobar amb un fet sor-prenent, i és que aquí les persones no estem acostumades a donar habitualment


aquest tracte a tothom, i que acceptem que en casos com els que comentàvem anteriorment les nostres relacions es facin des d’un posicionament molt més dis-tant i fred. A Catalunya no trobem malament que dues persones desconegudes tinguin un tracte distant i poc proper a nivell de llenguatge corporal (mirar-se els ulls, somriure, orientar el cos...) i, per tant, no ha de significar una manca de res-pecte o una manera estranya tenint en compte el nostre sistema de valors.

És lògic pensar, doncs, que si hi ha aquestes diferències entre membres de cul-tures distants, també n’hi pot haver en la conducta que aquestes mateixes perso-nes tenen quan practiquen esport.

Resulta evident que no cal anar a un altre continent per veure diferències de va-lors entre comunitats, ja que actualment vivim en un territori on coexistim amb di-ferents cultures, religions i ètnies. Això implica que diàriament, fins i tot quan fem esport, interactuem amb persones que apliquen una escala de valors que pot di-ferir significativament de la nostra. A aquesta circumstància també s’hi suma el fet que dins el nostre país també existeixen diferències socioeconòmiques, càr-regues històriques, etc., que provoquen que els membres d’aquestes comunitats particulars apliquin escales de valors que, en algun cas, poden diferir de la resta. Així doncs, es fa evident que dins la mateixa societat catalana podem trobar col-lectius que funcionen seguint unes escales de valors que poden coincidir o no, totalment o parcialment, amb la resta de grups.


Tenint en compte aquest fet, podem ara considerar una classificació de valors citant un model creat per J. Trilla (1992), que ens permetrà emmarcar les nostres afirma-cions d’ara endavant. Per Trilla, els valors es poden dividir en aquests tres grups:

1. Valors universals o compartits: són valors que en el context social que es con-sideri (nació, societat, comunitat, etc.) s’accepten de manera general com a desitjables.

2. Valors no compartits i contradictoris amb els compartits (contravalors): aquells valors que no solament no tenen una acceptació general, sinó que a més són per-cebuts àmpliament en el context social com a antagònics dels valors universals.

3. Valors no compartits però sense ser contravalors: valors que, encara que no ha-gin estat àmpliament compartits, es consideren legítims en determinats individus o grups. Són valors que tenen una validesa consensuada, però no la universalitat.


En la nostra cultura, com també en el nostre esport, podem trobar valors univer-sals clarament definits, per exemple, pel moviment olímpic, així com els contrava-lors, també clarament definits; en canvi, creiem que la dificultat a l’hora de matisar què és un valor en l’esport radica en els valors no compartits, però sense arribar a ser contravalors, allò que nosaltres passarem a anomenar «valors particulars».

Pensem, doncs, en la dificultat que tenim a l’hora de jutjar un acte si considerem aquesta classificació. Podem acabar per acceptar certes pràctiques, conductes o actituds sempre que no topin frontalment amb la nostra pròpia escala de valors; però si, al contrari, allò que observem representa una incongruència, arribarà el conflicte i la consegüent resposta per part nostra.

1.2.2. Valors esportius

S’han pogut definir els valors en funció de les variables culturals i socials, però també cal definir aquests valors dins l’àmbit específic de l’esport.

Seguint en la línia del que esmentàvem en el punt anterior, també hi ha diferències en els valors que s’apliquen o se cerquen en les diferents disciplines esportives. És habitual considerar que la trajectòria històrica de cada esport marca la seva fi-losofia o manera de fer. Certs esports han estat arrelats a fets històrics d’un país o una ciutat i han marcat el seu caràcter. Això per si sol ja predisposa els practi-cants d’aquests esports a aplicar uns valors determinats: la comunitat que practica aquest esport, sigui on sigui que ho faci, aplica una escala de valors força similar. Com és natural, l’esport també comparteix característiques semblants, encara que no ens trobem al mateix país o continent. Així doncs, podem arribar a entendre que les persones que, per exemple, juguen a futbol comparteixen de manera molt ge-neral alguns valors idiosincràtics d’aquest esport, siguin d’on siguin els jugadors.


Voldríem il·lustrar aquest fet amb una vivència descrita per un esportista:

Provinc d’un esport individual i amb una història molt particular, el judo. Recordo una ve-gada una situació que em va fer pensar força en les diferències i semblances entre espor-tistes. Viatjava en tren juntament amb la resta del meu equip universitari, ho fèiem de nit. En aquell tren viatjaven esportistes de tota mena: tennistes, atletes, jugadors d’escacs... Ens acompanyaven equips d’altres universitats. Aquell petit espai era ple d’esportistes de diferents disciplines i diferents països. El fet curiós, però, va ser veure com, a poc a poc, sense que pràcticament ningú se n’adonés, es van fer petits grups formats per esportistes de disciplines similars, que compartien actituds i conductes força semblants. Així doncs, mentre els esportistes d’equip anaven junts, els individuals tendien a fer grups petits; men-tre els esportistes de disciplines explosives o d’intensitat alta estaven desperts, fent soroll i bromes, els de resistència dormien; l’extraversió d’alguns esportistes, que curiosament compartien disciplina, xocava i provocava discrepàncies amb els més introvertits i assere-nats. Finalment vaig concloure que l’esport que practiquem ens educa en uns valors de-terminats i ens fa adoptar actituds i conductes molt semblants a la nostra comunitat, però que poden ser diferents a les d’altres esportistes. Malgrat això, no voldria obviar que exis-teixen altres variables com els trets de personalitat, que amb tota certesa influeixen en ma-jor mesura en la nostra conducta i que són els primers justificants de les nostres actituds.

Per tant, s’ha de considerar que l’esport en què participes condiciona la teva escala de valors, ja siguis esportista, entrenador, pare o mare, espectador...

Deixant de banda aquest fet, trobem una altra condició quan intentem justificar els valors que apliquem a l’esport. No tothom veu l’esport de la mateixa manera; és a dir, cada col·lectiu entén que l’esport és una eina per assolir diferents objectius: trobem persones que practiquen l’esport per gaudir d’una estona amb amics, al-tres per guanyar premis, altres per obtenir la valoració dels companys... En funció d’aquests objectius, podem observar com la conducta dels practicants canvia da-vant un mateix fet, és a dir, diferents actituds i conductes obeeixen al fet d’haver aplicat valors concrets, que poden ser generats per l’entorn de l’equip o club, per l’esport que es practica o bé pels objectius que se cerquen.


Els valors poden ser en si mateixos alguna cosa que desitgem molt; per tant, això que desitgem és un objectiu, és quelcom que volem assolir practicant esport. En canvi, hi ha persones que veuen els valors com a actituds i perspectives que condici-onen la conducta i que són els mitjans a partir dels quals es pot arribar als objectius.

Hi ha un gran nombre d’investigadors de diferents disciplines –psicologia, socio-logia i ciències de l’educació– que han desenvolupat altres models o categories de valors, com ara el que van presentar Frost i Sims (1974) a partir de les discus-sions tingudes amb la comunitat científica.

Justícia i honestedat Comportament èticAutosacrifici AutocontrolLleialtat HumilitatRespecte als altres Perfecció en l’execucióRespecte a les diferents cultures VeritatJoc net Intercanvi culturalEliminació dels prejudicis Autorealització màximaAmistat internacional

Gaudi i diversió Lleialtat i integritatAutoestima i autorespecte Honestedat i esportivitatRespecte als punts de vista diferents ValorRespecte als adversaris Respecte a les decisions arbitralsControl emocional i autodisciplina DeterminacióJoc amb els límits propis AutorealitzacióTolerància i paciència Salut i benestar físicLideratge i responsabilitat Amistat, empatia i cooperació

Ús creatiu del temps lliure Iniciativa i originalitatEstètica Reconeixement personalGaudi i satisfacció personal IndependènciaParticipació familiar Interessos vocacionalsEvasió emocional Nous desafiaments constantsParticipació no competitiva Assoliment personal i autorealitzacióAutodisciplina i autorespecte Respecte per la naturaBenestar físic i psicològic Control emocional i responsabilitatComunicació Comprensió d’un mateix i dels altresLideratge Lleialtat al grupPromoció de l’assoliment i l’experiència Relaxació

Dimensiógeneral

Dimensiópsicosocial

Esport recreatiu i a l’aire lliure

Taula 1. Possibles valors segons la recopilació de Frost i Sims (1974)


Com es pot observar, a la taula 1 s’afegeix l’esport recreatiu, un fet que cada cop s’estén més en la població infantil, a causa que els pares sovint mostren una acti-tud més activa durant les hores de lleure i els caps de setmana. No obstant això, en aquest àmbit els nens practiquen activitat física de lleure sense normatives ni pautes d’entrenament, tot i que s’han de mantenir igualment uns valors per a la correcta convivència i aprofitament de l’activitat.

D’altra banda, autors com Lee, Whitehead i Balchin han elaborat altres llistes a partir de les entrevistes i afirmacions dels mateixos joves que practiquen esport, i han establert catàlegs de valors en funció del que valoren més els joves espor-tistes. Observeu que a la taula 2 la victòria figura en últim lloc.

Taula 2. Jerarquia de valors establerta per Lee, Whitehead i Balchin (2000) obtinguda de competidors juvenils

Ordre Valor Ítem M DE

1 Diversió Gaudeixo i em diverteixo 4,22 1,02

2 Assoliment personal Milloro la meva execució 4,04 1,02

3 Esportivitat Mostro bona esportivitat 3,90 1,07

4 Manteniment del contracte Sempre jugo correctament 3,89 1,11

5 Justícia Procuro ser just 3,73 1,18

6 Ajuda/compassió Ajudo la gent quan ho necessiten 3,68 1,12

7 Tolerància Accepto les febleses dels altres 3,67 1,09

8 Perfeccionament Realitzo bé les habilitats tècniques 3,59 1,15

9 Obediència Faig el que em demanen 3,58 1,24

10 Cohesió d’equip Col·laboro perquè l’equip es mantingui unit 3,50 1,22

11 Compromís No deixo els amics a l’estacada 3,47 1,11

12 Excitació/emoció És un context excitant 3,22 1,38

13 Salut i forma física Faig esport per estar en forma 3,20 1,46

14 Autorealització Em sento realment bé quan jugo 3,04 1,45

Continua a la pàgina següent


Segons Cruz (1997a) es pot considerar que el primer motiu pel qual els joves prac-tiquen esport són els aspectes personals (intrínsecs), com és ara passar-ho bé, millorar les habilitats; en segon lloc ho fan per motius socials, com ara estar amb els amics o fer-ne de nous, i finalment per motius del seu entorn (extrínsecs), per exemple, competir i agradar els altres.

Tot sovint fem referència al fet que els nens practiquen esport per divertir-se, i és cert, però hi ha molts altres motius, moltes altres motivacions que justifiquen per-què decideixen fer esport. Ho plantejarem en altres termes: entre els adults que analitzem les actituds dels nois i noies practicants d’algun esport és corrent la creença que se senten motivats pel gaudi, i que deixen de banda altres motivaci-ons quan fan esport. Malgrat que aquesta afirmació és certa, s’hauria de matisar, ja que aquests nens s’ho passen bé quan passen determinades coses a l’esport, com ara: estar amb els seus amics, aprendre coses noves, participar activament, competir, que els altres els valorin i, ni cal dir-ho, quan guanyen!

El fet és, doncs, que no podem obviar que l’esport porta integrada una condició: la competició. Moltes vegades els nens i nenes valoren el fet de poder-se avaluar i posar en joc les destreses apreses, comparar-se per veure els seus progressos i saber que han estat guanyadors.

En aquesta publicació volem insistir en el fet que la competició és un element més de la pràctica esportiva, i que guanyar és un valor que els nois cerquen quan prac-tiquen esport. Dit això, però, cal afegir-hi que s’ha de revisar com es duu a terme la competició i quina actitud hi mostrem els adults. Per tant, aquest fet serà trac-tat de manera específica en apartats posteriors.

Ordre Valor Ítem M DE

15 Imatge pública Mostro una bona imatge als altres 2,94 1,38

16 Companyonia Faig coses amb els meus companys 2,00 1,65

17 Conformitat Atenc les opinions dels altres 1,86 1,64

18 Guanyar Puc demostrar que sóc millor que els altres 1,27 1,75

M: valor mitjà de cada ítem DE: desviació estàndard

Continuació


1.2.3. Valors personals

Els nois que practiquen esport veuen condicionada la seva conducta en funció dels esdeveniments del seu entorn, és a dir, una gran part de les coses que fan van precedides per algun fet anterior. Posem-ne un exemple: una nena jugant a bàsquet comet una falta i els pares del seu equip protesten aixecant els braços i cridant a l’àrbitre; ella s’ho mira i continua jugant. Unes jugades més tard pas-sa un fet semblant i la nena aixeca els braços i protesta directament a l’àrbitre la seva decisió. Possiblement en aquest exemple la conducta de la nena és explica-da per l’observació que ha fet dels pares seguidors i creu que ella també pot fer el mateix. Aquest fet s’anomena aprenentatge social (Bandura) i pot explicar algu-nes reaccions antiesportives que els nens i nenes tenen quan practiquen esport.

Encara podem introduir una variable més en aquesta situació, la que podria expli-car i mantenir una conducta com la que veiem d’aquesta nena, i és que ella observi que les protestes dels espectadors són abonades i reforçades per altres especta-dors, i ella pensi que treu un benefici d’aquesta actitud (aprenentatge vicari). Ima-gineu-vos, doncs, aquesta altra situació: després del partit, els pares parlen fora del pavelló sobre l’actuació arbitral i un dels pares dóna uns copets a l’esquena en senyal d’adhesió al pare que ha insultat l’àrbitre. Potser la nena pensarà que acaba de ser gratificada, a nivell de grup i d’equip, per haver insultat?

De la mateixa manera, podem trobar que el comportament inadequat d’un nen cerca aconseguir una conseqüència posterior, és a dir, espera que després de fer


una cosa en passi una altra. Posem-ne un altre exemple: hi ha nens que desco-breixen que una actitud agressiva i amenaçadora pot condicionar els contraris i inhibir-los en determinades jugades; així doncs, manté aquesta actitud hostil du-rant el partit esperant, i potser comprovant, que els adversaris es mantenen co-hibits i temorosos de jugar a ple rendiment.

La personalitat d’un nen és marcada per l’herència, ja ve del néixer i predisposa a observar els fets des d’una perspectiva determinada. Això fa que pugui ser una persona més tímida o extravertida, emocionalment més estable o inestable, més racional o visceral... i, per tant, la seva conducta estarà relacionada amb aquests trets. Però resulta obvi que durant el procés de desenvolupament l’infant anirà re-bent la influència del seu entorn, i aquest va modulant la seva personalitat. Les ex-periències que es tenen van condicionant alguns trets del caràcter, refermant-los o atenuant-los. Finalment, es pot arribar a modificar allò que es fa en funció de l’objectiu que se cerca, o el que ens han dit que s’ha de cercar, i per tant actu-ar en conseqüència per assolir-lo. És a dir, quan en un partit veiem que un nen n’agafa un altre per la samarreta, pot ser que sigui impulsiu i força visceral, o bé, que el club on s’entrena li ha ensenyat que aquesta pràctica és permesa; també podria explicar-se pel fet que l’han condicionat a sortir a jugar amb l’únic objectiu de guanyar, sigui com sigui.

Volem posar de manifest que la personalitat d’un nen condiciona els seus actes, però que l’entorn pot provocar que la seva tendència a actuar d’una manera de-terminada es vegi alterada i acabar per fer coses que potser en un altre entorn no faria. Evidentment hem de pensar que els valors actuen com a factors de pro-tecció davant aquest fet, ja que sovint no podem controlar l’entorn d’un partit o


un entrenament. Així doncs, s’ha d’intentar inculcar els valors necessaris perquè el nen o nena adopti una visió crítica d’allò que veu i en tregui una conclusió. Les conductes antiesportives es veuen condicionades per l’entorn, però també per la interpretació que en fan ells. D’altra banda, no hem d’oblidar que l’entorn sempre reacciona davant la conducta dels nens i nenes.

2. Protagonistes de l’esport de base 34

2. Protagonistes de l’esport de base

Durant l’etapa d’iniciació esportiva i en l’anomenat esport de base, els nois i les noies comparteixen protagonisme amb altres agents, molts d’ells adults. És ne-cessari, però, no perdre mai de vista que, tot i haver-hi altres persones implicades en el procés educatiu, els mateixos nens i nenes en són els beneficiaris i primers protagonistes, i tots els esforços s’han adreçar a aconseguir que aprofitin l’etapa esportiva i es formin. Els adults que els nois i noies tenen al voltant són respon-sables de diferents aspectes i resulta necessari saber definir el seu rol i poder actuar segons les seves funcions, sense pretendre ocupar el paper d’altres. Així doncs, podem considerar que tots els adults són responsables i s’han de centrar a representar una tasca concreta que ajudi a assolir un objectiu comú: el correcte desenvolupament dels nens i nenes que fan esport.

Quan designem els protagonistes del món esportiu de base tenim en compte tant l’entorn proper als nens com altres entorns, que, més allunyats d’ells, condicionen tanmateix, directament o indirectament, els seus objectius esportius.

Considerem que els adults que es troben dins l’entorn proper dels nens són els pares (pares i mares, és clar), els entrenadors, els companys i els àrbitres.


Els agents protagonistes situats en l’entorn més distant dels nois són els direc-tius esportius i d’entitats, els mitjans de comunicació i els esportistes d’elit, entre d’altres. Evidentment hi ha més col·lectius que poden arribar a influir en el món esportiu dels nens, com ara els mestres d’educació física i altres membres de les entitats –delegats, especialistes de l’esport (fisioterapeutes, psicòlegs esportius, metges, dietistes, etc.)–, però ens referirem als que es troben normalment al vol-tant dels nens que practiquen esport en entitats i clubs esportius.

Com es pot deduir del gràfic, els nens han de ser el centre de totes les mirades. Les relacions que s’estableixen en el seu entorn immediat entre els diferents col-lectius (la família, el personal tècnic encapçalat pels entrenadors i seguit de tots els professionals de les ciències aplicades a l’esport, companys i companyes, així com els àrbitres) condicionen la seva conducta. En funció de les dinàmiques i el clima que es creï en aquestes relacions, els esportistes adopten una determina-da actitud davant les situacions esportives, i això els predisposa a actuar d’una manera o d’una altra. El comportament dels nens és el resultat dels seus trets de personalitat, el seu tarannà, les experiències prèvies, les expectatives i les obser-vacions que fan durant tota la seva vida esportiva.

Gràfic 1. Agents implicats en la pràctica esportiva dels nois i noies

Elaboració: P. Alastrué i J.L. García Aragón.

dirig

ents

d’entita

s mitjans de comunicació

dirigents de l’esportesportiste

s d’

elit

Nois inoies

Família

Àrbitres

i jutges

Companys

Per

sona

ltè

cnic


Tots hem de prendre consciència del fet que som responsables de la conducta dels nens, i que és a les nostres mans de fer que adoptin una escala de valors que els permeti avaluar cada situació des d’una posició socialment correcta i marcada per la intenció personal de millorar.

Hem de pensar que els nens i nenes que practiquen esport, una temporada darre-re l’altra, creixen esportivament i personalment, i això és fruit dels aprenentatges que adquireixen de les nostres accions; així és que hem de considerar cap a qui-na direcció volem que creixin els més petits, ja que en funció d’aquest fet haurem d’enfocar totes les nostres forces cap a uns valors o uns altres.

2.1. Pares i mares

Els pares i mares han de ser considerats els agents o protagonistes més determi-nants per al correcte desenvolupament dels qui practiquen l’esport de base. Són ells els que mantenen un vincle emocional més fort i, per tant, influeixen directa-ment en l’estat d’ànim dels fills, els que condueixen les seves actituds i conduc-tes. Tot i que durant les hores que els nens i nenes són a fer esport els pares no són al seu costat, el vincle afectiu pesa i condiciona. Cal remarcar, però, que molt sovint els pares assisteixen als entrenaments i competicions i, per tant, els fills poden veure les seves reaccions i escoltar els seus comentaris.

