ESPECIAL CAN VIES

núm.166periòdic de comunicació popular

Amb dues assemblees durant el mesde setembre, la Plataforma Can Bat-lló reprèn l’activitat, on moltes per-sones vinculades al teixit social del

barri han confluït per exigir els com-promisos històrics i alhora obrir mésespais a projectes de cooperació iautogestió. Pàgina 4

Des dels inicis, el Centre Social Auto-gestionat (CSA) Can Vies ha volgut serun espai obert al jovent amb necessi-tat d’espais d’organització o creació.Espais lliures de relacions mercantils i

de tutela política, decidits i compro-mesos amb la transformació radical dela societat, i ara també convençuts deplantar cara a l’actual situació d’ame-naça. Amb questa comminació, serà la

quarta vegada que Can Vies s’enfrontaa la possibilitat d’un desallotjament alllarg dels seus quinze anys de vida albarri de Sants. Pàgines centrals

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualoctubre 2012

L’actual govern del PP no només pre-tén tornar a la criminalització que im-plica una llei penal de supòsits, sinótambé retallar-los, tot condemnant denou les dones a la pràctica de l’avorta-ment clandestí, fet que causa de milersde morts arreu del món. Per això, el

passat 28 de setembre vàrem tornar asortir al carrer, per recordar que elsnostres drets no es retallen, per reivin-dicar l’autonomia sobre els nostrescossos, i per cridar ben fort que si nopodem decidir, no podem ser lliures.Pàgina 2

Xavier VallèsEntrevistem el coordinador deSants-Montjuïc per la Indepen-dència (SM×I). Pàgina 12

28S – Avortamentlliure, segur i gratuït

La Plataforma CanBatlló és del barritorna a bategar

Cultura

Protegir eldeltadel LlobregatPÀGINA 10

Per la ciutadania del Baix Llobregat, elsmarges del riu representen un espaiinsubstituïble fora de la ciutat, perquèparlar del delta del Llobregat és parlarde cultura, lleure i coneixement del te-rritori, entre d’altres. Expliquem algu-nes raons per protegir-lo.

En moviment

Envoltem elCongrésPÀGINA 9

Desenes de milers de persones es vanconcentrar el 25, 26 i 29 de setembreals voltants del Congrés dels Diputatsper exigir la dimissió del govern i l’ini-ci d’un procés constituent que contri-bueixi a la construcció d’una democrà-cia directa i participativa.

L’ajuntament iTMB tornen aamenaçar el CSACan Vies

Mural reinvindicatiu solidari amb Can Vies situat a plaça de Sants. INTERNET

Prop de 40 persones participaren de l’assemblea general. FERRAN AGUILÓ

Una acció a plaça Sant Jaume reclamà el dreta al propi cos. BÁRBARO BOYERO RABASCO

així, no vull un país on les retallades so-cials i en drets sigui el pa de cada dia,on no es tingui en compte totes lesveus. Jo no vaig, ni aniré a rebre unpresident incapaç de comptar amb totsper portar a terme aquest procés, unpresident que vol liderar i personalit-zar-lo en la seva figura, que no s’atre-veix, o no vol fer front nacional, ambtotes les forces polítiques, organitza-cions, col·lectius, sindicats, associa-cions, societat civil, etc. Un presidentaixí, a mi no em representa.

*Piulada, publicada als voltants del21 de setembre.

Avortamentlliure, segur igratuït

Sílvia Alberich

«Ni un pas enrere en els nostresdrets i llibertats», deia la capçalera queobria la manifestació que el passat 28de setembre va recórrer els carrers deBarcelona. Manifestació emmarcada enuna jornada internacional de lluita, elDia Internacional per la Despenalitza-ció de l’Avortament, promogut per la VTrobada Feminista Llatinoamericana idel Carib l’any 1990.Aquest any aquesta jornada es desen-volupà en un context de retrocés i atacgeneralitzat al dret de les dones a deci-dir arreu del món, essent nombrososels països que han retornat a la penalit-

Editorial

Una altra vegada el Centre So-cial Autogestionat (CSA) CanVies està amenaçat de des-allotjament per part de TMB,

empresa de propietat majoritària de l’a-juntament, però com tots els altrescops —al 1997, 2002 i 2010–, amb l’a-jut de totes les entitats, col·lectius, indi-vidualitats i associacions, el conjunt delbarri, aturarem el desallotjament. Comtants altres cops treballant juntes colzea colze ho aconseguirem. Perquè totes#somCanVies, per ser un espai segur,lliure d’homofòbies, transfòbies, pa-triarcat i sexisme. On donem cabuda acol·lectius que lluiten per visibilitzaraquesta problemàtica. Totes #som-CanVies perquè defensem els espaisalliberats enfront d’aquests governs ca-pitalistes, en què el valor de les coseses mesura segons els diners. Espaiscom el CSA Can Vies, on allò que re-

geix les relacions són el suport mutu,l’horitzontalitat, l’experiència i l’apre-nentatge mutu; un veritable laboratorid’experiències, i tot sense un intercan-vi econòmic que busqui especular,aprofitant qualsevol oportunitat pertreure el màxim rendiment.

Totes #somCanVies perquè es dónaespai a lluites en defensa del territori,amb la presència de col·lectius com elsJovens de l’Ebre en lluita per la defen-sa de les terres de l’Ebre. En defensa de

lítiques de retallades d’aquest governque amb l’excusa d’una crisi del siste-ma provocada per ells mateixos, ensvolen imposar mesures socials i econò-miques que ens fan involucionar més imés. Des de LA BURXA també #som-CanVies perquè es crea cultura i comu-nicació popular amb la colla bastonerade Sants i amb els grups musicals i deteatre que hi assagen. I LA BURXA que hanascut i continua creixent fent-se cadames a Can Vies. I és per tot això queens volen fer fora, perquè som una mo-lèstia per una política de defensa delcapitalisme a qualsevol preu, durant elsmés de 15 anys de vida de Can Viess’ha generat un contrapoder i una al-ternativa real autogestionada. Gràcies atotes els que dia a dia hi passen i hi hanpassat. Per aquests i altres motius tots itotes #somCanVies, i totes el defensa-rem davant de qualsevol atac.

El govern actual i elsanteriors ens volen ferfora perquè som una

molèstia per la aquestapolítica que defensa el

capitalisme a qualsevolpreu. Durant més de 15anys Can Vies ha gene-

rat un contrapoder iuna alternativa real

d’autogestió.

Tots i totessom

Can Vies

Opinions

Opinió

Tornarem afer la puta ila ramoneta*

Albert Ricart

«Quin govern que no hagi fracassatavança les eleccions a mitja legislatu-ra?»: declaracions fetes per Artur Masl’any 2006.

El govern dels “millors”, el governde Convergència i Unió (CiU), desprésde dos anys, convoca eleccions amb elpretext d’iniciar un procés de secessiódel Regne d’Espanya, però em pregun-to si aquesta vena independentista deCiU, no serà pel fracàs de les seves po-lítiques de retallades i amb la intenciód’amagar la seva política repressora?

Ens creiem la seva voluntat «de lide-rar aquest viatge cap a Ítaca», un partitque porta fent “favors” al’Estat espanyol des dels inicis. Els he-reus de la Lliga Regionalista de Fran-

CartesLa salut,l’RD i lesdones

Marta Carrera

No totes les dones estem en el “tre-ball productiu” que és el que donadret a la Assegurança de Salut se-gons el Real Decret (RD). La divisiódel treball entre “productiu” i “re-productiu” ens ha acostumat a in-terpretar com “normal” un greugecomparatiu que carrega més feina ales dones que als homes. D’acordamb aquesta situació la proteccióde la salut és “natural” que estiguilligada al treball del cap de família,passant a ser “beneficiaris” tots elsde més! El problema dels beneficia-ris familiars és que poden deixar deser-ho. Amb la proposta del nouReal Decret es pot deixar de ser be-neficiari per edat, i també per canvidel vincle entre la parella, per po-sar un altre exemple aclaridor.

Aproximadament, segons en-questa IDESCAT 2012, hem de de-duir que unes 249.000 dones “noactives” no són titulars de cap carti-lla d’assegurança. Vol dir que notreballen? En la seva majoria es de-diquen a les tasques de cura de lallar i dels familiars. Totes aquestes“beneficiàries” queden en una si-tuació no ben definida de moment,però molt diferent de la que hantingut fins ara. Un retrocés respec-te dels seus drets fonamentals.Aquest canvi és una amenaça greua la qualitat de la assistència sanità-ria en el present, i no es veu que si-gui cap avantatge a mitjà i llarg ter-mini. [...]

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

cesc Cambó, aquell qui va finançartancs per al cop feixista del 36.

Un president que encara no ha po-gut verbalitzar la paraula independèn-cia, que sempre utilitza eufemismes.No demostra una falta de creure real-ment en un procés com aquest? No de-mostra poca fermesa davant el contexthistòric que sembla voler liderar?

Un govern que demana un rescat alpaís de què es vol separar, no entra enuna contradicció? Aquest rescat, no ellligarà més i més a l’Estat espanyol? Noel centralitzarà encara més?

Aquesta és la independència que vo-lem? Una còpia d’Espanya amb les ma-teixes diferències de classe, els de sem-pre fent-se rics explotant els de sem-pre, els qui menys tenen. Laindependència convergent i d’altres, ola que ens volen “vendre” es la d’un pa-ís centralitzat. A mi sempre m’han en-senyat que Som Països Catalans, de Sal-ses a Guardamar i de Fraga a Maó. Onqueden el País Valencià, les illes, la Ca-talunya Nord i la Franja en aquest viat-ge a Ítaca? I jo em segueixo preguntant,

si volem deixar en mans d’aquest go-vern, representant de la burgesia cata-lana, el govern dels millors retallant ireprimint, el procés d’emancipaciódels Països Catalans.

