l’aparat zircolatorie
TRANSCRIPT
L’APARAT ZIRCOLATORIE
L’aparat zircolatorie à la funzion de ge dèr a duta la zelules del corp dut chel
che les à de besegn per viver: l nutriment che vegn cà da la speisa e l’ossigen.
I orghegn de l’aparat zircolatorie l’é i vajoi del sanch e l cher.
I VAJOI DEL SANCH L sanch passa te dut l corp passan tras i
vajoi del sanch, che tol sù desvalives inomes aldò de la funzion che i à.
La arteries porta l sanch ossigenà dal
cher envers la periferìa, donca a duta la
zelules de l’organism. Ajache a ogne
puls del cher l sanch vegn parà inant,
les é n muie elastiches.
Chest fèsc a na vida che la zircolazion
no la vae inant en seghit, ma a ones.
Te la arteries più superfizièles, che se
pel sentir te vèlch pèrt del corp, l’é
possibol, ge pojan sora n deit, sentir la
pulsazions che les reprodusc i batiments
del cher, per ejempie su la conoia.
La venes l’é i vajoi che porta l sanch da
la periferìa al cher e, alincontra, les
porta l sanch “paz”, schendir pien de
sostanzes de refudam. La venes les é n
muie più sotiles e manco elastiches. Te la venes l sanch va en seghit.
Chest moviment vegn didà da n muie de valvoles, che no lascia che l sanch
vae de retorn.
La arteries e la venes se spartesc fora dapò te vajoi del sanch scialdi più picoi,
che à inom vajoi capilères, che à la funzion de baratèr la sostanzes co la
zelules. L’é vajoi picoi picoi, con n diameter anter i 10 e i 20 mileisemes de
milimeter, olache la pèrt forinsom de la arteries se jonc co la pèrt al scomenz
del sistem venous. I parees de chisc vajoi, coscita sotii, i ge dèsc l met al
sanch de passèr apede ju i tesciui, per poder baratèr la sostanzes.
L’é stat calcolà che en dut i vajoi del sanch del corp de na persona i é lonc
anter i 95.000 e i 160.000 chilometres, 3 o 4 outes la mesura de la
zirconferenza de nosc pianet!
L sanch arterious, rich de ossigen e de sostanzes nutritives, l va dal cher
envers la periiferìa de nosc corp; l sanch venous va da la periferìa envers l cher
e l mena i refudames de la zelules.
L CHER
L cher l’é l motor del sistem de
zircolazion. L’é n muscol vet
daìte, no volontèr, logà tel piet
te anter i polmons, gran
presciapech desche n pugn.
Desche na pompa, l se tira e l
se desten en seghit, spenjan l
sanch te duta la pèrts del corp.
Ajache l’é zis delicat, l’é
stravardà delvers da la costes e
da l’os piat che l lo pèra dai
colpes.
L’à la forma de n con co la
ponta en ju e outa a man
cencia.
L’é fat da n tesciù muscolèr
spezièl a strisces, l miocardie,
co la fibres che se mef a na
vida no volontèra.
Daìte l’é spartì per l lonch te doi pèrts: la pèrt dreta, olache passa sanch
venous, e la pèrt cencia, olache passa sanch arterious. La doi pèrts les é ben
spartides acioche no se mesceide l sanch arterious con chel venous.
Vigniuna de chesta doi pèrts la é spartida te doi pèrts vetes daìte: l’atrie
sunsora e l ventricol sotite.
L sanch passa dant te l’atrie, dò tel ventricol da olache l vegn spent ti vajoi del
sanch. L’atrie a man dreta comunichea col ventricol sotite tras la valvola a trei
pontes, enveze l’atrie a man cencia comunichea col ventricol sotite tras la
valvola a doi pontes o mitral, che à chest inom perché sia forma recorda chela
de la mitria, che l’é n ciapel che doura i piscopes. La doi valvoles se sera a na
vida ermetica e coscita l sanch cogn jir te na direzion demò, che fossa chela
dai atries ai ventricoi.
L cher peisa presciapech 300 gr. e l pompa presciapech 5 litres de sanch al
menut, beleche 8.000 litres al dì e più che 200 milions te duta la vita de la
persona. Se pojon l cef sul piet de na persona sention l batit de sie cher: ogne
batiment l’é n moviment del cher, na spenta al sanch. Per solit l cher fèsc anter
i 60 e i 80 batiments te n menut.
