M1MBDR

LE/Al maree de «L'Unívers», de J. Jeans

De Werther als TelescopisSi els antropolegs i els. geblegs no s'han

descomptat, ..Phome fa tres cents mil anysque pobla la Terra ; la radioactivitat de lesroques delata que el 'nostre planeta. té uns

dos mil milions d'anyS ; ciencia deis- as

tres, decididament optimista, afirma, en fi,que d'aquí un milió de milions d'anys niel Sol ni la 'l'erra hauran sofert alteracionsprofundes i, per tant, que la Humanitatcontinuará existint. L'astrónom Jeans, queapila amb una voluptat notóriaaquestes xifres catastrófiques,subratlla maliciosament la cómica jovenesa de Phome. Deles deu nii generacions que ens

han prececlit diu—només les.cleu darreres han comengat a

mirar les coses a través dé llursperspectives astronómiques: Lesaltres-9,990—van ereure que laTerra era el centre d'un Univers Merament decoratiu, l'escenad immbbil del drama humá, l'estoig de la perla. Recluida a l'escala de l'individu,la Humanitat podria ésser re

presentada per un infant de tres

die.s—eoa,Coo anys—amb setenta anys de vida possible alclavant — un millo de milions,comptant curt --; fa tot justuns minüts que ha descobert lescoses situades (més énllá del seu

bressol, i ha cornengat, fa uns

segons, a fez-se una idea aproximada del tamany del móri(Caleuls de Hubblé : els objectés més rernots del camp deltelescopi de més abast distende nosaltres, en xifres rodones,Zeo rnilions

• d'anys-llum ; velocitatde la Ilum : 186,000 tilines per segon).

Si amb tres dies de vida l'home ha am

pliat d'una manera tan ésbalaidora la seva

visió del món; que s'esdevindrá durant elssetenta anys que encara ha de viure? Sernbla que, grade§ a Eihátein, podem estar

tranquils. Seáens la teoria de la relativitatgeneralitzada, l'Espai éš, cain l superfíCiedé. la Terra, illimitat perb •

finit. Podem jacalcular el seu Volurn, amb un procedirnentsernblant al que emprern per calcular l'areadé la Terra : cal investigar, préviament, una

qiántitat, la curvatura de l'Espai, partintde la 'dérisitát de la distribudó de la materia., Aquest cákul, 'd'una .complicació notoria, ha penates a Hubble d'establir que, pro

. bablement, l'espai no s'estén més erina demilyegádes la distancia que ens 'separa dela .m.éS remota de tate les nebuloSes visibles. Podríem 'anar rriés lluny -i mai 'rió sor

tidem de. PEspai, pOrb,. si ho. fésSim, .tor-.naríem, al cap d'una -qiíantitat impressionant d'anys, al pent de partida.

Els setenta anys de vida que encara queden a P•oIné séran ésnierçatS, seganl Jeans,

..én la coneixença Minuciosa d'aquest. món

. que ara en .el momerit rnés patetic de la• sevá infantesa, acaba de descobrir.' Caldráque faci eri •elforç •

pér.adaptar-s'hi, per ferconfortables les grans xifrés, doinestics elsenormes abismes. Seas dubte reeixirá. 1 pot

. ser algun dia arribará—infant entrat en una

: dinárizice joVenesa-La trobarsho tot esquifit.De totes maneres Pesforç d'adaptació haurád'.ésser molt enérgic (Basta una dada perentréVeure el fantástic' volurn de l'Urilvers :

la Ilum dona la volta a la .Térra' en una

r séptima de segon ; • per a donar la volta a

l'Espai neceslita cent mil Milions d'anys.)•

'* * *

de xifres i de mots conclusions rotundos iunilaterals. Maliciós consell ! Es evident queles interpretacions clássiques:dels fets primers podran persistir, després de Jeans,d'Eddinglon, de Hubble i de tota la trepa,amb llur coexistencia de possibles. Perb també és evident que la coneixença cada diamés. precisa del món ha de tenir--no ja perla metafísica que pugui derivar-ne, sinó perla mera acció del seu pes—una enorme in