Vigilem, que les eleccions i el procésno s’estiguin utilitzant com una cortinade fum per amagar la política de reta-llades i destrucció de drets socials i in-dividuals. No ens sorprenguem si tornaa guanyar CiU i no abandona aquestapolítica. Avisats estem. El senyor Mas java anunciar el 3 d’octubre que no des-carta més retallades desprès de leseleccions. No vull una independència

zació total de l’avortament, com ara An-dorra, Malta, Irlanda, Nicaragua, Xile,República Dominicana i Paraguay.

La manifestació, convocada per l’es-pai de coordinació 28S —espai no ins-titucional que aglutina diversoscol·lectius feministes—, va aplegarunes 1.500 persones que marxaren desde la Delegació del Govern, al carrerMallorca, fins a la plaça St. Jaume, exi-gint el dret de les dones a decidir sobreel seu propi cos.

En arribar a la plaça St. Jaume unamissa feminista, oficiada per sacerdo-tisses estil Pussy Riot, va convidar el pú-blic congregat a lloar el plaer de les do-nes, a defugir d’imposicions inquisito-rials i a reivindicar l’avortament lliure igratuït. A més d’aquesta performance,hi va haver tres actuacions musicals i esva llegir el manifest unitari de l’espai decoordinació en què es recordava queles dones hem decidit, decidim i deci-direm sobre la nostra maternitat, que

no acceptarem cap retrocés legal, capllei que suposi una tornada a la clan-destinitat de la pràctica de l’avortamenti que la pràctica del dret a decidir i l’au-tonomia sobre el propi cos són l’únicamanera de reduir els embarassos nodesitjats, i la pràctica de la interrupcióde la gestació. Però quin és el motiu del’especial rellevància de la cita d’en-guany a l’Estat espanyol? Actualment,des de l’aprovació el 2010 de la Llei dedrets sexuals i reproductius i d’inte-rrupció voluntària de l’embaràs, l’avor-tament està regulat per un sistema determinis que substitueix l’anterior sis-tema de supòsits. El sistema de termi-nis suposa un canvi d’orientació pelque fa al paper de les dones: dins d’unsterminis legalment reconeguts, són lesdones embarassades qui prenen la de-cisió final d’avortar o no.

Tot i el canvi de concepció que vasuposar l’adopció d’una llei de termi-nis, aquesta llei no cobreix ni de bon

tros les demandes dels col·lectius femi-nistes, ja que s’escurçà el termini d’in-terrupció de l’embaràs en cas de greurisc per la salut de les dones; s’introduíun període de reflexió obligat abansd’avortat, tot infantilitzant les donesembarassades; i no s’establiren meca-nismes clars per regular l’objecció deconsciència mèdica, fet que vulnera eldret de les dones a ser ateses en la xar-xa sanitària pública.

I ara, quan encara som lluny de l’as-soliment ple del dret al propi cos, elgovern del PP amenaça amb retrocedirmés enllà de la llei de 1985. L’actual go-vern no només pretén tornar a la crimi-nalització que implica una llei penal desupòsits, sinó també retallar-los, totcondemnat de nou les dones a la pràc-tica de l’avortament clandestí, causa demilers de morts arreu del món.

El 28S vam cridar ben fort que si nopodem decidir, no podem ser lliures.

Octubre de 201202

Barbro

ciutats pels seus habitants, i no per lamarca registrada Barcelona, com hadeixat constància l’adhesió a les lluitesveïnals com el pla de l’estació o el sote-rrament de les vies. Des dels seus inicisha estat un altaveu, on les lluites veï-nals i de diferents moviments socialsde tota la ciutat han trobat el seu espai.S’ha donat cabuda a múltiples lluites itambé s’han fomentat des del mateixCSA. També #somCanVies perquè jun-tes denunciem i plantem cara a les po-

Dani MartínezSants

L’actual xarxa de busos de TMB ha re-sultat ineficient: diversos transports fanun mateix tram, s’acumulen moltes lí-nies en alguns espais, i hi ha forçatrams ziga-zaga. A més, malgrat el bit-llet metropolità sigui integrat, hi hamés metro al nord i sud, i més tramviesa l’est i l’oest.

A l’octubre l’Ajuntament de Barcelo-na ha començat a executar la nova xar-xa ortogonal de busos. Recorregutsrectilinis amb prioritat per la rapidesa,proximitat, comoditat i claredat. Redis-tribuint vehicles, les línies de TMB pas-saran progressivament de 102 a 28.

Hi haurà 17 muntanya-mar identifi-cades V, més un número senar. Hi hau-rà 8 horitzontals Llobregat-Besòs iden-tificades H, més un número parell; i les3 línies transversals D10 (la Diagonal),la D20 (Sants–Paral·lel–Port Vell) i D30(la Meridiana). La xarxa es complemen-tarà amb els Busos de barri.

Amb els anys, només hi passarà unalínia per carrer i amb sols un enllaç espodrà anar arreu. Per major velocitat iregularitat (ara 10 km/h i 12 min) s’in-vertirà en més carrils bus i una regula-ció semafòrica segons s’aproximin.

Des d’octubre la nova xarxa haarrencat amb 5 línies. D’elles, 3 passenper Sants: la nova V7 (Pça Espan-ya–Sarrià) és l’antiga 30, però sense ferel triangle plaça Sants–Estació; sinó elcarrer Tarragona en ambdós sentits; lanova D20 (Torre Meli-na–Sants–Paral·lel–Barceloneta) sónles antigues 57 i 157, que ara naixerana Torre Molina vers el Baix Llobregat, aun nou enllaç intermodal amb busos,metro i tramvies, i la nova H12 fa totala Gran Via.

Aquests canvis comporten la des-aparició de la línia 56. El tram de la 50que pujava des de plaça Espanya aMontjuïc ara és la nova 150. I la línia 50passarà per Creu Coberta i Sants (juntamb la D20) fins l’intermodal de TorreMelina.

Més infowww.novaxarxabus.bcn.cat

03

SantsOctubre de 2012

Aquest estiu La LleialtatSantsenca no ha fet vacances,i comença la tardor amb unprojecte arquitectònic per a laseva reforma.

Carles BaigesSants

El jurat va deliberar i escollir una pro-posta la darrera setmana de setem-bre, però aquesta no es farà públicafins a mitjans d’octubre en una pre-sentació al districte de Sants-Mont-juïc, en que també es desvetllarà elnom de l’equip guanyador. Enaquests moments no podem mostrardetalls de com serà la nova LleialtatSantsenca, però esperem poder-hofer extensament en el proper númerode LA BURXA.

Tot arrenca en l’encàrrec d’estudisprevis que el districte de Sants-Mont-

Nova etapa de La Lleialtat ambel concurs per a la rehabilitació

juïc va encomanar a la Plataforma LaLleialtat Santsenca a l’octubre de2011, i que va dur a terme LaCol,col·lectiu d’arquitectes establert al ba-rri de Sants. El document final, queha constituït les bases del concurs, in-cloïa un estudi minuciós de l’edifici al’actualitat, així com les demandesd’espai de les entitats recollides du-rant dos anys de tallers participatius.

Van respondre a la crida entregantles seves propostes 73 equips d’arqui-tectes, majoritàriament locals, peròtambé va haver-hi presència interna-cional. El jurat, com és habitual, esta-va format per membres del districte,el departament d’Habitat Urbà del’ajuntament, un representat delCol·legi d’Arquitectes i BIMSA(empresa municipal promotora de lesobres públiques). Cal destacar peròque després de pressions per part dela Plataforma, es va aconseguir quehi hagués un representant de l’entitatveïnal, càrrec que es va confiar

en un membre del mateix col·lectiuLaCol.

Un cop es conegui l’equip guanya-dor haurà de treballar amb les entitatsi l’ajuntament per acabar de detallar elprojecte tècnic. Malauradament els ca-lendaris administratius obliguen a certstràmits que impediran que les obres

comencin abans de gener de 2014, toti que el regidor Jordi Martí ha reiteratque és una prioritat del seu govern queaquestes comencin abans d’acabar elmandat. Mentrestant la Plataformaaprofitarà aquesta “segona fase” per su-mar esforços entre les futures usuàriesde l’equipament santsenc.

Properament el barri coneixerà com serà la nova Lleialtat. LACOL

La novaxarxa de busTMB arrencaa Sants

“Sense normalitat”: inici del curs deles retalladesEl curs escolar s’ha iniciat aSants marcat per les dràsti-ques retallades, la indignaciógeneralitzada i un calendaride protestes del professorat,alumnat i famílies.

Àlex TisminetzkySants

Les dades no deixen lloc al dubte so-bre l’afectació de les retallades enl’educació pública. Segons els sindi-cats, el curs s’ha iniciat amb 3.000

professors menys i 30.000 alumnesmés a Catalunya, mentre es calculaque les beques es reduiran un 30%.No es substituiran els primers 10dies de baixa dels educadors, s’aug-menten el número de nens perclasse i faltaran 1,5 professors perlínia a cada escola del barri, entrealtres escandaloses xifres.

Totes aquestes retallades han es-tat implementades pel govern deCiU argumentant que «no afecta a laqualitat», però la indignació s’ha es-tès entre la comunitat educativa,que denuncia un desmantellamentde l’educació pública.

PROTESTES I VAGUESEl primer dia de classe ja es va iniciaramb la convocatòria d’una primeravaga als centres de primària i secun-dària, que va comptar amb una mani-festació pel centre de la ciutat.