Resulta de vital importància que els pares reconeguin les seves funcions i actuïn en conseqüència, ja que així podran aportar el seu gra de sorra en la construcció d’aquest projecte formatiu i educatiu. Hi pot haver altres funcions específiques si analitzem entorns esportius més concrets, però parlant en general podem consi-derar que el paper dels pares i mares se centra en els punts següents:


• Implicar-se correctament amb el club o equip, respectant els papers i les fun-cions dels altres agents protagonistes i centrant-se en la seva tasca.

• Donar suport emocional als fills, tant en els moments d’èxit com d’ensopegada.

• Aportar recursos a la logística de l’equip, és a dir, garantir l’assistència dels seus fills als entrenaments i partits (competicions), així com ajudar en els actes inclosos en la temporada.

• Informar-se sobre l’esport i les activitats del seu fill; així mateix es considera important assistir a les reunions informatives i tenir un contacte continuat amb l’entrenador.

• Vetllar pel màxim aprofitament de l’activitat esportiva, escollint el club o entitat que s’adapti millor a les necessitats del seu fill, tenint en compte la metodolo-gia, l’orientació de resultats, la filosofia o el projecte educatiu.

• Actuar de model per als nens i nenes de l’equip: tot el que es diu o es fa pot ser imitat pels nens o condicionar la seva visió d’un fet.

Fer de pares pot resultar confús en moments determinats de la temporada ja que la visió dels fets està altament influenciada pel vincle emocional entre pares i fills i això fa que hagin de fer un gran esforç per actuar racionalment o, fins i tot, em-mascarar determinades emocions pel bé dels nens. Això implicarà de vegades no actuar, i deixar que altres persones facin la seva tasca per no provocar una in-tromissió entre rols.

Més endavant trobarem en el manual recursos per als pares davant les situacions que poden dur-los a actuar d’una manera equivocada. D’altra banda, però, cal fer referència als treballs previs de diferents especialistes de la psicologia de l’esport que han generat campanyes com la de «Compta fins a tres i...», promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i elaborada per l’equip de Jaume Cruz a la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha ajudat que molts pares i mares entenguessin quin és el seu paper dins el món esportiu dels fills. També tenim els treballs de David Peris (Castelló) i Fernando Gimeno (Saragossa), que també han contribuït a la di-fusió del vertader rol dels pares i mares quan els fills fan esport.

Sempre partim del principi que cap mare o pare actua de manera premeditada per perjudicar els seus fills, però hi ha situacions que porten els progenitors i al-tres familiars a comportar-se de manera poc esportiva, sense ser conscients de les conseqüències que això porta als petits esportistes. Així doncs, el primer pas serà sempre prendre consciència de les coses que es fan i de com s’interpreten les situacions, i així poder estar més a prop de l’autocontrol.


2.2. Entrenadors

Els entrenadors i les entrenadores han de liderar el procés educatiu en l’esport de base. Són les persones que tenen les nocions tècniques i pedagògiques per assolir els objectius formatius de manera progressiva i eficaç. Resulta, doncs, in-dispensable assumir la responsabilitat que aquest rol implica i formar-se en con-seqüència, tant en aspectes tècnics i tàctics com pedagògics, per desenvolupar un paper del tot òptim.

Estaria bé fer aquesta reflexió: per exercir la seva tasca i diplomar-se, els mes-tres d’educació física a primària han de formar-se durant uns tres anys. Tot se-guit opositen per obtenir una plaça, i es reciclen per assegurar que faran la seva funció amb la màxima garantia. Tot i aquest grau d’exigència, els mestres d’edu-cació física tenen els alumnes un total de dues o tres hores la setmana. Si obser-vem, d’altra banda, el nombre d’hores que un entrenador té a càrrec seu un nen, veiem que poden oscil·lar entre dues i sis hores setmanals aproximadament. És lògic pensar que els entrenadors han de formar-se per poder ser efectius en la seva tasca, i el que és més important, no incórrer en errors que poden afectar els nens i nenes, ja que en certes ocasions passen més hores que un mestre d’edu-cació física amb ells i això implica que poden influir de manera més incisiva en el seu desenvolupament. No hem de prendre mai a la lleugera el rol d’un entrenador, ja que molts cops els nens arriben a idolatrar-los imitant el seu model o absorbint els valors que desprèn la seva conducta.

Cal dir que la formació pot ser reglada o no ser-ho, i que tan important resulta ob-tenir un títol reconegut per qualsevol de les entitats competents en les diferents matèries com reciclar-se amb les innombrables accions formatives i informatives que es convoquen arreu durant una temporada.


La influència que un entrenador exerceix sobre els petits esportistes és molt alta i hem de prendre aquest fet com el més important a l’hora de definir el nostre rol com a entrenadors.

A grans trets podem considerar que el paper d’un entrenador el defineixen les funcions següents:

• transmetre les nocions tècniques, tàctiques i estratègiques del seu esport;

• educar en valors que resultin transferibles als altres entorns del nen;

• transmetre als pares el paper i les funcions en l’esport infantil;

• liderar i fer legítim el seu paper, amb determinació però mai amb autoritarisme.

Tant els pares com els entrenadors són els més propers als nens i, per tant, els que influeixen de manera més determinant en les seves conductes, actituds, va-lors i creences. Això implica que cadascú, des de la seva posició, ha d’actuar i centrar-se en unes metes comunes.

Recordem que un equip és un grup de persones que busquen un objectiu comú, i que tot el que fan aporta beneficis per aconseguir-ho. El primer pas és que pa-res i entrenadors consensuïn quins objectius persegueixen, què volen de l’esport i què pretenen que l’esport doni als seus fills. Només així s’actuarà com un veri-table equip i tots adoptaran la millor actitud per assolir-ho. No s’ha de perdre mai de vista que es tracta d’esport de nens i per a nens; per tant els objectius sempre s’han de considerar en funció dels nens i no pas dels adults. Cal que considerin indispensable el treball cooperatiu respecte a l’esport dels nens, i entendre que els pares necessiten els entrenadors, i a la inversa.


2.3. Àrbitres

Primer de tot cal aclarir que en aquest apartat considerarem tant els àrbitres com els jutges esportius, però utilitzarem el terme àrbitre per referir-nos-hi en general. És cert que les tasques dels uns i els altres són força similars, però entendrem que un àrbitre valora les accions i decideix si ha de sancionar o no en funció del reglament, i un jutge esportiu mesura i avalua l’execució d’un esportista i li dóna un valor. Així doncs a partir d’aquest moment ens referirem conjuntament als dos col·lectius amb un sol terme: l’àrbitre.

Els àrbitres són els representants del reglament i les normes dins el terreny de joc o la pista. Ningú més que ells no ha de decidir i pronunciar-se sobre una situació esportiva. Cal que tant els mateixos àrbitres com la resta de col·lectius acceptin aquest rol i no el qüestionin constantment, ja que en cas contrari es fa difícil el correcte desenvolupament de les competicions.

Tradicionalment es considera que un àrbitre esportiu ha de valorar si hi ha una trans-gressió del reglament i sancionar el jugador que la comet. Però quan parlem de nens i nenes que practiquen esport, és bo ampliar el rol dels àrbitres, per procurar que acabin facilitant una tasca formativa envers el reglament, i també que puguin dispo-sar de les eines pedagògiques necessàries per transmetre bé les seves decisions als infants i establir mesures útils per fer-los conscients dels canvis d’actitud que han d’adoptar en un terreny de joc per comportar-se més esportivament i seguint el reglament. Així doncs, podem considerar que les funcions d’un àrbitre de base són:

• aplicar el reglament amb neutralitat i justícia;

• explicar els motius de les decisions arbitrals, perquè els nens puguin evitar ac-tuar de la mateixa manera;

• fer complir el reglament i vetllar perquè els jugadors, entrenadors i espectadors en facin una interpretació correcta;

• fer de mediador en els possibles conflictes que es puguin produir entre jugadors;

• actuar com a model coherent davant els nens i altres col·lectius.

Fer d’àrbitre no és fàcil. La màxima dificultat és poder decidir amb objectivitat i rà-pidament, sense deixar-se condicionar per aspectes externs o interns. La persona que arbitra és coneixedora de les conseqüències de les seves decisions i del que poden generar en els jugadors, familiars i entrenadors; malgrat això ha de valorar una acció i pronunciar-s’hi sense sentir-se condicionat per l’ambient.


Actualment quan parlem de l’àrbitre de base ho fem pensant en un model de pe-dagogia del reglament, segons el qual s’han de retardar les sancions i deixar un temps prudencial per veure com els nens integren les normes en una competició o un partit.

Un àrbitre ha de saber-se aïllar dels aspectes personals (idees, imatges, pensa-ments) que el poden distreure o afectar-ne el rendiment. No sempre resulta fàcil per a una persona continuar la tasca arbitral quan pensa que ha pogut cometre un error, o quan se sent insegur del que fa.

La figura de l’àrbitre i el jutge esportiu és imprescindible per a l’esport base i, so-bretot, en la competició, entenent que fa part de l’entorn més proper del nen quan practica esport.

Tot i haver parlat dels col·lectius més significatius per a l’esport dels infants, hem de tenir en compte que per fer una veritable tasca educativa en valors s’han d’in-volucrar tots els estaments possibles que estan relacionats amb el món de l’esport base. Segons Gutiérrez (2003), s’ha d’apostar per un model ecològic, per enfron-tar-se a aquesta complicada tasca, ja que si no hi contribuïm tots d’una manera o una altra, difícilment es podrà assolir l’objectiu general d’educar en valors els més petits a través de l’esport.

.

Segona partUna experiència rica en valors: jornades «Els valors educatius de l’esport»

En aquesta segona part donem a conèixer el treball dut a terme per l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració dels consells esportius de l’Agrupació Territorial de Barcelona, consistent en l’organització d’un total de catorze jornades que, amb el nom «Els valors educatius de l’esport», es van organitzar arreu de la província de Barcelona amb la finalitat d’«afavorir la reflexió, al voltant del joc net i les actituds esportives dins i fora del terreny de joc, de totes les persones implicades».Hi trobarem les conclusions generals a què s’arribà a totes les taules rodones de les jornades, així com una breu anàlisi de les idees més importants.

3. Les jornades «Els valors educatius de l’esport» 44

3. Les jornades «Els valors educatius de l’esport»

L’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona va iniciar al mes de maig del 2008 el cicle de jornades «Els valors educatius de l’esport». Aquest projecte perseguia l’objectiu general d’aplegar tots els agents implicats en el món esportiu de base per poder debatre i exposar els diferents punts de vista que es tenen sobre l’es-port i valorar el paper que correspon a cadascun dels que hi treballem, per tal d’intentar assolir un repte majúscul: fer de l’esport una eina per educar en valors.

Aquest projecte, que ha recorregut tota la província de Barcelona, ha tingut una taula rodona als àmbits territorials propis dels consells esportius, i ha convocat tots els agents implicats en l’esport de base per tal que cada col·lectiu hi pogués ser representat.

En el decurs d’aquest projecte hi ha hagut 14 taules rodones, en què han participat 58 ponents; hi han assistit un total de 1154 persones, cosa que posa de manifest la gran expectació que genera el món de l’esport infantil i la necessitat d’empren-dre accions futures per resoldre les diferents problemàtiques que van ser expo-sades durant els debats. Igualment es constatà que hi ha cada cop més persones directament involucrades en l’esport base plenament conscienciades i que diàri-ament apliquen amb gran sentit comú totes les eines al seu abast per assegurar una tasca formativa i pedagògica en valors.

L’objectiu general abans esmentat s’havia d’assolir partint d’una actitud de con-sens i voluntat constructiva, és a dir, no atribuint mai les errades als altres o in-tentant excusar en ells les pròpies accions. Les reflexions dels ponents i els as-sistents van ser fruit d’un exercici d’autoavaluació i reflexió sobre allò que depèn únicament i exclusivament de cadascun de nosaltres i d’allò què està en les nos-tres pròpies mans. El fet que tothom acceptés la seva responsabilitat i afrontés el repte com una qüestió que només depèn de les seves capacitats –és a dir, no


pretendre canviar allò que fan els altres, sinó les pròpies accions– va possibilitar que els assistents generessin recursos i conclusions de veritable utilitat.

A la taula següent oferim les dades referents a les catorze taules rodones.

Taula 3. Taules rodones de les jornades

Seu i data Ponents Assistents

- César Ochoa (president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol)

- Andreu Vivó (exgimnasta olímpic)- Jaume Ponsarnau (entrenador del club RICOH Manresa)- José Gallardo (president i coordinador d’esports de

l’AMPA de l’escola La Font)

- Anna Girona (mare de tres nenes esportistes amateurs)- Guillem Cabestany (jugador sènior del Noia Freixenet

d’hoquei patins)- Pep Pané (entrenador del Patí Vilafranca, categoria

sènior)- Joaquim Runsó (exàrbitre de bàsquet)

- Isabel Ortiz (mare i presidenta de l’Associació Esportiva Can Deu)

- Pau Gil (coordinador d’àrbitres de la lliga escolar de Sabadell i mestre)

- Miquel Torregrosa (psicòleg de l’esport i professor a la UAB)

- Paz Estevan (professora de l’IES Les Termes; coordinadora del Pla de l’Esport Català)

- Miquel Quesada (atleta olímpic)- Martí Sala (president del Panathlon)

- Beatriz Delgado (membre de l’AMPA i delegada d’esports del CEIP Tomás Viñas, de Mataró)

- David Fernández (àrbitre internacional de voleibol i president d’àrbitres de Catalunya)

- Fernando Barbeito (exjugador professional d’handbol del FC Barcelona i seleccionador estatal juvenil)

- Galia Dvorak (olímpica de tennis taula a Pequín 2008)


Manresa14-5-2008

45

Vilafranca del Penedès 3-6-2008

65

Sabadell14-10-2008

127

Mataró13-11-2008

105



- Andrea Fuentes (esportista olímpica de natació sincronitzada)

- Yolanda Manzanera (vocal de l’AMPA CEIP Doctor Ferro, de Viladecans)

- Andrés Sánchez (àrbitre de basquetbol dels Jocs Esportius Escolars a Sant Boi de Llobregat)

- Ricard Farrés (entrenador de basquetbol i director de l’Escola Esportiva Llor)

- Marta Cubí (jugadora i entrenadora de futbol amb el RCD Espanyol)

- Joan Carles (entrenador d’hoquei patins de l’Igualada Hoquei Club)

- Germán López (representant del col·lectiu de pares; membre del consell municipal d’esport de Vilanova del Camí)

- Judit Samaniego (àrbitre de bàsquet de la Federació Catalana de Bàsquet, categoria Copa Catalunya)

- Gervasi Defer (esportista professional del món de la gimnàstica artística masculina; capità de l’equip nacional de gimnàstica artística masculina)

- Víctor Mas (director tècnic arbitral de la Federació Espanyola de Bàsquet; membre de la comissió tècnica de la FIBA Europa)

- Albert Costa (capità de l’equip nacional de la Copa Davis; director tècnic de la Federació Catalana de Tennis)

- Verònica Rodríguez (mare de nena futbolista i directiva del Club Futbol Mollet)

- Roger Puigbó (campió d’Europa i diploma olímpic a les olimpíades de Pequín)

- Roger González (entrenador i coordinador del CP Tona; autor de la novel·la Xuta de cullera)

- Isabel Campos (delegada i mare d’un nen de l’equip prebenjamí d’hoquei; directora d’una cadena de televisió local)

- José Hernández (àrbitre de futbol sala en la divisió de plata)


Espluguesde Lobregat21-8-2009

95

Igualada4-5-2009

100

Molletdel Vallès5-10-2009

95

Vic17-12-2008

60

Continuació



- Roger Esteller (exjugador internacional de bàsquet professional)

- José Sarrias (entrenador de futbol sala i futbol 7) - Ángeles Mesa (mare de dos nens esportistes;

membre del comitè de competició del Consell Esportiu)

- Carlos Alcázar (àrbitre de futbol i mestre d’EF)

- Sarai Gascón (campiona del món de natació adaptada)

- Rafael Aguilar (seleccionador nacional de waterpolo) - Àngels Fàbregues (mare i redactora del diari Sport)- Xavier Adell (àrbitre internacional i olímpic d’hoquei

herba)

- Jordi Martí (entrenador de les categories base del Joventut de Badalona)

- Olga Colell (mestra i mare)- Albert Càmara (jugador del FC Badalona)- Xavier Amorós (àrbitre d’ACB)

- Elisabeth Cebrián (exjugadora internacional de bàsquet)

- Xavier Cenzano (director tècnic esportiu del Club Natació Sitges)

- Josep Maria Rebés (àrbitre de la lliga europea de futbol americà)

- Antoni Morera (representant de la coordinadora AMPA Escoles Públiques de Sitges)

- Alba Xandri (esportista d’elit; campiona de Catalunya de triatló)

- Ignasi Besora (entrenador del CB Berga)- Augusto Leborgeois (àrbitre de futbol 7 de la lliga del

Consell Esportiu)- Pere Mir (vicepresident del Club Futbol Sala

Gironella)

L’Hospitaletdel Llobregat19-1-2010

100

Terrassa2-3-2010

85

Badalona22-3-2010

83

Sitges19-4-2010

55

Berga19-5-2010

64


Continuació



- Sílvia Font (entrenadora d’esportistes d’elit a la Federació Catalana de Bàsquet; mestra de l’Escola Catalana de l’Esport)

- Jon Santacana (esquiador de l’equip paralímpic espanyol; medallista als Jocs Paralímpics d’hivern de Salt Lake City i Vancouver)

- José Manuel Cortés (àrbitre mundial de judo) - Juan Burgos (pare d’esportista i familiar d’un jugador

de primera divisió de futbol)

Badiadel Vallès16-6-2010

75

Continuació

49

4. Recull de les idees més significatives

En tot moment la intenció d’aquest projecte era posar de manifest la realitat de l’es-port de base a la província de Barcelona, i per aquest motiu després de cada taula rodona es van recollir les diferents conclusions a què els ponents i el públic assistent van arribar. És evident que certes idees van anar apareixent gairebé de manera siste-màtica a totes les jornades, i altres que només s’exposaren en una ocasió. Tenint en compte això, es pot marcar la prioritat a l’hora de desenvolupar futures accions en el camp de la formació en valors a través de l’esport, i podem entendre quines són les preocupacions reals dels diferents protagonistes del món de l’esport de base. Com veurem més endavant, hem d’incidir en les qüestions més recurrents, ja que s’entén que són els aspectes que preocupen més la població que participa en l’esport dels infants. Voldríem que aquest recull aportés una orientació clara de cap on s’han de dirigir els esforços quan es volen plantejar intervencions i programes per satisfer re-alment les demandes i necessitats de l’esport dels infants.

Per englobar les diferents idees que van sorgir a les jornades, proposem unes ca-tegories en funció de tres qüestions generals:

– aspectes relacionats amb la societat,

– aspectes relacionats amb els adults,

– aspectes relacionats amb la pràctica esportiva.

4.1. Aspectes relacionats amb la societat

4.1.1. Existeixen els valors positius universals?

A vegades, quan expliquem als nens els valors positius de l’esport, podem caure en una doble moral. Demanem-nos quin missatge arriba realment al nen quan el

4. Recull de les idees més significatives 50

pare li diu que el més important és participar, però després ell veu que, si el seu equip perd, el pare s’enfada o sembla disgustat. Les paraules porten un significat i les accions i reaccions un altre de ben diferent.

La veritat és que acostumem a ometre la importància de la victòria, intentem pro-duir un discurs positiu enfront de la derrota, però la nostra conducta i l’actitud que adoptem davant aquestes dues variables és molt incoherent.

Cal que ens fem algunes preguntes: és dolent voler guanyar? és un contravalor voler la victòria? és normal que un nen es posi trist quan perd? hem de forçar el nen a acceptar ràpidament la derrota?

La resposta a aquestes preguntes ha estat certament esbiaixada; els últims anys s’ha mantingut un discurs molt dur i punitiu respecte a la competició i les seves conseqüències, i potser s’ha acabat per estigmatitzar un valor que és inherent a molts infants: superar els reptes. Es tracta, doncs, d’una qüestió de definició, de com expliquem als nens el valor del repte i la superació. No comunicar-los úni-cament que «el més important és participar», sinó que gràcies que participen en competicions o partits poden superar-se ells mateixos i satisfer els reptes que els entrenadors els han proposat. Podem fer que la competició i la victòria siguin en-teses també com un valor universalment acceptat per tots els agents implicats en l’esport base, de manera que se cerqui garantir el joc net.

