núm.154periòdic de comunicació popular

La sanitat també amenaçadaper les retallades del govern

Opinió

La ultradretas’obri pas pertot EuropaPÀGINA 2No és res nou dir que l’extrema dretas’està consolidant arreu del continent(a casa nostra en tenim exemples comPxC), però concretem més en el casnoruec després dels atemptats del 22de juliol.

Cultura

Repàs musicalPÀGINA 6Aprofitant que ja arriba la festa MajorAlternativa, fem un repàs dels grupsmusicals que hi participaran. HabeasCorpus, l’Elèctrica Dharma o EsneBeltza són alguns d’ell.

Sants

CorrefocprohibitPÀGINA 4El Districte ha prohibit el correfoc pre-vist el divendres 26 i emmarcat dins dela Festa Major Alternativa. El motiu ésque dos correfocs (l’oficial i el de lesalternatives) amb dos dies de diferèn-cia no són viables.

Especial Festa Major 2011PÀGINES CENTRALSCoincidint amb el mes d’agost i la Festa Major del barri, com ja va sent habitual a la Bur-xa, hem dedicat les pàgines centrals a recollir alguns cartells i entrevistes amb persones quetreballen perquè aquestes festes es puguin dur a terme. Ah, i la programació de tots els ca-rrers per a que la pogueu consultar quan volgueu!

EL REBROT EN FA 10!El festival organitzat per Maulets, el

jovent independentista i revolucionari, jaté 10 anys. L’edició d’enguany, celebrada

a Berga, va comptar ambnombroses xerrades i debats així com

concerts de grups com Obrint Pas o Pepeti Marieta.PÀGINA 7

David Caño iCarles Rebassa

Entrevista als dos poetes, que par-ticiparen a les Nits poètiques orga-nitzades per la Ciutat Invisible.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualagost 2011

La sanitat, així com l’educació, és undels àmbits on es veuran amb mésgruesa les conseqüències de les reta-llades del govern de CIU. Els i lesprofessionals dels serveis sanitarishan hagut de presentar un documentper explicar com podran estalviar el10% de reducció de pressupost queha fet el govern. Els tres pilars són eltancament de quiròfans i de llits i lano renovació de contractes tempo-

rals.Els i les professionals denuncien

que el tancament de quiròfans en ho-rari de tarda, com vol el govern, dila-tarà encara més les llistes d’espera, jaque moltes operacions no es podrandur a terme. A aquest fet cal sumar-hila llista d’espera de proves diagnòsti-ques, per la reducció de personal al-tament especialitzat.

El tancament de llits afecta diver-

sos hospitals com el de Bellvitge, ones tancaran dues plantes i una terce-ra els caps de setmana; el Clínic, onse suprimiran de 50 a 100 llits; ol’Hospital Dos de Maig, el qual tanca-rà les portes el proper mes de setem-bre.

Finalment, la no renovació decontractes temporals farà que elshospitals s’hagin d’organitzar amb elpersonal fixo i hauran de prescindir

dels contractes de substitució i/o in-terinatge.Al barri s’estan concentrant tant pro-fessionals com usuàries per tal demostrar la seva disconformitat ambles mesures preses pel govern i hoseguiran fent a la tornada de l’estiu.Pàgina 3

Els treballadors i les treballadores del CAP de Numància s’han concentrat els dimecres per mostrar el seu rebuig davant les retallades que ja estan patint alguns centres o hospi-tals com el Dos de Maig, que tancarà el setembre. ALBERT GARCIA

Laultradretaavança aEuropa

Angenila Novau

L’escriptor noruec Aslak Sira Myhrerecordava en un article a The Guar-dian que no és la primera vegadaque l’extrema dreta actua a Norue-ga, de fet, explicava que en les últi-mes dècades pràcticament l’única

Editorials

Agost de 201102

Entre totes, un any més de Fes-ta Major Alternativa de Sants.Un any més en què ensretrobem al parc de l’Espanya

Industrial amb una engrescadoraproposta de Festa Major. Una setmanade festa al carrer, on grans i petits te-nim moltes i diverses activitats per es-collir. I una setmana per gaudir do-blement, tant de l’alta qualitat de lesactivitats com també del fet de saberque la finalitat de les festes és la d’en-fortir les lluites socials al barri, com-partir, teixir xarxes i fer realitat pro-jectes com LA BURXA, que sense un re-colzament col·lectiu, no podrienexistir. Unes festes que aquest any vo-len ser una celebració per haver acon-seguit, entre totes, i per segona vega-da, l’Espanya Industrial; per havertransformat Can Batlló en un espaipel barri, i per haver aturat el des-

allotjament de Can Vies. Unes festesque ens ompliran de forces per seguirlluitant contra les retallades socials iper totes aquelles reivindicacionspendents al barri, com la LleialtatSantsenca. Ens veiem a la Festa Alter-nativa: ens veiem al parc, ens veiem ales places, ens veiem a les assemblees.

ASants també som testimonisdel tancament de serveis sani-taris i d’acomiadaments depersonal. I som també partí-

ceps de les lluites i revindicacions perdefensar una sanitat pública i de qua-litat. Amb l’excusa de la necessitat deretallar allò públic, de ser més efi-cients i de reduir despesa, el que esredueix i retalla són drets socials.Desprestigiar la sanitat pública ésdualitzar el sistema; enfortir el sectorprivat per aquells que s’ho puguinpermetre i deixar un sistema públicsaturat i assistencial, malgrat l’esforçque fan molts professionals per man-tenir una atenció de qualitat. Qüestio-nar la sanitat pública és posar en riscla nostra salut, créixer en desigualtatssocials i anar perdent un model de so-lidaritat social pel qual tant s’ha llui-tat.

Un any mésde FMAS

entre totes!

Opinions

A Sants també som par-tícips de les reivindica-cions per defensar unasanitat pública de qua-

litat.

En defensad’una

sanitat dequalitat pera tothom!

