l’arquitectura de la segona meitat del segle xix
TRANSCRIPT
![Page 1: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/1.jpg)
![Page 2: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/2.jpg)
Segle
XIX
NEOCLASSICISME
2a MEITAT
HISTORICISMES
NOUS MATERIALS
1a MEITAT
Neoclassicisme. Ja estudiat
Historicisme Nous materials
![Page 3: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/3.jpg)
1. ARQUITECTURA HISTORICISTA.
QUÈ VA SER?Es tracta d’una tendència arquitectònica de retorn a correntsestàtiques d’època medieval o moderna (Bizantí, romànic, gòtic,hispanoàrab o mudèjar, reinaxement o barroc)
CARACTERÍSTIQUES
A nivell cronològic, aquesta arquitectura es desenvolupa majoritàriament a finals delsegle XIX i inicis del segle XX, tot i que trobarem exemples anteriors i tambéposteriors.
Rebuig al racionalisme del neoclassicisme que s’havia donat des de finals del segleXVIII i la primera meitat del segle XIX, amb un predomini de la línia recta, i unainfluència clara del període grecorromà.
No es tracta d’una imitació exacta dels edificis antics sinó que hi ha unainterpretació, i sobretot incorporen nous materials com ara el ferro. També tindranuna funcionalitat diferent, adaptant-se a les noves necessitats de les ciutatsindustrials de finals del segle XIX, com ara teatres, estacions de ferrocarril, edificisadministratius...
![Page 4: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/4.jpg)
INFLUÈNCIES DE L’ARQUITECTURA HISTORICISTA
a) El romanticisme, amb l’exaltació dels sentiments nacionals per sobre de la raó, portaa molts arquitectes a rebutjar l’arquitectura grecoromana, i a exaltar els passatsgloriosos de cada nació.
A França i Anglaterra s’exalta el passat medieval, com també a Espanya,incorporant per això el romànic i el gòtic entre els seus nous edificis
a) El colonialisme, amb el gust per allò exòtic i pintoresc també influirà en les novesconstruccions, variant molt d’una metròpoli a una altra, depenent del territoris llunyanscolonitzats.
L’historicisme que més es va desenvolupar va ser el neogòtic, però també sónimportants el neoromànic i a Espanya el neomudèjar.
Catedral de Sant Sebastià
Catedral de Marsella
Gran Teatre de Falla, a Càdis
![Page 5: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/5.jpg)
Edificis NEOGÒTICS Parlament de LONDRES
![Page 6: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/6.jpg)
Edificis NEOGÒTICS Parlament de BUDAPEST
Aquest edifici incorpora també un certneorenaixement en el tractament dela cúpula del centre.
Catedral de Florència (segle XV)
![Page 7: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/7.jpg)
Edificis NEOGÒTICS
Façana de la Catedral de Barcelona
![Page 8: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/8.jpg)
Edificis NEOGÒTICS
Església de Sant Fèlix (Sabadell)
![Page 9: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/9.jpg)
Edificis NEOROMÀNICS Basílica de Santa Maria la Real (Covadonga, Astúries)
![Page 10: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/10.jpg)
Edificis NEOROMÀNICS Catedral de Marsella
Es tracta d’un edifici que imita el romànic italià, amb la utilització de pedres de doscolors. Igualment incorpora element, com les cúpules, característiques del neobizantí.
![Page 11: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/11.jpg)
Edificis NEOROMÀNICS Basílica del Sacré-couer de París
A l’igual que l’anterior, també incorpora element, les cúpules, característiques delneobizantí.
![Page 12: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/12.jpg)
Edificis NEOMUDÈJARS Plaça de braus de Las Ventas(Madrid)
![Page 13: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/13.jpg)
Edificis NEOMUDÈJARS Plaça de braus Las Arenas (Barcelona)
Mesquita de Còrdoba. Edifici hispanoàrab
![Page 14: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/14.jpg)
Edificis NEOMUDÈJARS Balneari Vichy Catalan (Caldes de Malavella, Girona)
Pati dels lleons. Alhambra de
Granada
![Page 15: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/15.jpg)
Edificis NEOMUDÈJARS Estació de Ferrocarril (Toledo)
Giralda de Sevilla
![Page 16: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/16.jpg)
Edificis NEOMUDÈJARS Gran Teatre de Falla (Càdis)
![Page 17: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/17.jpg)
Edificis NEOBARROCS Opera Garnier (París)
Sala dels Miralls. Palau de Versalles
![Page 18: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/18.jpg)
Edificis NEOBARROCS Catedral de Berlín
![Page 19: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/19.jpg)
2. ARQUITECTURA DELS FERRO I CIMENT.
REVOLUCIÓ INDUSTRIALVa generar...