James Jeans ha descobert una nava estrella(del «Daily Sketch»)

Perb deixern de banda les xifres aterri-

dores i .acarem-nos a problerriés," ai *las !,mes petits. Com ha nascut la Terra? Laplace havia•im.aginat una teorie molt enrao

eadasegon's; la qual el Sol, 'en virtut de la.

vertiginositat créixent Seel liravolts,havla projectat, espai enllá, fragments deMateria acumulada .a Pequ.ador. Ara Jeansha demostrat qué Lapiace ere un itngenuátapeit de lógica i de pedanteria. Delprésd'explerar minuciosament l'Espai visible, hadescobert que.mal. una estrella no ha crgen--drat; giravoltant,.planetes ; les estrelles mas

vertiginoses és segnienten, simplItment,erclues parts iguals que naveguen sémpreinéS aparellades. Així, la naixença -de laT'erra no ha estat, com la teoria de Laplacelostenia, Pa•compliment d'una enecessitat»astronómica, sino el producte d'un' •atzar.Un dia una estrella s'apropá al Sol i 'determina la formado d'uneá prótuberáncies quees convertiren, temps enllá, en filaments tenuíssims de matér ; més endavant, aquestsfilaments,, condensats, es segrnentaren • i es

desprengueren. Un d'aquests fragments deeendra gratuita, nada d'un atzar 'que rarís'elma.ment es produeix, és el rrión que .teniml'honor d'afeixugar. La nostra vida és la fide tota una •série de suleproductes, possible,només, sobre un bocí, de materia agónica.L'Univers no ha nascut de cara a la vida :

els seus elernents normals són l'estrella, lanebulosa i els diluvis d'irradiacions destructores de vida. El planeta i la vida sOn'aecidents a•solutament secundáris, errors. Jeansafirma amb un gran, aplone que el sistemasolar i nosaltres no som més que un simplecaprici astrenómic. .La prova • irrefutabled'una insólita ruptura dlarmonia.

* * *

Vetaquí unes poques dades de L'Universde Jeans i la seva teoría sobre l'origen deis.planetes. Son coses desoladores, veritat?Dones bé, Jeans, que és un angles com unacasa, ens les comunica amb una sang fredamagistral i amb una ironia exasperant. 1Fensaconsella que no deduim del seus castells

1MM

GRANS NOVETATS IN•

CORBATES INARRUGABLE>

laume 1, 11

Teléf. 11655

fluencia creixent sobre Phome. Henri Poincaré deiá que si habitéssim una Terra ce

berta—com Venus—de boira des de la qUalno fos, possible la. visió del Sol i. del celestrellat, séríem uns éssers molt distints.Les frendoseS descobertes deis astrónomsdonarán cada dia més relléu a aquests mots.De quina manera será Mame, quan s'hagiadaptat perfectament a les troballes esbalaidores de la Cesmogonia .1 les deseomurials hipótesis 'de la Física extrema? Eddington, em sembla, he escrit que si algundia la teoría del camp únic d'Einstein es

popularitía caldrá modificar ádbue el CodiPenal. De moment el perill és una mica re

mot, perqué nornés hi ha unes dotzenesd'homes que la eoneguin d'una manera sátisfactória. 'Pero', qui ens assegura que laciencia nriés hermética d'avui na pugui—peruna negligencia deis déus--esmunyir-se delcercle dels seus creadors i ésser, demá, elemental? Si aixb s'esdevé ningú no podrá, allrienys, evitar que transcendéixi elreflex de les seves trob.alles.