L numer de la pulsazions l’é desvalif aldò de l’età de la persona; per ejempie l
cher de na persona grana fèsc presciapech 70 batiments te n menut, chel de n
bez de 1 an o 2 l n fèsc 110, chel de n bez de 8 o 9 egn l n fèsc 90.
L SANCH
Apontin te chest moment, desche te ogne auter moment de tia giornèda, te to
corp se mef a presciapech 5 litres de sanch. L sanch l’é bon de se mever de
gra a na forza de spenta che à inom prescion. Chesta forza à da esser semper
medema e la pel esser mesurèda con n strument aposta. Se la prescion la é
massa auta, i orghegn podessa padir n dan; se enveze la é massa bassa, no
rua assà sanch te duta la pèrts del corp.
L sanch l’é n tesciù fat da na pèrt lujia, l
plasm olache l’é ite milions de zelules: globui
checegn, globui bienc e piastrines. L plasm
l’é fat de èga olache l’é delegà ite sostanzes
de nutriment e de refudam.
I globui checegn l’é zelules de color checen
ajache i à ite emoglobina che la mena
ossigen e anidride carbonica; no i à l nucleo,
i vif presciapech 20 dis e i vegn fac da la
megola de os.
I globui bienc l’é zelules zenza color fac da la
megola de os, da la smilza e dai ganglies
linfatics, e i à la funzion de defener nosc
corp da la infezions. I produsc i anticorpes
che ge taca ai bateries e ai virus e i li
dessatea. I globui checegn i é presciapech 5
milions; alincontra i globui bienc i é
4000/8000 per ogne milimeter cubich de
sanch.
La piastrines, che vegn fat da la megola de
os, les serf per apeèr l sanch canche l vegn
en contat co l’aria,
desche, per ejempie,
canche se se fèsc n tai.
L sanch, donca, l’é n
meso de trasport del
corp uman. L ge porta a
ogne zelula chel che la
doura e l mena demez
da ogne zelula i refudames.
L sanch arjonc e pascenta ogne zelula del corp uman. Tras
i vajoi del sanch l fèsc n percors serà: dò n trat de temp l
passa endò per l valif pont.
Per chesta rejon vegn rejonà de “zircolazion” del sanch. L sanch se mef ti vajoi
percheche l’é spent dal cher. Se se vel fèr n schem de la zircolazion del sanch
se pel pissèr a n percors a forma de ot. L cher l’é olache i doi cercegn de l’ot i
se scontra e l’é spartì te doi pèrts: chela dreta e chela cencia. L sanch vegn
fora da la pèrt cencia, l śira per dut l corp e l va de retorn te la pèrt dreta; l
vegn endò fora da la pèrt dreta, l passa fora per i polmons e l va de retorn te
la pèrt cencia del cher. I doi cercegn de l’ot l’é la doi circolazions: la gran
zircolazion o zircolazion del corp e la picola zircolazion o zircolazion polmonèra.
Vèrdege al dessegn per entener coche laora n globul bianch.
globul
bianch
digestion
del baterie
pochenament
del baterie
I GROPES DE SANCH
L sanch, enceben che l’é fat dai medemi elemenc, no l’é valif te duta la
persones e l vegn classificà te cater sorts de sanch: A – B – AB – 0 (zero).
L’é n muie emportant saer colun che l’é nosc grop de sanch per troèr fora l
donator giust, tel cajo che se cognessa aer de besegn de na trasfujion.
Apontin te ogne grop l’é ite sostanzes che pel esser dessatèdes da la zelules de
n grop no compatibol.
Tel schem chiò apede se pel entener da chi che
ogne grop pel rezeiver l sanch e a chi che l pel
ge l donèr.
Vèrdege al schem e fenesc de scriver ite.
L grop 0 pel rezeiver l sanch dal grop ..............
e l pel ge l donèr a ..............;
L grop A pel rezeiver l sanch dal grop .............. e l pel ge l donèr a ..............;
L grop B pel rezeiver l sanch dal grop .............. e l pel ge l donèr a ..............;
L grop AB pel rezeiver l sanch dal grop .............. e l pel ge l donèr a ............;
Coluna él pa la sort de sanch che duc pel rezeiver? .......................................