La definició universal dels valors variarà, doncs, en funció del col·lectiu que els defineix (societats, entitats, ètnies, països, etc.). Per il·lustrar aquest fet ens refe-rirem a l’aportació que va fer la ponent Alba Xandri (C.E. Berguedà, 19-5-10), que

Un entrenador ha de ser conseqüent; és a dir, ha de donar exemple no tan sols amb les paraules, sinó també amb els fets i l’actitud... Nosaltres, els entrenadors, hem de tenir cura constantment no sols del que ensenyem, sinó de com ho ensenyem... El nostre equip serà un reflex del que siguem nosaltres; per tant, el treball comença per observar-nos a nosaltres mateixos.

Sílvia FontEntrenadora d’esportistes d’elit a la Federació Catalana de Bàsqueti mestra a l’Escola Catalana de l’EsportJornada de Badia del Vallès, 16-6-2010


es va entrenar i va treballar a Suïssa. Les vivències d’aquesta mestra i atleta ens posaren de manifest que les actituds i conductes de tots els agents implicats en l’esport de base són diferents si parlem de Suïssa o bé de Catalunya, i això té una correlació amb els valors que aquestes persones apliquen en el seu dia a dia al carrer. La manera de veure i viure l’esport de base és condicionada per com veiem i vivim la societat en general. Podem considerar, doncs, per exemple, que entre la cultura mediterrània i la centreuropea les diferències són significatives i marquen el caràcter de l’esport infantil i, per tant, les accions que hi passen.

4.1.2. El paper de les emocions en l’esport

Quan els més petits practiquen esport, en tots els protagonistes d’aquest entorn es generen un seguit d’emocions que condicionen les nostres conductes. Dins d’aquestes podem trobar l’alegria, el neguit, la passió, la frustració, l’estimació, la ràbia, la tristor...

De les emocions esmentades, voldríem subratllar-ne especialment una i analitzar-ne la definició, els detonants i les conseqüències. Parlarem, doncs, de la frustració.

Molts cops considerem la frustració una emoció negativa, tant dels nens com dels adults. Però potser no es té en compte que la frustració és un sentiment normal davant la derrota o l’error, oi?

Podem considerar la frustració un sentiment relacionat amb la ira i la decepció que sorgeix quan no podem assolir allò que desitgem. Aleshores haurem de tenir pre-sent quins objectius plantegem als nens i nenes i quins ens plantegem nosaltres mateixos per entendre per què ens frustrem en determinades ocasions.

De la mateixa manera, pot ser que el que veritablement ens preocupa és quant de temps estem frustrats, i què fem en la fase aguda de la frustració, i no tant el fet lògic de sentir-nos malhumorats o tristos quan el nostre equip perd una com-petició o partit.

La frustració és un procés que necessita el seu temps d’assimilació; si som paci-ents amb les frustracions dels nostres fills, els podrem ensenyar a gestionar-les i saber-les tolerar.

Molt sovint perdem de vista que no sempre podrem evitar que un nen faci alguna cosa mal feta (insultar, picar, assetjar, etc.), i potser tampoc podrem canviar el que


els altres agents fan malament. Hem de saber reaccionar quan el nen fa allò que no volem, i actuar en conseqüència.

Resulta molt necessari que acceptem que la frustració dels nens pot generar aquestes reaccions i això s’ha d’aïllar i tractar amb objectivitat per tal de poder adoptar mesures que serveixin per evitar que el nen ho torni a fer. No es tracta pas de fer sentir culpable el nen que es posa nerviós, trist o enfadat quan perd, sinó d’ajudar-lo a gestionar aquesta emoció, donant-li unes eines que l’ajudin a prendre consciència de si fa bé o no de reaccionar de manera agressiva, modelant la seva resposta quan es frustra i reforçant-lo quan, tot i haver-se enfadat, s’ha controlat. No hem d’extingir les emocions dels infants, sinó reeducar les accions i reaccions resultants d’aquestes emocions.

D’altra banda estem immersos en una societat i cultura que ens ensenya que les males sensacions i els mals sentiments són dolents i s’han d’eliminar. Seria més convenient considerar que davant una situació negativa la cosa més normal és sentir-nos malament, però hem d’esforçar-nos per gestionar aquesta frustració, de manera que en un temps determinat (cadascú necessita el seu) aconseguim rebaixar el nivell de sofriment, de ràbia o baixa autoestima que la frustració ens genera. Només així podrem saber actuar davant els nostres fills quan perden, no-més així podrem controlar-nos quan creguem que som víctimes d’una injustícia de l’àrbitre o en qualsevol altra situació esportiva dels més menuts.

Si volem ajudar els nens i nenes a reduir les reaccions antiesportives hem de sa-ber primer de tot com funciona el nostre sistema de conducta i com s’explica el nostre comportament. Les emocions són sempre el resultat de la interpretació que fem sobre una situació concreta. Per exemple, quan un nen o una nena entén que l’equip contrari és molt superior al seu, és molt probable que, quan li toqui jugar contra aquest equip, encaixi millor la derrota en el cas que es produeixi i, per tant, les seves emocions podran ser més ajustades al fair play. En canvi, po-dem trobar una situació diferent quan un infant es troba davant d’una substitució


per part de l’entrenador, de manera que interpreti que l’entrenador no hi compta o que l’entrenador no li té confiança i reacciona donant una puntada de peu a una ampolla d’aigua.

El gràfic següent sintetitza aquest procés.

Considerem, doncs, que les situacions dins un entorn determinat són iguals per a tothom, però no les interpretem de la mateixa manera, ja sigui per la nostra per-sonalitat, les experiències prèvies, les creences o el nostre estat d’ànim. Segons el que interpreto del que he vist o he viscut, generaré diferents emocions que, al-hora, marquen la meva resposta a aquest entorn.

Finalment hem d’entendre que tot procés educatiu implica temps i dedicació; per tant l’educació en valors a través de l’esport no n’és pas una excepció. També és interessant imaginar-nos els valors positius i de fair play com uns hàbits que els

Situació Creences ConductesEmocions

Gràfic 2. Origen de les conductes derivades de processos emocionals

Vull ser positiva, saber refer-me quan les competicions, els entrenaments o la vida mateixa no van com voldria, per tal de poder tirar endavant al més aviat possible.

Alba XandriEsportista d’elit, campiona de Catalunya de triatló(Jornada de Berga, 19-5-2010)


nens i nenes han d’anar incorporant. Es pot considerar que un hàbit és una rutina que s’ha après i que genera un benefici, gairebé es converteix en una necessitat. Podem entendre que un hàbit no és innat i que com a tal pot necessitar un temps per consolidar-se i acabar per aplicar-se sense qüestionar si has de fer les coses així o d’una altra manera.

La conclusió és que els adults hi hem d’insistir, hem de tornar-ho a provar perquè així els joves i els infants acabin per trobar normal i lògic actuar educadament, amb respecte i seguint els valors més constructius, fins que els apliquin de forma habitual.

4.1.3. Estaments, organitzacions i institucions implicades en l’esport de base

El paper dels organismes oficials de caràcter local o territorial, com poden ser els consells esportius, les regidories d’esports dels ajuntaments, les federacions es-portives, la Direcció General de l’Esport i la Diputació de Barcelona, s’entén fona-mental. Aquests organismes poden vetllar, de manera imparcial, per la bona pràc-tica de les entitats esportives que actuen en les respectives àrees d’influència i fer de nexe entre totes aquestes. Es podria considerar que actuen com a observa-toris, propiciant la comunicació entre entitats i garantint la solució dels diferents entrebancs que puguin sorgir. Igualment dirigeixen i organitzen actes i manifesta-cions dins la seva àrea d’influència garantint la qualitat i adequació pel que fa als més petits. La col·laboració amb aquestes organitzacions pot afavorir les sinergies que permetran la millora global del funcionament de l’esport de base, així com la possibilitat d’obtenir fonts de recursos per a les entitats i els seus usuaris. Molts d’aquests organismes actualment lideren campanyes i propostes per fomentar l’educació en valors per mitjà de l’esport, cosa que ens ha d’animar a participar-hi i adherir-nos-hi per contribuir amb el nostre gra de sorra a aquests tasca.

Un altre agent inclòs en l’entorn llunyà dels nens que practiquen esport són els mitjans de comunicació (gràfic 1), els quals exerceixen una gran influència en les motivacions del públic que consumeix aquests serveis. Resulta evident que la seva tendència és publicar i difondre tot allò que té relació amb l’alt rendiment i el model professional de l’esport, ja que són, en essència, negocis que viuen de la seva capacitat per captar l’atenció i les vendes. Així doncs, podem pensar que es tracta d’un cercle tancat, és a dir, la societat reclama i consumeix esport profes-sional i, per tant, els mitjans ofereixen esport professional; però també funciona a


la inversa: els mitjans ofereixen esport professional; per tant, consumim aquest tipus d’esport.

El fet és, però, que hi ha una part de la població que s’interessa per l’esport de base, que, més enllà dels resultats de la jornada, cerca notícies relacionades amb l’estat actual de l’esport i del seu entorn. Potser la proposta seria trobar la mane-ra que els mitjans satisfessin aquesta altra informació esportiva i així fomentessin l’interès de la població general; o si més no, que es pogués escollir quines temà-tiques relacionades amb l’esport volen consultar.

4.1.4. Immigració i esport

Dins de les múltiples virtuts i aplicacions que l’esport té per a la nostra societat podem considerar-ne una de ben determinada: la integració. En molts indrets, l’esport s’ha utilitzat com a eina d’integració. El motiu és valer-nos del fet que, ja de ben petits, els infants poden conviure amb nens d’altres nacionalitats i deslliu-rar-se de prejudicis, ja que participen en equips constituïts per nens de diferents països i troben normal aquest mestissatge.

S’ha d’inculcar que fer esport vol dir gaudir, passar-ho bé, saber guanyar i perdre, relacionar-se amb els altres, respectar els àrbitres, els jutges, les normes, fer salut, treballar en equip...

Martí SalaPresident del Panathlon Club de Sabadell(Jornada de Sabadell, 14-10-2008)


D’altra banda, es pot aprofitar el treball en equip per demostrar que, més enllà del lloc d’origen, és necessari treballar conjuntament per assolir els nostres objec-tius i que segurament les capacitats dels altres em poden ajudar a assolir les fites personals i les de tot l’equip. De la mateixa manera, el fet de compartir situacions comunes (partits, concentracions, torneigs, berenars, etc.) fa que descobreixin les similituds entre ells mateixos i les semblances que fan que s’assemblin més del que podrien creure si no tinguessin el nexe de l’esport.

L’activitat esportiva, sigui en entrenaments, competicions o trobades, permet als nens i joves interactuar d’una manera que altres activitats no fomenten amb tanta intensitat. Les vivències conjuntes, el sentiment de pertinença a un equip o entitat uneixen els esportistes més enllà de la raça, ètnia, religió o punt d’origen. Tenim, doncs, a les nostres mans una eina d’un gran poder integrador i pacificador que hem de potenciar i esprémer tant com sigui possible.

4.2. Aspectes relacionats amb els adults

Com ja hem anat comentant en pàgines anteriors, els adults som els responsa-bles del correcte funcionament de l’esport de base. La nostra tasca, així com les nostres actituds, condiciona totes les situacions esportives dels infants; per tant, ells reben directament o indirecta el resultats de tot allò que fem i diem. Volem analitzar diferents aspectes que influeixen directament en els adults involucrats en l’esport infantil, i poder aportar una visió àmplia de les possibles alternatives i solucions davant els errors que els més grans podem cometre mentre duem a terme la nostra tasca.


4.2.1. L’ampliació del triangle esportiu: definir les nostres funcions

Fa molt temps que utilitzem el referent del triangle esportiu (pares, nois i entrena-dors) per referir-nos als protagonistes del món esportiu de base, però potser hem d’ampliar aquest concepte i afegir-hi altres personatges o agents involucrats en l’esport infantil, com ara àrbitres, directius, institucions polítiques, mitjans de co-municació i esportistes professionals o adults. Això es fa necessari si volem tenir una visió prou àmplia per aportar solucions i recursos definitius i aturar els incon-venients de la pràctica esportiva, per així maximitzar els seus avantatges.

Tots hem de fer un esforç personal per aportar, des de les nostres funcions, el màxim de recursos per garantir que l’esport infantil realment sigui un entorn de creixement personal per als nens i nenes. La responsabilitat de tots nosaltres és garantir la coherència en les nostres accions, propostes i decisions, no pas de buscar culpables en els altres.

Així doncs, queda molt clar que existeix un equip de persones bàsic que confor-men l’entorn més proper al nen o nena: pares i mares, entrenadors i tècnics, àr-bitres i companys d’equip o club. Cal esforçar-se per definir amb certa coherèn-cia i determinació quines són les funcions de cada un d’ells. Sembla que una part dels problemes que poden sorgir en l’esport de base ve de la manca de límits en la definició del nostre paper i, per tant, dels nostres deures i drets, segons que si-guem pares, entrenadors, àrbitres, etc.

El consens i l’acceptació en les nostres funcions és fonamental perquè tots sa-piguem què ens toca fer i què no, quan hem d’actuar i quan no, com ho hem de fer i quines maneres hem d’evitar. És molt freqüent que algunes de les funcions que ens toquen fer s’encavallin i es confonguin amb les dels altres agents, però cal no acabar fent «intrusisme» i passar a fer accions que són pròpies dels altres.

El valor més important en l’esport de base és l’esperit col·lectiu de sacrifici i esforç pel bé comú que es desenvolupa a mesura que avança la convivència entre els com-ponents del col·lectiu.

Marta CubíJugadora i entrenadora de futbol amb el RCD Espanyol imestra d’educació física (Jornada d’Igualada, 4-5-2009)


A la taula que trobareu a continuació recollim les funcions que els assistents a les jornades van assignar a cada col·lectiu.

El fet que cadascun dels protagonistes adults del món de l’esport de base (pares i mares, entrenadors, àrbitres, directius, etc.) hagi de desenvolupar el seu rol i no envair les competències dels altres no vol dir que no hagin de coincidir tots en una funció: educar els nens i nenes que fan esport. El veritable èxit és que tots podem fer coses al nostre abast per educar en valors els joves esportistes. Un entrenador

Taula 4. Funcions dels col·lectius més propers als nois i noies segons els assistents a les jornades

Acompanyar i animar els fills en la pràctica esportiva

Implicar-se en l’esport participant en les activitats del club

Estar informat sobre l’esport, el funcionament i les activitats del club

Donar suport als altres col·lectius (entrenadors i àrbitres) davant els fills

Defensar les pròpies opinions i creences en el lloc adequat i el moment oportú (quan no hi sigui el fill)

Fer una tasca de formació i acompanyament

Instruir els nois i noies en el reglament

Impartir justícia

Vetllar per la correcta aplicació del reglament

Definir quins objectius pretenen els nois i noies o l’equip

Formar-los en aspectes tècnics

Fer d’agent directe en la cohesió i socialització del grup

Definir les normes i garantir la seva aplicació en l’àmbit dels entrenaments i les competicions

Pares

Àrbitres

Entrenadors

Els pares han de ser partícips de l’esport acompanyant els fills. Han de donar suport a l’entrenador i no han de jutjar els àrbitres.

Anna GironaMare de tres nenes esportistes amateurs(Jornada de Vilafranca del Penedès, 3-6-2008)


ho farà amb la comunicació verbal i gestual, amb la reacció davant els encerts i els errors dels petits quan juguen; un pare ho farà satisfent les necessitats dels nois i noies i fent de model; correspon a l’àrbitre una tasca informativa i de comprensió del reglament. Està en les nostres mans el fet d’educar; no podem atribuir aques-ta funció a un sol col·lectiu. Tots els adults eduquem els nens i les nenes i tots te-nim un objectiu comú, que s’assoleix amb eines concretes segons el nostre paper.

Malgrat aquest fet, hem de considerar que hi ha un agent que, per sobre dels al-tres, està legitimat per establir les normes: l’entrenador o entrenadora. Els papers que corresponen a un pare o mare dins el club, i el que correspon a un entrena-dor o entrenadora han d’estar ben definits i, per tant, han de ser ben clares les competències i funcions de cadascun. Dins el món esportiu dels més petits hem d’arribar a un consens sobre qui és la persona que estableix les normes i els lí-mits mentre el nen fa esport.

Aquesta mateixa qüestió es va plantejar als assistents que van participar en les diferents jornades. La seva resposta va ser unànime: aquesta funció correspon exclusivament a l’entrenador. Per tant, quin és el paper dels pares? Fer costat, do-nar suport a aquestes decisions i normes, així com reforçar-les davant els nens i nenes. Evidentment si cal discutir o posar en evidència alguna cosa, cal conside-rar que tot té el seu lloc i el seu moment.

Recollint el que els assistents confirmen, els entrenadors i entrenadores estan le-gitimats per dictar i fer acatar les normes als més petits.

Finalment parlarem dels esportistes d’elit o sèniors, ja que es tendeix a oblidar el seu paper, i s’acaba per demanar-los que actuïn únicament com a models ade-


quats. Aquesta és una bona proposta, però el seu paper ha de ser més complex i ha d’incloure més accions. Sabem que els més petits s’emmirallen en aquests esportistes, els idolatren i es marquen com a objectiu ser com ells i arribar on són ells. Un jugador adult, com també un entrenador sènior, ha de transmetre sempre la idea que l’esport és un cicle vital i que no tots passen per les mateixes etapes, és a dir, no tots competim els mateixos anys, no tots dediquem les mateixes ho-res a l’esport ni tots gaudim de les mateixes habilitats i aptituds. Aleshores, cal considerar que els esportistes adults i els professionals poden promoure valors com és ara el sacrifici, o bé, que el fi no justifica els mitjans. Amb això provoquem en els més petits una idea ajustada a la realitat que viuen en l’esport de base, i no pas cercant els objectius de l’esport professional o sènior.

4.2.2. Canvis en els models actuals aplicats a l’esport en edat escolar: apostar per un model professional del personal tècnic

L’esport infantil o de base ha de pensar a aplicar mesures i canvis més efectius per adaptar-se veritablement als nens i nenes, com també per garantir que l’es-port sigui una eina educativa sana i efectiva. Una de les mesures en què es pot incidir més directament és la formació de les persones que es fan càrrec de les activitats esportives (entrenadors i monitors).

A cap pare no se li acudiria deixar el seu fill en una escola on els professors no tin-guessin titulació; en canvi, és comú que a les entitats esportives o clubs hi hagi mo-nitors i entrenadors que s’han presentat com a simples voluntaris, però que tenen escassa formació o mostren un enfocament erroni sobre l’esport de base. Si volem que l’esport sigui una vertadera escola de vida, hem de garantir que els entrena-dors reben una formació que els permeti fer la seva tasca amb seguretat i d’una manera educativa; a la vegada, els directius i coordinadors han de donar prioritat a aquest fet quan planifiquen la temporada i han d’escollir el seu equip de treball.

Cada dia intento fer equip. Ser part de la solució, no del problema.

Joan Carles Entrenador d’hoquei patins de l’equip Igualada Hoquei Club(Jornada d’Igualada, 4-5-2009)


És comú que l’esport de base es nodreixi de la «bona voluntat» de les persones; és a dir, pocs dels protagonistes del món esportiu dels nostres fills i filles, els que han de dirigir les entitats, equips o delegacions, tenen una dedicació exclusiva a la seva tasca esportiva. Possiblement és a causa d’una qüestió d’horaris i de volum de feina en la jornada laboral, ja que les activitats esportives són fora de l’horari lectiu i es concentren al tram final del dia, i això implica que entrenadors, coordinadors i directius tinguin altres tasques laborals i que al final del dia es de-diquin a l’esport.

Podem entendre, però, que es pot cercar un model més professionalitzat d’aques-tes figures, remunerant la seva feina de manera justa i amb unes contractacions que exigeixin una formació i uns requisits a l’alçada de les competències i habili-tats que se’ls demanaran, com si es tractés de qualsevol altre lloc de treball, fent un pas més enllà del voluntariat.

Tot i que no sempre és cert que els temps passats foren millors, hem de consi-derar que l’esport ha evolucionat, igual que la societat, cap a un model dirigit a les motivacions materials; és a dir, mentre anteriorment els entrenadors es dedi-caven a la seva tasca sense contraprestació econòmica i cercaven valors relaci-onats amb la vàlua personal i no tant amb l’èxit, sembla que ara es busca més el resultat i rebre una contraprestació econòmica.

