80

La quantitat de CO2 dependr del nombre de carbonis del ster metlic (biodisel) que ser R+2.

Laltra reacci que haurien destudiar s la fotosntesi que fa possible que els vegetals transformen El dixid de carboni (compost inorgnic) en un compost orgnic la glucosa C6 H12 O6 sempre en presncia de energia lluminosa.

6 CO2 + 12 H2O + llum C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O

Inconvenients

Per qu creieu que fem recollida doli usat a lescola?

Activitat de sntesi (power point)

1. Qu s el biodisel

2. Com sobt a la indstria i al laboratori

3. Avantatges

81

4. Inconvenients

Activitat daplicaci

Desprs de les informacions que has cercat o rebuts per part del professorat i els teus companys que penses de la segent discussi:

En Pere, la Marta i en Pau son tres amics que viuen en ciutats diferents, es troben per les vacances, al poble on estan, lAjuntament fa recollida doli a les escoles per els estiuejants no en poden fer. Al Pere li dona igual a la seva ciutat tampoc sen fa i est molt dacord diu qu aix es un negoci, el millor s tirar-lo a al pica, la Marta no est dacord a la seva ciutat es recull loli i lAjuntament a fet una campanya informativa per que els vens vegin els avantatges de no llenar loli a la pica, laigua es contamina menys i de loli es pot obtenir biodisel, aix no tenim que dependre tant del petroli i a ms aquest combustible contamina menys que la benzina, en Pau esta dacord amb la Marta per no veu clar que el biodisel contamini menys que els altres carburants.

Feu tres grups a la classe prepareu-vos durant 10 minuts i desprs, cada grup que intenti defensar davant dels altres una de les tres postures.

Escriviu les conclusions en forma dun article per a ser publicat en un diari.

82

ACTIVITAT DAUTOAVALUACI

1.- Busqueu informaci sobre les quatre R RECICLAR, REUTILITZAR, REPARAR I REDUIR. Quina de les tres s ms important per vosaltres?

2.- Qu sentn per desenvolupament sostenible? Hi ha alguna relaci entre el concepte anterior i els residus?

3.- Classificaci dels plstics (exercici de sntesi)

83

QESTIONARI -1

Indiqueu, sincerament, de l1 al 4 la vostra actitud personal respecte de les segents afirmacions:

CODI ACTITUD PERSONAL

1 Completament dacord

2 Dacord

3 No estic dacord

4 En total desacord

1.- Amb la meva actitud mai no podr fer res per resoldre els problemes ambientals.

1 2 3 4

2.- Penso que la contaminaci s un problema de les indstries i els poltics.

1 2 3 4

3.- Sempre intento consumir laigua necessria, mai ms, ja que s un recurs que es pot acabar.

1 2 3 4

4.- Les sancions contra les empreses contaminants no sn una soluci i fan perder llocs de treball.

1 2 3 4

5.- Amb la meva actitud podria ajudar a resoldre els problemes ambientals.

1 2 3 4

6.- Penso que les indstries i els governs sn els responsables de laugment del CO2.

1 2 3 4

7.- Sempre utilitzo productes que no ataquin la capa doz.

1 2 3 4

8.- La recollida selectiva descombraries estalvia molts recursos naturals.

1 2 3 4

9.- El vidre s qumicament inert, no cal recollir-lo selectivament, aquesta recollida s un negoci dels ajuntaments.

1 2 3 4

84

10.- Em preocupa ms el soroll de la moto que no pas la velocitat que puc assolir.

1 2 3 4

11.- Les piles sempre les lleno al contenidor adient, i quan les compro vigilo que no tingui metalls contaminants.

1 2 3 4

12.- Encara que canvi els meus hbits no mimporta, si amb aix, redueixo la contaminaci.

1 2 3 4

13.- Mai no lleno papers a terra, i recullo els que trobo.

1 2 3 4

14.- La cincia i la tecnologia resoldran els problemes ambientals.

1 2 3 4

15.- Sempre escric per les dues cares del full.

1 2 3 4

16.- Mentre em rento les dents tinc laixeta tancada.

1 2 3 4

17.- Sempre em banyo em relaxa ms que la dutxa.

1 2 3 4

18.- El problema de lescassetat de laigua es soluciona amb depuradores.

1 2 3 4

19.- Hi ha espcies animals que poden desaparixer, no sn tils als homes.

1 2 3 4

20.- Sempre em desplao en transport pblic; s ms barat i contamina menys.

1 2 3 4

21.- La nica soluci per fer un Mn sostenible, s el canvi de model social.

1 2 3 4

22.- Si una espcie animal perjudica a lhome sha deliminar.

1 2 3 4

85

23.- Si una fbrica contamina el millor es tancar-la.

1 2 3 4

24.- La soluci al efecte hivernacle es prohibir la tala darbres al Tercer Mn, i dotar-los de tecnologia.

1 2 3 4

25.- El retorn a una societat sense avenos tecnolgics s la soluci als problemes de lentorn.

1 2 3 4

QESTIONARI -2

1.- Sabies que el nostre Centre pertany a una xarxa descoles verdes?

Si No

2.- Saps qu s leducaci ambiental?

Si No

3.- A les tutories parleu deducaci ambiental?

Si No

4.- A casa feu recollida selectiva de residus?

Si No

5.- Al centre es fa recollida selectiva de residus?

Si No

6.- Vens al Centre en transport pblic o caminant?

Si No

7.- Et preocupa la contaminaci?

Si No

8.- Penses que estalviar aigua s important?

Si No

9.- Al Centre sestalvia aigua?

Si No

10.- Fas quelcom per disminuir la contaminaci?

Si No

86

PROGRAMACI DEL CRDIT DEDUCACI QUMICA I AMBIENTAL

Marc de referncia

Llei Orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenaci General del Sistema Educatiu (o Llei d'Ordenaci General del Sistema Educatiu -LOGSE-)

En el Ttol Preliminar, article 2. 3. L'activitat educativa es desenvolupar a partir dels principis segents: k) La formaci en el respecte al medi ambient.

En el Ttol Primer. Dels ensenyaments de rgim general.

De l'educaci secundria.

Secci primera: de l'educaci secundria obligatria. Article 19, L'educaci secundria obligatria contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats segents:

Valorar crticament els hbits socials relacionats amb [...] el medi ambient.

Ley orgnica 10/2002, de 23 de diciembre, de Calidad de la Educacin (LOCE)

En el ttol preliminar no hi ha cap referncia a leducaci ambiental.

Ttulo I

Captulo V

De la Educacin Secundaria

Seccin 1 De la Educacin Secundaria Obligatoria.

Artculo 22 Objetivo 2 m) () valorar y disfrutar del medio natural, contribuyendo a su conservacin y mejora.

Els objectius generals d'aquest projecte estan formulats com a capacitats que han d'assolir tots els nois i noies de Catalunya en finalitzar l'etapa de l'educaci secundria obligatria, segons el Decret 96/1992, de 28 d'abril.

1. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, d'una manera especial els relatius als seus drets i deures com a ciutad dins els mbits socials ms immediats (el centre educatiu, la poblaci, la comarca i la naci), que li permetin elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.

87

2. Analitzar els mecanismes bsics que regeixen i condicionen el medi fsic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes a la seva contaminaci i contribuir activament a la seva defensa, conservaci i millora com a element determinant de la qualitat de vida.

3. Conixer els elements essencials del desenvolupament cientfic i tecnolgic, valorant-ne les causes i les implicacions sobre la persona, la societat i les repercussions sobre l'ambient.

6. Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratgies per resoldre'ls, mitjanant procediments intutius, de raonament lgic i d'experimentaci, bo i reflexionant sobre el procs seguit i el resultat obtingut.

7. Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informaci utilitzant les fonts en qu habitualment es troba disponible, i les metodologies i els instruments tecnolgics apropiats, procedint de forma organitzada, autnoma i crtica.

8. Conixer les creences, les actituds i els valors bsics de la nostra tradici i el nostre patrimoni cultural, valorar-los crticament i escollir aquelles opcions que afavoreixin ms el desenvolupament integral com a persones i amb respecte a la sostenibilitat de la Planeta.

Objectius generals

1. Emprar els coneixements cientfics per comprendre a grans trets l'evoluci cientifico-tecnolgica de la nostra societat i donar suport a les opinions envers aspectes que afecten l'organitzaci social, com ara l'aprofitament i l's de diverses fonts d'energia; l's adequat i la conservaci de matries primeres, el reciclatge de materials, la soluci a problemes medico-sanitaris, la invenci i s d'aparells i nous materials que facilitin la vida de les persones.

2. Valorar actituds cientfiques com la curiositat, l'objectivitat, el rigor, lesperit crtic, la perseverana i el treball en equip per qestionar-se les prpies idees i conclusions, buscar evidncies i utilitzar-les en largumentaci.

3. Actuar de forma que safavoreixi la sostenibilitat de les formes de vida i del medi ambient, cosa que implica analitzar, avaluar, imaginar creativament, negociar, cooperar i executar accions individuals i collectives.

4. Iniciar-se en el procs d'experimentaci cientfica, tot aprenent a observar, classificar, plantejar hiptesis, recollir i transformar dades, a utilitzar de forma adequada linstrumental cientfic, i treure conclusions i comunicar-les.