Sèste che sort de sanch che te ès? ............................................................
LA ZIRCOLAZION DEL SANCH
L sanch l’é n meso de trasport del corp uman. L ge porta a ogne zelula chel che
la doura e l ge porta demez i refudames.
La zircolazion del sanch à doi desvalives zircoi: la grana e la picola zircolazion.
LA GRAN ZIRCOLAZION La gran zircolazion l’é l’ensema de duc i vajoi che porta l sanch dal cher a la
periferìa e da chiò endodanef al cher.
L sanch pèrt dal ventricol cianch, ciarià de ossigen, spent da la sistoles, e l va
ite te la aorta, la arteria più grana.
La aorta se spartesc te doi vies, la carotida dreta e chela cencia, che les porta l
sanch tel cef e dapò, tras na rei de arteries, fora per dut l corp.
Dò aer arjont la pèrts più periferiches del corp, passan tras vajoi scialdi più
picoi, e dò aer fat i barac nutrizionèi coi tesciui tras la rei di capilères, l sanch
va de retorn tel cher tras l sistem
venous.
L sanch che vegn dal cef, dal bust
e dai brac l va te la vena cava de
sora chel che vegn dal stentin e
da la giames l va te la vena cava
de sot.
Duta does chesta venes se peta
te l’atrie dret del cher, seran
coscita la gran zircolazion.
LA PICOLA ZIRCOLAZION
La picola zircolazion l’é l’ensema de
duc i vajoi che mena l sanch dal cher
ti polmons e da chiò endodanef tel
cher.
Te chest viac l sanch, rich de
anidride carbonica, l se n libra e l se
cèria alincontra de ossigen, che dapò
l ge zet ai tesciui.
Canche, passan tras la venes caves
de sora e de sot, l sanch l rua te
l’atrie dret, l passa tras la valvola a trei pontes tel ventricol dret per dapò ruèr
ti polmons tras la arteries polmonères.
Chiò l passa ti capilères di alveoi polmonères olache l se neta e l se libra da
l’anidride carbonica per se ciarièr de ossigen co la respirazion.
Dò chest barat de gasc l sanch se n va de retorn tel cher tras la venes
polmonères che se peta te l’atrie cianch.
Da chiò dut l zircol de la gran e picola zircolazion l scomenza da nef.
...e dut ensema
LA MALATÌES
Ti paìjes de l’Ozident la malatìes del cher e de l’aparat de la zircolazion les é tel
prum post anter la cajons de mort. Chestes pel ciapèr i vajoi del sanch
(malatìes vascolères), l cher (malatìes del cher) e l sanch (malatìes del sanch).
La malatìes vascolères, che à inom ence malatìes del bonstèr, les vegn cà
soraldut da stii de vita zompes, desche tafièr zenza retegn, soraldut proteines,
fumèr, beiver de massa, no fèr moviment. La malatìa più cognosciuda l’é la
arteriosclerosa.
Anter la malatìes del cher l’é zis pericolous l’infart, che l’é la mort de na pèrt
più o manco grana del cher, che entravegn canche se sera la coronaries, che
fossa la arteries che lo pascenta.
L’ejam che moscia se l cher laora delvers l’é l’eletrocardiogram.
La maor pèrt de la malatìes del cher les vegn cà da n grum de vic zompes che
à la persones. Donca se pel les schivèr col fèr na vita sana, col magnèr speises
giustes, fajan moviment e no fajan maldoranza de zigarec e alcol.
L cher l’é n orghen
fondamentèl per la vita de
nosc corp e en grazia ai éjic
arjonc te la chirurgìa de
anchecondì, i dotores i é bogn
de strapiantèr l cher, donca de
mudèr fora n cher zis danejà
con n auter cher san. Chesta
operazion la é dassen
senestra, ajache donatores no
n’é n muie e dapò percheche, n’outa che se à troà l cher adatà, se cogn fèr dut
l possibol acioche l rue a la persona che la l cogn ciapèr te no più che trei ores
e te la mior condizion.
Anter la malatìes del sanch recordon: l’anemìa che vegn cà da n numer massa
bas de globui checegn o da pecia emoglobina. Chesta pecia ossigenazion di
tesciui porta a esser zis stencé o al strapaciament fisich.
La talassemìa l’é na sort de anemìa che vegn cà da na produzion massa auta
de emoglobina.
La leucemìa la vegn cà da la produzion, da man de la megola de os, de zelules
del sanch malèdes e donca n numer bas de globui checegn (anemìa), de globui
bienc (infezions) e de piastrines (emoragìes). La leucemìa, donca, l’é n tumor
del sanch, e l’é na malatìa zis grieva che amò anchecondì no se sà delvers da
olache la vegn cà. Demò da pec egn se é stac bogn de troèr remedies per la
curèr.
Canche se pert n muie de sanch a cajon de na gran ferida, se rejona de na
emoragìa. Se se taa na vena, a l’emoragìa se ge disc venousa; se se taa na
arteria, a l’emoragìa se ge disc arteriousa. Tel cajo de na emoragìa arteriousa
ge vel entervegnir de duta prescia acioche no se reste bele prest zenza sanch.
Per fermèr na emoragìa arteriousa, per ejempie te n brac, ge vel ciolèr na veta
strenta sora la ferida, ajache l sanch l vegn diretamenter dal cher. Per fermèr
na emoragìa venousa, alincontra, la veta cogn esser ciolèda sot la ferida,
ajache l sanch vegn da la periferìa del corp.
Canche se se ciapa na gran paca, su la pel se fèsc na macia bruna, l’ematom,
percheche se enmuia l sanch ajache se romp i capilères.
Dessegna
olache carenea la veta per
fermèr l’emoragìa.
Scrif de che sort de problemes del
sanch che se trata:
A = ........................................... B = ...........................................
C = ...........................................
ESPERIMENT
Aldò del diagram de flus proa a fèr l’esperiment.
Ipotesa: l batiment cardiach se smaora sot sforz.
Con n orloi conte i batiments del cher te mez menut.
Saute per doi menuc.
Conte i batiments del cher te mez menut.
I batiments del
cher se èi smaorà
sot sforz?
EI
Conferme l’ipotesa.
FIN
NA
SCOMENZ
MAPA CONZETUÈLA
la entravegn tras
APARAT DE ZIRCOLAZION
l’é metù adum da
SISTEM LINFATICH
SISTEM DEL SANCH
la serf per
menèr la sostanzes a la zelules
menèr demez da la zelules la sostanzes de refudam
l’é fat da
ARTERIES
VENES
CHER
SANCH
l fèsc doi percorsc
GRAN ZIRCOLAZION
PICOLA ZIRCOLAZION
l’é metù adum da
PLASM
PIASTRINES GLOBUI BIENC
GLOBUI CHECEGN
les porta l sanch dal cher te la
ZELULES
les porta l sanch da la zelules te la
l serf per pompèr l
ZIRCOLAZION
PROA: I VAJOI DEL SANCH
Encoloresc l chèder dret.
La arteries l’é vajoi del sanch...
Les porta l sanch…
L sanch che passa te la arteries l’é…
La venes l’é vajoi del sanch che…
I vajoi del sanch che à parees che barata fora la sostanzes co la zelules l’é…
L più gran vajol del sanch che aon te nosc corp l’é…
Encoloresc tel dessegn la arteries
de checen e la venes de brun,
dò scrif i inomes tel post dret.
arteria
vena
capilères
cher
con parees forc con parees deboi
dal cher envers dura la pèrts del corp da la periferìa del corp tel cher
rich de ossigen e de sostanzes de nutriment pien de sostanzes de refudam
mena fora la sostanzes de nutriment te l’organism
mena l sanch pien de anidride carbonica
la arteries i capilères la venes
la vena polmonèra la arteria de la chessa la arteria aorta
PROA: L SANCH
Fenesc l test col meter ite la dreta paroles te sie post.
proteìnes os virus checegn apeèr nucleo bateries
plasm bienc èga piastrines emoglobina
L sanch l’é fat da na sostanza lujia, che à inom ........................., e da
desvaliva sorts de zelules: i globui ........................, i globui ........................
e la ......................... . L plasm, che à n color śalic, l’é fat soraldut de
........................ e l’à la funzion de menèr vèlch sostanza de nutriment,
desche la ........................, i sèi minerèi, i zucheres e la vitamines. I globui
checegn l’é zelules, de forma torona, zenza l ........................
