l’ies virtual - xtec · 2009-03-11 · l’ies virtual.cat 2 resum. l'ies virtual.cat és un...
TRANSCRIPT
www. iesvirtual. cat Àngels Mustienes
Memòria de la Llicència
Àngels Mustienes [email protected]
Curs escolar (2005/2006)
Llicència de Creative Commons.
L’IES Virtual.cat
2
Resum.
L'IES Virtual.cat és un entorn virtual d’aprenentatge (EVA) que utilitza protocols de darrera generació en el tractament de bases de dades via web i al qual l’alumnat accedeix a través d’Internet, creat i dirigit per a la comunitat de l'IES Sant Just Desvern com a recurs per satisfer la diversitat i contribuir al coneixement d’aquest entorn.
La possibilitat d’adaptar el disseny dels dispositius d'ensenyament aprenentatge és un dels beneficis que ha generat la incorporació de les TIC a l'educació. Oferir múltiples representacions amb significat ens ha permès donar accés a estudiants amb capacitats diferents i brindar la informació de diferents maneres, adaptantla a les habilitats i estils d’aprenentatge de cada usuari/ària .
En l’educació virtual, el paper de la comunicació és molt important, sempre que s’entengui com a "comunicació didàctica", és a dir, acte programat i intencionat que suposa la possibilitat de negociació, consens, diàleg, intercanvi, socialització, retroalimentació i construcció conjunta de coneixements i experiències. La utilització de les noves eines de comunicació, tant sincròniques com asincròniques, ens ha dut a noves estructures comunicatives, i el que és més important, a crear noves possibilitats per a la comunicació i per a la interacció didàctica, i ha potenciat noves modalitats de participació com la de l'aprenentatge col∙laboratiu.
En aquesta línia hem creat L'IES Virtual.cat, obert a tota la nostra comunitat educativa, i a l'entorn que ens envolta.
L'IES Virtual.cat s'ha creat sobre la plataforma Moodle, programari lliure, innovador i potent entorn de formació en línia, amb una gran comunitat al seu darrere que avala un molt bon suport tècnic, de discussió i de desenvolupament.
Paraules clau.
Moodle, EVA (Entorns Virtuals d’Aprenentatge), Objectes d’Aprenentatge, Constructivisme d’orientació sociocultural, Blended Learning (aprenentatge barrejat), ús didàctic de les TIC.
L’IES Virtual.cat
3
ÍNDEX
0. RESUM I PARAULES CLAU 2
1. PRESENTACIÓ DEL TEMA
1.1. Introducció 5
1.2.Objectius 6
1.3.Activitats i Recursos 7
1.4.Valoració de l’experiència 7
2. MARC TEÒRIC
2.1.Relacions entre la Tecnologia i l’Educació 8
2.2.Les TIC per a la creació de xarxes d’aprenentatge col∙laboratiu 10
3. L’IES VIRTUAL.CAT
3.1.La pàgina d’inici 12
3.2.Els tipus d’usuari/ària 13
3.3.La interfície 14
3.4.Els Blocs: Suggeriments metodològics 16
3.5.Els mòduls
3.5.1. Mòduls de Comunicació 19
3.5.2. Mòduls d’Activitats 20
3.5.3. Mòduls Col∙laboratius 20
3.6.Suggeriments metodològics dels mòduls
3.6.1. Fòrum 21
3.6.2. Glossari 25
3.6.3. Consulta 26
3.6.4. Tasca 27
L’IES Virtual.cat
4
3.6.5. Recurs 28
3.6.6. Wiki 29
3.6.7. Qüestionari 30
3.6.8. Lliçó 31
3.6.9. Taller 32
3.6.10. Xat 33
4. CURSOS DISPONIBLES A L’IES VIRTUAL.CAT
4.1.Cursos Generals de Centre 34
4.2.Cursos específics dels Seminaris 34
4.3.Cursos de Formació Permanent 35
5. CONCLUSIONS
5.1.Una visió general del nou panorama educatiu 36
5.2.El repte 37
5.3.Avantatges i inconvenients amb què s’ha trobat
5.3.1. l’alumnat 38
5.3.2. el professorat 38
6. BIBLIOGRAFIA 39 .
L’IES Virtual.cat
5
1. Presentació del Tema
1.1 Introducció
Les TIC han creat profundes implicacions en el caràcter i l’organització de tot l’entorn educatiu, perquè canvien la pràctica escolar existent, i ofereixen noves oportunitats per desenvolupar les capacitats de:
§ comunicació, § anàlisi, § resolució de problemes § gestió i § recuperació de la informació
És a dir, la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida.
A l’educació virtual, el paper de la comunicació és molt important, sempre que s’entengui com a “comunicació didàctica”, que és l'acte intencionat i programat, que suposa la possibilitat de:
§ negociació § consens § diàleg § intercanvi § socialització § retroalimentació i § construcció conjunta de coneixements i experiències
La utilització de les noves eines de comunicació, tant sincròniques com asincròniques, ens porta a noves estructures comunicatives, i el que és més important:
§ Crea noves possibilitats per a la comunicació i la interacció didàctica
§ Potencia noves modalitats de participació com la de l’aprenentatge col∙laboratiu.
L’IES Virtual.cat
6
1.2 Objectius
Estan basats en tres eixos: El professorat, l’alumnat i la Comunitat Educativa.
El Professorat disposa de: § Formació contínua § Comunicació individualitzada amb l’alumnat § Espai de coneixements compartits
L’alumnat aconsegueix: § Accés al seu nivell de continguts (Diversitats) § Utilització de les Eines TIC en el currículum § Ús de la comunicació per a compartir coneixements
La Comunitat Educativa s’aprofita de: § L’ús de les eines TIC per a minimitzar la bretxa digital § L’acostament dels diversos col.lectius educatius § L’accés de les famílies als continguts curriculars
ALUMNAT
COMUNITAT EDUCATIVA
PROFESSORAT
Formació contínua
Ús de la comunicació per a compartir coneixements
Espai de coneixements compartits
Accés al seu nivell de continguts (diversitats)
Comunicació individualitzada amb
l’alumnat
Utilització de les TIC en el currículum
Ús de les eines TIC per a minimitzar la bretxa digital
genealògica Acostament dels diversos col∙lectius
educatius
Accés de les famílies als continguts curriculars de
l’alumnat
L’IES Virtual.cat
7
Per a professors/es Per a les famílies Per als alumnes
Per a tota la Comunitat Educativa
Tutoria de l 'ESO i Batxi llerat Crèdits Variables Crèdits Comuns Crèdits de Síntesi Treballs de Recerca
1.3 Activitats i Recursos
1.4 Valoració de l’Experiència
Aquest espai està donant suport a totes les activitats virtuals del centre i s'ha convertit en el canal vehicular dels cursos i recursos digitals adreçats a tota la nostra comunitat educativa.
Trets positius
§ Facilitat de desenvolupament i utilització § Revisió dels materials utilitzats § Ús de la comunicació educativa com a fet avaluable § Potenciació de l'autoavaluació
Trets en fase d'anàlisi
§ Adaptació dels objectius i materials al nou entorn § Temps d'implicació del professorat § Formació constant § Valoració de la capacitat intuïtiva de cada alumne/a vers l'entorn digital
L’IES Virtual.cat
8
2. Marc teòric
2.1 Relacions entre la Tecnologia i l’Educació
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació han revolucionat la nostra forma de fer. El món de la indústria i els serveis han experimentat una total reorganització, la qual cosa els ha creat un gran trasbals mentre durava el període de transició.
També en l’àmbit de l’educació, les TIC han creat profundes implicacions en el caràcter i l’organització de tot l’entorn educatiu, perquè canvien la pràctica escolar existent, i ofereixen noves oportunitats per a desenvolupar les capacitats de comunicació, anàlisi, resolució de problemes, gestió i recuperació de la informació, és a dir, la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida.