Opinió

Pujar untren peruna viamorta

Mercè Esteban

Capitalisme... Sistema econòmic? Lahistòria el porta més enllà: sistemaeconòmic, polític, social, cultural i totel que pugui abarcar. Sistema caracte-ritzat per la primacia de l’individu so-bre la societat, de l’economia sobre lapolítica i del mercat sobre l’estat; ba-sat en una ètica de lucre individualcom a motor de la vida social on l’ob-jectiu és la recerca del benefici, inde-pendentment dels efectes que causiel fet d’assolir-lo. Una ètica que fun-ciona mitjançant la lògica de la com-petició pels recursos escassos i la pro-pietat privada dels medis de produc-ció. Així, el mercat es converteix en elparadigma organitzacional de les rela-cions socials, laborals i humanes ba-sat en les lleis de l’oferta i la deman-da que s’expandeix de tal manera queacaba colonitzant altres espais, fins

CartesEl 10 %

Roser Benavent

Llegia les declaracions d’algunConseller de la Generalitat on cla-mava per la inajornable necessitatque els funcionaris i la resta de tre-balladors assumissin els sacrificisque els mercats consideren estricta-ment necessaris per tirar endavant.He treballat a un banc i us puc as-segurar que això dels «mercats» noés res més que uns quants especu-ladors, sovint els que gestionen elsnostres fons de pensions, i els ope-radors de les sales de tresoreriadels bancs. No penseu que els mer-cats estan a llocs remots i inabasta-bles. Busqueu-los també al Passeigde Gràcia de Barcelona o al de Cas-tellana a Madrid. Però tornant alssacrificis, si un treballador perd el 5o el 10 per cent del seu sou, o perdel lloc de treball (i amb l’acomiada-ment perd triennis, categoria i esta-tus) està perdent una part substan-cial del seu patrimoni, que és el seutreball. Entenc que un gest equiva-lent, per igualar el sacrifici, seriaque les grans fortunes i els rendis-tes aportessin per sortir de la crisiel 10 % de les seves fortunes. Comuna mena d’impost del patrimonipuntual, com una derrama d’esca-la, vaja, per que puguin contribuir,igual que ens faran fer als treballa-dors, a la recuperació del país. Notinc cap dubte que poder ajudar asuperar la crisi seria una satisfaccióimportant per aquestes grans famí-lies que tant estimen el país, i quequan es trobessin a l’estiu a Begur,a Mallorca o a Marbella podriensentir-se solidaris amb el cambrerque els serveix els daiquiris i a quiel patró li ha rebaixat el sou.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

ara autònoms de les lleis del mercat,imposant la seva lògica. Quins sónaquests espais? Exemple clar: les ve-lles institucions socials.

El neoliberalisme hi posa una so-lució a la crisi: la mercantilització delsserveis socials posant l’economia coma punt clau de l’organització d’aques-tes institucions. Cal recordar, peròque els valors que varen fer sorgir elsserveis dedicats a les persones erenuns altres; es basaven, en el cas delshospitals, per exemple, en l’empatia,l’ajuda, la cura, la vida, el bé.... I deles universitats, en la saviesa, l’auto-nomia, la bellesa... Ningú ha criticat lavella axiologia organitzacional d’a-questes institucions socials, simple-ment s’han imposat a sobre, sensecap mena de reflexió, els valors pro-pis del neoliberalisme. Així, aquestesinstitucions es mouen amb una orga-nització basada en el negoci, la com-petitivitat, la qualitat, la productivitati flexibilitat... Tot allò que dicti el mer-cat. Aquesta colonització mercantil enl’oasi social, tradicionalment autò-nom de les lleis de l’economia demercat, comporta la metamorfosi cul-tural de l’ètica i el significat de la fei-na en les tradicionals institucions deserveis, produint-se així tensions so-

cioculturals: empresa mercantil ver-sus institució social. Conseqüènciad’aquest canvi seria l’intent de fermés feina en menys temps, de mane-ra que el professional dedicat a lespersones no té prou disponibilitatper atendre’ls èticament (dedicant eltemps necessari que permet adoptaractituds congruents amb la moralprofessional). M’atraveixo a dir que,com deia Durkheim el segle XIX, enstrobem en una situació anòmica (delgrec a sense, nomios llei) en el sentitque els canvis que patim són tantforts que els vells valors normatiusperden el sentit: la idea de servei pú-blic per a les persones com a idea de

negoci és com dir que les lleis de cir-culació de la ciutat comtal es podenaplicar al pasturatge de béns. Aquestasituació anòmica cultiva la desestruc-turació social i psicològica, ja que lesnoves normes costen d’encaixar en lavella (i bella, al meu gust) axiologiadels serveis socials i ha arribat el puntque aquesta ambivalència de seguirdefensant l’ètica que propulsà l’exis-tència del servei a les persones éscom viatjar en un tren que passa peruna via morta, però que si tots hi pas-sem i la cuidem, la podrem tornar afer reviure.

forma de violència política que haconegut aquest país ha estat perpart d’aquests grups: als anys 70van atemptar amb explosius contrallibreries d’esquerra i contra unamanifestació del Primer de Maig;als 80 dos neonazis van ser execu-tats sota sospita d’haver traït al seugrupuscle, i en els darrers 20 anysdos joves no-blancs han mort a con-seqüència d’atacs racistes.

Aslak Sira denunciava que tot iaquests antecedents les sospitesvan caure en un primer moment so-bre el món islàmic. Però quan es vaconèixer l’autor dels fets, un nor-uec islamòfob d’ultradreta, se’l va

presentar com un boig. AndersBehring Breivik és mostrat com unindividu particular que no pertanya un grup generalitzat, tot i haversigut un membre actiu del Partit delProgrés, populista i de dretes. Si éscert que aquest partit ha rebutjat eldoble atemptat i que l’acusat haconfessat no haver actuat sol, és cu-riosa la diferència de tracte que esdóna als terroristes depenent delseu país i cultura de procedència.

Almenys el primer ministre nor-uec, Jens Stoltenberg, ha demanatmés democràcia i apertura, unaresposta ben diferent a la que vatenir Bush davant els atacs de l’11

de setembre.Els mitjans no paren de repetir-

se astorats que Noruega es caracte-ritza pel seu bon clima polític i elseu tarannà pacífic. Es clar que lesguerres que lliura aquest país nòr-dic són fora del seu territori, com laparticipació durant 10 anys a laguerra d’Afganistan o col·laboracióen el llançament de bombes sobreTrípoli.

Ens veiem al Parc; ensveiem a les places, ensveiem a les assemblees.

03

SantsAgost de 2011

La segona embranzida deretallades en sanitat s’ha ini-ciat aquest juliol amb lareducció d’un 10 % del pres-supost. Nombrosos profes-sionals del món de la sanitats’estan mobilitzant per tal demostrar el seu rebuig.

Martí Gutiérrez i Farré i Ícar Tribó MiróSants

La realitat pressupostària a inicis delmes de juliol, malgrat les mesures japreses i després dels esforços realit-zats, obliga els centres sanitaris a unsegon nivell d’ajustos molt difícilsd’assolir. I és la sanitat pública i l’edu-cació són els sector més afectats perl’anomenada crisi econòmica.

