Lectures saludables Una proposta innovadora en l’àmbit

Psicopedagògic

Désirée Ramirez Elias

TREBALL FINAL DE MÀSTER- PSICOPEDAGOGIA

MOISÉS SELFA

Facultat de Ciències de l’Educació, Psicologia i Treball Social

Universitat de Lleida

4 de Juny de 2018

Resum

Una de les activitats més importants que realitza l’ésser humà al llarg de la seva vida

és la lectura. El fet de llegir obre un món de possibilitats que ajuda al cervell en el

procés d’aprenentatge, en la imaginació, en la creativitat, frena el deteriorament

cognitiu, millora la son i les habilitats socials, redueix l’estrès i, en resum, ens fa més

intel·ligents. Dintre de tots aquests beneficis en la lectura, hi ha el que s’anomena

lectures saludables. Les lectures saludables es troben al llarg de la nostra vida i

formen part d’un procés dinàmic, aportant un aprenentatge beneficiós de tot el que ens

envolta. És per aquesta raó que és molt important tenir una bona consciència lectora i

ser més capaços d’identificar les necessitats educatives referents a la salut en cada

etapa de l’escolarització. D'una banda, en aquest treball s’exposa una fonamentació

teòrica partint d’unes idees generals, i de l’altra, es fa referència a termes com

l’educació per la salut i la biblioteràpia, per centrar-se en àmbits més específics.

Tanmateix, també caldria tenir en compte, el disseny d’una investigació que analitza

les necessitats existents en les aules a partir de la figura del Psicopedagog. Finalment,

es fa una proposta d’un Pla de Lectura cobrint les necessitats del currículum actual en

cada una de les etapes educatives des de l’Educació Infantil fins a l’Educació

Secundària Obligatòria.

Paraules clau: Lectures Saludables, Educació per a la Salut, Pla de Lectura.

Abstract

One of the most important lifelong human activities is reading. The act of reading

opens up a world of possibilities that help our brains develop the learning process,

imagination and creativity, delay cognitive development, improve our social abilities and

quality of rest, reduce stress and, overall, make us more intelligent. Among all these

benefits derived from reading, there are those known as healthy readings. Healthy

readings can be found throughout our lives and form part of a dynamic process,

contributing a beneficial learning of everything that surrounds us. Therefore, it is very

important to possess a high level of reading awareness and become more capable of

identifying health-related educational needs in every phase of schooling. On the one

hand, the following project presents a theoretical foundation based on general ideas.

On the other, reference will be made to terms such as health education and

bibliotherapy to focus on more specific areas. Additionally, the project includes the

design of an investigation analyzing existing classroom needs from a psycho-

pedagogical perspective. Finally, a proposal will be made for a Reading Plan that

covers current curriculum necessities at each educational stage, from the start of Early

Childhood Education through Compulsory Secondary Education.

Keywords: healthy readings, health education, bibliotherapy.

AGRAÏMENTS

Per començar voldria comentar que l’elaboració d’aquest treball final de Màster de

Psicopedagogia no ha estat una tasca fàcil, atès que ha requerit molta dedicació,

concentració, temps i esforç.

Tot i així ha estat una satisfacció personal poder observar l’evolució d’aquesta petita

investigació a través de l’elaboració dels conjunt de passos els quals han anat

confeccionant el resultat final que emmarca aquest treball.

Vull expressar el meu agraïment al meu tutor del treball de final de màster Moisés

Selfa, per la dedicació i suport que m’ha brindat durant aquest treball, pel respecte als

meus suggeriments i per la direcció i el rigor amb el qual m’ha facilitat la tasca. Gràcies

per la confiança oferta des del primer moment.

També agraeixo a la biblioteca pública de Lleida per l’assessorament proporcionat en

la recerca de llibres en l’espai infantil i juvenil.

Aprender a leer es encender un fuego, cada sílaba que se deletrea

es una chispa.

Victor Hugo (1802-1885)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 1

2. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL ................................................................................. 2

3. MARC TEÒRIC ......................................................................................................... 5

3.1. La literatura i la societat ...................................................................................... 5

3.2. Beneficis de la lectura en la infància i adolescència ........................................... 7

3.3. Educació per a la Salut ........................................................................................ 11

3.3.1. Fonaments de l'Educació per a la Salut a l'escola ......................................... 12

3.4. Què és la Biblioteràpia? ................................................................................... 13

3.4.1. FINALITATS DE LA BIBLIOTERÀPIA ........................................................ 14

3.4.2. EL BIBLIOTERAPEUTA: MEDIADOR DE LA PARAULA ESCRITA ........... 15

3.5. Definició del concepte “Lectura saludable” ....................................................... 16

3.6. Què és un Pla de Lectura? .................................................................................. 17

3.6.1. Quins objectius té? .................................................................................... 17

4. DISSENY DE LA RECERCA .................................................................................. 19

4.1. Preguntes de recerca ....................................................................................... 19

4.2. Objectius .......................................................................................................... 19

4.3. Pla de Lectura per infants i joves ...................................................................... 19

4.4. Descripció del problema d’estudi ...................................................................... 20

4.5. Metodologia ...................................................................................................... 21

4.6. Mostra .............................................................................................................. 22

4.7. Instrument de recollida de dades ...................................................................... 22

5. PROPOSTA ............................................................................................................ 24

5.1. Consulta dels Decrets ...................................................................................... 24

5.1.1. Decret LOE Educació Infantil ......................................................................... 24

5.1.2. Decret LOMCE Educació Primària ............................................................. 25

5.1.3. Decret LOMCE Educació Secundària ........................................................ 28

5.2. PLA DE LECTURA EDUCACIÓ INFANTIL ....................................................... 31

5.2.1. CURS P3: .................................................................................................. 33

5.2.2. CURS P4 ................................................................................................... 35

5.2.3. CURS P5 ................................................................................................... 38

5.3. PLA DE LECTURA EDUCACIÓ PRIMÀRIA ..................................................... 40

5.3.1. Pla de Lectura Cicle Inicial ......................................................................... 40

5.3.2. Cicle Mitjà .................................................................................................. 47

5.3.3. Cicle Superior ............................................................................................ 54

5.4. PLA DE LECTURA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA ............................................... 62

5.4.1. Primer cicle d’Educació Secundària ........................................................... 62

5.4.2. Segon cicle d’Educació Secundària ........................................................... 71

6. CONCLUSIONS: .................................................................................................... 81

6.1. Limitacions ....................................................................................................... 83

6.2. Proposta de futur .............................................................................................. 83

BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 85

ANNEX 1 .................................................................................................................... 93

ÍNDEX DE GRAELLES

Graella 1. Traducció pròpia. Font: Gimeno, 2014: 39...................................................18

ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS

Foto 1. Beneficis de la lectura pel nostre cervell. Literatura SM………………………. 10

Foto 2: Como enseñar a tu cocodrilo a lavarse los dientes. Font: La casa del libro... 33

Foto 3: No temo a la oscuridad Font: La casa del libro............................................... 33

Foto 4: Els hàbits d’en Pol Font: Baula........................................................................ 34

Foto 5: Cómo bañar a tu dinosaurio. Font: La casa del libro....................................... 34

Foto 6: Caillou se hace daño. Font: Todos los libros................................................... 35

Foto 7: La galipàndria d’en Siset. Font: La casa del libro............................................ 35

Foto 8: El monstre de colors Font: La casa del libro................................................... 36

Foto 9: ¡A vestirse! Font: La casa del libro.................................................................. 36

Foto 10: Fora llàgrimes Font: La casa del libro........................................................... 37

Foto 11: En Pol no vol estar sol. Font: La casa del libro............................................. 37

Foto 12: TEO està enfermo Font: La casa del libro..................................................... 38

Foto 13: Laura i companyia: Aprenem a menjar sa Font: Salvatella.......................... 38

Foto 14: TINC POLLS! Font: Todo col·lección............................................................ 39

Foto 15: Para nada sucias Font: La casa del libro...................................................... 39

Foto 16: L’avi d’en Tom ha mort. Font: La casa del libro............................................. 40

Foto 17: En TEO i l’alimentació Font: Boolino............................................................. 43

Foto 18: Al meu cap i al meu cor viuen diferents sentiments Font: La casa del libro.. 43

Foto 19: Julia tiene una estrella. Font: La casa del libro............................................. 44

Foto 20: Un bosque tranquilo. Font: La casa del libro................................................. 44

Foto 21: Sensacionari. Font: La casa del libro............................................................ 45

Foto 22: Mi primer libro de cocina. Font: La casa del libro.......................................... 45

Foto 23: Rodolins, rodolons, fem esport! Font: Llibres.cat.......................................... 46

2

Foto 24: Parla...el mòbil! Font: Llibres.cat................................................................... 46

Foto 25: Dorms molt, Joana... Font: La casa del libro................................................. 50

Foto 26: Estic grassonet, i que? Font: La casa del libro.............................................. 50

Foto 27: Sanos y salvos: Las enfermedades. Font: Pròpia......................................... 51

Foto 28: Un somni màgic. Font: Amazon.................................................................... 51

Foto 29: Respira. Font: La casa del libro....................................................................

Foto 30: Emocionari. Font: La casa del libro..............................................................

Foto 31: Titán y sus aventuras. Font: La casa del libro..............................................

Foto 32: Quan no jugo, faig esport. Ser petits és una sort! Font: Animallibres……..

Foto 33: El caso de un cocodrilo en Internet. Font: La casa del libro........................

Foto 34: Llavor d’amor. Font: La casa del libro..........................................................

Foto 35: Agenda infantil: contraseñas seguras en internet Font: Amazon.................

Foto 36: Enciclopedia de Primeros auxilios y salud familiar. Font: Amazon..............

Foto 37: La muerte explicada a mi hija. Font: La casa del libro.................................

Foto 38: La alimentación a tu alcance. Font: La casa del libro...................................

Foto 39: Llibre de la vida: Llibre de l’altra vida. Font: La casa del libro.....................

Foto 40: Las palabras de Carmelo. Font: Amazon.....................................................

Foto 41: Mantente en forma de la A a la Z. Font: Amazon.........................................

Foto 42: ¿Qué me está pasando? Font: La casa del libro..........................................

Foto 43: El diari groc de la Carlota. Font: La casa del libro........................................

Foto 44: Saber para vivir: Tabaco. Font: Amazon.....................................................

Foto 45: Violencia escolar. Font: Amazon..................................................................

Foto 46: Burbujas de paz. Font: La casa del libro.....................................................

Foto 47: Sóc un adolescent Font: La casa del libro...................................................

52

52

53

53

54

57

58

58

59

60

60

61

61

67

67

68

68

69

69

3

Foto 48: El libro de los rostros. Font: La casa del libro...............................................

Foto 49: Llamando a las puertas del cielo. Font: La casa del libro............................

Foto 50: Camps de maduixes. Font: La casa del libro...............................................

Foto 51: El diari vermell de la Carlota. Font: La casa del libro..................................

Foto 52: Alguien està mintiendo Font: Amazon..........................................................

Foto 53: El mundo de las emociones. Font: Kireei.....................................................

Foto 54: Crónica de una anorexia. Font: Foto pròpia.................................................

Foto 55: Exercici i salut. Com mantenir-se en forma amb l’exercici físic. Font:

Llibres.cat ..................................................................................................................

Foto 56: La lección de August. Font: La casa del libro.............................................

Foto 57: La sexta extinción. Font: Amazon................................................................

Foto 58: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 59: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 60: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 61: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 62: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 63: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 64: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 65: Qüestionari. Font: Google...........................................................................

Foto 66: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 67: Qüestionari. Font: Google............................................................................

Foto 68: Qüestionari. Font: Google............................................................................

70

70

76

77

77

78

78

79

79

80

93

94

95

96

97

98

99

100

101

102

103

1

1. INTRODUCCIÓ

La lectura és una de les activitats més importants i útils que l’ésser humà realitza al

llarg de la seva vida. Primer de tot la lectura, és una activitat que únicament poden

realitzar els éssers humans ja que són l’única espècie que ha pogut desenvolupar un

sistema intel·lectual i racional avançat. Això vol dir que la lectura és una d’aquelles

activitats que es comença a adquirir des de les edats primerenques, i que és manté i

perdura al llarg de tota la vida.

D’altra banda la importància de l’acte de llegir també resideix en el fet que a través

d’aquesta, l’ésser humà pot rebre coneixements d’una manera formal i inserir-se així

en el procés educatiu. Llegir suposa un moment de calma i concentració, de reflexió

amb el que s’està llegint i d’atenció, de tots els elements que fan un millor

desenvolupament i per tant uns resultats més òptims.

I és que la lectura acompanya a l’ésser humà en totes les etapes de la vida:

nombrosos estudis demostren que existeix una inclinació humana a identificar-se amb

les històries narrades i a crear empatia amb els seus protagonistes.

La literatura infantil en edats primerenques ha de generar, principalment, plaer i ajuda

a l'autoconeixement i la interpretació del món que envolta a l’infant. Si aquesta funció

es compleix, és més probable que aquest nen/a desenvolupi de forma natural un gust

per les obres literàries conforme vagi creixent.

El treball que es presenta a continuació s’inicia amb la justificació del tema escollit. El

cos del treball està estructurat en dues parts. Primer una fonamentació teòrica, en la

qual es fa una contextualització de la temàtica fent referència a la literatura i la

societat, els beneficis que la lectura aporta en les etapes de la infància i l’adolescència,

el desenvolupament del concepte de biblioteràpia i de mediador de la lectura, el

concepte d’Educació per la salut, què són els plans de lectura i finalment la creació del

concepte de Lectura Saludable.

Seguidament, en la part empírica, es formulen les preguntes de la investigació, els

objectius que es volen assolir i s’inclou el disseny de la recerca. A continuació es

realitza una cerca dels conceptes de salut en els decrets d’Educació d’Infantil, Primària

i Secundària. A partir d’aquí es realitzen els plans de lectura des de P3 fins a 4t de

l’ESO. S’inclou un Pla de Lectura per l’etapa d’Educació Infantil, tres Plans de Lectura

d’Educació Primària i dos Plans de Lectura d’Educació Secundària. Cal destacar que

únicament es fa un disseny d’aquests plans, no una implementació.

2

Per últim es fan les conclusions del treball on es fa una reflexió final que relaciona el

marc teòric amb la proposta del Pla Lector proposada.

2. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL

Actualment tenim una societat “sobre estimulada” amb les noves tecnologies com les

tauletes, els Smartphones, els ordinadors, la televisió, els videojocs i tots aquells

continguts multimèdia que es pot accedir a través d’internet. Amb tot això penseu que

els infants troben atractiu llegir?

La lectura és un hàbit i com tots s’ha d’educar. Com volem que un infant llegeixi si no

veu a ningú proper fer-ho? Si volem que aquestes persones tinguin en un futur, un

nivell cultural raonable, que siguin capaces de crear, de tenir idees pròpies, de

argumentar i persuadir, de ser imaginatius i reflexius, hem de fomentar l’hàbit de la

lectura. Els adults tenim l’obligació i la responsabilitat d’educar en conductes sanes als

infants.

Els estímuls nombrats anteriorment que engloben les noves tecnologies no poden

suplir els beneficis que la lectura desenvolupa. Les carències que tenen els infants que

no tenen un hàbit lector s’han vist relacionats amb un baix nivell cultural, amb

dificultats a les escoles, menor velocitat de lectura, un vocabulari pobre i poc

estructurat, menor creativitat, entre d’altres aspectes.

Quan s’educa en valors, s’ha de tenir en compte que la lectura ajuda en aquest

procés, ja que ajuda a fomentar la creativitat, la imaginació, la fantasia i augmenta la

capacitat critica. Així mateix també ajuda a millorar els processos cognitius com

l’atenció i la concentració, fa que les persones tinguin una millor comprensió en relació

amb les situacions quotidianes i la formació de conceptes. A més a més llegir ajuda a

somniar, crear, viatjar i pensar, riure i plorar, a ser empàtics amb la història narrada.

Podem relacionar la lectura amb l’autoestima, la confiança i la seguretat. Ramírez

(2013) ens diu que les persones que tenen un bagatge cultural són capaces de

participar en converses de tot tipus, tenen arguments i formació suficient per poder

opinar. La cultura que aporta la lectura fa que se sentin més segurs a l’hora

d’expressar opinions en grup, ja que el lector pot fonamentar i contrastar informació

sobre un determinat tema o problemàtica. Així que no aporta únicament seguretat sinó

que millora les relacions personals i socials, sent així una font de benestar i felicitat. La

qüestió no és si és millor regalar videojocs o llibres, perquè compleixen diferents

funcions i totes dues han d’ocupar el seu lloc d’oci en els infants i adolescents. No es

3

pot permetre que els videojocs supleixin la lectura i les relacions socials.

Els pares/mares, mestres i altres familiars o gent propera, ha de fomentar l’acte lector,

no com models sinó com estimuladors de la lectura.

D’on sorgeix la idea?

Al novembre del 2017 vaig haver d’escollir un tutor/a pel meu TFM a partir de les

temàtiques proposades. Em vaig decantar per la línia de recerca de “la literatura

infantil i juvenil i orientació psicopedagògica”, tutoritzat pel Moisés Selfa.

El meu principal objectiu personal era aconseguir elaborar un recurs significatiu per

poder-lo utilitzar en la meva pràctica com a psicopedagoga. Amb l’ajuda del meu tutor

vaig poder escollir la temàtica de les “Lectures Saludables”, ja que penso que és

important parlar sobre la literatura infantil i juvenil per tal de donar una orientació més

pràctica als docents i famílies. Per tal que puguin conèixer quins llibres són els més

adequats segons l’edat, i així treballar certs aspectes que aporten hàbits saludables. A

més a més de la definició d’aquest nou concepte de “Lectura Saludable”.

Vaig estar buscant informació sobre el tema per veure si podria realitzar una

investigació sobre això i ho vaig veure clar per poder-me posar a treballar.

Evolució de la temàtica:

Per començar a introduir-me en el tema, vaig cercar des de la biblioteca, articles que

parlessin sobre biblioteràpia i sobre literatura infantil i juvenil. El concepte de lectura

saludable era inexistent a la xarxa, ja que cada cop que intentava cercar-lo, únicament

em sortien hàbits d’alimentació o fer esport. Després d’anar-me informant sobre el

tema vaig crear un índex orientatiu. Un cop vaig haver llegit alguns articles, llibres i

visitar pàgines web sobre la temàtica, vaig començar a dissenyar un índex del treball i

així es va iniciar la meva part recerca. Primer vaig voler fer una posada en context

sobre la importància de la literatura en la nostra societat. Després vaig parlar sobre els

beneficis que aporta la lectura tant a infants com a adolescents, i quins són els

beneficis cognitius que aquesta ens aporta. L’Educació per la salut, un aspecte a

destacar per poder veure la que aquesta engloba. Un altre aspecte important del que

no es pot prescindir és la biblioteràpia. En aquest punt s’explica d’on va sorgir aquest

concepte, la seva història i en quina tipologia de llibre la podem trobar avui en dia.

Aquest apartat ens port a parlar sobre els mediadors de la lectura, molt relacionats

amb la biblioteràpia. Abans d’acabar es parla sobre la definició del nou concepte de

4

Lectura Saludable, quina seria la seva definició i què englobaria. I finalment s’explica

què són els Plans de Lectura i quins són els objectius d’aquests.

Pel que fa al desenvolupament de la part pràctica del treball, vaig decidir realitzar un

pla de lectura de Lectures Saludables des dels 3 anys fins als 16, que avarca

l’Educació Obligatòria. D’aquest pla es fa el disseny però no la implementació. Es

creen un total de sis Plans Lectors.

Finalment, vaig realitzar unes conclusions per tal d’aportar unes reflexions personals

envers els objectius assolits i la percepció personal que he tingut de la realització

d’aquest treball, així com també algunes propostes de millora i limitacions amb les

quals m’he trobat.

5

3. MARC TEÒRIC

3.1 . La literatura i la societat

La literatura infantil i juvenil, tal i com avui l’entenem, neix al món occidental al llarg del

segle XIX i és conseqüència directa de l’escolarització i d’un canvi de mentalitat en la

concepció de l’infant com a subjecte, de la infància com a període diferenciat de la vida

adulta. Però ben bé, què és la literatura infantil i juvenil?