I dèsc l met de menèr l’ossigen de gra a na sostanza che les à da ite, l’
........................, che ge dèsc al sanch sie tipich color checen. I globui
checegn se fèsc te la megola de ........................ e sia vita media la é de
presciapech 120 dis.
I globui bienc l’é zelules zenza color, e i é n muie de manco che chi checegn.
Sia funzion prinzipèla l’é chela de defener l’organism da ........................ e
........................ .
La piastrines ge dèsc l met al sanch de se ........................ tel cajo de ferides.
Scrif tel dessegn l’inom dret de la zelules
del sanch.
Vèrdege al dessegn e scrif apede che che te
sès.
________________________________________
________________________________________
________________________________________
________________________________________
________________________________________
________________________________________
PROA: L CHER
Fenesc l test col meter ite la paroles dates tel post dret.
valvola ossigen conoia batimentsc doi atrie muscol
anidride carbonica ventricol col gabia del piet età
L cher l’é n ............................. vet daìte e no volontèr. L’é gran desche n
pugn e l’é ite te la ............................. . Daìte l’é spartì en vertical te
............................. pèrts, che no comunichea anter de eles.
La pèrt cencia del cher pompa l sanch rich de ............................. dal fià
bianch te dut l corp, enveze la pèrt dreta rezeif demò l sanch de la venes, rich
de ............................. .
Ogne una de la doi pèrts la é spartida endodanef te doi pèrts vetes daìte, chela
de sora à inom ............................. e chela de sot ............................. .
Ogne atrie comunichea col ventricol sotite tras na ............................., che no
ge dèsc l met al sanch de corer da l’auter vers.
I movimenc del cher vegn nominé pulsazions o ............................. del cher.
L numer di batiments del cher l’é desvalif aldò de l’ ............................. e de
la condizions de la persones. Ence tu te pes sentir l puls del cher se te druches
con doi deic i vajoi del sanch che l’é su la ............................. o a man dreta
del ............................. olache l’é la arteria carotida.
Scrif ite i inomes de la pèrts del cher, dò encoloresc de checen la pèrt
arteriousa e de brun chela venousa.
PROA: VAJOI E GROPES DE OGNE SORT...
Encoloresc l cadret de checen se se trata de la arteries e de brun se se trata de
la venes.
� Les é più fones, apede i osc.
� Les mena l sanch rich de anidride carbonica.
� Les se sparpagna fora te capilères venousc.
� Les passa soravìa.
� Les à i parees lastesc e staifes.
� Les se sparpagna fora te capilères arteriousc.
� Les mena sanch rich de ossigen.
Vèrdege delvers a la tabela che moscia la distribuzion di gropes de sanch te la
popolazion europeèna, dò segna con X la afermazions dretes.
GROP DE SANCH PERZENTUÈLA DE DISTRIBUZION
0 (donatores universèi) 47%
A 42%
B 8%
AB (rezevenc universèi) 3%
� I gropes i é spartii valif anter la popolazion.
� Del grop 0 n’é de manco che duc.
� Chi che à l grop 0 podessa ge donèr l sanch a chichemai.
� Na persona col grop 0 pel rezeiver l sanch da chichemai.
� La persones che à maor possibilità de rezeiver sanch tel cajo de trasfujion
l’é cheles del grop AB.
� L’é più senester troèr n donator del grop AB.
� Na persona de grop A o B pel rezeiver l sanch da na persona de so medemo
grop o del grop AB.
Ge vardan ence a la pruma colona de la tabela sunsora, segna con X la
combinazions che carenea te la tabela chiò sotite.
DONATOR REZEVENT
A B AB 0
A
B
AB
0
PROA: LA ZIRCOLAZION DEL SANCH
Lec delvers l test, dapò respon a la domanes. Encoloresc de checen la pèrts
olache passa l sanch de la arteries e de brun chel olache passa l sanch de la
venes.
L cher va desche na pompa, che fèsc jir l sanch te
doi zircoi, a chi che se ge disc la gran e la picola
zircolazion.
Te la gran zircolazion l cher, dal ventricol cianch, l
pompa l sanch de la arteries te duta la pèrts del
corp per portèr ossigen e sostanzes de nutriment
te duta la zelules. Dapò i globui checegn tol sù
l’anidride carbonica, e l sanch va de retorn a l’atrie
dret del cher passan per la venes.
