l’edifici històric de vedruna, a terra per alinear-se al...

ISSN - 1695-4793

426

2 d

e m

arç

de

20

12

sumari

El Consorci d’Educació de Barcelona ha fet un pas enrere en la recerca de solucions provi-sionals per l’escola l’Univers de cara al curs vinent. Si el trasllat al col.legi Sant Josep era una de les propostes ‘estrella’, ara és el propi Consorci qui des-carta l’opció. Les famílies estan indignades. Dilluns prendran una decisió en assemblea.

Pàgina 7

8memòriaSchönberg tindrà placa a la casa on va viure a Vallcarca

12viure gràciaPep Martínez: “La interpretació per-fecta no arriba mai”

L’Ajuntament treu opcions ara a l’Univers

Després de la reforma del Patro-nat Domènech, una altra escola de forta implantació històrica a Gràcia es tirarà a terra per ampli-ar-se i, de pas, alinear-se al carrer, tal com marca el Pla General Me-tropolità des de l’any 1976. La

proposta de l’Ajuntament, inclosa en un pla especial aprovat al ple de Gràcia, contempla eliminar l’edi-fici històric i la pista poliesportiva, i fer un sol bloc de cinc plantes i dos nivells soterrats.

Pàgina 6

L’edifici històric de Vedruna, a terra per alinear-se al carrer

Maria Vilarnau

SilVia Manzanera

editorial

Tenim un problemaDimecres el ple del districte de Gràcia va haver d’escurçar la sessió per la impossibilitat de fer un debat ordinari dels punts de l’ordre del dia per les protestes... (segueix a la pàgina 2)

Pàgina 5

de Gràcia

2

2 de març de 2012l’independent

adreceu leS VoStreS carteS, aMb un MàxiM de 15 línieS, indicant el VoStre noM, adreça, telèfon i dni a: L’Independentc/ la perla, 31 baixoS - 08012 bcno bé a [email protected]. taMbé leS podeu fer arribar a traVéS del noStre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

(ve de la portada) ...de diversos col.lectius (aturats, desnonats, indignats, joves dels moviments socials, familiars de les escoles bressol...) a la sala d’actes. És la segona vegada que succeeixen aquests fets en aquest mandat. I a Gràcia es fan plens cada tres mesos... Podem afirmar, doncs, que tenim un problema. Tots. Seria molt senzill en aquestes circumstàncies triar un bàndol i parlar de blancs i negres. Algunes vegades ho hem fet, sen-se complexes, des d’aquest mateix espai editorial. Però avui no ho farem. Perquè la situació és molt greu i es fa més real

que mai aquella dita que triar és trair. Perquè donar suport a uns seria automàticament utilitzat pels altres per penjar-se una medalla. I aquí no ens hi trobaran. Fer periodisme en aquestes circumstàncies, a més, requereix un esforç suplemen-

tari. Per exemple: alguns dels col.lectius parlaven d’agressions de les unitats especials de la Guàrdia Urbana i alguns dirigents polítics utilitzaven la brotxa més gruixuda per parlar de demo-cràcia i feixisme. Segurament costa molt mantenir el cap fred quan ets un dirigent polític que no et deixen parlar i també ho deu ser quan ets un aturat o un desnonat i no et queda altra esperança que protestar. Com diria Manuel de Pedrolo, fins i tot quan ja no serveix de res, i només et queda la violència. I hi ha moltes formes de violència.Els mitjans de comunicació, doncs, en aquest moment que tothom intenta estirar més fort per una banda i l’altra, hem de ser els que hem de posar-nos de nou a sobre de la corda per

fer els equilibris més difícils. No passa res si rebem. No som cap casta especial que no mereixi crítiques. És el moment de la responsabilitat social: de defensar la llibertat d’expressió dels polítics i el dret a manifes-tació dels col.lectius. No volem

retrocedir en cap d’aquests drets. Ni un mil.límetre. No volem manifestacions ni drets de vaga retallats: algun conseller ha parlat aquests dies de limitar el dret de vaga en dies sensibles. Quin efecte tindria una protesta sense molèsties? Qui s’enrecor-da ara de la negociació de TMB? Tampoc volem plenaris que no es puguin celebrar. Volem sentir els nostres representants ar-reglant el que està espatllat. Ells són els elegits i han de donar les solucions. Amb fermesa. Per sobre de tots els altres poders fàctics. Sí, ho volem tot. I no volem triar. Ni trair.

Aquests dies ens hem trobat amb dues sentències que van contra el sentit co-mú: l’absolució de Francisco Camps i la condemna del jutge Baltasar Garzón. La justícia deixa d’acomplir el seu paper de regulador so-cial i esdevé una farsa. Ens trobem davant d’una situa-ció perversa, on és qualifi-cat de bo el que és dolent i de dolent el que és bo. Com al film d’Aladin, el moment actual correspondria a l’es-cena en la que Jafar, pren la llàntia i el món esdevé un lloc insegur, negre i brut. Hem quedat en un estat de desemparament, ja que els més mafiosos imposen la seva voluntat sobre la resta. Quan les institucions que han de protegir els ciuta-dans no ho fan, es destrueix la continuïtat de l’esdevenir psíquic i la tranquil.litat emocional. Es perden els referents i s’entra en una situació de por, inseguretat, estrès, patiment i indefen-sió. A partir d’aquí és molt fàcil manipular la població amb la por. Les referències trontollen i adoptem una actitud submisa en relació als abusos que es produei-xen. Com a defensa podem organitzar-nos, sortir al car-rer a protestar i compartir amb més gent els mateixos punts de referència o bus-car ajuda professional.

garzón i camps

Tenim un problemaÀngels Córcoles

Seria molt senzill triar un bàndol i parlar de blancs i negres. Avui no ho farem

mishima no s’ha oblidat dels se-guidors que el passat Nadal es van quedar amb l’entrada a la boca perquè un problema informàtic va vendre més tickets que capacitat té l’Heliogábal per a tres dies. Dimecres el grup va respirar per fi a Twitter. “Damnificats pel concert nadalenc de l’Helio. No us hem oblidat i confiem que ben aviat rebreu notícies al mail. gràcies per la paciència”, de-ien. Doncs bé, aquest dependent xafarder ha pogut saber que el grup ja està fent assajos privats amb aquest objectiu del concert especial...però que el bolo no es farà a gràcia. Snif. com diria Pau vallvé, haurem d’anar a mordor...

No volem retrocedir en cap dret. No volem manifestacions ni drets de vaga retallats

Els estudiants i afins que s’estan manifestant a Va-lència m’han retornat l’es-perança. Ja donen per fet que hi haurà manifesta-cions a Barcelona o a Ma-drid, i aguanten el xàfec, però no s’esperaven que a llocs com València també ocorregués... vol dir que alguna cosa està canviant, i està canviant de pressa. No és el mateix abogar per la polítització i analisis crític de la gent en un moment que en un altre. Recordo que la Plataforma Aturem la Guerra venia treballant per la pau des

de la guerra de l’Afganistan, però sense massa seguiment, amb la Guerra de l’Irak es va crear una gran ona social degut a que múltiples corrents es van ajuntar: pacifisme, antimilita-risme, indignació amb Aznar que ens ficava en una guerra, sentiment anti imperialisme ianqui, sentiment anti-PP i, fins i tot, interessos partidistes que volien afeblir el PP... i tot això va catapultar la lluita social a

valè

nci

a i

l’e

sp

eran

ça

uns nivells molt alts, tot i que, igual de ràpid com va arribar, es va dissoldre. Ara amb la guerra contra Líbia, la Plata-forma ha tingut moltes més dificultats i la seva protesta no ha deixat de ser minoritària. En canvi amb aquesta crisis, ens afecta a molts i ens afec-ta d’aprop i l’abús que estan comentent les dretes és voraç i desacomplexat. S’observar una alfabetització política de la so-cietat molt accelerada i la gent vol saber què passa i perquè passen les coses que passen. Del patiment i les sinèrgies que s’estan teixint, està venint possiblement un canvi de cicle històric on moltes coses han de canviar. El 15M només ha estat un primer batec... A veure quan aguanten aquests governs de dretes abans de cremar-se... 2 anys...?

Jordi Oriola

de Gràcia

3


tribuna el bloc

campanades a mort

Penja el telèfon. I no pot evitar viatjar mentalment fins aquella cel.la de la presó de les Corts, antic convent reconvertit en penitenciaria de dones antifranquistes i aixecat on ara es troba El Corte Inglés. Durant nou mesos d’aquell 1943 hi va estar incomunicada amb altres tres companyes, dormint al terra i amb una llauna com a latrina, pendents d’un consell de guerra que li comportaria 16 anys de presó, el desterrament i la tortura. Seixanta-vuit anys més tard, ell li va confes-sar que, com a soldat de Franco, tenia ordre de dis-parar des de la seva garita si s’haguessin apropat a la finestra que donava al pati de les monges. Qui sap si l’hagués matada. El destí, però, va fer retrobar reclusa i vigilant en un cafè de Gràcia, ara convertits en un veí de Verdi i una veïna de la Travessera de Dalt. Transmutat en antifran-quista octogenari, l’interès per la biografia d’ella els va portar a quedar un parell de vegades més. Ara el te-lèfon lamentava que ja no podrien quedar mai més.