A finals del mes de juliol, la majo-ria d’hospitals catalans ja havien en-tregat al govern el document on ex-pliquen com s’ho faran per gastar un10 % menys. Segons l’esmentada re-solució les pràctiques passen per tresàmbits principals: tancar quiròfans,no renovar contractes temporals i re-duir el número de llits. Ens hem deremuntar a principis d’abril del 2011,quan el conseller de salut de la gene-ralitat Boi Ruiz havia fet unes declara-cions acusant de «joc brut» als metgesi infermers dels hospitals públics cata-lans. Segons el conseller, les reac-cions del personal sanitari després del’aplicació del primer ajust d’austeri-tat responien a un rerefons estricta-ment econòmic, ja que segons Ruiz«els metges estaven més preocupatspels seus ingressos que per la sani-tat». Segons el sindicat Metges de Ca-talunya, les afirmacions van ser total-

Desmuntant undels millorssistemes desalut del món?

ment desencertades, ja que si fos aixísegons molts professionals «hauríempenjat la bata blanca fa molts anys iens en hauríem anat a l’estranger».Les mobilitzacions no s’han aturatdes de l’anunci de les polèmiques re-tallades, i just a l’entrada d’estiu, s’haobligat a passar al segon nivell d’ajus-tos en el sector.

TANCAMENT DE QUIRÒFANS IINCREMENT DE LES LLISTESD’ESPERAEl passat abril, el conseller Boi Ruiz vaanunciar la clausura dels quiròfans enhorari de tarda, mantenint les inter-vencions d’urgència. Aquest fet pro-vocarà que les llistes d’espera, tot ique el CATSalut garanteix una inter-venció en menys de 6 mesos, es veginafectades per la reducció d’instal·la-cions disponibles. Destaquem tambéles llistes d’espera en proves diagnòs-tiques, afectades per la reducció depersonal altament especialitzat enl’ús de maquinària concreta i el seumanteniment. Segons Ruiz, s’haurande seleccionar els pacients ques’han de fer aquestes proves o s’am-pliarà la llista d’espera per a aquestes.Cal recordar que les llistes d’esperaen aquests casos ja afectaven el passatmes de desembre a unes 140.000 per-sones.

TANCAMENT DE LLITSLa segona mesura de la majoria decentres hospitalaris passa pel tanca-ment de llits i plantes. L’Hospital deBellvitge, per exemple, tancarà duesplantes d’hospitalització i una terceraels caps de setmana. Això es tradueixen 48 llits menys i un estalvi de 2 mi-lions i mig d’euros. L’Hospital Clínictampoc se n’escapa de la reducció,amb el tancament previst d’entre 50 i

100 llits. El més afectat, sens dubte, ésl’Hospital Dos de Maig, que tancaràportes el proper més de setembre, imantindrà només les urgències.

CONTRACTES TEMPORALS NORENOVATSAquestes dues mesures, exigides pelDepartament de Salut, provocaran,

malgrat el «pla de xoc» que ha de de-cidir cada hospital, la reducció dellocs de treball en aquests serveis. Se-gons declaracions del mes de marçdel conseller Boi Ruiz, s’intentarà or-ganitzar els serveis públics sanitarismitjançant el personal fix i prescin-dint dels contractes d’interinitat i desuplència.

Malgrat la disjuntiva, alguns cen-tres mèdics, dins l’aplicació del plaestablert en els consells directius, au-guren una possible resolució per nohaver de retocar tot el personal con-tractat.

PUNT D’INFLEXIÓ EN LA DEFENSAD’UNA SANITAT PÚBLICAAquell en què l’aplicació d’unes reta-llades anunciades entreveia l’aplica-ció rotunda d’un conseller, que si lamemòria biogràfica no ens falla, haocupat càrrecs com el de vocal de lajunta directiva del Foment del TreballNacional i plena implicació a la UnióCatalana d’Hospitals, associació em-presarial d’entitats sanitàries. Men-trestant el personal sanitari i les usuà-ries del servei públic de salut sem-blen tenir molt clar que les tisoress’haurien de passar per la reducció dela burocràcia administrativa i peragents no assistencials. S’entreveudoncs la possibilitat que es desmuntiun dels millors sistemes de salut delmón?

El CAP de Numància en lluita pelssantsencsDes de la Burxa hem aprofi-tat la concentració que cadadimecres reuneix als i lestreballadores del Centred’Atenció Primària (CAP)Numància per indagar en larepercussió de les retalladesal nostre barri.

Martí Gutiérrez i FarréSants

Hem parlat amb la Cristina Carlote,treballadora social del CAP de Consellde Cent; l’Anna Ramell, treballadoraSocial del CAP de Numància i en Car-los Friga, infermer del mateix CAP.

La imminència de les retallades vaprovocar que després d’una reuniód’equips, es decidís sortir cada dime-cres. Segons en Carlos, les retalladesen la sanitat pública ja fa dos anys quees van iniciar amb l’abandó parcial de

la cobertura de baixes i vacances delpersonal fix. Com a infermer ha hagutde dir a pacients amb necessitat d’as-sistència domiciliària que només po-dia visitar-los un cop per setmana. Laqualitat assistencial bàsica o de proxi-mitat es veu afectada quotidianamentquan l’atenció bàsica no la fa el ma-teix infermer o metge. Afirma queaquet fet evidencia el retrocés de lasanitat, que la trasllada a inicis dels90.

GENÈRICS VS PROVESLa medicació és una de les arestesafectades pel retall. Aquesta s’estàcontrolant d’una forma minuciosa icada vegada es tendeix més a castigarals metges que no segueixen les pau-tes exigides a l’hora de donar uns me-dicaments en concret, sobretot genè-rics. Aquests són altament promogutsja que el seu preu és més barat queels medicament concrets i les provescomplementàries.

L’ATENCIÓ CONTINUADA FORADEL BARRIÉs ben conegut pels santsencs i sant-senques l’eliminació de les urgènciesdel CAP de Numància i la seva ubica-ció al CAP de Manso. El mateix li po-dria passar a l’ambulatori del carrerdel Foc, al qual es vol restringir l’anti-gament anomenada Atenció Conti-nuada. Aquest centre podria donaraquest servei en horari restringit, és adir, fins a les 12 del migdia. Això com-portaria un desplaçament obligatorifins a Manso a tots els ciutadans queno càpiguen dins aquest horari i aqualsevol tipus d’urgència.

Els tres coincideixen que «les mo-bilitzacions han de servir per fer-nossentir a tots plegats que no estem d’a-cord i ja no com a professionals, sinócom a usuaris dels sistemes públicsde salut i d’educació».

Concentració el dia 10 de juliol davant l’Hospital Clínic en contra del tancament del’Hospital Dos de Maig. IRENE JAUME GAMBÍN

Agost de 201104

Sants

Quan els veïns van entrarcívicament al juny a CanBatlló, la impaciència eraamb la història de laBordeta. Al Bloc 11 creixenprojectes autogestionatsd’arts plàstiques, escèniquesi audiovisuals, infantils i juve-nils, tallers i un hort.