L sanch, rich de anidride carbonica, da l’atrie dret l
passa tel ventricol dret e da aló l vegn spent tel fià
bianch, olache l zet l’anidride carbonica e l tol sù
ossigen.
N’outa che l’é doventà arterious, l sanch va de
retorn a l’atrie cianch del cher e, tras la valvola
mitrala, l passa tel ventricol cianch.
A chest percors del sanch che dal cher rua ti
polmons, ge vegn dit la picola zircolazion.
Perché pa te l’om e te duc i mamiferes vegn rejonà de zircolazion dopia? ........
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Colun él pa l’orghen che fèsc jir l sanch ti doi zircoi? .....................................
Che percors fèjel pa l sanch te la gran zircolazion .........................................
............................................................................................................
Segna con X se la afermazions les é veres (V) o se les é fausses (F).
V F
Demò te l’om l’é na zircolazion dopia.
Per fèr na raida completa l sanch passa doi outes per l cher.
Tel cher l sanch arterious se mesceida con chel venous.
L’atrie cianch e l ventricol dret comunichea anter de ic tras na valvola.
L cher va desche na pompa.
Per fèr dut l percors l sanch stèsc n muie de ores.
Te la gran zircolazion la arteries mena l’ossigen e la sostanzes de
nutriment dal cher demez e fora per dut l corp.
PROA: MANTEGNIR SAN L CHER
E L SISTEM DE ZIRCOLAZION
Fenesc i pensieres segnan con X.
L cher l’é l’orghen più delicat...
� del sistem de zircolazion � del sistem de respirazion
L’ejam medich che moscia coche va l cher l’é...
� l'encefalogram � l'eletrocardiogram
L dotor che cura la malatìes del cher l’é...
� l radiologh � l cardiologh
Una de la malatìes più pericolouses che pel ciapèr l cher l’é...
� perder sanch daìte � l’infart
Encoloresc l chèder apede la indicazions dretes.
Per mantegnir segn l cher e l sistem de zircolazion l’é ben fat:
� Fèr moviment fisich, desche jir a pe, jir su per la scèles, jièr, sutèr.
� Fèr na vita peigra.
� Fèr regolarmenter na atività sportiva adatèda.
� Ge fèr fèr al cher de gregn sforc fisics.
� Magnèr speises lijieres e de sort desvaliva.
� No vegnir grosc per no fèr sfadièr l cher.
� Fumèr n muie de zigarec e zigares.
� No se pussèr mai.
� Dormir amancol ot ores per net.
� Magnèr liènies e scialam duc i dis.
�.Se fèr sù na bala duc i dis.
� Se enirèr da spes.
� Jir a pe e stèr a l’averta.
� Jir a nodèr.
� Se enechetèr per pech o nia.
� Se voler ben!
PROA: RESPIRÈR E ZIRCOLÈR
Respon con X.
De che él pa fat l fià bianch?
� Apostoi. � Alveoi. � Gianoles.
Co él pa spartì l cher?
� Te doi pèrts. � Te trei pèrts. � Te cater pèrts.
Olà él pa che passa l sanch rich de ossigen?
� Te la arteries. � Ti capilères venousc. � Te la venes.
Co èles pa inom la zelules che mena l’ossigen?
� Globui bienc. � Globui checegn. � Piastrines.
Luisa fèsc na garejèda de corsa. Canche la rua, co él pa l puls de so cher?
� Peigher.
� Svelt.
� No peigher e no spedient.
� N muie peigher.
Per menèr l sanch ossigenà te dut l corp, la arteries à da aer parees:
� sotii e pech lastesc.
� spesc e pech lastesc.
� spesc e n muie lastesc.
� sotii e scherpenc.
Te la pèrt dreta del cher passa l sanch rich de anidride carbonica, enveze te
chela a man cencia chel rich de ossigen. Per chest la doi pèrts:
� no les cogn comunichèr.
� les pel comunichèr.
� les pel comunichèr, ma demò vèlch outa al dì.
� les cogn comunichèr.
La gran zircolazion arjonc:
� demò l cef.
� demò i membres de sora.
� dut l corp.
� duc i membres.
PROA: L’APARAT ZIRCOLATORIE
Lec delvers e cern fora la resposta dreta, opuramenter respon a la domana:
Che él pa l sanch?
L’é n tesciù lujech.
L’é n orghen de nosc corp.