Carin

a Bellver

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarriS, Sccl

direcTor: albert balanzà

aMb el Suport de:

És una iniciaTiva de: aVV Vila de Gràcia, debarriS i GràciaWeb. conseLL direcTiu: albert balanzà, Joan lou. direcTor Lo-caL: albert balanzà direcTora adjunTa: SílVia Manzanera. redacTor en caP: xaVi tedó. redacció: elena albouy, carina bellVer, anna buJ, criStina caSapriMa, adrià cortadellaS, clara darder, Merit-xell díaz, lídia Haro, èric lluent, laura Millan, patricia MonGe, Marta narber-HauS, andrea rodoreda, Ginebra Vall, unai VelaSco, Marc Vidal. coL.LaBoracions: àlex boScH, lluíS bou, GuilleM cifré, ànGel Garreta, pep GorGori, Mike ibáñez, SebaStià JoVani, pere Martí, Joan Millaret, Víctor nubla, eVa piquer, roGer rofín, triStraM, rafael Vallbona, Vocalia de la dona de l’aVV. FoTograFia: Jordi MarcH, Joan perraMon. MaqueTació: SerGi l. bofill i aina cordoncillo. disseny weB: Maria Vilarnau. PuBLiciTaT: MontSe fiGuerola (692 601 263). disTriBució: cet la-bor-90. iMPriMeix: induGraf offSet, S.a.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 426

núM. 426

reflexions a peu de carrer

Tinc la satisfacció d’estrenar-me en aquestes planes de l’Independent de Gràcia. El nostre districte té la sort de comptar amb mitjans de co-municació locals que ens per-meten compartir una informa-ció molt propera a les nostres vides quotidianes, que neix de la pròpia vida dels nostres barris i de la seva gent. Espero que aquests escrits d’opinió contribueixin a la reflexió col.lectiva, partint de la premissa que qui els escriu és regidora del Grup Munici-pal d’ICV-EUiA i que en aquest mandat municipal presideix el Consell de Districte de Gràcia, tot estant a l’oposició. Una situació ben especial.Fa 8 mesos que la ciutat de Barcelona està governada per Convergència i Unió. Un govern en minoria, que no ha volgut fer cap acord estable amb cap altra grup munici-pal i que, per tant, necessita arribar a acords puntuals amb altres grups municipals per aprovar orde-nances fiscals, pressupostos, planejaments urbanístics... I de moment, la majoria d’aquests grans acords s’han produït amb el Partit Popular. Per tant, la nostra ciutat està avui governada per una aliança de la dreta catalanista i la dreta espanyolista. Però dreta, en definitiva.

Elsa Blasco Riera, regidora del grup municipal d’ICV-EUiA

De moment, poca acció de govern hem vist. Però el que si ens arriba és un estiI erràtic, amb molta declaració d’intenci-ons i molta retòrica. No ens han

explicat quin és el seu model de ciutat ni el seu projecte per Barcelona. Això si, les poques polítiques que s’han explicitat

són clarament involucionistes en el terreny social, ecològic i urbanístic: retallades en escoles bressol, desmuntant el model 0-3 públic i de qualitat; en-carint el transport públic, tot retallant el servei de línies i

dels busos de barri, encarint el bicing, mentre d’altra banda es fomenta l’ús del cotxe amb la gratuïtat de l’àrea verda per a qui no tingui multes de trànsit; impulsant un urbanisme que s’allunya de les necessitats dels barris, amb propostes com les16 portes de Collserola que pretenen que el parc penetri a la ciutat i que en realitat són una invitació a arribar amb el cotxe ben a dins del parc natural. Això pel que fa als continguts.I quan entrem en les formes i la

participació, ens trobem amb processos o sessions suposa-dament participatives sobre temes concrets com les 16 portes de Collserola on s’abo-

ca informació sense lloc per al debat o la propos-ta, o com les sessions per trobar solucions als

problemes del Park Güell, amb una posada en escena que busca arribar a les matei-xes conclusions que fa temps que tenim sobre la taula. Tindrem temps de veure què passa...

S.M.

Poca acció de govern hem vist. Però ens arriba un estil erràtic i amb molta retòria

què en penseu...Textos i fotos: Adriana Milà

Estàs d’acord En quE Es faci boicot a una sEssió plEnària? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

...de la possible convocatòria d’una vaga general?

Opinió

Les poques polítiques explicades són involucionistes en el terreny social i ecològic

roger rossellóempresari

Jordi Ferretcambrer

albert agustíjubilat

Xavi margalefaturat

Em sembla perfecte. Penso que no servirà per res però que igualment s’ha de fer tot i que anem tard.

Jo estic a favor de fer vaga general perquè enlloc de reta-llar podrien donar ajudes. Que persegueixin les estafes i que no inverteixin en coses que no siguin importants.

Crec que no s’h de fer una vaga general ja que la crisi és mundial i no és una qüestió de política sinó dels bancs. S’haurien de treure els calers dels bancs

No estic a favor de fer vaga general perquè la situació actual del país requereix un esforç.

de Gràcia

4


l’indEpEndEnt no Es fa rEsponsablE ni té pEr què compartir lEs opinions ExprEssadEs a la sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

l’enquesta

tribunaMoviment de Brigadistes

La resistència i la valentia del che

Un any més, Moviment de Brigadistes celebra la Festa del Che 2012, divendres 9 de març a l’Espai Jove de la Fontana. Sota el lema “Resis-tència i valentia, ara i sempre amb Palestina”, aquest any el motiu de la festa es donar suport a l’alliberament del poble palestí i, per aquest motiu, tots els beneficis ob-tinguts aniran destinats a una organització de solidaritat amb Palestina.A partir de les sis de la tarda, tindrà lloc una conferència sobre el conflicte palestí a càrrec de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina (XEP) i un passi de dos documentals de l’Associació Catalana per la Pau (ACP). Per acabar amb les activitats de la tarda, també hi hauran tallers de dansa i pintura.Finalment, a partir de les nou començaran els concerts. Aquest any la Festa del Che 2012 comptarà amb la col.la-boració solidària de Nabil, un cantautor palestí, i dels grups de rumba Mas Vale Tarde Ke Nunca, Mr. Shure, Alma de Pato i 9 son.La Festa del Che 2012 és ja la tercera que organitza l’enti-tat Moviment de Brigadistes, una organització juvenil de solidaritat internacionalista que te com objectiu consci-enciar sobre els conflictes i canvis polítics que es viuen a diferents països del món. Per aconseguir-ho, durant tot l’any es fan activitat de difusió sobre diferents temes relacionats amb la solidaritat internacional.

Entre totes les activitats que es realitzen, la més significativa son les brigades arreu del món (Cuba, Paraguai, Sàhara, Pales-tina...). Les brigades són grups de joves que viatgen a diferents

països per tal de conèixer la se-va realitat i la seva organització político-econòmica a través de la pròpia experiència personal. Els i les joves arriben al país d’acollida amb una formació prèvia que els facilita l’anàlisi del conflicte o del procés polític que visitaran i viuran.L’objectiu últim de les brigades és poder recollir tot aquest

coneixement, tant el que s’adquireix durant al viatge com el de les formacions prèvies, i organitzar, un cop arriben a Catalunya, diferents activitats de difusió i cons-cienciació. Molts cops, les destinacions de les brigades són països que estan passant o han passat per un conflicte o procès polític fortament bloquejat mediàticament i és important, per tant, la realització d’aquesta difusió i la forta implicació dels i les brigadistes, per tal de que siguin capaços de viure la lluita d’altres pobles com si fos la seva pròpia lluita i, d’aquesta manera, poder ex-plicar la seva experiència per conscienciar a la resta de que val la pena continuar lluitant contra les injustícies d’arreu del món.

El jovent arriba al país d’acollida amb una formació prèvia que els facilita l’anàlisi del lloc

Opinió

Quan juguesamb la música

Sovint comento que des del segle XIX hem sacralitzat massa el fet musical, i per això la música clàssica resulta avorrida a ulls de força gent. Molta gent se sorprèn quan un musicòleg diu que caldria donar menys im-portància a la música i gaudir-la més. Però és la veritat. Actual-ment la immensa majoria entén que gaudir de la música clàssica és anar a seure en una butaca durant dues hores mentre un

nombre variable de senyors i senyores executen obres del repertori damunt un escenari. Això és una llàstima, tenint en compte que el vessant lúdic és intrínsec a l’execució musical. La mostra més evident és que altres països europeus fins i tot usen

el mateix verb per dir “jugar” i “tocar un instrument”: play en anglès, jouer en francès, spielen en alemany... Paradoxalment, això ho tenien claríssim en el Renaixement i el Barroc, quan s’estaven establint els cànons d’aquesta peça de museu que avui anomenem Música Clàssica.Tot plegat és sempre menys seriós del que volem fer veure. Si teniu amics músics, els haureu vist algun cop fora de l’esce-nari, fent el tonto amb el seu art: versionant amb instruments clàssics obres de música pop, o fent versions pop de músiques clàssiques, enfotent-se d’aquesta transcendència que li donem a l’art musical. Però... per què no ho hem de fer? La música és

llibertat, creació, improvisació... No tot són els concerts formals. Hi ha vida més enllà.Quan dic això tinc present, per exemple, la pel.lícula El silenci abans de Bach, de Pere Portabella, on un camioner interpreta amb la seva harmònica les variacions

Goldberg de Bach. És clar que si, per què no? Qui sap quines versions de la seva música se li van acudir al mateix Bach mentre jugava amb els seus fills, més enllà de la que va fixar en partitures?Per això m’agrada quan algú que no sap de música treu el nas i comença a investigar l’art del so: si us hi atanseu amb mentali-tat oberta i una mica de ganes, veureu com val la pena.