88

5. Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les explicacions generades tot aplicant adequadament les diferents tipologies textuals caracterstiques de la comunicaci cientfica, com sn la descripci, la justificaci, la definici i largumentaci, i demostrant un coneixement de la terminologia cientfica i de la simbologia bsica.

6. Buscar informaci en diferents fonts, molt especialment a travs de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, avaluar-ne la seva idonetat, organitzar-la de forma que faciliti la seva consulta i recollir-la adequadament en el moment delaborar informes.

7. Reconixer que l'univers est constitut per diferents tipus d'unitats discretes de matria (toms i molcules, cllules, organismes, astres) i saber-les classificar i relacionar entre elles.

8. Reconixer canvis que constantment es produeixen en l'entorn i, ms en general, a l'univers; algunes de les seves causes; la possibilitat que siguin cclics o puntuals i si sn observables o s'han d'inferir a partir de dades.

9. Entendre i conixer la gran diversitat d'organismes vius i les estretes interdependncies entre ells i el medi fsic.

Objectius terminals

1. Observar objectes, ssers i fenmens a ull nu i amb instruments senzills, i fer-ne una descripci o dibuix tot indicant-ne els trets significatius.

2. Seleccionar les tcniques ms elementals per a la recollecci discreta, etiquetatge i conservaci de mostres del medi natural (mostres d'ssers vius o relacionades amb aquests, de minerals, roques i sls) atenint-se a les normes prviament establertes i saber actuar amb tot respecte envers l'entorn per tal d'evitar-ne maltractaments i espoliacions.

3. Extreure les idees bsiques de textos i vdeos cientfics i de simulacions interactives per ordinador; i analitzar la informaci obtinguda desquemes, dibuixos, fotografies, mapes topogrfics i meteorolgics, models i maquetes.

4.-Identificar el problema que es planteja en una experincia, seguir el gui de treball i entendre el fonament cientfic d'aquesta, inclosa la necessitat d'emprar proves en blanc o de control; seleccionar els instruments de mesura i els aparells i estris adequats a l'objectiu previst, i si sescau, construir muntatges senzills emprant el material de laboratori adequat.

5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els instruments de mesura d's ms freqent en el treball de laboratori o de camp, i adoptar les normes de seguretat necessries per a la manipulaci de materials, estris i equipaments.

89

6. Realitzar experincies que palesin fenmens fsics i qumics, , tot observant l'efecte de la modificaci de variables que hi intervenen, i treballar amb pulcritud, netedat, exactitud i precisi en les diferents tasques experimentals.

7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resoluci d'un problema o comprovaci d'una hiptesi amb la posterior realitzaci i discussi de l'experiment dissenyat.

8. Enregistrar, de forma ordenada i precisa, manualment, informtica i mitjanant instruments automatitzats les dades obtingudes en una observaci directa o en les experincies.

9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada, esquemes, diagrames, dibuixos, representacions grfiques d'una variable, manualment i informtica, amb diagrames de barres i sectors, histogrames, grfics cartesians o altres tipus de grfics.

10. Resoldre problemes numrics senzills relacionats amb alguns continguts, amb la posterior discussi sobre la coherncia del resultat, i utilitzar correctament les unitats de les magnituds dacord amb el sistema internacional i tamb altres unitats d's quotidi.

11.Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals, resumir oralment i per escrit el contingut d'una explicaci oral o escrita senzilla, tot emprant el lxic propi de les Cincies Experimentals i tenint present la correcci de l'expressi.

12. Seleccionar criteris de classificaci d'utilitat prctica i comparar-los amb els criteris reconeguts per la comunitat cientfica, i manejar claus dicotmiques simples per classificar minerals, roques i ssers vius.

13. Interrogar-se davant fenmens i fets per buscar-ne l'explicaci cientfica, tot rebutjar-ne explicacions supersticioses o mtiques; i valorar les solucions histriques donades per la cincia a problemes plantejats pels humans i les solucions tecnolgiques que milloren la nostra qualitat de vida.

14. Reflexionar sobre l'actitud quotidiana personal envers problemes com ara la generaci de deixalles, el mal s de l'energia i de l'aigua, la contaminaci i la limitaci dels recursos naturals, des de la perspectiva de voler trobar vies alternatives que puguin comportar canvis d'actituds.

15. Respectar crticament les idees dels altres i cooperar en la realitzaci dels treballs en grup.

16. Avaluar l's i abs del les fonts i recursos energtics emprats habitualment i de les fonts d'energia alternatives.

90

17. Explicar, en una primera aproximaci, el model corpuscular de la matria, tot assenyalant-ne el carcter discret i destacar-hi que la matria t una constituci universal tant en els materials inerts com en els ssers vius, com tamb les caracterstiques bsiques que els diferencien.

18. Descriure les modificacions del moviment de les partcules d'un sistema, d'acord amb el model corpuscular de la matria, en relaci amb el bescanvi de calor amb l'entorn en diverses situacions; explicar com varia la temperatura d'un sistema quan, en escalfar-lo, passa de fase slida a lquida i desprs a gas, i descriure, aix, les propietats dels tres estats fsics de la matria, prenent com a exemple l'aigua.

19. Elegir un mtode apropiat per a la separaci de les fases d'un sistema heterogeni o per separar els components d'una mescla amb la finalitat de dur-lo a terme i de relacionar-lo amb processos com el de la depuraci/potabilitzaci de laigua, separaci de components de laire, del petroli o daltres roques.

20. Preparar solucions de solut slid i dissolvent lquid, donada una composici determinada expressada en unitats de massa per volum o en percentatges, i comparar solucions de diferent composici quantitativa expressades en les mateixes unitats.

21. Distingir els conceptes fisicoqumics de massa i densitat, i substncies pures i mescles; i analitzar les propietats fisicoqumiques ms rellevants de l'aigua i de l'aire, tot destacant-ne la importncia d'aquestes en els organismes i en alguns processos quotidians.

22.- Analitzar el principi de conservaci de la massa i de l'energia en casos concrets i senzills, aprofitament de l'energia en mquines i dispositius, tot destacant-ne la idea de rendiment.

23. Relacionar la distribuci de la vegetaci amb el clima i el sl: exemplificar algunes adaptacions rellevants en l'estudi d'una zona determinada.

24. Analitzar, en un ecosistema aqutic o terrestre (representatiu) de l'entorn proper, els seus components, els principals tipus d'interrelaci entre ells, les cadenes trfiques (ms rellevants) i el flux de matria i energia que s'hi estableix, i tamb possibles successions ecolgiques causades per la modificaci, real o terica, de diferents variables de l'ecosistema.

25. Analitzar a grans trets la constituci del planeta Terra: l'atmosfera, la hidrosfera.

26. Relacionar la pressi atmosfrica amb el temps meteorolgic i analitzar els factors ms importants que determinen el clima tot exemplificant-lo en el clima local.

91

27. Descriure les formes de presentar-se l'aigua a la superfcie terrestre, les funcions generals de la hidrosfera i les fases del cicle hidrolgic, i situar en un mapa comarcal les aiges superficials i subterrnies com tamb el seu abastament per a usos industrials i agrcoles per tal d'adonar-se de la limitaci de l'aigua com a recurs per a l'espcie humana.

28. Interpretar el cicles biogeoqumics i la seva alteraci per lacci humana.

29. Analitzar l'impacte dels ssers humans sobre el sl, l'atmosfera, la hidrosfera, els organismes (animals i vegetals), i tamb les seves repercussions ecolgiques per tal de prendre actituds de millora i defensa de l'entorn.

30. Distingir els conceptes delement i compost, i de canvis fsics i qumics, i analitzar en aquests darrers la conservaci de la massa i la transferncia d'energia.

31. Elegir un mtode apropiat per a la separaci delements que formen part dun compost i relacionar-lo amb les seves aplicacions industrials.

32. Interpretar els canvis qumics senzills en els quals participa l'oxigen (oxidaci de metalls, combusti, respiraci) i els que es provoquen per aplicaci de solucions cides sobre algunes matries, tot s comprovant-ne la reducci d'activitat en ser neutralitzades per bases.

33. Aplicar el model atmic de la matria a la interpretaci de canvis qumics.

34. Identificar substncies mitjanant reaccions qumiques senzilles i comentar la utilitzaci d'alguns mtodes analtics en l'alimentaci, material d'origen geolgic i en altres situacions conegudes; formular els xids, halurs, sulfurs i hidrocarburs que faciliten la comprensi d'altres continguts.

35. Descriure lorigen, les propietats ms rellevants i ls dels materials cermics, combustibles, plstics i fibres naturals i sinttiques ms comunes, aplicar coneixements sobre canvis qumics per fer la descripci de processos industrials d'obtenci de materials ds quotidi.

36. Aplicar el model dones per interpretar processos quotidians de transferncia denergia com la llum, el so i radiacions diverses.

Ley orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de educacin (LOE)

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria

Objectius de leducaci secundria obligatria

92

k) Comprendre que el coneixement cientfic s un saber integrat que sestructura en diverses disciplines, i conixer i aplicar els mtodes de la cincia per identificar els problemes propis de cada mbit per a la seva resoluci i presa de decisions.

n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservaci i millora.