Es podria dir que la literatura infantil i juvenil és la que té com a destinatari principal

l’infant i/o jove. Cervera (1991:16) creu que ha de tenir un paper que sigui integrador i

selectiu, ens diu que s’integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a

base la paraula amb la finalitat artística o lúdica que interessen a l’infant. Veiem com

aquesta definició possibilita la inclusió de materials artístics que van més enllà dels

gèneres literaris tradicionals i, a més a més, posa l’accent en l’interès del nen/a, és a

dir, del que rep el missatge.

Si ens remuntem en l’Època Medieval, les històries que nodrien la imaginació dels

infants feien referència al món de la literatura popular oral, que era complexa, rica i

diversa. La diferència tan marcada que avui en dia hi ha en el nostre mercat de

“literatura infantil i juvenil” i “literatura per adults” no era existent temps enrere. Els

nens i nenes medievals s’entretenien amb les mateixes històries de cavalleries que ho

feien els adults. Cal tenir en compte l’aspecte de transmissió oral, ja que eren molt

pocs els qui aprenien a llegir.

En aquesta època ens trobem amb textos derivats de la Matèria de Bretanya, que

s’entén ràpidament per Europa i s’adapten a les diverses llengües romàniques. En el

darrer terç del segle XII eren conegudes a Catalunya les aventures del rei Artur i els

seus cavallers. Fins al segle XIV no es va poder comptar amb una traducció catalana

dels grans romans bretons com Tristan, Lancelot i la Recerca del Sant Graal.

Hi havia un altre tipus de narracions escrites també en versos apariats com les noves

rimades, composicions per ser llegides generalment per un lector professional.

Destaquem a Ramón Llull amb Doctrina Pueril que es deia que era un llibre adreçat als

infants en llengua romànica. Hem de considerar la literatura hagiogràfica com la

lectura que es posava a l’abast dels joves pel seu contingut més exemplar i moral.

També són abundants en l’època medieval els reculls d’exemples i miracles que eren

relats breus i de contingut meravellós que tenien com a finalitat servir d’il·lustració als

discursos dels predicadors.

6

Un altre grup que forma part de la literatura moralitzadora són els reculls de proverbis,

que ens arriben d’herència de les tradicions de la bíblia, oriental i llatina. Alguns estan

destinats a l’educació dels prínceps com és el cas del llibre de la saviesa.

I per últim, la literatura destinada als infants era el teatre. Les representacions de

teatre popular congregaven al seu voltant gent de totes les edats i dels més diversos

establiments socials. El teatre medieval, nascut a les esglésies, té en principi una

temàtica religiosa que posteriorment s’enriqueix amb aportacions de caire profà.

Tampoc podem oblidar els jocs, els entremesos i les moixigangues habituals a les

festes cortesanes (Valriu, 1998:27).

Un altre aspecte a destacar són els gèneres, que en literatura infantil són complexes.

Com a tradició es divideix la creació literària en lírica, èpica i dramàtica, o si es vol en

poesia, narrativa i teatre.

Generalment, la poesia infantil es basa essencialment en el plaer del ritme i de la rima,

en l’al·literació, en l’exageració o el nonsense.

La narrativa es podria classificar en novel·les i contes, que segons la seva temàtica

podrien ser d’aventures, de viatges, de la vida quotidiana, de por, de ciència ficció,

d’humor, etc. També s’hi podrien incloure els gèneres de la narrativa popular, com són

les rondalles, les llegendes, els contes d’animals, entre d’altres.

En l’actualitat l’existència de textos didàctics i moralitzadors adreçats a infants hi és

present en moltes cultures. Al llarg del segle XIX i de la primera meitat del segle XX

podem observar el desenvolupament que es produeix amb aquest tipus de literatura.

En aquesta època s’escriuen i es difonen la majoria d’obres que avui la perspectiva

històrica categoritza de clàssiques, tot i que la vida dels infants i de la societat ha

canviat radicalment en aquests últims anys. En l’antiguitat la lectura juntament amb

l’escolta de rondalles i el joc simbòlic eren una de les principals finestres que donaven

lloc al món de la fantasia, però avui en dia amb l’arribada dels mitjans de comunicació i

les TIC, les possibilitats d’oci han anat en augment, facilitant l’accés a mons imaginaris

i universalitzant els referents.

Els infants estan gran part del seu dia a dia desenvolupant la seva carrera acadèmica

en els centres educatius. Amb aquestes hores d’ensenyament obligatori s’hi ha d’afegir

les activitats extraescolars com les esportives, els d’idiomes estrangers, informàtica

etc. Després de tot això, queda temps per poder llegir? Segons Valriu (1998:13 ), el

temps es troba si n’existeix la necessitat, l’hàbit lector. Sovint la creació d’aquest hàbit

lector ve de la mà d’un adult, com el pare, la mare, algun amic, els avis o els docents.

7

Només l’adult que té aquest hàbit és capaç de transmetre’l, de motivar a l’infant per

poder-se endinsar en el món de la literatura.

I per què cal fomentar l’hàbit lector quan és més còmode fer altres coses? Primer de

tot cal que l’adult estigui convençut de la importància i transcendència de la lectura, de

les aportacions i de l’enriquiment personal, cultural i social que aquesta suposa. La

diferència entre una història escoltada o llegida i una història rebuda per mitjans àudio-

visuals recau principalment en la implicació del receptor. En el primer cas qui llegeix o

escolta construeix la seva pròpia imatge d’allò que s’està narrant, fent així un procés

creatiu i personal; en el segon únicament es reben unes imatges imaginades i creades

per una altra persona. El seu paper no és actiu, sinó que és passiu. Amb això podem

veure que no hi ha activitats que es puguin intercanviar per la lectura. El fet de veure

no eximeix el fet de llegir.

La literatura i el llibre, en general, continuen aportant un conjunt d’elements

imprescindibles per a la formació completa de l’ésser humà i ho fa mitjançant un suport

senzill, còmode i accessible que en permet la manipulació personal i els usos

múltiples.

3.2. Beneficis de la lectura en la infància i adolescència

Totes les cultures han creat la seva pròpia literatura per tal de poder-se fer interrogants

sobre el món que els envolta i han intentat facilitar als infants l’accés a ella, per ajudar-

los a trobar sentit a la vida.

Des que neix, el nen/a rep formes poètiques i de ficció –contingudes fonamentalment

en cançons i narracions- a través dels adults, els llibres infantils i els mitjans

audiovisuals. Aquest contacte, continu i perllongat, li permet –gradualment- formar

expectatives sobre què és el text escrit, dominar les convencions literàries i aprendre a

interrelacionar la seva experiència vital pròpia amb la cultural transmesa per la

paraula. Evidentment, família i escola tenen un paper important com a intermediàries

en aquest procés. Per tant, han de conèixer quina és la literatura recomanada, de

qualitat i assequible en totes les edats i com posar-la a l'abast dels infants i joves.

La recepció de literatura des de la primera infància és l'activitat més beneficiosa per

aconseguir l'èxit dels nens/as en el seu accés a la comunicació escrita, i un instrument

privilegiat per ajudar-los a construir la seva identitat i la de l'entorn que els envolta. Per

8

això, en les etapes d'Educació Infantil, Primària i Secundària han de ser llocs que

assegurin el contacte viu i plaent entre nens/es i llibres (Morón, 2010:1).

Hem de tenir en compte que la lectura, a més del seu caràcter formatiu, fomenta la

imaginació, ajuda a descobrir l’ús de la paraula i permet ampliar les possibilitats

expressives per la creació personal.

La literatura infantil es tracta d'un mitjà de reproducció social a través de relats

estereotipats, que constitueix una eina pedagògica important en el desenvolupament

de la imatge i representació que els nens i nenes tenen de si en el seu autoconcepte i

autovaloració, la imaginació i la recreació (Campos, 2017: 1). Una bona expressió de

la literatura infantil és el conte, que contribueix al fet de gaudir de la lectura per part

dels nens i nenes ja que els permet relacionar-se i transportar-se a un món màgic i

imaginari, prenent com a base tot el viscut al seu món real; tanmateix permet que els

petits i petites pensin, imaginin i fins i tot que arribin a realitzar les seves pròpies

creacions.

L'escriptor Paco Abril (2014:143), en el seu assaig “Els dons dels contes”, descriu cinc

“dons” que els contes regalen als petits, fent referència a la història en si mateixa,

l'afecte, la identificació, l'evasió del món real i la possibilitat d'aprendre i modificar

aquesta realitat.

Alguns avantatges sobre la funció pedagògica del conte són les següents (Abril,

2014:146):

Se li dóna a l’infant l’oportunitat de traduir les seves fantasies en paraules,

contribuint, d'aquesta manera, al desenvolupament de la sensibilitat.

Ajuda a enriquir el vocabulari i la seva capacitat d'expressió.

Els contes “preparen” per a la vida, ja que contribueixen a l'emmagatzematge

d'idees i sentiments.

Faciliten l'estructura temporal en la ment infantil, mitjançant la successió

ordenada de fets.

Atorguen l'oportunitat d’emfatitzar amb algun personatge, i d'aquesta manera

poder identificar-se i gestionar el seu estat d’ànim intern.

Satisfan el desig de saber i la necessitat de moviment.

9

Potencien la capacitat d'atenció i concentració, alhora que un bon

desenvolupament de la memòria de treball.

En definitiva, el conte ofereix a l’infant una iniciació per a la comprensió de la vida,

l’ajuda a interpretar les seves angoixes i pors, i li mostra la possibilitat d'enfrontar les

adversitats i sortir reconfortat d'elles.

Llegir, també aporta una sèrie de beneficis cognitius, que sense importar el gènere, la

llengua o la longitud, qualsevol cosa que llegim amb regularitat repercuteix

positivament en el nostre cervell.

1. Estimula el naixement de noves connexions neuronals i augmenta la

reserva cognitiva.

2. Millora la nostra inferència i comprensió.

3. Fomenta el pensament lògic i abstracte.

4. Augmenta la connectivitat funcional del cervell (les interaccions entre les

diverses zones que el formen).

5. Exercita la nostra memòria, l’amplia i la fa més flexible. Tanmateix alimenta

la intel·ligència emocional, que ajuda a fixar records.

6. Gaudir d’un llibre implica calma i concentració, per tant és una manera de

relaxar la ment que redueix els nivells de cortisol, i per tant, l’estrès.

7. Probablement, llegir sigui el millor potenciador de la imaginació que existeix, i

per tant, de la creativitat.

8. Amplia el vocabulari i enriqueix l’expressió gramatical.

9. Desperta la motivació per marcar metes i aconseguir assoliments

personals. Ens educa en la vida.

10. Provoca que ens posem en el lloc de l’altre, a percebre i analitzar diferents

punts de vista, genera empatia.

11. Millora el llenguatge oral, ajudant a expressar continguts en públic amb

eloqüència.

12. Es la base imprescindible per l’èxit professional. L’impacte de la lectura es

fins i tot major que el d’altres activitats com l’esport.

10

Llegir suposa l'exercici més eficaç per al nostre cervell. La lectura és productiva per

aprendre, ampliar vocabulari, avivar la imaginació o reduir l'estrès, però els avanços en

neurociència dels últims temps revelen que, a més, fins i tot a nivell fisiològic, llegir és

una de les activitats més profitoses a nivell cognitiu que podem realitzar (SM, 2016).

En aquesta fotografia situada a continuació, és pot veure de manera esquemàtica una

síntesis dels beneficis que aporta l’acte de llegir a totes les persones que fan ús

d’aquesta tasca.

Foto 1. Beneficis de la lectura pel nostre cervell. Literatura SM (2016)

11

3.3. Educació per a la Salut

L’Educació per a la salut és un procés educatiu que s’utilitza com una eina de salut

pública. Està sustentat sobre dos drets que són fonamentals: el dret de l’educació i el

dret a la salut. L’Educació per a la Salut ja sigui en l’àmbit formal, no formal i informal

és un element important en la formació de l’alumnat i té com a objectiu en comú

promoure la qualitat de vida en un territori. Promoure la salut afavoreix la formació de

la persona i facilita el desenvolupament de la consciència sanitària. En els centres

escolars, prevenir vol dir afavorir el creixement harmònic de la personalitat de cada

alumne, aquest creixement, s’aconsegueix vivint experiències que beneficiïn el procés

evolutiu (Gallego, 1988: 287 ).

L’Educació per a la Salut ha existit des de l’inici dels temps. El 1969 l’Organització

Mundial de la Salut (OMS), va elaborar una definició sobre l’Educació Sanitària que és

la següent:

“L’Educació Sanitària representa essencialment una acció exercida sobre els individus

per aconseguir modificar els seus comportaments. De forma general, pretén que els

individus:

- Adquireixin i conservin hàbits de vida sana.

- Aprenguin a usar millor els serveis de salut a la seva disposició.

- Tinguin capacitat per prendre individualment o col·lectivament decisions que

impliquin:

La millora del seu estat de salut.

El sanejament del medi en què viuen” (IOC, 2007: 12).

“A partir d’aquesta definició s’extrauen altres característiques com són:

- La inclusió del medi ambient, els factors ambientals i socials.

- Participació de l’individu i del grup.

- Intervenció en grups específics.

- Importància dels aspectes culturals.

- Avaluació com a aspecte important” (IOC, 2007: 12).

12

3.3.1. Fonaments de l'Educació per a la Salut a l'escola

L’Educació per a la Salut ha d’estar sempre unida a l’escola, ja que està lligada a les

funcions educatives, socials i sanitàries. L’escola és el lloc idoni com a camp d’acció

de l’Educació per a la Salut. Es considera que els fonaments per a l’existència d’un

programa d’Educació per a la Salut a l’escola es basen, en una sèrie de funcions

(Gallego, 1988: 293):

Funció educativa: com a part de l’educació integral, ja sigui des del punt de

vista cultural (actituds envers la salut, model de vida,...), com de la perspectiva

metodològica (un treball participatiu, crític, reflexiu, a partir de les necessitats

de la comunitat escolar,...).

Funció social: implica els vincles i relacions entre els diversos components

socials que giren al voltant de l’infant, la família, l’Ajuntament de la ciutat i els

diferents serveis sociosanitaris entre d’altres.

Funció preventiva: serveix com a instrument fonamental de la promoció de la

salut, per la seva contribució a la modificació de factors ambientals, físics i

socials, i a canvis en l’estil de vida que influeixen directa o indirectament en la

salut.

13

3.4. Què és la Biblioteràpia?

La paraula biblioteràpia té una definició aparentment simple, però que implica un

conjunt complex de preguntes com: què és un llibre, què és una malaltia i quin

significat se li dóna a la paraula teràpia.

Webster International (1961: 2) va realitzar la següent definició d’aquest concepte: La

biblioteràpia és l’ús de materials de lectura seleccionats com una ajuda en medicina i

psiquiatria. Significa resoldre, experimentar problemes personals a través d’una lectura

dirigida. Si els termes d’aquesta definició són correctes, hem de tractar amb una

definició restringida, realitzada en part amb un conjunt d’idees preconcebudes sobre la

medicina i el significat de la paraula teràpia.

La paraula biblioteràpia, etimològicament, al·ludeix a “la cura a través de la lectura”.

Els seus orígens donen lloc a l’alleujament emocional. En un breu recorregut per la

bibliografia il·lustrativa de l’evolució històrica de la disciplina, trobem que des que

l’home comença a expressar-se mitjançant els textos escrits, la lectura era

considerada una eina d’utilitat per calmar ansietats de diversa indole.

Als anys 50, després de la Segona Guerra Mundial, va ser el punt àlgid de la literatura,

ja que en els hospitals dels països més afectats comptaven amb unes biblioteques per

als pacients on es van crear programes de lectura dirigits per especialistes de salut

mental i bibliotecaris. Shrodes, (2001: 21) va publicar la seva tesis sobre biblioteràpia,

definint-la com un procés dinàmic que és dóna entre la personalitat d’un lector i un text

de ficció, mobilitzant emocions i utilitzant-les pel seu ús conscient.

Als anys 80 els llibres d’autoajuda estaven en auge, es reiterava la idea del poder

sanador de certes lectures. Es partia del supòsit que determinades alteracions o

sofriments psíquics podien quedar guarits mitjançant la prescripció de literatura

especifica.

En els anys 90, a la concepció clínica, es va sumar la concepció humanística o de

desenvolupament personal. No es necessari estar malalt, deprimit o angoixat per

trobar alleujament en un llibre.

La lectura és generadora de mecanismes que tendeixen a nodrir el pensament i la vida

emocional, generant recursos psíquics sostenibles de situacions emocionals

angoixants (Coll i Vall 2014: 144).

Per a l'Associació de Biblioteques d'Institucions de salut i hospitals d'Estats Units, la

biblioteràpia es defineix com “La utilització de materials de lectura seleccionats com a

14

coadjuvant terapèutic en medicina i psiquiatria; l'orientació en la solució de problemes

personals per mitjà de la lectura dirigida, el tractament de la malaltia i la promoció de la

seva recuperació a la societat”. (Martins, 2009: 85).

La biblioteràpia és un mètode terapeuta interdisciplinari que potencia el vincle llibre-

lector per incidir en els desordres del pacient. En un context hospitalari infantil, tracta

de pal·liar la vulnerabilitat emocional produïda per una malaltia a través de contes amb

protagonistes que parteixen d’una situació adversa i la superen. Mitjançant la lectura

l’infant s’identifica amb els protagonistes de la història, s’involucren amb ella i a partir

d’activitats de comprensió, és capaç d’expressar emocions retingudes fins al moment.

Els llibres terapèutics contemporanis, doncs, assumeixen un tret peculiar: fomenten la

individualització, atribuint els diferents mals –el seu origen i el seu desenllaç- a l'àmbit

personal. Es revela així la imatge d'una societat individualitzada, la qual, segons

assenyalen Beck i Gernsheim (2003: 31), “ens parla de buscar solucions biogràfiques

a contradiccions sistèmiques”, una societat en la qual la individualització i l'aïllament,

per paradoxal que sembli, són fets que constitueixen una experiència col·lectiva.

3.4.1. FINALITATS DE LA BIBLIOTERÀPIA

Les raons per la qual es pràctica la biblioteràpia són tant diverses com les seves

múltiples definicions.

D’acord amb Doll (1997: 24), la finalitat general de la biblioteràpia és fomentar el canvi

de la perspectiva personal (del jo) i l’enteniment propi entre les persones que llegeixen.

A través de la biblioteràpia s’obté l’oportunitat d’aprendre d’un mateix, entendre el

comportament humà i trobar interessos que resultin aliens per la persona anteriorment.

Una altra finalitat seria tractar d’assolir la meta íntimament relacionada amb la millora

de la visió personal. Alguns biblioterapeutes busquen desencadenar l’alliberació

emocional o la tensió psicològica, que succeeix quan el lector experimenta o sent els

sentiments dels personatges de la història que està llegint.

Alguns biblioterapeutes exposen que la literatures i les pel·lícules poden ajudar als

infants, adolescents i adults a resoldre els problemes de la seva vida quotidiana. Això

es pot fer a través de la imaginació, ja que se li dona la possibilitat de trobar diverses

solucions que es presenten en la història que es llegeix, sense sofrir les

conseqüències en la seva vida real.

15

D'altra banda, la biblioteràpia pot actuar com a font d'informació per a les persones

quan aquestes enfronten problemes específics que les aparten del seu entorn. La

biblioteràpia pot ser aplicada en diferents grups de persones i alguns temes que tenen

controvèrsies que generalment poden fer que les persones s'aïllin del seu entorn

poden relacionar-se amb famílies separades, adopció, malalties cròniques, problemes

racials, alcoholisme, consum de drogues, empresonament, entre uns altres (Doll i Doll,

1997: 25).

L'última motiu de l’ús de la biblioteràpia, que de vegades no es té en compte, es

relaciona amb les funcions d’oci que van enllaçades amb la biblioteràpia: les persones

també llegeixen per gaudir el que la lectura els proporciona. Sens dubte, el caràcter

recreatiu de la literatura i les pel·lícules és una de les principals contribucions que té la

biblioteràpia en el procés terapèutic.