Al barri, al matí múltiples escolesvan iniciar el curs amb pancartes, sa-marretes grogues i activitats reivindi-catives, mentre a la tarda la protestaes va concentrar en una sorollosa cas-solada a la plaça de Sants, on van par-ticipar més de 300 persones vingudesde les escoles Barrufet, Pràctiques II,Jaume I, Gaiarre, La Muntanyeta, Mi-quel Bleach i IES Lluís Vives, a més de

les escoles bressol municipals, i queha donat el tret de sortida a un cursmarcat per les mobilitzacions.

L’Assemblea Groga del barri ha va-lorat «molt positivament que cada diasiguem més escoles coordinades», i el«seguiment massiu de mares, alum-nes i professors portant samarretesgrogues cada dimecres», i ha comuni-cat que el proper 24 d’octubre a latarda al Centre Social de Sants es faràuna nova assemblea per decidir novesconvocatòries i fer un llistat de comhan afectat les retallades a cada cen-tre educatiu del barri.

Octubre de 201204

Sants

El juny de 2011, la Plataformaaconseguia el fruit d’una lluita demolts anys: la nau batejada com aBloc 11, que acull la biblioteca, l’au-ditori, els grups d’audiovisuals i artsdiverses, d’infraestructures i de dis-seny, el rocòdrom, el buc d’assaig, lacuina i; el bar, entre d’altres.

Però la Plataforma no s’atura. Ungrup nombrós de persones vincula-des als moviments socials del barri ial teixit associatiu, s’han aplegatamb la finalitat de fer créixer CanBatlló com a espai veïnal comunita-ri, intergeneracional i participatiu,on crear i portar a la pràctica formesde vida alternatives en diferents àm-

La Plataforma Can Batlló s’activa

La presentació de l’EsquerraIndependentista, la Marxade torxes i una preconvoca-tòria per anar a la granmanifestació marquen lacelebració d’un Onze deSetembre crucial.

Roger Sánchez AmatSants

Al nostre districte no ha passat des-apercebuda tota l’efervescència inde-pendentista que ha precedit la Diadad’enguany. Amb un primer cop d’ull,tot passejant pels seus carrers, hempogut veure com els balcons de tot eldistricte es decoraven amb estelades isenyeres. Si bé barris com Sants o laBordeta tradicionalment eren feus onun alt percentatge d’habitatges orna-ven balconades, aquest cop s’hi hanafegit Poble Sec, l’Esquerra de l’Ei-xample o Hostafrancs, i fins i tot barrispoc propensos, com la Marina o Ba-dal, s’hi han vist nombroses banderesreivindicatives.

EMOCIÓ I REIVINDICACIÓ A LAMARXA DE TORXESDels actes realitzats amb motiu de laDiada, caldria destacar-ne un: la Mar-

xa de torxes. Impulsada per Sants-Montjuïc per la Independència, fa unsmesos es va constituir una comissióorganitzadora formada per entitatscom la CAL, el Casal Jaume Compte,el Secretariat d’Entitats, el Centre So-cial i els partits independentistes (SI,ERC, Reagrupament i CUP). Tot i ser laprimera vegada que es feia, les previ-sions més optimistes es van veure des-bordades i cap a les 22 h del dilluns10 de setembre més de 2.000 perso-nes començaven a desfilar des la plaçaIbèria cap a la plaça del Setge de 1714,al veí barri del Poble Sec. De fet, les550 torxes que es van adquirir s’aca-baren ràpidament.

La imatge de la nit es pogué veureen carrers com el de Sant Crist, on lestorxes aconseguiren crear una ambien-tació especial. L’organització (exemplari amb la implicació d’una seixantena depersones) decidí recórrer petites vies irealment l’efecte era impactant. D’altrabanda, el recorregut emulava l’antic ca-mí ral que anava de Barcelona a Ma-drid, d’aquí que un dels anunciats re-cordés que la marxa intentava «desferel camí d’Espanya». En tot moment fouacompanyada pels Tabalers de Sants ila Coronel·la, entitat de recreació histò-rica que honora la milícia armada for-mada per gremis que aquell onze desetembre fatídic defensaren la ciutat.

A PEU DE CARRER

13 funcionarisde presonsimputats perun delicte detortura

Acció LLibertària de SantsL’1 de maig de 2004, desprésd’un motí de gairebé dotza horesdins la presó de Quatre Camins,va començar l’infern per 30 delspresos que es consideraven insti-gadors dels fets de rebel·lió con-tra les institucions penitencià-ries.

Les protestes per unes millo-res en les condicions de vida deles persones recloses, així comles contínues vexacions i maltrac-tes, van desencadenar en una sè-rie de d’enfrontaments entre pre-sos i funcionaris que van acabaramb pallisses, tortures i aïllamentper part dels últims cap els pri-mers.

Deu dels 30 presos van de-nunciar als funcionaris de pre-sons per tortures, així com al di-rector de la presó, per als qui lapetició fiscal es troba entre dos itres anys de presó per un delictede tortures, i al subdirector mè-dic, per a qui demanen dos anysde presó per cada un dels vuitdelictes de tortures, és a dir, 24anys.

UN PRECEDENT JUDICIALPer la resta de funcionaris, es

demanen penes d’entre dos i nouanys per tortures, lesions i delic-te contra la integritat moral deles persones. Aquest cas, al seracusats d’un delicte de tortures,obre un precedent judicial, jaque la impunitat amb la qualcompten els funcionaris de pre-sons obstaculitza que es faci pú-blica la situació a les presons, iles agressions sistemàtiques quees poden donar entre murs.

El judici havia de començar aprincipis d’octubre, però que fi-nalment, s’ajornarà fins al mes demaig o juny.

Can Batlló batega amb força.Després de l’èxit del Bloc 11,com a experiència d’autoor-ganització comunitària, laPlataforma Can Batlló és pelbarri repren l’activitat.

Gemma PareraLa Bordeta

La Plataforma té l’objectiu d’exigirels compromisos històrics i obrirmés espais a projectes de coopera-ció i autogestió.

L’acte finalitzà passades les dotze ambuns parlaments, l’actuació de la coralPoble que Canta, i pa, vi i sucre per re-cuperar forces. Després de l’emocióviscuda, el dia següent en deparavamés encara. El Secretariat d’Entitats,juntament amb la Coordinadora delPoble Sec i la Unió d’Entitats de la Ma-rina van fer una convocatòria a la plaçaEspanya (rebatejada dies abans com aplaça de la Independència) per anarcap a la gran manifestació del centre.Un miler de persones hi van acudir.

ES PRESENTA L’EISEn paral·lel, l’Esquerra Independentis-ta de Sants féu les seves presentacions

dies abans, el 8 de setembre a les Cot-xeres. En aquesta coordinadora s’agru-pen persones a títol individual i con-vergeixen membres del Casal Indepen-dentista, d’Endavant, la CUP o d’Arran,organització recentment constituïdafruit de la unificació deMaulets i CAJEI,que va aprofitar aquest marc per pre-sentar el seu nucli santsenc. La jornadafou molt completa: homenatge a Ma-nuel de Pedrolo, dinar i quinto, recitalde Cesk Freixas juntament amb el poe-ta David Caño i el pintor Albert Trilla iconcert de Pirat’s Sound Sistema. Actesde molt de nivell que potser no vananar acompanyats amb l’assistència depúblic que es mereixien.

Una Diada històrica també al barri

Acte de presentació de l’Esquerra Independentista de Sants. MARC GARCIA

bits: la cultura, el treball, la forma-ció, l’alimentació o la salut.

Per això, s’està treballant per lacessió de noves naus; per trobar so-lucions alternatives a les compensa-cions i reubicacions dels industrialsque encara hi treballen, i als resi-dents que viuen a les zones afecta-des; per l’inici de la construcció delspisos de protecció oficial; per obrirun procés participatiu sobre elsequipaments que el veïnat del barrivol ubicar en el futur dins el polí-gon, així com per l’obertura definiti-va del recinte al barri, eliminant l’ac-cés privatiu i selectiu actual, i fentdel carrer 11 de juny part de l’entra-

mat públic urbà. Des de la Platafor-ma Can Batlló és pel barri, es veu elmoment actual, de retrocés en lespolítiques socials i de crisi finance-ra, tot i que al barri estan creixentels projectes, alguns amb una llargatrajectòria, que plantegen alternati-ves d’organització comunitària, comuna oportunitat per començar aconstruir els equipaments que esnecessiten i fer un barri cooperatiudes del propi veïnat.

Durant el mes de setembre d’hanfet diverses assemblees de la Plata-forma i la propera reunió serà el di-lluns 15 d’octubre a les 19 h al Cen-tre Social de Sants.

L’ajuntament i TMB tornen aamenaçar el CSA Can Vies

Després de 3 demandes aturades, Can Vies torna a enfrontar-se a un possible desallotjament . ALBERT GARCIA

CAN VIES SOTA AMENAÇAUn cop més el CSA Can Viesdel barrri de Sants està en

perill de desallotjament ambmotiu de la demanda

de TMB.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualoctubre 2012

L’Audiència Provincial resol afavor de TMB el recurs a lasentència que declaravanul·la la demanda contra elcentre social.

ElenaCSA Can Vies

El passat 12 de setembre es va fer pú-blica la resolució del recurs interpo-sat per l’empresa propietària de l’edi-fici on s’ubica el CSA Can Vies, Trans-ports Metropolitans de Barcelona(TMB), a la sentència emesa pel Jut-jat de Primera Instància el març del2011. Aquesta sentència declaravanul·la la demanda interposada perl’empresa pública contra els 15col·lectius que conformen el CentreSocial Autogestionat (CSA) i que

comparegueren llavors als jutjats:col·lectius socials, veïnals, de culturapopular, etc. Amb la nova sentència,TMB presentà recurs davant l’Audièn-cia Provincial de Barcelona,sol·licitant que es tingués per vàlida lademanda i que es condemnès a totsels col·lectius a abandonar de formaimmediata l’edifici. L’òrgan judicial de-cidí fa poques setmanes estimar aquestrecurs, per la qual cosa el CSA es trobauna vegada més sota amenaça.