OBJECTIUS, COMPETNCIES BSIQUES I CONTINGUTS DEDUCACI AMBIENTAL

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

Aquesta competncia mobilitza els sabers escolars que li han de permetre comprendre la societat i el mn en qu es desenvolupa, fa que lalumnat superi la simple acumulaci dinformacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida prpia, les de les altres persones actualitza el conjunt de competncies per fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones.

Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber que donin sentit als fenmens quotidians, ladequada percepci de lespai fsic en el qual es desenvolupen les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment, tamb cal tenir en compte lhabilitat per a interactuar en lentorn ms proper, moures en ell i resoldre problemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici.

El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia interdisciplinria en tant que implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de la vida i del coneixement molt diversos i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci, dels conceptes i principis bsics que permeten lanlisi dels fenmens des dels diferents camps de saber involucrats. Tamb t la presncia de les persones en lespai, el seu assentament, les modificacions que introdueixen i els paisatges resultants, aix com la importncia que tots els ssers humans es procuri la conservaci dels recursos i la diversitat natural, i es mantingui la solidaritat global i intergeneracional.

Aquesta competncia, i partint del coneixement, de la naturalesa i de la interacci dels homes i les dones amb ella, permet argumentar racionalment les conseqncies dels diferents modes de vida, i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social que tamb ho sigui.

Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions ms rellevants; realitzar observacions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions temps disponible i comunicar conclusions.

93

Aquesta competncia suposa demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana.

Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic desenvolupament i aplicaci del pensament cientfic rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un mn en qu els avenos que es en la vida de les persones, la societat i el mn natural. Implica tamb la diferenciaci i valoraci daltres formes de coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.

En coherncia amb tot el dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsica ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional, responsable, com a elements clau de la qualitat de vida de les persones i de les societats.

Competncia social i ciutadana

Aquesta competncia fa possible comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com comprometres a contribuir en la seva millora.

La competncia social i ciutadana integra coneixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

Pren com a referncia un model de persona que pugui ser un element actiu en la construcci duna societat democrtica, solidria i tolerant, i comproms a contribuir en la seva millora.

Entre les habilitats que tenen relaci amb aquesta competncia destaquen: conixer-se i valorar-se; saber comunicar-se en distints contextos; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser capa de posar-se en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar les diferncies; practicar el dileg i la negociaci per arribar a acords com a individual com en el social.

La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi i comportar-se en coherncia amb ells en afrontar una decisi o posici personal s tica, si no est basada en el respecte a principis o valors universals com els que cont la Declaraci dels Drets Humans.

Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoliments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia de lexistncia de distintes

94

perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi multicausal i sistmic per jutjar els fets i problemes que afectem el medi ambient, crtica, aix com realitzar raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar collectivament la comprensi de la realitat.

En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.

Els aprenentatges en el camp de les cincies de la naturalesa aporten al desenvolupament daquesta competncia, duna banda, coneixements que possibiliten analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta des de la seva complexitat, aix com fonamentar les opinions i lactuaci responsable. Duna altra banda, tamb aporten estratgies i actituds per afrontar aquesta anlisi relacionades amb la recerca de lobjectivitat, el rigor i la racionalitat i, al mateix temps, amb el reconeixement dels condicionaments socials en el desenvolupament de la cincia, del grau dincertesa en les afirmacions i de la necessitat daplicar el principi de precauci a lhora de prendre decisions.

Cincies de la naturalesa

Competncies prpies de la matria

La competncia cientfica es defineix com la capacitat dutilitzar el coneixement cientfic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir devidncies, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el mn natural i els canvis que lactivitat humana hi produeix.

La competncia cientfica est estretament relacionada amb la competncia bsica del coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Assolir la competncia cientfica comporta:

Emocionar-se amb la cincia, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i fenmens del mn, amb la bellesa daquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan sutilitza de manera responsable.

Pensar cientficament a partir de construir i utilitzar versions elementals per complexes dels grans models de la cincia. Aquests coneixements han de proporcionar estratgies tils per descriure els fenmens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions.

Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables cientficament, de planificar com trobar evidncies de les

95

explicacions inicials elaborades, de posar en prctica el procs de recerca daquestes evidncies, de deduir conclusions i danalitzar-les crticament.

Pensar de manera autnoma i creativa, tot assumint que el coneixement cientfic evoluciona a partir de la recerca devidncies i tamb de les discussions sobre les maneres dinterpretar els fenmens.

Comunicar en llenguatge cientfic les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi.

Comprendre textos de contingut cientfic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgaci cientfica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los crticament.

Utilitzar el coneixement cientfic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb la gesti sostenible del medi, la salut prpia i la comunitria, i ls daparells i materials en la vida quotidiana.

OBJECTIUS

1. Comprendre las grans idees de la cincia i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana aix com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientfic.

2. Utilitzar conceptes i estratgies prpies del treball cientfic ja sigui manipulativament o a travs de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir devidncies i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produts o no per les persones.

3. Comprendre missatges de continguts cientfic, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicaci ms efica.

4. Cercar i seleccionar informaci sobre temes cientfics, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la crticament i emprar-la per orientar i fonamentar les prpies opinions i l actuacions.

5. Cooperar en grups socialment heterogenis en la resoluci de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les cincies, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulaci de les dificultats que es manifesten.

7. Analitzar i valorar la importncia dutilitzar els coneixements cientfics i les interaccions de la cincia i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per

96

participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals que senfronta la societat en vistes a assegurar un futur ms sostenible.

9. Analitzar crticament qestions cientfiques socialment controvertides, argumentar les prpies opinions tenint en compte les dels altres i aportant evidncies i raons fonamentades en el coneixement cientfic, i tendir a actuar de manera conseqent, responsable i solidria.

10. Reconixer la naturalesa de la cincia i situar els coneixements cientfics ms importants en un context histric, per comprendre tant la gnesi dels conceptes i teories fonamentals. com les interaccions entre la cincia, la tecnologia i la societat.

Criteris metodolgics i recursos:

Un dels objectius que perseguim s que lalumnat sigui capa daplicar els coneixements en les situacions que els requereixen (transferncia), i actu en conseqncia, perqu aquesta aplicaci sigui possible cal que lalumnat aprengui prviament aquests coneixements i que els conservi fins que li calgui usar-los. Per lalumne/a no sempre recorda la informaci que busca, encara que hagi dedicat temps i esfor al seu estudi. No obstant aix, recordar o no recordar s un problema com qualsevol altre que es pot resoldre, en gran part, si sapliquen les estratgies adequades.

Recordar depn:

De latenci que shagi posat al que es pretn recordar, La contextualitzaci pot ajudar.

Dels coneixements previs detectats, i de la manera com estan organitzats.

Del significat de la nova informaci. Per millorar el record s necessari millorar-ne la comprensi, s a dir, la integraci de la nova informaci a la que ja es coneix mitjanant algun tipus desquema que en faciliti la recuperaci.

El disseny de la unitat est orientat a facilitar les condicions segents:

Que lalumnat expressi els seus conceptes espontanis mijanant la seva aplicaci a problemes concrets.

Que lalumnat senfronti amb situacions conflictives que suposin un repte per a les seves idees i que posin en relleu que en determinades situacions aquestes idees no serveixen. El conflicte cognitiu s central en el progrs de lalumne/a.

97

Que lalumnat senfronti amb idees noves que aclareixin els fenmens que explicaven les idees antigues i facin comprensibles els fenmens nous que les idees antigues no resoldrien, de manera que es produeixi un canvi en els conceptes de lalumne/a. La curiositat i linters de lalumnat pel contingut del tema que es tractar o de la tasca que es far, s molt important, per tant per incentivar-la utilitzem les segents estratgies:

Contextualitzar situacions que desperten linters de lalumnat

Presentar informaci nova, sorprenent, incongruent amb els coneixements previs de lalumne/a;

Plantejar a lalumnat problemes que ha de resoldre;

Variar els elements de la tasca per tal de mantenir latenci.

La rellevncia del contingut o de la tasca per a lalumne/a la tindrem en conte:

Relacionant el contingut de la instrucci per mitj dun s del llenguatge i duna selecci dexemples que siguin familiars per a lalumnat, amb les seves experincies, amb els seus coneixements previs i amb els seus valors;

Mostrant el motiu per a la qual pot ser rellevant aprendre el que es presenta com a contingut de la instrucci, si s possible mitjanant exemples.

En la mesura que ho permeti la naturalesa de la tasca, plantegem la possibilitat dorganitzar alguna activitat en grups cooperatius, tot fent dependre lavaluaci de cada alumne/a dels resultats globals que obtingui el grup.

Orientem latenci de lalumnat abans, durant i desprs de la feina:

Abans: en el procs de soluci ms que en el resultat;

Durant: en la recerca i la comprovaci de possibles mitjans per superar les dificultats, dividint la tasca en passos perqu no pensin que no les poden superar;

Desprs: raonar amb lalumnat sobre el que s correcte i el que s incorrecte del resultat, per centrant latenci de lalumnat en el procs que sha seguit i en el que sha aprs, tant si el resultat ha estat un xit com si ha estat un fracs. Dels fracassos sen aprn.