El fet és que ara hi ha diferents visions sobre el model actual d’entrenadors en comparació amb el model de fa unes dècades. En les catorze jornades organitza-des en aquest temps, hem trobat reflexions que fan referència a la necessitat de professionalitzar els entrenadors i tractar-los com a especialistes formats i amb contracte, subjectes a unes obligacions i uns drets propis més ajustats a un mo-del laboral. Però, d’altra banda, l’entrenador ha estat tractat com una figura que ha de dedicar-se vocacionalment a la seva tasca i amb una alta motivació per so-bre de la seva contraprestació.

Els contractes creen compromís i implicació, els sous o les contraprestacions fo-menten la motivació i recompensen la tasca duta a terme i, efectivament, la for-mació i les titulacions aporten coneixement i competències a les persones que han de responsabilitzar-se de l’esport de base.

No és coherent que es demanin tantes propietats educatives i formatives a l’es-port de base si les persones que integren l’entramat organitzatiu no han estat for-mades i implicades més enllà de la bona voluntat.


4.2.3. La comunicació com a eina bàsica

És necessari considerar que el ciment que aconsegueix cohesionar els diferents agents és la comunicació que s’ha d’establir entre ells. Aquesta comunicació no sem-pre és efectiva, i en gran mesura això és degut al fet que els canals de comunicació que s’haurien d’utilitzar no estan disponibles, és a dir, costa aconseguir un despatx o una sala per reunir-se, i temps per dedicar-nos a parlar sense presses. D’altra banda, pot costar-nos força comunicar-nos amb els altres de manera efectiva si no tenim clar què volem aconseguir. Posem-ne un exemple: si com a pare tinc la necessitat de fer saber a l’entrenador que la meva filla no està a gust amb l’equip o amb les decisions que pren l’entrenador, és lògic pensar que, a part de buscar el moment oportú i el lloc millor per fer-ho, haig de voler transmetre aquesta idea i no pas demostrar que la feina es fa malament, o demanar explicacions. La manera de comunicar els fets, les emocions o bé la perspectiva que tenim sobre un fet, tot plegat condiciona que l’altra persona rebi correctament el missatge, entengui realment el motiu de voler-hi parlar o, si més no, que estigui disposada a escoltar el que li vull dir. L’empatia, po-sar-nos a la pell de l’altra persona, i l’assertivitat, defensar les nostres idees de forma adequada i sense atacar els altres, són habilitats socials molt importants a l’hora de comunicar-nos. També és molt important saber controlar els impulsos, el llenguatge corporal i tot allò que pot distorsionar el vertader objectiu d’allò que volem comunicar.

En el dia a dia intento aplicar tots els valors possibles, ja que em sento un esportista i un educador les 24 hores.

Ricard FarrésEntrenador i coordinador de bàsquet femení(Jornada d’Esplugues de Llobregat, 28-1-2009)


En la majoria de les jornades organitzades a la província de Barcelona ha sorgit un argument comú: la manca de comunicació entre pares, entrenadors i directius.

Resulta summament necessari establir canals i espais de comunicació constants entre aquests col·lectius, ja que una gran part dels problemes que afecten els clubs i entitats esportives sorgeixen de la manca de diàleg, la desinformació o la deformació d’aquesta informació.

Hem recollit tot un seguit de suggeriments extrets de les intervencions dels po-nents i els assistents a les jornades.

• Parlant d’activitat esportiva, perquè els pares facin la seva tasca hi han d’estar implicats en la justa mesura i s’ha de consensuar amb l’entitat fins on arriba el seu paper. Però també és necessari fer-ho a la inversa, ja que en situacions es-pecífiques es poden emmascarar les funcions. Per exemple, què cal fer quan el nen o la nena porta males notes? L’hem de castigar sense fer esport? Bé, la resposta és evident: ho han de pactar conjuntament, pares i entitats.

• Els clubs han de posar a la disposició de tots els pares la informació necessà-ria perquè entenguin els objectius, les motivacions i els valors d’aquestes en-titats i que els pares puguin escollir.

• No podem exigir que l’esport faci la tasca que s’ha de fer a casa.

• Hi ha d’haver espais i temps (definits al començament de la temporada) per fer reunions formals i informals entre la família i els entrenadors o coordinadors.

• Sempre s’han de confirmar les fonts, és a dir, abans de creure definitivament allò que hem sentit i reaccionar en conseqüència, resulta necessari contras-tar-ho o fins i tot demanar directament a la font perquè no hi hagi confusions.

A més d’aquestes premisses i de l’aspecte relacionat amb la comunicació, hem de tenir en compte que els pares són lliures d’escollir l’entitat on el seu fill prac-ticarà esport, i és responsabilitat seva reconèixer quina respon a les necessitats


educatives del noi o la noia i si adopta uns valors més semblants als que ells se-gueixen. És per això que la comunicació resulta tan important, i hi ha de ser des del primer dia.

Com a pares ens preocupem de saber com funcionen les escoles on portem els fills; per tant, hem de preocupar-nos d’escollir l’entitat esportiva en funció d’unes variables consegüents amb el que desitgem. Tot i això, cal considerar que resulta legítim que uns pares decideixin mesurar l’afinitat amb un club o entitat en funció de variables com la proximitat a casa o l’horari.

En definitiva, es tracta de ser honestos i considerar que hi ha cops que l’esport cobreix les necessitats dels pares i no pas les dels fills.

4.2.4. Els factors de protecció de l’esport base

Resulta evident que els més joves que practiquen esport tenen bons referents on emmirallar-se i de qui aprendre valors i actituds de fair play; però és cert també que poden veure persones que demostren males conductes o reaccions inade-quades i, per tant, imitar-les. Què podem fer contra aquest fet? Realment, res!

El cas és que les persones que estem conscienciades amb el fet que l’esport edu-ca en valors i que aquests valors poden ser transferits a la vida quotidiana hem d’esperar que les accions que duem a terme amb els nens i nenes actuïn com a factors protectors i els donin prou criteri perquè ells mateixos puguin valorar el ca-ràcter de les males accions i, per tant, estar-se’n, abstenir-se d’imitar-les.

No es tracta pas de fer-los tancar els ulls quan algú perd el control o fa una jugada bruta, sinó de parlar amb ells sobre el que ha passat i com ho valorem. Per tant, ells poden prendre part en aquest procés i generar el seu propi criteri i esperit d’anàlisi.


En tot procés educatiu hem d’esperar que els més petits adquireixin la capacitat de reflexionar i de decidir finalment sobre el que volen o no volen fer; podem explicar-los què han de fer i què no, també podem ensenyar-los exemples de les coses ben fetes i coses que no ho estan; però només aprendran què significa jugar net quan ells viu-ran les experiències i les conseqüències de les seves decisions. Hem de poder-nos permetre que els nens i nenes s’equivoquin, i reflexionar amb ells sobre el que han guanyat amb la seva conducta i què hi han perdut. Alhora, els ajudem a entendre que si, per exemple, han fet trampes, les conseqüències immediates de les seves acci-ons poden haver estat beneficioses, però a llarg termini seran catalogats de juga-dors tramposos i segurament, amb el temps, no seran tan acceptats pels companys.

4.3. Aspectes relacionats amb la pràctica esportiva

4.3.1. L’escala de valors de l’esport de base

La modèstia, el respecte, el sacrifici, la solidaritat, la integració, l’educació, la co-herència, la tolerància davant la frustració, el compromís... són valors que supo-sem que l’esport inculca als més petits.

El fet no és determinar en quins valors volem formar els nois i les noies, sinó saber com els transmetem, és a dir, amb quines actituds, missatges o conductes inten-tem inculcar-los. Molts cops, els agents protagonistes de l’esport infantil volem educar en els mateixos valors, però dirigim missatges contradictoris o bé actu-em amb poca coherència amb el missatge verbal; i encara més, a vegades volem inculcar un valor, però actuem d’una manera que no és ben entesa pels altres o pels nens i nenes.


Tan important és saber definir els valors com saber què haig de fer, com m’haig de comportar, quines han de ser les meves reaccions perquè el missatge arribi de manera constant i coherent als petits.

Una bona mesura per garantir que sempre actuem amb coherència és intentar deixar l’aspecte emocional aparcat a casa, és a dir, buscar per sobre de tot la vi-sió objectiva de les situacions esportives i no actuar visceralment.

No oblidem, per altra banda, que per dur a terme la tasca educativa a través de l’esport cal que tots siguem conseqüents i que complim les normes i atorguem els beneficis o càstigs pertinents, ja que altrament el missatge que podem trans-metre als més petits serà contradictori. Per tant, cal definir les normes i els límits, així com les conseqüències que tindrà seguir-les o no.

Tal vegada hem de considerar que l’esport pot ser una bona eina per transmetre valors positius, que els nens puguin aplicar posteriorment en altres facetes de la seva vida, com els estudis, la feina, la relació amb els altres... Però... una eina fun-ciona tota sola? És realment possible que l’esport canviï uns valors o modifiqui unes actituds només pel sol fet de ser practicat?

Així com un bolígraf no escriu si no té una mà al darrere, l’esport no pot tenir cap utilitat per si sol si no és guiat per persones que el fan funcionar. Si un bolígraf es-criu o dibuixa allò que la mà li fa escriure o dibuixar, l’esport tindrà la utilitat que tots els agents implicats hauran provocat que tingui.

Arribats en aquest punt es genera un dubte: per què es demana tant a l’esport de base i després no li donem el que l’esport de base mereix? Un pare ha d’impli-car-se i ha de seguir les premisses de l’entrenador; un entrenador ha de formar-se i preparar bé les seves sessions; els directius han de marcar línies d’acció i redactar idearis que portin les seves entitats a unes accions conseqüents i a una filosofia en pro de les necessitats dels nens; els àrbitres han de garantir el principi de justícia i han d’actuar com a agents informadors i no com a simples agents sancionadors.

Esport i vida estan molt relacionats: allò que aprens de l’esport serveix per a la vida i viceversa.

Galia Dvorak Olímpica de tennis taula a Pequín 2008 (Jornada de Mataró, 13-11-2008)


No és just demanar que l’esport de base funcioni com una eina formativa si nos-altres no donem res a aquest esport perquè així sigui; és a dir, no podem esperar que l’esport inculqui als nens i nenes unes actituds i uns valors positius si els adults responsables no fem la nostra feina i dediquem, en la mesura justa, un temps i una energia per aconseguir-ho.

4.3.2. Hi ha dualitat entre l’esport formatiu i el de competició?

Tot i haver-ne parlat anteriorment, volem dedicar un punt específicament a la qües-tió amb què titulem aquesta secció.

Malauradament encara es pensa que, si un esport vol ser vertaderament formatiu, no ha de comprendre la competició com una possibilitat per als nens i nenes; així com també es creu que un esport on s’inclogui la competició tendeix a ser menys educatiu. Hem d’eradicar aquesta falsa creença, ja que el fet determinant no és la presència o absència de la competició, sinó cap on focalitzem els objectius, o el que és el mateix, quina és la finalitat de la competició. Una educació en valors implica ensenyar els nens a tolerar la frustració que genera la derrota, saber canalitzar l’eu-fòria de la victòria i ser modest, buscar la superació personal sense necessitar em-mirallar-nos en els altres, ser perseverants per assolir un objectiu i entendre quina és la meva funció en un equip per cooperar, entre altres coses.

Mentre tots els agents implicats en l’esport de base no entenguem aquest fet, tin-drem competicions esportives mal enteses, i escoles esportives que estigmatit-zaran la visió que els nens i nenes en tenen.

És cert, però, que podem trobar casos en què la competició genera exclusió, com per exemple la dels nois que no aconsegueixen adquirir el grau d’habilitat que hom pensa que és necessari en un determinat nivell de competició. Però potser cal fer una altra reflexió.

Els entrenadors coneixem els valors de l’esport, però sovint no els apliquem... espe-cialment, durant la competició.

Fernando BarbeitoExjugador professional d’handbol del FC Barcelona i seleccionador estatal juvenil (Jornada de Mataró, 13-11-2008)


La competició, en ella mateixa, és una activitat que exclou? Podem pensar que la competició d’alt nivell, la competició d’objectius esportius molt elevats, o bé de qualitats físiques molt determinades pot excloure aquells nens que no satis-fan aquestes exigències, però podem elaborar un nivell de competició adequat a tots els nens i nenes.

És cert que la frustració que poden experimentar els nens a qui diem «tu no pots sortir a jugar» pot ser molt alta, ja que el sentiment d’incompetència i d’infravalo-ració pot ser extremament viu. Possiblement del que es tracta és d’ajustar el ni-vell de competició a cada col·lectiu de nens i nenes, per no haver de dir a un sol jugador que no té les habilitats necessàries o que no és prou bo. A més a més, si fem cas de la saviesa popular, que diu «De mica en mica s’omple la pica» o «Per fer tard no cal córrer», sembla obvi que s’ha de procurar que un nen o una nena juguin més, perquè serà l’única manera que puguin millorar.

Els pares i els entrenadors han de vetllar perquè tots els nens i nenes practiquin un esport adaptat a les seves capacitats, que resulti una exigència i un esforç, però mai un escenari per dur-los a la frustració constant o deixar-los en evidència.

Si hem d’analitzar per què a vegades la competició exclou, podrem arribar a una conclusió (no pas l’única), i és que les expectatives d’èxit dels pares i entrenadors, com també la percepció de capacitat dels adults i de l’infant mateix, no sempre s’ajusten a la realitat, i això pot fer que un nen o nena es vegin enfrontats a desa-fiaments massa exigents o superiors a les seves possibilitats.

Per sort disposem d’una oferta esportiva prou extensa per cercar el nivell d’exi-gència que faci que els nens i les nenes s’esforcin i vegin recompensats els seus esforços amb el premi de participar en una competició en igualtat de condicions.

Com a mare he intentat, intento i intentaré que els meus fills gaudeixin de l’esport, que aprenguin a passar-s’ho bé..., així com a digerir les derrotes.

Isabel OrtizMare i presidenta de l’Associació Esportiva Can Deu de Sabadell(Jornada de Sabadell, 14-10-2008)


4.3.3. El paper dels àrbitres

Des de fa uns anys la funció arbitral en l’esport de base ha anant canviant, ha pas-sat de ser un model imitatiu de l’esport adult, que sanciona quan el jugador comet una infracció, i s’ha passat a un altre model, que intenta ensenyar el reglament i donar oportunitats perquè els nois gestionin millor la seva conducta i millorin el coneixement de la normativa.

Gràcies a aquest canvi, es pot garantir que els més petits rebin explicacions durant les competicions i advertiments per poder assimilar alguns aspectes del reglament.

Tot i que aquest canvi d’enfocament es considera positiu, el fet que un àrbitre no sancioni directament un nen es presta que tant els tècnics com els familiars de l’altre equip hi vegin una actitud parcial, una badada intencionada o la voluntat de perjudicar l’altre equip.

Així doncs, els familiars, els entrenadors, directius i mitjans de comunicació han d’entendre quin és realment el paper d’un àrbitre en l’esport de base i que les seves funcions difereixen molt de les d’un que treballa en l’esport sènior i/o professional.

Per altra banda, cal garantir que els àrbitres es formin adequadament i estiguin motivats per a la tasca que tenen confiada, ja que en cas contrari poden incórrer en errors i generar una imatge del col·lectiu negativa.

Afortunadament, alguns clubs, entitats i institucions han emprès iniciatives que mostren canvis significatius envers la imatge i el rol d’aquest col·lectiu. Agafarem d’exemple el projecte que el Consell Esportiu Escolar de Barcelona (CEEB) aplica respecte als seus àrbitres:

Pels volts de la temporada 2006-2007, el CEEB va considerar necessari anar més enllà per aconseguir dignificar la imatge de la figura arbitral, i va proposar una campanya per conscienciar altres col·lectius implicats (pares i familiars, espectadors i entrenadors) so-bre les funcions reals dels àrbitres de base com també sobre el respecte a la seva figura.

El primer pas va ser transformar el nom dels àrbitres per acabar anomenant-los «tutors de joc», ja que a partir d’aquesta nova nomenclatura resultava més fàcil deduir la seva funció. Tot seguit es va plantejar revisar el procés d’inclusió dels tutors de joc al CEEB, fent un pro-tocol per seleccionar les persones que volien exercir com a tals. Un cop entrevistats i ha-vent superat els criteris mínims de selecció, passaven a rebre una formació general sobre els aspectes tècnics i reglamentaris, per assistir després a un curs on se’ls ensenyaven va-riables psicològiques relacionades amb els valors i les actituds positives de la seva funció.


Amb tot aquest procés, que encara és vigent, els tutors de joc estan preparats per ser acompanyats durant un període de temps per un altre tutor de joc, de manera que es pugui garantir una inserció progressiva de la seva funció i vetllar per la correcta aplica-ció dels ensenyaments que han rebut.

Finalment el CEEB ha creat la figura del «síndic del tutor de joc», les funcions del qual són atendre els casos en què es detecten queixes sobre l’actuació del tutor i seguir el cas per assessorar-lo i ajudar a detectar els canvis que s’han d’aplicar.

Amb tot aquest procés el CEEB fa un pas més enllà i actua de forma pràctica per po-der ajudar a la tasca dels àrbitres de base i dignificar la seva imatge per part de la res-ta d’agents implicats.

4.3.4. Aspectes a considerar sobre els nois i noies

L’esport s’ha d’adaptar als nens, no pas els nens a l’esport.

Els nens no són adults en miniatura.

Hem de fer un esport per a nens.

Aquestes frases queden en paper mullat si no s’actua en conseqüència. Les afir-macions anteriors posen de manifest una intenció, no pas un fet. La veritat és que hi ha hagut esforços en aquest sentit, però encara es continua seguint un model excessivament similar a l’esport adult per als petits. Els calendaris de competi-ció són extremament llargs, les normes no sempre tenen en compte els estadis evolutius dels més joves, i les possibles modificacions de l’esport acaben per ser només superficials.

Per poder fer una veritable transformació s’ha de comptar amb la implicació i la coordinació de tots els agents: pares, entrenadors, directius, àrbitres... Només així

Com a àrbitre és necessari no tan sols aplicar les regles durant els partits, sinó tam-bé fer una tasca d’ensenyament d’aquestes normes i d’acostament de la figura de l’àrbitre als petits esportistes.

Xavier AmorósÀrbitre de l’ACB i professor de Regles de joc(Jornada de Badalona, 22-3-2010)


tots podrem fer una bona transformació dels nostres rols i de les nostres obligaci-ons i podrem aportar, des de la nostra posició, idees de canvi possibles.

Encara es donen moltes voltes al fet de l’educació en valors en l’esport de base, però s’ha de considerar que existeix un error o un mal endèmic de l’esport de base, i con-sisteix en el fet evident que totes les reformes efectuades respecte a l’esport de base no són suficients per assolir aquest objectiu. Tot i haver eliminat normes, adoptat me-sures i reglaments específics per als nois, encara es continua amb un model adult de competició. Els calendaris infantils tenen pretemporades, torneigs de vacances, campus i partits amistosos perquè els nens «no perdin el temps ni es desentrenin».

A més a més, cal sumar-hi un fet evident: si l’esforç de tota una setmana d’entre-nament té com a objectiu primari el resultat o el rendiment a la competició del cap de setmana, com podem pretendre que els nens i els pares no posin l’accent en la competició i en el fet de guanyar?

No es tracta pas d’eliminar la competició, sinó de gestionar-la de manera que els nens puguin digerir-la; buscar fórmules de competició que persegueixin un objec-tiu diferent de l’habitual, és a dir, pot haver-hi una competició esportiva infantil de futbol, per posar un exemple, en què els nens demostrin les seves habilitats tèc-niques de conducció de pilota, xut i control... i que no sigui en un partit? És a dir, podem concebre que el que realment vol fer el nen és jugar, participar i competir; i per assolir-ho podem muntar una altra forma de competició, no sempre el partit.

Cal entendre que l’esport és una pràctica lúdica, però que en primer lloc busca la competitivitat; per tant, cal analitzar com podem fer una competició justa, lliure de pressió i pedagògica. No resulta eficaç penalitzar la competició o, en sentit con-trari, venerar-la i fer-ne l’objectiu de la pràctica esportiva dels nois.