Gemma PareraSants

La biblioteca va obrir al juliol. Es diuJosep Pons en honor a un bordetencllibertari coherent, lluitador insubor-nable i indomable perquè Can Batllófos pel barri. És lluminosa, silenciosa,té wc i ventilador. I s’autogestiona.Tot el material són donacions. Ja té2.500 llibres exposats, i aviat 5.000

tegen i reciclen; canalitzant altruismecap a més intel·lectualitat social críti-ca i més espai d’exercici públic de laraó: la biblioteca s’ampliarà el setem-

bre fins 250m2, amb sales de consul-ta, estudi i diàleg.

COM COL·LABORAR-HICooperar es fàcil: el compromís ésvoluntari, les biblioassemblees sónd’assistència lliure, i les actes son pú-bliques. Ningú necessita ser convidata Can Batlló per sentir solidaritat recí-proca.

Més informació:bib.canbatllo.joseppons@

gmail.com.

més. Ofereix gratis préstec, repàs deprimària i secundària, club de lectura,conferències i tertúlies. Els voluntarisfan torns de 2 hores. Cataloguen, ne-

A PEU DE CARRER

Una xerrada aCan Batlló

Ivan Miró

Nau 11, 9 de juliol. L’espai reapro-piat pel veïnat acull una xerradasobre el deute, organitzada perl’Assemblea de Sants del 15M. Eldinar s’ha endarrerit per la calorque cau a una Bordeta tropical. Pe-rò la xerrada comença amb força:l’Ivan Gordillo, del Seminari Taifa,va desgranant tots els engranatgesd’un capitalisme que socialitzapèrdues i privatitza beneficis. Ex-plica que totes les retallades so-cials aplicades pel govern de CiUles imposen els principals bancsespanyols (i caixes catalanes),àvids de diner públic per retornarels seus deutes amb els bancs ale-manys i francesos. Si ja estàvem in-dignades, la mala llet augmenta.En una reunió entre Zapatero iBotín, el president del govern es-panyol li entregà al banquer, comqui no vol la cosa, els mateixos mi-lions d’euros que havia costat 8anys recaptar a la caixa de la segu-retat social. Els diners estalviatspel tancament d’hospitals i centresd’atenció primària aniran a les but-xaques dels banquers? Efectiva-ment. Aquest és el rol que juguenels nostres polítics democràtics:robin hoods invertits, roben alspobres per a enriquir els rics. Laxerrada continua, som una seixan-tena o més, de totes les edats i depensaments diversos. A totes, pe-rò, ens travessa la mateixa ràbia.«Això no és una crisi, és una esta-fa». Més tard, unes poques anem afer cercavila pel barri. Parem alCAP de Numància, on cada dime-cres les treballadores tallen el ca-rrer per a denunciar les polítiquesassassines del govern. Assassines?Sí, sí, assassines. Retallar en sanitatés assassinat. No obstant, la indig-nació que cadascú vivia com podiaha començat a organitzar-se. Ambel 15M i l’acampada de plaça Cata-lunya, amb les assemblees als ba-rris, hem entés que només juntespodem. Mesos intensos d’apren-dre a resistir la brutalitat capitalis-ta actual. I els mesos que vindran,per aprendre a superar-la.

Des de la TaulaIntercultural del Secretariatd’Entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta esva celebrar el Dia deNelson Mandela, en elmarc del cicle de conferèn-cies Dies Diversos.

Gemma PareraSants

L’acte va comptar amb una confe-rència sobre Sud Àfrica: des de l’A-partheid als nostres dies, a càrrecd’Edmundo Zepa, sociòleg de l’As-

sociació Etane i Ferriol Sòria, ex-pert en Sud-Àfrica.

DEBAT I RECONCILIACIÓLa conferència va generar un intensdebat entorn la Comissió per a laVeritat i la Reconciliació que es vaposar en marxa durant la fi de l’A-partheid. Víctimes de greus viola-cions dels Drets Humans donavenel seu testimoni i els agressors po-dien també expressar el seu testi-moni i sol·licitar l’amnistia. El pro-cés pretenia donar legitimitat alnou Estat, a la vegada que veu i res-titució a les víctimes. Com va dir elpremi Nobel de la Pau i director dela Comissió per a la Veritat, Des-mond Tutu «la veritat fa mal, però

Sants recorda NelsonMandela en el seu dia

El Districteprohibeix elcorrefoc dela FMA

Irene Jaume GambínSants

L’argument del Districte per prohibirel correfoc que s’havia de dur a termeel divendres 26 dins la Festa Major Al-ternativa (FMA) és que no es podenassumir dos correfocs amb dos diesde diferència, i més si una de les co-lles —en aquest cas Diables deSants— ja crema el dia del correfocoficial, el dimecres 24. La decisió esva prendre durant la Taula Policialque es va dur a terme referent a laFMA i es va descartar el correfoc plan-tejat per Diables de Sants, que eramolt similar a l’oficial, perquè la collasap que compleix amb les normativesde Guàrdia Urbana i Bombers, fet quetampoc no va semblar bé a l’adminis-tració, per ser massa similar a l’oficial.Diables, llavors, va canviar el recorre-gut (on només s’haurien de treurecotxes dels carrers d’Eusebi Planas ide Muntadas) però la negativa delDistricte no va canviar. El correfoc in-fantil de la colla de Barrufet s’ha sal-vat de la prohibició perquè no crema-ran el dimecres 24 i podran dur a ter-me el seu recorregut. La colla adulta,en canvi, només podrà fer un especta-cle de foc dins del parc, però en capcas al carrer.

Cristina Grasset, membre de la co-lla dels Diables de Sants, ens explicaque des de la colla no s’entén l’argu-ment de la impossibilitat de fer doscorrefocs, ja que el Districte «hauriade potenciar la cultura popular, i mésper Festa Major. Durant festes s’had’involucrar al veïnat amb activitatsculturals i populars al carrer».

La colla també es queixa perquè elDistricte no els ha deixat actuar lliure-ment a l’hora d’organitzar el correfoc.El consistori ha imposat la coorganit-zació del correfoc amb Guspires deSants, quan històricament el correfocsempre havia estat organitzat per Dia-bles de Sants. També han tingut pro-blemes a l’hora d’adquirir la pirotèc-nia per desacords en quin establi-ment adquirir-la, fet que ha dificultat,encara més, el disseny del correfocdel dia 24.

La biblioteca funciona amb el treball voluntari dels veïns i les veïnes que s’apunten alstorns de permanència. FLICKR BART OMEU

L’autogestió facréixer laBiblioteca JosepPons

l’oblit mata». Segons Ferriol Sòria«Sud-Àfrica és el país que més ha in-terpel·lat la seva població sobre elseu passat». També va explicar quela reconciliació és una condició ne-cessària però no suficient per a unanova Sud-Àfrica on encara es man-tenen grans desigualtats socials en-tre blancs i negres, ja que no s’haaconseguit fer una redistribució dela riquesa.