Intentarem que lalumnat relacioni els continguts amb la vida quotidiana i saconsegueixi la creaci dun marc explicatiu dels fenmens quotidians tan

98

cientfic com sigui possible. De forma que lalumnat faci la transferncia del que a aprs, aplicar-ho a situacions reals i concretes.

En lmbit escolar i en la vida diria ens enfrontem contnuament amb la necessitat de resoldre problemes, s a dir, amb la necessitat dhaver de pensar a fi de superar els obstacles que trobem a lhora dactuar per tal daconseguir un objectiu.

Les habilitats que faciliten la millora de la capacitat de resoldre problemes tenen a veure amb la capacitat de la seva representaci inicial i amb el coneixement de les regles dinferncia adequades. Aix mateix, la capacitat de la seva representaci depn del fet que sadquireixin els coneixements especfics rellevants per a la soluci dels problemes, i que es pugui fer atenci a la informaci rellevant. Lalumnat ha de fer la transferncia des del problema teric a la aplicaci de les habilitats a un problema real.

En resum, si volem que lalumnat millori la seva capacitat de resoldre problemes cientfics, i ambientals cal fer alguna cosa ms que ensenyar-li els procediments de clcul i les estratgies que conv seguir.

En aquest sentit, la unitat sorienta a facilitar la representaci dels problemes que cal resoldre mirant de:

Adquirir coneixements sobre lrea dels problemes que shan de resoldre; si tenen soluci, o com a mnim intentar buscar-la.

Ensenyar de manera explcita estratgies que facilitin la representaci dels problemes,

Ensenyar que certes condicions faciliten la reestructuraci adequada del problema, com, per exemple, tenir molt present lobjectiu, analitzar-lo i esforar-se a veure la pluralitat de significats que poden tenir els elements del problema.

Intentar ensenyar a lalumnat estratgies que facilitin la planificaci dels problemes que han de resoldre. Entre aquestes estratgies hi ha les segents:

Pluja didees; test i enquestes

Simplificaci i concreci

Abstracci i complexitat

Generalitzaci i especificaci

Recerca dinformaci addicional

Aplicaci de les regles conegudes

99

Avaluaci:

Avaluaci s el procs dobtenci dinformaci pel professorat i formaci per lalumnat per poder formular judicis, els quals sutilitzaran per prendre decisions. Aquesta definici posa lmfasi en el fet que lavaluaci s un procs i no solament el seu resultat final. Tenint aix en compte, pensem que lavaluaci en el procs densenyament-aprenentatge ha de constituir una reflexi crtica sobre tots els moments i els factors que intervenen en el procs didctic, a fi de determinar quins en poden ser, en sn o nhan estat els resultats.

Amb aquesta definici es destaca:

El carcter de judici crtic com a estudi causal.

Lextensi daquest judici avaluatiu a tots els factors didctics que intervenen en el procs didctic, com ara els objectius, el professorat, la metodologia, els recursos i el context.

Lextensi del judici avaluatiu a tots els moments del procs instructiu, ents en un sentit seqencial, i ms concretament al seu moment inicial, a la seva fase de realitzaci i a la seva fase final. Daqu dedum lexistncia de tres tipus davaluaci: inicial-diagnstica, contnua-formadora i final-sumativa.

De lestudi comparatiu daquests tres tipus davaluaci dedum lextraordinari valor instructiu de lavaluaci formadora, que es manifesta en el perfeccionament del mateix procs didctic, en la millora de la funci docent, en la major motivaci de lalumnat i en la millora del seu aprenentatge; lalumnat a daprendre dels seus errors; finalment, en la millora de leconomia instructiva en agermanar recuperaci i aprenentatge, tot fent actuar la primera en el moment en qu sorigina qualsevol errada o retard en laprenentatge.

Sigui quin sigui el moment en qu es produeixi lavaluaci, consta de tres fases:

Preparaci

Especificar els judicis que s'han d'emetre i les decisions que s'han de prendre.

Descriure la informaci necessria.

Localitzar la informaci disponible.

Decidir quan i com aconseguir la informaci necessria.

Construir (o b seleccionar) els instruments de recollida dinformaci de qu disposa el professorat.

100

Recollida de dades

Obtenir la informaci necessria.

Analitzar i enregistrar la informaci.

Avaluaci

Formular judicis.

Prendre decisions.

Resumir i donar a conixer els resultats de lavaluaci.

Hem utilitzat com a referent els objectius de laprenentatge, lavaluaci dels quals considerem molt important, ja que ens permet determinar:

Si estan adaptats a la personalitat de lalumne/a.

Si estan ben formulats.

Les proves davaluaci han de presentar unes caracterstiques especfiques: pel que fa al coneixement, han de tenir un nivell de dificultat semblant al que sha desenvolupat en lensenyament corresponent i no cal presentar-les en un context similar al estudiat. En ocasions s necessari que la situaci davaluaci sigui diferent de les que lalumne/a experimenta a lhora daprendre, especialment si es tracta davaluar, competncies bsiques o capacitats com ara laplicaci, en la qual sintenta precisar exactament lhabilitat per transferir a contextos nous els aprenentatges que lalumnat ha adquirit en un moment determinat. Sense oblidar, per, que hi ha dhaver coherncia entre els objectius i la metodologia, d'una banda, i la naturalesa de les proves, de laltra.

Finalment, volem assenyalar la importncia de lautoavaluaci i de la coavaluaci. A travs daquestes dues modalitats, lalumnat participa en el procs davaluaci. Aquesta participaci lajuda a desenvolupar una de les capacitats daquesta etapa, aquella que fa referncia a lautonomia de lalumne/a i a la seva implicaci responsable.

s molt important saber les idees prvies de lalumnat, com hem dit abans, podem utilitzar pluja didees o test KPSI inicials i final el model pot ser el segent o un altre sempre intentant no repetir, enquestes etc.

1) Conceptes:

Indica en el lloc corresponent:

a) Has estudiat alguna vegada el concepte enunciat?

101

1=SI 0=NO

b) Ho coneixes i ho comprens b?:

1= no ho conec ni ho comprenc

2= ho conec per no ho comprenc

3= ho conec i comprenc en part

4= ho podria explicar a un company

a b

Concepte I F I F

TOTAL

2) Procediments

Indica en el lloc corresponent:

a) Has practicat alguna vegada l'activitat enunciada?

1=SI 0=NO

b) Nivell en qu la podries portar a terme:

1= no s fer res

2= s fer alguna cosa

3= la s fer b

4= la podria ensenya a fer

102

a b

Activitat I F I F

TOTAL

3) Actituds:

Indica en el lloc corresponent:

a) Tens l'actitud enunciada?

1=S 0=NO

b) La poses en prctica amb fets concrets?

1= no la practico gens

2= la practico una mica

3= la practico molt

4= Puc ensenyar a practicar-la

a b

Actitud I F I F

TOTAL

Les prctiques es podrien avaluar seguint la segent fitxa pensada per tres grups diferents dalumnat, poden ser ms o menys grups, al MB, R etc. es pot donar puntuaci:

103

Alumne/a 1. Utilitza el material correcte

MB: Sempre R: De vegades M: Mai

2. Neteja el material abans i desprs dutilitzar-lo

MB: Sempre R: De vegades M: Mai

3. Segueix les instruccions correctament

MB: Sempre R: De vegades M: Mai

4. Treballa en grup MB: Sempre R: De vegades M: Mai

5. Treu les conclusions i fa clculs correctes

MB: Sempre R: De vegades M: Mai

FITXA AVALUATIVA DE LES DUES PLANTES

1. Lectura i participaci

MB B M

2. Llistat de paraules que no sentenen

MB: 10 paraules B: 5 paraules M: menys de 5

3. Diferncies entre les dues plantes

MB: han ents la diferncia i ho redacten de forma correcta B: entenen la diferncia per no saben expressar-se M: no entenen la diferncia

FITXA AVALUATIVA DEL DOSSIER

1. Porten els materials

MB: Tots R: En falta algun M: Ning el porta

2. Presentaci i correcci en les preguntes

MB: Les presenten amb netedat i les respostes sn correctes B: Fora polit i no totes les Respostes posades M: Brut i gaireb res posat

104

FITXA AVALUATIVA DEL TREBAL EN EQUIP

1. Treball en equip

MB: Ho fan tot en com i/o es reparteixen les tasques B: Fan la feina repartida i no es Consulten M: Un o dos treballen i la resta Juga

2. Presentaci i correcci en les respostes

MB: Presenten amb netedat i sn correctes les respostes B: Fora polit i no totes les respostes correctes M: Brut i poca cosa contestada

FITXA AVALUATIVA QESTIONS

1. Lectura

MB B M

2. Qestions ben contestades

MB: 10 contestades B: 5 contestades M: la resta

En cada unitat didctica realitzarem 1 examen, i un al final del crdit, per recuperar alumnat que no ha assolit els objectius, les preguntes a laula tamb es donaran informaci sobre levoluci de lalumnat, aix com el dossier de lalumnat.

Percentatges:

Fets , conceptes i sistemes conceptuals 40%

Procediments 30%

Valors actituds i normes 30%

CRITERIS DAVALUACI

105

Descriure materials de diferent tipus (aire i aigua) tant a partir didentificar les seves propietats i de mesurar-les, com de distingir si es tracta duna mescla heterognia, una soluci o una substncia pura.