Són moltes les veus que parlen de l’Acció Docent en Entorns Virtuals. Moltes organitzacions educatives avancen cap a la complementarietat del clàssic entorn educatiu – l’aula o el campus universitari amb les tasques en un nou marc referencial que s’anomena Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA), una aplicació informàtica dissenyada per a facilitar la comunicació entre els participants en un procés educatiu, sigui aquest totalment a distància, presencial o d’una naturalesa mixta, que combini ambdues modalitats en diverses proporcions.
Es tracta, doncs, d’un mitjà nou que demana el desenvolupament de noves estratègies. Les dinàmiques docents del marc relacional síncron “ presencial” són diferents a les del marc relacional asíncron “ virtual” .
Segons un estudi dut a terme pel Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I de Castelló, l’ensenyament i l’aprenentatge són, potser, alguns dels àmbits en els quals menys s’han materialitzat fins ara, les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Nogensmenys, l’informe exposa que l’esforç que suposa la introducció d’un EVA en un centre pot estar suficientment justificat pels avantatges i potencialitats que ofereix, relacionats sempre amb la millora de la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge:
• [...] Augmenta la qualitat i quantitat dels materials i recursos d’aprenentatge, propis i aliens, i facilita el seu accés als estudiants.
• Incrementa les possibilitats de comunicació didàctica entre els professors/es i els estudiants, i entre els mateixos estudiants.
• Augmenta la flexibilitat i varietat de les activitats didàctiques que formen el nucli del currículum.
• Contribueix a la formació dels estudiants en habilitats instrumentals i metacognitives (“aprendre a aprendre”, planificació de l’aprenentatge propi, autoavaluació, etc).
• Flexibilitza el “temps d’estudi” a fi d’adaptarse a les necessitats i possibilitats dels estudiants, [...]
Però com diu molt bé aquest informe, l’adopció d’un EVA no garanteix, per sí mateix, la millora de la qualitat de l’ensenyament:
L’IES Virtual.cat
9
[...] A la disponibilitat dels recursos tecnològics, cal afegirhi plans de desenvolupament professional del professorat en estratègies didàctiques i tecnologies de la informació, mesures de suport a la innovació educativa i a la generalització de bones pràctiques, estímuls a la producció i distribució de materials formatius de qualitat, plans per a promoure l’augment de la qualitat i quantitat de la comunicació entre professors/es i estudiants en la funció tutorial, etc. [...]
I això ens porta a la recerca de nous models per tal d’optimitzar els esforços que comporta l’adaptació dels professionals de l’educació.
La tecnologia posa, doncs, en mans de l'alumnat les pautes del seu aprenentatge, permetentli gestionar el seu propi espaitemps.
Segons Rafael Casado (maig 2001), la classificació dels models teconògics adaptats als entorns educatius segueix aquest esquema:
Tecnologies col.laboratives
Tecnologies interactives
Tecnologies tr asnmisives
Canvi model mental
Adquisició d’habilitats
Transferència d’informació
Centrada en el professorat
Centrada en l’alumnat
Centrada en la col.laboració i el grup
L’IES Virtual.cat
10
2.2 Creació de xarxes d’aprenentatge col∙laboratiu
Un escenari adequat permetrà a l’alumnat l’accés a recursos educatius adients a les seves necessitats, entenent com a recursos no solament els elements definits prèviament, sinó també el coneixement adquirit mitjançant la comunicació i la interacció en un marc adequat amb altres alumnes, professors/es i experts.
És en aquesta línia que el disseny i la implantació de models de seguiment, models d'estat d'activitat i models de medició de l'impacte de la formació, permetran al centre mantenir i gestionar la qualitat formativa. La implantació dels entorns virtuals de treball col∙laboratiu permeten al grup de treball gestionar la interacció productiva des dels principis de participació col∙laborativa, i ajuden a millorar de forma significativa els seus resultats.
Les característiques de les plataformes virtuals de treball en grup s’orienten, de forma específica, a facilitar l’organització de grups de treball, incrementar la col∙laboració i promoure l'intercanvi d'informació. La seva naturalesa virtual escapa, de forma intrínseca, a les limitacions espaitemps.
El principal objectiu per a qualsevol modalitat educativa és que l’estudiant/usuari aprengui. Per a aconseguir l’aprenentatge és necessari el marc d’una teoria sobre l’aprenentatge i d’estratègies didàctiques que s’ajustin als objectius acadèmics que es pretenen, a l’espai virtual, als recursos i característiques de l’alumne/a i el docent (Marquès Graells, 20022004)
La possibilitat d’adaptar el disseny dels dispositius d’ensenyament aprenentatge és un dels beneficis que generalment es fa palès quan es parla d’incorporació de les TIC a l’educació. Oferir múltiples representacions amb significat permet donar accés a estudiants amb capacitats diferents i brindar la informació de diferents maneres, adaptantla a les habilitats i estils d’aprenentatge de cada alumne/a.
A l’educació virtual, el paper de la comunicació és molt important, sempre que s’entengui com a “comunicació didàctica”, acte intencionat i programat, que suposa la possibilitat de negociació, consens, diàleg, intercanvi, socialització, retroalimentació i construcció conjunta de coneixements i experiències.
La utilització de les noves eines de comunicació, tant sincròniques com asincròniques, ens porta a noves estructures comunicatives, i el que és més important, crea noves possibilitats per a la comunicació i la interacció didàctica i potencia noves modalitats de participació com la del l’aprenentatge col∙laboratiu.
Però, la simple interacció amb la informació no produeix coneixement. Es necessiten estratègies concretes per a aquest aprenentatge en particular. Una de les errades més significatives que s’estan fent en l’aplicació de les noves tecnologies és la d’aplicar sobre elles metodologies i estratègies
L’IES Virtual.cat
11
pensades per a altres contextos, amb la qual cosa, a més de no modificar res, s’impedeix i s’obvien les possibilitats que poden tenir les TIC per a crear entorns diferenciats per a l’aprenentatge (Cabero 2004).
No hi ha una única forma de desenvolupar una estratègia d’aprenentatge, sinó que, al contrari, les seves aplicacions són molt variades. L’aprenentatge col∙laboratiu pot donarse sense la necessitat d’utilitzar les tecnologies. Però, amb elles es poden aconseguir objectius com:
1. Crear una interdependència positiva entre el membres del grup perquè cadascú se senti responsable del treball de tothom
2. Desenvolupar competències de relació, com la confiança mútua, la comunicació eficaç, la gestió de conflictes, la presa de decisions
3. Millorar els resultats acadèmics 4. Avaluar de manera adequada el grup i cadascun dels seus membres 5. Donar solució a problemes de falta de motivació
Nogensmenys, l’enfocament pedagògic ha de primar per sobre del tecnològic. Una combinació adequada entre les tres tecnologies, la de transmissió, la interactiva i la col∙laborativa, en funció de les necessitats dels diferents protagonistes del procés d’ensenyamentaprenentatge, permet treballar d’una forma molt més eficaç.
Les TIC són un catalitzador de canvi, però no determinen per elles mateixes la direcció del canvi. De fet, tant poden recolzar i conservar els mètodes tradicionals, com ser un mitjà o un recolzament per transformar els mètodes pedagògics i l’organització de l’aprenentatge.
L’IES Virtual.cat
12
3. L’IES VIRTUAL.cat
3.1 Pàgina Inicial
Per accedir a la plataforma eLearning, el/la visitant té dues adreces, el web institucional de l’IES Sant Just Desvern, i l’accés directe a l'IES Virtual.cat.
Totes dues adreces són entorns gràfics agradables, fàcils i intuïtius en el seu funcionament, i brinden tota la informació necessària per orientar l’usuari/ària.