3.4.2. EL BIBLIOTERAPEUTA: MEDIADOR DE LA PARAULA

ESCRITA

Qui ofereix lectura, ha de poder oferir-se. Transmetre la paraula escrita és “un acte

d'hospitalitat” Petit (2008: 75). En alguns països s’anomenen mediadors, en altres

biblioterapeutes o promotors, però més enllà de la nominació que tingui qui ofereix

lectura és algú que s'ofereix, qui mostra i presenta un objecte que és, per alguns, un

objecte estrany, tan estrany com l'experiència de dormir-se a l'amanyac de la veu

materna que llegeix generosament un conte al seu infant, i en la qual sabem que el

que explica no és tant el contingut del conte en si, sinó tot la resta que ho envolta: un

adult que brinda generosament el seu temps, una actitud de calma i gaudi, un

cerimonial repetit cada nit de la mateixa manera, una veu envolupant i

tranquil·litzadora i, finalment l'entusiasme per la història compartida. És realment

desolador, escoltar que milers d'éssers humans s'han vist despullats d'aquesta

meravellosa experiència afectiva.

Argüelles (2004) en el seu llibre “Llegir és un camí” ens diu:

Un mediador de lectura, és aquell que convida a llegir com qui comparteix un vici, és

també algú que llegeix una part del llibre perquè gràcies a la seva passió un altre lector

pugui contagiar-se del gust de llegir (2004: 125 ).

16

3.5. Definició del concepte “Lectura saludable”

En els apartats anteriors hem pogut conèixer els beneficis que aporta la lectura al

nostre cervell i amb el terme de biblioteràpia podem dir que la lectura és una pràctica

que es realitza individualment, encara que abans i després sigui social.

Cervera, (1991:18) ens distingeix un altre grup d’obres a les que qualifica de literatura

instrumentalitzada. “Aquests són els llibres que tot i relatar una història, no tenen

com a finalitat fer literatura, sinó transmetre una sèrie de continguts o de conceptes de

caràcter didàctic o formatiu. Potser, en referir-se a aquestes publicacions valdria més

parlar simplement de llibres i reservar la paraula literatura per a les obres amb un

contingut de caràcter artístic”.

Aquesta ens dóna lloc a la creació d’una pròpia definició del terme Lectura Saludable

que seria la següent:

La Lectura Saludable és la combinació de dos termes que donen lloc a un procés

dinàmic d’interacció entre el lector i el text. Aquest tipus de lectura aporta uns

coneixements que donen lloc al foment i la creació d’hàbits, accions, rutines i costums,

que ajuden a l’infant i adolescent en el seu creixement emocional i psicològic, facilitant

les accions de la seva vida quotidiana i millorant la seva qualitat de vida. Les lectures

saludables són aquelles que tenen com a finalitat aportar un petit impuls per aprendre

a extreure beneficis de les petites coses que ens envolten, documentar-nos sobre els

àmbits que més ens preocupen a cada etapa del desenvolupament i conèixer més

sobre temes que provoquen desequilibris en la societat per tal de no caure en ells.

17

3.6. Què és un Pla de Lectura?

“Un Pla de Lectura és un conjunt d'estratègies de les quals el professorat se serveix

perquè l'alumnat sigui un lector competent, comprengui els coneixements, investigui

sobre ells i li proporcioni, com a resultat, la capacitat de transmetre i comunicar el que

ha après. Un Pla de Lectura suposa un canvi en la metodologia habitual existent

basada en la realització d'activitats d'animació a la lectura” (Gimeno, 2014: 38).

El Pla de Lectura consisteix en un conjunt d’estratègies ideades per a la millora de la

competència lectora i el desenvolupament de l’hàbit lector entre l’alumnat. Ha

d'incloure diferents activitats i tractar el tema des de diversos angles, que permetin

complir els objectius plantejats.

3.6.1. Quins objectius té?

Encara que cada Pla Lector s'adapta les pertinents necessitats educatives, podem

agrupar uns objectius generals que es troben en cadascun d’ells (Tiching, 2014):

- Potenciar el desenvolupament de la competència lectora, permetent als

discents a convertir-se en lectors capaços de comprendre, reflexionar i

interpretar diversos tipus de textos.

- Fer partícips del programa tant als docents com a les famílies i la

comunitat, per treballar junts en un objectiu comú i poder fer arribar als més

petits un únic missatge sobre el gran valor de la lectura.

- Integrar en el procés d'ensenyament de les diferents àrees del currículum

la lectura com a eix comú, permetent als docents adaptar-la a les diverses

matèries i als psicopedagogs a treballar hàbits saludables.

- Fomentar l'ús de les biblioteques escolars com a espais dinàmics per al

desenvolupament de la competència lectora i convertir-les al centre de

formació, documentació i punt de trobada de tota la comunitat educativa.

18

Segons Gimeno (2014) podem veure un altre tipus d’agrupació d’objectius i indicadors

del Pla de Lectura en la següent graella:

OBJECTIUS I INDICADORS DEL PLA DE LECTURA

OBJECTIUS INDICADORS

Augmentar els índexs de lectura dels

estudiants en totes les disciplines.

Percentatge d’alumnes que llegeixen.

Dels alumnes que llegeixen, quin

percentatge de temps dediquen a la

lectura.

Formar als escolars com a usuaris plens

de paraula escrita i de l'expressió oral:

que siguin escriptors, lectors i

comunicadors

Percentatge dels estudiants que llegeixen

i escriuen per iniciativa personal

Sensibilitzar a la comunitat educativa

primer i a la societat després sobre la

necessitat de treballar en la lectura

Percentatge de participació de les

famílies en el Pla Lector

Garantir l'accés als llibres i els diferents

suports de comunicació

Percentatge d'alumnes en programes de

foment de la lectura en comunitats i

associacions alienes al centre escolar

Articular les relacions al centre educatiu

entre els docents del mateix curs i amb

els de cursos diferents, de les mateixes

àrees o d'altres per compartir recurs i

establir un aprenentatge interdisciplinari

Percentatge de persones de la comunitat

educativa que treballen el projecte

lingüístic i el pla lector

Graella 1. Traducció pròpia. Font: Gimeno, 2014: 39.

Per tant, ni tots els Plans de Lectura són iguals ni tots els lectors/es ho són. Un Pla de

Lectura ben estructurat i plantejat pot aconseguir sorprenents resultats. Per aquest

motiu un Pla de Lectura ha de ser variat en gèneres, en temàtiques i en registres, per

a que cada lector es senti el millor possible i pugui fomentar l’hàbit de la lectura.

19

4. DISSENY DE LA RECERCA

4.1. Preguntes de recerca

Les preguntes a les quals pretenc donar resposta mitjançant aquesta investigació són

les següents:

Quins beneficis saludables ens poden aportar les lectures?

Què és la biblioteràpia?

Què considerem amb el concepte de Lectura Saludable?

4.2. Objectius

Objectiu general:

El propòsit general d’aquesta investigació és definir el concepte de Lectura Saludable

per veure a quins tipus de lectures fa referència i fer una proposta de Pla de Lectura.

Objectius específics:

Investigar sobre les aportacions de la lectura en el nostre desenvolupament

cognitiu i de salut.

Conèixer què és la biblioteràpia i què engloba.

Definir el concepte de Lectura Saludable.

Generar un pla de Lectures Saludables d’entre els 3 i els 16 anys.

Conèixer els materials de lectura utilitzats en les escoles.

Comprovar si els docents saben quins conceptes de salut s’han de treballar en

cada etapa.

4.3. Pla de Lectura per infants i joves

Seguint el paradigma sociocrític, es vol fer una proposta per incentivar un canvi en la

realitat dels infants i joves que es troben en el sistema educatiu. Això es durà a terme

a partir de la millora de les competències lectores i la lectura d’obres literàries que

siguin beneficioses per la seva salut i puguin aportar hàbits saludables en la seva vida

quotidiana. Per fer-ho primer de tot s’iniciarà una avaluació prèvia dels coneixements

20

de l’alumnat, del professorat i del seu context amb el fi d’elaborar un projecte que

concordi amb la realitat existent.

Un cop haguem obtingut les dades del context en el qual volem actuar, s’elaborarà una

proposta de projecte anomenada “Projecte de Lectures Saludables per a infants i

joves”. L’objectiu d’aquest serà donar resposta a les necessitats que s’hagin detectat

prèviament i oferir les lectures saludables adequades a cada etapa segons els

diferents decrets d’educació.

A causa de la complexitat i durada de l’aplicació d’aquest Treball de Fi de Màster em

centraré en el disseny d’un estudi sobre una realitat fictícia però perfectament possible

per aplicar, per poder enfocar el reconeixement de les necessitats que tenen els

docents segons el context.

Amb aquesta investigació prèvia sobre la realitat en el context proper podrem observar

els punts forts i febles en vers la comprensió lectora i l’educació per la salut. Es pretén

obtenir les dades necessàries que fomentaran una millor proposta socioeducativa en

un futur. En aquesta, s’aplicaran les mesures necessàries per millorar l’Educació per a

la Salut i la qualitat dels aprenentatges que s’imparteixen en les aules a partir d’un Pla

de Lectura per a cada etapa.

4.4. Descripció del problema d’estudi

Tal com hem vist, el que es busca amb aquest estudi és saber si en els centres

educatius els materials que s’utilitzen són adequats per proporcionar una Educació per

a la Salut amb el que ens diu el currículum de cada etapa.

Els docents en les aules es troben amb una manca de formació al respecte, és per

aquest motiu que els professionals de qualsevol àmbit els és molt fàcil adquirir uns

conceptes i entendre’ls, però el que de veritat els hi és difícil és aplicar-los, sobretot en

el món educatiu on hi ha moltes variables que poden intervenir, ja sigui el context, el

alumnes, les famílies, el centre educatiu entre d’altres aspectes.

Així que considero que és una problemàtica que s’hauria d’analitzar, per tal de poder

veure si els alumnes adquireixen els continguts corresponents i les competències

mínimes.

És important veure si realment es treballa de la manera adequada ja que en molts

casos s’observen docents que han estat formats amb uns continguts de caire

tradicionalista que continuen transmeten al seu alumnat en la seva pràctica educativa.

21

4.5. Metodologia

Un cop s’ha delimitat l’objecte d’estudi, per a l’anàlisi previ s’utilitzen dues tècniques de

recollida de dades, la primera un qüestionari i la segona el grup nominal. En la

metodologia utilitzada per aquest projecte es combinaran estratègies d’investigació

qualitativa i quantitativa seguint el mètode de recerca d’investigació-acció.

Ens referim al concepte de metodologia quan es refereix al mode amb el qual

enfoquem els problemes i busquem les respostes. Si s'inclou en aquesta definició el ja

assenyalat sobre el quefer científic, la metodologia es refereix a la manera com reduïm

complexitat (enfoquem) i com establim relacions, ja siguin de pertinença, de

semblança, de covariació, de causa-efecte, etc. (Taylor i Bodgan, 1986).

La metodologia qualitativa es refereix, llavors, a procediments que possibiliten una

construcció de coneixement que succeeix sobre la base de conceptes. Són els

conceptes els que permeten la reducció de complexitat i és mitjançant l'establiment de

relacions entre aquests conceptes que es genera la coherència interna del producte

científic (Krause, 1995).

L'enfocament qualitatiu fa referència a registres narratius del/els fenomen/s que estem

estudiant. Com es pot veure, en aquest vessant correm el perill d'interpretacions

subjectives, però tot i així, té molts aspectes positius dels quals ens podem beneficiar i

que no ens pot donar l'enfocament quantitatiu.

La metodologia qualitativa ens dóna resultats d'un grup o context concret al que volem

estudiar, ens facilita aportacions des de la perspectiva del raonament subjectiu de les

persones involucrades, en canvi, amb l'enfocament quantitatiu, obtenim respostes

tancades a les nostres preguntes de recerca.

L'enfocament quantitatiu, en canvi, es refereix a utilitzar el disseny i aportacions

numèriques com a evidències quant a la línia de la recerca. Podem parlar d'un procés

de recerca quantitativa experimental i un altre no experimental. Per aquest motiu es

farà ús de l’instrument del qüestionari.

L'estratègia s’utilitzarà per treballar els objectius que volem investigar es tracta d'una

metodologia mixta. Aquesta metodologia mixta inclou tant aspectes de la metodologia

quantitativa com en la qualitativa. Es considera que és la més apropiada per utilitzar en

aquest treball perquè es busca aconseguir els objectius proposats tant de forma

numèrica (enfocament quantitatiu), com amb un enfocament més obert i qualitatiu que

busca el per què de les causes.

22

Pel que fa a l’ús de l’instrument de grup nominal, facilitarà la generació d’idees i

l'anàlisi de problemes. Aquesta tècnica és útil per a les situacions en què les opinions

individuals ha de ser combinades per arribar a decisions les quals no poden o no

convé que siguin preses per una sola persona.

Es vol recordar que el disseny metodològic s'ajusta a possibles canvis en el

desenvolupament de la recerca.

4.6. Mostra

La mostra d’estudi en la qual ens centraríem per fer aquest estudi seria un centre

educatiu, indiferentment públic, concertat o privat, que ens pogués proporcionar les

diferents etapes educatives que engloben des dels 3 anys fins als 16.

En el centre educatiu reuniríem als docents encarregats per a cada etapa per tal

d’informar-nos sobre els coneixements previs que aquests tenen sobre les lectures

saludables i el currículum actual.

4.7. Instrument de recollida de dades

Primer de tot es passaria el qüestionari per poder focalitzar en les dificultats dels

docents i a partir d’aquí es podria realitzar el grup nominal per tal de fer una discussió i

resolució de dubtes entre tots/es els participants.

En la realització de la recerca s'ha creat un qüestionari1 com a instrument principal del

projecte. S'ha escollit aquest tipus d'instrument ja que ens permet la recol·lecció

primària de dades directament de la font de la recerca. Aquest qüestionari ens serveix

per poder veure les necessitats del professorat respecte a les Lectures Saludables

mitjançant unes preguntes de resposta múltiple i respondre a un dels objectius

específics plantejats anteriorment. El qüestionari realitzat pretén saber si els docents

són capaços d’identificar en quina importància treballar certs continguts referits a la

salut segons l’etapa a la qual imparteixen classes, si reconeixen quins llibres treballen

la salut a partir del títol i la portada i reflexionar sobre algunes preguntes.

1 Veure a l’Annex el qüestionari de mostra de l’Educació Primària o bé enllaç online del

qüestionari:

https://docs.google.com/forms/d/1VVML2ChaxBZjPo49K0oKmS4tFCaNbL2EuYU62FEyOdo/ed

it

23

Pel que fa al grup nominal el Psicopedagog es reuniria amb el grup de docents del

centre investigat. Es formarien grups d’unes 5-6 persones aproximadament i en cada

un tindria un coordinador que registraria les idees.

Es passaria per 8 fases metodològiques, segons Olaz (2013: 115-116):

Primera fase: generar idees de manera silenciosa. Els participants han d’anotar sobre

el tema tractat una reflexió individual.

Segona fase: manifestació seqüencial d’idees per part dels participants, instant en el

que cada un dels assistents enunciarà públicament els seus comentaris.

Tercera fase: discussió d’idees, introduint el debat i la possibilitat de descartar idees,

redefinir-les, reubicar-les, agrupar-les, desglossar-les, etc.

Quarta fase: votació preliminar, silenciosa i independent, sobre la importància de les

propostes traçades, amb l’objectiu de materialitzar les preferències dels participants en

un rànquing que posi en jerarquia els temes de més rellevància.

Cinquena fase: fer una pausa, buscar la oxigenació del grup. Fer un breu parèntesis

per més tard reobrir el procés discursiu.

Sisena fase: discussió dels resultats obtinguts en la primera votació i/o reflexió entre

els assistents.

Setena fase: votació final silenciosa i independent seguint l’esquema de la quarta fase.

En aquest punt de la metodologia i en comparació amb la fase anterior, pot apreciar-se

un menor nombre de propostes com a resultat del filtratge previ, que permet fer una

major concreció.

Vuitena fase: llistat i acord sobre la proposta i les prioritats reconstruïdes.

Durant aquesta fase s’escriurien les idees i s’iniciaria una discussió sobre com treballar

l’Educació per la Salut en l’aula a través de la lectura, tenint en compte el context i les

particularitats de cada grup classe. En aquesta discussió s’aclariran els dubtes dels

participants i es modificaran les aportacions pertinents. La figura del psicopedagog ha

de constituir un element facilitador clau en aquest procés, ja que a més de marcar els

temps ha de contribuir a crear l’espai i l’atmosfera que condueixi a que el grup sigui qui

diagnostiqui en primera persona l’àmbit en el qual s’hi troben dificultats i a més es

pugui posar un pla d’intervenció i/o proposta per resoldre o pal·liar la situació

detectada.

24

5. PROPOSTA

5.1. Consulta dels Decrets

5.1.1. Decret LOE Educació Infantil

En la consulta del decret d’Educació Infantil referent als termes de salut, se’ns parla de

salut en 8 ocasions.

Primer de tot hi fa referència com a hàbit d’una seqüenciació ordenada del temps com

a “cura d’un mateix, salut i alimentació”. Ens parla de la salut com una de les activitats

quotidianes que estan centrades a donar resposta a les necessitats infantils agrupant-

la amb l’alimentació, la higiene, el descans, la protecció, el ser estimat, el ser

respectat, el benestar, l’activitat, el creixement, el desenvolupament de l’autonomia i

l’autoestima, la comunicació i la relació, les habilitats socials, el coneixement, etc.

En un altre paràgraf se’ns parla d’aquest terme fent referència a l’escola com a espai

de vida, que pot fer possible un context i una organització que parla per si mateix de

benestar, de la salut física, psíquica i intel·lectual. En aquest cas es parla de les

necessitats de la connexió que es necessita fer entre les persones amb el món natural

que ens envolta. També es vol tenir en compte la salut en els espais exteriors que

envolten als infants perquè donin resposta a les necessitats d’actuació i del seu

benestar.

En l’apartat de relació entre centres i famílies, se’ns diu que aquestes, han de

contribuir a l’educació dels seus fills i que s’han de fer responsables de les

orientacions educatives que dóna cada centre en aspectes com hàbits d’higiene i

salut.

D’altra banda en les capacitats que s’han de desenvolupar en l’etapa de l’Educació

Infantil, el primer objectiu que hi trobem és “Identificar-se com a persona tot sentint

seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i

possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix”.

En l’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres ens parla sobre la incorporació

progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i

interpersonal.

Finalment en l’apartat d’atenció a la diversitat se’ns diu que el tutor/a de l’alumne, amb

la col·laboració d’altres professionals de suport del centre i serveis educatius, poden

25

intervenir en altres àmbits com el social o el de la salut. Tenint en compte el seu acord

en les decisions finals amb la participació de la família o els seus representants legals.

Com s’ha pogut veure en el decret d’Educació Infantil es fa referència a la salut com a

un hàbit a tenir en compte en el dia a dia, com a cura d’un mateix, com a una manera

d’interactuar amb l’entorn beneficiosa i també com a una forma de benestar físic,

intel·lectual i psíquic.

5.1.2. Decret LOMCE Educació Primària

Pel que fa a l’etapa de l’Educació Primària podem veure que hi apareix el terme de

salut unes 44 vegades.

En els objectius de l’Educació Primària, igual com els de l’etapa d’infantil, en dediquen

un exclusivament a la salut “Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar

el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física per

afavorir el desenvolupament personal i social” (Currículum Ed. Primària, pàg.: 13).

Referent als materials didàctics que s’utilitzen en els centres educatius, fa especial

referència al fet que aquests han de complir els estàndards de qualitat establerts, per

tal de respectar la seguretat, la privacitat i la salut dels alumnes.

Se’ns parla de salut per referir-se a establir unes bones relacions amb els altres, una

millor interacció amb el món físic, el medi ambient i els recursos naturals que ens

envolten, i també fer un consum racional i responsable.