Dissenyar i realitzar la separaci dels components duna mescla senzilla, i relacionar les tcniques aplicades amb els mtodes de separaci de mescles utilitzats en contextos quotidians (aigua del riu) o industrials (reciclatge de materials).

Argumentar les causes i els impactes dalgunes activitats humanes en particular sobre el cicle de laigua i les possibles solucions que es proposen per minimitzar-ne els efectes.

Interpretar alguns canvis que sobserven en el medi com a conseqncia de les funcions dels ssers vius, comprovant lefecte que tenen determinades variables en el processos de nutrici, relaci i reproducci.

Analitzar la incidncia dalgunes actuacions individuals i collectives en relaci al consum denergia i a possibles impactes de lactivitat humana en algun medi o indret concret. Elaborar propostes dactuaci alternatives que siguin coherents amb lanlisi fet.

Seleccionar la millor conclusi en funci de les evidncies recollides en un procs de recerca, identificar els supsits que shan assumit al deduir-la, i argumentar-la tenint present raons a favor i en contra.

Identificar canvis qumics en lentorn quotidi i en el cos hum, i justificar-los a partir devidncies observades experimentalment. Cercar informaci, avaluar-la crticament i prendre decisions justificades sobre ls que fem dels materials en lentorn proper.

Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influncia de diferents variables en la velocitat de reacci. Descriure lefecte dels catalitzadors en reaccions dinters quotidi.

Cercar informaci, avaluar-la crticament i prendre decisions justificades sobre alguns casos dels efectes de lactivitat humana en el medi: contaminaci, desertificaci, afebliment de la capa doz i producci i gesti dels residus.

Interpretar reaccions qumiques tenint en compte els aspectes materials, energtics i cintics i ser capa daplicar-los a lanlisi dalguns processos qumics naturals o industrials dimportncia en el medi ambient. Saber realitzar clculs de quantitats de substncia senzills a partir dequacions qumiques.

106

Relacionar la capacitat de ltom de carboni per formar enllaos amb la gran quantitat de compostos que linclouen i la seva importncia en la qumica de la vida. Identificaci dels hidrocarburs com a recurs energtic i dels problemes ambientals relacionats amb el seu s.

Representar lestructura dalgunes substncies orgniques dinters quotidi i relacionar-les amb les seves propietats.

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS

1.- La matria (Introducci a lestructura de la matria)

1.1- Introducci

1.2.- Classificaci

1.3.- Mtodes de separaci (canvi fsic)

1.3.1.- La filtraci

1.3.2.- Levaporaci

1.3.3.- La decantaci

2.- Les mescles (homogenetat i heterogenetat de la matria, dissolucions concentraci, element i compost)

2.1.- Laire

2.2.- Laigua natural

2.3.- Aplicacions dels mtodes de separaci: com es depura i es potabilitza l'aigua?.

2.3.1.- Planta potabilitzadora

2.3.2.- Depuraci d'aiges residuals.

3.- Contaminaci (formes de mesurar la concentraci)

3.1.- Qu sabem de la contaminaci de laigua

3.1.1- Contaminants a l'aigua

3.1.1.1.- Productes qumics inorgnics (introducci a la formulaci inorgnica)

107

3.1.1.2.- Productes qumics orgnics (introducci a la formulaci orgnica)

3.1.1.4.- Els detergents. (cicle del fosfor)

3.1.2.- A part de no contaminar s molt important estalviar. Per qu s tant important lestalvi de laigua? (Cicle de laigua)

3.2- Contaminaci atmosfrica: qu en saps?.

3.2.1.- Fenmens que produeix la contaminaci atmosfrica (canvi qumic)

3.2.1.1.- Smog fotoqumic

3.2.1.2.- La capa d'oz

3.2.1.3.- L'efecte hivernacle (Cicle del CO2)

3.2.1.4.- La pluja cida ( Formulaci dcids, bases i sals. Cicles del sofre i el nitrogen)

3.2.2.- Efectes de la contaminaci atmosfrica

4.- Els residus (el cicle dels materials)

4.1.- Introducci

4.2.- Classificaci dels residus slids

4.3.- Composici dels residus slids

4.4.- Recollida i transport

4.4.1.- Sistema tradicional

4.4.2.- Recollida selectiva

4.5.- Processos de tractament (fsics i qumics)

4.6.- Enquesta sobre residus

PROCEDIMENTS GENERALS:

1.- Obtenci d'informaci.

108

1.1.- Observaci de sistemes esttics.

1.2.- Observaci d'imatges fixes.

1.3.- Observaci directa de substncies.

1.4.- Observaci d'estris de laboratori.

1.5.- Observaci dels efectes de la contaminaci a Sant Boi.

1.6.- Contextualitzaci del que s'observa.

1.7.- Selecci dels trets ms rellevants.

1.8.- Escoltar al professorat.

1.9.- Treball en grup darticles de premsa.

1.10.- Posada en com de les conclusions del diferents grups.

1.11.- Elaboraci qestionaris a partir de les conclusions.

1.12.- Recerca de textos, taules i grfics sobre la contaminaci

2.- Realitzaci d'experincies.

2.1.- Preveure els accidents de laboratori.

2.2.- s neteja i conservaci del material del laboratori.

2.3.- Realitzaci de dissenys experimentals.

2.4.- Presa de dades de les experincies realitzades.

2.5.- Confecci de cartells i treballs escrits.

3.- Interpretaci i expressi de la informaci.

3.1.- Interpretaci de la informaci recollida.

3.2.- Anlisi crtic de les dades obtingudes en l'experincia.

3.3.- Elaboraci i interpretaci de taules amb les dades obtingudes.

3.4.- Elaboraci de conclusions contrastades amb les idees prvies.

3.5.- Elaboraci d'informes.

109

VALORS, ACTITUDS I NORMES GENERALS:

Tamb hem de tenir clar quins continguts actitudinals o valors volem transmetre a lalumnat. Com definici de valors podrem agafar la de Goffin (1997) que els defineix com Entitats conceptuals, dotades de fora simblica que, quan es concreten en accions reals, donen als actors duna comunitat cultural determinada, legitimitat i estimaci social Uns valors, en general, acceptats per tothom que podrien fer evolucionar de forma positiva la societat podrien ser:

EQUITAT: s el principi bsic si sentn com la responsabilitat moral dajudar als altres a crixer des de les seves prpies capacitats i condicionaments de manera diferenciada. Es basa en el convenciment profund de que no existeix injustcia ms gran que tractar com iguals als desiguals.

SOLIDARITAT: Entesa com ladopci de solucions per als problemes ambientals atenent les necessitats de la societat humana en el seu conjunt, per sobre de les prioritats de determinats grups socials.

RESPONSABILITAT: introdut per Goffin junt amb daltres com solidaritat, tolerncia i autonomia i que es pot definir com un comproms de les persones i dels collectius humans respecte al impacte que llurs actuacions tenen sobre el medi ambient. En aquesta mateixa lnia Sauve parla de Educaci per al desenvolupament de les societats responsables ms que educaci ambiental o desenvolupament sostenible tant en voga actualment.

1.- Respecte al patrimoni natural.

2.- Defensa del medi ambient en contra de la contaminaci.

3.- Valoraci de l'ordre i neteja del laboratori i del material utilitzat.

4.- Valoraci de l'esperit cientfic i de la importncia de cincia i tecnologia.

5.- Valoraci del treball en equip.

6.- Concienciaci escolar sobre els problemes mediambientals.

7.- Valoraci de la forta incidncia dels agents contaminats sobre lentorn.

8.- Conscienciaci de la necessitat de contribuir, dintre del nostres mitjans, a tenir cura de lentorn.

9.- Respecte i cura per la comunitat dels ssers vius.

110

10.- Millora de la qualitat de vida humana.

OBJECTIUS TERMINALS:

1.- Utilitzar correctament els aparells d'un laboratori.

2.- Aplicar les mesures de seguretat al laboratori.

3.- Realitzar mesures correctes.

4.- Dissenyar, realitzar i interpretar els resultats d'experiments.

5.- Construir grfiques i interpretar-les.

6.- Observar fenmens i treure conclusions.

7.- Presentar correctament els informes.

8.- Relacionar fenmens fsics i qumics amb l'experincia de cada dia.

9.- Relacionar la fsica i la qumica amb la resta d'assignatures implicades.

10.- Treure conclusions i formular generalitzacions.

11.- Conscienciar a la comunitat escolar sobre els problemes ambientals.

12.- Identificar els principals agents contaminants.

13.- Identificar lorigen dels agents contaminats.

14.- Extreure informaci de textos sobre la contaminaci.

15.- Confeccionar treballs escrits, cartells, etc.

16.- Exposar de forma oral i escrita les idees prpies i del grup.

17.- Conscienciar-se de la necessitat de tenir cura de lentorn. Per poder actuar de forma conseqent

18.- Conscienciar-se de la necessitat destar ben informat per poder emetre opinions i prendre decisions relacionades amb els problemes del medi ambient.

19.- Valorar la incidncia dels agents contaminats sobre el medi.