Més informació:www.secretariat.cat

La Festa Major Alternativa de Sants(FMAS) en ofereix un any més l’opor-tunitat de compartir una setmana defesta i de reivindicació amb el lema«Entre totes, festes al parc, assemble-es a les places»”. La FMAS vol ser unespai de visibilització de diferentslluites del barri de Sants i d’altres te-rritoris. També és un moment de re-trobada per engegar un nou curs delluites.

La Festa Major Alternativa de Santses duu a terme, des de fa 17 anys,l’última setmana d’agost. Vol ser unespai molt popular i participatiu, or-ganitzat des de l’Assemblea de Barride Sants (ABS), l’espai de coordina-ció, debat i acció conjunta dels movi-ments socials santsencs. Aquest és el

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualagost 2011

segon any que se celebren al Parc del’Espanya Industrial, una reivindica-ció històrica amb la campanya «Volemles Festes al Parc» per aconseguir unespai fix i digne per la FMAS.

Els diners que es treuen de les fes-tes serveixen per finançar les festesde l’any vinent i per sufragar les des-peses de l’Assemblea de Barri deSants: publicar LA BURXA, mantenir elnou projecte de ràdio Sants Ona Lliu-re, i cobrir campanyes, com les d’en-guany amb dones migrants, a partd’altres despeses d’infrastructura iantirrepressives. Els diners es guar-den al Coop57, un projecte de bancaètica. Totes les persones que treba-llen a les festes ho fan de manera vo-luntària i militant.

LaFestaMajorja és aquí!

Alguns dels cartells que veiem penjats al nostre barri: el de la Federació (dalt a l’esquerra) i el dels Castellers de Sants (dalt a la dreta)

Aquest any, de nou, la Festa Major Altenativa (dalt a la dreta) anima a participar tant als més grans com als més menuts. El cartell de lesactivitats infantils de la Festa Major Alternativa (dalt a l’esquerra).

núm.especialFestaMajor01

02 Agost de 2011

PROGRA

MACIÓ

ALCOLEADE BAIX

DIUMENGE2109.00hTraca imajorets del Triangle10.30h Sardinada22.30hBall ambTrioDieselDILLUNS2212.00h Espectacle amb +Tumàcat21.30h Sopar de frankfurt imúsicaDIMARTS2318.00h Sardanes amb laCobla Jovenívolade Sabadell22.00h Sopar de germanor23.00hHavaneres ambXarxaDIMECRES2414.30hPaella popular23.00hBlues ambBlas Picón&The JunkExpressDIJOUS2512.00hTallers d’aeromodelisme18.00hAniversari Comissió de festes22.30hMúsica ambRedRoosters iMalTragoDIVENDRES2612.00h Espectacle de Titelles Tururut18.00hXocolatada23.00hBall OrquestraAquàriumDISSABTE2713.00hConcurs de truites23.00hBall OrquestraKràter

ALCOLEADEDALT

DIUMENGE2108.30hTraca d’inici i batucadaambSonde Layetana09.30h Esmorzar de veïns i veïnes18.30h Jocs infantils23.00hDiscomòbilDILLUNS2212.00hCampionat dedòmino14.00hBotifarrada i concursd’all i oli22.00hMarxa i canyaper tots ambGerardel solitari i els BadBoysDIMARTS2312.00h Finals campionat dòmino18.30h Jocs infantils, futbol de taula21.30h Sopar de veïns i bingoDIMECRES2410.00h Esmorzar popular14.00h Sardinadapopular17.00h Jocs infantils i futbol de taula21.30h Sopar d’avis del carrer23.00hHavaneres ambXarxaDIJOUS2512.00hMultiparc infantil14.00h Fideuàpopular17.00hMultiparc infantil23.00hBall ambTheBeatis BandDIVENDRES2612.00h Escuma ambMascarada18.00hBerenar i pallassosMascarada23.00hMacrodisco amb sorpresesDISSABTE2713.00hConcurs de truites, canapès...14.00hVermut fi de festa pel veïnat23.00hBall amb l’OrquestraKlam02.30hXarangadel TriangledeSants

CANALEJASDIUMENGE2111.00hTracad’inici i cercavila17.00h Jocs infantils18.00hBingo22.30hDiscomòbilDILLUNS2211.00h Salsitxada17.00h Jocs (cadires, pomes, etc.)22.30hDuoSolNaixentDIMARTS2311.00hConcurs plastilina17.00hConcurs infantil de ball18.30hBingo22.30hHavaneres amb la TavernaDIMECRES2411.00hConcurs dedibuix infantil17.00hConcurs de karaoke18.30hBingo22.30hPaella i DragQueensDIJOUS2510.30hManualitats17.00h Jocs de taula22.30hMúsicaambDúoStyle

Agost de 2011 03

núm.especialFestaMajorDIVENDRES2611.00hGuerra de confeti17.00hXocolatada i jocs infantils18.30hBingo22.30hDiscomòbil ambgogósDISSABTE2710.30h Inflables17.00h Jocs infantils18.30hBingo22.30hOrquestra Platinum i traca

FINLÀNDIADIUMENGE2109.00hTracad’inici10.00hActuaciódelGegantsdeSants12.00hCercavilade celebraciódels30anysdeFestaMajor al carrer18.00hHavaneres ambPeix Fregit21.00h Sopar d’entrepans23.30hProjecció fotos dels 30 anysDILLUNS2215.00hDinar21.00hNit depintxos23.00hBall ambLaMàlagaesènciarumberaDIMARTS2310.00h Esmorzar11.00hTaller infantil ecològic14.00h Exhibició depaelles18.00hTaller deCirc22.00h Espectacle del veïnatDIMECRES2410.00h Esmorzar11.00hPartit de futbol17.30hBerenar infantil18.00h Taller infantil ecològic21.30h Sopar23.00hMúsica ambDj FeafestivalDIJOUS2510.00h Esmorzar de frankfurts11.00h Jocs d’aigua17.00hXocolatada18.00hAnimació infantil a ambJoaquimMatas i Filomena’s21.00h Sopar de les dones23.00hMúsica ambDj Yem iXangaDIVENDRES2610.00h Esmorzar11.00h Jocs per decorar el carrer11.30h Futbol de taula14 .30h Fideuàpopular17.30Berenar infantil18.00h Taller de circ20.00hConcursos de truites21.00h Sopar de la cervesa23.00hBall amb l’OrquestraGoldenDISSABTE2710.00h Esmorzar11.00h Jocs infantils: trencar l’olla14.30hMongetada i butifarrada18.00hCobla laJovenívoladeSabadell21.00h Sopar de germanor23.30hBall ambBlueMarine i traca

GALILEUDIUMENGE2109.30hTracad’inici14.00hDinardegermanor16.00hBingo18.00h Jocs infantils (parxís gegant)23.00hDicomòbilDILLUNS2211.00h Jocs infantils12.00hCoblaBaix Llobregat14.00hBotifarrada16.00hBingo23.00hMúsica:AerolíneasGonzálezDIMARTS2312.00h Jocs infantils i guerra d’aigua17.00hBerenar pels avis i àvies18.00hHavaneres ambMontjuïc23.00hMúsica ambDúoZambraDIMECRES2411.00h Jocs infantils18.00h Salsitxada21.00h Sopar de germanor i bingoDIJOUS25De10.00 a 22.00h Firaires al carrer23.00hNit del Rock amb100 Elefantsi El Último IngenuoDIVENDRES2611.00h Jocs inflables13 .30h Sardinada17.00h Jocs inflables18.00hXocolatada

23.00hDiscomòbil Party FestaDISSABTE2713.00hBermut fi de festa14.00h Fideuà19.00hOrquestraShowCostaBlanca23.00hOrquestraShowCostaBlanca

GUADIANADIUMENGE2110.00hTracad’inici11.00h Foc per la sardinada13.30hConcurs de truites i pastissos14.00h Sardinadapopular18.00hAnimació infantil deSetdeSo23.00hBall ambSonD4DILLUNS2211.00hConcurs dedibuix18.00h Jocs de taula i pingpong23.00hCinemaal carrerDIMARTS2311.00h Escacs: Campionat dedobles18.00h Jocs de taula i ping-pong20.00hHavaneresMontjuïc22.00hBingoDIMECRES2411.00h Jocs infantils18.00h Jocs de taula i ping-pong18.30h Salsitxada infantil22.00hHavaneres Sonde l’HavanaDIJOUS2512.00hGimkana infantil18.00h Jocs de taula i ping-pong18.00h Espectacle infantil: Yakumba21.00h Sopar popular de pa i pernil23.00hDiscomòbil ambDJCramDIVENDRES2618.00h Jocs de taula i ping-pong18.00hXocolatada22.30hNit joveambThanksgiving,Burn54iMotorpriestDISSABTE2712.00hXXIVCursapopular13.30hGuerra d’aigua20.30h Sopar de germanor23.00hOrquestraAbs i traca

MASNOUDIUMENGE2109.00hTracad’inici12.00h Festa de la platja19.00hMúsica ambFracis Ulloa21.00h Sopar de germanor22.00hMúsica ambBlanco yNegroDILLUNS2212.00hCampionat dedòmino18.00hActuació d’Isaac, ídolo juvenil22.00hActuacióAris i laMegapubilla24.00hActuació ElGranRemyDIMARTS2318.00hPallassos: Krustó i Piruleta19.00hXocolatada21.00hBarbacoapopular21.00hActuaciódeGuspiresdeSants22.00hMúsica ambCosta BlancaDIMECRES2412.00h Final dedòmino18.00hActuació d’Isaac, ídolo juvenil22.00hNit de Tecno:Dj Technolastici Carles PeiróDIJOUS2517.00hMúsica ambient19.00hActuació de FaraonYoris21.00h Sopar de germanor22.00hMúsica ambYorisMusic BandDIVENDRES2612.00hCampionat deparxís18.00hMúsica ambDeri Deri22.00hMúsica ambChoffers TrioDISSABTE2713.00hPaella popular19.00hActuació de FaraonYoris21.00hBarbacoapopular22.00hMúsicaambYorisMusic Show

PL. LA FARGADIUMENGE2110.00hTraca i cercavilaMangueira11.00hConcurs dedibuix14.00hVermutper als socis17.00hCampionat deparxís sènior18.00hConcurs deplastilina23.00hOrquestra CaribeCatalàDILLUNS2210.00hCastells inflables

11.o0hGuerra d’escuma14.00h Festa 30è aniversari17.30hTorneig deWii23.00hShow&Revista laFargaConya00.30hDúoAngelitosNegrosDIMARTS2310.00h Salsitxadapopular10.30hCampionat deparxís infantil18.00hBerenar pels avis i OrquestraSelvatana23.00hBall ambOrquestraSelvatanaDIMECRES2410.30hTallers infantils14.00hMongetada17.30hBingo23.00hOrquestraMontecarloDIJOUS2510.00h Farga’s Tropical (jocs d’aigua)21.00h Sopar de germanor i Bingo23.00hOrquestra CaribeCatalàDIVENDRES2610.00hCursa atlètica11.30hCampionat de remigio16.00hTorneig dedards sènior17.30hXocolatada i animació infan-til ambKrustó i Piruleta21.00hMúsica amb Icegroup iDjWilden vsDj Eneko21DISSABTE2711.00hGuerra d’aigua17.30hCoblaBaix Llobregat23.00hShowdelacomissió i traca

ROBRENYODIUMENGE2113.00hTracad’inici14.00hVermut d’inauguració17.00hCampionat dedòmino18.00hBingo23.00h OrquestraAquàriumDILLUNS2213.30hConcurs culinaris17.00hCampionat dedòmino23.00hDiscomòbilDIMARTS2314.00h Sardinada17.00hCampionat dedòmino18.00hBingo22.00h Sopar de germanor23.00hBall ambKràterDIMECRES2417.00hCampionat dedòmino18.00hBerenar per a la gent gran iactuació de ShowmanYoris19.30hBingopopular23.00hKaraokeDIJOUS2513.30hConcurs d’allioli14.00hBotifarradaamb seques17.00h Final campionat dedòmino18.00hXocolatada, pallassos Els Pi-pos i jocs inflables22.00hHavaneres ambEls Pirates24.00hDiscomòbilDIVENDRES2612.00hGimkana infantil17.30h Taller infantil de dibuix18.30h Salsitxadapopular23.00hBall amb l’OrquestraHit BeatDISSABTE2711.00h Intercanvi deplaques de cava13.00h Lliurament depremis14.00hCloendade la comissió18.00hBingopopular23.00hDiscomòbil ambCocodriloClubd’AlbertMalla i traca

ROSÉSDIUMENGE2111.00hTraca i pregódeXaviMasip17.00hBingo22.30hActuació deVarietèsDILLUNS2211.00h Jocs infantils17.00hPallassos Bitxicletas22.00hHavaneres ambMontjuïc23.30hBingoDIMARTS2311.00h Jocs infantils17.00hBingo22.30hMúsica ambBlueMaresme00.00hMúsica ambRumbaTresDIMECRES2411.00h Jocs infantils14.30hDinar dels socis

17.00h Jocs infantils tradicionals22.30hBingoDIJOUS2510.30h Sardinada11.00h Jocs infantils18.00hOrquestra Cadillac22.30hActuacióOrquestra CadillacDIVENDRES2610.00h4a trobadadepuntaires10.30h Salsitxadagratuïta11.00h Jocs infantils16.00h Inflables22.30hActuació de Los de SiempreDISSABTE2711.00h Jocs infantils14.30hDinar de gala17.00hBingo22.30hMúsica ambBeaties i BeatlesBlues i traca

SAGUNTDIUMENGE2110.00hTraca i cercavila amb TheRustic Band13.00hVermut18.00h Festa de l’escumaambParelldenassos22.30hBall amb ImperatorDILLUNS2211.00h Jocs infantils i salsitxada18.00hKaraoke20.00hConcurs de coques salades22.00hMúsica jove ambNaraina iRumbaal BarDIMARTS2311.00h Jocs infantils18.00hPallassos ambTururut23.00hBall ambEls Tres TenorsDIJOUS2511.00h Jocs infantils i salsitxada11.00hTorneigMundial de Futis18.00hCoblaBaix Llobregat23.00hBall ambBlueMarineDIVENDRES2611.00h Jocs infantils i salsitxada18.00hTitelles19.00hXocolatada23.00hHavaneres ambCavall BernatDISSABTE2711.00hGuerra de confeti21.00h Sopar de germanor23.30hBall amb Millenium i traca

SANTA CECÍLIADIUMENGE2109.00hTraca09.30h Esmorzar18.00hTaller infantil22.30hBall ambClaude SolDILLUNS2221.30h Sopar d’avis i àvies22.30hNit lírica ambEls Tres TenorsDIMARTS2314.00hBotifarrada18.00hTaller demanualitat20.00h Festamexicana (Tacuba)23.00h Espectacle ambDj SisoDIMECRES2418.00h Salsitxada imanualitats23.00hHavaneres ambPort VellDIJOUS2512.00hGuerra d’aigua17.00hXocolatada infantil18.00hKaraoke infantil i inflables21.30h Sopar de germanor i karaokeDIVENDRES2614.00h Sardinada18.00h JuguemalMonopoly20.30h Festa del frankfurt23.00hRevival dels 70, 80 i 90DISSABTE2714.00hVermut fi de festa23.00hBall amb l’OrquestraQuartz02.30h Focs fi de festa

VALLADOLIDDIUMENGE2111.00hTracad’inici11.45hCobla Principal del LlobregatDILLUNS2212.00hTitelles: La goteta viatgera22.30hMúsica ambTheBeatiesDIMARTS2311.00hBotifarrada

21.00h Sopar de germanor23.00hMúsica ambDuoCelesteDIMECRES2413.00hVermut 30 anys17.30hBerenard’avisambTenorSam22.30hDiscomòbil RobertDIJOUS2511.00h Sardinada22.30hBall amb l’Orquestra CelesteDIVENDRES2611.00h Salxixada12.00hPallasso Professor ecològic17.00hXocolatada i jocs22.30hMúsica: GermansmolèstiaDISSABTE 27Tot el dia: Fira22.30hHavaneres i traca

VALLESPIRDIUMENGE2110.00hTraca i cercavila. Esmorzar18.30h Sardanes amb laCoblaMedi-terrània i concurs de colles23.00hDiscomòbilDILLUNS2211.00h Jocs per a lamainada23.00hHavaneres ambPort-Bo idansadel ventreDIMARTS2311.00h Jocs per a lamainada18.00hBerenar per a la gent gran ianimació de JosepAlfonsea22.00h Sopar de germanor i bingoDIMECRES2412.00h Salsitxadapopular17.00h Intercanvi deplaques de cava23.00hBall amb l’orquestra CamelotDIJOUS2510.00hTrobadadePuntaires18.00hXocolatada i PallassosDiscoChic23.00hMacrodisco showDIVENDRES26Tot el dia: mercat al carrer23.00hBall ambelGrupFx SistemsXDISSABTE2715.00hPaella i Bingo23.00hBall amb lesOrquestres Perfili So de Laietana i traca

CASTELLERS DESANTS*

DIUMENGE2119.00hTracad’inauguracióDILLUNS2218.00hXocolatada19.00h Infantil ambOriol Canals22.00hCinemaa la fresca: ToyStory3DIMARTS2318.00hBerenar popular19.00hAssaig al carrer22.00hCirc: Karoli, l’home roda23.00hPDMelindroDIMECRES2421.00h Sopar de FestaMajor22.00h LaRepública de l’Avern23.30hMiquel del Roig (cantautor)DIJOUS2518.00 a 02.00h Fira d’artesans22.30hGalis and theDroppers24.00hBelda i el Conjunt Badabadoc18.00ha02.00h Fira d’artesansDIVENDRES2618.00 a 02.00h Fira d’artesans21.30hAssaig al carrer23.30hRaydibaum01.00hMazoniDISSABTE 2711.00hCampionat deBotifarra i deContinental14.00hBotifarradapopular18.00ha03.00h Fira d’artesans20.00hPilar caminat (plaçaBonet iMuixí - Cal Borinot)21.00h Actuació dels Negrets del’Alcúdia22.30hPapagayo00.30h La LocaHistèriaDIUMENGE2812.00h Actuació castellera de FestaMajor amb Castellers de Sants,Minyons de Terrassa i Negrets del’Alcúdia*Al carrer Comptes deBelloc, 47.

Agost de 201104

Gemma PareraBarcelona

Quan neixen les Festes Majors Al-ternatives de Sants (FMAS)?Fa 17 anys es van començar a fer im-pulsades per diferents col·lectius delbarri, i més endavant per l’Assembleade Barri de Sants.Les primeres FMAS es van dur a ter-me a Can Mantega, i posteriormental pàrquing de plaça Sants.

Quan el pàrquing va estar tancatper les obres del TAV, el Districteens va obligar a anar a diferents es-pais, però nosaltres volíem celebrarles Festes a l’Espanya Industrial.

Fa dos anys que l’Espanya Indus-trial és l’escenari de les festes al-ternatives. Perquè s’ha lluitatper aquest espai?Un any les vam fer al pàrquing de l’Es-tació de Sants i van sortir molt bé, pe-rò sabíem que no representava un es-pai fix, el que té conseqüències a ni-vell d’infrastructures i deconsolidació de la iniciativa, perquètot es complicava: desplaçaments,muntatges i desmuntatges, estar pen-dent cada any de l’espai de què dispo-sàvem per preparar-ho tot tenint encompte les limitacions que pogués-sim tenir... Però tot i el nomadismeque han tingut les FMAS, cada anyhan anat a més tant en públic com enqualitat de cartell.