Disposa de dos tipus de cursos, uns oberts a tota la comunitat educativa, als quals es pot inscriure lliurement tothom que ho desitgi només demanant confirmació a l’administració, i altres adreçats al nostre alumnat, la inscripció dels quals es fa des del centre.
Tot i que un curs no estigui obert al públic no vol dir que no es pugui visitar. Alguns cursos permeten l’accés a visitants, no usuaris, que poden veure el seu contingut, però no participar de les activitats. Aquest recurs ens ha estat de molta utilitat en cursos com els de “Tutories”, ja que ha donat pas a la participació de les famílies.
L’IES Virtual dóna accés a través d’un usuari i una contrasenya a la pàgina principal. Un cop dintre, l’usuari/ària troba totes les eines necessàries per desenvolupar la seva feina. Com que la plataforma compta amb un suport multilingüe, permet l’accés dels seus usuaris a diferents llengües.
L’IES Virtual.cat
13
3.2 Tipus d’usuaris
Hi ha 4 tipus d’usuaris/àries:
Visitant:
Pot navegar lliurement pels continguts públics de l’IES Virtual, com poden ser les notícies, els fòrums públics i els cursos oberts o que permeten accés a visitants. Però no poden seguir cap curs, ni poden intervenir en cap activitat.
Alumnat:
Una vegada feta la inscripció, l’alumnat pot accedir a la seva àrea personal, on troba la informació del curs o cursos en què està inscrit, així com les qualificacions. En qualsevol moment pot conèixer la seva evolució mitjançant gràfiques que fan el seu seguiment estadístic.
La comunicació entre professorat i alumnat, i/o entre alumnat, es fa via webmail i fòrums de discussió en cada un dels cursos, i/o fòrums generals. No hi ha limitació de missatges, la qual cosa potencia la sensació de comunitat educativa.
També existeix la possibilitat de fer classes en temps real via xat, cosa que facilita la solució de problemes i/o dubtes en temps real.
Així doncs, en tot moment, l’alumnat disposa d’una biblioteca de recursos de consulta associats al temari a què es refereix el curs, i hi pot accedir lliurement fora d’hores presencials.
Professorat:
És la persona que té un control total sobre l’estructura, contingut i metodologia del curs. Realitza el seguiment de l’alumne/a, personalitzant en tot moment la seva atenció mitjançant una comunicació permanent amb ell/a.
Accés visitant
L’IES Virtual.cat
14
Disposa de la seva pròpia àrea de treball, on crea i edita els continguts, i els dóna la ubicació adequada per secció o categoria.
Pot maquetar la informació i els continguts sense la necessitat d’eines externes ni de grans coneixements informàtics, ja que disposa d’una eina integrada en la plataforma per al seu disseny, mantenint control total sobre la seva forma mitjançant un complet editor HTML que permet l’opció de copiar enganxar des de qualsevol tractament de textos, expositor de diapositives, full de càlcul, applets, etc., així com la possibilitat d’adjuntar recursos de qualsevol tipus, ja sigui vídeo, àudio, imatges, fitxers, etc.
El professorat crea els qüestionaris associats a cada tema, així com les proves finals, i marca els paràmetres de correcció.
Administrador/a:
És la persona que té el control absolut sobre el lloc. Publica les notícies i novetats de la pàgina d’inici, activa la publicació dels cursos, gestiona l’alta de professors/es i alumnes, actualitza els blocs i el mòduls, i fa tota la tasca de manteniment i còpies de seguretat.
3.3 La interfície
Un cop dins del curs, es poden veure 5 zones ben definides:
§ La Capçalera. Està a la part superior, conté el logo de l'IES Virtual.cat, el nom del curs o matèria i la informació de registre
L’enllaç ‘sortir’ permet anul∙lar el registre de la sessió a l’IES Virtual.
La línia de navegació que hi ha en la capçalera ens mostra on estem ubicats dins del curs
L’IES Virtual.cat
15
Clicant sobre qualsevol element podem moure’ns cap endavant o cap endarrere.
A l’esquerra i a la dreta hi ha els diferents blocs. Si s’activa l’opció ‘activa edició’ que hi ha a la part superior dreta es poden moure de columna. El bloc ‘Blocs’ permet activar i/o desactivar els blocs que es desitgi. En els blocs apareixen llistes que relacionen tots els recursos i activitats disponibles en el curs. Clicant sobre els enllaços es pot saltar directament d’una pàgina a una altra sense haver de navegar pels hipervincles intermedis.
§ Columna Esquerra.
Conté els plafons que permeten accedir a Informació del curs, i funcions i accions generals de Moodle. El plafó d’Administració és diferent per a professors/es i alumnes. Si s’hi accedeix com a professor/a, aquest plafó conté una sèrie d’enllaços a funcions específiques pròpies i reservades al professor/a.
§ Columna dreta.
Conté plafons relacionats amb l’organització temporal del curs. Són editables pel professor/a.
§ Columna central.
Conté els elements propis de cada curs: vincles als continguts i materials textuals del curs, les diferents activitats didàctiques, etc.
Aquí apareixeran una sèrie d’enllaços de text identificats per icones que ens permetran accedir a cada un dels elements didàctics disposats pel professor/a: recursos textuals, mòduls d’activitats, mòduls de comunicació, etc.
L’IES Virtual.cat
16
§ Peu de pàgina.
Ens informa de la nostra identitat actual i permet anul∙lar el registre (vincle ‘sortir’), o bé tornar a la pàgina principal des de qualsevol subapartat del curs (vincle ‘pàgina Principal’)
3.4 Els Blocs: Suggeriments metodològics
Són els menús laterals a dreta i esquerra que gestionen el web, independentment del tipus d’usuari. Cadascun d’ells té una visió diferent segons els permisos que tenen els blocs.
A part de la funció de gestionar, hi ha blocs que poden tenir altres funcions metodològiques. En aquest sentit, el quadre següent, ja comentat per Jesús Martín, suggereix algunes d’aquestes funcions.
Els blocs laterals
Amb l’edició activada es poden afegir blocs al curs, que ens ajudaran a donar més informació als usuaris. Només s’ha de clicar a sobre de qualsevol bloc i aquest nou bloc s’hi instal∙larà automàticament. Es poden desplaçar de dreta a esquerra i de dalt a baix clicant sobre les fletxes de moviment.
Per què/Per a què utilitzarlos Activitats a fer:
Missatges
§ És un canal privat de comunicació ideal i habitual de consulta i/o col•laboració entre alumnes i amb el professors/es.
§ Pot indicar l’evolució, la progressió o sol•licitud de requisits per part dels alumnes, perquè es registren a l’historial.
§ Amb l’objecte de reflectir el procés de col∙laboració entre pares, podem sol∙licitar als alumnes que copiïn i enganxin els continguts del seu historial de missatges a una tasca de text en línia.
L’IES Virtual.cat
17
Canals RSS Remots
§ Permet mantenirnos actualitzats en les notícies que ens interessin.
§ Afavoreix el tractament de les novetats i afegeix dinamisme als cursos. Evita la monotonia ja que serveix per actualitzar exercicis o feines proposades.
§ Convidar l’alumne/a a resumir alguna noticia d’actualitat que mostri el canal RSS.
Entrada aleatòria al Glossari
§ Presenta a l’accés a la pàgina principal del curs algun concepte clau o frase cèlebre de forma senzilla.
§ Afavoreix la participació activa de l’alumnat en els glossaris perquè poden afegir conceptes o comentaris que després podran ser vistos per tothom.
§ Es pot anar redirigint el bloc al glossari corresponent del tema o trimestre.
Resultat del Qüestionari
§ Permet presentar públicament un llistat dels alumnes que han obtingut el millor resultat en algun qüestionari, en la pàgina principal del curs. § Afavoreix la participació de l’alumnat en la realització de qüestionaris opcionals.