L’é n aliment
De che él pa fat? (Scrif ence la funzion de ogne component.)
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
A che sérvel pa?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Olà pàssel pa?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Che él pa l cher?
L’é n sistem.
L’é n muscol no volontèr.
L’é n tesciù.
L cher: tel dessegn met la frizes e i inomes de duta sia pèrts, dò spiega olache
l’é, coche l’é spartì fora daìte e a che che l serf.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Vèrdege al dessegn e spiega coche va la “pompa” cher.
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
Vèrdege a la fegures e spiega con tia paroles coche entravegn la zircolazion del
sanch, col decerner anter la picola e la gran zircolazion.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
PROA: L’APARAT ZIRCOLATORIE
Fenesc de scriver ite.
Tel corp uman la zircolazion del ........................... entravegn a na vida che l
sanch venous no l se mesceide mai col sanch ....................................
L sanch venous, che vegn da dut l corp, l rua te l’ ................................ dret.
Da l'atrie dret, tras la valvola, l passa tel.................................. Dal ventricol
dret l sanch vegn manà ti ........................... olache l zet l'...........................
carbonica e l se tol sù l’ossigen. Da sanch venous l doventa donca sanch
............................... percheche rich de .............................................
Dai polmons l sanch va jù te l’atrie .......................... e da l'atrie cianch, tras
la ................................, l passa tel ................................ cianch.
Dal ventricol cianch l vegn manà ite te na grossa arteria, che à inom
............................. Da l'aorta, tras arteries semper più picoles, l rua ai vajoi
............................... che l’é te ogne pèrt del corp. Ti vajoi capilères l ge zet a
la zelules di tesciui l’ossigen e la .................................. nutritives e l se tol
sù l' ............................... carbonica e ...................................
Doventà sanch venous, l va de retorn te l'atrie dret del cher e l scomenza endò
sia roda.
Met na X apede a la responeta dreta.
La arteries les é...
� staifes e elastiches � molejines e dures
L sanch venous l’é ciarià de...
� anidride carbonica � ossigen
L sanch arterious l’é rich de...
� ossigen � anidride carbonica
Ogne pèrt de sora del cher à inom...
� atrie � ventricol
Te la zircolazion l sanch venous...
� se mesceida con chel arterious � no l se mesceida con chel arterious
L'aorta l’é
� na grossa vena � na grossa arteria
Segna con X demò la afermazions dretes.
L sanch l’é n tesciù lujech de color checen � .
Chest color ge vegn dat da la piastrines � .
L sanch mena la sostanzes alimentares � , ossigen � e materièi de scart � a
duta la zelules � .
L sanch l’é fat da na sostanza lujia de color śalic, l plasm � , e da sacotanta
zelules �: i globui checegn � , i globui bienc � , e la piastrines � .
I globui checegn se cruzia de trasportèr l'ossigen � e l'anidride carbonica � .
I globui bienc i é zenza color � e i é fac da la megola de l’os � .
I globui bienc defen l'organism dai microbi � .
La piastrines se cruzia de l’apeament del sanch � .
Descancela la afermazions falèdes.
La arteries l’é picoi canai dai parees staifes / scherpenc.
L’aorta l’é na vena / arteria.
La arteries mena l sanch dal cher envers duta la pèrts del corp / da la
periferìa del corp tel cher.
L sanch che passa te la arteries l’é ciarià de anidride carbonica / rich de
ossigen e sostanzes nutritives.
La venes les é più / manco elastiches che la arteries.
L sanch venous l’é rich de ossigen / anidride carbonica.
La gran zircolazion passa dal cher ai polmons / a duta la pèrts del corp.
Per mantegnir l’aparat zircolatorie san se cogn fèr vita regolèra / fèr vita a
l’averta / beiver café e sostanzes stimolantes / aer de forta emozions
/ fèr struscies / se tafièr / se fèr sù la bala.
Met adum coche carenea.
GLOBUI BIENC L’é la sòrt de sanch che à vigni persona.
GLOBUI
CHECEGN
L’é la pèrt lujia del sanch olache l’é ite la cugoles
checenes, la cugoles biences e la piastrines.
PLASM I se cruzia de menèr l’ossigen te dut l corp.
PIASTRINES I se cruzia de defener l’organism dai bateries che
pel ge esser de dan.
GROP DE SANCH Les fèsc apeèr l sanch.