Hem de considerar que cal avançar cap a unes estratègies que regulin aspectes més primaris de l’esport de base i no tan superficials.

D’altra banda, volem considerar un altre aspecte sobre els valors esportius, com és el que fa referència a la capacitat real de l’esport per generar canvis en la con-ducta o fins i tot el caràcter dels nois i les noies.

Així com hi ha un corrent de pensament que creu que l’esport inculca actituds i nor-mes socials que els més petits adquireixen, altres teories defensen que l’esport no-més fa aflorar els valors i els trets de personalitat que els més petits ja tenen adquirits i que, per tant, l’activitat esportiva és una mostra de com reacciona el nen en altres àrees de la vida. Tanmateix, es pot considerar que l’esport té, certament, un potenci-al educatiu, i que molts nens, nenes i joves han adquirit uns valors que abans no te-nien gràcies a les seves experiències esportives. Però de la mateixa manera l’esport mostra algunes limitacions davant els trets més rígids de personalitat i pot resultar innocu en determinades ocasions i fer, doncs, molt difícil inculcar altres valors, acti-tuds o normes en aquelles persones que tenen molt marcats aquests trets.

4.3.5. Objectius de l’esport de base

Voldríem, finalment, parlar dels objectius propis de l’esport de base, definint els aspectes que tant els ponents com els assistents a les jornades van manifestar.

Bàsicament, podem dir que hi ha objectius adreçats al resultat esportiu i altres d’orientats al rendiment o la tasca esportiva. En funció dels uns o els altres, els nens i nenes que fan esport i competeixen poden incórrer amb major o menor me-sura en conductes antiesportives. Quan la motivació és només assolir un objectiu de resultat, poden caure en el parany de frustrar-se ràpidament, ja que assolir-lo no depèn únicament d’ells mateixos, i si no veuen la possibilitat d’arribar-hi, poden aparèixer conductes antiesportives per assolir allò que volen, la victòria.


Podem pensar, doncs, que els entrenadors i pares que dirigeixen els més joves cap a unes fites relacionades amb la tasca esportiva, cap a objectius relacionats amb la tècnica o les mateixes competències, ja siguin individuals o de grup, pro-voquen en ells una distensió més gran, ja que poden viure la competició com un repte i no pas una amenaça. D’aquesta manera, els nens i nenes perceben que allò que els demanem, els objectius, sí que depenen realment d’ells mateixos i po-den centrar la seva atenció i esforç a assolir-los.

Per altra banda, si demaneu a un nen o una nena el motiu pel qual es va voler apuntar a fer esport, tindrem diferents respostes: els uns perquè volien aprendre un esport nou, altres per estar amb els amics, com n’hi ha que volen guanyar; tam-bé trobem els que volen fer un esport perquè han descobert que són bons i els companys de grup els reforcen i ho reconeixen... En definitiva, els motius poden ser variats, però el que és indubtable del tot és que tots volen el mateix: divertir-se!

Quan els nens i nenes practiquen esport volen divertir-se, volen «jugar».

Això és una regla d’or que cap dels protagonistes de l’esport de base (pares, en-trenadors, àrbitres, directius, etc.) no hauria d’oblidar. Si realment posem per da-vant els objectius dels nens i nenes per sobre dels nostres propis, entendrem cap on hem d’orientar els nostres esforços i quin és el nostre rol específic perquè els nens assoleixin el seu objectiu més valuós: passar-s’ho bé.


4.4. Anàlisi de les aportacions recollides a les jornades

Hem volgut fer una anàlisi dels comentaris que han sorgit a les catorze seus on hem tingut les jornades «Els valors educatius de l’esport» i n’hem pogut extreure algunes conclusions importants que, alhora, podem pensar que són el reflex de les preocupacions que es viuen en els diferents territoris.

D’altra banda, aquesta anàlisi també ens pot permetre considerar els aspectes en què hauran d’incidir futures campanyes i programes de foment dels valors a través de l’esport.

Concretament, s’ha fet un recull d’un total de vint-i-cinc idees i/o temes que podem arribar a catalogar com les més significatives i que recollim a la taula 5.

Tanmateix, per fer-nos una idea més clara de quines qüestions semblen que en ge-neral preocupen més, hem volgut significar el nombre de vegades que cadascuna de les idees han aparegut al llarg de les jornades. Cal dir que, a més, les que han aparegut més vegades han estat les que han creat un debat més profund i intens.

Així doncs, a la taula 5 trobem tres columnes diferenciades:

– les qüestions més recurrents i els aspectes més debatuts i destacats que van aparèixer en més de quatre del total de jornades;

– les temàtiques que van ser moderadament comentades i que van ser tractades en tres o quatre jornades,

– els punts que van ser comentats breument i que van aparèixer en menys de tres jornades.

La funció de l’esport de base és d’obrir les portes, obrir el camí. Començar a sem-brar petites llavors perquè més endavant cada un d’ells la faci créixer i pugui tenir un ventall ple d’opcions per poder escollir una vida vinculada a l’activitat física.

Olga ColellMestre i mare(Jornada de Badalona, 22-3-2010)


Taula 5. Temes sorgits a les jornades i freqüència d’aparició

Freqüència

Temes i/o idees Més de 4 De 3 a 4 Menys de 3

1. L’ampliació del triangle esportiu • 2. Invertir en formació per a tots els col·lectius •

3. Diferències entre esport formatiu i de competició •

4. Quin és el rol dels àrbitres de base? • 5. Definició dels rols de tots els agents implicats •

6. L’escala de valors de l’esport de base • 7. Com s’adapta l’esport als nens •

8. El paper dels esportistes i entrenadors sèniors • 9. Què demanem i què donem a l’esport •10. Els valors positius universals •11. Millorar la comunicació entre col·lectius •

12. Aprendre a tolerar la frustració •

13. Apostar per un model professional •

14. Objectius per assolir un esport formatiu en valors •15. La importància dels estaments i organitzacions federatives i esportives •16. Les emocions que genera l’esport •17. Immigració i esport •18. Els mitjans de comunicació i l’esport base •19. Hàbits de l’esport de base •20. Objectiu principal: divertir-se jugant •21. Motivació envers l’activitat esportiva i l’abandonament •22. L’esport com a factor de protecció •23. Les limitacions de l’esport per educar en valors •24. Valors, cultura i societat •25. Valors i personalitat •


En general, podem concloure que els aspectes de l’esport base que preocupen més són els relacionats amb:

– la formació, no solament dels tècnics, sinó de qualsevol agent adult que hi in-tervingui (àrbitres, pares, directius, etc.);

– la consecució d’un model de competició ben enfocat en la tasca i no tant en el resultat;

– la definició dels rols de cadascun dels protagonistes de l’esport base tenint clares les competències i funcions que en depenen;

– l’establiment de canals de comunicació que ajudin a coordinar esforços i solu-cionar problemes entre els diferents col·lectius implicats en l’esport dels infants.

D’altra banda, apareixen altres preocupacions igualment importants, però que no es consideren prioritàries:

– la poca adaptació que es fa encara de l’esport als nens i nenes;

– la gestió emocional dels nens i els adults quan es fa esport;

– aconseguir que els entrenadors, àrbitres i directius adoptin un model profes-sional de la seva tasca.

Finalment, van sorgir una sèrie de qüestions que recollim a la taula 5, que, essent igualment considerades importants i que, per tant, no es poden oblidar, han estat menys presents i menys prioritzades.

Tercera part Eines i recursos per treballar sobre els valors

En aquesta tercera part volem aportar idees i orientacions que ens poden ser útils quan participem en l’esport dels més petits.Com a familiars, entrenadors, directius o àrbitres, podem trobar-nos en situacions delicades davant les quals saber reaccionar adequadament i plantejar-se de manera lògica com hem de respondre marcarà la diferència entre fer de la nostra tasca una eina que ensenya models de correcció als nens i nenes, o bé contribuir de manera negativa al seu desenvolupament personal, social i esportiu.

79

5. Algunes consideracions per saber actuar en situacions concretes

A continuació plantegem situacions concretes que poden ocórrer durant els en-trenaments o competicions esportives.

Es tracta, en cada cas, d’orientar els adults que hi estan implicats, i considerar quines de les seves conductes i reaccions poden ser les més adequades, amb quines s’ha d’anar amb compte i quines s’han d’evitar. D’altra banda, les set situ-acions que s’exposen intenten reflectir fets habituals en els esports d’equip i en els esports individuals.

Evidentment aquestes recomanacions volen ser una orientació, a manera d’exem-ple, sobre les conductes o reaccions que tenen els diferents agents implicats en l’esport base, però mai un dogma, ja que cada cas s’ha d’analitzar concretament per trobar-ne així les variables exactes i saber quines reaccions seran més ade-quades i ajustades a la realitat d’allò que viu el nen.

5. Algunes consid

eracions per sab

er actuar en situacions concretes 80

Esport d’equip. Situació 1 Els integrants de l’equip s’enfaden entre ells quan perden un partit

Què poden fer els pares? Què poden fer els entrenadors? Què poden fer els àrbitres?

- Mostrar una expressió de desaprovació i adreçar els fills a l’entrenador, sense parlar amb ells.

- Abans de parlar-hi, parlar amb l’entrenador per saber el seu parer i el missatge que els ha donat.

- Un cop l’entrenador ha parlat amb ells, mostrar desaprovació i preguntar-los què han parlat amb l’entrenador, sense alçar la veu ni utilitzar un to punitiu o de càstig.

- Si les conclusions o les conseqüències que ha marcat l’entrenador no les trobeu bé, parlar amb l’entrenador en un lloc aïllat, quan els nens no hi són, i expressar-li les vostres inquietuds.

- Parlar amb els fills sobre la frustració.

- Cridar el vostre fill perquè parli amb vosaltres abans que ho faci amb l’entrenador.

- Gestualitzar i manifestar la intenció de castigar-lo.

- Posar-vos al costat de l’entrenador quan ell parla i captar l’atenció dels nens.

- Un cop a casa, donar alternatives diferents de les que ha proposat l’entrenador.

- Mostrar desaprovació per la seva conducta amb crits i cara d’enfadats.

- Parlar quan l’entrenador s’adreça als nens i captar la seva atenció.

- No donar credibilitat a les conclusions i deci-sions de l’entrenador.

- Amenaçar-los dient-los que no podran jugar més o que no es tornaran a entrenar.

- Expressar la vostra disconformitat amb el que ha passat mostrant una actitud controla-da i un to de veu serè.

- Parlar amb els pares en el moment que us sigui possible per saber el seu parer i poder explicar quina és la vostra perspectiva.

- Fer reflexionar els nens sobre la importància de la cooperació, la tolerància i l’empatia.

- Generar jocs de cooperació sense enfronta-ment al pròxim entrenament.

- Marcar objectius centrats en la tasca i no en els resultats.

- Mostrar la vostra desaprovació amb una actitud punitiva i amb l’objectiu que s’adonin que esteu enfadats i no pas convidant-los a reflexionar sobre el que han fet.

- Manifestar una actitud de desaprovació en els entrenaments de la setmana posterior.

- No haver parlat amb els pares abans del següent partit.

- Demostrar manca d’autocontrol davant el que ha succeït: cridar, gesticular o manifes-tar-vos amb accions agressives.

- Amenaçar amb un càstig desproporcionat o fer-lo efectiu sense el consens de la família o sense informar-la prèviament.

- No voler parlar amb els pares; demostrar un comportament dictatorial.

- Buscar més el càstig que la reflexió i fer entrenaments amb càrregues físiques excessives.

- Posposar breument la continuació del joc per intentar reunir el grup i calmar els ànims.

- Parlar amb l’entrenador per justificar la seva decisió i que entengui l’objectiu de la seva conducta.

- Un cop acabat el partit, reforçar els nois o noies que hagin tingut una conducta més controlada.

- Mostrar una actitud empàtica i propera envers els nois i noies.

- Intentar que es calmin de seguida i exigir-los amb poca assertivitat que canviïn d’actitud.

- Perdre l’atenció en els aspectes del partit a causa de les accions o actituds produïdes fora del terreny de joc.

- Castigar-los amb sancions per haver reaccio-nat d’aquesta manera.

- Negar-vos a parlar amb els entrenadors sobre les seves pròpies decisions.

- Tenir una conducta poc assertiva amb els familiars o entrenadors que desaproven les vostres decisions.

- Buscar l’enfrontament i caure en la provo-cació.

- Mostrar manca de control i abusar de la vostra posició i rol.

5. Algunes consid

eracions per sab


Esport d’equip. Situació 2 Els integrants de l’equip actuen incívicament en una trobada fora del club i provoquen queixes de persones de fora

Què poden fer els pares? Què poden fer els entrenadors? Què poden fer els directius?

- Manifestar una clara desaprovació; però, abans de prendre qualsevol mesura referida a l’entorn esportiu, esperar a parlar amb el club.

- Aplicar les mesures que considereu oportu-nes en l’esfera familiar, per la connexió entre els valors que voleu per als vostres fills, tant dins de l’esport com fora.

- Si no trobeu correctes les conclusions o les conseqüències que ha marcat el club, parlar amb l’entrenador o coordinador en un lloc aïllat quan els nens no hi són i expressar les vostres inquietuds.

- Parlar als fills dels valors referits al civisme i al sentit de la conseqüència.

- Ser parcial i subjectiu davant els fets i adoptar una actitud sobreprotectora envers el vostre fill.

- Comunicar als vostres fills qualsevol decisió sense abans haver-ne parlat amb el club.

- Amb el vostre llenguatge corporal o gestual, causar-los confusió per la vostra incoherèn-cia (per exemple, dir que esteu d’acord amb el club amb un llenguatge gestual, però demostrar el contrari amb el to de veu).

- Amb crits i cara de desaprovació, demostrar el vostre enuig per la seva conducta; posar per davant les vostres emocions en comptes de prioritzar l’autocontrol.

- Parlar quan el coordinador, entrenador o directiu s’adreça als nens i distreure’ls.

- No donar crèdit a les conclusions i decisions del club.

- Reunir els pares per fer-los partícips del procés de decisió i copsar les seves idees i punts de vista.

- Esperar a comunicar-vos amb els nens quan tot hagi estat acordat i decidit.

- Prendre decisions o comunicar parts de la informació després que internament s’hagin pres les primeres decisions.

- Expressar la vostra desaprovació, però sense perdre el control, i actuar amb normalitat fins que se sàpiguen les conseqüències de l’acció desaprovada.

- Després dels fets, invertir temps de l’entrenament per generar reflexions i propos-tes d’accions que siguin conseqüents amb els seus actes.

- Evitar referir-vos a l’acció objecte de conflicte fins que s’hagi pres cap decisió.

- Actuar constantment amb una actitud de desaprovació quan ja se n’ha parlat amb ells.

- Suggerir greuges comparatius i adoptar actituds parcials respecte a uns o altres integrants de l’equip.

- Si hi ha discrepàncies entre la decisió de la directiva del club o els pares i vosaltres, expressar-les obertament als nens o amb aspectes de la vostra comunicació no verbal.

- Ser conseqüents amb la normativa del club i aplicar el codi de règim intern (si el club en té).

- Procurar que la conseqüència s’apliqui tan immediatament com sigui possible als esdeveniments, és a dir, no deixar passar gaire temps.

- Parlar prèviament amb la família perquè n’estiguin informats i ja coneguin la decisió quan sigui comunicada als nens.

- Prendre decisions precipitades i improvisades.- Expressar una actitud dubitativa i insegura, o

bé massa dictatorial.- Pronunciar-vos abans d’haver acordat

res amb els agents amb qui s’ha previst parlar-ne, i donar informació que pot portar a malentesos.

- Aplicar la conseqüència amb un marge de temps excessiu.

- Manifestar una conducta excessivament condescendent o bé, al contrari, punitiva, segons la magnitud dels fets.

- Aplicar diferents conseqüències en funció del nen o la família, i amb això crear un greuge comparatiu.

- No cenyir-vos a la normativa interna del club; per tant, no seguir un criteri constant.

5. Algunes consid

eracions per sab


Esport d’equip. Situació 3 Heu de rebre un equip contrari que va tenir una conducta poc acollidora en el partit al seu camp

Què poden fer els pares? Què poden fer els entrenadors? Què poden fer els delegats?

- Comentar als vostres fills la importància de l’hospitalitat i minimitzar el sentiment de rancúnia.

- Disposar d’un espai per als familiars de l’equip visitant prop del vostre perquè vegin el partit.

- Animar el vostre equip i evitar fer comentaris referents a la manera de jugar de l’altre equip i fer escarafalls quan l’altre equip guanya.

- Reforçar i reconèixer les bones accions dels nens de l’altre equip.

- Al final del partit convidar a un refrigeri els pares i els integrants de l’equip visitant.

- Acomiadar-vos cordialment de l’equip visitant.

- Mostrar-vos distants i freds malgrat la intenció d’acostament per part dels pares de l’altre equip.

- No oferir-vos a col·laborar quan veieu que els familiars o els nens de l’equip contrari tenen un petit problema.

- Situar-vos a la zona més apartada possible de l’afició contrària.

- Animar el vostre equip amb consignes ame-naçadores contra l’equip visitant.

- Dificultar l’accés de l’eqip contrari a qualsevol espai o material del vostre club.

- Animar el vostre equip instigant a les conduc-

tes violentes o exclusivament enfocades a la victòria per sobre de tot.

- Negar l’ajuda explícitament als familiars i als jugadors de l’equip visitant.

- Buscar la confrontació o respondre-hi, de manera que es fomenta més el conflicte que no pas s’evita.

- Cridar en comptes d’animar, fins i tot amb insults i amenaces.

- Manifestar una actitud bèl·lica si perdeu el par-tit, o bé sarcàstica en cas de guanyar-lo.

- Fer conscients els nens que sense l’adversari no poden jugar i que han de garantir-li un tracte hospitalari.

- Durant la setmana prèvia, minimitzar els possibles sentiments de rancúnia per coses que hagin passat en altres partits amb l’equip contrari.

- Focalitzar els nens i nenes en tasques i habilitats esportives concretes durant el partit per assolir que la seva atenció no es dirigeixi cap a les actituds i conductes de l’equip visitant.

- Rebre amb la màxima cordialitat l’equip visitant i do-nar als nois i noies un model adequat d’hospitalitat.

- Durant el partit reconduir l’atenció dels nens cap als objectius de la tasca esportiva.

- Celebrar amb excessiu entusiasme cada punt o bon resultat del vostre equip.

- Girar-vos cap a les grades mirant els pares de l’equip contrari.

- Reaccionar amb massa contundència quan el vostre equip perd.

- Adreçar-vos a l’àrbitre en referència a les actituds i accions que ha de prendre cap a l’equip contrari.

- Queixar-vos constantment a l’àrbitre de les conduc-

tes i accions tant de l’entrenador com dels nens de l’altre equip.

- Encarar-vos amb els familiars i seguidors de l’altre equip, o bé respondre a les possibles provocacions.

- Un cop acabat el partit, intentar discutir amb l’entrenador, àrbitre o seguidors de l’equip contrari per mostrar la vostra desaprovació.

- Rebre l’equip visitant a la porta de les instal·lacions per saludar-los i ajudar-los en el que necessitin.

- Garantir que l’equip visitant conegui les instal·lacions i tingui tot el que li cal per preparar-se per al partit.

- Oferir al delegat de l’altre equip el vostre suport per resoldre qualsevol aspecte o detall.

- Tenir una actitud cordial i amable davant els pares i els nens de l’equip visitant.

- No oferir-vos a col·laborar quan veieu que els familiars o nens de l’equip con-trari tenen un petit problema.

- Dificultar a l’equip contrari l’accés a qualsevol espai o material del vostre club.

- Adreçar-vos a l’àrbitre per referir-vos a les actituds i accions que ha de prendre respecte a l’equip contrari.

- Demostrar un gran entusiasme si el resul-tat és molt avantatjós per al vostre equip.

- Queixar-vos constantment a l’àrbitre de les conductes i accions tant de l’entrenador com dels nens de l’altre equip.

- Encarar-vos amb els familiars i segui-dors de l’altre equip, o bé respondre a les possibles provocacions.

- Un cop acabat el partit, intenteu discutir amb l’entrenador, àrbitre o seguidors de l’equip contrari per mostrar la vostra desaprovació.