§ No és bo utilitzarlos en qüestionaris formals o d’aprenentatge per raons de privacitat i respecte a la progressió individual de l’alumnat. També es pot utilitzar de forma que només sigui visible per al professorat.
§ Es pot anar canviant el bloc de Resultat del qüestionari segons el tema que s’estigui realitzant.
Usuaris en línia
§ Crea una comunitat virtual en els cursos a distància.
§ Propicia la comunicació en temps real entre els usuaris del mateix lloc o curs.
§ Si es posa el cursor sobre el nom d’algun usuari ens mostra el temps des dels seu darrer accés.
§ Podrem enviar un missatge privat a aquesta persona fent un clic en la icona de la carta, al costat del nom. Els missatges resten enregistrats i poden utilitzarse per avaluar.
L’IES Virtual.cat
18
Calendari
§ Dóna informació clara sobre les dates límit per fer o lliurar les activitats.
§ Afavoreix la difusió d’activitats externes (per exemple: agenda cultural, exposicions, conferències, etc).
§ Hi ha quatre àmbits d’interès per a afegir a les dates: el lloc (tots els cursos), el curs, el grup o l’usuari.
L’IES Virtual.cat
19
3.5 Els mòduls
La plataforma Moodle disposa de quatre tipus de mòduls o elements lògics amb els quals construir un Aprenentatge Virtual.
3.5.1 Mòduls de comunicació:
Permeten que els alumnes puguin parlar amb el professor/a, fer preguntes, plantejar dubtes i, el que és més important, que es puguin comunicar entre ells i construir la seva pròpia comunitat d'aprenentatge.
Els mòduls són:
Ø Correu electrònic
Ø Missatgeria
Ø Consultes: Quan el formador vol conèixer l'opinió del grup sobre algun tema concret pot proposar una votació. Les votacions es fan d'una manera molt senzilla, amb una consulta que ens obre una pàgina amb una pregunta i una sèrie d'opcions de les quals se n’haurà de triar una. Aquesta activitat no és avaluable.
Ø Enquestes: Moodle conté diverses enquestes ja elaborades que poden ser utilitzades pel formador per conèixer el punt de vista dels alumnes o per ajudarlos a reflexionar sobre la pràctica educativa i l'evolució del propi aprenentatge.
Ø Xat: És una eina per a la comunicació sincrònica, és a dir, cal que tots els participants estiguin dins l'entorn alhora. Llavors poden generar debats en els quals discutir en temps real temes específics. Els xats són més dinàmics que els fòrums i resulten molt útils per a discussions sobre un tema molt concret quan calgui arribar a una conclusió o decisió de manera ràpida. Una de les coses que cal tenir present és que cal organitzar la participació en el xat per tal de mantenir una conversa útil. Segons la configuració de la sala, el sistema conservarà un registre de les converses per a futures revisions.
L’IES Virtual.cat
20
3.5.2 Mòduls de materials:
Són els elements, recursos, activitats que tenen com a funció transmetre informació. El professorat és l’emissor únic. L’alumnat és el receptor, Són tot tipus de textos, llibres, apunts, presentacions en diapositives, enllaços a pàgines Web externes... pensats perquè els estudiants els llegeixin i els estudiïn.
Els mòduls són:
Ø Recursos:
Pàgina de text, Pàgina Web: tenen enllaços actius a la pàgina que conté la informació i que pot estar carregada al servidor o bé, en el cas de les pàgines web, tractarse d'una pàgina externa. Segons com l'hagi configurat l'administrador del curs, s'obriran a la mateixa finestra o en una nova finestra del navegador.
Enllaç a arxiu o Web
Directori: permet accedir als diversos arxius seleccionats que conté.
Etiqueta: presenta informació en forma de text o d'imatges a la pàgina central del curs. No té enllaços actius.
Ø Llibre: Està pensat específicament per a contenir recursos textuals com el llibre tradicional. Presenta un índex i només té dos nivells de profunditat.
3.5.3 Mòduls d'activitats:
Són la part activa i col∙laborativa on l'alumne/a ha de ‘fer quelcom’ més enllà de llegir un text. Lliçons, resolució de problemes proposats, redacció de treballs, creació d'imatges, webquets, poden ser exemples d'activitats realitzables a Moodle.
Els mòduls són:
Ø Lliçó: consta de diverses pàgines que combinen presentació d'informació amb preguntes. En respondre les preguntes anem avançant al llarg de la lliçó. Es tracta d'una activitat avaluable.
L’IES Virtual.cat
21
Ø Qüestionari: són activitats que es poden avaluar. El formador haurà dissenyat una sèrie de preguntes que poden tenir diferents formats de resposta: veritat/fals, opció múltiple, resposta curta o associació de termes.
Ø Tasca: és, bàsicament, un missatge en el qual el formador ens assigna un treball a realitzar. Aquest treball pot ser molt variat i sovint consisteix a elaborar un document i pujarlo al servidor. És una activitat que es pot avaluar.
Ø Glossari: conté una descripció de termes organitzats alfabèticament. Un glossari és un recurs, però també pot ser una activitat d'aprenentatge si el formador proposa que sigui generat al llarg del curs pels mateixos estudiants.
3.5.3 Mòduls col∙laboratius:
Permeten que els alumnes puguin parlar amb el professor/a, fer preguntes, plantejar dubtes. i el que és més important, que es puguin comunicar entre ells, de forma asincrònica, i construir la seva pròpia comunitat d'aprenentatge.
Els mòduls són:
Ø Fòrum: són espais per a la construcció conjunta d'aprenentatges en els quals es desenvolupen molts debats sobre diferents temes. Es pot avaluar la participació de cada estudiant. Són eines per a la comunicació asincrònica; és a dir, els missatges queden al servidor i cada estudiant els pot llegir (i respondre) quan es connecta. Si un estudiant està subscrit a un fòrum, rebrà tots els missatges nous al seu correu particular. Hi ha diverses modalitats de fòrums: segons com l’hagi configurat l'administrador del curs, hi haurà fòrums amb un únic tema de debat o amb diversos temes, fòrums en els quals els estudiants poden obrir temes o no, etc.
Ø Taller: És una activitat per a a desenvolupar treballs en grup. Permet als participants diferents formes d’avaluar els projectes de la resta.
Ø Wiki: és un tipus especial de pàgina web que es modificable pels usuaris. Això permet que creixi i s’actualitzi per una comunitat d’autors/es: tots els usuaris.
L’IES Virtual.cat
22
El curs virtual no és més que una col∙lecció d'aquests elements, definida i estructurada pel professor/a que explica la matèria, recollida en una sèrie de pàgines Web que l'alumne/a pot visitar per llegir els textos o realitzar les activitats a través de la xarxa.
Això no vol dir que tots els materials d'una assignatura han de ser de tipus informàtic. Moltes organitzacions educatives avancen cap a la complementarietat del clàssic entorn educatiu l’aula amb les tasques en un nou marc referencial, Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA), una aplicació informàtica dissenyada per facilitar la comunicació entre els participants en un procés educatiu, sigui aquest totalment a distància, presencial o d’una naturalesa mixta, que combini ambdues modalitats en diverses proporcions.