La majoria entén que gaudir de la música clàssica és seure en un butaca tres hores

Pep Gorgori la setmana

Acció Humanitària Mèdic i Farmacèutica

Aulèstia i Pijoan, 30 93 237 77 22

Acupuntors sense fronteres Príncep d’Astúries, 60 93 430 58 27

Assoc. Aigua per al Sahel Via Augusta, 20 7è 93 237 06 47

Gràcia amb el Sàhara Sant Joaquim 93 417 94 49

Africa Viva Fundació Lluís Antúnez, 6 93 416 13 45 web: www.africavivafundacio.org [email protected]

Associació per a l’Ajut al Sud de la Índia (AJUTSI)

Apartat de Correus 193 08080 Barcelona 93 415 59 68

Banc de Recursos Gran de Gràcia 167, pral 2a 93 217 71 54 web: www.bancderecursos.org

Bradopta Gran de Gràcia 109

Enllaç Solidari Nàpols, 346, 1er. E 93 476 29 30 web: http://es.geocities.com/

enllas/ [email protected]

Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10 93 218 33 72 93 218 20 58 [email protected]

Matres Mundi Trav. de Gràcia 84 bxos. 93 217 13 86

Fed. de Coop. d’Ensenyament de Catalunya

Riera de St.Miquel, 68 93 415 93 56 web: www.agrescat.com [email protected]

Front d’Alliberament Gai de Catalunya-FAGC

Verdi, 88 93 217 26 69 web: www.pangea.org/fagc [email protected]

Fundació Acció Solidària Contra l’Atur

Riera de St. Miquel, 1 93 217 02 88 web: www.pangea.org/accio [email protected]

Fundació Pere Tarrés Carolines, 10 93 415 25 51 web: www.peretarres.org

Infoespai Plaça del Sol, 19-20 93 309 72 36 web: www.infoespai.org [email protected]

Viatgers del Món 649 111 900 web: www.viatgers.entitatscn.net

Ateneu Rosa de Foc Robí, 5 web: www.ateneurosadefoc.org

Tres de Gràcia web: www.tresdegracia.net

Ateneu La Torna Sant Pere Màrtir, 37 web: www.latorna.org [email protected]

Entitats socials, de solidaritat i cooperació

És una llàstima, tenint en compte que el vessant lúdic és intrínsec a ella

de Gràcia

5


Política

Alta tensió entre els concentrats que es manifestaven a la plaça i els antiavalots

“avui marxem però demà tornarem”. amb aquest advertiment sortien els membres de l’assemblea de la vila que van ocupar dimecres la sala de plens i van impedir qualsevol intervenció dels conse-llers. Ofegats per la cri-dòria, els càrrecs electes van decidir en junta de portaveus accelerar el ple i no estendre’s en cap punt de l’ordre del dia. ara, però, queda el dubte de si es tornarà a repetir.

SILVIA MANzANERA

La sessió plenària va arrencar amb la lectura d’un manifest a càrrec d’un membre de l’Assem-blea de la Vila de Gràcia per de-nunciar “les polítiques antisocials de retallades socials i privatitza-cions”. Fins aquí res d’anormal. Pancartes, xiulets o algun crit ja s’havien sentit abans durant la celebració d’una sessió plenària. El problema va venir quan la presidenta, Elsa Blasco, va voler iniciar el ple. La cridòria provo-cada per cassoles, xiulets i insults ho va fer impossible. Cap conse-ller va poder intervenir. Aleshores van començar les corredisses per veure què es feia. Un dels con-sellers del govern explicava que la decisió “l’havia de prendre la presidenta”, fins que un altre, de

anna Maria caSaS i belén paJareS, conSellera i reGidora adScrita del pp, reSpectiVaMent, aMb la proteSta al fonS

l’oposició, reflexionava sobre la possibilitat de fer els plens a porta tancada. “Si això no ho aturem, ens pot passar a cada sessió”, co-mentava el mateix conseller. Un altre company d’oposició, Da-vid Companyon (ICV-EUiA), es preguntava sobre fins a quin punt “es canviaven així les coses, precisament en un ple amb temes ‘calents’ com bressols i l’Univers”. Així, en junta de portaveus es va decidir continuar el ple escurçant els minuts d’intervenció de cada conseller. La regidora Maite Fan-dos va llegir el seu informe en 3 minuts. Tot un récord. Ningú no va sentir res. Alguns assistents van queixar-se “perquè ells tam-bé volien expressar-se” i “escoltar què deien els polítics”. La treva va venir durant l’audièn-cia pública, amb les intervencions de dues representants de les famí-lies de l’Escola Univers, després d’un prec realitzat per UxB, per accelerar el procés de construcció de la nova escola. Els manifes-tants també van permetre que les representants de les escoles bres-sol públiques de Gràcia exposes-sin “la seva preocupació davant el canvi de model de gestió” que proposa l’Ajuntament. Membres de l’Assemblea han denunciat la presència de vuit furgons dels an-tiavalots durant la concentració dels manifestants a la plaça de la Vila, tot i que van marxar abans de la fi del ple, a les 21 hores.

Els incidents obren la porta a fer plens a porta tancada

SilVia Manzanera

apunts de govern

El darrer punt de l’ordre del dia era una declaració institucional sobre el 8 de març que ningú va poder escoltar, com tampoc les respostes a la pregunta sobre l’escola Univers, que s’enviarà directament a les famílies. Els manifestants sí que van respec-tar el minut de silenci que es va fer en memòria del trabucaire Albert Cortés.

“Els únics que no ens hem pogut expressar lliurement hem estat els consellers i conselleres”. Així va cloure la sessió la presidenta, Elsa Blasco, que amb la regido-ra Maite Fandos, i els portaveus de tots els grups municipals, ha realitzat una nota conjunta la-mentant els incidents i recordant que l’audiència pública permet plantejar els desacords.

Respecten el minut de silenci per Albert Cortés

Declaració conjunta de tots els partits

consell de districte

de Gràcia

6


Societat

Una modificació del PGM proposa un bloc unificat de cinc plantes i dues soterrades

Després de la reforma del Patronat Domènech, una altra escola de forta implantació històrica a gràcia es tirarà a terra per ampliar-se i, de pas, alinear-se al carrer, tal com marca el Pla gene-ral metropolità des de l’any 1976. La proposta de l’ajuntament, inclosa en un pla especial que aquesta setmana s’ha aprovat al ple de grà-cia, contempla eliminar l’edifici històric i la pista poliesportiva, i fer un sol bloc de cinc plantes i dos nivells soterrats.

ALBERT BALANzÀ

La nova ordenació, segons els do-cuments del pla especial al qual ha tingut accés l’Independent, proposa ocupar tota la façana de Gran de Gràcia amb una alçada de planta baixa i cinc plantes i proposa ampliar el nou edifici adossat amb una cinquena planta -ara en té quatre. També es pre-veu la construcció de dues plantes sota rasant que acolliran l’equi-pament poliesportiu de l’escola i una planta d’aparcament que serà de titularitat privada.Els arguments previs que uti-litza l’Ajuntament per justificar l’operació són que l’edifici nou, en el número 228 del carrer, “es conforme a les alineacions del PGM”. “No així l’edifici escolar principal contigu, al qual està

Maria Vilarnau

la façana de l’eScola Gracienca al carrer Gran

adossat aquell, números 234-236 de Gran de Gràcia, ni les dues parcel·les amb els números 238-240 ocupades pel pati, que ocu-pen la vorera suposen una forta restricció per al pas de vianants i trenquen l’alineació d’aquesta fa-çana de l’illa que està correcta”.El primer moviment que s’ha de fer, en qualsevol cas, per executar aquest pla especial, és tirar a terra l’edifici d’estil historicista i sim-bologia cristiana, que està catalo-gat a nivell D, el menor. El cost de la urbanització del carrer anirà a càrrec de la fundació privada-educativa Vedruna-Barcelona i la cedirà a l’Ajuntament.

L’edifici històric de l’escola Vedruna, a terra per alinear-se al carrer Gran

a.b.

briGada de neteJa en plena acció al centre de la Vila

Albert Balanzà

La brigada que elimina claus Un grup de 10 persones neteja parets i terres de pintades i papers

Són un grup nombrós, no menys de deu per-sones, que avancen en grup pels carrers de gràcia, i que aquests dies s’han deixat veure pel carrer astúries, per la plaça del Nord o pel carrer Torrijos. La seva missió és única i cons-tant: eliminar brutícia en forma de pintades o papers enganxats a pa-rets. algú ho ha de fer.

De forma implacable, on no arri-ba un ho fa l’altre. Homes i do-nes vestits amb armilles grogues i armats amb aparells per estovar i rascar són els que formen la briga-da de neteja a peu de carrer a Grà-cia. El nucli històric, sobretot, ha estat tradicionalment un espai de forta comunicació a través de les parets, però alguna cosa ha canvi-at en els últims temps i ja no s’acu-mulen tants cartells al carrer Verdi o a altres punts de la Vila. la res-ponsabilitat és d’aquestes persones

que tenen aquesta missió princi-pal. No ho fan cada dia, esclar, i així donen encara vida als sectors tradicionals dels moviments soci-als que no es conformen amb els comunicats a través de les xarxes socials. Enguany, en aquesta nova ofensiva de neteja, la brigada ha tingut una feina afegida: eliminar els centenars de claus que han co-mençat a aparèixer en les últimes setmanes al terra i a les parets dels edificis. No hi poden fer res amb les pancartes dels balcons, però sí

reportatge

amb les enganxines i les pintades. Als moviments socials els tocarà insistir, i a la brigada de neteja, a

fer la seva feina. No es tracta de guanyar sinó de mantenir un just equilibri sanitari.

L’arquitecte en cap de l’Ajun-tament de Barcelona, Vicent Guallart, va debutar en el càr-rec fa nou mesos llançant un missatge de tranquil·litat als propietaris i llogaters d’edificis afectats pel PGM, com els del carrer Gran o la Travessera de Gràcia. “Hi ha més de 30.000 edificis en aquesta situació però

el Pla General es modifica cada setmana”, va dir. L’Ajuntament de Barcelona té en cartera l’ela-boració d’un nou pla general. Mentrestant, els equipaments públics i privats, quan sor-geix l’oportunitat, són els que d’adeqüen a l’alineació. Als particulars, ni se’ls toca, perquè expropiar val diners.

Més de 30.000 edificis afectats per un PGM a ritme molt lent

breus

L’Istituto Europeo de Disseny (IED) durà a terme el pla de co-municació de la Violeta, segons un acord de col.laboració subs-crit amb el Districte a principis d’any, a través de quatre propos-tes que efectuaran dotze estudi-ants com a treball de tesi final del grau. El Districte ha iniciat els contactes amb les Colles de cultura popular i els arquitectes de l’antic casino de La Violeta per poder definir l’encàrrec i el marc conceptual de la comuni-cació. En quant a la marxa de les obres de reforma de l’equi-pament, ja s’ha finalitzat l’es-tructura i gairebé tota la cober-ta, també s’ha fet la distribució d’interiors, les instal.lacions i s’estan fent els revestiments. A hores d’ara falta la façana i s’està redactant el projecte del mobili-ari del centre.