5. Algunes consid

eracions per sab


Esport d’equip. Situació 4 Els pares assisteixen als entrenaments, mentre els fills paren massa atenció en el que passa fora del camp o de la pista

Què poden fer els directius? Què poden fer els entrenadors? Què poden fer els pares?

- Prendre una decisió després d’haver parlat d’aquest fet amb tots els tècnics a fi adoptar una actitud coherent i útil per a tot el club.

- Si creieu que aquesta situació pot interferir en el desenvolupament i aprofitament dels entrenaments, comunicar-ho als pares i demanar-los un canvi d’hàbits a l’hora d’assistir als entrenaments.

- Vetllar per la situació i, si persisteix, adoptar una mesura més restrictiva, sempre ben argumentada. Ser constants, coherents i conseqüents amb la norma.

- Rebre privadament els pares que vulguin re-soldre les diferències respecte a les mesures adoptades.

- No manifestar mai una actitud salomònica o excessivament dictatorial.

- Prendre decisions poc consensuades i fins i tot precipitades.

- Adoptar inicialment una actitud punitiva amb els pares sense donar-los l’oportunitat de mostrar un canvi d’actitud.

- Prendre decisions unilaterals.- Sobrepassar el rol i les funcions i actuar en el

pla personal.

- Informar de la situació els coordinadors o, si no hi són, la directiva.

- Evitar comunicar directament als nens i nenes la vostra desaprovació pel que fa a l’actitud dels pares.

- Un cop consensuades i aplicades les mesu-res, justificar als nens i nenes la decisió que s’ha pres.

- Estar sempre disposats a parlar-ne amb els nens i nenes, quan s’han acabat els entrenaments o abans de començar-los, per dissipar qualsevol dubte o evitar que tinguin idees falses.

- Sempre que un pare vulgui parlar d’aquest fet, rebre’l quan el nen no hi és.

- Parlar amb els nens abans que la família sàpiga les mesures que es volen prendre.

- Adoptar una actitud favorable o contrària amb els nens, en funció de l’actitud dels seus pares.

- Utilitzar el nen (instrumentalitzant-lo) perquè prengui part en la situació i transmeti a casa la vostra desaprovació.

- Aplicar conseqüències en els nens i nenes a causa de les actituds inadequades dels seus familiars.

- Reflexionar sobre el motiu pel qual es dema-na que canvieu la vostra actitud o conducta.

- Si teniu dubtes, buscar el millor moment i lloc per parlar-ho amb el coordinador o directiu.

- Si no esteu d’acord amb la mesura, ja que penseu que no heu incorregut en cap actitud nociva per als vostres fills, mostrar sempre respecte per la norma general i buscar el millor lloc i moment per expressar la queixa, i ser assertius.

- Fer de mitjancer entre el club i els pares més contraris a la decisió i les mesures adoptades.

- Plantejar alternatives perquè siguin estudia-des pel club.

- Un cop heu parlat amb el club, fer comenta-ris a casa o durant els desplaçaments sobre la vostra queixa i desaprovació de la mesura, fent que el nen o nena hi prengui part.

- Utilitzar el nen (instrumentalitzant-lo) perquè faci de portaveu de la vostra queixa amb l’entrenador.

- Mostrar-vos desafiant i no fer cas de les noves mesures.

5. Algunes consid

eracions per sab


Esport indivual. Situació 1 L’infant es nega a a entrenar i vol deixar l’esport

Què poden fer els pares? Què poden fer els entrenadors?

- Comentar el fet a l’entrenador i cercar algun motiu conjuntament.- Parlar amb el vostre fill perquè entengui que voleu solucionar la seva

situació, però que heu d’entendre bé per què vol deixar l’esport.- Un cop esbrinat el motiu, proposar entre vosaltres i l’entrenador

possibles solucions (participar en competicions o deixar-les, millorar i supervisar la relació amb altres nens o nenes, etc.).

- Si finalment no hi ha cap solució viable, o bé, passat el temps, continua volent deixar aquest esport, arribar a un nivell de compromís mínim per part seva i iniciar el procés progressivament.

- Buscar alternatives, bé en altres esports o bé fent activitat física i lúdica de manera regular amb vosaltres.

- No deixar que s’expressi amb claredat.- Creure en els motius que exposa, però no contrastar-los.- No informar-lo dels passos que seguiu per solucionar la situació.- Postergar la reunió amb l’entrenador.- Demostrar una actitud que li fa entendre que no us importa el que li

passa; minimitzar en excés la situació.

- Prejutjar la situació i prendre qualsevol decisió sense mesurar-la amb l’entrenador o corroborar els fets amb l’entrenador.

- Forçar-lo a seguir l’activitat esportiva tot i veure la seva angoixa.- Culpabilitzar altres persones i no buscar una solució.- Permetre que abandoni l’activitat sense donar cap informació.

- Si heu detectat qualsevol motiu que ho expliqui, buscar una solució.- Anticipar-se als fets i davant els primers indicis parlar-ne amb els

pares.- Informar-lo que us heu adonat d’aquest fet i que el voleu ajudar a

resoldre la situació.- Tenir sempre present la possibilitat real que acabi per deixar l’activitat.- Proposar a la família i a ell mateix les alternatives esportives possibles

que hi ha i les més adients.

- Mostrar una actitud que li fa entendre que no us importa el que li pas-sa; minimitzar en excés la situació.

- Parlar-ne amb ell davant altres companys, o fer comentaris explícits quan hi ha més nens o nenes a l’entrenament.

- Prejutjar els pares i caure en tòpics com la sobreprotecció, pensant que els pares en fan un gra massa o que pressionen en excés.

- Pressionar perquè no deixi l’entitat.- Manifestar desaprovació explícita davant seu pel fet d’haver decidit

deixar l’activitat.- Negar-vos a parlar amb els pares.

5. Algunes consid

eracions per sab


Esport individual. Situació 2 L’infant protesta constantment per les decisions arbitrals o del jutge esportiu i es mostra irascible

Què poden fer els àrbitres Què poden fer els pares? Què poden fer els entrenadors? o jutges esportius?

- Durant la competició mostrar serenitat però desaprovació per la seva conducta i perme-tre que l’entrenador sigui qui gestioni el fet.

- Quan acaba la competició, parlar amb ell so-bre els aspectes relacionats amb el respecte, l’empatia i l’autocontrol.

- Parlar amb l’entrenador sobre la seva conducta i plantejar una posició comuna, coherent i complementària envers el fet.

- Si decidiu actuar amb conseqüència, fer-ho sempre amb autocontrol i evitant les actituds punitives i desmesurades.

- Durant el partit o competició, gesticular i cridar la seva atenció per mostra-li la vostra desaprovació.

- Justificar la seva reacció en funció de l’actuació arbitral o les decisions preses pel jutge esportiu.

- Allargar en excés el fet de veure-us amb l’entrenador per parlar de les mesures que es poden adoptar o les possibles solucions.

- Prendre unilateralment decisions que afecten els entrenaments o la competició (castigar-lo sense entrenar-se, no deixar-lo que compe-teixi...).

- Durant el partit, mostrar serenitat però des-aprovació per la seva conducta i aprofitar la primera oportunitat per parlar-hi.

- Si decidiu actuar amb conseqüència, fer-ho sempre amb autocontrol i evitant les actituds punitives i desmesurades.

- Parlar amb l’àrbitre o jutge per donar suport a les seves decisions i adoptar una postura comuna.

- Si us és possible, posposar la conversa amb la família fins a l’acabament del partit o competició.

- Parlar amb els pares sobre la seva conducta i plantejar una posició comuna, coherent i complementària sobre el fet.

- Durant la competició, amenaçar-lo amb possibles conseqüències o represàlies.

- Manifestar una certa actitud de complicitat davant els fets, per justificar-los.

- Posposar la conversa amb la família.- Prendre decisions sense comunicar-les

prèviament a la família.- Negar-vos a consensuar les decisions amb

la família.

- Prendre mesures desproporcionades o que el ridiculitzin.

- Reforçar les seves accions mostrant aprovació pel que ha fet i justificant-ho per l’actuació arbitral o del jutge esportiu.

- Parlar amb ell per informar-lo que la seva actitud no és permesa i que ha de millorar-la.

- Oferir-vos a parlar amb l’entrenador per mirar d’informar-vos de com veu ell els fets.

- Mostrar domini i control del vostre llenguatge gestual quan cal actuar sancionant.

- Fer-li entendre el concepte de responsabilitat i conseqüència.

- Donar-li una oportunitat, informar-lo i intentar corregir-lo i ser conseqüents.

- Mostrar-vos poc comunicatiu i disposat a parlar dels fets i les mesures que es volen adoptar.

- Actuar de forma punitiva i alterar el vostre criteri pel que fa a la seva actitud.

- Perdre el control i buscar l’enfrontament.

5. Algunes consid

eracions per sab


Esport individual. Situació 3 L’infant es mostra molt nerviós dies abans de la prova o competició i arriba a canviar els hàbits de menjar i de dormir

Què poden fer els pares? Què poden fer els entrenadors?

- Parlar amb ell per trobar els motius que el fan estar tan neguitós.- Oferir-vos a mirar d’ajudar-lo en allò que sigui possible.- Buscar tècniques de relaxació per ajudar-lo a calmar-se.- Valorar amb ell el fet que possiblement deforma les coses sobre la

competició, com ara fer-se mal, defraudar algú, admetre només la victòria, que els altres es riguin d’ell si perd...

- Establir rutines els dies abans dels partits o competicions per millorar el descans.

- Parlar amb l’entrenador per copsar el seu punt de vista.- Plantejar-vos que deixi de participar en competicions esportives i

consensuar-ho amb l’entrenador abans de comunicar-li-ho. - Buscar assessorament professional d’un psicòleg esportiu.

- Descarregar la tensió demostrant un excés d’atenció al fet. - Mostrar la mateixa angoixa i preocupació que ell.- Acceptar de seguida les seves explicacions sense mesurar la pers-

pectiva que l’entrenador pot tenir dels fets.

- Enfadar-vos per la seva angoixa i demostrar incredulitat.- Amenaçar-lo de deixar-lo sense fer esport o competir.- Castigar-lo.

- Parlar amb ell per saber què el fa estar tan neguitós davant la competició.

- Explicar-li clarament quina és la vostra posició davant la competició i què n’espereu.

- Emfatitzar per sobre de tot els objectius de rendiment, és a dir, les tasques a fer durant el partit o competició, i no tant el resultat o la victòria.

- Parlar amb els pares per poder ajudar-los a buscar una solució i perquè expliquin al fill els mateixos arguments sobre la competició.

- Plantejar rutines als entrenaments perquè es diverteixi i generi unes expectatives coherents sobre la competició.

- Explicar-li les vostres vivències com a esportista (en el cas d’haver competit) i fer-li veure que els nervis formen part d’un procés natural davant els reptes.

- Mostrar-vos poc sensible a les seves emocions d’angoixa davant la competició.

- Prejutjar-lo i no valorar si les explicacions que ens dóna són certes.

- Parlar de la seva actitud envers la competició en termes de covardia. - Forçar-lo a competir.

87

Arribats en aquest punt, aportem algunes recomanacions finals als principals agents implicats en l’esport de base.

Aquesta breu descripció pot servir de síntesi de les idees que s’han anat exposant en apartats anteriors i han d’ajudar a reforçar el rol dels adults que envolten els nens i nenes que fan esport. S’ha optat per parlar de quatre dels agents (pares, entrenadors, àrbitres i directius), escollint els que exerceixen una influència més marcada en el petits esportistes.

6.1. Pares

Si hem de destacar la funció més rellevant d’un pare o una mare és, sens dubte, el fet que s’haurien de limitar a fer de pares, és a dir, centrar-se a estendre a l’es-port les mateixes funcions que són pròpies de casa, sense pretendre adoptar el paper de cap altre col·lectiu. Així doncs, és important que els pares segueixin tant com puguin les indicacions que veurem a continuació.

• Si no coincidiu amb la visió de l’entrenador, comuniqueu-li-ho en un lloc i un moment sense la presència dels nens.

• Sempre que pugueu, procureu de controlar les emocions d’ira i esperar que baixin en intensitat per actuar.

• Davant els nens, feu costat als àrbitres, als entrenadors i al club, per reforçar el seu paper.

• Heu d’animar, però no sempre cridant.

• Conegueu l’esport que practiquen els vostres fills.

• Actueu com a bons models de conducta perquè els vostres fills puguin imitar les vostres actituds.

6. Recomanacions per a cada col·lectiu

6. Recomanacions per a cada col·lectiu 88

• Garantiu que els vostres fills arribin puntualment als partits.

• Reconegueu i accepteu els vostres límits dins el club o entitat.

• Informeu-vos sobre la dinàmica del club i trieu el més adient a les necessitats del vostre fill.

• Animeu el vostre fill quan s’esforci, encara que perdi o falli.

• Rebeu els adversaris del vostre fill cordialment i amb amistat.

• Aplaudiu els encerts dels vostres fills, però també els dels contraris.

• Mantingueu contacte periòdic amb l’entrenador.

• Dipositeu en l’entrenador la plena competència i confiança en la formació es-portiva del vostre fill.

• Col·laboreu amb el club o entitat de tant en tant.

Si voleu saber quin tipus de pare o mare sou, podeu invertir uns segons a respon-dre a les qüestions següents.

Quin tipus de pare o mare sóc?

1. Em dedico a donar instruccions tècniques durant el partit.

2. Quan el meu fill o el seu equip perden, m’enfado i perdo els nervis.

3. Alguna vegada he ridiculitzat o insultat els seus adversaris.

4. Sovint em queixo de les decisions de l’àrbitre amb comentaris ofensius contra ell.

5. Somio que el meu fill sigui un gran campió

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, potser vol dir que us preneu l’esport del vostre fill massa a pit. Seria bo que acceptéssiu que es tracta d’un esport i d’unes experiències seves. Potser, amb la vostra actitud, el vostre fill experimenta més tensió i no gaudeix de l’esport.


1. Quan acaba el partit o la competició sempre li demano com s’ho ha passat.

2. Si les coses en el partit o la competició no van bé, intento demostrar-li calma i aprovació.

3. Quan té una conducta antiesportiva, li faig saber que això no m’agrada i busquem alternatives.

4. Demostro interès per allò que el preocupa del seu esport, i si cal en parlo, privadament, amb l’entrenador.

5. De tant en tant ajudo el club en allò que puc.

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, es podria considerar que sou pares o mares conscients del vostre paper. Segurament el vostre fill veu en vosaltres un bon model de conducta. Segur que gaudeix de l’esport sense por que desaproveu el que fa.

6.2. Entrenadors

La funció principal d’un entrenador és d’ensenyar al nen l’esport, i amb l’es-port, contribuir a educar-lo de manera integral en tots els aspectes que poden condicionar les seves accions i actituds. Això significa que aquesta figura ha de ser considerada un agent que forma a nivell integral, és a dir, més enllà del fet esportiu. Us descrivim algunes de les consideracions a tenir en compte en la vostra tasca:

• Definiu clarament els valors i actituds que voleu transmetre i que voleu que el nen o nena adopti.

• Eduqueu els hàbits de salut i d’higiene que han d’acompanyar el desenvolupa-ment de la pràctica esportiva.

• Sigueu un exemple de conducta i actitud a seguir pels nens, perquè la vostra influència en ells és molt important.

• Sigueu coherents: les vostres accions i les vostres paraules han de coincidir.

• Busqueu moments per mostrar la vostra aprovació i suport, tant als nens com als familiars que els acompanyen.


• Mostreu un cert grau de flexibilitat a l’hora de resoldre els conflictes que sorgeixin.

• Controleu les vostres reaccions davant els errors o els encerts dels nens.

• Establiu espais i moments per reunir-vos amb els pares i mares, ja sigui de ma-nera informal o amb reunions ja concretades durant la temporada.

• Demaneu el compromís i implicació en el vostre projecte formatiu i amb els objectius que us heu marcat.

• Resoleu els dubtes que sorgeixin respecte a la vostra activitat i informeu-ne.

Si voleu saber quin tipus d’entrenador sou, podeu invertir uns segons a respondre a les qüestions següents.

Quin tipus d’entrenador sóc?

1. Si els nens perden, haig de manifestar amb rotunditat la meva desaprovació.

2. Si perdem el partit, m’enfado i penso en les conseqüències a aplicar.

3. Alguna vegada he ridiculitzat o insultat els adversaris.

4. Sovint em queixo de les decisions de l’àrbitre, amb comentaris ofensius contra ell.

5. El meu somni és tenir un equip de nens campions.

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, potser mesureu l’esport des d’una perspectiva exclusivament competitiva. Seria bo que ampliéssiu la visió i els objectius perquè l’experiència esportiva fos una eina per generar millores no tan sols esportives, sinó generals sobre els nens i les nenes. Potser amb la vostra actitud els petits esportistes experimenten més tensió i no gaudeixen tant de l’esport com podrien.

1. Abans de parlar amb els nens sobre el resultat del partit, deixo passar uns dies i reflexiono.

2. Intento reforçar tant els encerts com els intents dels nens i nenes.

3. Davant les conductes antiesportives dels meus jugadors, actuo amb autocontrol i reflexiono sobre el fet, però quan ja han passat uns quants dies.


4. Em mostro accessible als pares i familiars per si necessiten resoldre qualsevol dubte.

5. Considero que la meva funció va més enllà dels resultats esportius.

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, es podria considerar que sou entrenadors conscients del vostre paper. Segurament els jugadors veuen en vosaltres un bon model de conducta. Segur que gaudeixen de l’esport sense por que desaproveu el que fan.

6.3. Àrbitres

La figura arbitral representa el paper més significatiu en la competició esportiva de base. La seva funció és imprescindible per al bon funcionament dels partits i les competicions i això exigeix que la formació i el control de les emocions siguin màxims per poder desenvolupar perfectament aquest rol. Us descrivim algunes de les consideracions a tenir en compte en la vostra tasca:

• Formeu-vos adequadament i feu periòdicament accions de reciclatge.

• Intenteu tenir una actitud d’autoexigència en tots els nivells (formació, prepa-ració física, actitud...).

• Per garantir el principi d’imparcialitat, heu de poder-vos aïllar de l’entorn i fo-calitzar l’atenció en el joc.

• Sigueu conseqüents amb les vostres decisions i mantingueu un criteri cohe-rent durant tot el partit.

• Adopteu un paper formador en el reglament i no pas punitiu.

• Controleu el vostre llenguatge corporal; demostreu autocontrol i seguretat.

• Heu de mostrar-vos motivats per tots els partits, de qualsevol nivell o edat.

• Busqueu el respecte dels nens i nenes, però també de la resta d’agents impli-cats en la competició: mostreu-vos segurs de les vostres decisions, però con-ciliadors en els moments de discrepància.

• Centreu tots els esforços a fer del joc una eina d’aprenentatge del reglament i de diversió a través de la seva correcta aplicació.

Si voleu saber quin tipus d’àrbitre sou, podeu invertir uns segons a respondre a les qüestions següents.


Quin tipus d’àrbitre sóc?

1. Quan les conductes dels nens són de desafiament cap a mi, imposo la meva autoritat amb contundència i sense diàleg possible.

2. L’única solució és expulsar els nens o nenes que cometen infraccions reiterades.

3. Alguna vegada he reaccionat amb ira a l’hora d’imposar una sanció.

4. Si els entrenadors es queixen de les meves decisions, m’hi enfronto per fer valdre la meva autoritat al camp.

5. La meva única meta és poder «xiular» o jutjar les categories principals.

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, potser és que us costa de mantenir l’autoritat amb control i confiança. Penseu que no és una qüestió de força sinó de comunicació i assertivitat. Seria bo, també, que reflexionéssiu sobre els motius d’arbitrar, perquè potser no són els més adients per treballar amb l’esport de base, ja que cerqueu un model més sènior.

1. Si un nen es queixa de la meva decisió o em desafia, em mostro calmat però li faig saber que aquesta actitud no és permesa.

2. Quan els nens cometen infraccions reiterades, necessito parar el joc per explicar-los per quin motiu això no pot continuar.

3. Tot i enfadar-me de tant en tant, centro el meu esforç en la meva tasca i mantinc un discurs intern que em permet relativitzar els fets.

4. Si els entrenadors es queixen de les meves decisions, m’hi adreço amb seguretat i assertivament els adverteixo de les conseqüències de la seva conducta.

5. Tot i voler arbitrar categories de més nivell, gaudeixo de la meva funció educativa com a àrbitre quan estic amb la base.