20.- Modificar les actituds i prctiques personals.

111

21.- Conixer la necessitat de la biodiversitat per mantenir el bon funcionament dels ecosistemes.

22.- Valorar la incidncia de lactivitat humana sobre la maduresa dels ecosistemes.

23.- Aplicar els coneixements sobre estalvi energtic.

24.- Valorar el desenvolupament sostenible per al futur de la humanitat.

25.- Conscienciar-se de la necessitat duna actuaci individual vers al problema dels residus.

26.- Implicar-se davant el desequilibri poblaci-recursos.

112

8.-PROGRAMACI DEL CRDIT DEDUCACI QUMICA I AMBIENTAL

Marc de referncia

Llei Orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenaci General del Sistema Educatiu (o Llei d'Ordenaci General del Sistema Educatiu -LOGSE-)

En el Ttol Preliminar, article 2. 3. L'activitat educativa es desenvolupar a partir dels principis segents: k) La formaci en el respecte al medi ambient.

En el Ttol Primer. Dels ensenyaments de rgim general.

De l'educaci secundria.

Secci primera: de l'educaci secundria obligatria. Article 19, L'educaci secundria obligatria contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats segents:

Valorar crticament els hbits socials relacionats amb [...] el medi ambient.

Ley orgnica 10/2002, de 23 de diciembre, de Calidad de la Educacin (LOCE)

En el ttol preliminar no hi ha cap referncia a leducaci ambiental.

Ttulo I

Captulo V

De la Educacin Secundaria

Seccin 1 De la Educacin Secundaria Obligatoria.

Artculo 22 Objetivo 2 m) () valorar y disfrutar del medio natural, contribuyendo a su conservacin y mejora.

Els objectius generals d'aquest projecte estan formulats com a capacitats que han d'assolir tots els nois i noies de Catalunya en finalitzar l'etapa de l'educaci secundria obligatria, segons el Decret 96/1992, de 28 d'abril.

1. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, d'una manera especial els relatius als seus drets i deures com a ciutad dins els mbits socials ms immediats (el centre educatiu, la poblaci, la comarca i la naci), que li permetin elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.

2. Analitzar els mecanismes bsics que regeixen i condicionen el medi fsic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes a la seva contaminaci i contribuir activament a la seva defensa, conservaci i millora com a element determinant de la qualitat de vida.

113

3. Conixer els elements essencials del desenvolupament cientfic i tecnolgic, valorant-ne les causes i les implicacions sobre la persona, la societat i les repercussions sobre l'ambient.

6. Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratgies per resoldre'ls, mitjanant procediments intutius, de raonament lgic i d'experimentaci, bo i reflexionant sobre el procs seguit i el resultat obtingut.

7. Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informaci utilitzant les fonts en qu habitualment es troba disponible, i les metodologies i els instruments tecnolgics apropiats, procedint de forma organitzada, autnoma i crtica.

8. Conixer les creences, les actituds i els valors bsics de la nostra tradici i el nostre patrimoni cultural, valorar-los crticament i escollir aquelles opcions que afavoreixin ms el desenvolupament integral com a persones i amb respecte a la sostenibilitat de la Planeta.

Objectius generals

1. Emprar els coneixements cientfics per comprendre a grans trets l'evoluci cientifico-tecnolgica de la nostra societat i donar suport a les opinions envers aspectes que afecten l'organitzaci social, com ara l'aprofitament i l's de diverses fonts d'energia; l's adequat i la conservaci de matries primeres, el reciclatge de materials, la soluci a problemes medico-sanitaris, la invenci i s d'aparells i nous materials que facilitin la vida de les persones.

2. Valorar actituds cientfiques com la curiositat, l'objectivitat, el rigor, lesperit crtic, la perseverana i el treball en equip per qestionar-se les prpies idees i conclusions, buscar evidncies i utilitzar-les en largumentaci.

3. Actuar de forma que safavoreixi la sostenibilitat de les formes de vida i del medi ambient, cosa que implica analitzar, avaluar, imaginar creativament, negociar, cooperar i executar accions individuals i collectives.

4. Iniciar-se en el procs d'experimentaci cientfica, tot aprenent a observar, classificar, plantejar hiptesis, recollir i transformar dades, a utilitzar de forma adequada linstrumental cientfic, i treure conclusions i comunicar-les.

5. Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les explicacions generades tot aplicant adequadament les diferents tipologies textuals caracterstiques de la comunicaci cientfica, com sn la descripci, la justificaci, la definici i largumentaci, i demostrant un coneixement de la terminologia cientfica i de la simbologia bsica.

6. Buscar informaci en diferents fonts, molt especialment a travs de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, avaluar-ne la seva idonetat, organitzar-la de forma que faciliti la seva consulta i recollir-la adequadament en el moment delaborar informes.

114

7. Reconixer que l'univers est constitut per diferents tipus d'unitats discretes de matria (toms i molcules, cllules, organismes, astres) i saber-les classificar i relacionar entre elles.

8. Reconixer canvis que constantment es produeixen en l'entorn i, ms en general, a l'univers; algunes de les seves causes; la possibilitat que siguin cclics o puntuals i si sn observables o s'han d'inferir a partir de dades.

9. Entendre i conixer la gran diversitat d'organismes vius i les estretes interdependncies entre ells i el medi fsic.

Objectius terminals

1. Observar objectes, ssers i fenmens a ull nu i amb instruments senzills, i fer-ne una descripci o dibuix tot indicant-ne els trets significatius.

2. Seleccionar les tcniques ms elementals per a la recollecci discreta, etiquetatge i conservaci de mostres del medi natural (mostres d'ssers vius o relacionades amb aquests, de minerals, roques i sls) atenint-se a les normes prviament establertes i saber actuar amb tot respecte envers l'entorn per tal d'evitar-ne maltractaments i espoliacions.

3. Extreure les idees bsiques de textos i vdeos cientfics i de simulacions interactives per ordinador; i analitzar la informaci obtinguda desquemes, dibuixos, fotografies, mapes topogrfics i meteorolgics, models i maquetes.

4.-Identificar el problema que es planteja en una experincia, seguir el gui de treball i entendre el fonament cientfic d'aquesta, inclosa la necessitat d'emprar proves en blanc o de control; seleccionar els instruments de mesura i els aparells i estris adequats a l'objectiu previst, i si sescau, construir muntatges senzills emprant el material de laboratori adequat.

5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els instruments de mesura d's ms freqent en el treball de laboratori o de camp, i adoptar les normes de seguretat necessries per a la manipulaci de materials, estris i equipaments.

6. Realitzar experincies que palesin fenmens fsics i qumics, , tot observant l'efecte de la modificaci de variables que hi intervenen, i treballar amb pulcritud, netedat, exactitud i precisi en les diferents tasques experimentals.

7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resoluci d'un problema o comprovaci d'una hiptesi amb la posterior realitzaci i discussi de l'experiment dissenyat.

8. Enregistrar, de forma ordenada i precisa, manualment, informtica i mitjanant instruments automatitzats les dades obtingudes en una observaci directa o en les experincies.

9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada, esquemes, diagrames, dibuixos, representacions grfiques d'una variable, manualment i informtica, amb diagrames de barres i sectors, histogrames, grfics cartesians o altres tipus de grfics.

115

10. Resoldre problemes numrics senzills relacionats amb alguns continguts, amb la posterior discussi sobre la coherncia del resultat, i utilitzar correctament les unitats de les magnituds dacord amb el sistema internacional i tamb altres unitats d's quotidi.

11.Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals, resumir oralment i per escrit el contingut d'una explicaci oral o escrita senzilla, tot emprant el lxic propi de les Cincies Experimentals i tenint present la correcci de l'expressi.

12. Seleccionar criteris de classificaci d'utilitat prctica i comparar-los amb els criteris reconeguts per la comunitat cientfica, i manejar claus dicotmiques simples per classificar minerals, roques i ssers vius.

13. Interrogar-se davant fenmens i fets per buscar-ne l'explicaci cientfica, tot rebutjar-ne explicacions supersticioses o mtiques; i valorar les solucions histriques donades per la cincia a problemes plantejats pels humans i les solucions tecnolgiques que milloren la nostra qualitat de vida.

14. Reflexionar sobre l'actitud quotidiana personal envers problemes com ara la generaci de deixalles, el mal s de l'energia i de l'aigua, la contaminaci i la limitaci dels recursos naturals, des de la perspectiva de voler trobar vies alternatives que puguin comportar canvis d'actituds.

15. Respectar crticament les idees dels altres i cooperar en la realitzaci dels treballs en grup.

16. Avaluar l's i abs del les fonts i recursos energtics emprats habitualment i de les fonts d'energia alternatives.

17. Explicar, en una primera aproximaci, el model corpuscular de la matria, tot assenyalant-ne el carcter discret i destacar-hi que la matria t una constituci universal tant en els materials inerts com en els ssers vius, com tamb les caracterstiques bsiques que els diferencien.

18. Descriure les modificacions del moviment de les partcules d'un sistema, d'acord amb el model corpuscular de la matria, en relaci amb el bescanvi de calor amb l'entorn en diverses situacions; explicar com varia la temperatura d'un sistema quan, en escalfar-lo, passa de fase slida a lquida i desprs a gas, i descriure, aix, les propietats dels tres estats fsics de la matria, prenent com a exemple l'aigua.