I aquesta mera projecció sobre l'hemesimple, Si algún dia és vulnera el seu escepticisme, por provocar, a la llarga; trasbalsos pregons. El terror cbsmic és, certament,una enlació tan vella corri la: hurnanitat.Pascal amb paraulés tenses deia als seus

contemporanis que l'home viu suspés entredos infinits. Peró si Pemoció és vella cadadie creix tot alió que pot estimular-la. Elsmots de Pascal mai no han fet en so tanterrible com el que fan ara, en l'época queveu com. la ciencia deis átoms i la Ciéneiedeis astres, situades no fa molt l'una als.antípodes de l'altra—ciéncies de l'infinitament gran i de Pinfinitament petit—, tendeixen a esdevenir una _sola disciplina. Laciencia d'ara nega l'infinit, perb rebutja elslímits, i el cástig més refinat que.es podriaimposar als mesuradors de l'Espai seriaobligar-los a escriure tots els zéroá de llursxifrel. Es cert que els astrónoms no handonat mai un tant per cent remareable desuicides—cancretametnt : jo no sé qué maise n'hagi suicidat cap.. En certa manera

és explicable, perqué l'orgull de delcobrirenormitats deu mitigar la desesperació que,probablement, susciten *en Iler pit els hortors que descobreixen. Perb la imrnensa ma

joria deis hórnes que hauran d'engolize malsigui a contracor, llurs verins no té aquestadefensa. Abatís els joves es suiddeven amb

el Werther a la má. Potser aviat es suicidaran després de llegir llibres com el de

Jeans. Bastarle una diada de depressió. Sobretot Si després de sentir el calfred deisabismes; descrits .amb llurs eixams d'astresvertiginosos entre tempestes d'irradiacions,meditessin uns mots que Pástrbnorn anglésamolla, talment, amb un somriureQuina garantia tenim—ve a dir—per creure

que tot aixb que veiem, mesurem i caleu-'lem, existeix? Pregunta vella, evidentment.Per?) els antics podien confiar que, un dia,o .altre, algun conspicu llunyedá podria con

testar-la. D'aleshores énçá, la Teoria delConeixement no ha donat cap resposta Sa

tisfactória: J Jeans pot encara dir, com ungrec qualsevol; que, ben mirat, potser l'Univers és un somni i nosaltres les céllules ce

rebrals d'un somiatruitél acerrim. Vetaquíla galleda d'aigua•freda que el terrible an

gles aboca amb una 'energia tota esportivasobre Pengruna d'entusiasme que, desvetllatper l'espectacle•del vol imperial de la intelligencia percaçadora. acerba i afortunada de

.yeritats,e podria. sobreviure a la de,sfeta. detotes les illusions de sobirania determinadaper les desastroses veritats capáades. Sembla com si, després d'abeurar-las dé metrallacbemic,a, aceres els seus telescópis a una

humanitat indefensa i felk. Ja sé que elsideals e Mr. Jeans—com els deis seus con

frares-esón altíssims ; peró, després de 11egir-lo, qualsevol dina que si acumula dádesi perfila hipótesis i les Ilença a la voracitatdeis simples és, ni més ni menys, Perqueaspira. e, ,proyocer súbits„ flukos d'estupefac

.ci6 en els lectors que després da. desar ellabre, eixits tot just llur casa amb l'esmabaldera i amb el cap qui sap on, hagin. deconstatar a través d'unes orelles d'uns úlsatónits qualsevol de .les yeritatá de Pescálahurnanae Pertexemple,. que els....tranevies. enscara corren.

ARMAND OBIOLS

LLETRE/

Literatura literáriaEdmond Jaloux ens parla en Les Nou

velles Littéraires del re de setembre de laprimera versió francesa de l'obra de Ka- •

therine Mansfield, una lírica espiritualistade• gran sensibilitat : els retalls d'aquestatraducció, un llibre de correspondencia, queJaloux ens ofereix, són reveladors d'unamolt• delicada pregonesa de sentiments. Laliteratura femenina se'ns niostra sovint ame

rada de sentiments—sentiments delicats; na

turaiment. D'altra banda és tot el que esperem o allb que principalment esperern de. la

inspirado femenina, ja, que no és cap secret

per ningú que des. de •Pedat de pedra laginecofília unánime del sexe fort ha deciditatorgar a la dona els més delicats .atribu•tsdel sentiment. La dona literata respon ama

tent a aquesta reputació, i així escriu i aixíons delecta...'quan reix.