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, es pot considerar que sou àrbitres amb una gran capacitat per assumir el vostre paper dins l’esport de base, que us mostreu segurs, i això no us priva d’imposar les vostres decisions amb autocontrol, i les podeu justificar sense caure en una actitud dictatorial. Gaudiu de la vostra tasca i esteu motivats.


6.4. Directius

Finalment, dediquem un apartat a la figura dels directius, ja que ells marquen les pautes i orienten la tasca del centre o club esportiu. Considerem que aquest col-lectiu és un dels agents relativament allunyats dels nens a efectes pràctics, però els qui l’integren exerceixen una gran influència en el seu desenvolupament, perquè les seves decisions donen caràcter al club i, per tant, a la seva metodologia i objectius. Descrivim algunes de les consideracions a tenir en compte per a la tasca directiva.

• Marqueu amb claredat les directrius principals que orientin els altres membres de l’entitat esportiva cap a una filosofia de club.

• Considereu que la vostra entitat o club ha de permetre formar i educar tots els seus integrants en aspectes tècnics, de conducta, ètics i morals, com tam-bé en els relacionats amb uns hàbits higiènics i saludables i amb valors cívics aplicables fora de l’àmbit esportiu.

• Redacteu unes normes internes que permetin a tots els membres del club en-tendre els límits de les seves actuacions i anticipar les conseqüències d’in-complir-les.

• Vetlleu perquè tots els entrenadors i altres tècnics tinguin les nocions tècni-ques necessàries per desenvolupar amb èxit la seva tasca i per garantir que disposen de les competències personals adequades al grup de nens i nenes amb què treballaran.

• Proposeu el màxim nombre d’accions i projectes que permetin entendre i as-similar els valors cívics de l’esport, als tècnics, als nens i nenes i a les famílies del vostre club o entitat.

• Garantiu l’organització de competicions, o fórmules competitives que fomen-tin el repte i la superació en els nens i nenes, i no solament la victòria o l’excel-lència esportiva.

• Busqueu fórmules per incentivar les bones pràctiques i actuacions de qualse-vol membre de l’entitat esportiva.

• Apliqueu sempre la «regla de les tres C»: sigueu Conseqüents, sigueu Cons-tants i sigueu Coherents.

• Cerqueu dinàmiques per cohesionar tots els tècnics del vostre club o entitat.

Si voleu saber quin tipus de directiu sou, podeu invertir uns segons a respondre a les qüestions següents.


Quin tipus de directiu sóc?

1. Aplico les normes en funció de la importància que té el nen o nena per a l’equip.

2. El meu paper m’obliga a prendre decisions unilaterals.

3. Visc amb molta intensitat l’esport i sóc el màxim seguidor del meu club.

4. Tot i que voldria, no em puc dedicar més al club.

5. Tinc en compte tota l’entitat, però la meva prioritat és el primer equip.

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, vol dir que, per diferents motius, us costa exercir les vostres tasques com a directiu. Les vostres accions poden estar més orientades als resultats esportius i podeu acabar per causar greuges comparatius i no aplicar el principi d’equitat. Aneu amb compte a l’hora de definir el vostre paper durant les competicions, ja que, més que un directiu, podeu semblar un seguidor.

1. Aplico el reglament intern de forma conseqüent a tots els membres de l’entitat o club.

2. Acordo i baso les meves decisions en l’equip directiu i actuem amb consens.

3. Tot i gaudir dels nostres equips, tinc una postura moderada i respectuosa durant els partits.

4. Conformo un equip directiu per poder delegar les meves funcions i garantir el funcionament del club.

5. Totes les categories són importants i tenen el mateix valor, estiguin al nivell que estiguin.

Si heu marcat totes o la gran majoria d’afirmacions, us podeu considerar un directiu conscient del vostre rol, i ferm a l’hora d’aplicar les normes i límits del club, però amb un caràcter equitatiu per evitar greuges comparatius. Reforçant el treball d’equip, sabeu delegar per agilitzar el funcionament del club. Procureu potenciar les diferents categories sense donar prioritat a cap d’elles.

95

7. Recomanacions generals

Certs processos emocionals afecten igual qualsevol persona implicada en l’esport, és a dir, tots podem notar que ens costa controlar els impulsos, o bé que necessi-tem tolerar la frustració per evitar problemes, sigui quin sigui el nostre paper dins el món de l’esport de base. Amb aquest punt, volem, finalment, aportar una visió general dels recursos que podem aplicar quan ens trobem en situacions esporti-ves i que ens ajuden a mantenir una conducta positiva envers l’esport. Definirem alguns dels processos emocionals que es produeixen quan participem en l’esport infantil i aportarem possibles eines per respondre-hi.

7.1. Controlar els impulsos

Després d’actuar impulsivament, tendim a penedir-nos d’allò que hem fet, però de vegades ja és tard. Hem d’entendre que de vegades demanar perdó pels nostres actes o paraules no soluciona les conseqüències de la nostra conducta, sobretot quan els més petits ens observen i arriben a imitar-nos.

Una conducta impulsiva és el resultat de no haver-nos aturat a mesurar les con-seqüències d’una acció o una paraula, de no haver frenat per un instant aquella acció o aquella paraula per trobar-hi alternatives. El fet de parar, d’observar la si-tuació, trobar-hi solucions, triar-ne una altra tenint en compte les conseqüències i finalment actuar, ens aporta un control del nostre comportament que evita molts problemes. Hem d’inhibir l’impuls automàtic i fer una reflexió prèvia.

Generalment es recomana als nens i nenes (tot i que això també és aplicable als adults) que respirin profundament, que comptin fins a tres o que s’aturin una es-tona a pensar; tot això són recursos necessaris que ajuden a evitar una acció pre-cipitada, però hem de donar unes pautes a aplicar durant aquest espai de temps, per poder arribar a trobar la solució òptima.

7. Recomanacions generals 96

Podem representar el procés de «diàleg intern» que ha de tenir una persona que vol resoldre una situació de manera mesurada i no impulsiva:

Per respondre adequadament a una situació difícil, cal actuar de manera planifi-cada i tenir la capacitat de considerar totes les alternatives possibles.

El gràfic següent resumeix aquest procés.

Taula 6. Diàleg intern

Què em dic a mi mateix? Què faig?

«Para i pensa què vols aconseguir» Defineixo què vull aconseguir, quin és l’objectiu que cerco.

«Què està passant» Observo la situació i miro exactament què succeeix.

«A veure, què puc fer?» Penso el màxim nombre possible de solucions o reaccions, com si fos una pluja d’idees.

«Més val que triï amb calma» Escullo una solució pensant en les seves conseqüències.

«No t’embalis» Actuo amb calma, buscant l’obtenció del meu objectiu.

«Molt bé! Ho has aconseguit» Avaluo si he aconseguit l’objectiu i si he estat efectiu, mesurant les conseqüències reals.

Para Mira TriaPensa Comprova

Gràfic 3. Control dels impulsos


7.2. Comunicar-se de manera efectiva

Comunicar és el procés pel qual els individus es transmeten mútuament informació, idees, actituds i emocions.

J.W. Vander Zanden (1986)

Anteriorment, en aquest mateix manual, hem parlat de la importància que té la comunicació entre els diferents agents protagonistes del món esportiu de base. Volem donar algunes guies per assolir una comunicació eficaç. Però abans cal tenir en compte que, en l’àmbit de l’esport infantil, els clubs i les entitats han de garantir espais i moments perquè la comunicació sigui possible, és a dir, habili-tar sales o despatxos, preveure reunions periòdiques entre pares i entrenadors, preparar activitats de club que portin a la trobada dels membres del club fora d’aquest, etc.

Les orientacions que trobem a continuació ens poden ajudar a l’hora de garantir una comunicació efectiva:

• Escolteu els altres, i així sereu escoltats per ells.

• Intenteu no caure en prejudicis i atengueu allò que us diuen.

• Expresseu-vos amb claredat i utilitzant un llenguatge adequat.

• Més que buscar la discussió, parleu per trobar una solució als problemes.

• Absteniu-vos d’interpretar en excés allò que veieu i espereu-vos a poder par-lar per jutjar.

• Intenteu compartir un llenguatge o argot comú.

• Poseu-vos en el lloc de l’altre (empatia).

D’altra banda volem fer referència a un fet que, en certes ocasions, dificulta molt la comunicació, o si més no la condiciona de manera important: ens referim a la profecia autocomplerta o efecte Pigmalió. Aquest efecte es produeix quan rebem una informació prèvia en forma de comentari o creença sobre un fet o una perso-na. Amb aquesta informació ens creem unes expectatives i, aleshores, la nostra conducta i actituds (condicionades pels comentaris que ens han fet anteriorment) fan que allò que ens imaginàvem acabi per esdevenir-se.

Vegem-ne un exemple. Sou entrenador d’un equip femení de bàsquet i us han informat especialment sobre dues noies. L’entrenador que l’any passat portava aquest equip us explica que la Laia és una jugadora excepcional i que promet


molt en aquest esport; així és que genereu unes expectatives positives sobre ella i creieu que és una jugadora amb talent. En canvi, us han parlat també de la Núria, remarcant que és una jugadora amb molt bona predisposició però amb escasses possibilitats de millora; genereu, doncs, unes expectatives baixes sobre el poten-cial de la Núria. Ja a l’entrenament, en una situació en què totes dues participen juntes en un exercici, la Laia fa d’atacant, i la Núria, de defensora. La Laia comet una errada i, per corregir-la, li feu repetir l’exercici mentre l’animeu a fer-ho millor i li doneu unes instruccions tècniques. En canvi, quan la Núria es troba en el paper de l’atacant i comet el mateix error, us limiteu a dir-li que «ja està bé», que «no passa res», «ja et sortirà». Li dediqueu ostensiblement menys temps en les instruccions tècniques. Segurament si creieu que la Laia té molt potencial, intentareu treure-l’hi i dedicar-li molt de temps; en canvi, si penseu que la Núria té mancances, la quantitat i la qualitat de les consignes que li oferireu poden ser més pobres. Evi-dentment, si això fos així, el resultat seria que la Laia tindria més oportunitats de millorar que no pas la Núria i segurament acabaria passant allò que ja crèieu, no tant perquè fos cert, sinó perquè hauríeu provocat que fos així.

Per evitar aquest efecte és bo considerar el següent:

• Escolliu bé quines fonts d’informació utilitzeu.

• Sigueu flexibles i considereu que, potser, aquesta informació prèvia no és tan certa, o bé que us podeu haver equivocat.

• Espereu el temps oportú per observar i decidir amb més objectivitat.

Finalment, cal tenir en compte que gràcies a una correcta comunicació teniu ga-rantida la cohesió, implicació i compromís dels membres d’un club o entitat es-portiva, i això us ajudarà a resoldre problemes de manera més efectiva.

7.3. Generar i potenciar l’empatia

Quan els més petits fan esport ens resulta relativament fàcil posar-nos a la seva pell i intuir les seves emocions o sentiments; ens imaginem amb facilitat què de-uen sentir. D’aquest fet en diem empatia: posar-nos a la pell de l’altre.

El cas és, però, que mantenir una conducta empàtica envers els nens i nenes que practiquen esport és relativament fàcil, bé sigui pel nostre vincle amb ells com a familiars, bé sigui perquè ens hi veiem reflectits i ens imaginem allò que sentíem quan teníem la seva edat.


Però quan realment és important demostrar que sabem tenir empatia és en els moments de conflicte, ja que una posició massa rígida, en la qual només podem veure la situació des del nostre punt de vista, comporta un augment o manteni-ment dels problemes. Hem de ser capaços d’intuir com veu la situació la persona amb qui tinc el conflicte, ja que d’aquesta manera em pot resultar més fàcil enten-dre per què actua d’una determinada manera.

El que proposem amb aquest apartat és que, davant les situacions de conflicte o discrepància, siguem capaços de fer un exercici de «flexibilitat» mental i ens po-sem a la pell dels altres per entendre’ns-hi una mica millor. Tal vegada l’empatia ens ha de frenar, és a dir, el fet de saber que allò que estic a punt de fer pot provo-car mal o patiment m’ha de fer aturar i desistir-ne. És a dir, si abans d’actuar pen-so en les emocions que poden sentir els altres i no tan sols en les meves, potser actuaré de manera més moderada i empàtica.

Us aconsellem que us feu aquestes preguntes abans d’actuar per així poder ser més empàtics:

• Com veu l’altre la situació?

• Què deu sentir?

• Com se sentirà si faig això o allò?

• Voldria que algú em fes sentir així?

• Puc entendre-ho i tolerar-ho?

7.4. Generar i potenciar l’assertivitat

Com és evident, tots tenim les nostres pròpies idees i, com hem explicat en el punt anterior, també tenim una visió concreta del nostre entorn. Les situacions esportives en general, i concretament en les de l’esport base, generen opini-ons diverses, punts de vista particulars que en ocasions difereixen força dels altres. Actuar amb assertivitat en aquestes situacions ens resulta eficaç per dos motius:

• Ens ajuda a defensar les nostres idees o postures sense ofendre l’altre.

• Podem defensar els nostres drets sense menystenir els dels altres.


A continuació exposem un patró de conducta que ens pot ajudar a actuar de ma-nera assertiva, i també el podem ensenyar als més petits:

Prenc consciència que algú no respecta els meus drets

Busco el millor moment, mostro

seguretat i autocontrol

Acabo la conversa

i evito un conflicte més

gran

Dic a aquesta persona que

no m’agrada el que fa

Gràfic 4. Com defenso els meus drets

Quarta partRecull d’accions exemplars en valors

Incloem tot seguit una sèrie de fitxes que corresponen a diferents accions exemplars en valors que, actualment, es duen a terme a la província de Barcelona. El seu denominador comú és servir de plataforma de sensibilització i conscienciació de la importància de viure l’activitat física i l’esport en general des del punt de vista del joc net i el manteniment d’actituds i comportaments correctes, dins dels terrenys de joc i fora, per part dels diferents agents implicats. L’objectiu de les fitxes és transferir informació sobre experiències reeixides en aquest àmbit: les motivacions, alguns dels factors que han permès assolir resultats positius, una descripció i, sobretot, la referència, que pot resultar útil per aprofundir en aspectes més concrets.D’una banda, trobareu potents campanyes municipals i altres iniciatives més subtils, que intenten trobar en l’esport un valor afegit al treball educatiu i de millora de conductes i relacions interpersonals. També es presenten iniciatives d’entitats que pretenen entomar els valors com a definició del propi model d’actuació, vinculant-los a l’activitat diària del club en totes les facetes i estructures.

Recull d’accions exemplars en valors 103


Campanya «Compta fins a tres i...»

Barcelona

Competicions esportives en edat escolar organitzades a Barcelona

Accions inicials

- Publicació i distribució de materials de difusió del contingut de la campanya (tríptic, cartell, pàgina web).

- Cicle de xerrades de presentació de la campanya als districtes de la ciutat.

- Atorgament de premis anuals a l’esportivitat (curs 2001-2002).

Projectes derivats

- El curs virtual «Esport i valors en edat escolar», adreçat a professionals de l’esport escolar que volen ampliar la seva formació relacionada amb l’educació en valors (curs 2003-2004).

- L’activitat «A la grada i al camp: Fair Play», per a l’educació de l’afició, organitzada a Barcelona amb motiu de la UEFA/CAF Meridian Cup (2007), que ha continuat amb el projecte «Grada Jove».

Taula de l’educació física i l’esport en edat escolar de Barcelona promoguda per l’Ajuntament de Barcelona.

Institut Barcelona Esports, Aj. de Barcelona / Consorci d’Educació de Barcelona / Àrea d’Esports, Diputació de Barcelona / Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya / Consell Escolar Municipal Barcelona / Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) / Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) / Facultat de Formació del Professorat, Universitat de Barcelona / INEFC Barcelona / Facultat PCEE Blanquerna, Universitat Ramon Llull / Col·legi Oficial de Llicenciats en Ciències d’Activitat Física i l’Esport de Catalunya (COPLEFC) / Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) / Associació de Mestres Rosa Sensat / CET10 / Associació Esportiva L’Eixample.

- Motivar la reflexió, sensibilitzar i informar sobre els valors educatius de l’esport.

- Sensibilitzar, informar i orientar les famílies sobre el seu paper en la transmissió de valors a través de l’activitat esportiva.

- Oferir recursos didàctics als diferents agents de l’esport en edat escolar per educar en valors amb caràcter intencional i explícit.

- Aconseguir la implicació activa de tots els sectors responsables de l’educació esportiva dels més joves.

Localització

Modalitat esportiva

Ens/organisme promotor

Tipus d’acció desenvolupada

Ens/organismes que hi intervenen

Objectius


- Fomentar el desenvolupament d’actuacions relacionades amb l’educació en valors mitjançant l’esport entre les entitats i els centres educatius de Barcelona i fer-les extensives als altres municipis de la província.

La Taula de l’Educació Física i l’Esport en edat escolar de Barcelona, creada l’any 2000, es manté com un espai de trobada entre institucions i entitats procedents dels mons educatiu i esportiu per proporcionar un espai de reflexió, debat, intercanvi i consens, amb l’objectiu d’establir, reforçar i consolidar el valor educatiu de l’activitat física i esportiva.

La coordina l’Institut Barcelona Esports, mentre que la Diputació de Barcelona és la responsable d’estendre les iniciatives i projectes, desenvolupats inicialment a la capital, a la resta de la província.

Amb la intenció d’arribar a tots els agents de l’esport en edat escolar, al llarg del temps s’han desenvolupat accions molt diverses d’educació en valors:

- La campanya «Compta fins a tres», que difon orientacions adreçades a les famílies d’esportistes en edat escolar mitjançant tríptics, cartells i un quadern (curs 2000-2001). Tot el material es pot trobar a la pàgina web <www.comptafinsatres.com>

- El contingut de la campanya, així com altres de relacionats amb l’educació en valors a través de l’esport, també s’ha difós a través d’un cicle de xerrades a Barcelona i als municipis de la província vinculats al programa d’esport escolar de la Diputació (des del curs 2000-2001).

- El curs 2001-2002 es van instaurar els premis «Compta fins a tres» a l’esportivitat, que inicialment s’atorgaven únicament a esportistes i aficions segons la valoració arbitral de la seva conducta durant les competicions. En les tres últimes edicions, els guardons s’han fet extensius a persones, entitats, municipis i col·lectius que treballen per promoure la vessant inclusiva i educativa de l’esport escolar. Anualment, la Diputació de Barcelona proposa un premi a la millor experiència municipal de la província desenvolupada en aquest àmbit.

- El curs 2003-2004, amb l’objectiu de potenciar la formació en l’àmbit de l’educació en valors dels professionals de l’esport en edat escolar, es va convocar el curs virtual «Esport i valors en edat escolar», on, tant teòricament com pràctica (amb activitats sobre casos), es tracten qüestions tan diverses com el paper de les famílies, la competició esportiva, el sexe dels esportistes o els mitjans de comunicació, entre altres.

Continuació


Descripció

http://www.comptafinsatres.com


- L’activitat «A la grada i al camp: Fair Play» (febrer 2007) es va produir amb motiu de la celebració a la nostra ciutat de la UEFA/CAF Meridian Cup, on participaven joves seleccions continentals de l’Àfrica i Europa. Amb uns materials didàctics elaborats especialment, l’alumnat de diversos centres educatius va treballar sobre l’animació respectuosa en espectacles esportius i va assistir com a públic a un dels partits de la competició. Arran d’aquesta activitat i amb el suport dels principals clubs esportius de la ciutat, es creà el programa «Grada Jove» (curs 2007-2008), que continua la tasca d’educació de l’afició.

Barcelona i província

Institut Barcelona Esports, Ajuntament de Barcelona

Tècnic de promoció i esdeveniments esportius: Marc Llinàs

[email protected]

tel. 93 402 30 00

Pàgina web de la campanya: <www.comptafinsatres.com>

Agents a qui s’adreça

Abast territorial

Referència

PERSONALTÈCNIC

FAMÍLIAESPORTISTA

Continuació

http://www.comptafinsatres.com


Campanya «Fem equip, fem ciutat»

Caldes de Montbui (Barcelona)

Aquesta mateixa actuació, tot ajustant-la a les respectives realitats, es fa a: Castelldefels, Sant Feliu de Codines, Mataró, Sant Vicenç dels Horts, alguns districtes de Barcelona...