NOVA AMENAÇA PER CAN VIESAquesta serà la quarta vegada queCan Vies s’enfronta a la possibilitatd’un desallotjament al llarg dels seusquinze anys de vida al barri de Sants.Tant TMB, participada majoritària-ment per l’ajuntament, com l’ens mu-nicipal mateix, han expressat en reite-rades ocasions la seva voluntat de ferefectiu el desallotjament d’aquest his-

tòric i actiu espai polític i social delbarri, una vegada es dictés una sen-tència favorable als seus interessos.Ho confirmaven fa tant sols unes set-manes fonts del mateix districte.

L’equip de govern actual, com elsanteriors, segueix amb la intenció d’a-cabar amb la vida d’aquest node so-cial de Sants, espai de trobada degran part del teixit associatiu del ba-rri, així com de treball de denúnciasocial i de recerca d’alternatives almodel hegemònic. Després dels argu-ments que l’enderrocament d’aquestespai era necessari per fer les obresdel cobriment de les vies del metro aMercat Nou primer; per la construc-ció del Calaix de la Vergonya després,i finalment, per dur a terme el pla dereordenació dels entorns de les vies,que preveu construir habitatges apreu lliure on ara es troba el CSA.L’únic argument que roman en peu,

tot i que mai ha estat reconegut públi-cament, és el de la repressió políticavers la dissidència. Una repressió prò-pia dels governs socialistes i que l’ac-tual equip convergent ha mantingut,si no augmentat. La presecució siste-màtica de totes aquelles experiènciesirreductibles als paràmetres de la po-lítca institucional o dels mercats.

LA VIDA AL BARRIDes dels seus inicis, el CSA Can Viesha volgut ser un espai obert a la gentjove que tenia necessitat d’espaisd’organització o de creació, que nil’estat ni el mercat són capaços deproveir. Lliures de relacions mercan-tils o de tutela política, decidits i com-promesos amb la transformació radi-cal de la societat, i ara també conven-çuts de plantar cara a aquesta novasituació d’amenaça.

Qui són els responsables?Ajuntament i dis-tricteDurant els més de 15 anys de vida, l’Ajunta-ment de Barcelona i la seu del districte, tot iestar governats per partits diferents (PSC iCiU) han tingut el mateix objectiu: desallotjarun espai que molesta a totes les institucionsde govern. Can Vies els incomoda perquè noels hi interessa tenir al “seu” barri un espaide creació d’alternatives al model de Barcelo-na “marca registrada” o de nyap en nyap, com

la construcció del Calaix per cobrir les vies, laprivatització de l’espai públic o la destrossadel territori. Barcelona World és un clar exem-ple.

Abans amb Jordi Hereu com alcalde i ImmaMoraleda (PSC) com a regidora, i ara amb Xa-vier Trias i el nou regidor Jordi Martí i Galbis(CiU). La trajectòria política de Jordi Martí haestat des de 1993 lligada a la Conselleria deSanitat i Seguretat Social al costat de XavierTrias, guanyant-se un lloc com a home de con-fiança de l’actual alcalde.

QUÈ SERIASANTSSENSECANVIES?

La repressió ens famés fortes

La persecució a l’ocupació no ésnova al nostre país, ja amb l’an-terior administració del tripartitera amenaçada. Però el govern deCiU ha practicat la política de to-lerància zero i sota les ordres delConseller d’Interior Felip Puigs’han produït desallotjamentsil·legals amb un ús de la forçadesproporcionat.

Poca pluralitatinformativa

Sense un espai com Can Vies isense les xarxes socials queaquest centre ha facilitathauria sigut difícil engegar imantenir projectes de comu-nicació popular com LA BURXA,amb 5.000 exemplars cadames, o Barrisants.org.

Mitjans de comunicació lo-cals que han donat veu amolts veïns i veïnes del barri,als seus projectes, als seusproblemes i a les seves lluites.Can Vies ha donat aixopluc aLA BURXA, una publicació que

va aparèixer l’any 1998 i que,amb l’actual número, ha arri-bat als 166, convertint-se enun referent a Sants, Hosta-francs i la Bordeta. Amb unatrajectòria de prop de 15 anysés una de les publicacionsamb major trajectòria aSants, fet que la converteixen un arxiu de la història re-cent del barri.

Des d'aquest espai tambés’ha impulsat un importantprojecte a Barcelona com ésel Contra-Infos. Si l’any 1997no s’haguès okupat l’edificidel número 42 del carrer delsJocs Florals, avui Sants tindriamenys pluralitat informativa.

Un barriamb pocs

espais perla cultura

Al llarg de tots aquestsanys a Can Vies s’hanprojectat pel·lícules idocumentals, s’hanpresentat llibres is’han fet xerrades,conferències i debatssobre els temes mésdiversos, alguns delsquals difícilment hau-rien trobat un espai aun centre cívic pel seucaracter crític. Tambéha impulsat i aixoplu-gat diferents iniciati-ves, com l’UniversitatLliure, un espai quebusca maneres mésigualitàries i no comer-cials de compartir elconeixement. En pa-ral·lel el Centre SocialAutogestionat Can Viestambé ha sigut un es-pai d’assaig per a di-versos grups de teatreque no trobaven espai,i ha vist néixer una co-lla de cultura popularcom són els Bastonersde Sants.

Sense Can Vies albarri, a la vida culturalde Sants hi hauriamancat un importantsostre.

Menys varietata les festes

La Festa Major Alternativa vacomençar abans de l’okupació

de Can Vies. Però el CSA CanVies ha ajudat a fer de l’alter-nativa una part fonamental iindestriable de la Festa Major,oferint activitats variades iper a tothom.

Mancançad’espais de

lluitaCan Vies és un referent dins lesreivindicacions per la justícia

social: lluites laborals, com elsuport a les treballadores deTMB pels 2 dies de descans;tancades de migrants en contrade la llei d’estrangeria o cam-panyes antirepressives. SenseCan Vies aquestes lluites hau-rien tingut menys força.

Una ofertamusicalescassa

Un dels projectes quedes de fa anys es desen-volupa a Can Vies és ellocal d’assaig, habilitat imantingut pels grupsque en fan ús.Sense aquest espai, te-nint en compte que elsbucs d’assaig escassegenal barri, i que general-ment es lloguen a preusforça cars, molts joves

no tindrien un lloc ontocar.

Can Vies i les activi-tats que s’hi organitzenhan donat l’oportunitata molts grups de músicad’actuar per primera ve-gada en públic. Algunsdels quals avui en diasón o han estat grups re-coneguts dins del pano-rama català. Segur quesense un espai on assa-jar i actuar, Sants tin-dria un panorama musi-cal més pobra.

Un Santsamb menysparticipació

Històricament el barrisempre ha sigut un indreten què molts dels seusveïns i veïnes s’han com-promès socialment. Aixího demostren, per exem-ple, les lluites veïnals quedes dels anys 70 mante-nen obert el Centre So-cial. Més recentment, alvoltant dels centres so-cials autogestionats delbarri, com Can vies, id’entitats com el CasalIndependentista de Sants,

va néixer l’Assemblea deBarri de Sants, que ha es-tat vinculada a les lluitesveïnals i que ha permèscoordinar associacions iveïnes per generar pro-jectes i alternatives. Unaeina que vol servir, mit-jançant l’autogestió il’autoorganització, perrecuperar les decisionsque afecten les nostresvídes. Unes decisions queel sistema actual prefe-reix que deleguem. SenseCan Vies aquesta escolad’assemblearisme i d’au-tèntica democràcia parti-cipativa hauria tingut elseu camí més difícil.

AGUS GIRALT

RepressióAlguns dels exemples d’aquesta po-

lítica de CiU de tolerància zero contral’okupació són els desallotjamentsirregulars, com el d’una casa ocupadaal carrer d’Olzinelles l’any 2011; elcas de l’Encoberta, situada al carrerCreu Coberta número 143, o el de l’e-difici que es trobava també a CreuCoberta, al costat de plaça Espanya,enderrocat després de desallotjar-lo.

Victòria i solidaritatLa Kasa de la Muntanya és un gran re-ferent de resistència. Des de l’any2000 té una sentencia de desallotja-ment, ratificada el 2002 per la pre-sentació d’un recurs. Tot i així, lasentencia porta més de 18 anys senseportar-se a terme. Una altra gran vic-tòria ha estat la recuperació de CanBatlló per part del veïnat desprésd’anys de reclamació.

Octubre de 201202

especial CanVies

especial CanVies03Octubre de 2012

CiUDia a dia veiem com aquest go-vern conservador retalla en sani-tat, educació, prestacions públi-ques, drets socials i laborals, coma única mesura per sortir de lacrisi, fent-nos creure que el pro-blema no és el sistema capitalis-ta, sinó la mala gestió d’altres.

Per això no els agradem, novolen que ens organitzem entrenosaltres per sortir d’aquestsistema en crisi permanent, peraixò tenen Can Vies al seu puntde mira , perquè denúncia les se-

ves pràctiques i construeix alter-natives.

En contraposició a aquestes re-tallades que patim la ciutadania,el nostre alcalde Xavier Trias(CiU) cobra de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona un extra de36.800 euros anuals per assistir adues o tres reunions mensuals. Latinent d’alcalde Sònia Recasens(CiU) cobra 31.600 euros per 38reunions. No s’obliden d’apujarels bitllets i fer el transportmenys accesible, potser per aug-mentar els extres en dietes i reu-nions?

