L’arbre generós

Un conte de Shel Silverstein Traducció, Xesco Boix

Hi havia una vegada un arbre… Que estimava un nen petit. El nen cada dia hi anava i en collia les fulles per fer-se una corona i jugar a ser rei del bosc.

S’hi enfilava pel tronc, s’hi gronxava a les branques i menjava pomes.

Però va passar el temps. I el nen va créixer. I l’arbre es quedava tot sovint

sol. Però un dia l’arbre va veure arribar el noi, i li va dir: Vine, nen, enfila’t pel

meu tronc, gronxa’t a les meves branques i menja les meves pomes, juga a la meva ombra i sigues feliç.

Sóc massa gran per enfilar-me i jugar-

va dir ell -. Jo vull comprar coses i divertir-me. Necessito diners. Que me’n podries donar? Ho sento – va dir l’arbre

-, però diners, no en tinc. Només tinc fulles i pomes.

Cull les pomes i vés a vendre-les a la ciutat. Així tindràs diners i seràs feliç. I, així, el noi s’enfilà a l’arbre, va collir les pomes i se les va endur.

I l’arbre es va sentir feliç.

Estic massa ocupat per enfilar-me a un arbre – va dir ell -. Necessito una casa que em serveixi d’abric. Vull una dona i nens, i per això vull una casa. Que me la pots donar tu? Jo no tinc casa – va dir l’arbre -, casa meva és el bosc, però pots tallar-me les branques i fer-te una casa.

Llavors seràs feliç. I el nen va tallar les branques i se les va endur per construir-se una casa. I l’arbre es va sentir feliç.

Però va passar molt temps, i el noi no

tornava... I l’arbre estava trist.

I aleshores, un dia, va tornar, i l’arbre es va agitar amb alegria, i li

va dir: Vine, noi, enfila’t al meu tronc, gronxa’t a les meves

branques i sigues feliç.

Però va passar molt temps i el seu noi no tornava. I, quan va tornar, l’arbre amb prou feines podia dir res. Vine, noi – va

xiuxiuejar -. Vine i juga. Sóc massa vell i estic massa trist per jugar – va dir ell -. Vull una barca que em porti lluny d’aquí. Que me la podries donar?

Talla’m el tronc i fes-te’n una barca – va dir l’arbre -. Llavors podràs navegar lluny...

i seràs feliç. I ell va tallar el tronc i es va fer una barca i se’n va anar lluny navegant. I l’arbre se sentia feliç... però no del tot.

I després de molt temps el noi va tornar un altre cop. Ho sento, noi –

va dir l’arbre-, però ja no tinc res per donar-te. Ja no em queden pomes.

Tinc les dents massa febles per menjar pomes – contestà ell -.

Ja no em queden branques – va dir l’arbre -. Ja no t’hi pots gronxar.

Sóc massa vell per gronxar-me a les branques – va contestar ell -.

Ho sento – es va lamentar l’arbre -. M’agradaria donar-te alguna cosa...però ja no em queda res. No sóc més que una soca vella. Ho sento... Jo no necessito gaire, ara – va contestar ell - només un lloc tranquil per reposar. Estic molt cansat. Molt bé, doncs –va dir l’arbre com recuperant l’ànim-, una soca vella va bé per descansar. Vine, noi, seu. Seu i descansa.

I ell va seure. I l’arbre va ser feliç.

Avui recordem el fundador de les escoles cristianes, Sant Josep de Calassanç.Aquest conte ens recorda el valor infatigable de l’educació, l’acolliment i l’atenció als altres. Avui l’escola ha de seguir sent un lloc on aprendre a llegir, escriure i comptar, però també a parlar, a ser crític i respectuós. Un lloc on aprendre a dialogar, a expressar-se. Un lloc on descobrir que hem d’escoltar els altres i d’escoltar-nos a nosaltres mateixos.

· Quins valors creieu que amaga l’arbre generós?· Amb quin personatge us identifiqueu?· Com fem atenció a les necessitats dels nostres companys?