Una gran expansió urbana
NOUS EDIFICIS I INFRASTRUCTURES PER A LA CIUTAT
NOUS MATERIALSARQUITECTÒNICS COMARA EL FERRO I ELCIMENT
On es van utilitzar...On es van introduir...
Estacions de ferrocarril
Ponts pels camins
Pavellons per a exposicions universals
Museus i
biblioteques
![Page 20: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/20.jpg)
Relació amb el COLONIALISME
Els enginyers, lliures de tota vinculació artística amb el passat o amb l’estètica, parteixen de la necessitat de donar respostes funcionals a les noves necessitats de manera innovadora i audaç,
utilitzant els nous materials i avanços tecnològics per a crear noves tipologies i formes
L’arquitectura dels nous materials, del ferro sobretot, arranca a finals del segle XVIII, però es generalitzarà a la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura dels nous materials s’adapta perfectament al contexthistòric i les noves necessitats de transport, de la indústria, demogràfiques(construccions ràpides i més barates) i culturals (museus, biblioteques,...)
Els nousmaterials
El ferro colat: serà un material fonamental en les noves construccions per la sevaresistència, plasticitat i incombustibilitat, permetent prefabricar en sèriellargues bigues que permeten construccions més barates i ràpides (sols es munten).Posteriorment també s’utilitzarà com a complement (ornaments) de cost reduït
El vidre: les millores en el seu tractament permetien fer làmines de gran tamanyper a cobrir hivernacles, estacions, museus, pavellons,... amb un fàcil
ensamblatge en una estructura de ferro i deixant passar la llum
El ciment: apareix a finals del segle XIX i tindrà una gran influència en el valor constructiu i estructural de l’arquitectura del segle XX
2.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS.
![Page 21: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/21.jpg)
J. WILKINSON: Pont sobre el riu Severn a Coalbrookdale (1777-79)
![Page 22: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/22.jpg)
PAINE i BURDON: Pont a Sunderland (1793-96)
![Page 23: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/23.jpg)
J. FOWLER i B.BAKER: Pont sobre l’estuari de Forth (1887)
![Page 24: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/24.jpg)
H. LABROUSTE: Biblioteca de Santa Genoveva de París (1844-50)
![Page 25: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/25.jpg)
H. LABROUSTE: Sala de lectura de la Biblioteca Nacional de París (1868-78)
![Page 26: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/26.jpg)
J. PAXTON: Palau de Cristall (1851)
![Page 27: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/27.jpg)
R. VELÁZQUEZ: Palau de Cristall del
Retiro de Madrid (1887)
![Page 28: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/28.jpg)
SCOTT i BARLOW: Estació de Saint Pancras de Londres (1869)
![Page 29: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/29.jpg)
A. DE PALACIO: Estació d’Atocha de Madrid (1888-92)
![Page 30: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/30.jpg)
P. MUGURUZA: Estació de França de Barcelona (1929)
![Page 31: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/31.jpg)
C.L. DUTERT i V. CONTAMIN: Galeria de la Màquines (París, 1889)
![Page 32: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/32.jpg)
G. EIFFEL: Torre Eiffel (1887-89)
![Page 33: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/33.jpg)
G. EIFFEL: Pont de Maria Pia d’Oporto (1876-77)
![Page 34: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/34.jpg)
G. EIFFEL: Viaducte sobre el Garabit a Cantal (França) (1884)
![Page 35: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/35.jpg)
L’incendi de Chicago (1871) obligà a la construcció d’una ciutat pràcticament nova en un llocon la gran demanda (creixement de la població) i la pujada del preu del sòl obligaran alsarquitectes a construir més barat: nous materials i tècniques i construcció en altura (gratacels)
Els edificis es construeixen en altura a partir d’un esquelet metàl·lic o de formigó armat ociment (nou material) i de la incorporació de l’ascensor com un element fonamental
Els murs deixen de tenir una funció de suport i són simples murs quetanquen l’edifici, permetent una major il·luminació de l’interior (vidre)
És una arquitectura de línies rectes i volums nets i sobris, plenament racional
ARQUITECTURA FUNCIONAL
2.2. L’ESCOLA DE CHICAGO. L’ARQUITECTURA DEL CIMENT.
![Page 36: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/36.jpg)
W. LE BARON JENNEY: Leiter Building (Chicago, 1879)
![Page 37: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/37.jpg)
W. LE BARON JENNEY: Home Insurance Building (Chicago, 1884-85)
![Page 38: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/38.jpg)
L.H. SULLIVAN: Auditorium Building (Chicago, 1889)
![Page 39: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/39.jpg)
L.H. SULLIVAN: Magatzems Carson, Pirie and Scott (Chicago, 1889-1904)
![Page 40: L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX](https://reader033.vdocuments.mx/reader033/viewer/2022052413/559f90151a28abc4418b4584/html5/thumbnails/40.jpg)
ADLER i SULLIVAN: Guaranty Building (Buffalo, 1895)