Jo no crec, pede en aquest sentirnentfemení, ni tan sois des del punt de vistamaternal, que és el mes univ.ersahnentMes. Jo cree que la dona és preponderantmera passional, pero poc dotada per al sen

timent. ,Es débil i vorn. La mejor dosificado' de debilitat o de voracitat fa el tem

perament femení més passional o més sen

timentalista ; rarament sentimental.Quan la dona •s'ha d'expressar literaria

ment• ho fa gairebé sempre sentimentalísticament. Si és una dona i•telligent no deixade descobrir la falsedat i miseria d'aquesteposició pseudo-espiritual, i aleshores tota laseva cultura s'esmerga a disfre.ssat de sen

timental el s.eu fatal sentirnentalisme. Aixíles més fines literates, les més colpidores,ho són Ilibrescament. L'astú•cia femenina sa

brá més o menys disfressar també aquestliteraturisrne. Sovint el carnufl,atge és inco•nscient. i sobretot s.ubconscient, com gairobé totes les 'manifestacions de la psiquifemenina. La dona nó sembla pas, per, reglageneral, estar dotada per a la pércepció directa : l'empirisrne que es tramet xitixiueiant de velles a donzelles supleix. les .falles.de subconsciencia que una part primordialde Pinstint, l'instint de conservació, provoquen en la seva adaptado a la vida socialitzada. La dona esdevé així una gran intuitiva d'actitudl indefinibles perb éscientrnentpragmátiques.

Soase les suggestiOns de la literatura mas

culina rió es produiria pas la literatura fe'

menina 'son el déelanchement de l'activitat.literaria femenina. Una gran pintora una

gran escultora, una gran compositorapintora

no les hem conegut mai per 'la .raóque el mateix la música que la pintura il'eSeültura sÓn arts que no admeten els sen

timents. camuflats : la manca de visió directa hi és molt més rápidairient i molt

_Inés eScandalosamént delatada que en el ea

muflátge literari:Els homes ens deixem seduir sovint per

les 'literates qúe excelleiken perqüe la donaés Per nosáltres el mes precios complementfisiológic, i sobretoi perqué en el fons de

la nostra ánima tenim molt recóndita peromolt viva Pánsia que alhora la fernella sigui, per nosalttes mascles, un cornplementespiritual. Gran párt del sexé masculí es

donada vergonya de Confessar aquest pregón ferninisme, perb és evident que la rho

jor part deis bornes s!bi rabegen i ádhucen fan ostentado inconlcient quan son en

amor ; i s'hi embruteixen. quan .1a dona ha

estat prou fina per a simular aquella pregona identificació. Jo no ern recataré pasde dir que ene compto entre aquests anhe

lants. ,Es ciar que de vegades es dona elcas centran i : un canvi de papers. Per()aquests casos són excepcionals, sovint d'unaanormalitat provecada per causes alienes a

l'amor espentani i irremislible, o, simplement d'anormalitat morbosa.

El camuflatge literari és més notori en

ja literatura. mística 'que en la profana. DeTeresa de .Cepeda a Maria Lenéru, aixb éspatent : la teologia, Phagiografia, una hermenéutica més aviat pueril, la Inés carrindona poesia pietosa són els eabdals ele

•ments que pasten, mouen i desenrotllen laliteratura religiosa femenina ; de tal mane

ra que ádhuc en les éxcepcionalitats genials,com és el eas de Santa Teresa, aquests elements de suggestió i d'impuls entelen, frenen i mistifiquen la impetuosa i personalíssima visió de la mística ebulerica. Hom sos

pita, hom preveu que en un altre aleenmenys coaccionador Teresa d'Avila hauriaescrit coses, si bé potser no més sublims,tal vegada Inés cristallines o més diamantines, dintre una mateixa temperatura espiritual. Aquest -sembla ésser també, en un

ordre d'idees més temporal i més baix deto, el drama de. Pen.cisadora Maria Bashkirtseff, el d'Emília Brenté i el d'aquestaKatherine Mansfield. Els arbres de la literatera priven aqu.estes escriptores de veure

el bose de la natura. No diré que siguinaptes per veure'l com cal, perb sí Inés com

cal. Els sentiments delicadíssims 1 sovint

comrnoveclors que salten a la literatura lí, rica i éspiritualitzada d'aquestes i d'ahí-es

literates del sentiment, ho fan no pas desde la vida, sino des 'de les idees, des del'altra literatura, la literatura del sexe con

trari, el rernotíssim i exbtic sentiment Masculí. Les' grans sensitives espiritualistes com

Teresa de Cepeda son tan rares com lessensitives materialistes : potser alomes existeix upa Merla Chapdelame, la qual probablement no ha existit mai.

No és que les dones literates siguin incapaces de sentir la vida ni d'expressar-laliteráriament; sinó que la senten d'una ma

nera•sui generis, d'una manera paleolítica,i encara l'han d'expressar amb el llenguatgesentimental de l'home: llenguatge d'un al-1tre clima, d'un altre paisatge, d'un altre pla

neta sentimental. Dones tan subconscientment amatents com qualsevulla altres donesa les exigéncies del servei de la vida, lesliterates réixen una tasca encara .rnés cu

riosa i difícil, reixen la gesta de fer passarcom a propis els sentiments que els hernes,enormement més humans, els preSten. Elspropis Sentiments les dones no gosarien malostentar-los, o potsér ni 'tan sois goSen ee

Plorarslos. Sénse ésser. Monstruosos, els hoz--roritzarien eorn si ho fossin. 1 les donesméá clarividents els trobarien desplaçats en

un món massa evolu•cionat. Potser nom 'sen un matriarcat podria florir una veritablepoesia, una alta literatura femenina. Talvegada eixó sigui possible quan el férninis

. me hagi donat de si tot el que hagi dedonar. Tot és possible, ádhuc la hipótesicon•trária. Aleshores, si aquélla literatura femenina es prodeís, potser els bornes n

tendríem.Cal pendre aquesta tesi en les sev.es líeles

gerierals. No totes les dones són d'una intelligencia passiva, ni tarnpoe són totes ellesmane'aeles de sentiments. D'altra banda sonineomptables els exemplars mascles que es

troben mancats d'intelligéncia i de' senilments. Fins es pot dir que de . tot tempshi haáué una preponderancia d'aqu,ests homeS desproveits de tan excelseS qualitats,i entre l'élite es genera sovint, sobtetot en

els' seixanta anys darrers, una activa propedéutica de la Inintelligencia i de la inhumanitat. Aqu.est mateix Jaloux que ésmentávern al .començ de Ips presents ratIles m

ear/a respira azrib bráríquies. d'idealiszné •vuitecentista..Vegeu si no com 'parla de la per-.sonalitat de-Katherine Mansfielá en el paragráf següent, ,e1 qual transcriviin en francés 'per ra6 de la im.possibilitat que hi had'endeVinar ben bé- el qué atgunes frasesque sembren inconnexes volen dir :

«Si son Journal nous renseigne rnieux queles Lettres sur la vie intime de KatherineMansfield, du moins celles-ci nous apprennent ce qu'a été vie de rekttions et iifaut bien reconnziitre que ?'une est aussi nécessaire ,que l'autre, qu'elle n'est pas vaineet qu'elle nous révéle sous un !OUT aussi sincére que la premihre, puissque, si d'une part,nous devons légérement nous déformer dansnos .rapports avec le.m9nde extériéur en su

bisSant son . influence, par contre, l'ex-césde solitude nous, raidit dans une posture et

atrophie beaucoup de nos possibitités.», Malgrat Penterboliment_ de les .paraulescentrals d'aquesta oració, sabem per la frase final, que n!és la clau, quina idea popade cap el célebre crític parisenc Poposicio•pejorativa del rnón exterior .al món interiori l deformació que el Contacte amb el monexterior imposa. a la.personalitat. Idea. moltenramada, tan enraonada que algun lector

- es preguntará, una mica irritat per la llar--gada :d'aquest passatemps, si ve gaire a

tomb la cita francesa. ,

Certament la llargada del present allegatés excessiva; sobretot si él lector vol telliz;en compte que fins ara tota. aquesta prosaés oferta tan sois a guisa dé preámbul: 1 és

•justament per raó d'alló que té d'enraon•ada,• de massa.entraonada' la cita en qüestió, quevoldria .cridar Pateneió de l'honorable públic.Voldria dir que aquest enrao.nar és un .en

• recetar ociós i perniciós, i que' aquel! qui•prengui'aquestes idees com•si fossin l'Evan

geli malgasta un temps precios. En efecte,és un fals punt de partida l'es.ta.blirnent d'a

equesta irreduetibilitat, per no dir antíteSi,• del món interior i dé! .món exterior. Eá precisament el eontrari que .ens dona la realitat, .ço és, que el món interior és c.orrelatittdel món exterior ; aquel' és indispensable eaaquest ; sense el món exterior no hi ha neSeinterior.. En conseqüencia és un error' greui cabdal de supOsar que el. contacte amb elmÓn exterior pugui ni poc ni molt deformarla personalitat ; tot al revés, el morí exteriel- °forma personalitat. Pot ésser quetambé la traneformi ;• peró mal no podrádeformaiela, per la senzilla .reó que )19. CX1Steix el prototi•pus, l'étaion,, de la personalitat. Déu, que pot ésser posat com a prototipus univereal,,podria també servir per . a

sortir del. pas en aquesta °cesio ; pero, ,apart que la Divinitat és incognoscible, no sela pot entrellucar •o intuir sino fentsse molthumil ; i tant com ens fem humils eixí ma

teix anem despullant-nos de la supersticiúde la personalitat..

.

Car es tracta ben bé d'upa: superstició.. Les 1mi:en-eses de la realitat. han ferit mon

car, diu ,e1 .desgraciat intellectual, tot terçant el coll. I s'ho creu, se'n sentréalment infortunat, perseguit perla ,gelosia deis déus. I bé, a la realitat no hi hairnpureses per a. l'artista tot hi és• pur, va

luós• i de primera ma. Ja ho dele, un poetalíric de gran. envergadura i de máxima personalitat, Stéphane Mallarmé : Le quotidien,si précieux a .saisir... Es aixb : fine el rnés

'rol del món exterior és peeciós : talle com

l'home sápiga veuresho será destacada laseva personalitat. Si el poeta ho és de debb,no en tindrá prou de saber' veure directament el món exterior perqué la seva personalitat eclogui. Li mancará aleshores, en

cara, no perseguir la personalitat. Cal 'lençar-se al món. exterior com un simple com..,

persa o com un banal epéctador, sense ma

Mes ni prejudicis litéraris ;. mai amb la prosopoPéia del primer actor i protagonista.

bé, aish no ho pot pas fer tothom. Perregla general les literates i els litérats depsicologia eferninada no en són capaços :

s'llan de limitar a experimentar la vida,ádhuc la vida *eterna, segons la literátura.-eTots plégats Són literáts del sexe feble,, mésencisers elles que ells.

JoAN SACS

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Teléfon 77406

Del carrer Mercadersa Xangai i Hangxeú

bareelonin qus e eteem com ésdeterminades circumstáncies, trávessar

(1 carrer . de • Mercaders, és imposantvolum de prop de 250 ,págines titulat A travers de la révolution chinoise. .

Vandervelde ha anet a Russia,. a la Xina,al Japó.

. .

Quant a la U. R. S. S. 'per Vanderveklela darrera cortseqüencia ds : «L'estada allíés la millor de les lliçons de coses en favordel socialisme democrátie i en contra delbolxevisme.»

Vandervelde

Quant a Xina, la cosa pinta diférent se

goas el llibre de Vanderveldé.. El gran belga que ha travessat el gran país amurallat,

sentit afalagat pels xinésos. •Hi hadonat conferencies sabre el socialisrrie, so

bre els .principis de Stm-Yat-sen, *sobre lesrelecions eeonómiques Internacionals. I aixoen

• Utniversitats completament europeitzades, en Ca•mbres de Comerg en ha estatdesprés (junt .amb la seva companya deviatge, la sevá muller Jeanne-Erriile Vandexvelde) obsequiat amb banquets exquisitsde cuina francesa.

Ei mig de la guerra civil, el Comité na

cional xinés de RecerqueS científiques invitava el gran estudios a parlar a Mulelen,a Pekín, a-Xangai, a Nankín 1 a Canton.Aixb ha .fet qiie les observacions de Vandervelde es fonamentin sobretot en les dadesfacilitades per intellectuals i gent ben situada de Xina. El poble l'ha vist des delseu vagó o .dés del cotxe oficial. Aixo faque les seveS 'obServzicions siguin, potser,unilaterals i, per fant, optirnistes..

Travess•ar la Xina anant ben acollit arreu,saber-se afalágat, admirat i compres, travessar Xina parlant únicainent francés 1?Inglés i relácionant-se únicament amó per.-sonalitats xineses que poden compendreaquests idiornes i les subtileses filosófiquesque en aquestes llengües els són dites, no

és, potser, própiament travessar la erévo-,lution c.hinoise)).

Goethe recollí de la Revolució francesa,principahnent, una notado fidelíssima deishostals on sabien el que era la xecruta i elsellen servir delicadament i els norns de lesclames aristocrátiques que Pinvitaven a berenar. S'acosta una mica a aixo la visió deXina de Vandervelde, encara que decantant-se cap el costat intellectualista — perdir-bo aixt —. Ha allá a experimentarEuropa i, potser més própiament, els Estats Units, a la Xina.

Per nosaltres, el que esvera és pensarqué podriá passar salvades totes les distancies — el dia que un Vandervelde vinguésa experimentar els medis intelléctuals de les

nostres fütures revolucions.El socialisme de Vandervelde aquí es des

orientarla tant cam a Xina i -cercarla se

gurament en va la máquina intel1igc4lt quesempre i arreu del món ha mogut totes lesrevoltes. Aquests ministres d'afers estrangers eme desfilen pel seu llibre (M. C. T.Wang), que ortografien el seu nom a l'americana. i parlen com un senadordels Estats Units ; aquest M. Hu Han

presiderit del Yaun legislátiu i líderde l'ala dreta del Kuomintang, dirigent delvell partit de Wengsehin-wei, tindrien en

tre nosaltres unes equivalencies destnutridesde fons intellectual i filosbfie.

Per aixó, dél llibre de Vandervelde quecorrientem es dedueix un gran ensenyamentper als postres revolucionaris : El feas intellectual, o, millor si es vol, el fonsgent, és indispensable tota revolució.—V.-J.

EL LLIBRE DEL DIA:

EVAper

Caries Soldevila

Preu: 5 píes.

De venda:

Llibrería Caialónia

17, Illaça de Catalunya, 17

2iiiiiiiimulimMlimillIMmuntio1l11inlin