19. Elegir un mtode apropiat per a la separaci de les fases d'un sistema heterogeni o per separar els components d'una mescla amb la finalitat de dur-lo a terme i de relacionar-lo amb processos com el de la depuraci/potabilitzaci de laigua, separaci de components de laire, del petroli o daltres roques.

20. Preparar solucions de solut slid i dissolvent lquid, donada una composici determinada expressada en unitats de massa per volum o en percentatges, i comparar solucions de diferent composici quantitativa expressades en les mateixes unitats.

21. Distingir els conceptes fisicoqumics de massa i densitat, i substncies pures i mescles; i analitzar les propietats fisicoqumiques ms rellevants de l'aigua i de l'aire,

116

tot destacant-ne la importncia d'aquestes en els organismes i en alguns processos quotidians.

22.- Analitzar el principi de conservaci de la massa i de l'energia en casos concrets i senzills, aprofitament de l'energia en mquines i dispositius, tot destacant-ne la idea de rendiment.

23. Relacionar la distribuci de la vegetaci amb el clima i el sl: exemplificar algunes adaptacions rellevants en l'estudi d'una zona determinada.

24. Analitzar, en un ecosistema aqutic o terrestre (representatiu) de l'entorn proper, els seus components, els principals tipus d'interrelaci entre ells, les cadenes trfiques (ms rellevants) i el flux de matria i energia que s'hi estableix, i tamb possibles successions ecolgiques causades per la modificaci, real o terica, de diferents variables de l'ecosistema.

25. Analitzar a grans trets la constituci del planeta Terra: l'atmosfera, la hidrosfera.

26. Relacionar la pressi atmosfrica amb el temps meteorolgic i analitzar els factors ms importants que determinen el clima tot exemplificant-lo en el clima local.

27. Descriure les formes de presentar-se l'aigua a la superfcie terrestre, les funcions generals de la hidrosfera i les fases del cicle hidrolgic, i situar en un mapa comarcal les aiges superficials i subterrnies com tamb el seu abastament per a usos industrials i agrcoles per tal d'adonar-se de la limitaci de l'aigua com a recurs per a l'espcie humana.

28. Interpretar el cicles biogeoqumics i la seva alteraci per lacci humana.

29. Analitzar l'impacte dels ssers humans sobre el sl, l'atmosfera, la hidrosfera, els organismes (animals i vegetals), i tamb les seves repercussions ecolgiques per tal de prendre actituds de millora i defensa de l'entorn.

30. Distingir els conceptes delement i compost, i de canvis fsics i qumics, i analitzar en aquests darrers la conservaci de la massa i la transferncia d'energia.

31. Elegir un mtode apropiat per a la separaci delements que formen part dun compost i relacionar-lo amb les seves aplicacions industrials.

32. Interpretar els canvis qumics senzills en els quals participa l'oxigen (oxidaci de metalls, combusti, respiraci) i els que es provoquen per aplicaci de solucions cides sobre algunes matries, tot s comprovant-ne la reducci d'activitat en ser neutralitzades per bases.

33. Aplicar el model atmic de la matria a la interpretaci de canvis qumics.

34. Identificar substncies mitjanant reaccions qumiques senzilles i comentar la utilitzaci d'alguns mtodes analtics en l'alimentaci, material d'origen geolgic i en altres situacions conegudes; formular els xids, halurs, sulfurs i hidrocarburs que faciliten la comprensi d'altres continguts.

117

35. Descriure lorigen, les propietats ms rellevants i ls dels materials cermics, combustibles, plstics i fibres naturals i sinttiques ms comunes, aplicar coneixements sobre canvis qumics per fer la descripci de processos industrials d'obtenci de materials ds quotidi.

36. Aplicar el model dones per interpretar processos quotidians de transferncia denergia com la llum, el so i radiacions diverses.

Ley orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de educacin (LOE)

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria

Objectius de leducaci secundria obligatria

k) Comprendre que el coneixement cientfic s un saber integrat que sestructura en diverses disciplines, i conixer i aplicar els mtodes de la cincia per identificar els problemes propis de cada mbit per a la seva resoluci i presa de decisions.

n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservaci i millora.

OBJECTIUS, COMPETNCIES BSIQUES I CONTINGUTS DEDUCACI AMBIENTAL

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

Aquesta competncia mobilitza els sabers escolars que li han de permetre comprendre la societat i el mn en qu es desenvolupa, fa que lalumnat superi la simple acumulaci dinformacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida prpia, les de les altres persones actualitza el conjunt de competncies per fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones.

Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber que donin sentit als fenmens quotidians, ladequada percepci de lespai fsic en el qual es desenvolupen les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment, tamb cal tenir en compte lhabilitat per a interactuar en lentorn ms proper, moures en ell i resoldre problemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici.

El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia interdisciplinria en tant que implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de la vida i del coneixement molt diversos i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci, dels conceptes i principis bsics que permeten lanlisi dels fenmens des dels diferents camps de saber involucrats. Tamb t la presncia de les persones en lespai, el seu assentament, les modificacions que introdueixen i els paisatges resultants, aix com la importncia que tots els ssers humans es procuri la

118

conservaci dels recursos i la diversitat natural, i es mantingui la solidaritat global i intergeneracional.

Aquesta competncia, i partint del coneixement, de la naturalesa i de la interacci dels homes i les dones amb ella, permet argumentar racionalment les conseqncies dels diferents modes de vida, i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social que tamb ho sigui.

Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions ms rellevants; realitzar observacions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions temps disponible i comunicar conclusions.

Aquesta competncia suposa demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana.

Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic desenvolupament i aplicaci del pensament cientfic rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un mn en qu els avenos que es en la vida de les persones, la societat i el mn natural. Implica tamb la diferenciaci i valoraci daltres formes de coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.

En coherncia amb tot el dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsica ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional, responsable, com a elements clau de la qualitat de vida de les persones i de les societats.

Competncia social i ciutadana

Aquesta competncia fa possible comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com comprometres a contribuir en la seva millora.

La competncia social i ciutadana integra coneixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

Pren com a referncia un model de persona que pugui ser un element actiu en la construcci duna societat democrtica, solidria i tolerant, i comproms a contribuir en la seva millora.

Entre les habilitats que tenen relaci amb aquesta competncia destaquen: conixer-se i valorar-se; saber comunicar-se en distints contextos; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser capa de posar-se en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar les diferncies; practicar el dileg i la negociaci per arribar a acords com a individual com en el social.

La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi i comportar-se en coherncia amb ells en afrontar una decisi

119

o posici personal s tica, si no est basada en el respecte a principis o valors universals com els que cont la Declaraci dels Drets Humans.

Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoliments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia de lexistncia de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi multicausal i sistmic per jutjar els fets i problemes que afectem el medi ambient, crtica, aix com realitzar raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar collectivament la comprensi de la realitat.

En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.

Els aprenentatges en el camp de les cincies de la naturalesa aporten al desenvolupament daquesta competncia, duna banda, coneixements que possibiliten analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta des de la seva complexitat, aix com fonamentar les opinions i lactuaci responsable. Duna altra banda, tamb aporten estratgies i actituds per afrontar aquesta anlisi relacionades amb la recerca de lobjectivitat, el rigor i la racionalitat i, al mateix temps, amb el reconeixement dels condicionaments socials en el desenvolupament de la cincia, del grau dincertesa en les afirmacions i de la necessitat daplicar el principi de precauci a lhora de prendre decisions.

Cincies de la naturalesa

Competncies prpies de la matria

La competncia cientfica es defineix com la capacitat dutilitzar el coneixement cientfic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir devidncies, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el mn natural i els canvis que lactivitat humana hi produeix.

La competncia cientfica est estretament relacionada amb la competncia bsica del coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Assolir la competncia cientfica comporta:

Emocionar-se amb la cincia, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i fenmens del mn, amb la bellesa daquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan sutilitza de manera responsable.

Pensar cientficament a partir de construir i utilitzar versions elementals per complexes dels grans models de la cincia. Aquests coneixements han de proporcionar estratgies tils per descriure els fenmens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions.

120

Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables cientficament, de planificar com trobar evidncies de les explicacions inicials elaborades, de posar en prctica el procs de recerca daquestes evidncies, de deduir conclusions i danalitzar-les crticament.

Pensar de manera autnoma i creativa, tot assumint que el coneixement cientfic evoluciona a partir de la recerca devidncies i tamb de les discussions sobre les maneres dinterpretar els fenmens.

Comunicar en llenguatge cientfic les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi.

Comprendre textos de contingut cientfic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgaci cientfica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los crticament.

Utilitzar el coneixement cientfic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb la gesti sostenible del medi, la salut prpia i la comunitria, i ls daparells i materials en la vida quotidiana.

OBJECTIUS

1. Comprendre las grans idees de la cincia i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana aix com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientfic.

2. Utilitzar conceptes i estratgies prpies del treball cientfic ja sigui manipulativament o a travs de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir devidncies i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produts o no per les persones.