3.6 Suggeriments metodològics dels recursos i activitats més utilitzats
3.6.1 Fòrum
a) Per a què utilitzar els fòrums
Ø Ensenyar a argumentar, habilitat cognitiva de nivell superior Ø Exercitar el pensament crític i creatiu Ø Educar el respecte a l’opinió d’altri Ø Donar rols de coprofessors, i coalumnes a tots els usuaris/àries Ø Disposar d’una relació asincrònica entre els participants Ø Respondre una sola vegada als mateixos dubtes
b) Per què utilitzar els fòrums
Ø Obliga l’alumnat a escriure i ordenar el seu pensament Ø Permet un tractament reflexiu de les consultes Ø És un canal de comunicació que es basa en la confrontació
d’idees per consensuar la idea millor, fet que potencia la interacció entre alumnat i professorat
c) Suggeriments
Ø Abans de crear un fòrum, s’ha de definir per a quina tasca es crea, i si està integrat als objectius del curs
Ø El professorat ha d’intervenir per assegurar l’avanç de l'argumentació
Ø Es pot valorar la participació utilitzant els paràmetres dels quals disposa la configuració del fòrum
Ø És bo distingir entre fòrum social, destinat a conèixer millor, fòrum tècnic, per a respondre dubtes de funcionament o d’eines, i fòrum de continguts, específic de la matèria en qüestió.
Ø Com a suport de l’hàbit lector i partint d'un llibre o article es poden proposar debats sobre qüestions variades
L’IES Virtual.cat
23
Fòrum de Novetats
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet utilitzarlo a mode de taulell d’anuncis digital: només el professorat el pot publicar.
§ Permet avisar tothom mitjançant el correu electrònic.
§ Han de ser anuncis d’interès per a tots/es els participants del curs.
§ Millor no permetre el debat.
Fòrum en què cada usuari inicia un únic debat
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet abordar el tema proposat des de la perspectiva individual de cada alumne/a.
§ Permet la simulació d’un portafoli, és a dir, una selecció de treballs de l’alumnat realitzada amb criteris de qualitat i amb la finalitat de documentar les capacitats adquirides i el seu progrés.
§ Proposta per crear un portafoli: Crear un fòrum en què cada persona inicia un debat qualificable només pel professorat. En cas que no es desitgi que sigui públic, es poden crear tants grups com alumnes i fer el fòrumportafoli per a grups separats. Millor no limitar la mesura dels arxius pujats.
Fòrum Estàndard d'ús general
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Fòrum obert on qualsevol pot començar un tema de debat.
§ Fòrum social, de presentació, per a solucionar dubtes tècnics.
§ Es poden presentar preguntes obertes i no permetre als alumnes crear nous temes i només respondre.
§ Tenim l’opció de qualificar les respostes.
Fòrum de Debat Senzill
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet treballar un únic tema proposat mitjançant un intercanvi d’idees.
§ Serveix com a resum d’algun treball o avaluació pública.
§ Permetre que l'alumnat avaluï les aportacions del grup.
§ En un principi millor utilitzar una escala de qualificació qualitativa que quantitativa.
L’IES Virtual.cat
24
Fòrum de Professorat
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet la funció d’un taulell d’anuncis digital que només pot veure el professorat
§ Es pot afegir una activitat oculta, per als alumnes, en el curs i demanar a la resta del professorat que l’explorin i en donin la seva opinió
L’IES Virtual.cat
25
3.6.2 Glossari
a) Per què utilitzar el glossari
Ø La riquesa de vocabulari normalment va associada a la riquesa de pensament.
Ø No sempre l’alumnat està acostumat a utilitzar els termes i conceptes del professorat
Ø Definir és una capacitat cognitiva que s’ha de treballar segons el nivell de l’alumnat.
Ø Permet estalviar treball i temps si s’orienta com a tasca compartida.
Ø Permet ampliar i reduir constantment les entrades Ø Es poden importar i exportar glossaris entre cursos i professorat
b) Suggerències
Ø Fer glossaris col∙laboratius, entre l’alumnat i el professorat. Es poden assignar termes a cada alumne/a. Es pot distribuir responsabilitats: correcció, direcció, edició, etc...
Ø Utilitzar imatges, com si d’un diccionari il∙lustrat es tractés, per a donar més força al contingut.
Ø Valorar les aportacions que es facin .
Glossari definit pel professorat
Per què Utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet presentar conceptes clau del curs. Poden ser comentats per l’alumnat
§ Disposar d’un accés fàcil als conceptes clau mitjançant enllaços
§ Es pot incloure en el glossari principal del curs les aportacions de l’alumnat
Glossari elaborat per l’alumnat
Per què Utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet experimentar una eina col.laborativa que ajuda en el desenvolupament (procés) i és referència de consulta (producte final)
§ Incloure un glossari permet la qualificació de tothom. Valoracions: Nombre d’aportacions Aportacions que superen la revisió Aportacions públiques, Aportacions exportades al principal
L’IES Virtual.cat
26
3.6.3 Consultes
a) Per què utilitzar la consulta
Ø Ens permet copsar l’opinió de l’alumnat de forma ràpida i senzilla Ø Pot ser un canal de comunicació "neutre" per conèixer
posicionaments Ø Permet veure els resultats de la consulta de forma intuïtiva
(diagrama) Ø Pot ser anònima o tenir l’opció de saber qui ha votat Ø Es poden descarregar els resultats en format .txt o .xls i fer
gràfiques Ø Estalvia temps i paper en fer consultes
b) Suggeriments
Ø Conèixer l’opinió de l’alumnat abans de prendre decisions Ø Mètode de comprovació de coneixements Ø Conèixer el grau de satisfacció d’alguna activitat, etc. Ø Es pot seleccionar que vegin qui ha contestat què per crear
fòrums de debat
Consulta amb resultat públic
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet la formació de grups per afinitat.
§ Difondre l’opinió o postura dels usuaris.
§ Es pot limitar el nombre màxim de respostes.
Consulta amb resultat anònim
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet que l’alumnat conegui la seva posició vers la resta de grup.
§ Potencia la participació en ser anònimes.
§ El professorat, si ho vol, pot veure els resultats de la consulta i els autors des de l’opció “Visualitza # respostes.”
§ S’hi pot incloure consultes sobre “fets” (resultats acadèmics) perquè serveixin de referència al grup.
§ S’ha d’especificar a l’alumnat que els resultats resten anònims per al grup, llevat del professorat.
Consulta que permet actualitzarse sempre
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet conèixer l’estat actual de l’alumnat i l’evolució del grup respecte al tema tractat.
§ Propicia la participació quotidiana en les consultes.
§ Aplicarles per conèixer el grau d’interès, satisfacció o esforç de les darreres activitats.
L’IES Virtual.cat
27
3.6.4 Tasques
Tasca de pujar un arxiu
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet portar el control de l’alumnat.
§ Ens permet reforçar aprenentatges i aplicar els conceptes apresos.
§ És un indicador de la responsabilitat de l’alumnat, ja que han de donar una resposta en un termini determinat.
§ Els treballs de descàrrega d’informació és el recurs més utilitzat. Però l’alumnat pot lliurar presentació, fer una fotografia digital d’un objecte o projecte i enviarla per a la seva avaluació
Tasca: Activitat no en Línia
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet que l'alumnat faci una activitat en format nodigital.
§ Interessant si es vol puntuar aquesta activitat dins del conjunt del curs i posar comentaris.
§ Té sentit quan es vol portar des del curs el registre de totes les activitats i notes.
§ Avantatges: el curs ens fa les ponderacions i les mitjanes de la nota i l’alumnat ho pot consultar.
Tasca de text en línia (Diaris)
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Com a quadern electrònic de classe en el qual es pot registrar l’evolució de l’aprenentatge. Treball de reflexió sobre el contingut abans, durant i/o després del tema.
§ Per crear un canal més de comunicació alumnatprofessorat..
§ Han d’estar integrats dins els objectius del curs. S’ha d’explicar molt bé a l'alumnat què és un diari i quina és la seva avaluació: ortografia, extensió, raonament, contingut, etc
§ Els comentaris de retroalimentació poden ser molt profitosos quant a valorar les reflexions personals.
§ Tècnica de respostes de minut: Mètode senzill d’aconseguir informació de l’alumnat sobre una activitat: dificultat, interès, utilitat, etc.