TMBTransports Metropolitans de Bar-celona, empresa participada perl’Ajuntament de Barcelona, és lapropietària de l’edifici del CSACan Vies. Seu sindical en el pas-sat, avui és un centre social bres-sol de noves idees, pensaments,formes de fer contrapoder, labo-ratori de models d’horitzontalitati autogestió econòmica i política.

TMB és una empresa públicaque segons una investigació apa-reguda el gener del 2012 costa alsciutadans el doble del seu cost

real. A causa de les excessivesdietes que cobren els 30 membresdel consell, presidit per JoaquimForn, que arribaven a més de230.000 € el 2010. Més 600 € quecobren per assistir a unes reu-nions, a les quals hi haurien d’a-nar com a càrrecs públics.

Des dels sindicats assenyalenque 300 càrrecs de TMB cobren 27milions d’euros, el 7 % dels direc-tius cobren un 15 % del total de lamassa salarial de TMB. Mentre el2010 els directius s’apujaven elsalari un 5 %, i baixaven un 4 % elsalari del personal operatiu.

ALBERT RICART

especial CanViesAl llarg de 15 anys, són moltes i molt diverses les persones del barri que han pas-sat per Can Vies, han participat en activitats del centre social, s’han implicat enl’espai, se l’han sentit seu o simplement hi han passat pel davant.

Des de LA BURXA hem volgut conèixer les diferents opinions davant l’amenaçade desallotjament; paraules que ens ajuden a entendre per què Can Vies ésimportant pel barri.

Joan RodríguezAturat

«No he entrat mai jo a Can Vies, peròcada vegada que passo ho veig net idecorat amb art, dedicació i amor. Hiha diversos col·lectius dins que es be-neficien de poder reunir-se, fer as-semblees, tallers, etc. Amics del barrimai m’han dit que hi hagi hagut quei-xes de soroll o mal ambient. Hi hau-rien d’haver més Can Vies».

Nube RojaArtista

«Està bé l’utogestió popular de CanVies. Fora els intermediaris que no-més toquen els diners de les butxa-ques dels altres».

Esther RepulloEstudiant i dependenta

«No hem de permetre que ni enaquuí ni en cap barri ens privin degaudir de llocs on els joves podentrobar un espai de debat i reflexió. Amés, d’una altra manera d’entendre igaudir de l’oci. Can Vies és un espaides del qual s’engeguen projectes in-teressants de sensibilització».

Killo CruzArtista

«Considero que Can Vies s’ha dequedar perquè és del barri. Es fancoses molt interessants, com ta-llers. Després de la majoria delsdesallotjaments, no es fa res alsedificis. Can Vies va bé pel barri».

Claudia SamitierEstudiant

«Jo només he anat a concerts a lesnits, però conec que també hi hantallers. És important pels barris quehi hagi entitats i associacions senseànim de lucre cooperant en xarxales unes amb les altres; i que res-ponguin a les necessitats de la gentdel barri que les institucions no ofe-reixen».

MagdalenaBlasco

Treballadora a una fun-dació del barri

«Tinc una opinió favorable de CanVies. Recordo com estava l’edifici fa15 anys. L’aparelladora va aprovar laviabilitat com a habitage social. Estic

d’acord amb que a més hi hagi bar,es facin activitats, i sigui un lloc ontrobar-se, dialogar i organitzar elque es cregui convenient. Seria unallàstima que tiressin Can Vies a terra.Jo hi treballo a prop de dilluns a di-vendres, i no veig xivarri, ni merdés.S’han fet coses positives. És un mo-viment respectable. I tinc dubtes desi els violents són de grups autoges-tionats alternatius o els infiltrats».

ElenaDissenyadora gràfica

«Projectes com Can Vies són espaison aprendre un estil de vida basaten l’autogestió i el cooperativisme,la solidaritat i la lluita política. Tro-bo que és molt positiu que un barridisposi d’aquest tipus d’espais onles relacions socials entre els seus

habitants es potenciïn, tot i que ma-lauradament l’ajuntament els inten-ta eliminar. És molt interessant quees conservi un espai de pensamentcrític i social».

PereSociòleg i becari

«L’onada de desallotjaments decentres socials okupats (Rimaia, Ba-rrilònia, Artkatraz...) és intolerable.Aquests espais d’emancipació, ambparticipació local, es fan mereixe-dors de gran legitimitat a cada barrio població. Desallotjar no és solu-ció a la manca d’espais que provo-ca l’especulació. Can Vies fa més de15 anys que forma part de la vidadel barri i no podem permetre queho desallotgin».

Trini PoloPastissera

«Can Vies ha sigut bó pel barri. La ju-ventut ha tingut un lloc per activitats.Tenen bona premsa i fa molts anysque hi són, al barri».

M. DolorsSarabiaFornera

«Si a Can Vies són gent pacífica i fanuna tasca social, millor que l’edificino estigui buit, i tingui i es faci un ser-vei social».

Octubre de 201204

En movimentOctubre de 2012 05

El passat dimarts 25 de setem-bre Madrid es va convertir enun punt d’inflexió en la lluitacontra les retallades i les polí-tiques econòmiques imposa-des des de les institucionsfinanceres internacionals.

Israel Saeta i Karlos MartínezMadrid

Desenes de milers de persones (estu-diants, pensionistes, aturares, treba-lladores, funcionàries, etc.) vingudesdes de diferents ciutats de l’estat, esvan concentrar als voltants del Con-grés dels Diputats per exigir la dimis-sió del govern, la dissolució de lesCorts i l’inici d’un procés constituentque contribueixi a la construcció d’u-na democràcia directa i plenamentparticipativa. També en moles altrespunts de l’Estat espanyol, i a nivellinternacional, es van dur a terme ac-cions relacionades amb el 25S.

SANTS DÓNA SUPORT A L’ACCIÓL’acció estava convocada per la Plata-forma en Pie! i la Coordinadora 25S,formada per diversos moviments so-cials com les assemblees de 15M detot l’estat, la Pataforma d’Afectats perla Hipoteca (PAH), el moviment lli-bertari i militants de partits d’esque-rres entre altres.

L’Assemblea Indignada 15M deSants també va donar suport i vaparticipar a la convocatòria del 25S.En un comunicat que va fer públicexpressava que «el Congrés i elsseus membres, que no ens represen-ten, estan prenent decisions i mesu-res il·legítimes no refrendades pel po-ble, decisions que impacten directa-ment sobre les nostres vides,precaritzant les nostres condicions

d’existència i vulnerant drets polítics isocials”.

MASSIVA PARTICIPACIÓMALGRAT LA CRIMINALITZACIÓL’actitud del govern davant la convo-catòria ha estat d’intentar criminalit-zar la protestar i que la gent tinguéspor, per tal d’evitar l’assistència mas-siva i fragmentar els suports.

Començant amb el clàssic «la con-vocatòria és totalment il·legal perquèno s’ha comunicat oficialment», pas-sant per anunciar penes de presó permanifestar-se als voltants del Congrésquan la Cambra està reunida; mobi-litzar prop de 1.400 antidisturbis pera l’ocasió; comparar la concentracióamb l’intent de cop d’estat del 23F;anunciar l’assistència de grups d’ul-tradreta; detenir a activistes per des-plegar una pancarta del 25S en la ma-nifestació del 15S a Madrid; irrompreen les assemblees obertes de la Coor-dinadora 25S al parc de El Retiro peridentificar els assistents (vuit perso-nes van rebre abans del 25S citacionsacusant-les de delictes contra alts or-ganismes de la nació), i retenir, iden-tificar i registrar en controls de carre-tera a centenars de persones queviatjaven cap a Madrid, en autobusosi cotxes particulars, des de diversospunts de l’Estat espanyol.

Les amenaces i els1400 antidisturbisno van aturar l’àm-plia mobilitzaciópopular

Malgrat les constants amenaces,les manipulacions mediàtiques i laintensa campanya per infondre pora la població, desenes de milers de

persones van sortir pacíficament alcarrer per defensar els seus drets i laseva dignitat com a poble. Sens dub-tem una demostració de com moltís-sima gent ha perdut la por i és capaçde desafiar les amenaces d’aquestgovern il·legítim. Quan la ciutadaniaestà disposada a desobeir, els go-verns fan aigües i perden tot el po-der i legitimitat.

Detencions, violència indiscrimi-nada, ferits i un desplegament poli-cial absolutament desmesurat vanser la resposta del govern, que «nopodia permetre» aquesta demostra-ció de rebuig popular. La policia vaactuar amb duresa després que unpetit grup, que segons alguns vídeosque han sortit a la llum podrien serpolicies infiltrats, s’inicià un altercatque va servir de justificació per a lesbrutals càrregues policials contra la

multitud. Van arribar, fins i tot, a ca-rregar a l’interior de l’estació d’Ato-cha en una irresponsable i injustifi-cada caçera, fins a l’extrem que desdel Sindicato Unificado de Policías’ha suggerit que «aquestes càrre-gues li haurien de costar el càrrec aalgú». Menció especial mereixen elsesfereïdors testimonis d’alguns delsdetinguts, que parlen de tortures iatribució de proves falses.

LA MOBILITZACIÓ CONTINUAPerò la repressió no va poder ni ambel poble ni amb la mobilització inde-finida i sostinguda que va començarel 25S.

El 26 i 29 de setembre milers depersones van tornar a rodejar elCongrés i hi va haver accions en al-tres ciutats de l’estat. A Barcelona,centenars de persones es van con-

Les imatges no deixen dubte de la massiva acollida de la crida a envoltar el Congrés. INTERNET

Milers de persones envolten elCongrés exigint la dimissió del govern

Espai Llibertari

Sí que és veritat que passo dellarg quan la policia identifica,pega, detén i persegueix apersones immigrants enbatudes, al carrer o en el

metro. Tampoc responc a cartells,campanyes de partits o persones xe-nòfobes. Jo sempre m’he consideratuna persona tolerant, i en democrà-cia tots hem de tenir el dret a ex-pressar les nostres idees per mala-ment que em semblin; a més, sí quees veritat que amb la que ens estàcaient a sobre, no hi ha treball per aningú, i cada cop hi ha més pobresa,

fer es passar de llarg i no ficar-te allàon no et demanen.