Destaquem que dins de les Àrees de coneixement del medi natural i de coneixement

del medi social i cultura, s’hi troba un apartat anomenat “Dimensió salut i equilibri

personal”. En aquest apartat ens cita la definició de salut que proporciona l’OMS,

remarcant que cal tenir presents l’aspecte del benestar físic, l’equilibri emocional i la

prevenció de malalties. Ens diu que els alumnes han de ser protagonistes actius i

conscients del seu propi desenvolupament. Que cal que coneguin el cos des d’una

perspectiva integral i que aprenguin a mantenir l’equilibri entre l’alimentació, l’activitat

física i el descans. I que amb tot això podran viure de manera més autònoma. La salut

també incorpora una manera d’afrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud amb

nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra

manera de ser, les nostres limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres.

26

Finalment ens diu que cal entendre la salut com un afer individual, però també social,

col·lectiu i ambiental. L’alumnat ha d’assumir la seva part de responsabilitat en la

prevenció de riscos que poden repercutir tant en la pròpia salut com en la dels altres. I

que aquesta dimensió està integrada per tres competències:

• Competència 6: Adoptar hàbits sobre alimentació, activitat física i descans amb

coneixements científics, per aconseguir el benestar físic.

• Competència 7. Prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments

propis i aliens, per aconseguir l’equilibri emocional i afavorir la convivència.

• Competència 8. Prendre decisions sobre higiene i salut amb coneixements científics

per a la prevenció i el guariment de malalties (Currículum Ed. Primària, pàg.: 111).

Tot seguit després d’aquest apartat ens parla de la dimensió tecnològica i la vida

quotidiana, ens diu que

També ens parla de salut fent esment d’un bon ús de les tecnologies, ja que algunes

pràctiques amb aquests nous aparells són poc eficients, poden amenaçar la salut i la

seguretat de les persones. Ens diu que s’ha de fer un bon ús de la tecnologia i

d’internet per no fomentar les conductes additives, per aquest motiu, la informació

sobre els bons usos en prevenció de la salut física i mental en mitjans tecnològics han

d’aplicar-se en cadascuna de les concrecions de les competències digitals. Aquesta

dimensió integra les competències de desenvolupar hàbits d’ús saludable de la

tecnologia i el d’actuar de forma crítica, prudent i responsable en l’ús de les TIC.

En l’Àrea de coneixement del medi natural, es troba com un dels continguts a tractar

“Les persones i la Salut”, cada cicle té el seu apartat que engloba els aspectes a

treballar segons l’edat. Alguns dels punts que es destacarien dels tres cicles de

Primària serien la identificació de les principals parts del cos, les diferències,

semblances, canvi i continuïtat entre les persones, aspectes de nutrició i valoració

d’una alimentació sana i variada, aparells que intervenen en la funció de nutrició de

l’ésser humà, parts del cos que permeten tenir relació amb el medi, malalties principals

relacionades amb els sentits, valoració i justificació de la necessitat d’higiene i descans

personal, el bon ús del temps de lleure i l’expressió de les sensacions personals

respecte a les opinions dels altres, la identificació de missatges publicitaris i pràctiques

que afavoreixen o no el bon desenvolupament personal i de la salut, els canvis que

creixement en el desenvolupament físic, personal i relacional, el reconeixement de la

dimensió afectiva de la sexualitat i d’algunes malalties relacionades amb la

reproducció, els riscos del consum de tabac i alcohol, els hàbits d’higiene i els estils de

27

vida saludables, les actuacions de primers auxilis, el coneixement dels avenços de la

ciència en l’alimentació i la salut.

Els aspectes que s’avaluen sobre aquests continguts en els diferents cicles de

Primària són la valoració positiva de la relació entre salut i benestar de la persona i la

pràctica de determinats hàbits associats a la higiene, l’alimentació variada i

equilibrada, l’exercici físic i el descans com hàbits saludables que s’han de mantenir,

tot discernint tot tipus d’activitat perjudicial per a la salut. I conèixer les repercussions

dels hàbits incorrectes sobre la salut.

Tanmateix, en l’Àrea d’Educació Física, es fa un especial èmfasi amb l’àmbit de la

salut, ja que se’ns diu que l’activitat física contribueix a conèixer, desenvolupar i

enfortir el cos, fer uns moviments més àgils i eficaços, millorar el funcionament del

sistema càrdio-respiratori i de l’aparell locomotor, equilibrar el sistema nerviós i

proporcionar beneficis per a la salut i el benestar. Ens fa esment que la salut és un

afer individual però alhora social, col·lectiu i ambiental. S’incorpora aquest concepte

com una manera d’enfrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud amb nosaltres

mateixos i amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra manera de

ser, les nostres limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres. Poder

conèixer i cuidar el cos des d’una perspectiva integral i incorporar hàbits que combinin

equilibradament l’alimentació, l’activitat física i el descansa ajudarà als alumnes a

poder viure cada vegada més d’una manera més saludable. En aquest punt s’integra

la competència de mostrar hàbits saludables en la pràctica d’activitats físiques i en la

vida quotidiana i la competència de valorar la pràctica habitual de l’activitat física

com a factor beneficiós per a la salut.

Com s’ha pogut veure en el Decret d’Educació Primària, també se’ns parla de la salut

com un hàbit i una acceptació de nosaltres mateixos. Utilitza aquest terme per referir-

se a la prevenció de malalties, per aconseguir un equilibri emocional i afavorir la

convivència, així com també per parlar sobre el benestar físic. A diferència del decret

de l’anterior etapa d’Infantil, podem veure que en aquest fa menció a la salut quan

parla de l’ecosistema i el medi ambient i així mateix referit al foment de bones

pràctiques tecnològiques. Cal destacar que en l’apartat on més esment es fa a la salut

és en el d’Educació física, en el qual se la presenta com una acció que aporta

beneficis a la salut de l’alumnat que la pràctica.

28

5.1.3. Decret LOMCE Educació Secundària

En la consulta del currículum d’Educació Secundària s’ha pogut trobar que el concepte

de salut apareix 61 vegades.

En primer lloc, en els objectius del decret, se’ns parla de valorar críticament els hàbits

socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, contribuint així a la

seva conservació i millora. També se’ns diu que s’han d’afermar els hàbits de salut i

incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el

desenvolupament personal i social.

En les competències del decret trobem que estan agrupades en quatre dimensions i

una d’elles és la salut.

A diferència dels decrets d’infantil i de primària, podem observar que en diverses

competències es fa referència al terme de salut.

En la Competència 2 d’Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des

de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens

naturals com a continguts clau s’hi troba la “Funció de reproducció. Malalties

relacionades. Salut i higiene sexual” (Decret d’Ed. Secundària, 2015: 116).

En la competència 5 de Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el

raonament científic. Se’ns diu que la nostra societat es troba diàriament amb diversos

problemes pràctics, ens remarca que un d’ells és la salut i els enllaça amb el confort,

l’alimentació, la prevenció i accions que s’emprenen davant d’algunes dificultats

sobtades (Decret d’Ed. Secundària, 2015: 119).

En la competència 6 de Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i

validació del coneixement científic, se’ns parla de què els alumnes han de ser

conscients de l’impacte que tenen sobre la salut i el medi ambient, per tant, han de

desenvolupar la destresa i la curiositat de conèixer el funcionament d’objectes que

intervenen en els sistemes tecnològics (Decret d’Ed. Secundària, 2015: 119).

En la competència 7 d’Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el

coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar

els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental. Se’ns parla de la salut física

i psíquica (Decret d’Ed. Secundària, 2015: 121).

En la competència 8 d’Analitzar els sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne

els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

29

Es destaquen els efectes que poden tenir el funcionament de sistemes tecnològics,

sobre el medi ambient i la salut (Decret d’Ed. Secundària, 2015: 122).

Com s’ha comentat anteriorment, un dels apartats de les capacitats és la “Dimensió

salut”, en aquest s’engloben les competències que van relacionades explícitament en

el coneixement en l’àmbit de la salut i la malaltia. En aquest apartat se’ns diu que

l’abordatge dels problemes de salut es basa en prioritzar els aspectes de prevenció,

vigilància i control d’aquests factors i conductes, alhora que promou l’adquisició

d’hàbits saludables. El que es pretén és que l’alumnat prengui consciència de què

existeixen unes conductes de risc i uns factors físics, biològics i socials que poden

malmetre la salut. S’inclouen les següents competències:

La competència 12 d’Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit

individual i social, fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i

resposta del cos humà, el que vol és aplicar mesures preventives, justificant els

trastorns de salut i les implicacions socials de les conductes de risc, que originen les

alteracions orgàniques i cel·lulars.

La competència 14 d’Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin

la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades, el que es

vol es donar resposta a l’alumnat per a que siguin capaços de rebutjar les conductes

de risc relacionades amb l’alimentació i la funció de la nutrició.

En la competència 15 de donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció

humanes, a partir del coneixement científic, valorant les conseqüències de les

conductes de risc, el que es vol es donar resposta a l’adopció de mesures

preventives per garantir unes relacions sexuals segures i valorar les

conseqüències, en l’àmbit personal i social, per fomentar una millor salut i higiene

sexual.

Pel que fa als continguts es fa referència al terme de salut en diversos àmbits com

són:

- La salut i la malaltia: les malalties infeccioses i les no infeccioses.

- Les variables que condicionen el binomi salut-malaltia.

- Els efectes de les conductes additives sobre la salut individual i col·lectiva.

- Els factors que afecten a la salut mental.

30

- La importància de l’alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de

nutrients de les cèl·lules i la relació de les dietes amb la salut.

- Les conseqüències de la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica

sobre la salut dels essers vius.

- L’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient. Contaminants

atmosfèrics i efectes de la qualitat de l’aire sobre la salut (efectes hivernacle,

canvi climàtic...).

En l’apartat d’Educació Física es fa especial referència a la salut en l’apartat de

Dimensió física saludable. Dins d’aquesta matèria se’ns proposen diverses

competències que fan referència a la salut com la competència 1 d’Aplicar un pla de

treball de millora o manteniment de la condició física individual amb relació a la salut i

la competència 2 de Valorar els efectes d’un estil de vida actiu a partir de la integració

d’hàbits saludables en la pràctica d’activitat física. En aquestes utilitzen l’exercici físic

com una eina que orienta cap a una millora de la salut. Els hàbits saludables

associats a l’exercici físic donen sentit a la pràctica d’aquest per millorar la qualitat

de vida de l’alumnat, a partir del coneixement i la valoració dels efectes beneficiosos i

perjudicials per a la salut que poden derivar als diferents estils de vida. Es fomenta

una educació per a la salut.

Finalment en l’àmbit digital ens anomena la competència 10 de Fomentar hàbits d’ús

saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos, ajudant a

l’alumnat a que conegui les possibles situacions de risc des del punt de vista

conductual associades a l’ús de les tecnologies.

Per acabar, cal destacar que en aquest currículum en diverses ocasions ens relaciona

la salut amb el medi ambient, així com també proporcionar a l’alumnat una formació en

la salut sexual. En aquest decret es fa especial referència a la salut relacionant-la amb

l’Educació Física, amb el foment d’una educació per a la salut i els hàbits saludables.

31

5.2. PLA DE LECTURA EDUCACIÓ INFANTIL

A continuació es presenta el Pla de Lectura que engloba l’etapa de l’Educació Infantil.

Aquest Pla està basat amb la recerca dels termes de salut feta prèviament en el decret

d’Educació Infantil.

Objectius:

Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu

propi cos.

Treballar les rutines diàries referint-nos a l’alimentació, el dormir i la higiene.

Conèixer en què consisteix la higiene personal bàsica (rentar-se les dents,

banyar-se, etc.).

Discernir entre els termes net i brut.

Treballar la salut psíquica i intel·lectual referint-nos al fet d’estar bé amb un

mateix i amb l’entorn.

Expressar-se amb les pròpies emocions i sentiments i iniciar-se en la seva

identificació.

Comprendre el significat del terme “malalt”.

Continguts:

Higiene personal.

Autonomia.

Hàbits d’higiene.

Tenir cura d’un mateix

Pors infantils.

Autoconeixement del propi cos d’un mateix i dels altres.

Salut física, psíquica i intel·lectual.

Criteris d’avaluació:

Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a

descobrir els objectes d'aprenentatge per mitjà de la percepció i de la sensació.

32

Incorporació d’hàbits beneficiosos per a la salut que afavoreixin el benestar

personal.

Assolir els hàbits i les rutines principals per adquirir més autonomia.

Mostrar interès per la descoberta d’un mateix i dels altres.

Tenir curiositat per descobrir l’entorn.

Fer un ús adequat de la paraula “malalt” i dels termes “net” i “brut”.

Utilitzar la llengua oral del mode més convenient per a una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb adults, segons les intencions comunicatives i

comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d'escolta atenta i

respectuosa.

Orientacions Psicopedagògiques:

Que es faci una incorporació dels hàbits beneficiosos per a la salut que aporten

un benestar personal.

Per tal de fomentar l’autonomia hem de donar confiança en les tasques que

poden desenvolupar els infants.

Mostrar els hàbits/rutines que volem que adquireixin mitjançant un model previ.

Fomentar l’ús de la llengua oral, per tal d’adquirir nou vocabulari i veure la

comprensió de cada infant de l’aula. Ajudar en l’ús del gest i les imatges per

expressar idees, desitjos, sentiments i emocions.

Fer anticipacions i comparacions de les històries relatades.

Comprendre que els infants no són adults i que necessiten el seu procés per

arribar a adquirir les habilitats que els proporcionin independència pròpia.

Proporcionar coneixement i donar nom als diferents sentiments i emocions per

tal que puguin conèixer-se a si mateixos.

33

5.2.1. CURS P3:

CLARKE, J. (2017) Cómo enseñar a tu

cocodrilo a lavarse los dientes. Madrid: Bruño.

Ressenya:

Coco és un cocodril molt mogut que no es vol

rentar les dents, però la seva amiga Lola

aconsegueix que se’ls netegi.

Conceptes de salut:

Higiene, neteja, hàbits i tenir cura d’un mateix.

VV.AA. (2011) No temo a la oscuridad.

Barcelona: Timunmas.

Ressenya:

Aquest conte ens narra una història centrada en

les dificultats típiques d’aquesta etapa evolutiva,

en aquest cas la por a la foscor. Ens explica la

història d’un nen que no pot dormir per por als

monstres. Els seus pares li busquen una bona

solució que l’ajudarà a superar aquest temor de

cada nit.

Conceptes de salut:

El dormir i salut psíquica.

Foto 2: Como enseñar a tu

cocodrilo a lavarse los dientes.

Font: La casa del libro.

Foto 3: No temo a la oscuridad

Font: La casa del libro.

34

Slegers, L. (2011) Els hàbits d’en Pol.

Barcelona: Baula.

Ressenya:

El conte explica la vida diària d’en Pol, un nen que

cada dia fa el mateix: es lleva, esmorza, es renta

les dents, es vesteix al mati i es posa el pijama a la

nit. Aquest llibre conte solapes i jocs de

descoberta per a que els més petits puguin gaudir

de la seva lectura amb unes imatges molt clares.

Conceptes de salut:

Hàbits diaris, autonomia, higiene personal i salut física.

CLARKE, J. (2017) Cómo bañar a tu dinosaurio.

Madrid: Bruño.

Ressenya:

El Jorge és un dinosaure al que li fa por l’aigua i

per tant, no vol banyar-se. Gràcies a un petit amic

que li ensenyarà com fer-ho podrà gaudir d’aquest

moment del dia tant agradable.

Conceptes de salut:

Higiene personal, sentiment de por, hàbits i tenir

cura d’un mateix.

Foto 4: Els hàbits d’en Pol Font:

Baula.

Foto 5: Cómo bañar a tu

dinosaurio. Font: La casa del

libro.

35

NADEAU, N. (2009) Caillou se hace daño.

Barcelona: Everest.

Ressenya:

El Caillou i el seu pare decideixen sortir amb

bicicleta, ja que sempre s’ho passen molt bé. Però

en un moment el Caillou cau de la bici i es fa mal.

Els seus paeres el cuiden molt bé i li posen unes

tiretes d'allò més divertides.

Conceptes de salut:

Dolor, fer-se mal i el coneixement del cos.

5.2.2. CURS P4

JERAM, A. I HEST, A. (2002) La galipàndria d’en

Siset. Barcelona: Ediciones Beascoa.

Ressenya:

Una freda nit d’hivern quan arriba l’hora d’anar a

dormir, en Siset comença a tossir. En Siset ha

agafat una bona galipàndria però no vol provar el

xarop de cap de les maneres. La seva mare ha de

buscar estratègies per a que es pugui prendre la

medicina.

Conceptes de salut:

La malaltia, sentiment de la por, trobar-se malament, el coneixement del cos i tenir

cura d’un mateix.

Foto 6: Caillou se hace daño.

Font: Todos los libros.

Foto 7: La galipàndria d’en Siset.

Font: La casa del libro.

36

Llena, A. (2013) El monstre de colors.

Barcelona: Flamboyant.

Ressenya:

El conte ens parla d’un monstre que no sap el que

li passa, està fet un embolic amb les emocions i

toca desfer-lo. En el llibre es parlen de les

emocions de l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la

calma.

Conceptes de salut:

Emocions i sentiment, coneixement d’un mateix,

GEIS, P. i FOLCH, S. (2006) titol en cursiva.

Barcelona: Combel.

Ressenya

Ens els seus primers anys de vida els infants

aprenen moltes coses com vestir-se, dormir o

menjar. Aquest contaforma part d’una col·lecció

en la qual es treballen els hàbits, en aquest cas el

de vestir-se. El llibre inclou una taula setmanal,

adhesius dels seus progressos diaris i una

medalla per si aconsegueixen l’objectiu proposat.

Conceptes de salut:

Hàbits, coneixement del cos i autonomia.

Foto 8: El monstre de colors

Font: La casa del libro.

Foto 9: ¡A vestirse! Font: La casa

del libro.

37

DE GREEF, S. (2010) Fora llàgrimes.

Barcelona: Corimbo

Ressenya:

En aquest llibre se’ns parla del sentiment de la

tristesa, del plor, dels moments en els quals s’està

trist. Un petit nadó plora i els seus amics els

animalons li expliquen el perquè plora i que són

les llàgrimes.

Conceptes de salut:

Sentiment de la tristesa, el coneixement del cos i

tenir cura d’un mateix.

RIUS, R. I PERIS, C. (2004) En Pol no vol estar

sol. Barcelona: Cruïlla.

Ressenya:

Se’ns explica la història d’en Pol, un nen molt tímid

que no juga mai amb ningú. Però el dia del seu

aniversari, quan fa 4 anys, els seus pares li

preparen una festa sorpresa i conviden a uns

quants nens i nenes. Gràcies a la festa en Pol

descobreix que és més divertit estar sol

acompanyat que sol.

Conceptes de salut:

El sentiment de la timidesa i el coneixement d’un mateix.

Foto 10: Fora llàgrimes Font: La

casa del libro.

Foto 11: En Pol no vol estar sol.

Font: La casa del libro.

38

5.2.3. CURS P5

DENOU, V. (2003) TEO està enfermo.

Barcelona: Timun Mas.

Ressenya:

En Teo no es troba bé i la mestra de l’escola truca

a la seva mare per a que el vinguin a buscar. La

mare el porta al metge d’urgències i aquest li

diagnostica unes fortes angines. Un cop es troba

més bé la seva mare el torna a portar a l’hospital,

com serà una llarga espera, en Teo decideix visitar

tots els pisos de l’hospital i així descobreix aquest

edifici tant essencial per a la salut.

Conceptes de salut:

Salut, malaltia, mort, l’hospital, figura del metge i el coneixement d’un mateix.

DEL RÍO, C. i GIL, G. (2003) Laura i companyia:

Aprenem a menjar sa. Barcelona: Salvatella.

Ressenya:

Les hores de menjar són les més importants del

dia. En aquest llibre se’ns mostra com la Laura

recorre tot un món ple de verdures, fruites, làctics i

altres aliments deliciosos. D’aquesta manera ajuda

a crear un hàbit que ajuda al nostre cos a que

estigui àgil i saludable.