L’IES Virtual.cat
28
3.6.5 Recurs
Editar una pàgina de Text o una pàgina Web
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet afegir materials curriculars propis o personalitzats utilitzant l’editor integrat de Moodle.
§ Recomanable en contingut de caràcter obligatori i estable del curs com les normes de seguretat, etc.
§ Si s’amplia el contingut es pot traslladar al format llibre o lliçó.
Enllaçar un Web
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Afegir continguts externs al lloc de forma ràpida.
§ Permet el fàcil accés i coneixement de llocs d’interès generals com cercadors, diccionaris, institucions, etc.
§ Enllaça amb altres entorns que tinguem en funcionament.
§ Alguns webs no permeten la seva visualització dins d’altres. En aauests casos s’ha d’escollir l’opció de “Nova finestra”.
§ L’opció “Mateixa finestra” ens permet afegir orientacions com a visites guiades.
§ Hem de comprovar els enllaços amb regularitat per prevenir enllaços trencats.
Enllaçar un arxiu
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet afegir continguts comprimits o formats multimèdia externs de grans mesures. Poden estar ubicats en altres llocs (antics espais Xtec).
§ Permet l’accés a arxius locals (xarxes locals).
§ En la descripció es pot indicar el pes de l’arxiu i les aplicacions o connectors necessaris per a la visualització.
§ Millor utilitzar carpetes i arxius que no tinguin el mateix nom.
§ Si l’arxiu està ubicat/publicat en un web, no és necessari pujarlo al servidor. Amb l’enllaç n’hi ha prou.
Directori
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Mostra la pàgina del gestor de fitxers de Moodle on es troba la carpeta que conté un llistat d’arxius. És útil si s’ha d’enllaçar un gran nombre d’arxius, ja que no s’hauran de pujar d’un en un com a recurs, i només caldrà enllaçar el directori.
§ Permet oferir un repositori de qualsevol tipus de contingut digitals a l’alumnat.
§ Té avantatges vers un arxiu comprimit perquè no obliga a descarregar tots els fitxers i mostra tots els arxius.
L’IES Virtual.cat
29
Etiqueta
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet afegir text HTML i petits gràfics en els blocs de contingut, en la columna central si es tracta d’un curs en format setmanal o per temes, o en les columnes laterals si es tracta d’un curs en format social.
§ Inserir subtítols, notes indicatives, breus comentaris, imatges, etc.
3.6.6 Wiki
Wiki
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet desenvolupar els continguts d’un tema entre tots. És a dir, el llibre de text deixaria de ser l’eina base.
§ La Wikipedia és el wiki més gran del món.
§ És necessari tenir una planificació abans de presentarlo a la classe.
§ Fer els apunts de classe per grup. § Pluja d’idees. Crear una versió en
línia d’aquest procés. § Contribució en altres Wikis
(wikipedia). § Creació col∙laborativa d’una revista. § Creació col∙laborativa d’una història. § Creació col∙laborativa d’un treball
d’investigació, els materials d’un curs, etc.
L’IES Virtual.cat
30
3.6.7 Qüestionaris
Qüestionaris
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet avaluar alguns coneixements de l’alumnat.
§ Facilita l’intercanvi de coneixement i materials entre professorat.
§ Elaborar proves d’avaluació inicial. § El sistema d’informes ens permet
saber en què fallen més els alumnes i crear solucions.
§ Permet la creació i gestió d’un banc de preguntes organitzades per categories.
§ Preparar proves pilot perquè sàpiga l’alumnat com són les definitives.
§ Permet treballar amb el factor temps i nombre d’intents.
§ Utilitzar el tipus adaptatiu en el qüestionari quan es vol aconseguir l’objectiu més formatiu que sancionador.
§ Es necessiten estratègies de disseny de preguntes com:
enfocar cada pregunta als objectius definits en el tema.
fer múltiples preguntes sobre cada idea important per tenir més dades.
en les preguntes de resposta múltiple, la resposta incorrecta ha de representar una errada comuna.
incloure preguntes de comprensió, d’anàlisi i d’aplicació.
utilitzar els informes del sistema per determinar quines preguntes són o no són útils.
§ Un banc de preguntes extens pot contenir subcategories per dificultat o subtemes, i permet realitzar qüestionaris amb preguntes aleatòries escollides a l’atzar per categories.
L’IES Virtual.cat
31
3.6.8 Lliçó
Hi ha dos tipus bàsics de lliçons:
Ø Test en arbre: És l’estructura de lliçó més bàsica. S’utilitzen les branques per diversificar itineraris o per organitzar grups de preguntes sobre diferents conceptes del curs.
Ø Flash Cards: És una manera útil i ràpida de recordar fets i definicions. La pràctica consisteix a mostrarlos una sèrie de pantalles amb dibuixos d’objectes o situacions perquè els associïn a conceptes.
Lliçó
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet un canvi de ritme interessant per a l’alumnat. Es pot afegir tanta o més informació que en el llibre de text convencional.
§ Requereix més preparació per part del professorat, però està millor acollida per l’alumnat en general.
§ Cada usuari/ària pot treballar al seu ritme. Ens permet diversificar interessos, línies de treball o d’ampliació.
§ Enllaçar pàgines de preguntes entre elles per aconseguir una simulació pròpia: Fer un recorregut per un temari, tenint en compte la resposta de l’alumnat. Cada opció presentarà els resultats i plantejarà què farà l’alumnat després. És a dir, un diagrama de flux conceptual.
§ Crear una petita lliçó per a cada activitat d’informació com lectura d’un test, visitar un web, veure un vídeo.
L’IES Virtual.cat
32
3.6.9 Taller
És una eina complexa, per la qual cosa s’ha saber com volem que funcioni, el criteris d’avaluació i com interactuaran els/les alumnes.
Taller
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Facilita un procés continu d’informació.
§ Introdueix l’alumnat en el procés d’avaluació conjunta i d’autoavaluació.
§ Afavoreix l’avaluació rigorosa segons els criteris establers.
§ Fa als alumnes més autònoms i responsables del seu treball i del treball dels altres.
§ S’ha d’escriure una història. Es crea un taller perquè es proposi el tema a tractar. L’alumnat avaluarà les propostes dels companys seguint els criteris establerts.
§ Millorar i avaluar presentacions en públic. S’envia un treball i el grup puntua el material i la presentació oral.
§ Millor assignar a cada alumne/a l’avaluació d'un treball de forma aleatòria.
L’IES Virtual.cat
33
3.6.10 Xat
Xat
Per què utilitzarlos Suggeriments metodològics
§ Permet prendre decisions puntuals, resoldre dubtes senzills, etc.
§ Convidar un/a expert/a vers un tema d’interès.
§ En l’ensenyament d’idiomes, entre alumnes o alumneprofessor.
§ El professorat pot estar a disposició de l’alumnat per dur a terme tasques de tutoria.
§ Recurs útil per a un grup reduït d’usuaris. Grups de treball que han de discutir temes a distància.
§ Si s’han creat grups d’alumnes, cada grup pot tenir el seu xat com a canal de comunicació.
§ La clau d’un bon xat és la moderació. És necessari establir unes normes bàsiques.
§ Pot ser una eina per a qualificar la forma d’intervenir, el llenguatge, etc.
§ Només el pot obrir el/la professor/a del curs i es comunicarà per missatge intern i/o correu electrònic a la resta de curs.
§ Tema clar i acotat per no donar pas a les dispersions.
• Llevat que s’hagin consensuat abans, no s’utilitzaran abreviacions en les intervencions.
Moderador/a:
• Ha d’existir ineludiblement i donar pas a les intervencions perquè es pugui seguir el fil conductor del debat, sense que es donin converses creuades que dificultarien l’enteniment.