Racista no és només el veí feixistaque carrega el seu odi contra l’immi-grant, racista no és només el policiaque el discrimina i el persegueix; ra-cista també és qui ho permet i s’ex-cusa cercant motius per fer-ho.

Racista és l’estat, perpetuador del’statu quo de les classes dominants,aplicant polítiques de lliure circula-ció o tancant fronteres i empreso-nant als migrants segons en quincontext econòmic es trobin. Racistaés la democràcia, sempre al servei

Jo no sócracista,però...

Acció Llibertària deSants

dels poderosos, que s’imposa sobreles minories, que es renta la caraamb les seves polítiques d’igualtat ifomenta el racisme institucional capals oprimits mitjançant la separaciód’allò que és legal i il·legal.

El racisme d’estat propaga senti-ments d’hostilitat i rebuig social capa aquelles persones que desenvolu-pen pràctiques culturals diferents ala cultura dominant i que per mo-tius socials, econòmics i polítics hanhagut d’emigrar. Aquesta por i re-buig és filla d’una societat competi-tiva, com és el capitalisme, i es no-

dreix d’un fort sentiment arrelat queté aquesta envers la propietat priva-da.

Nosaltres no volem ni ser opri-mits ni opressors, no creiem en lallei i volem acabar amb les estructu-res que impedeixen a les personesésser amos de les pròpies vides. LesJornades Antiracistes que es van ce-lebrar a la plaça Josep Pons dissabte22 de setembre van ser un èxit, imés enllà de les conclusions que ca-dascú pugui extreure, ens han de ferveure que el racisme i el feixismese’ls combat al carrer.

més robatoris, i entenc que si la po-licia interroga algú serà que algunacosa haurà fet: passar drogues, ro-bar, jo que sé; el millor que es pot

centrar davant el Parlament per exi-gir la dimissió del govern, i mostrarla solidaritat amb Madrid. El 29Stambé van sortir portuguesos, grecsi italians a envoltar els seus respec-tius parlaments.

Les properes movilitzacions a En-voltar el Congrés s’estan plantejantdel 23 al 25 d’octubre, dates en quèestà previst celebrar la votació delspressupostos de l’estat 2013. Les ac-cions a portar previstes s’enfocarana la retirada dels pressupostos, jaque s’entén que aquests comportenmés retallades, més atur i més po-bresa, en benefici dels interessosd’un deute del qual no en som res-ponsables.

Més info: coordinado-ra25s.wordpress.com, plata-formaenpie.wordpress.com,

acampadasants.wordpress.com

CulturaPrimera Festa Major de la Bordeta dins Can Batlló

El mostrador

El delta del Llobregat és unmosaic de paisatges d’a-llò més contrastats. D’u-na banda, el conjunt d’ai-guamolls i maresmes.

D’altra banda, el paisatge agrícola,que juntament amb la regularitatde les parcel·les i el Canal de laDreta, amb les seves sèquies i ca-nals de drenatge, conforma un con-junt cultural únic que fa del deltaun punt estratègic de la ruta migra-tòria d’infinitat d’aus. Aquestes hitroben un bon indret d’alimenta-ció, nidificació i hivernada. Al vol-tant de 360 espècies d’ocells s’hanobservat a la zona i és per això quepart dels espais estan protegits perdiversos programes nacionals i in-ternacionals.

A més, el subsòl acull un impor-tant aqüífer format per dues bassesseparades per una capa d’argilesque filtra i neteja les aigües subte-rrànies. Aquests dipòsits van per-metre abastir municipis als qualsno arribava l’aigua procedent delCanal de la Dreta del Llobregat,desenvolupant així l’agricultura deregadiu i la industrialització delmarge dret del delta. Aquesta aiguaserveix no només per a nodrir elsespais naturals o l’agricultura, sinótambé és la font de la capital catala-na quan hi ha sequera i els embas-saments s’exhaureixen.

Cal tenir en compte que una partde l’aigua que alimenta o recarregaaquestes basses, procedeix de lapluja i del reg per inundació de la

Delta delLlobregat:raons perprotegir-lo

Cooperativa Germinal

mateixa pagesia. Així doncs, la sevapavimentació afectaria molt negati-vament a l’abastiment de la pobla-ció.

Parlar del delta del Llobregat ésparlar de cultura, lleure, coneixe-ment del territori, etc. Per a la ciu-tadania del Baix Llobregat, els mar-ges del riu representen un espai in-substituïble d’esbarjo fora de la

ciutat. Hi ha qui gaudeix del pas-seig pedalant, corrent o passejantel gos, qui aprofita els camins peraccedir al seu hortet i qui desco-breix el passadís natural cap a lesmuntanyes o la platja. Durant tot elcurs escolar, el delta fa les funcionsd’aula on la canalla pot gaudir d’unenriquiment que no trobaran a l’es-cola, gràcies als educadors ambien-tals que s’encarreguen d’explicarles particularitats dels diferents hà-bitats.

En definitiva, parlem d’un racóespecial de les nostres rodalies quees troba a l’abast de tothom i ensdona una font de lleure i de recur-sos naturals i alimentaris que calaprofitar i conèixer per entendre-lai respectar-la.

L’Assemblea de la Plataforma Can Batlló és del barri va aprovar instal·lar la placa del car-rer durant la Festa Major. BLOC ONZE

El nou bar musical Koitton Club ja camina

Dissabte 20 a les 22hDidac Rocher (cançó d’autor)+ DjMayfield (soul). Entrada 5€ .Diumenge 21 a les 12 hVermut titellaire: Contacontes (Tite-lles L’Estenedor). Entrada 5€ .Dijous 25 a les 21.30 h.Pau Gener presenta el llibre de poesiaHome a l’aigua. 2€ .Divendres 26 a les 22 hEl sobrino del Diablo (cançó d’autor-monòlegs). Entrada 5€ .Dissabte 27 a les 22 hRaydibaum (pop-indie). 6€ .Diumenge 28 a les 12.30hVermut. Merighi-Menrath Duo jazz.

l’altre, l’adequació del local, i pa-ral·lelament, la definició del projecte iles seves vinculacions amb l’entornsocial i cultural del barri.

De la mà dels companys i compan-yes de La Ciutat Invisible, de Malea,de Can Batlló, del Coop57 i de la Fe-deració de Cooperatives s’ha treballaten el procés de creació de la coopera-tiva com a estructura que ens perme-tés treballar de la mateixa manera quepensem i entenem les relacions labo-rals i amb l’entorn social.

Gràcies a la feina feta del col.lectiuLaCol, hem construït un espai còmo-de, a la mida de les persones. Ha sigutun repte aconseguir casar tot això iles pautes estrictes de la normativa vi-gent.

I ara sí! Obrim les portes per ofe-rir un espai musical i cultural, volemque mes rere mes el Koitton sigui unreferent plural de la música que s’es-tà fent a Barcelona i que la proximitatamb una oferta variada i rica faci mésfàcil un canvi d’hàbits culturals. Ara jaes pot escoltar un concert fent unacervesa, ballar una sessió o fer un ver-mut a ritme de jazz al tocar de casa!!Ho tenim tot preparat: veniu-nos aveure! I llarga vida al Koitton Club.

Dijous 11 a les 22.30 hTop a Top — Reggae Nights: UrticaSound i Rebelmadiaq Sound. Entradalliure.Divendres 12 a les 23 hSjSendo (rumba). Entrada lliure.Dissabte 13 a les 22hLínia Maginot (pop)+ grup. 5€ .Diumenge 14 a les 19hDiscfòrum. Entrada lliure.Dimarts 16 a les 21.30hA viva veu presenta Man Forever(USA, experimental) Entrada: 7€.Dijous 18 a les 21.30 hEsperit! (presentant la samarreta —EP “Elèctric Mustela”) Entrada: 6€.

Núria AlcoberSants

Com si fos una cumbia. el KoittonClub ja camina. Desprès de sis mesosde feina aquest passat mes de setem-bre ja hem obert la persiana.

Al carrer Rossend Arús, 9, al tocarde la plaça Ibèria i ubicat en un localde tradició musical —recordem quehavia sigut el local d’assaig i l’estudide gravació de Los Manolos i poste-riorment la seu de la discogràfica ElVentilador–, es troba el Koitton Club,el nou bar musical de Sants.

Durant aquest gairebé mig any ensha servit per anar treballant a partirde tres vies: per un cantó, la constitu-ció de la cooperativa de treball; per

Diverses motivacions es van unir afinals de juliol entorn una junta as-sembleària voluntariat (la majoria jo-ves) de totes les comissions de la Pla-taforma Can Batlló és pel barri, altresveïnes i veïns, i alguns col·lectius au-togestionats de Sants.

El carrer 11 de juny 2011, batejaten homentatge a la data de conques-ta veïnal del recinte, es va decorarcom un carrer amb vida social: testosi flors a finestres, fanals i comerços.

L’espai davant del Bloc Onze va serel nucli de 45 h d’actes per totes lesgeneracions del 12 al 16 de setembre.Van haver-hi reflexions col·lectivesposteriors a audiovisuals, exposicionsi actuacions d’artistes, tallers decreativitat de ganxet, reciclatged’ampolles en gots, d’estampacióde samarretes, jocs d’aigua, concur-sos com l’escalabirres, visites guiadesper tot Can Batlló, concerts de ban-des i punxadiscos, i dos dinarspopulars.