L’IED farà el pla de comunicació de la Violeta

Els Lluïsos de Gràcia ja ho te-nen tot a punt per celebrar una nova edició de la setmana verda del 5 a l’11 de març. A més dels tallers, exposicions i activitats relacionades amb la sostenibilitat o la festa de l’hort urbà, enguany l’entitat inclou diverses novetats, com el regal de llibretes fetes amb paper en desús acumulat als magatzem de secretaria, una sortida am-biental amb Depana, una col.laboració amb el projecte de re-forestació d’espècies autòctones a Collserola, o la presentació de La Catxaruda i les cistelles eco-lògiques, entre d’altres.

Lluïsos i Depana col.laboren en la 5a Verdinada

de Gràcia

7

2 de març de 2012l’independent SOcietat

breus

Els treballadors de les escoles bressol públiques del districte no s’han quedat aturats davant les noves mesures organitzatives de les escoles bressol municipals que vol implantar l’Ajuntament per al proper curs. La directora de Sant Medir va llegir un ma-nifest durant el ple on s’explica que externalitzar les tres noves escoles de la vila “implica un pas enrere”. “L’escola bressol i l’edu-cació dels infants 0-3 no pot ser un negoci, ni pot ser tractada com un objecte de consum més”. Segons les docents la gestió indi-recta posa en confrontació “dues organitzacions i models educa-tius diferents”.

Manifest de protesta de les bressol públiques

Gràcia ha estat un dels nou dis-trictes de la ciutat en portar a terme una nova campanya per sensibilitzar els propietaris de gossos de recollir els excrements dels seus animals de companyia. Fins el 9 de març, es reparteixen tríptics informatius i bosses per a la recollida de les deposicions dels gossos.

Nova campanya de civisme pels amos dels gossos

Les tradicionals calçotades per recaptar fons per Festa Major han començat ja a diversos car-rers de la Vila. El passat 26 de febrer va ser Joan Blanques de Baix i Placeta de Sant Miquel. I la propera serà el torn de Plaça Rovira, l’11 de març. També se-gueixen la fórmula l’Associació de Veïns de Ciudad Real, que ha programat la cita gastronò-mica el proper 15 de març.

Arrenquen les calçotades per Festa Major

L’Ajuntament fa marxa enrere a l’Univers i elimina les opcions de trasllat de l’escolaEncara no sap qui ha de fer l’aparcament que hi ha previst dins del projecte executiu

el consorci d’educació de Barcelona ha fet un pas enrere en la recerca de solucions provisionals per l’escola l’univers de cara al curs vinent. Si el trasllat al col.legi Sant Josep era una de les pro-postes ‘estrella’, ara és el propi consorci qui des-carta l’opció. Les famílies de l’univers van sortir indignades de la reunió amb el gerent del ceB, manuel Blasco, qui tam-poc va donar cap alterna-tiva sobre l’ampliació de barracons. Dilluns l’aFa prendrà una decisió en assemblea.

SILVIA MANzANERA

Decebudes i preocupades, les fa-mílies de l’escola l’Univers segui-ran amb les mobilitzacions per exigir la construcció de l’equipa-ment a Bailèn i per una solució provisional que permeti encetar el curs vinent en condicions, ja que els barracons actuals instal.lats a la plaça del Poble Romaní estaven preparats per acollir tres cursos, el temps que durarien les obres. Les darreres dues reunions amb l’Ajuntament no han resolt els seus dubtes. La primera va tenir lloc divendres passat, amb l’absència de l’alcalde Xavier Trias, que havia promès reunir-se amb les famílies. Sí hi eren la regido-ra del Districte Maite Fandos, la consellera d’educació de Grà-cia, Berta Clemente, i el regidor d’educació de Barcelona, Gerard Ardanuy. Les famílies van dema-nar que l’Ajuntament avancés el finançament per tal de garantir l’inici de la construcció de l’escola, petició rebutjada per l’administra-ció. “Tot i que som el mateix par-

tit polític, la gent ha d’entendre que les administracions tenen els seus pressupostos separats”, expli-ca Clemente. Un altre escoll que ara atura el procés de construcció de la nova escola és l’aparcament. El projecte executiu inclou un pàrquing, però encara no tenen operador. “Volem saber si s’està buscant un, ho farà BSM, o què passarà si no en troben”, apunta Anna Dalmases, portaveu de les

S.M.

pancarta a la xeMeneia de poble roManí deManant la conStrucció de l’eScola

famílies. A la reunió, però, Arda-nuy es va comprometre a tirar en-davant el procés de construcció de l’aparcament. Davant de la manca d’informació, els polítics es van comprometre a portar els deures fets en la reunió, quatre dies des-prés, amb el gerent del Consorci d’Educació de Barcelona. Manuel Blasco es va presentar a la trobada amb les famílies i la direcció del centre sense l’informe tècnic pro-

El Districte fa l’informe de Sant Josep

Berta Clemente ha assegurat que el Districte “està fent tota la pressió a la resta d’adminis-tracions” per trobar una solu-ció al problema de l’Univers i defensa la proposta de trasllat a l’escola Sant Josep “però sense cap imposició”. De fet, el Districte ha estat al darre-re de l’informe tècnic realit-zat sobre l’espai lliure que el centre del carrer Montmany disposa per acollir l’Univers el proper curs. “Al Sant Josep han anat els arquitectes, els tècnics i els polítics. Hi ha da-des i fotografies, tot un estudi complet”, afegeix Clemente. El Consorci s’ha compromès a enviar aquest informe a les famílies abans de l’assemblea de dilluns, juntament amb la proposta d’ampliació de bar-racons.

S.M.

“El poema és el traç que queda en l’aire / El traç de la palmera i la veu de les fulles / L’aire mou el poema / Hi ha cicatrius d’ombra al tronc: graons vers la llum / El poema és llum i és ombra / om-bra avançant vers la llum / Passat i prsent al cor de la palmera ...”. Aquests versos de l’artista Albert Rafols-Casamada es poden llegir

aquests dies a la mitjera de la Pal-mera, un racó de plaça Lesseps reformat seguint una proposta guanyadora del concurs Racons Públics que el FAD va organitzar en 2010. Les obres es van engegar el passat mes de gener i ara no-més falta retirar les tanques. L’es-pai està ocupat per un quiosc de premsa tancat des de fa anys, un altre de llaminadures i gelats, uns contenidors de reciclatge i quatre

L’AVC Lesseps exigeix la reparació de “les altres deficiències”

arbres. Per contra, l’Associació de Veïns i Comerciants de Lesseps lamenta que l’Ajuntament faci noves obres quan encara queden de “pendents” a llocs on “cauen els ciutadans”. A més de lamentar que no hagin comunicat a l’AVC aquesta intervenció, els veïns re-corden que les seves prioritats segueixen sent unes altres, con-cretament, posar solució “als gra-ons traïdors” qui hi ha a la part

La reforma de la Palmera culmina amb els versos de Rafols-Casamada

albert balanzà

baixa de la plaça i que, segons l’associació, han causat ja més de 80 caigudes greus, afectant prin-cipalment la gent gran. L’AVC

Lesseps considera que ara que el finançament és escàs s’haurien de “prioritzar” les altres deficiències de la plaça.

iMatGe de la reforMa de la MitJera de la palMera a leSSepS finalitzada

mès sobre l’opció que ofereix l’es-pai lliure que hi ha a l’escola Sant Josep, al carrer Montseny, o l’am-pliació de barracons. És més, Blas-co va descartar el trasllat al col.legi gracienc, una opció que la direcció de l’Univers havia donat per vàli-da i havia informat a les famílies de P3 que havien anat a les portes obertes que encetarien el proper curs allà. La peculiaritat de l’Uni-vers també dificulta tot el procés: és l’única escola de Barcelona en barracons que no pot ampliar-los per la seva ubicació.

de Gràcia

8

2 de març de 2012l’independent SOcietat

Schönberg tindrà placa a la seva casa de Vallcarca

ALBERT BALANzÀ

Gràcia accelerarà la recuperació de la memòria històrica més re-cent al barri de Vallcarca a tra-vés de la col·locació d’una placa a la casa on va viure el 1931 el compositor Arnold Schönberg, al casalot que hi ha al número 22 de la Baixada de Briz, una de les travessies que cauen al carrer Mare de Déu del Coll. La iniciativa s’aprovarà a la co-missió del pròxim 7 de març a la biblioteca Maria Antonieta Cot i Miral-peix del barri de Penitents.S c h ö n b e r g , com positor i pintor d’ori-gen jueu, va viure uns me-sos a Gràcia abans de la Guerra Civil en aquest casalot situat en una de les parts més tranquil-les de Vallcarca, en una zona costeruda i tancada al trànsit amb jardins centrals i escales de pedra a dues bandes. El casalot, frondós i amb detalls moder-nistes a la façana, actualment està habitat. El reconeixement del districte de Gràcia i dels integrants de la

comissió de Cultura posa en valor l’alt grau d’implicació social que va tenir Schönberg en aquella època, on va travar amistat amb el també compositor Robert Ger-hard i el poeta Carles Sindreu, que curiosament també li feia de professor de tennis. Una de les fi-lles de Schönberg, Núria, va néi-xer a Barcelona, i després va tenir una certa fama en casar-se amb el compositor italià i dirigent mar-xista, Luigi Nono. El setembre de 1933 va perdre la seva plaça a l’Acadèmia de les Arts de Prú-

sia per motius racistes a causa de la nova legis-lació nazi i va acabar emigrant als Estats Units. Només dos anys abans de la seva

mort, el 1951, va tornar a tenir la carta de ciutadania de la seva ciutat, Viena.L’acte de col·locació de la pla-ca a la façana del casalot tindrà lloc el dimarts 24 d’abril a les 11 del matí. Es dóna la circum-stància que molt a prop d’on es col·locarà la placa a Schönberg, al carrer Sostres, des del 2007 hi ha una placa a la casa on va viure un altre músic, Ovidi Montllor.

Cultura avala la col.locació el 24 d’abril a.b.