3. Comprendre missatges de continguts cientfic, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicaci ms efica.

4. Cercar i seleccionar informaci sobre temes cientfics, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la crticament i emprar-la per orientar i fonamentar les prpies opinions i l actuacions.

5. Cooperar en grups socialment heterogenis en la resoluci de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les cincies, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulaci de les dificultats que es manifesten.

7. Analitzar i valorar la importncia dutilitzar els coneixements cientfics i les interaccions de la cincia i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals que senfronta la societat en vistes a assegurar un futur ms sostenible.

9. Analitzar crticament qestions cientfiques socialment controvertides, argumentar les prpies opinions tenint en compte les dels altres i aportant evidncies i raons

121

fonamentades en el coneixement cientfic, i tendir a actuar de manera conseqent, responsable i solidria.

10. Reconixer la naturalesa de la cincia i situar els coneixements cientfics ms importants en un context histric, per comprendre tant la gnesi dels conceptes i teories fonamentals. com les interaccions entre la cincia, la tecnologia i la societat.

Criteris metodolgics i recursos:

Un dels objectius que perseguim s que lalumnat sigui capa daplicar els coneixements en les situacions que els requereixen (transferncia), i actu en conseqncia, perqu aquesta aplicaci sigui possible cal que lalumnat aprengui prviament aquests coneixements i que els conservi fins que li calgui usar-los. Per lalumne/a no sempre recorda la informaci que busca, encara que hagi dedicat temps i esfor al seu estudi. No obstant aix, recordar o no recordar s un problema com qualsevol altre que es pot resoldre, en gran part, si sapliquen les estratgies adequades.

Recordar depn:

De latenci que shagi posat al que es pretn recordar, La contextualitzaci pot ajudar.

Dels coneixements previs detectats, i de la manera com estan organitzats.

Del significat de la nova informaci. Per millorar el record s necessari millorar-ne la comprensi, s a dir, la integraci de la nova informaci a la que ja es coneix mitjanant algun tipus desquema que en faciliti la recuperaci.

El disseny de la unitat est orientat a facilitar les condicions segents:

Que lalumnat expressi els seus conceptes espontanis mijanant la seva aplicaci a problemes concrets.

Que lalumnat senfronti amb situacions conflictives que suposin un repte per a les seves idees i que posin en relleu que en determinades situacions aquestes idees no serveixen. El conflicte cognitiu s central en el progrs de lalumne/a.

Que lalumnat senfronti amb idees noves que aclareixin els fenmens que explicaven les idees antigues i facin comprensibles els fenmens nous que les idees antigues no resoldrien, de manera que es produeixi un canvi en els conceptes de lalumne/a. La curiositat i linters de lalumnat pel contingut del tema que es tractar o de la tasca que es far, s molt important, per tant per incentivar-la utilitzem les segents estratgies:

Contextualizar situacions que desperten linters de lalumnat

122

Presentar informaci nova, sorprenent, incongruent amb els coneixements previs de lalumne/a;

Plantejar a lalumnat problemes que ha de resoldre;

Variar els elements de la tasca per tal de mantenir latenci.

La rellevncia del contingut o de la tasca per a lalumne/a la tindrem en conte:

Relacionant el contingut de la instrucci per mitj dun s del llenguatge i duna selecci dexemples que siguin familiars per a lalumnat, amb les seves experincies, amb els seus coneixements previs i amb els seus valors;

Mostrant el motiu per a la qual pot ser rellevant aprendre el que es presenta com a contingut de la instrucci, si s possible mitjanant exemples.

En la mesura que ho permeti la naturalesa de la tasca, plantegem la possibilitat dorganitzar alguna activitat en grups cooperatius, tot fent dependre lavaluaci de cada alumne/a dels resultats globals que obtingui el grup.

Orientem latenci de lalumnat abans, durant i desprs de la feina:

Abans: en el procs de soluci ms que en el resultat;

Durant: en la recerca i la comprovaci de possibles mitjans per superar les dificultats, dividint la tasca en passos perqu no pensin que no les poden superar;

Desprs: raonar amb lalumnat sobre el que s correcte i el que s incorrecte del resultat, per centrant latenci de lalumnat en el procs que sha seguit i en el que sha aprs, tant si el resultat ha estat un xit com si ha estat un fracs. Dels fracassos sen aprn.

Intentarem que lalumnat relacioni els continguts amb la vida quotidiana i saconsegueixi la creaci dun marc explicatiu dels fenmens quotidians tan cientfic com sigui possible. De forma que lalumnat faci la transferncia del que a aprs, aplicar-ho a situacions reals i concretes.

En lmbit escolar i en la vida diria ens enfrontem contnuament amb la necessitat de resoldre problemes, s a dir, amb la necessitat dhaver de pensar a fi de superar els obstacles que trobem a lhora dactuar per tal daconseguir un objectiu.

Les habilitats que faciliten la millora de la capacitat de resoldre problemes tenen a veure amb la capacitat de la seva representaci inicial i amb el coneixement de les regles dinferncia adequades. Aix mateix, la capacitat de la seva representaci depn del fet que sadquireixin els coneixements especfics rellevants per a la soluci dels problemes, i que es pugui fer atenci a la informaci rellevant. Lalumnat ha de fer la transferncia des del problema teric a la aplicaci de les habilitats a un problema real.

123

En resum, si volem que lalumnat millori la seva capacitat de resoldre problemes cientfics, i ambientals cal fer alguna cosa ms que ensenyar-li els procediments de clcul i les estratgies que conv seguir.

En aquest sentit, la unitat sorienta a facilitar la representaci dels problemes que cal resoldre mirant de:

Adquirir coneixements sobre lrea dels problemes que shan de resoldre; si tenen soluci, o com a mnim intentar buscar-la.

Ensenyar de manera explcita estratgies que facilitin la representaci dels problemes,

Ensenyar que certes condicions faciliten la reestructuraci adequada del problema, com, per exemple, tenir molt present lobjectiu, analitzar-lo i esforar-se a veure la pluralitat de significats que poden tenir els elements del problema.

Intentar ensenyar a lalumnat estratgies que facilitin la planificaci dels problemes que han de resoldre. Entre aquestes estratgies hi ha les segents:

Pluja didees; test i enquestes

Simplificaci i concreci

Abstracci i complexitat

Generalitzaci i especificaci

Recerca dinformaci addicional

Aplicaci de les regles conegudes

Avaluaci:

Avaluaci s el procs dobtenci dinformaci pel professorat i formaci per lalumnat per poder formular judicis, els quals sutilitzaran per prendre decisions. Aquesta definici posa lmfasi en el fet que lavaluaci s un procs i no solament el seu resultat final. Tenint aix en compte, pensem que lavaluaci en el procs densenyament-aprenentatge ha de constituir una reflexi crtica sobre tots els moments i els factors que intervenen en el procs didctic, a fi de determinar quins en poden ser, en sn o nhan estat els resultats.

Amb aquesta definici es destaca:

El carcter de judici crtic com a estudi causal.

Lextensi daquest judici avaluatiu a tots els factors didctics que intervenen en el procs didctic, com ara els objectius, el professorat, la metodologia, els recursos i el context.

124

Lextensi del judici avaluatiu a tots els moments del procs instructiu, ents en un sentit seqencial, i ms concretament al seu moment inicial, a la seva fase de realitzaci i a la seva fase final. Daqu dedum lexistncia de tres tipus davaluaci: inicial-diagnstica, contnua-formadora i final-sumativa.

De lestudi comparatiu daquests tres tipus davaluaci dedum lextraordinari valor instructiu de lavaluaci formadora, que es manifesta en el perfeccionament del mateix procs didctic, en la millora de la funci docent, en la major motivaci de lalumnat i en la millora del seu aprenentatge; lalumnat a daprendre dels seus errors; finalment, en la millora de leconomia instructiva en agermanar recuperaci i aprenentatge, tot fent actuar la primera en el moment en qu sorigina qualsevol errada o retard en laprenentatge.

Sigui quin sigui el moment en qu es produeixi lavaluaci, consta de tres fases:

Preparaci

Especificar els judicis que s'han d'emetre i les decisions que s'han de prendre.

Descriure la informaci necessria.

Localitzar la informaci disponible.

Decidir quan i com aconseguir la informaci necessria.

Construir (o b seleccionar) els instruments de recollida dinformaci de qu disposa el professorat.

Recollida de dades

Obtenir la informaci necessria.

Analitzar i enregistrar la informaci.

Avaluaci

Formular judicis.

Prendre decisions.

Resumir i donar a conixer els resultats de lavaluaci.

Hem utilitzat com a referent els objectius de laprenentatge, lavaluaci dels quals considerem molt important, ja que ens permet determinar:

Si estan adaptats a la personalitat de lalumne/a.

Si estan ben formulats.

125

Les proves davaluaci han de presentar unes caracterstiques especfiques: pel que fa al coneixement, han de tenir un nivell de dificultat semblant al que sha desenvolupat en lensenyament corresponent i no cal presentar-les en un context similar al estudiat. En ocasions s necessari que la situaci davaluaci sigui diferent de les que lalumne/a experimenta a lhora daprendre, especialment si es tracta davaluar, competncies bsiques o capacitats com ara laplicaci, en la qual sintenta precisar exactament lhabilitat per transferir a contextos nous els apre