NOU ESPAI DE TROBADA VEÏNALLa festa major va significar l’oberturadel nou espai de trobada intergenera-cional al vestíbul d’accés al Bloc, des-prés de l’adequació feta durant l’es-tiu. Disposa de taules, un munt de ca-dires, ràdio, jocs de taula, i servei debegudes a una barra feta amb fusta re-ciclada del primer pis de la nau indus-trial. Està obert de dilluns a dijous de18 a 21 h, divendres fins les 22 h, idissabtes de 10 a 21 h.

FUTURA CONNEXIÓ AL PRIMER PISL’espai de trobada amb bar es connec-tarà durant el 2013 al primer pis mit-jançant una grada anfiteatre. Dissen-yada per LaCol, el seu projecte haguanyat la beca d’Ajuts a la Coopera-ció local del Col·legi Oficial d’Arqui-tectes de Catalunya, demostrant quel’autogestió veïnal és bona inversió.

UNA NOVA BIBLIOTECALa Biblioteca Popular Josep Pons de

300 m2 va ser inaugurada pel veïnat;creat i gestionat amb voluntariat detotes les edats i condicions. Oberta 21hores setmanals, la més gran de laXarxa de Biblioteques Socials té a laplanta baixa els llibres, la zona de lec-tura, la zona infantil i el bany. A l’altellhi és la sala d’estudi, tan necessària al

Al carrer Jocs Florals i laplaça Fènix, aquest 2012 s’hiha afegit, desprès de 15anys, la plaça Súria, i per pri-mera vegada un espai dinsCan Batlló: el carrer davantel Bloc Onze del veïnat. LaFesta Major bordetencarevifa.

Dani MartínezLa BordetaSants

El testimoni de Sants en festes majorses agafat cada inici de setembre per laBordeta. Aquest 2012 ha suposat lareincorporació d’un clàssic, la plaçaSúria, amb una extensa programciódurant 4 dies, i l’estrena del nou ca-rrer 11 de juny 2011, dins Can Batlló,davant el Bloc Onze, seu de l’audito-ri i la biblioteca del barri.

Agenda octubre 2012

barri. Hi ha ordinadors amb ofimàticai internet. Per fer el préstec només calaportar el nom i un telèfon o email decontacte. Una de les dues portes d’ac-cés dóna a l’espai de trobada i bar, ontambé hi ha wifi gratuït.

06 Octubre de 2012

SOLIDARITAT

Cafè amb llet:no es defen-sen, acusenUna evidència que aquells quidestapen corrupció són jutjatsabans que la corrupció destapadaés el cas del dijous 27 de setem-bre a la Ciutat de la Justícia.

Els editors de la revista gironi-na Cafè amb Llet, Marta Sibina iAlbano Dante, han estat jutjatsdesprés que Josep Maria Via,membre del consell assessor de laGeneralitat creat per Artur Mas,presentés una denuncia judicialper «vulneració del seu dret al’honor» per la publicació del ví-deo “El major robatori de la histò-ria de Catalunya”, motiu pel qualreclama una indemnització de20.000 euros. En aquest vídeo larevista gironina posa al descobertles irregularitats del sistema sani-tari català dut a terme per CiU.

Però tan les xarxes socials comla presència d’unes 200 personesdavant la Ciutat de la Justícia handemostrat que no estan sols. Mar-ta Sibina, dirigint-se als concen-trats, ha afirmat que seguiran de-nunciant casos d’irregularitats deforma pública, tot i que elsmitjans majoritaris guardin un si-lenci profund i els continuïnamenaçant.

Octubre de 2012 07

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

TMB i el seu ac-cionista majorita-ri, l’Ajuntamentde BCN, han in-tentat eliminar elCSA Can Vies perla via judicial di-versos cops. peròno han pogut.

Centre SocialAutogestionat

on es desenvo-lupa un projec-

te de creaciósocial alternati-va i d’interven-

ció política albarri

...o Can Vies

Et conformes...

BUSCO

REF. B-Setembre 01: una guillo-tina (per paper).

REF. B-Setembre 02: joguinesde nens: tricicles, caminador,bicicletes, patinet, carretons,cotxes, roba de nines, puzzles,etc. per portar-los a l’escola ontreballo.

REF. B-Setembre 04: una capça-lera blanca per llit de 135 d'am-ple i un xifonier blanc .

REF. B-Setembre 05: carret perbebè plegable tipus paraigüesen bon estat que s’hi pugui afe-gir una plataforma.

Xarxa d’Intercanvi de SantsOFEREIXO

REF. O-Setembre 01: girafes deràfia i marcs per a fotografies.

REF. O-Setembre 02: llanes, fils iagulles per fer punt.

REF. O-Setembre 04: un somierde barres, en bon estat (no tépotes), mides: 190 x 90 cms; 6jocs de llit (llençols de sobre icoixineres, però sense llençols

de sota) per llits de 190 x 90(són de cotómenys un de barre-ja de poliester). Estan en bonestat.

REF. O-Setembre 05: Motxillaper a bebès, molts llibres,còmics, videojocs i joguines.

A continuació oferim un llistatde les últimes sol·licituds trami-tades a través de la Xarxad’Intercanvi de Sants (XIS). Siesteu interessats/des en algundels anuncis, o simplementvoleu formar part de la xarxa irebre totes les ofertes, podeufer-ho.

Escriviu-nos o sol·liciteul’adhesió a: intercan-visants@gmail.com

La III Flotilla de la Llibertat vaatracar al port del Fòrumdurant tres dies, on van rebrela solidaritat del poble catalàper aconseguir trencar el blo-queig que Israel imposa lapoblació de Gaza.

Laila Serra i Pau FabregatBarcelona

«Són els palestins éssers humans? Siés que sí, per què els Drets Humansno els inclouen?» preguntava Sala-maah Abdul Karim, coordinadora dela III Flotilla de la Llibertat. A Palesti-na la situació d’ocupació i setge perpart de l’estat d’Israel requereix «lanecessitat de passar de les paraules al’acció».

Del 16 al 19 de setembre el velerEstelle, buc insígnia de la III Flotillade la Llibertat, va atracar al port delFòrum de Barcelona.

El seu objectiu és trencar el blo-queig que pateix la població palesti-na i acabar amb el càstig col·lectiu iels constants bombardeigs que so-freix Gaza, «la presó a l’aire lliuremés gran del món». Si aconseguei-xen entrar, es construirà l’Arca deGaza, vaixell que navegarà cap aports de la Mediterrània trencantsimbòlicament el bloqueig.

El 2010 la primera Flotilla en quèviatjaven 633 persones de 37 païsosdiferents, va intentar trencar el blo-queig a Gaza. La Marina d’Israel vaabordar il·legalment en aigües inter-nacionals una flotilla de sis embarca-cions, com a conseqüència d’aquestacte nou activistes van morir i vanser ferides més d’una trentena depersones.

No obstant, la iniciativa no s’aturài el 2011 tornà a salpar la II Flotillaque va ser víctima d’una intensaofensiva per part d’Israel. Només unvaixell francès, el Dignité —Al Kara-ma va poder salpar, malgrat tot va serdetingut en aigües internacionals.

EL VELER ESTELLE, UNA LLUITADE LLUITESL’Estelle, un veler amb 90 anys d’his-tòria, ara transporta al seu interioruna tripulació poc habitual ja que «elsactivistes ara també són mariners»com diu Sanders, enginyer del vaixell.A les seves entranyes hi viatgen 17 tri-pulants i 44 tones de ciment, materialmèdic i literatura per nens i nenes en-tre d’altres mercaderies. El vaixell vasalpar des de Suècia i ha passat perNoruega, França i diferents ciutats del’Estat espanyol.

Segons declaracions del coordina-dor de Rumb a Gaza Manuel Espinar,el vaixell va ser remodelat gràcies ales donacions de la ciutadania d’arreudel món «per aconseguir ser lliures ino dependre dels governs, ja que sónels que perpetuen l’ocupació».

Al tancament d’aquesta edició l’Es-telle es troba camí de Gaza amb l’ob-jectiu de trencar el bloqueig que pa-teixen 1.700.000 persones a la franja,300.000 de les quals són nens i ne-nes.

La tripulació de l’Estelle va gaudird’una càlida rebuda on hi van assistir

centenars de persones per mostrar laseva solidaritat amb Palestina. Durantla tarda es van celebrar nombroses ac-tivitats i espectacles on van participardiferents col·lectius dels movimentssocials de la ciutat. Laura Arau, parti-cipant a la primera Flotilla de la Lli-bertat va destacar que l’Estelle és una«lluita de lluites» ja que simbolitza launió del poble contra la injustícia i lalluita per la llibertat.

També va reforçar l’aliança entrediferents col·lectius catalans comArran, Dones en rebel·lia, i la cam-panya BDS Catalunya, entre d’altres,per participar en els actes durant l’es-tada de l’Estelle a Barcelona.

Ja entrada la nit van haver especta-cles i concerts d’artistes i grups comNavil, La Troba Kung Fú, At-Versaris,Feliu Ventura, Yacine o Che Sudaka il’actuació sorpresa de Manu Chao.

LA SOLIDARITAT AMB PALESTINANO S’ATURA«Tornarem a Gaza les vegades que fa-ci falta. Tant si ens ataquen com sino», digué Manuel Espinar, ja quel’objectiu de la campanya és tornar a

treure a la llum la sistemàtica violaciódels drets humans i de la legalitat in-ternacional que comet Israel.