• Anirà redreçant les converses, obrint qüestions, etc. • El/la moderador/a dóna pas amb un bip a l’usuari i, d’alguna manera,
l’obliga a intervenir, fent que no es quedi ningú fora de lloc.
Normes en les Intervencions dels usuaris:
• Les intervencions es demanen amb un ? • El moderador/a dóna pas amb un "bip" • Les intervencions seran curtes, amb un llenguatge entenedor i escrit
seguint les normes ortogràfiques. • Si la intervenció va dirigida a una persona en concret, hi posarà el seu
nom en començar a escriurela. • Els usuaris han de tenir en compte que el xat queda gravat i poden
accedir a llegirlo qualsevol dels usuaris del curs. • Si els/les usuaris triguen a intervenir quan se’ls dóna pas, pot alentir el
Xat.
L’IES Virtual.cat
34
4. Els Cursos disponibles
4.1 Cursos Generals de Centre
Tutoria Tutoria 1r ESO Tutoria 2n ESO Tutoria 3r ESO Tutoria 4t ESO Tutoria 1r Batxillerat Tutoria 2n Batxillerat Crèdits de Síntesi La Vall d'Aran L’Ebre: Un riu de vida, un riu d’història Les Olimpíades Treballs de Recerca 2006/07
4.2 Cursos específics dels Seminaris
Art Art Contemporani Escoltar la Mirada Escuchar la mirada Com escriure..... Del paper a la pantalla Fantasia i Ciència Ficció Un thriller Opinem sobre l'actualitat Como escribir.... Un BLOG Ciències Socials Economia Filosofia English readers Sherlock Holmes The Case of the Blue Diamond Física i Química Experimentals de 1r d'ESO Llengües Deutsch als fremdsprache
L’IES Virtual.cat
35
Easy English Hat into the ring Matemàtiques La Wiris CV de Matemàtiques Orientació Psicologia Religió Les Grans Religions Calaix de Sastre Catalunya en l'època feudal Cronologia Energia Eòlica El Gòtic Pas per la Història de la Música CV informàtica 1 El Modernisme Els parlars WikiSantJust
4.3 Cursos de Formació Permanent
Eines TIC Disseny del nostre portal educatiu Les TIC a casa La Intraweb, una eina per a la comunicació Moodle Documents de text amb OpenOffice Writer (Nivell Bàsic) Documents de text amb OOWriter (Nivell II) Presentacions amb OO Impress Moodle for Language Teaching
L’IES Virtual.cat
36
5. Conclusions
5.1 Una visió general del nou panorama educatiu
L’era Internet ens ha requerit una revisió radical dels currículums amb models d’avaluació de l’alumnat que siguin compatibles amb l’aprenentatge enriquit gràcies a les TIC i la destresa de l’alumnat en la utilització de la informació i la seva capacitat d’aprendre a aprendre.
Amb aquest canvi, el professorat no només ha de posseir aquestes noves habilitats i capacitats, sinó que ha de familiaritzarse amb el software adequat i ser capaç de planificar i programar les activitats per recolzar els objectius educatius desitjats. Això comporta un desenvolupament professional permanent, tant en qüestions tècniques com pedagògiques. I no sempre estem molt oberts al canvi, tot i que hi ha una tendència general a l’adopció de les TIC en tots els temes relatius a l’evolució de l’entorn educatiu.
La possibilitat de fer un entrenament “in situ”, és a dir, que les TIC siguin el mitjà de desenvolupament del professorat, és molt efectiva però pot ser una tasca una mica complicada, perquè establir com a norma l’activitat professional més enllà de l’aula implica un canvi important en els seus drets i deures contractuals.
Per aquesta raó, en molts casos, dur a terme una adequació a les TIC ha representat un mode de lliurament de treball alternatiu, és a dir, utilitzar formats digitals com CD, DVD, o escriure amb processadors.
En un altre ordre de coses, les direccions han d’adquirir un compromís favorable al canvi, els centres han d’estar equipats i mantinguts de forma adequada per dur a terme aquestes tasques i els nous mecanismes de col∙laboració entre centre escolar, famílies i societat han d’oferir moltes i molts igualitàries oportunitats per a millorar la motivació vers un aprenentatge efectiu. Si hi ha desequilibris entre les restriccions del programa escolar tradicional i el que les noves tecnologies permeten fer, el potencial educatiu de les TIC no s’aplicarà totalment. En aquesta línia hi ha molts estudis que analitzen la incongruència de limitar l’avaluació de l’alumnat als exàmens tradicionals escrits a mà.
Estudis com “Learning to Change” analitzen les TIC com una nova complementarietat entre l’aprenentatge formal als centres educatius i l’aprenentatge informal fora d’ells. Les noves tecnologies augmenten de forma considerable les estratègies possibles per aprendre fora del centre, i això fa que la relació entre escola i família tingui objectius en comú. Però a la vegada obre un nou front: la falta de competitivitat en el l’ús de les TIC marca les actuals diferències socials i educatives, i utilitzarles és un poderós mitjà per lluitar contra “l’esquerda digital" (Learning to Bridge the Digital Divide)
Els entorns virtuals poden omplir aquesta esquerda però a la vegada posen sobre la taula vells problemes no superats: els antecedents conceptuals, tecnològics i pedagògics de l’educació presencial. I, a més, plantegen un desafiament a les institucions de nivell superior, aquelles que han de
L’IES Virtual.cat
37
compatibilitzar l’emergència de les innovadores propostes docents amb l’obligada qualitat dels currículums.
5.2 El repte
El repte de tot el professorat és que l’alumnat trobi significat al contingut que ha d’aprendre, per això, el disseny dels recursos ha de tenir una organització interna i estar ben estructurat.
Les unitats didàctiques virtuals han d’estar compostes per activitats de motivació, objectius didàctics, continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals), activitats i eines d’avaluació. I amb tot això s’ha de garantir la construcció òptima de significats i sentits. Per la qual cosa és molt important seguir el procés d’aprenentatge i donarli els recolzaments i els suports necessaris.
Una aula virtual, tal i com comenta Mar GutiérrezColón (URV)
NO ha de tenir Ha de tenir § Cursos massa rígids i formals
§ Textos monòtons i/o difícils de llegir
§ Enllaços trencats
§ Missatges llargs i confusos
§ Respostes lentes (+ 48 hores)
§ Improvisació de materials
§ Instruccions d’exercicis clares
§ Textos visualment còmodes
§ Pàgines que hi càpiguen en una pantalla
§ Seguiment de l’alumnat
§ Personalitzat els perfils: foto i descripció dels usuaris/àries
§ Coneixement
L’IES Virtual.cat
38
5.3 Avantatges i inconvenients amb què s’han trobat:
5.3.1 L’alumnat:
5.3.2 El professorat:
Avantatges Inconvenients § Possibilitat de crear grups de
treball heterogenis i interdisci plinaris
§ Possibilitat d’aconseguir motivar l’alumnat mitjançant els recursos de la plataforma.
§ Mètodes senzills i ràpids d’actualització dels continguts.
§ Control i redireccionament de la informació que arriba a l’alumnat
§ El curs s’ajusta al ritme d’aprenentatge de cada alumne/a
§ El professorat deixa de ser l’emissor per ser el tutor del procés d'aprenentatge
§ Pot compartir els recursos amb altres professionals de forma ràpida
§ Grups heterogenis vers el nivell de coneixements de les TIC.