Ben a prop, al carrer Sostres, hi ha una altra placa, on va

viure Ovidi Montllor

caSalot del coMpoSitor a baixada de briz 22

entrevistaSílvia Manzanera

“Sant Medir va estar en perill”Josep Antoni Torralba, president de la Federació de Colles

el preSident de Sant Medir, a l’eSpquerra de la iMatGe, durant el preGó

aquest dissabte 3 de març tindrà lloc una nova diada de Sant medir. més de 1.200 romeus passejaran per places i mercats de la vila i tiraran 50 tones de caramels. Tot i que la festa no serà gaire diferent de l’any pas-sat, han canviat moltes coses a la Federació de colles: sanejament dels números i millora de la imatge. Ho explica el seu president.

J. M. contel

Què és el ha estat més dur de la feina realitzada aquest sis mesos per la nova junta?La feina de deixar els comptes nets, pagar les factures pen-dents als proveïdors, amb els quals hem hagut de negociar els pagaments. Això és el que més ens ha costat. Però ara que ho tenim tot pagat podem seguir fent la feina molt més tranquils.

Quines coses hauran de can-viar a partir d’ara?La línia de treball de la junta actual és adaptar-se als nous temps que vivim, és a dir, a les retallades. Amb la suspensió de subvencions de les institucions no ens queda més remei que adaptar-nos-hi reduint les des-peses. No és que sigui dràstic, simplement hem d’estrènyer-nos el cinturó una mica més.

La sol·licitud de subvencions era aquesta setmana. Alguna perspectiva...L’únic que tenim segur és el conveni amb el Districte fins 2012 que ens assegura una mica de tranquil.litat. Són uns diners amb què podem pagar el lloguer del local, però ara voldríem demanar un local de

gestió pública, seguint l’exemple dels Castellers amb l’Espai Mu-sons. Això representaria reduir les despeses que ara se’n van a un lo-cal privat i invertir aquests diners en altres activitats i fer créixer l’entitat.

El sanejament dels comptes també ha servit per netejar la imatge de l’entitat.Precisament estem contents per dues coses: hem millorat la relació amb els proveïdors i hem recupe-rat la imatge exterior, molt dete-riorada. No anàvem a comissions i la gent veia que Sant Medir no participava en res. Ara tenim molt bona relació amb els Tres Tombs o l’Arca de Noé, que veuen com ha canviat la dinàmica.

En algun moment va perillar la festa?Sí. En un moment determinat va sorgir aquesta possibilitat. Com serà el Sant Medir 2012?L’única diferència és que la festa se celebra un dia de cap de setma-na, quan les escoles estan tanca-des, i això modificarà el recorre-gut, perquè acostumem a buscar

els col.legis i les escoles bressol. Però la festa serà la mateixa que l’any passat, i els números tam-poc no canvien gaire: 50 tones de caramels i de 1.200 a 1.300 romeus. També és destacable que per primer cop hem fet el programa amb paper reciclat, ja que la nostra festa no és gaire sostenible almenys hem fet ai-xò pel medi ambient.

Per algunes colles sí que serà especial, com la Humorísti-ca, que recupera el nom ori-ginal.A la Federació hi ha quatre co-lles que superen els 100 anys. Enguany, tres compliran 25, 100 i 125 anys... Això és espec-tacular i un motiu d’orgull.

El projecte Llepolia, el docu-mental, també representarà un cop de mà?Té un valor incalculable. Pot ser la millor carta de presen-tació que tinguem. Estan fent una feina molt interessant i destacable de recuperació his-tòrica. Nosaltres els donem tot el suport que podem, malgrat les dificultats econòmiques.

de Gràcia

9


de Gràcia

10


RepORtatge FOtOgRàFic

Documents

El nou Col·legi d’EconomistesL’any 2005 es va aprovar la compra de l’immoble de Via Agusta 56 i la construcció d’un edifici per ubicar-hi la futura seu del Col.legi d’Economistes de Catalunya. Una construcció -de la qual

l’Independent es va fer ressò- que ara està arribant a la seva fi. La previsió és tenir acabada l’obra aquest any. Els seus responsables acaben de publicar un recull amb les imatges del nou edifici que

canviarà la fesomia de la plaça Gal.la Placídia.

de Gràcia

11


recomanem

exposició ‘We shot andy’. Emmarcada dins del FEM, Fes-tival de Creació Femenina, que impulsa Untitled i ANDRO-NAcultura, la mostra vol recuperar el sentit crític i trans-gressor del feminisme dels 60 per mostrar el treball actual d’una dotzena d’artistes, com el de Laura Prim (a la foto).

3 de març a les 20 h Galeria Untitled BCN (Topazi, 14)

cedida

eXPOSiciONS

Fins el 4 de març Exposició L’altre Sant Me-dir. Mostra fotogràfia pro-duïda pels Lluïsos i elabo-rada pels alumnes de Belles Arts de la UB.Lluïsos (Pl. Nord, 7-10)

Fins el 8 de març XXV Festival Tradicionàrius. Exposició Entarota’t dins els actes del cap de setma-na de la tarota. Enguany el Tradicionàrius s’ha fixat en la tarota per dedicar el seu cap de setmana mo-nogràfic dins la programa-ció del festival. La tarota és un aeròfon de la família dels oboès tradicionals ca-talans, com la gralla, tot i que la seva popularitat en el món geganter, casteller i de la cultura popular i tradi-cional de carrer en general, ha eclipsat el naixement (o renaixement) d’aquest ins-trument, encara una desco-neguda.CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

Exposició Time studies, una exposició monogràfi-ca del nord-americà Mark Klett, amb les seves obres més personals, i peces del seu gran projecte de refo-tografia del Grand Cayon. .Galeria Tagomago (Santa Te-resa, 3)

Fins el 10 de març Exposició Paraules al vent, de l’artista Lurdes Ci-vit, on presenta tot un se-guit d’obres resultat d’un viatge personal, un apropa-ment a la naturalesa de la mort, una reflexió plàstica sobre l’existència de la vida i de la mort. Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Fins l’11 de març BCNegra 2012. Exposició Detectant detectius. Una investigació al voltant de la revista Gimlet (1981-1982) i els seus autors, amb cò-mics originals de Mariel So-ria i guió d’Andreu Martín. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 31 de marçExposició Artesans i Japó. Exposen la seva obra arte-sans relacionats amb Japó.Kokeshis, Kimonos, bisute-ria, roba, papereria, art.Haiku Japó a Barcelona (Mont-seny, 7)

Cugat. Concentració de les colles al carrer Sant Salvador i desfilada.Diferents carrers del barri de Gràcia, a partir de les 7.30 h

Teatre: L’espiadimonis, de Ramon Gomis de Barberà.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Tuna’s Revenge.Soul Kitchen miniclub (Guilleri-es, 6), a les 21 h

Teatre musical: Oliver, diri-git per Francesc Carreras.El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 22 h

Teatre: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò.Ruquería Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Sant Medir Metal Fest: Som-bras + Bustin’out’+ Katar-sick.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Concert: El Gel de Onán.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Joss.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Lega Caster.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Lady Tape + Dog Jail.Soul Kitchen miniclub (Guilleri-es, 6), a les 22 h

Concert: Slick Dixxx.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dg 4 de marçTradicionàrius: Cobla Far-ners + Borinots TQT.Plaça Diamant, a les 12.30 h

Teatre: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 18 h

Teatre musical: Oliver, diri-git per Francesc Carreras.El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 18 h

Teatre: La Carta, d’Àngel Garcia Crespo, a càrrec del Grup de Teatre Llumins.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Cinema: 4 meses, 3 sema-

Soul Kitchen miniclub (Guilleri-es, 6), a les 20 h

Concert: El Sobrino del Diablo.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 21.30 h

Concert: Balago.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: El Cantaitor.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Sweater.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.45 h

Concert: Dj Brunetto.Soul Kitchen miniclub (Guilleri-es, 6), a les 23 h

Dv 9 de marçTeatre: Pànic al Palace.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7-10), a les 21 h

Concert de ball Tradicionà-rius: Betzuca + Chemin de Fer.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Antonna.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Los tres en raya.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Fins el 19 d’abrilExposició fotogràfica Índia & Nepal, dels fotògrafs Jor-di Cubells i Jordi March.Espai ST3 (Santa Teresa, 3, lo-cal 2)

iNFaNTiLS

Dg 4 de marçEspectacle de dansa: zing zing, a càrrec de la compa-nyia Roberto G. Alonso. A partir de 3 anys.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

Dm 6 de febrerLletra petita. Tallers de des-coberta: 24 h en una bassa africana. Per a infants de 7 a 9 anys. S’ha de fer inscrip-ció prèvia.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

Dc 7 de febrerLletra petita. Contes a la mà Contes artístics. Per poten-ciar les habilitats artístiques dels mes menuts amb l’Alícia González. De 2 a 4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 101), a les 18 h

iNFaNTiLS

Dc 2 de març14a Nits clàssiques a Gràcia. Joves a Capella: Les Fusa + Coral Sinera.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Tradicionàrius: Ararat + Marc Egea + Quartet ACAB.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Hoppin’frogs. El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Lalo López.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Pablo Bolívar + usmev.Soul Kitche miniclub (Guilleries, 6), a les 23 h

Ds 3 de marçFesta de Sant Medir 2012: ofrena floral de la Federació de Colles al monument de la plaça de Trilla. Desfilada de totes les colles pels carrers de la Vila. Missa en honor a Sant Medir a l’esplanada del miracle de l’ermita, a Sant

nas y 2 días (2007), de Ch-ristian Mungiu.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Domingo del Son. 3ª Descar-ga. Concerts de Banda As-hé + Son de Adentro. Mú-sica cubana en directe.Sala El Dorado (Pç del Sol, 4), a les 20 h

Proyecto Cubalunya. La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 20.30 h

Concert: Maarten Swaan.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dm 6 de marçAula d’Ecologia: Alfred Pas-tor. Post-crisi econòmica i financera: un nou marc per a la sostenibilitat mundial Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19.30 h

Cinema: [REC], de Jaume Ba-lagueró i Paco Plaza.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20.15 h

Concert: Stanley Brinks + Freschard.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dj 8 de marçParlem amb: El cap de La Cua de Palla.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Cinema: Tommy (Ken Rus-sell, 1975).

de Gràcia

12


Cultura

SerGi l.