Les corresponents a les entitats municipals adherides a la campanya

Campanya

Fundació FC Barcelona Cooperativa setanta SCL (coordinadors del projecte)

Ajuntament de Caldes de Montbui i diferents entitats del municipi: Esport Ciclista Calderí, Club de Futbol Caldes, Club d’Hoquei Caldes, Club de Natació Caldes, Associació de Futbol Sala de Caldes, Club d’Escacs Caldes i Club Bàsquet Caldes.

- Introduir als clubs esportius polítiques de gestió educativa explícites, sistemàtiques, efectives i sostingudes.

- Implicar tots els agents vinculats a l’esport (entitats, clubs, famílies, ciutadania, esportistes...) en el treball dels valors.

El model es presenta com a instrument permanent de polítiques sostingudes de foment de la millora de la qualitat en la funció socialitzadora de la pràctica esportiva. S’afavoreix tant la gradual consolidació en els clubs esportius d’una percepció clara, explícita i compartida del seu paper en l’àmbit de l’educació i la cohesió social, com la implantació de polítiques de gestió orientades a fer de l’esportivitat un eix fonamental de la gestió de les entitats i a sistematitzar i documentar els processos interns perquè siguin coherents amb la finalitat educativa.

Inicialment es va presentar com una eina que, a llarg termini, hauria de facilitar el diàleg, la comprensió, la companyonia i la pràctica esportiva crítica i coherent.

Aspectes com la formació de tècnics, l’aplicació d’eines educatives en l’esport i les xerrades a famílies són les principals accions vertebradores del projecte. La proposta s’acompanya d’un portal en què la interacció permet ampliar el ventall d’intercanvi d’experiències.


Localització

Modalitat esportiva




Objectius

Descripció


PERSONALTÈCNIC

DIRIGENTS i/oDIRECTIUS

FAMÍLIAESPORTISTA


Municipi

Ajuntament de Caldes de Montbui

Tècnica: Montse Arseda

tel. 93 862 70 24

[email protected]

<www.caldesdemontbui.cat>

Abast territorial

Referència

Continuació

http://www.caldesdemontbui.cat


Campanya «Jugant net, hi guanyem tots»

Sant Boi de Llobregat (Barcelona)

Les corresponents a les entitats municipals adherides a la campanya

Campanya

Unitat de Promoció Esportiva Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (creadors del projecte)

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i diferents entitats del municipi: Consell Comarcal del Baix Llobregat (Jocs Esportius Escolars), Club de Futbol Ciutat Cooperativa, Club de Futbol Casablanca, Club de Futbol Marianao-Poblet, Club de Futbol Santboià, Club de Futbol Vinyets-Molí Vell, Escola Esportiva Llor.

- Conscienciar i sensibilitzar els agents implicats en aquest programa esportiu –entrenadors, pares i jugadors– de la importància de mantenir actituds i comportaments correctes dels valors educatius implícits en la pràctica esportiva en els terrenys de joc i a les grades, així com dels valors educatius implícits en la pràctica esportiva.

Conjunt d’actuacions encaminades a promoure les bones pràctiques en l’esport de tots els agents implicats en el fet esportiu: espectadors (pares i mares), jugadors, àrbitres i entrenadors.

Actuació AEs tracta d’un sistema de classificació paral·lela a la quantitativa (gols a favor, gols en contra). Durant els partits que es disputen, el col·lectiu arbitral respon a un test de valoració de cada equip. Es valora l’actitud i el comportament dels jugadors (màxim de 5 punts); del públic, pares i mares (màxim, 1 punt) i de l’entrenador (màxim, 2 punts); els altres 2 punts s’assignen a aspectes organitzatius.

Actuació BCom a actuació complementària, s’organitzen jornades de sensibilització i conscienciació sobre les bones pràctiques en l’esport. En el transcurs de les jornades es llegeix una «carta sensibilitzadora» i es reparteixen targetes que recomanen adoptar actituds correctes tant pel que fa als jugadors com als pares i els àrbitres..


PERSONALTÈCNIC


FAMÍLIAESPORTISTA

Localització

Descripció

Modalitat esportiva




Objectiu



Municipi

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Unitat de Promoció Esportiva i Cohesió

Mònica García Alcázar

[email protected]

tel. 93 635 12 00, ext. 149

<www.santboi.cat>

Abast territorial

Referència

Continuació

http://www.santboi.cat


Campanya «L’esport ens educa i ens fa grans»

Vilanova del Camí (Barcelona)

Qualsevol modalitat esportiva d’esport base

Campanya

Àrea d’Esports Municipal

Diputació de Barcelona, entitats esportives municipals amb esport de base i Escola Esportiva Municipal

- Reflexionar i trobar eines per descobrir en l’esport un valor afegit al treball educatiu i de millora de conducta.

Tres fases1. Conscienciació de juntes i coordinadors.2. Formació: taula rodona de monitors i tècnics.3. Difusió de material a les famílies i als esportistes i aplicació de les pautes per part de monitors i tècnics: díptic «Posem-nos al seu lloc»

Local i comarcal / model extensible

Ajuntament de Vilanova del Camí

Tècnica d’Esports: Núria Fàbregas Bujons

[email protected]

tel. 93 805 44 11

Localització

Modalitat esportiva




Objectiu

Descripció


PERSONALTÈCNIC

ÀRBITRES i/oJUTGES


FAMÍLIAESPORTISTA

Abast territorial

Referència


L’esport educa, fem-ho bé

Mollet del Vallès (Barcelona)

Disciplines practicades pels clubs i les escoles de la vila

- Signatura del manifest «L’esport educa, fem-ho bé!» per tots els presidents i representats de les escoles de l’esport en edat escolar.

- Jornada sense àrbitres, dins del programa dels Jocs Esportius Escolars: pares, mares, entrenadors i delegats, equipats amb la samarreta del programa, assumeixen per un dia el rol d’àrbitre.

- Classificació d’esportivitat: classificació paral·lela a la del resultat del partit, on es puntua el comportament de l’equip, dels esportistes, dels entrenadors, dels delegats i del públic.

- Pla de formació.

- Lliurament de material esportiu als clubs i escoles.

- La formació dels tècnics dels clubs i escoles és un criteri de valoració a la convocatòria de subvencions en matèria de promoció de l’esport de base.

Ajuntament de Mollet del Vallès

Escoles del municipi i clubs esportius que promouen l’esport de base

- Aconseguir que totes les entitats del municipi amb equips en edat escolar s’impliquin en la difusió dels valors educatius i en la transmissió a tots els agents que intervenen en el seu àmbit: pares i mares, esportistes, entrenadors...

- En segon lloc, aconseguir que cada entitat que s’hagi adherit al manifest treballi, realment, amb els seus tècnics en aquesta línia, i sigui la mateixa directiva i els seus responsables esportius els que s’impliquin de manera activa a promoure els valors educatius de l’esport. Això comporta que els tècnics o pares de l’entitat participin en les accions formatives del programa.

L’Ajuntament de Mollet del Vallès ha posat en marxa un programa que pretén sensibilitzar totes les persones implicades en l’esport escolar per tal que treballin en la promoció i el foment del vessant educatiu i pedagògic de l’esport; tothom hi està en joc: entrenadors, directius, pares i mares, àrbitres i, naturalment, els esportistes.

Independentment de l’esport que es practiqui, de la categoria i el tipus de competició, és important intentar transmetre valors tan importants com la tolerància, el joc net, la superació, l’autoestima,


Localització

Modalitat esportiva




Objectius

Descripció


el treball en equip, el respecte... valors implícits en la pràctica esportiva, molt importants per tenir-los en compte i treballar-los amb els joves.

Aquest programa es vehicula mitjançant el manifest «L’esport educa, fem-ho bé!», que, d’una banda, proposa set missatges que conviden a la reflexió i, de l’altra, suggereix unes pautes d’actuació concretes davant determinades situacions, adreçades a la comunitat esportiva escolar: esportistes, entrenadors, pares i mares. Aquest manifest inclou una butlleta d’adhesió, que serveix de compromís públic i explícit als valors que es pretén fomentar.

Municipi

Ajuntament de Mollet del VallèsMarisa Santamaría, cap de la secció d’Esportstel. 93 571.95.00, ext. [email protected]

Manifest «L’esport educa, fem-ho bé!»

1. Perquè a través de l’esport treballem uns valors massa importants per no tenir-los en compte: tolerància, joc net, autoestima, superació, esportivitat, respecte, treball en equip, voluntat, que ens ajuden a formar persones.2. Perquè tots els nens i nenes tenen el dret de gaudir de la competició, ocupar el temps d’oci d’una manera divertida, de fer amics i fomentar les relacions amb nens i nenes d’altres cultures, afavorint la participació de grups més desfavorits. 3. Perquè no sempre és fàcil superar una derrota o celebrar un triomf, perquè el resultat no és el més important, però sí que cal valorar l’esforç abocat per fer-ho el millor possible.4. Perquè necessitem els companys d’equip i els adversaris. Sense ells, no hi ha competició. Cal fomentar el respecte i el treball en equip.5. Com que sense normes ni àrbitres o jutges no puc competir, cal acceptar la importància d’un reglament i, encara més, les decisions i la tasca dels que tenen la responsabilitat de fer-les complir.6. Perquè sense instal·lacions ni material esportiu no hi ha pràctica esportiva. Cal doncs que entre tots en tinguem cura i en fem un bon ús. 7. Perquè l’ànim dels pares i mares és essencial, cal no contradir les decisions dels àrbitres i entrenadors i no motivar un ambient de dubtes i contradiccions en l’esportista.

Abast territorial

Referència

Altres

Continuació


PERSONALTÈCNIC

ÀRBITRES i/oJUTGES


FAMÍLIAESPORTISTA


Juga net

Les Masies de Voltregà (Barcelona) Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona)

Esports de base practicats per les entitats i clubs esportius del Voltreganès.

Projecte anual sobre educació en valors a través de l’esport

Ajuntament de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà

Ajuntaments de les Masies de Voltregà i de Sant Hipòlit de Voltregà.Entitats esportives del Voltreganès que treballen amb l’esport de base (principalment l’escola d’hoquei, l’escola de futbol i l’escola de bàsquet)

Generals- Ampliar la visió de l’esport i aconseguir que l’activitat física sigui una eina educativa, recreativa i competitiva, implicant-hi tots els agents esportius de la zona (ajuntaments, entitats, clubs esportius, esportistes, pares i mares...) perquè així es transmeti.

Específics- Educar en valors a través de la pràctica esportiva- Promoure l’esport en edat escolar- Sensibilitzar els pares sobre la importància de l’esport com a element recreatiu, educatiu i competitiu i no exclusivament competitiu- Difondre els valors educatius de l’activitat física- Promoure una ciutadania activa i responsable en relació amb les actituds educatives de l’esport que facilitin la cohesió social del territori

Davant de la situació actual, es vol treballar amb els clubs esportius i entitats del Voltreganès per recuperar els valors sorgits de l’esperit olímpic: solidaritat, joc net, amistat, per arribar a l’essència de l’esport.

Per iniciar-ho, l’àrea d’esports de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà, en coordinació amb l’àrea d’educació i igualtat, vol dur a terme un programa que englobi diverses accions destinades als diversos agents esportius per tal de retornar als valors inicials de l’esport i donar-li el reconeixement que es mereix, fugint del caràcter competitiu que ha anat agafant dins del nostre territori aquests darrers anys.

Localització

Modalitat esportiva




Objectius

Descripció



Així doncs, es planteja una intervenció a diversos nivells, començant pels més elevats i avançant cap a una única direcció:

- presidents /directors esportius- coordinadors esportius- entrenadors i monitors- jugadors- pares i mares

Abast municipal: el Voltreganès

Ajuntament de les Masies de Voltregà

Tècnica d’Esports i Joventut: Marisa Zapata Mas

[email protected]

tel. 93 857 00 28

Abast territorial

Referència

Continuació

PERSONALTÈCNIC


FAMÍLIAESPORTISTA



Pla de valors de l’Iluro Hoquei Club

Mataró (Barcelona)

Hoquei herba

Treball permanent a través d’un pla estratègic de valors

Iluro Hoquei Club de Mataró

- Iluro Hoquei Club i la seva Comissió de Valors

- Institut d’Esports de Mataró

- CAR de Sant Cugat

- Redefinir, fomentar i treballar els valors estratègics de l’àmbit esportiu del club.

- Fomentar i aprendre els valors tradicionals en l’esport per part de tots els sectors del club: esportistes, famílies, tècnics, àrbitres, directius i entorn.

El Pla de valors neix l’any 2009 dins d’una oportunitat de canvi afavorida per la nova instal·lació d’hoquei herba de Mataró, que obria unes possibilitats d’hoquei d’alta qualitat.

El club pren la decisió de treballar amb el CAR i amb psicòlegs per redefinir el seu ideari de valors en els diversos àmbits estratègics (identitat, raó de ser, comportament esportiu, etc.) i es comença a transformar en un pla d’actuació.

El pla d’actuació es basa en dues grans línies: «foment i formació dels valors» i alhora «mesures disciplinàries contra els antivalors». En aquest sentit s’han desenvolupat diverses accions amb molt d’èxit durant la temporada 2009-2010; per a la temporada 2010-2011 es plantegen nous reptes per continuar millorant la implantació dels valors del club, que estan repercutint directament en el creixement social i d’èxits esportius del club.

Aquesta iniciativa és innovadora, perquè els valors no formen part d’un treball paral·lel a l’activitat esportiva del club, sinó que s’implanten a tots els nivells i passen a formar part de la quotidianitat de totes les accions del club.

Un dels elements principals i més interessants és el Pla de formació continuada de tècnics del club, que, a més a més, inclou les unitats didàctiques del programa «Fem equip, fem ciutat» (Fundació FCB).

Així mateix, existeix un pla de formació amb jornades de psicologia esportiva per a pares, mares i directius.

Localització

Modalitat esportiva




Objectius

Descripció



Mataró

President: Oriol Cortada i Fusté[email protected]

Vicepresident: Marc Coll i [email protected]

Coordinador: Hugo Fernández Rodino [email protected]

<www.ilurohc.com/valors.php>

tel. 697 405 032

Abast territorial

Referència

Continuació


PERSONALTÈCNIC

ÀRBITRES i/oJUTGES


MITJANS DECOMUNICACIÓ

FAMÍLIAESPORTISTA

http://www.ilurohc.com/valors.php


Programa de formació en valors del CF Can Vidalet

Esplugues de Llobregat (Barcelona)

Futbol

Treball permanent

Club de Futbol Can Vidalet

Soccer ServicesAjuntament d’Esplugues de Llobregat

L’objectiu principal és que els jugadors adquireixin uns valors que els ajudin a millorar com a persones, paral·lelament a l’aprenentatge futbolístic que rebran durant l’etapa de formació, per tal d’oferir-los una formació integral

El PFV es destina als jugadors del club (330 jugadors), des de la categoria de promeses (4-5 anys) fins a la categoria aleví (11-12 anys).

Hi ha una Comissió de Valors formada per entrenadors, mares i pares, jugadors, el director esportiu i el president del club.

Aquesta comissió proposa mensualment als entrenadors un valor diferent, perquè, treballant-lo amb els jugadors, els permeti aprendre més coses sobre aquest valor.

L’objectiu proposat de cara al futur és vincular els valors a l’activitat diària del club, per tal de fonamentar el valor que es treballa cada mes amb accions diàries que es donen en el club i, en general, en aquest esport.

Esplugues de Llobregat

President: Pedro Rubio Sá[email protected]

Coordinador: Javier [email protected]

Coordinador tècnic de l’etapa d’iniciació: Óscar Garcia Rodrí[email protected]

<www.cfcanvidalet.com/index.php>

Localització

Modalitat esportiva




Objectius

Descripció


Abast territorial

Referència

PERSONALTÈCNIC


FAMÍLIAESPORTISTA

http://www.cfcanvidalet.com/index.php

118

Bandura, A. (1986). Social foundations of thought and action: A social cognitive theory. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.

Boixadós, M.; Valiente, L.; mimBrero, J.; torregrosa, M.; Cruz, J. (1998). «Papel de los agentes de socialización en deportistas en edad escolar». Revista de Psicolo-gía del Deporte, 7-2: 295-310.

Cruz, J. (1992). «Causes de la violència en l’esport infantil i intervencions psicolò-giques per a promoure el Fair play». A: Actes de les VII Jornades de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport, p. 159-166. Barcelona: ACPE.

Cruz, J.; Boixadós, M.; torregrosa, M.; mimBrero, J. (1996). «¿Existe un deporte educativo? Papel de las competiciones deportivas en el proceso de socialización del niño». Revista de Psicología del Deporte, 9-10: 111-132.

Cruz , J. (1997a). «Factores motivacionales en el deporte infantil y asesoramiento psicológico a entrenadores y padres». A: Cruz, J. (ed.). Psicología del Deporte, p. 147-176. Madrid: Síntesis.

Cruz , J. (1997b). «Asesoramiento psicológico en el arbitraje y juicios deportivos». A: Cruz, J. (ed.). Psicología del Deporte, p. 245-269. Madrid: Síntesis.

Frost, R. B.; sims, E. J. A: gutiérrez, M. Manual sobre educación física y el deporte. Barcelona: Paidós, 2003.

gimeno, F. (2000). Entrenando a padres y madres... Claves para una gestión eficaz de la relación con los padres y madres de jóvenes deportistas (guía de habilida-des sociales para el entrenador). Saragossa: Gobierno de Aragón.

gimeno, F. (2003). «Descripción y evaluación preliminar de un programa de habili-dades sociales y de solución de problemas con padres y entrenadores en el de-porte infantil y juvenil». Revista de Psicología del Deporte, vol. 12, núm. 1: 67-79.

Bibliografia

Bibliografia 119

gimeno, F.; sáenz, A.; ariño, J.V.; aznar, M. (2007). «Deportividad y violencia en el futbol base: un programa de evaluación y prevención de partidos de riesgos». Revista de Psicología del Deporte, vol. 16, núm. 1: 103-118.

gordillo, A. (1992). «Orientaciones psicológicas en la iniciación deportiva». Revista de Psicología del Deporte, vol. 1, núm. 1: 27-36.

gutiérrez sanmartín, M. (2003). Manual sobre valores en la educación física y el deporte. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, SA.

JaCkson, S. A. (2002). Fluir en el deporte. Barcelona: Editorial Paidotribo.

lee, M.; Whitehead, J.; BalChin, N. (2000). «The measurement of values in youth sport: Development of the Youth Sport Values Questionnaire». Journal of Sport and Exercise Psychology, 22: 289-308.

martínez morales, O. (2000). Manual de formació psicopedagògica per a entrena-dors d’iniciació esportiva. Barcelona: Diputació de Barcelona.

menéndez, C. (1991). «El deporte como contexto de socialización infantil y juvenil: implicaciones y errores». A: Actes de les VII Jornades de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport, p. 136-151. Barcelona: ACPE.

monJas Casares, M. I. (2006). Programa de enseñanza de habilidades de interacción social (PEHIS). Madrid: CEPE, SL.

Pérez, G.; Cruz, J.; roCa, J. (1995). Psicología y deporte. Madrid: Alianza Editorial.

Peris del CamPo, D. (2003). Los padres son importantes… para que sus hijos hagan deporte. Castelló: Fundación C.D. Castellón.

riera, J.; Cruz, J. (1991). Psicología del deporte: Aplicaciones y perspectivas. Bar-celona: Ediciones Martínez Roca, SA.

torregrosa, M.; lee, M. (2000). «El estudio de los valores en psicología del deporte». Revista de Psicología del Deporte, vol. 9, núm. 12: 71-83.

trilla, J. (1992). El profesor y los valores controvertidos. Neutralidad y beligerancia en la educación. Barcelona: Ed. Paidós.

Vander zanden, J.W. (1986). Manual de psicología social. Buenos Aires: Paidós.

Viadé sanzano, A. (2003). Psicología del rendimiento deportivo. Barcelona: Edito-rial UOC.

Williams, J. M. (1991). Psicología aplicada al deporte. Madrid: Biblioteca Nueva.

Documents de Treball

1 El mercat de treball en l’esport: Llicenciatura de l’INEFC- Barcelona. Promocions 1980-2005

2 Hàbits d’esport a la província de Barcelona: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006

Altres publicacions de la sèrie Esports

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

http://www.diba.cat/llibreria