1hi 45 min

Parc del Laberint d’Horta

L’aigua al Parc del Laberint d’HortaEl model de gestió de l’aigua com a exemple d’optimitzaciódels recursos naturals

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

La visita al Parc del Laberint d’Horta s’inclou en l’àmbit de l’Aigua ja que el disseny dels circuits d’aigua de les fonts i el model de gestió de l’aigua que es fa al parc constitueixen un exemple de sostenibilitat ambiental.

1

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Guia didàctica per al professorat

AIGUA

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

1r/2n

CICLE

EDUCACIÓSECUNDÀRIA

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

2

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

3

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

4

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

5

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Activitats prèviesa l’aula

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

6

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Activitats posteriors

a l’aula

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Per facilitar la lectura d’aquest dossier utilitzem el genèric alumne, professor i educador per referir-nos a alumne/a, professor/a i educador/a.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

Webgrafia

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

7

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

Webgrafia

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

8

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir un model de gestió sosteni-ble de l’aigua, que considera aquest recurs com un bé escàs i bàsic. L’activitat també permet a l’alumnat aprofundir en la relació de l’aigua amb el paisatge i la seva influència en la biodiversitat de l’entorn.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Disposa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a

l’art i la natura. · Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.

• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació i la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza gran part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatit-zat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres arbres marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses. La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer German Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn la descoberta i el gaudi dels espais on és present l’aigua al Parc del Laberint, espais de gran bellesa on l’aigua és un element important de la configuració del paisatge que ens envolta.

Plantegem la visita com un recorregut pel parc guiats per l’aigua, a través del qual l’alumnat ha de realitzar una investigació sobre el seu cicle, observant el circuit i analitzant algunes de les seves característiques.

Introduïm l’activitat amb una breu explicació sobre la història del parc. Proposem als alumnes que, durant el recorregut, vagin marcant en un mapa del parc tot el que observin que estigui relacionat amb el cicle de l’aigua dins d’aquest espai verd.

Posem molta atenció als llocs on l’aigua té més rellevància: cascades, rierols, basses, brolladors, fonts i el safareig. També observem els sistemes de reg de les zones verdes per on passegem. Si hem treballat l’activitat prèvia 1, els alumnes poden diferenciar més fàcilment els tipus de reg. Si no, l’educador els explicarà prèviament.

En una de les parades, prenem mostres d’aigua i, per grups, les analitzem i les comparem omplint una fitxa amb dades de transparència, color, olor, pH, i presència d’organismes i residus. A l’activitat prèvia 2 proposem realitzar una anàlisi de l’aigua de l’escola per poder establir una comparativa entre l’aigua del parc i la del vostre centre educatiu.

Les parades que farem durant la visita són les següents:

El jardí domèstic: observem les fonts i el tipus de reg per a les figures d’art topiari.

La gruta del Minotaure: veiem un petit estany on analitzem l’aigua.

El laberint: ens referim breument al paper de la mitologia dins del parc. Esmentem el mite del Minotaure, Teseu i Ariadna.

El safareig: situat a la part més alta del laberint, hi trobem el magatzem d’aigua que ve de la mina i recull l’aigua de pluja. Analitzem aquest sistema de captació d’aigua i parlem de la seva sostenibilitat.

El jardí romàntic: observem els canvis de vegetació i els relacionem amb els tipus de reg. Al final del recorregut, al costat del fals cementiri, trobem la bassa que recull l’aigua de tot el parc per bar cap a les zones superiors. En aquest punt tanquem el cicle de l’aigua dins del parc.

Al final fem una posada en comú per grups sobre la informació recollida en el mapa: la qualitat de l’aigua en les diverses zones, el recorregut de l’aigua dins el parc, de quina manera es consumeix, com es reutilitza i els sistemes de reg més eficients.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la idoneïtat de la gestió de l’aigua al parc i la necessitat de no malbaratar un recurs natural tan necessari, tot promovent els valors per a l’acció responsable de l’alumnat.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Aigua!

Per a una primera presa de contacte amb els sistemes de reg, proposem realitzar una investigació guiada per una senzilla fitxa en què apareixen quatre sistemes de reg diferents: reg per aspersió, reg per difusió, reg localitzat i reg amb mànega. Hi ha quatre columnes en què proporcionem informació sobre cada tipus de reg. En tots els casos, hi falta part de la informació, que els alumnes han de completar.