Les retallades redueixen a tres concerts el cicle de les Nits Clàssiques a GràciaLa biblioteca de Penitents s’estrena en una cita que acollirà La Fontana i la Jaume Fuster

Les retallades també afecten les Nits clàssi-ques, que han vist reduït enguany el seu programa a només tres concerts, un menys de l’habitu-al, en aquest cicle que gràcia acull cada mes de març des de fa 14 anys. amb l’objectiu d’apropar la música clàssica als ciutadans i promocionar joves valors, la nova edi-ció comptarà per primera vegada amb la biblioteca de vallcarca i els Peni-tents, que se suma a la Jaume Fuster. el doble concert d’obertura, però, arrencarà aquest diven-dres 2 de març a l’espai Jove La Fontana.

CARINA BELLVER

Les encarregades d’obrir el cicle a La Fontana seran Les Fusa, una formació vocal formada per set noies que oferiran un concert a capella d’un variat repertori, que inclou des de I’m no good, de la desapareguda Amy Winehouse al Like a prayer de Madonna o el Yo pa ti no estoy de Rosana.A la segona part d’aquest con-cert inaugural agafarà el relleu la Coral Sinera, una de les corals joves amb més història del país, que està dirigida per Pau Jorque-ra, que interpretaran un progra-ma farcit de cançons populars catalanes i d’espirituals negres. El segon concert del cicle serà el divendres 9 de març a càrrec del Duet Fusta i Or, que tenen a

l’Ignasi Henderson a la flauta i el Sebastià Gutiérrez a la guitarra. A la biblioteca de Penitents Maria Antonieta Cot i Miralpeix aquest duet interpretarà peces clàssiques de Paganini, Chopin i Débussy, entre d’altres, combinat amb un programa de cançons tradicionals catalanes, on es deixaran sentir El cant dels ocells o L’hereu Riera. Per la seva banda, dirigida per Francesc Rodríguez, l’Orquestra de Cambra Vila de Gràcia clourà el cicle a l’auditori de la biblio-teca Jaume Fuster, que acollirà aquest tercer i, enguany, últim concert el divendres 16 de març. Tots els concerts del programa són gratuïts i començaran a les 21 hores.

la biblioteca de penitentS Se SuMa al cicle de MúSica clàSSica Gracienc enGuany

Sota el títol de Duet fusta i or, el pianista gracienc Ignasi Hen-derson oferirà un concert amb el guitarrista Sebastià Gutiérrez divendres 9 de març a les 21 h a la biblioteca de Vallcarca i els Penitents. Henderson aca-ba d’editar un nou treball dis-cogràfic, Piano Music, Vol.1, amb peces de Bach, Falla, Ra-vel, Mozart o Shumann. Preci-sament d’aquest darrer compo-

sitor està ultimant un altre disc. És la primera vegada que Hen-derson participa en el cicle Nits clàssiques. La seva iniciativa ha fet que el Districte compti amb ell enguany, tot i que aquesta vegada aparca el piano per do-nar un concert d’un dels seus altres instruments, la flauta, acompanyat de Gutiérrez, amb qui comparteix escenari des de fa més d’11 anys.

Duet de flauta i guitarra amb el pianista Henderson

S.M.

Sobrepassar els 40 per una banda és un récord. Això ha passat amb Ara va de bo, el grup d’espectacles per a nens fundat el 1971 i que ho celebraran amb una festa especial dins del Tradicionàrius dissabte 10 de març. Tot i que, per un dels seus fundadors, Jordi Roure, arri-bar a aquesta edat té trampa: “No és un grup en el sentit clàssic, sinó

una plataforma per desenvolupar idees, per la qual han passat més de 70 persones, entre músics, ac-tors, educadors..”. Des de fa uns anys coordinen les Matinals In-fantils del Tradicionàrius, al CAT, on a més del concert en què par-ticiparan membres del grup de les diverses èpoques i artistes convi-dats -com ara Amadeu Casas o Eduard Iniesta-, es farà una ex-posició amb tot de material de la

La festa de l’històric grup de folk serà al CAT el 10 de març

història de la banda de folk. Des de fa un temps Ara va deBo s’ha especialitzat en el petit format per les escoles (“perquè és el que més ens agrada”, diu Roure), sobre tot per edats entre escola bressol i els 7 anys. L’evolució i el canvi del grup són més que evidents. “Quan vam començar era un desert. I ara la gent està més que animada”, afe-geix Roure. Que promet un con-cert “gens habitual”.

Ara va de Bo celebra els 40 anys amb un concert i una exposició

breus

La galeria d’art del carrer Va-llfogona ha obert la segona convocatòria de propostes en vídeo, dirigida a artistes visuals de tot el món, on es convida els artistes de tots els medis audi-ovisuals a presentar les seves obres. Les peces seleccionades a partir d’aquesta convocatòria formaran part de l’exposició de videoart que tindrà lloc a ARTlinavalero durant el mes de maig, al marc de la selecció City Sreen–Loop Festival. El tema de la convocatòria és lliure.

Lina Valero prepara mostra de videoart

La 18a Mostra de Música Ins-trumental per a Infants i Joves es celebrarà el 10 de març als Jesuï-tes Gràcia Col·legi Kostka, orga-nitzador de la trobada. La inici-ativa -que l’any passat va acollir 730 músics de 33 escoles de 18 poblacions- pretén facilitar que els estudiants de música puguin viure l’experiència de l’actuació davant d’un públic nombrós i compartir el domini de l’instru-ment amb altres joves.

Nova trobada de joves músics al Col.legi Kostka

Experimentem amb l’Art pro-posa un taller d’art i alimentació conduït per l’artista Atsuko Arai amb la col.laboració del xef Xabi Bonilla. La proposta es desenvo-lupa en dues jornades, el 4 i el 18 de març a l’espai de Torrijos.

Una artista i un xef proposen un taller a EART

L’actor i músic Joan Dausà, a per totes a l’Helio. La sala del carrer Ramon y Cajal ha acollit aquesta setmana durant tres dies els cada cop més nombrosos seguidors de l’últim feno-men musical català. En un projecte que compte amb el suport de músics de Manel i Sidonie, Dausà es va fer acompanyar per Els Tipus d’Interès, entre els quals hi ha Eloi el Bon Noi a la guitarra, per repassar el disc i versionar Eye in the sky d’Alan Parsons.

cedida

de Gràcia

13

2 de març de 2012l’independent cultuRa

la cartelleraciNemeS

BOSQue muLTiciNemeS. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• The artist. Dv i ds, 16.10, 18.10,

20.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

• Warhorse (caballo de batalla). Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La res-ta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• El invitado. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Mi semana con Marilyn. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15.

• Luces rojas. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Viaje al centro de la Tierra 2. La isla misteriosa (3D). 16.00 i 18.00.

• La invención de Hugo (3D). 20.00 i 22.30.

• Los descendientes. Dv i ds, 16.00,

19.00. 22.00 i 00.40.• Any de Gràcia. Dv i ds, 16.05, 18.05,

20.05, 22.05 i 00.45.• La invenció de Hugo (3D). Dv i ds,

16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

ciNemeS girONa. Girona, 175• Viaje al más allá. Ds, 16.30. • El ser. Ds, 19.30.• El misterio Fassman. Dg, 11.30.• Acosada. Dg, 16.30.• Más allá de la muerte. Dg, 19.30.• Eva. Dv, 17.00, 18.45, 20.30. Dc, 17.00

i 18.45. Dj, 17.00 i 19.30. Dsi dg, 17.45 i 19.30.

• No habrá paz para los malvados. Dv, 22.00. Ds i dg, 22.15. Dc, 19.30 i 22.00. Dj, 22.00.

• Floquet de neu. Ds i dg, 16.00.• The Turin Horse. Dv, 17.10 i 20.00.

Ds i dg, 21.15. Dc i dj, 17.10 i 20.00.• Els Barrufets. Ds i dg, 16.00.• La Dama de Hierro. Dv, 17.15, 19.30

i 22.00. Ds i dg, 18.00, 20.00 i 22.00.Dc, 17.15, 19.30 i 22.00. Dj, 17.00 i 22.00.

LaureN gràcia. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Los muppets. 16.15, 18.20,

20.25 i 22.30.• Sala 2: Floquet de neu. Ds i dg,

16.30. Bajo amenaza. Ds i dg, 18.30, 20.30 i 22.30. La resta, 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30.

• Sala 3: The artist. 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.

• Sala 4: Katmandú: un espejo en el cielo. 16.10, 18.15, 20.20, 22.25.

verDi HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Shame. 16.10, 18.15, 20.20 i

22.20. 0.20.• Sala 2: Cintura para arriba. 16.15,

18.15, 20.10 i 22.00. 0.00.• Sala 3: Fausto. 16.10, 19.10 i 22.00.

Arrugas. 0.30.• Sala 4: Any de Gràcia. 16.10, 18.05,

20.00 i 22.00. 0.00.• Sala 5: Declaración de guerra.16.10

i 20.15. El Havre. 18.20 i 22.20. Mien-tras duermes. 00.10.

verDi Park. Torrijos, 49. • Sala a: Polisse. 16.00 i 20.10. Young

adult. 18.20 i 22.35.• Sala B: Los descendientes. 15.50,

18.05, 20.20 i 22.35.• Sala c: Mi semana con Marilyn.

16.10, 18.15, 20.20 i 22.20.• Sala D: J. Edgar. 16.10, 19.10 i

22.00.

verdi kids :• Kerity, la casa dels contes. Ds i fes-

tius, 12.00.• Papa, sóc una zombi. Ds i festius,

12.00.

TeaTreS

TeaTreNeu. Terol, 26

• Sala cafè teatre. Magia de Cerca di-lluns 21h. El Club de la Magia 2 dime-cres 22h i dissabte 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... divendres 20h. Anima-les: Juanra Bonet divendres i dissab-te 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) dissabte 17h. Todo es Mentira o no dissabte 19h. Los Mar-tinez disssbte 23.30h. Club de la Ma-gia Junior (infantil) diumenge 12h. Alvaro Carmona diumenge 19h.

• Sala del mig. Club de la Magia Juni-or (infantil) diumenge 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dijous 21h dissabte 22h i diumenge 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters di-vendres 21h i 23.30h. El Club de la Ma-gia Junior (infantil) dissabte 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) diumenge 17h Zzapping, el concurso dissabte 20h Impro Horror Show dissabte 23.30. La Caputxeta i el Llop (infantil) diumenge 12.30h. L’Ane-guet lleig (infantil) diumenge 17h

CARINA BELLVER

Asseguren des d’aquesta editorial gracienca, que ha assolit arribar a ser segell de culte en només tres anys, que amb el seu estil uniper-sonal, Víctor Nubla té el do de crear móns amb les paraules a tra-vés d’una prosa fantàstica i d’una

Victor Nubla: “Si no escric durant temps, em poso malalt”L’autor llança a l’abril el seu primer llibre amb Blackie Books

l’eScriptor i MúSic (i col.laborador de l’independent) Víctor nubla a la plaça del raSpall

assegura en broma que el femení és el gènere amb qui més a gust se sent però la veritat és que ha cultivat des de la poesia a la ficció passant per l’assaig. Disciplines amarades d’un surrealis-me màgic i d’un humor superreal marca de la casa. La capacitat de maridar gèneres a través de la creació fantàstica de móns reals confecciona ‘cómo caza un dromeda-rio’, el tretzè llibre de víc-tor Nubla però el primer amb Blackie Books.

SilVia Manzanera

confusió de gèneres creativa molt personal. És això el que els ha cap-tivat d’aquest autor potser més co-negut com a pare de Macromassa i alma mater del LEM, qui amb més d’un centenar de discos publi-cats confessa que abans de músic és escriptor. Diu que escriure per a ell és natural, ho fa cada dia des de ben petit. “És més que terapèu-tic. Si no escric durant un temps, em poso malalt”, assevera bromes a part. Imbuït de Baudelaire, Bor-ges i Cortázar durant la infància, confessa que el surrealisme màgic que impregna la seva obra prové de l’observació del món i d’ell mateix, que s’acaba destil.lant en poesia, assaig o ficció. Potser un dels exemples que reflecteix mi-llor l’imaginari Nubla és Cómo caza un dromedario. Cinc llibres en un i amb títol manllevat d’un dels contes d’aquesta obra edifi-cada amb personatges i aventures, molta màgia surrealista, humor i alguna sorpresa final. Històries on hi apareixen diversos animals,

com ja és recurrent a la seva obra, en el que vol ser un homenatge a un en concret, el gos. “Els gossos són la nostra espècie simbiòtica, portem molts anys col.laborant. I en aquest homenatge coincideixo amb Blackie Books, una editorial dedicada a un gos”. El llibre tam-bé recull alguna obra ja publicada que ara es tradueix al castellà, com Màgia tridimensional perenne, però també aplega molt material nou i inèdit de l’autor. Aquest còctel su-culent ve acompanyat també dels seus dibuixos, sense els quals no es pot fer una aproximació completa al món personal de Víctor Nubla. “A la trona ja dibuixava quan en-cara no havia après ni a caminar. I més tard vaig descobrir que les lletres són només dibuixos que ex-pliquen coses. D’aquesta manera, vaig pensar l’escriptura a partir del dibuix”, explica. Un món d’aqua-rel.les, il.lustracions i collage, hereu dels cursos de disseny a la Bauhaus, que es podrà trobar a les llibreries per Sant Jordi.

reportatgeGinebra Vall

El terror fràgil d’un gracienc

Classe magistral de Balagueró als Verdi

el director de cineMa durant l’entreViSta

el carrer verdi és un dels carrers més cine-matogràfics que conec. Les sales de cinema o la botiga cinemasco-pe, ara a Torrent de l’Olla. Però, dimarts, vaig descobrir una altra coincidència d’allò més cinèfila. el director Jaume Balagueró viu just al costat del famós cinema. i aquell dia va presentar ‘Frágiles’.

G.V.

Jaume Balagueró és gracienc des de fa ja quatre anys. I com va acabar sent veí del cinema en VOSE? Doncs per amor (ai!). La decisió de traslladar-se de l’Eixample a Gràcia es deu al fet que hi vivia la que segueix sent la seva nòvia. Començo parlant d’amor per suavitzar el tema que vull abordar, la por. La por, o el terror com a gène-re, ha estat un leitmotiv en la seva carrera. El barri de Gràcia donaria la suficient por per po-der ser l’escenari d’una de les seves pròximes pel.lícules? Ell estaria encantat, però encara no ha trobat el moment o la

història adequada. Balagueró és un director d’allò més inter-nacional, però afirma que tre-ballar amb uns actors o altres segueix sent el mateix, perquè la feina és la feina. Explica que Espanya té un cinema de ter-ror de qualitat, amb projecció internacional i reconeixement. El terror espanyol agrada. Un exemple és la versió americana que es va fer de [REC], amb el nom de Quarantine, i on, bàsi-cament, calcaven la història. La màster class parla de Frági-les. Admet tenir un cert afecte cap la pel.lícula, ja que, tot i ser un film de terror, també és un romàntic. Lloa la iniciativa dels Verdi, remarcant la importàn-cia del contacte de l’espectador amb el director i tot el valor de compartir. Com ja ha passat en les anteriors edicions, el cine va estar ple i va rebre amb afecte Balagueró. Per als que es van perdre Frágiles en una pantalla gran, encara tenen temps de veure Mientras duermes a les golfes. Per cert, no recomana-ble per a persones al.lèrgiques a la paranoia i amb conserges sinistres. Esteu avisats...

de Gràcia

14


EsportsL’Europa ja mira la part baixa de la lliga

X. T.

La derrota a casa contra un dels darrers classificats, el Vilano-va, per 0 a 1 ha encès totes les alarmes. En una temporada per oblidar amb una ratxa negativa que es pot qualificar d’histò-rica, l’Europa ja és a només a sis punts del Vic, que ocupa la darrera plaça de descens. Amb aquesta nova ensopegada, el conjunt dirigit per Pedro Dóle-ra no pot cometre més errades si no es vol veure immers en la lluita per evitar baixar a Prime-ra Catalana. Els escapulats no són capaços de generar ocasions de gol i encadenen set jornades sense tastar la victòria, fet que els ha condemnat a la catorzena plaça. L’Europa necessita una victòria imminent per capgirar la dinàmica de resultats nega-tius en la que viu sotmès per agafar aire i guanyar confiança en les tretze jornades que resten per acabar el campionat. El ca-lendari no els afavoreix. Aquest cap de setmana s’enfronta a la Pobla de Mafumet, un dels equips que lluita per ser a la promoció d’ascens, però la se-güent jornada reb la Gramanet, que ocupa la dissetena posició a només un punt del descens. Un partit que resultarà clau per allunyar-se del descens tenint en compte que després l’Europa juga a casa contra l’Espanyol B, tercer classificat, i acte seguit el Manlleu, cinquè, visita el Nou Sardenya.

Els graciencs ja superen per tres punts al Mediterrani i per un altre al Sant Andreu

victòria inesperada. el cN catalunya va derro-tar el mataró Quadis a domicili per 7 a 9 i ho té tot a favor seu per evitar la temuda promoció de descens. amb el Túria ja sentenciat, els graciencs podrien assegurar la per-mànencia en les properes jornades guanyant els partits que ha de dis-putar contra els últims classificats.

XAVI TEDó

En un dels partits més seriosos de la temporada, el Catalunya va fer valer la seva experiència i va aconseguir una treballada victòria contra el Mataró-Quadis, cinquè classificat. Els graciencs sempre van anar per davant en el marca-dor i a mig partit ja dominaven per 1 a 3 aprofitant les escletxes que deixava la defensa mataroni-na. El gran partit del porter gra-cienc, Àngel Andreo, que es va lluïr aturant claríssimes ocasions de gol també va ser determinant en la victòria dels blaus. Tot i que en el tercer quart, el Mataró va aconseguir empatar, el Catalunya va tirar d’experiència per tornar a agafar una renda de dos gols i en-dur-se finalment la victòria. Tres punts que poden resultar claus en l’objectiu d’evitar la promoció de descens a la Primera Divisió. Els graciencs s’han enfilat a la novena posició i estan a només un punt del CN Barcelona i n’hi treuen tres al Mediterrani, que ara per ara jugaria la promoció, i un al Sant Andreu. El calendari també

els afavoreix. A falta de nou jor-nades per acabar el campionat, els graciencs es podrien assegurar la permanència amb dues victòri-es més. La propera jornada no és la més propícia perquè s’enfron-ten al Canoe, quart classificat, tot i que després de véncer el Mata-ró a domicili no es pot descartar res. Sigui com sigui, a la següent jornada visiten el Túria, que ha perdut tots els partits, i si acon-segueixen guanyar, el coixí de punts respecte els seus persegui-dors augmentaria. Tres jornades després, el Catalunya podria se-gellar la permanència si és capaç de derrotar el Mediterrani a do-micili, tot i que un empat també el podria salvar.

cedida

el cn catalunya Va aconSeGuir una Victòria Vital a Mataró

L’escola de natació del CN Ca-talunya també ha donat una alegria al club aquest cap de setmana. En el Campionat de Catalunya d’Hivern Aleví, els més joves del club han ofert una brillant actuació que ha tingut com a colofó la conse-cució d’una medalla de bronze. La medalla es va aconseguir en

el relleu de 4 x 250 masculí dels nois nascuts l’any 1999. A ni-vell d’equips, les noies van aca-bar en la dissetena posició, els nois, en la desena, i en l’equip mixt, en la setena, fet que va si-tuar el Catalunya en la dotzena posició. Uns resultats que po-sen de manifest el bon moment que viu l’escola del club.