§ Desigualtat de formació i experiència entre el professorat
§ Inclinació a donar major importància a les activitats de tipus tradicional com l’elabora ció de treballs, davant les acti vitats interactives i participatives
§ Ús de metodologies d’aprenen tatge similars a les de les classes presencials
§ Transformació dels materials del professorat vers els objectes d’aprenentatge i el temps que això requereix
Avantatges Inconvenients § Entorn molt acceptat i
motivador § Compten amb el recolzament
de tot el grup § Troben el professorat més
proper i accessible § L’alumnat té un paper actiu ja
que forma part de la seva formació
§ Optimitza altres aprenentatges significatius
§ Poden accedir als temes un cop acabades les sessions presencials, acomodantse al seu horari extraescolar En tot moment disposen de les qualificacions
§ No saben planificar el seu temps. Ensenyament virtual sinònim de treballar menys, cosa que provoca un col∙lapse en el moment d’acabar les activitats
§ Es requereix una responsabilitat i disciplina per part de l’alumnat
§ Desconeixement de les eines digitals de comunicació
§ Poca intervenció en fòrums per vergonya o poca seguretat en si mateixos
§ No tenen clars els objectius terminals
L’IES Virtual.cat
39
6. Bibliografia bàsica utilitzada en el projecte
REFERÈNCIES.
ADELL, J. (1994): World Wide Web: Un sistema hipermedia distribuido para la docencia universitaria. En BLAZQUEZ, F., CABERO, J. y LOSCERTALES, F. (Coord.). (1994): Nuevas tecnologías de la Información y la Comunicación para la Educación. Ediciones Alfar, Sevilla.
ADELL, J. (1995): La navegación hipertextual en el WorldWide Web: implicaciones para el diseño de materiales educativos. En SALINAS, J. et. al. Redes de comunicación, redes de aprendizaje. EDUTEC'95. Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca. Versió electrònica: <http://www.uib.es/depart/dceweb/adell.html>.
ADELL, J. BELLVER. A., BELLVER, C., NAVARRO, E. y SILVESTRE, E. (1993): Nuevas tecnologías de la información en el Campus: el Gopher. Boletín RedIRIS, No. 2526, Octubre 1993.
ADELL, J. y BELLVER, C. (1994): Hipermedia distribuido en el Mac: el proyecto World Wide Web. Actas del I Congreso Universidad y Macintosh. UNED, Madrid, septiembre de 1994. También en el CD ROM Unimac'94, Dpto. de Informática y Automática, Facultad de Ciencias, UNED, Madrid, 1994.
ADELL, J. y BELLVER, C. (1995): La Internet como telaraña: el World Wide Web. Métodos de Información, Vol. 2, nº. 3.
Csikszentmihalyi, M. 1998, Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Paidós. Barcelona.
COLL, César, S. (s/f). "Un marco de referencia psicológica para la educación escolar: la concepción constructivista del aprendizaje y de la enseñanza", Desarrollo psicológico y educación, Vol. II, Psicología de la Educación, de C. Coll, J. Palacios y A. Marchest, (comp.). Madrid, Alianza.
COLL, C, S.(1994). El análisis de la práctica educativa: reflexiones y propuestas en torno a una aproximación multidisciplinar, Seminario Internacional sobre Tecnología Educativa en el contexto latinoamericano, Ciudad de México, D:F:
CRESPO, K (2003) El Placer de ser en libertad y plenitud. assaig www.columnasur.com
MARTÍN GÓMEZ, Jesús (2006) Moodle 1.5 Manual de consulta
OCDE (2000): "Learning to Bridge the Digital Divide", París.
L’IES Virtual.cat
40
OCDE, (2001a): "Elearning: the Partnership Challenge", París. OCDE (2001b): "Learning to Change: ICT in Schools", París. http://www.oecd.org/bookshop
ONRUBIA, Javier Aprender y ensenyar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento. http://www.um.es/eard/red/M2
RINAUDO, M.C.; A. CHIECHER y DONOLO, D. 2002 Listas de Distribución: Recursos mediadores para enseñar y aprender a distancia
ROGERS, A., ANDRES, y., JACKS, M. y CLAUSET, T. (1990): Telecommunications In the Classroom: Keys to Succesful Telecomputing. The Computing Teacher, Vol. 17, nº 8, págs. 2528. Versió electrònica: http://www.ed.uiuc.edu/Guidelines/RAJC.html
Scardamalia, M. (2004) CSILE/Knowledge Forum. En Education and technology: An encyclopedia (pp. 183192). Santa Barbara: ABCCLIO.
SAMIER, H., SANDOVAL, V.(2001), « Cybertime, Cyberenergie et Cyberentropie », Colloque International VSST, Barcelona..
W. Allcock, J. Bester, J. Bresnahan, I. Foster, J. Gawor, J. A. Insley, J. M. Link, and M. E. Papka, "Realtime Performance Visualization of Distributed Systems," High Performance Distributed Computing, Edinburgh, Scotland, 2002. [PDF]
Pàgines web consultades:
Las Tecnologías de la Información y de la Comunicación Aplicadas al e learning. http://www.cesga.es/ca/defaultC.html
Tendencias en la formación con medios digitales: el eLearning http://www.unav.es/digilab/ric/textos/e_learning.html
Victor Sandoval, Ecole Nationale des Ponts et Chaussées, Paris, Francia [email protected] Karina Crespo, Instituto Herman Hollerith, IIAR Universidad Nacional de Tucumán, Argentina, [email protected], [email protected] http://www.arenotech.org/2005/revue_web_creativite_2005/web_creativi dad/9_Webcreatividad.htm
Treball col∙laboratiu del professorat http://www.ub.es/forum/conferencias/Trebacolaborativo.htm
L’IES Virtual.cat
41
15 consells per a elaborar un espai web funcional http://ralf.nexenservices.com/nuke/modules.php?name=Sections&op=vie warticle&artid=13
Els entorns de l’ensenyançaaprenentatge. Una proposta didàctica http://www.llibreriapedagogica.com/butlleti25/els_entorns_de_l25.htm
Comparatives d'entorns virtuals d'aprenentatge UOC (Universitat Oberta de Catalunya). : Página inicial del servidor Web de la UOC. Documento electrónico: <URL: http://www.uoc.es/>. http://blogs.cent.uji.es/node/view/410
El procés de treball i d'aprenentatge en equip en un entorn virtual a partir de l'anàlisi d'experiències de la UOC http://www.uoc.edu/in3/dt/20299/
Avaluació de la qualitat docent en entorns virtuals http://www.uoc.es/web/cat/art/uoc/0109041/duartmartin.htmld'aprenentat ge
La Escuela y la Revolución de las TIC http://www.uoc.es/web/cat/art/uoc/0109041/duartmartin.html
Entorn moodle http://www.moodle.org
Web recursos educativos http://www.educared.net/aprende/f_contenidos.htm
UNESCO (2002). Aprendizaje abierto y a distancia. Consideraciones sobre tendencias, políticas y estrategias. http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001284/128463s.pdf
González, Jesús; Seoane, Joaquín y Robles, Gregorio (2003). “Introducción al software libre”. http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/esp/materials/libre.pdf
Greville Rumble (2001). The Costs and Costing of Networked Learning. http://www.aln.org/publications/jaln/v5n2/v5n2_rumble.asp
L’IES Virtual.cat
42
Article “Normativas y estándares para el tratamiento de contenidos” de Jorge Diéguez, http://www.elearningworkshops.com/modules.php?name=News&file=article& sid=324&mode=&order=0&thold=0
ELO: entorno para la generación, integración y reutilización de objetos de aprendizaje. Liliana Patricia Santacruz Valencia, Ignacio Aedo Cuevas, Carlos Delgado Kloos. Universidad Carlos III de Madrid. 3º Simposio Internacional de Informática Educativa (Viseu, Portugal, 2001).
http://www.elearningworkshops.com/docs/scorm/elo‐doc30.pdf
AICC: http://www.aicc.org
“El aprovechamiento de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) para la creación de redes de aprendizaje colaborativo: La experiencia de Telefónica de Espanya” Rafael Casado Ortiz http://213.4.108.133/obref/formacion_virtual/tele_aprendizaje/casado.htm