Conceptes de salut:

Alimentació, nutrició, hàbits i rutines, autonomia i salut física.

Foto 12: TEO està enfermo Font:

La casa del libro.

Foto 13: Laura i companyia:

Aprenem a menjar sa Font:

Salvatella

39

CAFFEY, D. i GIROUARD, P. (1998) TINC

POLLS!. Barcelona: Juventud.

Ressenya:

Aquest conte ens explica la història d’una nena a

la que li pica molt el cabell i descobreix que té

polls. Se’ns explica què són els polls, com

s’enganxen i com podem tractar-los. Gràcies a les

il·lustracions els infants poden saber com són i

com identificar-los.

Conceptes de salut:

Higiene personal, els polls, net i brut i el coneixement d’un mateix.

OITEN, W. i OITEN, M. (2011) Para nada sucias.

Barcelona: TakaTuka

Ressenya:

El conte ens parla d’una nena que s’ha de netejar

les mans tot i que quasi mai les té brutes. La seva

mare li explica que són les bactèries i com

aquestes poden posar-la malalta i acabar a

l’hospital. Es una entretinguda història sobre

discrepàncies entre els adults i els infants respecte

a la necessitat de netejar-se les mans.

Conceptes de salut:

Brut i net, estar malalt, higiene personal, autonomia i hàbits.

Foto 14: TINC POLLS! Font:

Todo col·lección.

Foto 15: Para nada sucias Font:

La casa del libro.

40

Aline, M. i HELLINGS, C. (2000). L’avi d’en

Tom ha mort. Barcelona: Combel.

Ressenya:

El conte ens parla sobre en Tom, un nen que

forma part d’una família de conillets. Veu la seva

mare i el seu pare plorar i que han tornat molt

aviat a casa. No sap ni entén el que ha passat.

Però a poc a poc ho va comprenen, el seu avi ha

mort. Van a visitar l’àvia i juga amb els seus

cosins als jocs preferits del seu avi.

Conceptes de salut:

Salut, malaltia, mort i el sentiment de tristesa.

5.3. PLA DE LECTURA EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Seguidament es presenten els Plans de Lectura que engloben l’etapa de l’Educació

Primària dels 6 als 12 anys d’edat. En aquest cas seran 3 Plans Lectors, un per cada

cicle, basats amb la recerca dels termes de salut feta prèviament en el pertinent decret

d’Educació Primària.

5.3.1. Pla de Lectura Cicle Inicial

Objectius:

Proporcionar autonomia.

Incentivar els hàbits i rutines saludables.

Potenciar una bona alimentació i el coneixement d’aquesta.

Fomentar l’hàbit del descans.

Acceptació de les limitacions de cadascú.

Respectar als altres.

Prendre consciencia del propi cos, de les emocions i els sentiments propis i

aliens.

Foto 16: L’avi d’en Tom ha mort.

Font: La casa del libro.

41

Afavorir la convivència.

Fomentar la higiene i la salut a partir de coneixements científics per a la

prevenció i el guariment de les malalties.

Potenciar els hàbits saludables en l’ús de les TIC.

Potenciar les pràctiques que afavoreixen el bon desenvolupament personal i de

la salut, els canvis referents al desenvolupament físic, personal i relacional.

Fomentar els hàbits saludables per afavorir el benestar de l’alumnat.

Practicar activitat física.

Continguts:

Autonomia.

Hàbits d’higiene.

Hàbits i rutines saludables.

Tenir cura d’un mateix.

Coneixement del propi cos.

Equilibri emocional.

Activitat física.

Descans.

Salut física, psíquica i intel·lectual.

Establiment de bones relacions.

Criteris d’avaluació:

Utilitzar el cos com a eina de descobriment de l’entorn que ens envolta.

Establir unes relacions socials sanes basades amb el respecte als altres.

Incorporar d’hàbits beneficiosos per a la salut que afavoreixin el benestar

personal.

42

Fiançar els hàbits i les rutines per adquirir més autonomia.

Utilitzar adequadament els termes referits a malaltia.

Tenir consciència de la importància del descans.

Utilitzar la llengua oral del mode més convenient per a una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb adults, segons les intencions comunicatives i

comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d'escolta atenta i

respectuosa.

Orientacions Psicopedagògiques:

Per tal de fomentar l’autonomia hem de donar confiança en les tasques que

poden desenvolupar els infants, sent conscients que aquests no són adults i

que per tant no podran realitzar les tasques a la perfecció o com nosaltres

esperem.

Que els hàbits que s’incorporin siguin beneficiosos per a la salut.

Els adults han de ser un model pels nens i nenes, per aquest motiu han de

mostrar en accions el que volen que aquests adquireixin. Els docents i els

pares han de ser conseqüents entre el que es diu i el que es fa.

Saber dir no als infants quan és necessari per a que aquests puguin tolerar la

frustració.

Que els adults facin un ús adequat de la llengua oral, per tal d’adquirir nou

vocabulari i veure la comprensió de cada infant de l’aula.

Ajudar als infants a mantenir una rutina d’hàbits que siguin beneficiosos per al

seu benestar.

Proporcionar els coneixements i les nocions bàsiques de l’activitat física.

Comprendre que els infants no són adults i que necessiten el seu procés per

arribar a adquirir les habilitats que els proporcionin independència pròpia.

Reforçar el comportament dels alumnes amb frases positives i en el cas que

s’equivoquin ajudar-los a reflexionar sobre el fet i donar-los-hi suport per poder

rectificar.

43

LLIBRES 1R I 2N DE PRIMÀRIA

DENOU, V. (2003) En TEO i l’alimentació.

Barcelona: Timun Mas.

Ressenya:

En Teo i la seva família ensenyen en aquest llibre a

menjar sa, amb pautes d’alimentació molt útils per

als infants, a més a més de pràctiques d’activitat

física per al benestar personal. En el llibre s’hi troba

una taula d’aliments per a que amb l’ajuda d’un

adult es puguin elaborar menús preferits i sans. Un

complement important d’aquest llibre és que s’ofreix

una guia didàctica perquè l’adult aprofundeixi,

juntament amb els infants, en els hàbits alimentaris.

Conceptes de salut:

Alimentació, nutrició, salut física, hàbits i rutines diàries, dieta saludable i pràctica de

l’esport.

JONES, R. i WALDEN, L. (2016) Al meu cap i al meu

cor viuen diferents sentiments. Barcelona: Brúixola.

Ressenya:

En aquest llibre se’ns parla de diferents sentiments com

són la felicitat, la gelosia, la valentia, la vergonya i

l’entusiasme. És un àlbum il·lustrat que permet explorar

el món de les emocions a partir de les il·lustracions grans

i els textos senzills que ajudaran a cada infant a

reconèixer en cada pagina els seus propis sentiments.

Conceptes de salut:

Equilibri emocional, sentiments, emocions i salut psíquica.

Foto 17: En TEO i l’alimentació

Font: Boolino.

Foto 18: Al meu cap i al

meu cor viuen diferents

sentiments Font: La casa

del libro.

44

JOSE, E. i GUBIANAS, V. (2006) Julia tiene una

estrella. Barcelona: La galera.

Ressenya:

Aquest conte ens parla de una de les pèrdues més

importants que podem tenir a la nostra vida, la de la

mare. La nena ens parla en primera persona explicant-

nos que té un secret que no pot explicar a ningú, que

la seva mare ha marxat a treballar a una estrella. Cada

nit mira per la finestra i veu l’estrella en la qual viu la

seva mare.

Conceptes de salut:

La mort, emocions, sentiments, equilibri emocional i salut psíquica.

DIA, P. (2015) Un bosque tranquilo:

Mindfulness para niños. Madrid: Libreria

Argentina.

Ressenya:

Ens explica com prendre consciència de

l’atenció a partir de la seva protagonista la Fada

d’Atenció Plena. També ens proporciona

exercicis, consells i passatemps per treballar-ho

de manera fàcil i amena amb els infants.

Conceptes de salut:

Calma, relaxació, descans, autoconeixement del cos i de les pròpies limitacions.

Foto 19: Julia tiene una

estrella. Font: La casa del

libro.

Foto 20: Un bosque tranquilo. Font:

La casa del libro.

45

BERTOMEU, A. i TORRES, O. (2016)

Sensacionari. València: Bromera.

Ressenya:

Treballa les sensacions que produeixen les

sensacions a partir de cançons i dibuixos. Petons

dolços com la llum, cotó fluix o d’ocellet, pessigolles

juganeres, són algunes de les possibilitats que

comparteix aquest llibre al ritme de la música.

Conceptes de salut:

Equilibri emocional, sentiments, sensacions, autoconeixement d’un mateix, salut

psíquica i establiment de bones relacions.

PONS, N. (2017) Mi primer libro de cocina.

Barcelona: Planeta.

Ressenya:

En aquest llibre els personatges dels contes

clàssics ensenyen als infants a cuinar exquisits i

senzills plats a partir d’una dieta saludable que els

ajudarà a crear un bon hàbit de l’alimentació.

Conceptes de salut:

Nutrició, alimentació, autonomia, benestar i salut.

Foto 21: Sensacionari. Font:

La casa del libro.

Foto 22: Mi primer libro de

cocina. Font: La casa del libro.

46

Marti, P. (2016) Rodolins, rodolons, fem

esport!. Barcelona: Barcanova.

Ressenya:

Aquesta és una selecció de rodolins amb molt

ritme que facilita la recitació, la memorització i

motiva a fer esport.

Esta ple d’il·lustracions, imatges, fotografies i

dibuixos que proporcionen una millor comprensió

dels rodolins.

Conceptes de salut:

Activitat i exercici físic, salut física, benestar personal, hàbit d’esport i establir bones

relacions.

GUIU, E. (2012) Parla...el mòbil! Barcelona:

Salvatella.

Ressenya:

Aquesta lectura introdueix als infants a la lectura

apropant-los a les noves tecnologies, cada vegada

més presents en l’entorn quotidià dels nens i

nenes. El conte presenta uns divertits rodolins

sobre les TIC. També conte un annex amb

material didàctic que permet treballar els

conceptes apresos com una part més del joc.

Conceptes de salut:

Bon ús de les TIC, establir bones relacions i salut psíquica.

Foto 23: Rodolins, rodolons, fem

esport! Font: Llibres.cat

Foto 24: Parla...el mòbil! Font:

Llibres.cat.

47

5.3.2. Cicle Mitjà

Objectius:

Adoptar bons hàbits sobre l’alimentació i proporcionar les nocions bàsiques de

la nutrició.

Fomentar l’hàbit de l’exercici físic i practicar activitat física per tal de conèixer,

desenvolupar i enfortir el cos.

Fomentar l’hàbit del descans.

Acceptació del propi cos amb les limitacions de cadascú.

Establir bones relacions socials amb els altres.

Prendre consciencia del propi cos, de les emocions i els sentiments propis i

aliens.

Afavorir la convivència.

Fomentar la higiene i la salut a partir de coneixements científics per a la

prevenció i el guariment de les malalties.

Potenciar els hàbits saludables en l’ús de les TIC.

Afavorir el bon ús del temps de lleure.

Potenciar les pràctiques que afavoreixen el bon desenvolupament personal i de

la salut, els canvis referents al desenvolupament físic, personal i relacional.

Fomentar els hàbits saludables per afavorir el benestar de l’alumnat.

Conèixer les repercussions dels hàbits incorrectes sobre la salut.

Practicar activitat física per tal de conèixer, desenvolupar i enfortir el cos.

Proporcionar el coneixement dels diferents tipus de malalties.

Ser capaços d’identificar els hàbits saludables en la vida quotidiana.

Continguts:

Hàbits d’higiene.

48

Hàbits saludables.

Tenir cura d’un mateix.

Malaltia i dolor.

Coneixement del propi cos.

Equilibri emocional.

Activitat física.

Descans.

Salut física, psíquica i intel·lectual.

Establiment de bones relacions socials.

Hàbits saludables en l’ús de les TIC.

Criteris d’avaluació:

Saber discernir entre els hàbits saludables i els que són perjudicials per a la

salut i el benestar de la persona.

Establir unes relacions socials sanes i sense prejudicis.

Incorporar d’hàbits beneficiosos per a la salut que afavoreixin el benestar

personal.

Fiançar els hàbits i les rutines.

Utilitzar adequadament els termes referits a malaltia i els hàbits saludables.

Fer un bona pràctica de les activitats físiques.

Tenir consciència de la importància del descans.

Fer un ús adequat de les noves tecnologies (TIC).

Utilitzar la llengua oral del mode més convenient per a una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb adults, segons les intencions comunicatives i

comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d'escolta atenta i

respectuosa.

49

Orientacions Psicopedagògiques:

S’han d’incorporar hàbits beneficiosos per a la salut que aportin el benestar de

cada persona.

Per tal de fomentar l’autonomia hem de donar confiança en les tasques que

poden desenvolupar els infants, sent conscients que aquests no són adults i

que per tant no podran realitzar les tasques a la perfecció o com nosaltres

esperem.

Els adults han de ser un model pels nens i nenes, i per tant ser conseqüents

dels actes que mostren enfront d’aquests. S’ha d’ajudar als infants a poder

distingir entre els comportaments positius, que ens ajuden en el dia a dia a ser

millors persones i els comportaments negatius.

Ajudar-los a tolerar la frustració, a no rendir-se.

Que els adults facin un ús adequat de la llengua oral, per tal d’adquirir nou

vocabulari i veure la comprensió de cada infant de l’aula.

Ajudar als infants a mantenir una rutina d’hàbits que siguin beneficiosos per al

seu benestar i incloure l’activitat física com un hàbit més del seu dia a dia per

fomentar el benestar de la salut física.

Incloure l’activitat física com un hàbit més del seu dia a dia per fomentar el

benestar de la salut física.

S’ha d’ajudar a l’alumnat a identificar els comportaments de prevenció en

l’àmbit de les TIC.

Els adults han de parlar amb els infants dels temes que els hi preocupin, de les

seves pors per tal de fomentar un benestar psíquic. Explicar-los-hi les coses de

manera clara i concisa per no potenciar les seves pors i preocupacions sinó

disminuir-les.

50

LLIBRES 3r I 4t DE PRIMÀRIA

SALES, G. (2006) Dorms molt, Joana...

Barcelona: El Pirata.

Ressenya:

Aquest llibre ens narra la història de la Paula, que

ens parla de les entremaliadures del seu petit conill

i del seu germà petit, dels seus companys de

l’escola però sobretot de la Joana, la seva amiga.

Aquesta ens diu que esta dormida des de fa molt

temps i no es desperta. Aquesta història esta

escrita amb molta tendresa i toca la sensibilitat

parlant del tema de la malaltia, que esta present en

la vida de molts infants.

Conceptes de salut:

Malaltia, dolor, sentiments i emocions.

CALLEJA, S. i MITXELENA, J. (2000) Estic

grassonet. Barcelona: La Galera

Ressenya

En aquest llibre se’ns explica la història d’un nen

grassonet que no entén les opinions dels altres.

Altres infants li tenen por perquè el veuen més gros

i creuen que es agressiu. Finalment s’adonen que

es més fort que els altres i que això el fa especial.

En la història es treballa la diversitat i l’acceptació

per part dels altres

Conceptes de salut:

Acceptació d’un mateix i establir bones relacions socials amb els altres.

Foto 25: Dorms molt, Joana...

Font: La casa del libro.

Foto 26: Estic grassonet, i que?

Font: La casa del libro.

51

Faufereon, R. (2003) Sanos y salvos: Las

enfermedades. Ciutat: editorial

Ressenya:

En aquest llibre se’ns explica com portar una vida

sana a través d’uns personatges molt divertits com

són el monstre Pesadillo, en Martí i la Daniela.

S’explica què és un virus, com ens defensem dels

microbis perjudicials, com actuen les vacunes, què

és una al·lèrgia, quan s’ha d’anar a urgències,

quines proves demana el metge, quants tipus de

metges existeixen i què és la genètica. També

conté una oca per jugar amb els alumnes i

comprovar si s’han assolit els aprenentatges.

Conceptes de salut:

Salut i malaltia, centres hospitalaris, salut física, tipus de professionals sanitaris, vida

sana i benestar personal.

GLIORI, D. (2003) Un somni màgic. Barcelona:

Timun mas

Ressenya:

Aquest llibre ens narra una història a partir d’uns

personatges imaginaris per explicar la necessitat

de dormir, de descansar i tenir un temps de calma

al dia.

Conceptes de salut:

Descans, salut psíquica i l’hàbit del dormir.

Foto 27: Sanos y salvos: Las

enfermedades. Font: Pròpia.

Foto 28: Un somni màgic. Font:

Amazon.

52

CASTEL, I. (2015). Respira. Barcelona:

Fragmenta.

Ressenya:

El conte es desenvolupa a partir d’una conversa

d’un nen i la mare a l’hora d’anar a dormir. Recull

exercicis de respiració conscient i una guia de com

es treballa cada exercici.

Conceptes de salut:

Descans, calma, coneixement del propi cos i salut psíquica.

ROMERO, R. i NUÑEZ, C. (2014) Emocionari.

Sevilla: Palabras aladas.

Ressenya:

El llibre de l’emocionari ofereix una oportunitat

integradora de l’ésser humà, ja que l’ajuda a conèixer

les seves emocions i a dialogar sobre els seus

sentiments. D’aquesta manera podrà gestionar-los

adequadament i així sentir la seva vida amb tot el

seu potencial.

Conceptes de salut:

Equilibri emocional, sentiments, autoconeixement d’un mateix, salut psíquica i

establiment de bones relacions.

Foto 29: Respira. Font: La casa

del libro.

Foto 30: Emocionari. Font: La

casa del libro.

53

LOZANO, S. (2009) Titán y sus aventuras con la

Neurofibromatosis. Barcelona: Lozano Faisano.

Ressenya:

Aquest conte pretén ajudar a explicar i a entendre

que és una “malaltia rara”. Ens explica la història

del Titán i la seva germana Valerosa que

s’endinsen en un món fantàstic de superherois

estelars per poder arribar al planeta de

l’Extravagància, on habita la diversitat d’una forma

natural, allí hauran de superar les diferents proves

que els proposa el Comitè de Savis científics.

Conceptes de salut:

Salut i malaltia, diversitat, establiment de bones relacions i convivència.

GIL, C. (2015) Quan no jugo, faig esport. Ser

petits és una sort! Barcelona: Animallibres.

Ressenya:

El llibre ens parla d’un nen que quan torna a

classe després de les vacances i del cap de

setmana, s’ho passa d’allò més bé jugant. En

aquest conte ens proporciona diferents jocs per a

que els infants els duguin a terme i facin activitat

física.

Conceptes de salut:

Activitat i exercici físic, hàbits i rutines, benestar personal i salut física.

Foto 31: Titán y sus aventuras

con la Nuerofibromatosis. Font:

La casa del libro.

Foto 32: Quan no jugo, faig

esport. Ser petits és una sort!

Font: Animallibres.

54

FRIEDRICH, J. (2015) El caso de un cocodrilo

en Internet. Barcelona: Edebé.

Ressenya:

En aquesta història, quatre amics es posen en

embolics al navegar sols per internet. Al llarg de la

lectura es descobreix que els ordinadors tenen

una part positiva, plena de possibilitats, i un costat

negatiu, ja que a Internet no tot és veritat i hi ha

persones que ens poden intentar enganyar.

Conceptes de salut:

Beneficis i punts negatius de les noves

tecnologies, convivència i establiment de bones

relacions.

5.3.3. Cicle Superior

Objectius:

Potenciar la salut física, psíquica i intel·lectual de l’alumnat.

Adoptar bons hàbits sobre l’alimentació i proporcionar les nocions bàsiques de

la nutrició.

Fomentar l’hàbit del descans per tenir un millor rendiment.

Fomentar l’hàbit de l’exercici físic i practicar activitat física per tal de conèixer,

desenvolupar i enfortir el cos.

Acceptació del propi cos, de la manera de ser i de les limitacions de cadascú.

Establir bones relacions socials amb els altres.

Prendre consciencia del propi cos, de les emocions i els sentiments propis i

aliens.

Afavorir la convivència tant a dins com fora de l’aula.

Fomentar la higiene i la salut a partir de coneixements científics per a la

prevenció i el guariment de les malalties.

Foto 33: El caso de un cocodrilo

en Internet. Font: La casa del

libro.

55

Potenciar els hàbits saludables en l’ús de les TIC potenciant una actuació

critica, prudent i responsable.

Afavorir el bon ús del temps de lleure.

Potenciar les pràctiques que afavoreixen el bon desenvolupament personal i de

la salut, els canvis referents al desenvolupament físic, personal i relacional.

Proporcionar el coneixement dels riscos que engloben el consum de tabac i

alcohol.

Proporcionar el coneixement de les malalties de transmissió sexual així com les

malalties relacionades amb la reproducció.

Impulsar el coneixement d’actuacions bàsiques per als primers auxilis.

Fomentar els hàbits saludables per afavorir el benestar de l’alumnat.

Conèixer les repercussions dels hàbits erronis sobre la salut.

Practicar activitat física per tal de conèixer, desenvolupar i enfortir el cos.

Ser capaços d’identificar els hàbits saludables en la vida quotidiana.

Continguts:

Hàbits d’higiene.

Hàbits saludables.

Prevenir la malaltia.

Coneixement del propi cos.

Equilibri emocional.

Activitat física.

Descans.

Salut física, psíquica i intel·lectual.

Establiment de bones relacions.

Hàbits saludables en l’ús de les TIC.

56

Coneixement dels riscos en el consum de tabac i alcohol.

Enfortir el cos.

Primers auxilis.

Criteris d’avaluació:

Utilitzar el cos com a eina de descobriment de l’entorn que ens envolta.

Establir unes relacions socials sanes i sense prejudicis.

Incorporar d’hàbits beneficiosos per a la salut que afavoreixin el benestar

personal.

Fiançar els hàbits i les rutines per adquirir més autonomia.

Utilitzar adequadament els termes referits a malaltia i als hàbits saludables.

Fer un bona pràctica de les activitats físiques.

Tenir consciència de la importància del descans.

Haver adquirit unes nocions bàsiques sobre els primers auxilis.

Coneixement de les Malalties de Transmissió sexual i els òrgans reproductors.

Coneixement de comportaments de riscs i additius com el consum de tabac i

alcohol.

Fer un ús adequat de les noves tecnologies (TIC).

Utilitzar la llengua oral del mode més convenient per a una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb adults, segons les intencions comunicatives i

comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d'escolta atenta i

respectuosa.

Orientacions Psicopedagògiques:

Els docents han de comprovar si els hàbits dels seus alumnes són beneficiosos

per a la seva salut i per al benestar personal.

Els adults al llarg de tota la infància i adolescència, segueixen sent un model a

seguir pels nens i nenes, per aquest motiu han de mostrar en accions el que

57

volen que aquests adquireixin sent conseqüents entre el que diuen i el que fan.

L’acció preval sobre la paraula i això ha de quedar ben clar.

Tot i que alguns infants se’ls faci difícil tolerar la frustració, hem d’acompanyar-

los en els moments que això passi i saber-los reconduir pel camí adequat.

Que els adults facin un ús adequat de la llengua oral, per tal d’establir unes

pautes i un correcte codi de comunicació.

Hem d’ajudar als infants a mantenir una rutina d’hàbits que siguin beneficiosos

per al seu benestar i incloure l’activitat física com un hàbit més del seu dia a dia

per fomentar el benestar de la salut física.

Incloure l’activitat física com un hàbit més del seu dia a dia per fomentar el

benestar de la salut física.

Donar el coneixement necessari sobre temes d’addiccions (alcohol i tabac) i les

malalties de transmissió sexual.

Els docents han d’explicar a l’alumnat el risc que tenen les xarxes socials i en

general les noves tecnologia. Se’ls ha d’ensenyar a fer un ús coherent

d’aquestes per poder prevenir algunes accions perjudicials per a ells.

Reforçar el comportament dels alumnes amb frases positives i en el cas que

s’equivoquin ajudar-los a reflexionar sobre el fet i donar-los-hi suport per poder

rectificar.

LLIBRES 5è I 6è DE PRIMÀRIA

TEULADE, P. (2002) Llavor d’amor. Barcelona:

Corimbo.

Ressenya:

Aquest llibre està ple d’il·lustracions sobre la

reproducció. La història ens parla sobre en Brotet,

un espermatozoide del pare que es va trobar amb

la Germina, l’òvul de la mare. La Germina i en

Brotet deixaran de ser ells mateixos per passar a

ser un sol: un ou que no es res més que una llavor

Foto 34: Llavor d’amor. Font: La

casa del libro.

58

d’amor. El que potser encara no sap és que ella va sorgir d’aquesta petita llavor

d’amor.

Conceptes de salut:

Sexualitat, reproducció i coneixement del cos.

Asesora TIC. (2017) Agenda infantil:

contraseñas seguras en internet. Espanya:

CreateSpace (Amazon)

Ressenya:

Aquesta és una agenda infantil pensada en

responsabilitzar als infants de la gestió de les

seves contrasenyes en diferents pàgines webs

d’internet. Disposa d’un apartat útil per gestionar

de forma segura les dades d’accés i contrasenya

de l’aula virtual de l’escola. Inclou uns consells per

gestionar contrasenyes 100% segures, 4 espais

per pàgina per apuntar la web, el nom d’usuari, la

contrasenya i la direcció de correu electrònic.

També inclou una zona d’amics amb 5 espais per

pàgina per apuntar el nom de l’amic, la direcció de correu i el bloc. Finalment una zona

d’idees per poder apuntar tot allò que et ve a la ment mentre navegues per internet.

Conceptes de salut:

Ús de les TIC de manera segura, establir bones relacions i identificar els perills de la

xarxa.

Foto 35: Agenda infantil:

contraseñas seguras en internet

Font: Amazon.

59

VV.AA. (2013) Enciclopedia de Primeros

auxilios y salud familiar. Ciutat: editorial

Ressenya:

En aquesta enciclopèdia se’ns mostren amb

claredat fotos, diagrames i il·lustracions sobre les

tècniques bàsiques de primers auxilis i els

símptomes, tant per consultat en qualsevol tipus

de situació d’urgència com per saber com portar

una vida saludable i obtenir consells de medicina

preventiva. El fet que sigui un llibre molt visual

ajudarà a l’alumnat a comprendre el text i a posar

en pràctica les diverses tècniques explicades.

Conceptes de salut:

Primers auxilis, salut física i benestar personal.

HUISMAN-PERRIN, E. (2002) La muerte

explicada a mi hija. Barcelona: El Aleph

editores S.A.

Ressenya:

En aquest llibre es presenta un discurs

tranquil·litzador sobre la mort per trencar el tabú

que esta establert al respecte. Els infants parlen

sovint de la mort però quan creixen deixen de fer-

ho perquè no s’atreveixen. La narració ens motiva

a parlar amb els infants sobre la mort ja que és

una de les millors formes de mantenir-se el més a

prop possible de la vida, alhora que s’intenta

allunyar el silenci i l’angoixa.

Conceptes de salut:

Malalties, mort i salut psíquica.

Foto 36: Enciclopedia de Primeros

auxilios y salud familiar. Font:

Amazon.

Foto 37: La muerte explicada a

mi hija. Font: La casa del libro.

60

MIRA, M. (2010) La alimentación a tu alcance.

Barcelona: Oniro.

Ressenya:

El llibre parla sobre la importància de mantenir una

dieta sana i equilibrada. Recomana fer les 5

menjades al dia per poder tenir forces i no caure

malalts, així com consumir aliments variats ja que

cada un d’ells cobreix les nostres necessitats

nutricionals. La narració ajuda a conèixer millor els

aliments i a cuinar-los tu mateix fent que menjar es

torni un moment de plaer i es pugui gaudir.

Conceptes de salut:

Alimentació, nutrició, dieta equilibrada i salut física.

VASSART, M. i COMELLA, A. (1996) Llibre de

la vida: Llibre de l’altra vida. Barcelona:

Ediciones Montena.

Ressenya:

Aquest llibre esta composat per dos parts i és

reversible. En el llibre de la vida es parla sobre la

reproducció i la sexualitat des del moment de la

fecundació fins que naix el nadó. En canvi en el

llibre de l’altra vida se’ns parla de la mort i la

malaltia. És un llibre molt complet que dóna

moltes de les respostes que els infants busquen.

Conceptes de salut:

Reproducció, sexualitat, mort, malaltia, salut física i psíquica.

Foto 38: La alimentación a tu

alcance. Font: La casa del libro.

Foto 39: Llibre de la vida: Llibre

de l’altra vida. Font: La casa del

libro.

61

MOURE, G. (2002) Palabras de Carmelo.

Madrid: Anaya.

Ressenya:

La història ens parla d’en Kori, un nen sord de 8

anys que viu en un camp de refugiats saharauis, li

agraden els camells, anar a l’escola i aprendre

moltes coses. El dia que la seva mestra entén que

pot escriure, aquest es capaç de plasmar en el seu

paper les seves emocions, especialment aquelles

que sorgeixen de la seva relació amb el seu amic

Carmelo, un petit camell. Aquest llibre fomenta el

respecte a la diversitat i ens fa veure als infants

amb malalties cròniques des d’una perspectiva

més humana i enriquidora.

Conceptes de salut:

Convivència, respecte, diversitat i establir bones relacions amb els altres.

MAZE, S. (2014) Mantente en forma de la A a la

Z. Ciutat: editorial

Ressenya:

Aquest llibre està dissenyat per inspirar als

alumnes a mantenir-se actius i sans mentre se’ns

presenta un nou vocabulari en dos idiomes.

Aquest llibre està il·lustrat en anglès i castellà i

presenta unes 200 fotografies amb un text

descriptiu d’una gran varietat d’activitats físiques,

esports, jocs infantils i problemes, així com un

glossari de beneficis per a la salut.

Conceptes de salut:

Activitat i exercici físic, salut física, convivència, establir bones relacions i benestar

personal.

Foto 40: Las palabras de

Carmelo. Font: Amazon.

Foto 41: Mantente en forma de la

A a la Z. Font: Amazon.

62

5.4. PLA DE LECTURA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Seguidament es presenten els Plans de Lectura que engloben l’etapa de l’Educació

Secundària dels 13 als 16 anys. En aquests cas seran 2 Plans Lectors, un per cada

cicle, basats amb la recerca dels termes de salut feta prèviament en el pertinent decret

d’Educació Secundària.

5.4.1. Primer cicle d’Educació Secundària

Objectius:

Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el

medi ambient.

Incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per

afavorir el desenvolupament personal i social.

Treballar la condició física individual amb relació a la salut.

Adquirir el coneixement necessari respecte la sexualitat.

Ser conscients de l’impacte que tenen sobre la salut i el medi ambient.

Millorar la salut física i psíquica.

Analitzar els sistemes tecnològics que tenim al nostre abast i destacar els

efectes que poden tenir el funcionament de sistemes tecnològics sobre el medi

ambient i la salut.

Coneixement de l’àmbit de la salut i la malaltia.

Prendre consciència de què existeixen unes conductes de risc i uns factors

físics, biològics i socials que poden malmetre la salut.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social,

basades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos

humà.

Potenciar els hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i

evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Ser capaços de rebutjar les conductes de risc relacionades amb l’alimentació i

la funció de la nutrició.

63

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir

del coneixement científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc.

Conèixer les malalties de transmissió sexuals i tot el que engloba a la

reproducció masculina i femenina.

Utilitzar de manera segura les noves tecnologies.

Educar per a la salut.

Identificat els efectes beneficiosos i perjudicials per a la salut que poden derivar

als diferents estils de vida.

Fer un ús responsable de les xarxes socials.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la

prevenció de riscos, ajudant a l’alumnat a que conegui les possibles situacions

de risc des del punt de vista conductual associades a l’ús de les tecnologies.

Continguts:

Hàbits d’higiene.

Hàbits saludables.

Salut i malaltia.

Malalties infeccioses i no infeccioses.

Conductes additives sobre la salut.

Equilibri emocional.

Activitat física.

Alimentació equilibrada.

Nutrició.

Salut dels éssers vius.

Salut mental.

Salut física, psíquica i intel·lectual.

64

Establiment de bones relacions.

Coneixement dels riscos en el consum de tabac, alcohol i altres drogues.

Xarxes socials.

Les TIC.

Salut sexual.

La salut i el medi ambient.

Criteris d’avaluació:

Establir unes relacions socials sanes i sense prejudicis.

Acceptar la diversitat a partir del respecte.

Incorporar d’hàbits beneficiosos per a la salut que afavoreixin el benestar

personal.

Tenir consciència de l’impacte de la salut en el medi ambient.

Utilitzar adequadament els termes referits a malaltia i als hàbits saludables.

Fer un bona pràctica de les activitats físiques.

Realitzar exercici físic per a millorar la qualitat de vida.

Coneixement de les Malalties de Transmissió sexual i la reproducció.

Discernir els efectes beneficiosos i perjudicials per a la salut.

Coneixement de comportaments de riscs i additius com el consum de tabac,

alcohol i altres drogues.

Fer un ús adequat de les noves tecnologies (TIC).

Fer un ús adequat de les Xarxes Socials.

Utilitzar la llengua oral del mode més convenient per a una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb adults.

65

Orientacions Psicopedagògiques:

Els docents han de comprovar si els hàbits dels seus alumnes són beneficiosos

per a la seva salut i per al benestar personal.

Que els adults de referència siguin capaços d’establir unes pautes clares i

coherents als joves per tal que aquests puguin desenvolupar-se com a adults.

Mostrar-los-hi que tenim confiança amb ells i que ells han de tenir-la amb

nosaltres.

Hem de fer conscients i ajudar als joves a incorporar l’activitat física com un

hàbit diari per tal de beneficiar el benestar de la salut física. En els esports en

equip a part d’exercitar el cos els servirà per millorar la convivència i les

relacions que estableixen amb els altres.

Donar el coneixement necessari sobre temes d’addiccions (alcohol, tabac i

drogues) i les malalties de transmissió sexual.

Els docents han d’explicar a l’alumnat el risc que tenen les xarxes socials i en

general les noves tecnologia. Se’ls ha d’ensenyar a fer un ús coherent

d’aquestes per poder prevenir algunes accions perjudicials per a ells.

Reforçar el comportament dels alumnes amb frases positives i en el cas que

s’equivoquin ajudar-los a reflexionar sobre el fet i donar-los-hi suport per poder

rectificar.

Donar a l’alumnat suport per poder fer front a certes situacions en les quals es

poden veure inserits en aquesta etapa adolescent.

Proporcionar a l’alumnat motivació amb els estudis i amb les activitats que

aquests desenvolupen per millorar la seva autoestima.

Ajudar als alumnes a crear la seva pròpia identitat, fer-los-hi saber que estem

allí amb ells per acompanyar-los en aquest procés de formació del “jo”.

Ser un model en l’àmbit de tenir cura del medi ambient i poder-los ensenyar les

diferents maneres amb les quals es pot ajudar i col·laborar.

Es convenient que l’alumnat millori la seva alimentació mitjançant dietes

equilibrades. Per aquest motiu se’ls hi ha de proporcionar el coneixement

necessari per poder-ho fer. Cuinar amb els joves, crear menús equilibrats, anar

66

al mercat, llegir llibres de cuina i fer-los participis de totes les activitats que

puguin fomentar una millora en la salut alimentària. Això és molt útil per evitar

les conductes de risc respecte a l’alimentació. Els casos d’anorèxia i bulímia

augmenten cada vegada més i fomentar una bona pràctica amb l’alimentació

des de ben petits, els ajudarà a saber regular el que mengen de manera

equilibrada, sense que sigui perjudicial per a la seva salut. Seria recomanable

que en aquesta etapa els adolescents poguessin assistir a xerrades i debats

per parlar del tema i veure que en pensen. Gràcies a aquestes activitats els

docents podrien identificar-ne casos i posar-se en contacte amb la família

corresponent.

En aquestes edats és molt important establir unes pautes respecte a l’ús de les

noves tecnologies (tauletes, ordinadors, mòbils, videojocs, entre d’altres) i amb

les xarxes socials. Els docents han de proporcionar a l’alumnat la informació

necessària dels perills que poden trobar a la xarxa, així com també dels

problemes d’addicció que comporten aquests aparells. D’altra banda els pares

han de fer un control regular de les webs que aquests visiten, de les hores que

passen utilitzant aquests mitjans i comprovar que no en facin una mala

pràctica.

Un altre punt a tractar amb els joves és el consum de tòxics com són drogues,

tabac i alcohol. Se’ls ha de fer veure que aquestes pràctiques des d’edats tant

precoces disminueixen l’esperança de vida i que corren risc a patir milers de

malalties. Tant pares com mestres han de poder parlar amb els seus

fills/alumnes i explicar els perills que aquests comporten, resoldre tots els seus

dubtes i fer de model davant d’ells.

Respecte a la sexualitat es un tema del qual molts adolescents volen parlar.

Tant els nois com les noies han de conèixer els òrgans genitals del seu propi

cos. Un punt important per treballar en el primer cicle de l’ESO és la

menstruació, ja que molts cops hi ha famílies que ho veuen com un tabú i són

incapaces de parlar-hi així com també parlar de la sexualitat. L’escola ha

d’oferir tots aquests recursos per a que l’alumnat tingui una formació integra

amb tots els temes pertinents. Resoldre tots els dubtes necessaris que els

alumnes tinguin per poder fer una pràctica segura.

Tot el que els hi expliquem sobre aquests temes nombrats anteriorment sobre

tabac, alcohol, drogues i sexualitat ho han de poder escoltar amb exemples

67

pràctics, que siguin més propers per a ells per fer-los conscients que no és una

realitat llunyana, que ells també es poden veure afectats en qualsevol moment i

per això han de ser capaços per poder-ho prevenir.

LLIBRES 1r I 2n D’ESO

MAYLE, P. (2013) ¿Qué me está pasando?.

Madrid: Maeva

Ressenya:

Aquest llibre explica l’etapa d’entre els 10 i els 14

anys, des d’un punt de vista físic. Explica el

desconcertants que poden ser aquests anys, degut

a la transformació de nen/a a adult/a. el llibre

explica els canvis físics i mentals que succeeixen

als joves d’aquesta edat. Ajuda a donar resposta a

totes les preguntes més comunes i als problemes

que poden sorgir per poder enfrontar millor

aquesta etapa.

Conceptes de salut:

Canvis físics, sexualitat, reproducció i establiment de bones relacions.

Lienas, G. (2010) El diari groc de la Carlota.

Barcelona: Empúries.

Ressenya

En aquest llibre se’ns explica la històris de la

Carlota, una noia jove que creu que recollint

testimonis i explicacions del seu entorn, s’endinsa

en el món de les drogues, convençuda que només

quan disposes de tota la informació pots realment

decidir. Aquest llibre resol interrogants com quin

tipus de drogues hi ha, quins efectes provoca

cadascuna d’elles, què és l’addicció i què és el

síndrome d’abstinència.

Foto 42: ¿Qué me está

pasando? Font: La casa del libro.

Foto 43: El diari groc de la

Carlota. Font: La casa del libro.

68

Conceptes de salut:

Drogues, addició i conductes de risc.

BECOÑA, E. (2005) Saber para vivir: TABACO.

Vigo: Nova Galicia.

Ressenya:

Saber para vivir: Tabaco ens parla sobre com els

adolescents desconeixen les conseqüències

negatives del tabac. En el llibre s’expliquen quins

són els components, quins perills produeix fumar-

lo i la gravetat de la dependència.

Conceptes de salut:

Substàncies additives, consum de tòxics (tabac) i

malalties.

ARMAS, M. (2006) Saber para vivir: TABACO.

Vigo: Nova Galicia.

Ressenya:

En aquest llibre se’ns para d’un tema molt comú

en les aules avui en dia, la violència escolar o

bullying. El que es pretén és informar a l’alumnat

com a mesura de prevenció per a que siguin

conscients de la realitat tant cruel que es diu a les

aules i poder donar la confiança necessària al qui

ho pateix d’explicar-ho a un adult de referència.

Conceptes de salut:

Assetjament escolar, bullying, convivència i establiment de bones relacions.

Foto 44: Saber para vivir:

Tabaco. Font: Amazon.

Foto 45: Violencia Escolar. Font:

Amazon.

69

SYLVIA, C. (2016) Burbujas de paz. Barcelona:

Nube de tinta.

Ressenya:

Bombolles de pau és un manual amb el que

mitjançant pràctiques, jocs i activitats en família, tots

els membres podran acostar-se al Mindfulness que

els resultarà beneficiós en el seu dia a dia. Aquest

llibre vol mostrar el món en el qual la distracció és

continua i pensem que l’estrès i l’ansietat és cosa

d’adults.

Conceptes de salut:

Salut mental, equilibri emocional i descans.

ROCA, N. (2004) Sóc un adolescent. Barcelona:

Hemser.

Ressenya:

Sóc un adolescent és una guia pel viatge de

l’adolescència que pretén parlar sobre temes

d’interès comú d’aquesta edat. En el llibre es parla

de sexualitat, de canvis físics i d’altres incògnites que

sorgeixen als joves en aquestes edats.

Conceptes de salut:

Sexualitat, higiene sexual, salut física i psíquica.

Foto 46: Burbujas de paz.

Font: La casa del libro.

Foto 47: Sóc un adolescent

Font: La casa del libro.

70

ALONSO, A. i PEREGRÍN, J. (2015) El libro de

los rostros. Madrid: SM.

Ressenya:

Aquest llibre vol mostrar com les xarxes socials

són el centre de la vida dels adolescents. En la

novel·la la protagonista decideix crear-se un perfil

de Facebook amb una altra identitat, per poder-se

relacionar amb més llibertat i conèixer persones de

la seva edat, ja que en la vida real no té moltes

amistats.

L’argument porta als lectors a través dels diferents

conflictes que poden sorgir en les xarxes socials,

com l’anonimat d’internet i els missatges negatius

o odi que es troba a la xarxa.

Conceptes de salut:

Xarxes socials, les TIC i salut psíquica.

SIERRA, J. (2010) Llamando a las puertas del

cielo. Ciutat: editorial

Ressenya:

La Silvia és una estudiant de medicina que se’n va

a la Índia per treballar com a cooperant durant

l’estiu en un hospital. Ho fa seguint el seu instint i

el seu cor, una decisió que canviarà la seva vida i

la seva manera de pensar.

A l’Índia coneixerà el dolor i el patiment dels que

no tenen res, però també l’alegria i la pau de la

seva consciència.

Conceptes de salut:

Col·laborar amb l’entorn que ens envolta, convivència, establiment de bones relacions

i salut psíquica.

Foto 48: El libro de los rostros.

Font: La casa del libro.

Foto 49: Llamando a las puertas

del cielo. Font: La casa del libro.

71

5.4.2. Segon cicle d’Educació Secundària

Objectius:

Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el

medi ambient.

Incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per

afavorir el desenvolupament personal i social.

Treballar la condició física individual amb relació a la salut.

Ser conscients de l’impacte que tenen sobre la salut i el medi ambient.

Millorar la salut física i psíquica.

Analitzar els sistemes tecnològics que tenim al nostre abast i destacar els

efectes que poden tenir el funcionament de sistemes tecnològics sobre el medi

ambient i la salut.

Coneixement de l’àmbit de la salut i la malaltia.

Prendre consciència de què existeixen unes conductes de risc i uns factors

físics, biològics i socials que poden malmetre la salut.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social,

basades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos

humà.

Potenciar els hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i

evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Ser capaços de rebutjar les conductes de risc relacionades amb l’alimentació i

la funció de la nutrició.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir

del coneixement científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc.

Adquirir el coneixement necessari respecte a la salut i higiene sexual.

Donar resposta a l’adopció de mesures preventives per garantir unes relacions

sexuals segures i valorar les conseqüències, en l’àmbit personal i social, per

fomentar una millor salut i higiene sexual.

72

Associar els hàbits saludables a l’exercici físic per millorar la qualitat de vida de

l’alumnat.

Conèixer les malalties de transmissió sexuals i tot el que engloba a la

reproducció masculina i femenina.

Utilitzar de manera segura les noves tecnologies.

Educar per a la salut.

Identificat els efectes beneficiosos i perjudicials per a la salut que poden derivar

als diferents estils de vida.

Fer un ús responsable de les xarxes socials.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la

prevenció de riscos, ajudant a l’alumnat a que conegui les possibles situacions

de risc des del punt de vista conductual associades a l’ús de les tecnologies.

Continguts:

Hàbits d’higiene.

Hàbits saludables.

Salut i malaltia.

Malalties infeccioses i no infeccioses.

Conductes additives sobre la salut.

Equilibri emocional.

Activitat física.

Alimentació equilibrada.

Nutrició.

Salut dels éssers vius.

Salut mental.

Salut física, psíquica i intel·lectual.

73

Establiment de bones relacions.

Coneixement dels riscos en el consum de tabac, alcohol i altres drogues.

Xarxes socials.

Les TIC.

Salut sexual.

La salut i el medi ambient.

Criteris d’avaluació:

Establir unes relacions socials sanes i sense prejudicis.

Acceptar la diversitat a partir del respecte.

Incorporar d’hàbits beneficiosos per a la salut que afavoreixin el benestar

personal.

Tenir consciència de l’impacte de la salut en el medi ambient.

Utilitzar adequadament els termes referits a malaltia i als hàbits saludables.

Fer un bona pràctica de les activitats físiques.

Realitzar exercici físic per a millorar la qualitat de vida.

Coneixement de les Malalties de Transmissió sexual i la reproducció.

Discernir els efectes beneficiosos i perjudicials per a la salut.

Coneixement de comportaments de riscs i additius com el consum de tabac,

alcohol i altres drogues.

Fer un ús adequat de les noves tecnologies (TIC).

Fer un ús adequat de les Xarxes Socials.

Utilitzar la llengua oral del mode més convenient per a una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb adults.

74

Orientacions Psicopedagògiques:

Els docents han de comprovar si els hàbits dels seus alumnes són beneficiosos

per a la seva salut i per al benestar personal.

Que els adults de referència siguin capaços d’establir unes pautes clares i

coherents als joves per tal que aquests puguin desenvolupar-se com a adults.

Mostrar-los-hi que tenim confiança amb ells i que ells han de tenir-la amb

nosaltres.

Hem de fer conscients i ajudar als joves a incorporar l’activitat física com un

hàbit diari per tal de beneficiar el benestar de la salut física. En els esports en

equip a part d’exercitar el cos els servirà per millorar la convivència i les

relacions que estableixen amb els altres.

Donar el coneixement necessari sobre temes d’addiccions (alcohol, tabac i

drogues) i les malalties de transmissió sexual.

Els docents han d’explicar a l’alumnat el risc que tenen les xarxes socials i en

general les noves tecnologia. Se’ls ha d’ensenyar a fer un ús coherent

d’aquestes per poder prevenir algunes accions perjudicials per a ells.

Reforçar el comportament dels alumnes amb frases positives i en el cas que

s’equivoquin ajudar-los a reflexionar sobre el fet i donar-los-hi suport per poder

rectificar.

Donar a l’alumnat suport per poder fer front a certes situacions en les quals es

poden veure inserits en aquesta etapa adolescent.

Proporcionar a l’alumnat motivació amb els estudis i amb les activitats que

aquests desenvolupen per millorar la seva autoestima.

Ajudar als alumnes a crear la seva pròpia identitat, fer-los-hi saber que estem

allí amb ells per acompanyar-los en aquest procés de formació del “jo”.

Ser un model en l’àmbit de tenir cura del medi ambient i poder-los ensenyar les

diferents maneres amb les quals es pot ajudar i col·laborar.

Es convenient que l’alumnat millori la seva alimentació mitjançant dietes

equilibrades. Per aquest motiu se’ls hi ha de proporcionar el coneixement

necessari per poder-ho fer. Cuinar amb els joves, crear menús equilibrats, anar

75

al mercat, llegir llibres de cuina i fer-los participis de totes les activitats que

puguin fomentar una millora en la salut alimentària. Això és molt útil per evitar

les conductes de risc respecte a l’alimentació. Els casos d’anorèxia i bulímia

augmenten cada vegada més i fomentar una bona pràctica amb l’alimentació

des de ben petits, els ajudarà a saber regular el que mengen de manera

equilibrada, sense que sigui perjudicial per a la seva salut. Seria recomanable

que en aquesta etapa els adolescents poguessin assistir a xerrades i debats

per parlar del tema i veure que en pensen. Gràcies a aquestes activitats els

docents podrien identificar-ne casos i posar-se en contacte amb la família

corresponent.

En aquestes edats és molt important establir unes pautes respecte a l’ús de les

noves tecnologies (tauletes, ordinadors, mòbils, videojocs, entre d’altres) i amb

les xarxes socials. Els docents han de proporcionar a l’alumnat la informació

necessària dels perills que poden trobar a la xarxa, així com també dels

problemes d’addicció que comporten aquests aparells. D’altra banda els pares

han de fer un control regular de les webs que aquests visiten, de les hores que

passen utilitzant aquests mitjans i comprovar que no en facin una mala

pràctica.

Un altre tema a tractar en el segon cicle de l’ESO són els accidents de cotxe i

moto. Fer conscient a l’alumnat dels riscs que comporta una mala conducció.

La lectura de llibres sobre aquest tema ajudarà a veure casos pràctics

d’experiències i les conseqüències que un accident comporta, tant a la persona

que el pateix, com als acompanyants i a les famílies. S’ha de fer una

sensibilització sobre el tema per a que l’alumnat sigui conscient dels riscos.

Un altre punt a tractar amb els joves és el consum de tòxics com són drogues,

tabac i alcohol. Se’ls ha de fer veure que aquestes pràctiques des d’edats tant

precoces disminueixen l’esperança de vida i que corren risc a patir milers de

malalties. Tant pares com mestres han de poder parlar amb els seus

fills/alumnes i explicar els perills que aquests comporten, resoldre tots els seus

dubtes i fer de model davant d’ells.

Respecte a la sexualitat es un tema que està molt en auge en l’adolescència.

Els mestres han d’utilitzar els recursos necessaris per convocar xerrades per

part d’associacions (com per exemple l’antisida), portar algun/a ginecòleg/a per

poder resoldre els dubtes que aquests tinguin i parlar de casos reals i pràctics.

76

Fer debats a l’aula, compartir experiències i opinions des del respecte. Informar

a l’alumnat de les malalties de transmissió sexual, quins són els símptomes per

tal d’identificar-les i que fer quan les pateixen, així com també els diferents

tipus d’anticonceptius i com utilitzar-los. Se’ls ha de fer conscients que el sexe

no és un joc, que si no es fa amb els mitjans adequats poden patir

conseqüències de les quals es poden penedir.

Tot el que els hi expliquem sobre aquests temes nombrats anteriorment sobre

tabac, alcohol, drogues, sexualitat i accidents de trànsit ho han de poder

escoltar amb exemples pràctics, que siguin més propers per a ells per fer-los

conscients que no és una realitat llunyana, que ells també es poden veure

afectats en qualsevol moment i per això han de ser capaços per poder-ho

prevenir.

LLIBRES 3r I 4t D’ESO

SIERRA, J. (1997) Camps de maduixes.

Barcelona: Cruilla.

Ressenya:

Aquest llibre ens parla sobre la Luci, una noia que

esta ingressada a l’hospital a causa de l’èxtasi, la

droga que està més de moda. Plasma les

reflexions que fan els seus amics sobre el dia

anterior, en poques hores tot s’accelera i lluiten per

ella.

Conceptes de salut:

Drogues, alcohol, tabac i sexualitat.

Foto 50: Camps de maduixes.

Font: La casa del libro.

77

Lienas, G. (2010) El diari vermell de la Carlota.

Barcelona: Empúries.

Ressenya:

El diari vermell de la Carlota ens parla sobre la

sexualitat, sobre la relació sentimental i sexual que

estableix la protagonista amb un detectiu famós.

Amb aquest diari es resolen els dubtes d’aquesta

edat i omplen d’informació sobre els temes dels

genitals, la resposta sexual, el primer coit, els

mètodes anticonceptius, l’embaràs,

l’homosexualitat, les malalties de transmissió

sexual (MTS), les disfuncions sexuals i d’altres

qüestions.

Conceptes de salut:

Sexualitat, conductes de risc, malalties de transmissió sexual, anticonceptius i

l’embaràs, emocions i sentiments.

MCMANUS, K. (2017) Alguien està mintiendo.

Madrid: Alfaguara

Ressenya:

Alguien está mintiendo ens explica els perills de

les xarxes socials i del bullying. Ens parla sobre

com es publiquen secrets sobre l’alumnat de

l’institut a través de la xarxa sense límits ni filtres.

Narra l’assassinat del propietari d’aquesta web i

com segueix funcionant amb algú misteriós. Dóna

una visió clara dels perills que les noves

tecnologies poden arribar a provocar en la vida

dels adolescents.

Conceptes de salut:

Xarxes socials, TIC, perills i conductes de risc.

Foto 51: El diari vermell de la

Carlota. Font: La casa del libro.

Foto 52: Alguien està mintiendo

Font: Amazon.

78

SIMÓ, M. (2017) El mundo de las emociones.

Girona: Kireei.

Ressenya:

El món de les emocions ofereix una lectura amb la

que pots relacionar el contingut i les experiències

amb les teves vivències personals, i on trobaràs

informació per acompanyar a d’altres persones en

els seus processos emocionals.

Conceptes de salut:

Equilibri emocional, sentiments i salut psíquica.

MÜLLER, M. (2001) Crónica de una anorèxia.

Barcelona: Juventud

Ressenya:

Aquest llibre ens narra la història de la Moïra que

quan tenia 14 anys va patir anorèxia. Explica com

la malaltia va envair el seu cos i va amenaçar-la en

derrotar-la. Moïra escriu en el seu diari la seva

experiència a punt de la mort. Anys després

recupera aquestes pagines i analitza en cada

capítol la seva transformació física i psicològica

que va patir. El llibre té com a finalitat que altres

joves puguin sentir-se identificades i comprovin

que són més forts que aquesta malaltia.

Conceptes de salut:

Trastorn alimentari: anorèxia, salut física i psicològica, establir bones relacions,

emocions i sentiments.

Foto 53: El mundo de las

emociones. Font: Kireei.

Foto 54: Crónica de una

anorexia. Font: Foto pròpia.

79

RODRIGUEZ, F. et al (1997) Exercici i salut.

Com mantenir-se en forma amb l’exercici físic.

Barcelona: Portic

Ressenya:

El llibre ens parla sobre com la nostra qualitat de

vida depèn moltes vegades de la bona nutrició o

d’un exercici ben realitzat o de saber detectar a

temps els primers símptomes de les malalties.

Un equip de professional qualificats fa un treball de

concreció per explicar de manera clara i concisa

els recursos per a evitar les molèsties i les

malalties o per tractar-les de manera precoç.

Conceptes de salut:

Salut i malaltia, exercici físic, alimentació, nutrició i prevenció de malalties.

PALACIO, R. (2012) La lección de August.

Barcelona: Nube de tinta.

Ressenya:

Aquest llibre ens parla sobre l’August, un nen que

pateix una malaltia física que fa que sigui diferent de

la resta. Narra com veu que el miren des de l’escola,

que diuen els nens/es d’ell, com la seva família

enfronta tot el que esta referit a ell. És molt bona

novel·la per parla sobre les diferències i la diversitat.

Conceptes de salut:

Diversitat, malaltia rara, salut i malaltia.

Foto 55: Exercici i salut. Com

mantenir-se en forma amb

l’exercici físic. Font: Llibres.cat

Foto 56: La lección de August.

Font: La casa del libro.

80

KOLBERT, E. (2015) La sexta extinción.

Barcelona: Drakontos.

Ressenya:

Kolbert explora com l’activitat humana, el consum

de combustibles fòssils, l’acidificació dels oceans, la

contaminació, la desforestació i les migracions

forçades amenacen contra formes de vida de tot

tipus. El llibre explica les pèrdues d’espècies que

s’estan produint en el pacífic sud i l’Atlàntic Nort, en

l’Àrtic i el Sahel, en llacs i illes en la cima de

muntanyes i en les valls.

Conceptes de salut:

Ecosistema, canvi climàtic, salut i espècies.

Foto 57: La sexta extinción

Font: Amazon.

81

6. CONCLUSIONS:

Avui en dia als infants i als joves els resulta molt difícil poder trobar un moment de pau

i calma per dedicar-se a la lectura. Estem envoltats d’una societat que va amb presses

amb un entorn ple de distraccions i molt estimulat pel que fa a les noves tecnologies.

El fet de llegir i connectar amb la lectura que tens davant és un procés de benestar

que et permet reflexionar, créixer i fer-te una persona més critica. Però no tots els

llibres són vàlids en aquest procés de creixement personal.

Les edats proposades en aquesta investigació, dels tres als setze anys són les més

importants pel desenvolupament de la persona, per aquest motiu cada una de les

lectures que es fomenten des dels centres educatius en les diverses etapes haurien de

contenir una finalitat educativa que anés més enllà de fer una bona pràctica de la

lectura i comprensió lectora.

En aquest treball he après moltes coses noves sobre el món de la literatura infantil i

juvenil relacionada amb la orientació psicopedagògica i de com donar resposta a les

necessitats dels alumnes segons la seva edat i les característiques del seu context. En

definitiva m’ha enriquit considerablement en l’àmbit tant professional com personal, ja

que m’ha reforçat la idea de què treballar a partir d’unes lectures de qualitat i amb una

finalitat educativa, fa que els alumnes puguin tenir un millor desenvolupament cognitiu i

facilita la tasca del professorat. Els docents poden crear diferents dinàmiques a partir

dels llibres proposats per afavorir l’aprenentatge dels seus alumnes amb una formació

integral.

En la primera part d’aquesta investigació, és a dir, el marc teòric, s’ha pogut veure un

desenvolupament de la temàtica passant de l’àmbit més general focalitzant als més

específics, tractant tots els temes que engloben la realització d’un bon Pla de Lectura.

Pel que fa a la primera pregunta de recerca que m’havia plantejat des d’un inici del

treball de “Quins beneficis saludables ens poden aportar les lectures” s’ha pogut

observar com en el marc teòric es feia una recerca basada amb el punt de vista de

diferents autors i clarificant mitjançant diversos punts que la lectura estimulava el

naixement de noves connexions en les neurones i augmentava la cognició, millorava la

inferència i comprensió, fomentava el pensament lògic, exercitava la memòria fent-la

més flexible, potenciant així la imaginació i la creativitat, així també ampliava el

vocabulari, millorava el llenguatge oral i generava empatia.

82

Respecte a la segona pregunta que em plantejava sobre “Què és la biblioteràpia”

podem veure en el marc teòric que és una manera de sanar la ment a través de

lectures terapèutiques que potencien el nostre benestar mental i psíquic.

En la ultima pregunta sobre “Què considerem amb el concepte de Lectura Saludable”,

s’ha pogut fer una definició del terme a partir de la base teòrica recercada i

fonamentada, creant així un concepte que respon a la finalitat principal d’aquest tipus

de lectures que és aportar un petit impuls per poder aprendre a extreure beneficis

saludables de les petites coses que ens envolten, ajudant-nos a documentar sobre els

àmbits que més preocupen a cada etapa segons el moment de desenvolupament de la

persona.

Aquestes tres hipòtesis plantejades s’han pogut acabar de contrastar amb la part

empírica, ja que han estat clau per poder crear el disseny de la investigació i per la

recerca de les obres literàries incloses en el Pla de Lectura de cada etapa educativa.