Els alevins, bronze en el Campionat de Catalunya

El CN Catalunya dóna la campanada a Mataró i se situa lluny del descens

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (27a)Pobla de Mafumet - Europaresultat 26a jornadaEuropa - Vilanova 0- 1

classificació punts1. Prat 492. Terrassa .................................................483. Espanyol B ............................................454. Vilafranca ..............................................445. Manlleu .................................................416. Pobla de Mafumet ..............................407. Cornellà ................................................368. Rubí ........................................................369. Gavà .......................................................36...14. Europa ...................................................33...18. Vic ...........................................................2719. Amposta ...............................................2420. Masnou ..................................................19

bàsquet

copa catalunya masculí, grup 2

propera jornada (21a)Lluïsos - Tàrregaresultats 20a jornadaGrup Barna - Lluïsos 56 - 60

classificació ............................ p.g. p.p.1. Martorell ...................................... 18 22. Igualada ........................................ 15 53. La Salle Reus ............................... 14 64. Lluïsos de Gràcia ........................ 14 65. Barberà ........................................ 12 86. Prat ................................................ 11 97. Ramon Llull ................................. 11 98. Castellbisbal ............................... 10 109. Grup Barna ................................... 10 1010. Andorra......................................... 10 10....14. Santpedor .....................................5 1515. Viladecans .....................................4 1616. Vila-Seca ........................................2 18

lliga nacional juvenil, grup 7

resultat 22a jornadaEuropa - Prat 1 - 0

classificació punts1. Barça B ..................................................532. Gavà ......................................................473. Europa ...................................................43...18. Gramanet ..............................................15

1a estatal Femenina, grup 3

resultat 18a jornadaNàstic - Europa 3-2

classificació punts1. Llevant LP ..............................................402. Nàstic ....................................................393. Vic ..........................................................37...13. Europa ...................................................1414. Peña Oscenses ....................................... 7

de Gràcia

15


Activitat econòmicareportatgeMarta Narberhaus

Com buscar-se la vida més enllà del ‘badulaque’

Ansari, costurer, i Kashi, perruquer, fa set anys que viuen a Gràcia

anSari treballant en el Seu local del carrer Matilde

començar de nou en un país estrany no és gens fàcil, però enca-ra menys treballant del què has estudiat o après al teu lloc d’ori-gen. Dos exemples de-mostren que al barri hi ha gent que ho aconse-gueix, encara que hagin d’optar per un benefici més baix del normal per fer-se populars en-tre la clientela.

Marta narberHauS

El costurer Ansari i el perru-quer Kashi, tots dos del Pa-kistan, fa més de set anys que viuen a Gràcia. Coincideixen que han escollit el barri per als seus negocis perquè hi ha bon ambient i és tranquil. L’Ansari

havia treballat per a altres costu-rers, i des del maig passat té el seu propi negoci al carrer de Matilde, al costat de la plaça de la Vila. Re-tocs i cosits de tot tipus de roba i pell i preus econòmics, destaca al seu fulletó taronja, a joc amb el local que li fa de taller, alegre i acollidor. Ja hi ha botigues de Travessera que el recomanen.Una de les coses que més destaca és que ara, com que només hi és ell al local, ha d’atendre al tau-lell a més de fer els encàrrecs, i el contacte amb la gent li alegra la jornada. Els seus clients són des d’actors professionals o em-preses de confecció fins a parti-

culars que només necessiten que els hi facin la vora dels pantalons nous. Això per entre 4 i 5 euros, un preu que, segons l’Ansari, és força ajustat, com també li diuen els que li confien els retocs de la seva roba preferida. “A vegades la gent llença roba que està en

bon estat, jo el que proposo és que la reciclin!”, explica el costu-rer. El Kashi, d’altra banda, té una perruqueria al

carrer Carolines on els homes es poden tallar el cabell per 8 euros, les dones per 10 i els nens per 6. Va venir a Gràcia perquè hi tenia amics, i sovint sortia a sopar als restaurants del carrer Verdi. Està

content amb la perruqueria tot i que encara està a l’expectativa de com li anirà el negoci, que va obrir portes fa només cinc mesos. De moment té clients catalans, espanyols, estrangers… “una mica de tot”, diu. Assegura que entén el català tot i que li costa parlar-lo, i explica que la seva dona és catalana, i que quan cuina ell tant pot fer una bona paella com plats típics paquista-nesos. La diferència que destaca

entre Catalunya i el seu país és el concepte de família: “Aquí hi ha una cultura més indivi-dualista.” Tant el Kashi com l’Ansari fan vida al barri, i esperen que a partir del boca-orella es vagi fent ressò de la seva feina. Tre-ballen del seu ofici i esperen que el fet d’ajustar el preu dels seus serveis els permeti com-petir amb altres negocis que ja estan consolidats.

“A vegades la gent llença roba que està en bon estat. Podrien reciclar-la”, diu Ansari

de Gràcia

16


la torratxa

cançons

En Joan Dausà només sap fer cançons tristes. Ho hem pogut comprovar aquesta setmana a l’Heliogàbal, on ha presentat durant tres nits consecutives el seu debut musical, Jo mai mai. “No és un disc de festa major. Quan ensenyava les cançons als amics, em preguntaven: Jo-an, estàs bé?”. I ell vinga ex-plicar que no li passava res greu, però que les històries per ser cantades li surten així. Cap problema: sospito que, sense les cançons tris-tes, seríem més infeliços. No és masoquisme, o potser sí. Les cançons tristes coneixen la drecera cap a l’ànima, ens emocionen en el bon sentit i, encara que sembli mentida, resulten extraordinàriament balsàmiques quan estem deprimits.L’última peça del disc de Jo-an Dausà i Els Tipus d’Interès té una lletra optimista, ben dissimulada per una música que no encomana precisa-ment alegria. “Al final dic que encara hi som a temps. Us ho dic d’una manera trista, no patiu”, bromeja l’autor. La lletra, en efecte, obre la porta a l’esperança. Encara som a temps d’atu-rar-lo. Encara som a temps de trucar-nos. Encara som a temps d’abraçar-la. Encara som a temps de provar-ho. I l’amic Dausà encara és a temps de sorprendre’ns amb una cançó feliç, però tampoc cal que corri: jo, que he ma-mat els mateixos cantautors que ell, podria passar amb cançons tristes la resta de la meva vida. I ben contenta. Per fer riure ja s’han inventat les comèdies i els acudits.

Eva Piquer

Pep Martínez: “Els actors som insegurs i la interpretació perfecte no arriba mai”als 15 anys va dir als pares que volia ser actor i apuntar-se a l’institut del Teatre però ells abans volien que aprengués un ofici, i va anar a la massana a fer joieria. Per no desconnectar-se del món de la faràndula va entrar al Liceu per fer de figurant fix. Després de 8 anys ho va deixar per tre-ballar de joier. més tard van fer al centre un grup amateur per assajar. va acabar la seva formació al 2009 i des de llavors no para de treballar. el podem veure al Teatre-neu fent ‘Tarda de gos-sos’ i a l’alexandra fent ‘Pentateatreatomic vol.ii’.

CLARA DARDER

Què valores més de la teva feina com actor? El creixement personal, dedicar-te al món de la interpretació és corregir-te constantment. Aquells punts foscos que tenim tots, amb el teatre pots corregir-los. El reco-manaria a més d’una teràpia.

Com vas viure formar-te amb gent més jove? Quan vaig demanar informació a la secretaria de l’Escola Nancy Tuñon, vaig preguntar si la resta d’alumnes m’acceptarien per ser més gran. I em van contestar: Ja sabràs adaptar-te a la gent jove? Encara me’n recordo. I va anar tot perfecte, prova superada.

Tens una escena sobre el Barça-Madrid, impactant. A casa som culers, la meva dona és la neboda de l’Àngel Mur, ima-gina’t quin aire es respira a casa. I l’escena a la que et refereixes, quan dóno una bufetada al meu fill fic-tici, perquè celebra un gol del Ma-drid davant de tots els meus amics del Barça, va ser molt dura.

SilVia Manzanera

pep Martínez, a leS eScaleS de l’eSGléSia de Sant Joan, a la plaça de la Virreina, deSpréS de l’entreViSta

Personatges molt enèrgics, no? Als enèrgics m’hi trobo molt bé. Intento explotar-los al màxim! Els directors me’ls donen per què m’hi veuen, però jo vull personat-ges que s’allunyin de mi per poder experimentar, sinó em trobo fent de mi mateix.

Quin aspecte requereix mes for-mació en la vida d’actor? Les dues eines principals són la veu i el cos. El cos d’una persona jove

es més dúctil i expressiva, com he entrat més tard, i també de gran, ben segur que em queda feina per fer en el llenguatge corporal.

Quin consell els hi donaries als que comencen? No sóc ningú per donar consells. Puc donar el que m’ha servit a mi. Que no tinguin por de llançar-se a la piscina. I s’hi s’equivoquen no passa res, perquè dels errors se n’aprèn.

La vida d’actor quan acaba? Quan tu vols, però jo diria que no acaba mai. Les factures s’han de pagar i has de menjar, i pots estar a l’atur però sempre busques com desenvolupar la teva passió.

“La meva millor interpretació serà quan...”Mai. Els actors i les actrius som persones molt insegures, i mai arribes en aquella interpretació perfecte, sempre penses que ho podies haver fet millor.

Com és fer dues obres alhora? No pots dir que no quan t’arriba la feina i si estàs fent dues obres alhora és igual, el cervell és un muscle que es pot exercitar i jo ho porto bé.

Ens les expliques? Al Teatreneu fem una obra molt esbojarrada que connecta el teatre i el món audiovisual. I a l’Alexan-dra, és una obra dividida en cinc, les primeres quatre estan connec-tades, i la cinquena les resol.

amb Gràcia...

Visc entre Diamant i Virreina. Esmorzo a casa o alguna vega-da al Terra. Compro les begu-des i llaunes al Suma de Verdi. La meva dona va al mercat de l’Abaceria a comprar la resta de menjar fresc. Vaig al meu estudi del barri de Sant Antoni i depèn d’on em trobi dino en un lloc o altre. A Gràcia m’agrada dinar a l’Ós Panda de Verdi, a les nits assaig al Centre Moral, del car-

rer Ros de Olano, de 22 a 24 h, per no rovellar-me. Per prendre alguna cosa al Terra, al Virreina, al Montseny, a El Canigó, al bar del Teatreneu i, al Rústico, per menjar una carn argentina molt bona, tallada al estil argentí.

Un desig... la millora de la consciència de la gent perquè Gràcia segueixi sent la mateix que és ara.