«Israel te pànic a les flotilles, per-què des de que salpen es recorda lahumiliació i l’ocupació de Palestina»declarava Salamaah, coordinadora dela Flotilla. Així, la iniciativa denunciaque Israel fa 64 anys que ocupail·legalment els territoris palestins,que la construcció il·legal d’assenta-ments no ha fet més que augmentar ique actualment hi ha més de 4.500presos palestins en condicions infra-humanes dels quals més de 200 sónmenors i 250 estan en detenció admi-nistrativa (sense acusació ni judici).

Els propers 19, 20 i 21 d’octubre alCasinet d’Hostafrancs es celebrarà la IConferència Estatal de Boicot, Desin-versions i Sancions (BDS) a l’estatd’Israel titulada “Ahir Sudàfrica, AvuiPalestina”. Una iniciativa que amb po-nents com l’historiador Ilian Pappe, ola poeta Rafeef Ziadah, exposaran lesnoves estratègies de Boicot que s’im-pulsen directament des de la mateixasocietat palestina com forma de lluitaper acabar amb l’ocupació.

Arribada del veler Estelle a Barcelona. MÒNICA LA PARRA

Tornarem a Gaza les vegadesque faci falta

ho demostren. El sentiment hi és, pe-rò no per exemple com a Gràcia. Valla pena esmentar que a SM×I tenimuns 900 simpatitzants. Tenim el repted’arribar a més gent, com acabar

d’entrar a la zona de Marina, barrid’immigració dels 60 i 70.

Creu realment que l’ANC escoltatothom? Inclou la visió de forma-cions no majòritaries, joventutsd’esquerres, anarquistes, etc. quetambé aposten, òbviament, pel ca-mí independentista però des d’al-tres paradigmes de societat?Des de la nostra predisposició, i araparlo de Sants perquè és el barri que

Sants-Montjuïc per laIndepència (SM×I), consti-tuida el juny de 2011, ésl’assemblea territorial del’Assemblea NacionalCatalana (ANC) al districte, ihereva del moviment consul-tista per a l’autodeterminacióde fa dos anys. L’ANC ésuna iniciativa transversal sor-gida de la societat civil queaglutina diversos punts devista cap a un horitzó, aixòsí, que comparteixen: laindependència del PaïsosCatalans respecte l’Estatespanyol.

Àngel Bravo AlmirallSants

Això no hi ha qui ho aturi: la con-sulta d’Arenys de 2009, el 10J de2010, el 10A de 2011 a Barcelona,l’11S d’enguany, el propvinent25N... Quina lectura es fa des deSM×I de tota aquesta transició?Certament, el grup de SM×I vam co-mençar amb les consultes a Arenys deMunt, i allò va ser una flamarada, se-gurament per circumstàncies que hovan afavorir, ja que molts van anar-hicom a reacció, però allò va ser l’inicid’un canvi de xip fins a la normalitza-ció del sentiment. La consulta del 10Ava ser fruit de molta feina i molt benfeta, i els resultats ningú els hagués

firmat abans. Amb SM×I consideroque hem aconseguit treure del sofàmolta gent, una plataforma des d’onreivindicar-se. I fer col·lectivamentmoltes accions, converses, el 10A. El10J va ser també una onada reactiva, iel punt mig fins a l’11 de setembre.Fins al dia d’avui hem seguit treba-llant de la mateixa manera, ara senserecollir vots però sí maneres de pen-sar. L’11S va ser proactiu: no anavemcontra res, sinó a favor nostre. I l’ANCha fet que quallés més, ja que agluti-na moltes maneres de lluitar pel ma-teix. Som un nexe d’unió de l’inde-pendisme.

Estem en un punt de no-retorn?Aquesta és la sensació que tenim. En-rere no anirem. Però la indepència nol’assolirà la societat civil. Ara per ara,no funciona així, per tant nosaltresestem per fer-los entendre a els polí-tics que ara els toca a ells. Pretenemmovilitzar la societat perquè els polí-tics es posin al davant i la representin.

Tot i ser conscients que vivim enuna democràcia dèbil, sí que conside-rem el Parlamanet i el president coma nostres. Això no vol dir que els don-guem suport incondicional, sinó quevolem que sentin el nostre al·lè darre-re i que no es desvïin del que dema-na el poble de Catalunya.

Sants és un barri independentista?En general, t’hauria de dir que no. Jocrec que aquí tenim més tradicióobrera, cooperativa, anarquista, movi-ments socials, en canvi, l’indepen-dentisme no surt tant. Els partits polí-tics que representen el barri també

conec, estem oberts a tothom. De fet,abans de constituir-nos en assembleade barri, el primer que vam fer va serparlar amb els partits independentis-tes i coordinar-nos: CUP, Solidaritat,ERC i Reagrupament. La passada Mar-xa de Torxes també va servir per créi-xer com a nexe de forces, per exem-ple, ja que de seguida es va ampliar laparticipació i s’hi van apuntar bonapart d’entitats santenques: Casal In-dependentista, Arran, Centre Socialde Sants, la CAL, etc.

Va ser tan important fer-la com pre-parar-la, perquè et permetia trepitjarlocals de tota mena. I si encara pogués-sim fer més, si poguéssim avançar entotes les direccions, parlar amb tots iconstituir grups de coordinació, estarí-em encara més satisfets perquè és lanostra feina. Ho hem de fer. A mi m’en-cantaria parlar amb tothom, perquè vo-lem estar en tots els àmbits del barri.

I com convèncer a la resta a seguiraquest camí? Indignats, indecisos,abstencionistes...Hem de saber transmetre què se’nsobre amb la independència. Perexemple, a la Festa Major vam fer unaparadeta i unes xerrades, i una d’ellesparlava del futur: en una Catalunyaindependent se’ns obriran unes pos-

sibilitats que ara no tenim, implamen-terem noves lleis, es construiran unesbases millors. Quan arribem al finalde la lluita, sabrem que l’haurà gua-nyat la gent, per tant el país serà comla gent vulgui. No permetrem que, uncop assolida la independència, els po-lítics facin el que vulguin amb el país.Siguem l’al·lè que estigui rere el seuclatell. Nosaltres treballem per millo-rar la societat. Per tant, ens hem d’im-plicar fins al final.

I el 25-N, què?En principi, l’ANC tal com té als esta-tus, no es presentarà a les eleccions,ni a aquesta ni a cap altre. La nostramissió és influir en la societat per ferpressió. El que es dibuixa és que elspartits que estiguin per a la indepen-dència tindran aquest punt en comú.Carme Forcadell, presidenta del’ANC, ho va dir prou clar: a tot el queserveixi per avançar decididament id’una forma immediata cap a la inde-pe, hi donarem suport.

Així doncs, si les eleccions són ple-biscitàries, com sembla que ho seran,aquest cop s’ha d’anar a votar, a quisigui, però s’ha de votar, i nosaltreshem d’estar al bloc del sí. El 2013 esdecanta cap a una situació totalmentirreversible.

Entrevistem Xavier Vallès al Casal Indepenentista de Sants. ÀNGEL BRAVO ALMIRALL

«Siguem l’al·lèque està darrereel clatell delspolítics»

XAVIER VALLÈSCOORDINADOR DE SANTS-MONTJUIC PER LA INDEPENDÈNCIA (SM×I)

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Acció Llibertària de Sants, Ferran Aguiló, SílviaAlberich, Núria Alcober, Àngel Bravo, Assemblea deCan Vies, Barbro, Carles Baiges, Ia Bonet, BarbaroBoyero, Marta Carrera, Pol Casas, La Col, BernatCosta, Cooperativa Germinal, Elena, Ivet Eroles,Mercè Esteban, Pau Fabregat, Albert Garcia, MarcGarcia, Agus Giralt, Irene Jaume, Mònica La Parra,Elba Mansilla, Dani Martínez, Karlos Martínez,Gemma Parera, Ester Rams, Israel Saeta, RogerSánchez Amat, Laila Serra, Àlex Tisminetzky, VíctorObregón, Xarxa d’Intercanvi de Sants.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(Carrer Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Octubre de 2012

«Ens encantariaparlar ambtothom perquèvolem estar a totsels àmbits delbarri: som nexed’unió de l’inde-pendentisme»

[DISSABTE 6 d’octubre]11.00 | Ruta històrica del patrimonicooperatiu de Sants. [Lloc: Casa delmig. Organitza: Secretariat d’Entitats - LaCiutat Invisible]

[Fins al DISSABTE 13 d’octubre]Exposició “Estació de Sants: km.0de despropòsits”. [Lloc: Centre Social deSants, organitza: CUP]

[DILLUNS 15 d’octubre]19.00 | Trobada de la PlataformaCan Batlló és del barri. [Lloc: CentreSocial de Sants]

[DISSABTE 20 d’octubre]11.30 | Manifestació per aturar eldesallotjament de Can Vies. [Lloc:plaça de Sants]

[DIJOUS 18 d’octubre]18.00 | Presentació del llibre Famí-lium XXL: conte-joc sobre la diversi-tat familiar. [Lloc: La Ciutat Invisible.Organitza: La Ciutat Invisible]

[DIVENDRES 19, 20 i 21 d’octubre]I Conferència Estatal pel Boicot,Desinversions i Sancions (BDS) al’estat d’Israel. [Lloc: Casinet d’Hosta-

francs. Organitza: BDS Catalunya]

[DISSABTE 27 d’octubre]19.00 | Taller d’ejaculació femeni-na ambDiana J. Torres. [Lloc: La CiutatInvisible; organitza: La Ciutat Invisible]

[Tots els dimecres]21.00 | Sopador popular. [Lloc: CanVies]

[Tots els DIJOUS]20.00 | Assemblea Indignada deSants. [Lloc: Plaça de Sants]

VOLS SORTIR A L’AGENDA DE LA BURXA?ESPEREM LES ACTIVITATS DE TOTES LESENTITATS SANTSENQUES A:laburxa@yahoogroups.com

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Comptes de Bell-lloc 39 ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta