larsen. comparant dues obres

8/8/2019 Larsen. Comparant Dues Obres.

1/12

RESUMEN: En esta comunicacin pretendemos analizar comparativa y significativamente dosobras de poesa digital de la autora estadounidense Deena Larsen: Im Simply saying y TreeWoman. Las palabras y la voz, materia prima del gnero potico, ocupan un lugar centralen la obra de Larsen lo que nos transporta de la literatura tradicional a la digital transitandocon suavidad. Una aproximacin ordenada, estructurada y en profundidad a los dos poemasdigitales nos lleva a pensar en la poesa digital como un gnero potico ms, conectado conlas vanguardias en la forma y como parte de la poesa actual. Pero la digitalidad tambin nosobliga a observar el poema como un espectculo, pasando el tiempo a formar parte de los re-cursos retricos esenciales de este tipo de poesa junto con la imagen visual, el movimiento yla msica. La actitud vital de la autora es, asimismo, una caracterstica fundamental en su obray en su modo de construirla.

Palabras clave:anlisis comparativo, poesa digital, gneros poticos, hecho literario.ABSTRACT: In this paper we analyze and compare significantly the two digital poems of theamerican author Deena Larsen: Im Simply saying and Tree Woman. The words and voice,raw material of poetic genre, are central in the work of Larsen that transports us from the tra-ditional literature to thedigital in a smooth transit. An approximation order, structure and depthto the two digital poems leads us to think of digital poetry as another poetic genre, formally

connected to the avantgardes and as part of current poetry. But the digital also forces us to lookat the poem as a happening, as a show, spending the time to be part of the essential rhetoricaldevices of this type of poetry along with the visual image, movement and music. The authorsattitude towards life is also a key feature in her work and her way of building.

Key words: comparative analysis, digital poetry, poetic genres, literary fact.

DEENA LARSEN:COMPARANT DUES OBRES DE POESIA DIGITAL

Oreto DomnEch masiIES. Paco Moll de Petrer, Hermeneia

[email protected]


2/12

2 Deena Larsen: comparant dues obres de poesia digital

1. PrEsEntaci

En aquest treball farem una anlisi comparada dIm Simply saying i Tree Woman,dues obres de poesia digital1 de Deena Larsen. Es tracta duna navegaci del desig deliteratura, una travessia amb cert risc que demana un esfor afegit, una altra disposici,ms oberta i connectada amb el procs dexploraci. Com linfant encuriosit que, alhora,observa, juga, comprn, aprn i estima hem provat daproximar-nos a lhermenuticade la poesia digital.

2. DEEna LarsEn: utoPia i comProms

Deena Larsen va nixer a Denver, als EUA lany 1961. Va estudiar angls i filosofiaa la Universitat de Northern Colorado i va obtindre el premi al millor treball de finalde carrera amb Nansense Ya Snorsted: A logical look at nonsense lany 1986. Desprsde passar temps a San Francisco i al Jap, va tornar a Colorado i va obtindre el seumestratge en angls a la Boulder University el 1991.

La seua obra ha estat publicada en revistes en lnia, com ara la Web Iowa Review,Cauldron and Net, InFLECT, i Blue Moon Rewiev. Des de maig de 2007 la Deena Larsens Collection de literatura electrnica sallotja a lInstitut de Maryland per a laTecnologia a les Humanitats. Tamb ha organitzat els xats de lElectronic LiteratureOrganization del 2000 al 2005 i ha ensenyat al Red Rocks Community College, de La-

kewood, Colorado. A ms, ha dirigit tallers en lnia per a escriptors i ha fet confernciesi cursos presencials dedicats a estimular lexploraci de les possibilitats de lhipertext.

Desprs de la seua primera obra,2 en la qual es va avanar a les estructures i ico-nes que usem actualment per a navegar per la xarxa (Marble Springs, 1993), va volertreballar amb estructures ms complexes i investigar en profunditat les relacions entresignificat i forma. Per aix, i per la influncia de la seua estada al Jap, escriu elskanji-kus que tamb ha relacionat amb la novella de misteri i tamb ha fet servir enobres com Stained Word Window (1999). Datafeeds, Visionary Landscapes (2008) sla seua darrera obra, en la qual explora com s lunivers sensorial duna persona cegai com els sentits influeixen en el nostre comportament social.

Al seu llibre de text en lnia, Fundamentals,3 ofereix una srie dunitats didctiquesque contenen tant aspectes terics com propostes dexercicis prctics per tal dobrir

camins de reflexi als docents dhumanitats sobre una retrica possible en lhipermdia.Deena Larsen ha convertit lexperimentaci amb la literatura digital en un delsseus motius com a creadora i, per aix, la seua obra ens mostra un cam dexperincia

1. No fem referncia, en cap moment, a la poesia generada per ordinador o poesia numrica. Per saber-ne ms: .

2.Per consultar tota la seua obra vegeu la pgina de lautora: .3.Publicat a la pgina de lautora: .


3/12

3orEto DomnEch masi

vital potica: I write hypertexts because I love the possibilities inherent in the media.Every piece is a new genre, a new way of seeing the world. 4

Deena Larsen s, sens dubte, una de les pioneres de la creaci literria amb einestecnolgiques, a la qual shi dedica des dels anys 80, amb un corpus literari ja extens,que es caracteritza pel qestionament i levoluci constants. El seu tarann creatiucontribueix a elaborar una concepci de lobra literria com a mostra dhabilitat; unaobra bastida sobre una progressiva experimentaci on inclou, com a pea central, elvessant ldic. Aquesta visi de la literatura com a cacera del tresor, per contra, noimpedeix que Larsen tamb explore en profunditat alguns temes de comproms social

(com, per exemple, el mn de la dona o la inclusi social dels discapacitats) i ens elsmostre des del punt de vista de qui coneix les possibilitats de la xarxa com a einapotentssima de comunicaci i de canvi globals.

No hem de perdre de vista, tanmateix, que la paraula s al centre de la creaciliterria daquesta autora. Deena Larsen aprofita el mitj amb qu construeix per in-vestigar sobre el poder connotatiu dels lligams i les connexions en el llenguatge, sobrelestructura com a metfora del significat de lobra, sobre lessncia del llenguatge iles unitats mnimes de significaci i sobre les caracterstiques dels diferents gneresliteraris i la seua permeabilitat i capacitat de transformaci.

Im Simply Saying i Tree Woman sn dues de les obres on Deena Larsenexplora, de manera magistral, lestructura com a metfora del significat del poema.

3. LEctura i ProPosta DanLisi DELs PoEmEs: im simPLy saying i trEE woman

3.1. Advertncia preliminar

Laproximaci a la poesia digital tot usant conceptes com metre, ritme o metforas possible amb un enfocament flexible, capa destablir analogies entre ambduesmanifestacions literries. De moment, les eines de qu disposem per a lanlisi de lesobres literries digitals sn les que hom empra per a la lectura i la interpretaci de laliteratura tradicional.5 Laproximaci a aquesta nova manera de fer literatura a partirdels conceptes ja coneguts dna compte dels lligams entre aquestes noves creacionsi el contnuum de cada tradici literria i obri tot un ventall de possibilitats encara per explorar que van des de lalfabetitzaci digital als nous constructes culturals del

mn globalitzat.En lanlisi present ens centrem en cinc aspectes: el significat (s a dir, les ideespresents al poema i com es desenvolupen, les unitats de sentit), lestructura (formadaper la sintaxi, el ritme, la mtrica i la segmentaci del discurs del poema), la veu (oel punt de vista que adopta el jo potic, el to i el volum amb qu parla i lactitud

4.Currents in electronic literacy, en lnia ().5. Ens hem guiat per la proposta del professor Sam Abrams del Mster en literatura en lera digital

per a lanlisi de poesia


4/12


moral que pren), les figures retriques (imatges, metfores i smbols) i el temps delpoema i lespai on sesdev.

3.2. El significat

Im Simply Saying s, de manera general, una reflexi sobre el llenguatge quees pot estendre a la creaci literria i que, alhora, es pot concretar en la reflexi sobrela construcci del text potic digital. Aquest nucli temtic es desenvolupa a partir dal-

gunes idees secundries, com ara, el carcter canviant, mutable, lliure i en evoluci delllenguatge, el funcionament del llenguatge potic, s a dir, els lligams entre significats ila importncia de les analogies i la crrega connotativa i esttica del llenguatge potic,la intencionalitat del poeta i la voluntat de comunicaci, conseqncia del dileg quesestableix entre lescriptor i el lector i el posicionament del jo potic com a creador.En el cas dIm Simply Saying, aquest missatge ens arriba a travs del text pertamb del moviment i del so.

Totes les idees que componen el poema sn, per tant, idees significatives: la reflexisobre la matria potica se centra en el qestionament, la recerca i lexperimentaciamb una actitud receptiva, oberta, lliure i desacomplexada. De la reflexi a largu-mentaci, del jo creador individual al nosaltres, que inclou els lectors com els actorsque completen lobra. Aquest pacte comunicatiu es fa possible perqu una altra ideasignificativa travessa tot el poema com un fil invisible: laspecte ldic, el joc entremaliat

del qual som objecte des del moment que comencem a llegir el ttol de lobra. Una picadeta dull pretesament innocent posa en marxa tot un mecanisme, gens simple imolt transgressor, perqu ens arrossega cap a una disposici participativa com a lectorsi com a cibernautes, una actitud estretament connectada amb la vida, amb la realitat,amb lara de lentorn digital.

Al poema se superposen diferents estructures de significat: al nivell superficial trobemun fons blanc sobre el qual hi ha escrit el poema i onze paraules o sintagmes que hidestaquen en negreta. En tocar les paraules marcades, cadascuna es desplega en unaunitat de mltiples sentits que actua sobre el primer escenari del poema, creant-hi noussignificats: els nodes o paraules desplegades matisen, expliquen, contradiuen o reforcenel que diu lenlla inicial (la paraula o el sintagma a travs del qual hi accedim) i hiactuen anlogament a com ho fan les estrofes tradicionals o les diverses composicions

dun poemari; desenvolupen un nic fil temtic construint aix el sentit global de lobra.Quan toquem simplersobri un nou fons en blanc sobre el qual hi apareix el texti perdem de vista el nivell superficial inicial. Aquest moviment del poema suposa unpunt dinflexi ja que correspon un comportament nic que ens descobreix el missatgeessencial del poema, a mode de clmax. Veloment apareixen i sesvaeixen els elementsque fan possible lintercanvi literari: la creaci de lobra es despulla fins a lessncia;el paper de lescriptor en aquest procs; la importncia del lector i la complicitat i eldileg entre ambds, incapaos de captar lessncia de la literatura en un nic sentit.


5/12

5orEto DomnEch masi

Tenim, aix doncs, un nivell superficial en el qual no perdem mai de vista el poe-ma inicial, que es transforma a cada moviment dels enllaos marcats al poema i queshi superposen, i un nivell ms profund, un clmax descendent, on perdem de vista

el poema inicial i ens enfonsem en una rpida, vital, vertiginosa versi del fet literari.I encara, sota la interrogaci final, samaga el tancament del poema. Sembla que tots provisional en aquesta societat que no disposa de temps ni de calma per digerirlallau dinformaci que hi circula. En canvi, tot recomena quan acaba el poema quesha convertit en un escenari natural i positiu: la imaginaci, la percepci i el llenguat-ge, sobrevolades per ocells alfabtics; la connotaci, la contemplaci i la contenci,navegades per peixos rebels que es multipliquen sense parar. Els moviments, com elmissatge que contenen, ara sn ms complexos i diversos: comena una process de parelles que inauguren el sol i lombra. El chiaroscuro obri pas a una batalla designificats amorosos: el clarobscur del secret, els amants del secret, escriptors que es-timen, lectors que sn escriptors... Duets semntics que descriuen els personatges que participen en la desfilada literria. El moviment acaba, sobtadament, amb la paraulasuicide que ho fa desaparixer tot.

La lectura, a Im Simply Saying, consisteix a participar de la recreaci del texti recrear-nos-hi. Per aix, inevitablement, el naveguem, i descobrim que tot encerclantel poema es troben alguns missatges enigmtics, amagats, entre els quals un llapis ver-mell, lnic element del poema que no s textual. Del llapis vermell de la sanci, delsuspens, del cstig un missatge que no hi lliga es projecta en rajos intermitents: Thesecret does not lie in Bluebeards closet, but flies free. s la por que envolta elpoema, com les previsions apocalptiques sobre la fi del llibre i de lautor, la fi de lacreaci de lobra envolten la literatura digital enfront de la percepci del mitj comuna possibilitat vitalista i positiva per a la creaci literria.


6/12


Tree Woman s molt diferent a Im Simply Saying, tant per la temtica, com perla forma. Es tracta duna composici molt breu amb imatges i versos que shi sobrepo-sen, sense moviment i sense so. La imatge i el missatge textual canvien si manipulemsobre la imatge o al voltant daquesta. La imatge dun arbre ferit, ara com a smbolduna dona que perd la memria, la idea central de loblit com a mort de la identitat.

El poema s una narraci, doncs, de la cara ms amarga de la vellesa o de la ma-laltia: la desmemria i la incapacitat de relacionar-se amb el mn. s una idea viva quesens transmet a poc a poc de la mateixa manera que sens apareixen els smptomes dela malaltia o dels anys. No hi ha, per tant, nivells de profunditat pel que fa a les idees

que shi desenvolupen i estructuren el poema: noms un seguit dimatges i versos, lametfora dun degoteig a travs del qual sescola el viure.

3.3. Lestructura

Hem considerat les diferncies entre la construcci sintctica en angls i en catal,encara que som conscients que el joc amb la sintaxi sempre s un recurs ms al serveidel text potic i, per aix, la llibertat en ls pot transgredir, volgudament, les normesde construcci predominants en qualsevol llengua. En la llengua anglesa predominenles oracions simples i juxtaposades i es prefereix la connexi inferida a labundnciade nexes. La puntuaci reduda al mnim possible, ls de formes ms sinttiques comles clusules de gerundi i de relatiu enfront daltres clusules amb el verb flexionat i,

consegentment, un s ms fort de la dixi com a mecanisme de compensaci la fanuna llengua ms segmentada.

A Im Simply Saying una sintaxi senzilla, gaireb oral, amaga idees complexes,tendncia que es transgredeix lleugerament a partir del cinqu vers del poema, ja desdel nivell superficial, on hi apareixen algunes oracions compostes: It would be muchsimpler if your thoughts would just stay in the lines!, Why does everything youknow end in stitches?, You stand and watch while the story boils down to its bones,Writer/Reader uses secrets bones to dig a predetermined grave.No obstant aix, vala dir que la percepci que tenim daquestes oracions compostes s del tot segmentadacom passa amb la resta del poema: el moviment trenca el text en fragments breus, finsi tot mnims, amb la finalitat de crear un efecte esttic determinat relacionat, dunabanda, amb una volguda proximitat amb la llengua parlada i, de laltra, amb una en-

tonaci vehement prpia de largumentaci. Per aix, la importncia dels prefixos sfonamental a Im Simply Saying, triats per poder situar-se a altres lloc de la super-fcie potica i afegir nous sentits del poema. Aquesta construcci-destrucci sintcticarefora el qestionament constant sobre els mecanismes essencials de la literatura queshi fa. Deena Larsen despulla, tamb amb la sintaxi, el fet potic fins als seus ossos.

La musicalitat dun poema, amb tot, ve tamb determinada tradicionalment pel ritmei per la mtrica i, en ocasions, per la rima. La recurrncia del ritme i de la mtrica sel resultat duna voluntat esttica de lautor o lautora, qui sovint els relaciona amb elsignificat del poema de diferents maneres tot i que lexperimentaci literria ha jugat


7/12

7orEto DomnEch masi

amb aquestes normes o les ha ignorades, seguint la voluntat esttica del creador. Itractant-se dun poema que es mou, hem volgut veure en els moviments del poemauna voluntat esttica de lautora al servei del significat de lobra. Els moviments mssenzills i repetitius correspondrien al qestionament que introdueix, progressivament,lautora, per tal de fer-nos dubtar sobre el primer missatge que ens dna el poema: lacomoditat, aptica i ingnua, de les coses que no canvien, la falsa seguretat que ens fasentir la rutina. A mesura que els moviments es fan ms complexos la idea del canvi,vist com quelcom positiu, s ms forta; els moviments ms complicats i diversos sn,finalment, els que ens destapen un missatge que contradiu el pessimisme inicial. El

poema sens gira amb optimisme i pretn persuadir-nos que podem aprofitar els canvis per crear, de bell nou, com si el moviment fes girar la moneda enlaire, i ara, on hihavia la creu sens mostra la cara.

A lestructura rtmica de Tree Woman el discurs mai no arriba a trencar-se sinque, ms aviat, es dilueix. Sens suggereix, aix, el procs de la malaltia o lenvelliment ja que els versos sencadenen amb canvis prcticament imperceptibles, mnimes dife-rncies de significat, com les fases de loblit van ocupant espais en la vida de maneragaireb imperceptible, tot arribant a lexpressi que tanca la fi del procs.

Weathered memoriesWithered memoriesWander ring memoriesWarning memories

Woman memoriesWoman mentionWoman de mention

Woman dementia

A Tree Woman les imatges esttiques canvien de manera incontrolada: els versosapareixen i desapareixen com ms manipulem el poema, a ms velocitat, de maneraaparentment forassenyada. La malaltia o el deteriorament senil progressa i la memriaapareix i desapareix sense que els observadors hi puguem fer-hi res; aconseguida, pertant, la sensaci dimpotncia i descontrol en lexercici lector.

3.4. La veu

Im Simply Saying s un poema dit per un jo potic que muta constantment en tui en nosaltres amb la intenci manifesta datrapar-nos. De vegades el jo potic sadreamolt directament a un tu que correspon al lector-observador i ens sentim interpellatssense remei. Qui parla en el poema i a qui sadrea ho descobrim, com tot, gradualmenti mitjanant el dileg: en entrar asimplerel jo (lescriptor) i el tu (el lector) inverteixenels papers, comparteixen complicitats, secrets, incerteses, en definitiva, conversen. Elpunt de vista de qui parla ha passat de lemissor al receptor, de la reflexi individual


8/12


a la invitaci a participar, de la interpellaci a qui tenim enfront a la inclusi dins lacomunicaci literria; lactitud moral de qui est convenut dall que expressa i volfer-nos-en cmplices amb un convenciment apassionat. Fet i fet, si observem el text del poema esttic i desplegat, despullat del moviment i de la msica, evoquem unamena de manifest, una declaraci dintencions feta a partir dafirmacions, negacions iconceptes altament connotats.

Qui parla a Tree Woman, en canvi, explica un fet que li passa a una altra perso-na i ho fa des de fora del poema, com un observador amagat deliberadament en totsels versos excepte en un; saconsegueix aix una identificaci tan ntima i profundaamb all observat que el contagi emocional hi s absolut. Ls de la tercera personasoterra perfectament el discurs del jo adreant-se a una persona sumida en loblitque assenteix conformada des dunes profunditats desconegudes i a les quals hom nopot arribar perqu shi palesa un trencament. El dolor pel trencament daquest lligamel pateix, per, lobservador i lexpressa amb la segona persona adreada a alg que ja no recorda: This ring cracked that dark summer you lost your sons. El to ntimi la tria lxica altament connotades sn lexpressi de la por ancestral a perdre lamemria a travs de la descripci potica de la impotncia i la tristesa que provocaloblit, ms que a qui el pateix a qui el presencia. Tree Woman s un poema dit tandelicadament i suau que sen percep el missatge pel to, que transmet la uni amb unlligam inalterable destimaci, ms que pel significat de les paraules que el composen.

3.5. Les figures retriques

A banda de la metfora sobre la creaci potica i lacte lector que s la construccidel poema Im Simply Saying, hi trobem altres elements emprats com a trops. sel cas del cercle que formen els elements invisibles que envolten el poema, el qual

funciona com un senyal dalerta; els colors, els moviments menys fluids, el so tan pocharmnic: tot evoca el perill, els prejudicis contra els quals, sovint, lluita la creaciartstica actual.

Tot seria ms senzill... sobri una finestra duna revolada i ens permet observaruna nova realitat. Aix, la velocitat amb qu apareixen i desapareixen les paraules ila msica que les acompanya ens remet a la rapidesa del canvi, a les possibilitats delnou mitj i al risc que hem de crrer. Els colors trenquen amb els grisos i blaus detot el poema: la imatge del que significa obrir-se al nou mn en el qual vivim i delpotencial de creaci que shi albira.


9/12

9orEto DomnEch masi

El despullament del material potic fins a lessncia, sens mostra, tamb, a travsde les lletres en moviment que transporten significats, dansen al voltant de les paraules,es mouen al ritme de la msica o es comporten com ssers vius. En lentorn tecnolgicdels bits, dels pxels, dall que als humans ens resulta ali i gaireb mort, el text re-presenta all ms lligat a la vida buscant-hi la identificaci, justificant-hi la no exclusi.

A Tree Woman la Dona arbre s la mare natura, larrelament a la terra larbrefort, soberg... i ferit. Enmig de la ferida apareixen tot dexemples visuals que reforcenles idees del poema, tot dimatges connotades. Els ulls de larbre, com els ulls de ladona, sn noms una mostra del pas del temps; i duna vida plena, ara noms hi que-

den les ombres projectades per les branques, quan les mou el vent: records fugissers.Loblit ha fet desaparixer de la ment fins i tot els anys dalegria i plenitud, les florsi els fruits de la seua existncia, el color. Les arrels arrancades sn la imatge de laconseqncia de la desmemria: el desarrelament. Per el trencament ms gran s, comla ferralla, un element completament ali a la natura: una mare que ja no s capa dereconixer el seus fills. Ara ja noms queda la mera funci fisiolgica en un cos quesobreviu; arrels que xuclen laliment desma.

3.6. El temps i lespai

El temps i lespai en la poesia digital passen a formar part de lobra com un element

vertebrador comparable a lestructura. La lectura (i les posteriors relectures) dura mentreel poema, com si es tracts dun espectacle, es representa i s aquesta espectacularitatque ens mena a concebre la pantalla com lespai escnic de lartefacte literari.

La pgina en blanc on se situa Im Simply Saying provoca, dentrada, una ac-ceptaci del text que sens mostra i, potser, un desig de descontextualitzar-lo, reforantaix la idea de la poesia per ella mateixa, deslligada dels diferents espais (histrics,ideolgics, acadmics) on la solem situar.

A Tree Woman, en canvi, lescenari s la imatge fixa de larbre, que canvia dacordamb la percepci del temps que lautora aconsegueix que tinguem. Lacci temporal


10/12


interna se situa en el present mentre la veu que parla es dirigeix a la malalta i recorreal passat per recordar-li els moments ms agradables o ms dolorosos que ha viscut,en un intent de restituir-li la memria. Les imatges i la manera amb qu canvien ensfan la sensaci daccelerar aquest temps evocat, daturar-lo, de la mateixa manera quela malaltia deixa la malalta i els qui lenvolten amb la sensaci que el temps no passaamb normalitat. Aquesta manipulaci del temps de lespectacle per part de lautora svolguda i refora del tot la idea dels llimbs temporals en els quals discorre el poema.

La creaci de poesia digital, certament, imposa el control del temps de desen-volupament de lobra, un temps fixat de bestreta que sestira en mans dels lectors,

prcticament obligats pel format a relectures successives:Most hypertext/electronic/new media works have a hidden time commit-ment--and so I tried to organize these in terms of the time it will take tosee what is going on--not to understand the whole work. Some of these,

particularly in my first category, can be seen and thoroughly grokkedquickly. Others can be seen quickly and not grokked in a lifetime. Sayingyou can read this in an hour is like saying you can read T.S. Eliots theWasteland in an hour.6

4. concLusions

La poesia sexpressa per mitj de la tecnologia en una nova manera de crear, cosa queli permet emfasitzar alguns elements potics fonamentals i multiplicar-los en intensitat.El moviment, les imatges i el so multipliquen lefecte dels lligams i les connexionsentre els significats i reforcen el significat de les metfores, imatges i smbols del text potic perqu ens arriben per mitj de ms sentits. De fet, fins i tot lestructura delpoema pot convertir-se en una figura retrica complexa sobre el tema de qu parla elpoema, la qual arriba de manera ms explcita a ulls del lector.

Laspecte ldic del poema, el pacte lector que implica el joc de descobrir-lo, sfonamental a lhora de recuperar la vlua de la intenci esttica i dentreteniment delobra literria i la fase recreativa s intrnseca a la poesia digital. El joc del poema,tanmateix, no s una mera demostraci de recursos tecnolgics sin que hi aporta sig-nificats profunds i amaga una reflexi que va ms enll de laparena. Duna banda, elspoemes electrnics impliquen ms intensament el lector perqu sovint shi mouen ms

camps sensorials. La disposici del lector-espectador enfront de lespectacularitat delpoema possibilita que percebem immediatament levocaci, la reflexi, les connexionsque en paper es presenten, habitualment, com un psit que creix amb el temps, com sien el poema digital una part daquest procs passs en el mateix moment de la lecturao de la immediata relectura, a la qual sens obliga amb ms fora de manera indubtable.

6. .


11/12

11orEto DomnEch masi

Definitivament, en llegir poesia digital hem datendre a ms recursos alhora: qudiuen les paraules, la seua disposici en lespai, com es mouen, el so que les acom-panya, les imatges que les illustren, etc. Com en el poema de Brossa:7

Els mots corren a canviar-sede vestit. Baixen els telons, i les bambolinesvnen de nou damunt els bastidors.Els subjectes, els verbs i els adverbis,

ja vestits daltra manera, tornena escena. Resta un grup

dadjectius mirant pelforat del tel.

El poema segent ara comenar.

BiBLiografia

aDELL, J. E., Poticas electrnicas: una aproximacin al estudio semitico dela e-poesa, 2001. [Disponible a , data de consulta: 12 de juliol de 2008.]

LanDow, G., Is this hypertext any good? Evaluating quality in hypermedia, 2003.[Disponible a , data de consulta: 12 de juliol de 2008.]PaJarEs tosca, s.,Entre el arte y la ciencia, ressenya de Samplers aHpertulia. Revista

Espculo. Universidad Complutense de Madrid, 1999. [Disponible a , data de consulta: 22 de juny 2008.]

Entrevista amb Mark Berstein, cientfic en cap dEastgate, 1999. [Disponible a, data de consulta: 22 de juny de 2008.]

PEquEo gLaziEr, L.,Poetics of Dynamic Text, 2003. [Disponible a , data de consulta: 12 de juliol de 2008.]

rovira, C., Documents hipertextuals per a entorns virtuals daprenentatge, 1999.[Disponible a ,data de consulta: 3 de juliol de 2008.]

waBEr, D., Rhyme or Not, 1999-2003. [Disponible a , data de consulta: 6 de juliol de 2008.]

7. Els ulls i les orelles del poeta (1961)


12/12