Després podem establir un debat sobre quin dels sistemes de reg és més eficient.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

La vida a l’aigua

Tot i que en teoria és inodora, incolora i insípida, l’aigua és diferent a cada lloc: el gust, el color, la presència de partícules de suspensió, de microorganismes o microalgues, etc. Tot depèn de com està tractada i en quines condicions s’emmagatzema. Proposem un primer acostament a aquesta anàlisi. Demanem als alumnes que portin a l’aula un pot amb una mostra d’aigua d’una font o estany i del mar i que la comparin amb l’aigua del centre educatiu. En una fitxa que afegim com a material complementari, l’alumnat ha d’omplir unes dades relacionades amb diverses característiques organolèptiques. Fem una posada en comú amb els resultats i reflexionem sobre el perquè de les diferències.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1

La gestió sostenible dels parcs

Durant la visita, hem comprovat la presència i la importància de l’aigua als parcs, ja sigui amb un ús ornamental o bé com a font de vida de tots els elements vegetals i animals. La gestió de l’aigua dins del Parc del Laberint d’Horta incorpora criteris de sostenibilitat. Quin són aquests criteris? Proposem realitzar una investigació per reforçar aquest tema i per conèixer quins altres criteris de sostenibilitat s’apliquen a la gestió dels Parcs i Jardins de Barcelona (pel que fa a la gestió i reutilització dels recursos naturals, la selecció d’espècies i la protecció fitosanitària).

Incorporem a la webgrafia un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona on trobareu aquesta informació en l’apartat de gestió mediambiental dels Espais Verds.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

El meu disseny de jardí sostenible

Després de les visites i les conclusions personals extretes dels models de gestió de l’aigua als parcs i jardins, els alumnes tenen prou criteri com per imaginar el seu propi jardí incorporant un circuit tancat d’aigua.

Amb aquesta activitat, proposem que l’alumnat dibuixi un disseny de jardí sostenible inspirat en el Parc del Laberint, on quedin representats amb icones els elements de sostenibilitat escollits i on aparegui un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

A l’apartat de webgrafia, hem referenciat diverses guies de jardineria sostenible que poden resul-tar útils per a la realització d’aquesta activitat.

Material de l’activitat posterior 2

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficientDocument elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposa criteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Aigua (Recull de recursos, núm. 2)Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Maleta de l’aiguaRecurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Webgrafia

9

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineriaQue marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

Materialde l’activitat

prèvia

1

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Aigua!

Nom del sistemade reg

Reg per aspersió

Reg perdifusió

Reg amb mànega

Aspersors

Gotes

Mànega

Aparellsque utilitza

Avantatgesi inconvenients

Imatge

Materialde l’activitat

prèvia

2

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

LLOC DE L’ANÀLISI

CONCLUSIONS: com és l’aigua del nostre institut?

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

La vida de l’aigua

COLOR MOSTRA

Incolora

Marró

Verd

Groc-vermell

Blanc-gris

Agua neta

Presència de materials en suspensió

Presència de microalgues

Substrat argilós o presència de substàncies químiques

Abocaments

OLOR MOSTRA

Inodora

Clor

Medicament

Fecal

Terrosa

Aigua neta

Desinfectada amb clor

Presència de productes químics

Abocament de clavegueres, purins

Terres argiloses en suspensió

ORGANISMES VIUS

Organismes animals

Organismes vegetals

RESIDUSSÒLIDS

Presència de residus sòlids

Materialde l’activitat

posterior

2

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Un disseny ben sostenibleAl Parc del Laberint, hem conegut un model de circuit d’aigua que fa un ús sostenible d’aquest recurs. Observa el plànol del parc i pensa quins elements presents al parc són més sostenibles tenint en compte les espècies vegetals emprades, el sistema de reg utilitzat i l’ús i aprofitament que s’hi fa de l’aigua.

Materialde l’activitat

posterior

2

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Un disseny ben sostenibleA continuació, dibuixa el disseny del teu propi jardí inspirant-te en el Parc del Laberint i incorpora un circuit d’aigua (es poden incorporar diversos elements: bassa, cascada, canal, pou, font, llac, sèquia, etc.).

Selecciona i representa amb icones els elements de sostenibilitat que tries pel teu disseny i afegeix els que creguis que falten per tal de fer-lo un exemple de sostenibilitat.

Espècies tropicals, plantes exòtiques i arbres al·lòctons

Arbres autòctons. Plantes aromàtiquesi espècies arbustives mediterrànies

Arbustos d’arttopiari. Encoixinat(cobrimentsuperficial)realitzat amb restesde jardineriatriturades

Flors ornamentals

Ús d’aiguapotable

Recirculaciód’aigua

Circuit lineald’aigua (fluxed’aiguaque entra i surt)

Aprofitamentd’aigua freàticapel sistemade reg

Fertilització amb compostosquímics

Fertilitzacióorgànica ambcompost

Ús de productesde síntesi química (plaguicides, herbicides,fungicides, etc)

Tractamentsbiològics deprevenciói control deplagues

Fertilització i gestió de plagues

Cicle de l’aiguaEspècies vegetalsSistema de reg

Reg automatitzat per degoteig

Reg localitzat per aspersió

Reg ambmànega

Sistemes de reg dotats de pluviòmetresi sensors d’humitat

01

02

03

04

05

06

Materialde l’activitat

posterior

2

L’aigua al Parc del Laberint d’Horta

Un disseny ben sostenible