Pel que fa als objectius, si parlem sobre l’objectiu general de “Definir el concepte de

Lectura Saludable i a quins tipus de lectures fa referència”, es pot dir que s’ha assolit

perquè gràcies a la recerca del marc teòric s’ha pogut definir el concepte que és el

punt central d’aquest treball. Un cop definit s’ha pogut fer la realització del Pla de

Lectura que s’ha basat en els principis d’aquesta definició per poder escollir els

diferents llibres que donaven resposta a les necessitats sobre salut que els infants i

joves tenen en cada etapa del seu desenvolupament. Aquest Pla de Lectura és

proporcionat pel Psicopedagog als professionals del centre, i és que la tasca

d’assessorament es pot considerar com un procés de construcció conjunta que implica

la figura del psicopedagog/a i dels professors/es d’un centre que aborden una tasca

conjuntament, procés en el qual cadascú participa des de la seva formació particular i

al qual aporta els seus coneixements, vivències i punts de vista per a l’assoliment

d’objectius compartits. Aquesta implicació s’ha d’anar pactant i construint per tots els

participants. A mesura que el context es configura, pot predir-se que es produeix la

construcció de significats compartits entre els participants (Solé, 1998: 63-64).

Si fem referència als objectius específics, es pot dir que s’han aconseguit assolir tots

ells, excepte l’últim de “Conèixer els materials de lectura utilitzats en les escoles”, ja

que aquest s’hauria pogut assolir amb la posada en pràctica d’aquest Treball de Final

de Màster, però com es va dir des d’un inici, en aquest sol es feia un disseny i no una

implementació.

83

6.1. Limitacions

La gran limitació que m’he trobat en aquest treball ha estat el fet de no poder

implementar aquesta investigació en un centre educatiu, ja que es necessitava molt

temps per la posada en pràctica, i una actitud receptiva per part del professorat.

D’altra banda, considero que alguna possible limitació podria ser una variable

imprevisible que sorgís en l’estudi i no es pogués controlar, com podria ser el cas que

els docents no responguessin amb un criteri objectiu el qüestionari proposat o bé que

aquests no estiguessin disposats a fer un canvi en les seves aules i es mostressin

reticents al respecte.

Finalment una altra limitació podria fer referència al moment de l’aplicació del grup

nominal dirigit pel psicopedagog, ja que a causa de variables incontrolables, com les

respostes dels docents i els temes de les discussions proposades, podria dificultar la

tasca.

6.2. Proposta de futur

La finalització d’aquest estudi m’obre una nova porta a la posterior investigació i

ampliació del que ha estat una primera investigació sobre les Lectures Saludables en

els centres educatius. En relació a les línies de futur, cal dir que la present recerca té

un camp d’investigació força ampli que permet seguir indagant en aquesta temàtica

amb més profunditat des de diferents perspectives i contextos en els quals ens trobem.

Alguns exemples que es podrien utilitzar per seguir la recerca són:

- Conèixer i avaluar la pràctica metodològica que es duu a terme als Centres

educatius respecte a les lectures.

- Detectar les bones i males pràctiques que s’utilitzen des de diferents tipus de

centres de la ciutat de Lleida.

- Realitzar propostes didàctiques per gestionar els diferents Plans de Lectura en

els centres.

- Establir bones relacions amb els docents per tal de facilitar la tasca d’orientació

educativa.

- Implementar propostes per treballar a les aules a partir dels diferents Plans de

Lectura proposats.

- Establir propostes de millora segons un context concret.

84

Com a futura psicopedagoga en el camp educatiu, és evident que és fonamental la

constant innovació per tal de poder fer front als canvis que viu l’Educació avui en dia i

poder-se anar adaptant a la realitat existent del nostre context.

Vull acabar amb la frase de Solé (1997:84) que ens diu que el procés d’assessorament

condueix a construir, revisar i/o modificar els esquemes de coneixement dels

participants implicats en la tasca, amb la finalitat que la representació de què finalment

es disposi sigui més adequada, més enriquida, més completa i més compartida.

85

BIBLIOGRAFIA

Abril, P. (2014). Los dones de los cuentos. Barcelona: Octaedro.

Ahmed, M. D. (2011). Importancia de la lectura en infantil y primaria. Revista

digital innovación y experiencias educativas, 38.

Argüelles, J. 2004. Leer es un camino. México: Croma Paidós. 204 p.

Beck, Ulrich y Beck-Gernsheim, Elisabeth (2003). La individualización.

Barcelona: Paidós.

Campos, R. (2017) El cuento: Beneficios de la literatura infantil en la infancia.

Disponible a: <https://dehijosypadres.com/2017/04/17/el-cuento-beneficios-de-

la-literatura-infantil-en-la-infancia/> [En línia]. [Consulta 3 de març 2018].

Cervera, J. (1991). Teoría de la literatura infantil. Bilbao: Mensajero.

Coll, O. i Vall, A. (2014). XV Jornadas Nacionales de Información y

Documentación en Ciencias de la Salud: Grupos de trabajo y pósteres.

Curriculum d’Educació Primària. Generalitat de Catalunya. Disponible a:

<http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/coll

eccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf> [En línia]. [Consulta 14

d’abril 2018].

Currículum de segon cicle d’Educació Infantil. Generalitat de Catalunya.

Disponible a:

<http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/coll

eccions/curriculum/curriculum-infantil-2n-cicle.pdf> [En línia]. [Consulta 14 d’abril

2018].

De hijos a padres. Disponible a: <https://dehijosypadres.com/2017/04/17/el-

cuento-beneficios-de-la-literatura-infantil-en-la-infancia/> [En línia]. [Consulta 16

d’abril 2018].

Decret secundaria

http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fi

txa&mode=single&documentId=701354&language=ca_ES

86

Doll, B. i Doll, C. (1997). Bibliotherapy with young people : librarians and mental

health professionals working together. Colorado: Libraries Unlimited.

Domínguez, P. (2008). Las traducciones de literatura infantil y juvenil en el

interior de la comunidad interliteraria específica española (1940-1980).

Gallego, J. (1988). Educación para la Salud. Revista de educación núm: 287.

Gimeno, M. J. C. (2014). La lectura al amparo de la LOMCE: el Plan Lector.

In Forum Aragón: revista digital de FEAE-Aragón sobre organización y gestión

educativa (No. 12, pp. 37-41). Forum Europe de Administraciones de

Educación-Aragón.

IOC, (2007). Educació per a la salut. Barcelona: McMillan Professional.

Krause, M. (1995). La investigación cualitativa: un campo de posibilidades y

desafíos. Revista Temas de educación, 7(7), 19-40.

Literatura SM (2016). Beneficis de la lectura pel nostre cervell. Disponible a:

<https://es.literaturasm.com/somos-lectores/beneficios-de-lectura-nuestro-

cerebro#gref> [En línia]. [Consulta 14 de març 2018].

Martins, D. (2009). Una biblioterapia posible, o «juana, la del billete de mil».

Uruguay: Universidad de Buenos Aires. Facultad de Filosofía y Letras. Instituto

de Investigaciones Bibliotecológicas

Morón, C. (2010). Los beneficios de la literatura infantil. Revista digital para

profesionales de la enseñanza. Nª8. Federación de enseñanza CC.OO de

Andalucía. https://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd7247.pdf

Olaz, J. (2013). La técnica del grupo nominal como innovación docente.

Dialnet: RASE vol 6, núm. 1: 114-121.

Petit, M. 2008. L’art de lire ou comment résister à l’adversité. Paris: Belin. 265 p

Ramirez, P. (2013). La importancia de leer. Disponible a:

<https://www.huffingtonpost.es/patricia-ramirez/la-importancia-de-

leer_b_2752654.html> [En línia]. [Consulta 15 de març 2018].

87

Shrodes, C. (2001). Bibliotherapy: a theoretical and clinicalexperimental study.

Dissertation (Doctor of Philosophy in Education). University of California,

Berkeley. Citat en Coll, O. i Vall, A. (2014). XV Jornadas Nacionales de

Información y Documentación en Ciencias de la Salud: Grupos de trabajo y

pósteres.

Solé, I. (1997). “La concepción constructivista y el asesoramiento en centros”.

Infancia y aprendizaje, núm. 77, p. 77-95.

Solé, I. (1998). Orientación educativa e intervención psicopedagògica.

Barcelona: Horsori- ICE de la Universitat de Barcelona.

Taylor, S. J., Bogdan, R. (1986). Introducción a los métodos cualitativos de

investigación - La búsqueda de significados. Buenos Aires: Paidos.

Tiching (2014). Plan Lector: una estrategia integral para el fomento de la

lectura. Disponible a: <http://blog.tiching.com/plan-lector-una-estrategia-

integral-para-el-fomento-de-la-lectura/> [En línia]. [Consulta 7 d’abril de 2018].

BIBLIOGRAFIA DE LES IL·LUSTRACIONS

¡A VESTIRSE! Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-a-vestirse-

coco-y-tula-buenos-habitos/9788498250725/1079384> [En línia]. [Consulta 29

d’abril de 2018].

¿Qué me está pasando? Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-que-

me-esta-pasando/9788415120414/2104837> [En línia]. [Consulta 3 de maig de

2018].

AGENDA INFANTIL. Disponible a: <https://www.amazon.es/Agenda-infantil-

Contrase%C3%B1as-seguras-

internet/dp/1973497298/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1525109078&sr=1

-1&keywords=Las+TIC> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

AGENDA INFANTIL: CONTRASEÑAS SEGURAS EN INFANTIL. Disponible a:

<https://www.amazon.es/Agenda-infantil-Contrase%C3%B1as-seguras-

internet/dp/1973497298/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1525109078&sr=1

-1&keywords=Las+TIC> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

Al meu cap i al meu cor viuen diferents sentiments. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-sentiments-al-meu-cap-i-al-meu-cor-viuen-

diferents/9788499067209/3098888> [En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

88

ALGUIEN ESTÁ MINTIENDO. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-alguien-esta-

mintiendo/9788420486260/5646381> [En línia]. [Consulta 3 de maig de 2018].

APRENEM A MENJAR SA: Laura i companyia. Disponible a:

<http://www.salvatella.com/index.php?id_product=1134&controller=product&id_

lang=1> [En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

BASE DE DATOS DE LIBROS EDITADOS EN ESPAÑA. Disponible a:

<http://www.mcu.es/webISBN/tituloSimpleFilter.do?cache=init&prev_layout=bus

quedaisbn&layout=busquedaisbn&language=es> [En línia]. [Consulta 29 d’abril

de 2018].

BURBUJAS DE PAZ. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

burbujas-de-paz-pequena-libro-de-mindfulness-para-ninos-y-no-tan-

ninos/9788415594963/4092150?gclid=cjwkcajww6xxbrbyeiwam-

zuin2i_pecogsf4uhnemgjfxiou_ixgn3vctwx4zt8xd4rj03yaxea3bochzeqavd_bwe

&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=19438> [En línia].

[Consulta 4 de maig de 2018].

CAILLOU SE HACE DAÑO. Disponible a:

<https://www.todostuslibros.com/libros/caillou-se-hace-dano_978-84-441-6254-

6> [En línia]. [Consulta 29 d’abril de 2018].

CAMPS DE MADUIXES. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

camps-de-maduixes/9788482863023/593795> [En línia]. [Consulta 3 de maig

de 2018].

CÓMO BAÑAR A TU DINOSAURIO. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-como-banar-a-tu-

dinosaurio/9788469605653/4836010> [En línia]. [Consulta 29 d’abril de 2018].

COMO ENSEÑAR A TU COCODRILO A LAVARSE LOS DIENTES. Disponible

a: <https://www.casadellibro.com/libro-como-ensenar-a-tu-cocodrilo-a-lavarse-

los-dientes/9788469605646/4836009> [En línia]. [Consulta 29 d’abril de 2018].

CRÓNICA DE UNA ANOREXIA. Disponible a:

<https://es.scribd.com/doc/7474185/Cronica-de-Una-Anorexia> [En línia].

[Consulta 4 de maig de 2018].

Dorms molt, Joana… Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-dorms-

molt-joana/9788496569379/1113550> [En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

EL DIARI GROC DE LA CARLOTA. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-el-diari-groc-de-la-

carlota/9788497876209/1692069> [En línia]. [Consulta 3 de maig de 2018].

89

EL DIARI VERMELL DE LA CARLOTA. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-el-diari-vermell-de-la-

carlota/9788497870337/954197> [En línia]. [Consulta 3 de maig de 2018].

EL LIBRO DE LOS ROSTROS. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-el-libro-de-los-

rostros/9788467593501/5765915> [En línia]. [Consulta 4 de maig de 2018].

EL MONSTRE DE COLORS. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

el-monstre-de-colors/9788493987787/2101136> [En línia]. [Consulta 29 d’abril

de 2018].

EL MUNDO DE LAS EMOCIONES. Disponible a: <http://www.kireei.com/> [En

línia]. [Consulta 4 de maig de 2018].

ELS HÀBITS D’EN POL. Disponible a: <http://baula.com/els-habits-den-pol/>

[En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

Emocionari. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

emocionari/9788494151330/2249960> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

EN TEO I L’ALIMENTACIÓ. Disponible a: <https://www.boolino.es/es/libros-

cuentos/en-teo-i-lalimentacio/> [En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

ENCICLOPEDIA ILUSTRADA DE PRIMEROS AUXILIOS Y SALUD FAMILIAR.

Disponible a: <https://www.amazon.es/Enciclopedia-ilustrada-primeros-auxilios-

familiar/dp/8499281834/ref=sr_1_49?s=books&ie=UTF8&qid=1525113318&sr=

1-49&keywords=primeros+auxilios+libro> [En línia]. [Consulta 2 de maig de

2018].

Estic grasonet, i que? Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-estic-

grassonet/9788424650513/733849> [En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

FORA LLÀGRIMES. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-fora-

llagrimes/9788484703556/1655326> [En línia]. [Consulta 29 d’abril de 2018].

https://www.casadellibro.com/libro-llibre-de-la-vidallibre-de-l-altra-

vida/9788439701217/591546> [En línia]. [Consulta 3 de maig de 2018].

Julia tiene una estrella. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-julia-

tiene-una-estrella-albumes-ilustrados-

32/9788424623357/1085531?gclid=cj0kcqjw2pxxbrd5arisaiyoebczr7p3mkvs6_

w2h0bmfan65dpt6085ehty5632nu2o1dyf98jvxokaav-

1ealw_wcb&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=19330>

[En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

90

L’AVI D’EN TOM HA MORT. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

l-avi-d-en-ton-ha-mort/9788478644988/739035> [En línia]. [Consulta 30 d’abril

de 2018].

LA ALIMENTACIÓN A TU ALCANCE. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-la-alimentacion-a-tu-

alcance/9788497544627/1773463> [En línia]. [Consulta 3 de maig de 2018].

LA GALIPÀNDRIA D’EN SISET. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-la-galipandria-den-

siset/9788448815509/859496> [En línia]. [Consulta 29 d’abril de 2018].

LA LECCIÓN DE AUGUST. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

wonder-la-leccion-de-august/9788415594024/2002756> [En línia]. [Consulta 4

de maig de 2018].

LA MUERTE EXPLICADA A MI HIJA. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-la-muerte-explicada-a-mi-

hija/9788476696163/891439> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

LA SEXTA EXTINCIÓN. Disponible a:

<https://www.amazon.es/gp/product/849892779X/ref=as_li_qf_sp_asin_il_tl?ie=

UTF8&camp=3626&creative=24790&creativeASIN=849892779X&linkCode=as

2&tag=haec07-21> [En línia]. [Consulta 4 de maig de 2018].

LLAMANDO A LAS PUERTAS DEL CIELO. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-llamando-a-las-puertas-del-

cielo/9788423680726/1079931> [En línia]. [Consulta 4 de maig de 2018].

LLAVOR D’AMOR. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-llavor-d-

amor/9788484700388/840568?gclid=cj0kcqjw_zrxbrdxarisaa8kaurlxd6badb4m

hj7nhcd7c44-el5ud4fgfx26fptieodjs3mktpwm-

eaah8dealw_wcb&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=193

30> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

Llibre de la vida: Llibre de l’altra vida.

Mantente en forma de la A a la Z. Disponible a:

<https://www.amazon.es/Keeping-Fit-Mantente-En-

Forma/dp/0983498350/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1525118041&sr=8-

1&keywords=mantente+fit> [En línia]. [Consulta 3 de maig de 2018].

MI PRIMER LIBRO DE COCINA. Disponible a:

<https://www.casadellibro.com/libro-mi-primer-libro-de-

cocina/9788408152842/2995288> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

91

NO TEMO LA OSCURIDAD (+ 24 MESES: APRENDE NUEVAS PALABRAS).

Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-no-temo-la-oscuridad--24-

meses-aprende-nuevas-palabras/9788408103189/1872746> [En línia].

[Consulta 29 d’abril de 2018].

PALABRAS DE CARMELO. Disponible a: <https://www.amazon.es/Palabras-

Caramelo-Literatura-Infantil-6-

11/dp/8466715711/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1525117675&sr=8-

1&keywords=palabra+de+caramelo> [En línia]. [Consulta 3 de maig de 2018].

Parla…el mòbil! Disponible a: <https://www.llibres.cat/llibres-infantil-i-

juvenil/204991-parlael-mobil.html> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

Quan no jugo, faig esport. Ser petits és una sort! Disponible a:

<http://www.animallibres.cat/fitxa-llibre_cataleg/items/quan-no-jugo-faig-esport-

ser-petit-es-una-sort.html> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

Respira. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

respira/9788415518259/2621626> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

Rodolons, rodolins, fem sport! Disponible a:

<https://www.llibres.cat/products/395709-fem-esport.html> [En línia]. [Consulta

2 de maig de 2018].

SABER PARA VIVIR: TABACO. Disponible a: <https://www.amazon.es/Tabaco-

Saber-Para-Vivir-Learning/dp/8496293955> [En línia]. [Consulta 4 de maig de

2018].

SABER PARA VIVIR: VIOLENCIA ESCOLAR. Disponible a:

<https://www.amazon.es/Violencia-escolar-saber-vivir-

Learning/dp/8496293971> [En línia]. [Consulta 4 de maig de 2018].

Sanos y salvos: Las enfermedades. Disponible a:

<https://www.amazon.com/ENFERMEDADES-LAS-SANOS-SALVOS-

SM/dp/8434895471> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

SENSACIONARI. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-

sensacionari-cancons-o-dobuixos-per-a-compartir-emocions---valencia--

/9788490266953/4731445> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

Sóc un adolescent. Disponible a: <https://www.is4k.es/blog/lecturas-

recomendables-para-ninos-y-adolescentes-conectados> [En línia]. [Consulta 4

de maig de 2018].

TEO ESTÁ ENFERMO. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-teo-

esta-enfermo/9788471765536/138278> [En línia]. [Consulta 29 d’abril de 2018].

92

TINC POLLS! Disponible a: <https://www.todocoleccion.net/libros-segunda-

mano-cuentos/tinc-polls-donna-caffey-patrick-girouard-juventud-1998-

ofrt~x104700320#sobre_el_lote> [En línia]. [Consulta 30 d’abril de 2018].

Titán y sus aventuras con la Neurofibromatosis. Disponible a:

<http://www.familiaysalud.es/recursos-para-padres/libros/cuentos-para-educar-

y-crecer/sobre-enfermedades-raras/titan-y-sus> [En línia]. [Consulta 2 de maig

de 2018].

Un bosque tranquilo. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-un-

bosque-tranquilo-mindfulness-para-ninos/9788499501512/2693550> [En línia].

[Consulta 2 de maig de 2018].

Un somni màgic. Disponible a: <https://www.casadellibro.com/libro-un-somni-

magic/9788448016715/756057> [En línia]. [Consulta 2 de maig de 2018].

93

ANNEX 1

Foto 58: Qüestionari. Font: Google.

94

Foto 59: Qüestionari. Font: Google.

95

Foto 60: Qüestionari. Font: Google.

96

Foto 61: Qüestionari. Font: Google.

97

Foto 62: Qüestionari. Font: Google.

98

Foto 63: Qüestionari. Font: Google.

99

Foto 64: Qüestionari. Font: Google.

100

Foto 65: Qüestionari. Font: Google.

101

Foto 66: Qüestionari. Font: Google.

102

Foto 67: Qüestionari. Font: Google.

103

Foto 68: Qüestionari. Font: Google.