Perquè són alternatives?Ofereixen una alternativa a les festesdel Districte. S’intenta que hi hagi uncontingut polític i es mostren les dife-rents lluites que es duen a terme albarri. A més, no rebem cap subven-ció, és totalment autogestionat. A ni-vell d’organització, es fa tot assemble-àriament, de forma horitzontal. No hiha ningú per sobre de ningú. A més,intentem presentar un cartell de qua-litat a molts nivells i això no és fàcil,perquè s’hi han de dedicar molts es-forços.

Com s’organitza, doncs, lesFMAS?L’assemblea de festes es divideix endiferents comissions, com barres, ac-tivitats, infrastructures, cuina, fira decol·lectius, comissió infantil, etc. Hiha comissions com la d’activitats ques’ha de començar a reunir al febrer oal març per quadrar el cartell. Les co-missions es reuneixen per separat iun cop cada 15 dies es troben en as-semblea per compartir i consensuarel que s’ha treballat i decidir les qües-tions pendents.

Aquest any el lema és “Entre to-tes, Festes al parc, Assemblees ales places”. Què pretén reflectir?En un principi volíem reflectir quehem guanyat Can Batlló i el CentreSocial Autogestionat Can Vies, i queaquest és el segon any de FMAS a l’Es-

«La Festa Major Alternativa és autogestio-nada i es fa tot assembleàriament»

Rocío B.V.Membre de les FestesMajors Alternatives i de l’Assemblea de Barri de Sants

«Ens han denegat elpermís per fer elcanó d’escuma»

Eva TorresPresidenta de la comissió de festes delcarrer Santa Cecília

Ivet ErolesBarcelona

El nostre decorat esta basat en el jocdel MONOPOLY, però trobareu els ca-rrers i places del nostre barri, Sants.Tot està fet amb materials reciclats,paper, cartró, plàstic...

Entre els nostres actes, destaquemel concert d’opera amb els TRES TE-NORS CATALANS, que tindrà lloc eldilluns 22 a la nit.

Volem informar que el Districte deSants ens ha denegat el permís per ferel Canó d’Escuma anunciat per al di-vendres nit i ens hem vist obligats acancel·lar-lo.

«Els Borinotsestrenem local»

Roger Estivill CósMembre dels Castellers de Sants.

Ivet ErolesBarcelona

Has vist que els Borinots estrenem lo-cal a Comtes de Bell-lloc?

Fa temps que s’olora la festa ma-jor: els nervis, les alegries, les ganesboges de gaudir-la.

Ja sentim a l’horitzó la música delsconcerts i nens rient amb el circ i elsaplaudiments pels grans castells.

Combatrem la calor amb la bonacompanyia de gent d’aquí i d’allà fentmil i una activitats, com sempre. I tu?Et mudes amb els Castellers de Santsper Festa Major?

«Farem un home-natge a The Beatles»

Arturo Castro BrionesPresident de la comissió de festesd’Alcolea de Dalt

Ivet ErolesBarcelona

Enguany realitzarem un decorat enhomenatge a The Beatles, potser nosigui un decorat tan espectacular comels que hem realitzat els últims 4anys, però per això no deixa de ser undecorat fet amb tota la il·lusió i afectedels membres de la comissió.

En el decorat podreu trobar imat-ges i detalls que recordin a The Bea-tles com el submarí groc, la famosaimatge del pas de zebra d'Abbey roado els títols de les seves cançons.

També tenim una gran actuació eldijous 25 d'Agost del grup The Bea-ties Band que estan especialitzats eninterpretació de música de TheBeatles.

Aportacionsvoluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboracióanual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la seva

distribució no arriba i contribuireconòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domiciliació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts quepresentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

núm.especialFestaMajor

panya Industrial. Volíem mostrar leslluites que s’han guanyat i les quequeden per guanyar. Però amb el nai-xement del moviment dels indignats iindignades, vam pensar que seria unabona oportunitat per continuar visibi-litzant el moviment i unificar forces.

Com es pot col·laborar?Participant a les comissions, apun-tant-se als diferents torns de tasques,com el muntatge de la infraestructu-ra, els torns de barra o les diferentsactivitats. Una altra manera de col·la-borar és consumint a les barres.

Què representen per a tu les Fes-tes Majors Alternatives de Sants?Les FMAS són una manera de mostrarles diferents lluites que es fan durantl’any al barri i a la ciutat. Suposen unafeina de dinamització cultural i políti-ca per part de persones molt dife-rents tant d’edat com d’ideologies imaneres de fer. És, també, un espaide retrobaments, de compartir expe-riències i conèixer altres persones icol·lectius en un ambient festiu i rei-vindicatiu. Per exemple, amb el cerca-carrers durant el que es visiten les di-ferents festes dels carrers.

Agost de 2011 05

PUNT D’INFORMACIÓLABORAL

Quins sous?Marc Faustino i Vidal

La constitució dels nous consistorissorgits de les eleccions municipalsdel 25 de maig ha comportat unarevolta sense precedents des de laSegona Restauració monàrquica del'any 1975. El moviment del 15Mha estat una guspira que ha incor-porat noves imatges a la lluita peruna societat més justa als Països Ca-talans i a tot l'Estat espanyol.

Un dels aspectes més criticatshan estat els sous de les personeselectes als consistoris. Tradicional-ment la classe treballadora havia de-fensat que les persones electes co-bressin per tal de constrarestar lamanca de recursos que comportavaaquesta tasca representativa enfrontde les persones electes de la classecapitalista, que vivien de les sevesrendes i no del seu esforç manual ointel·lectual.

La realitat de l'any 2011 és queels sous de les persones electes sónunmotiu de controvèrsia respecte ala seva dedicació. Quin sentit té queles persones electes d'un municipicobrin quantitats totalment allunya-des del nivell de salaris de les perso-nes que representen?

Parlar de les retribucions dels cà-rrecs electes des de la columna delpunt d'informació laboral té el seusentit. Si considerem que les perso-nes electes han de tenir un sou, calque aquest estigui regulat en relacióamb els seus drets i deures, compassa amb els treballadors i treballa-dores assalariades. Si consideremque les persones electes no han detenir un sou, cal que les personesassalariades puguem accedir a unaparticipació plena en la vida políticai que aquesta estigui regulada en lalegislació laboral.

La regulació de les retribucionsno és un tema que es pugui pren-dre a la lleugera, així com tampoces pot fer amb les tasques, funcionsi activitats de les persones electes,siguin de la institució que siguin.Segur que per a la classe treballado-ra és més important que per a la ca-pitalista.

Des del Seminarid’Economia Crítica Taifa enspresenten la seva tasca en ladivulgació i la recerca enuna economia crítica, apro-pant-la a tota persona, per adonar una visió que permeticonfrontar els missatges mésmediàtics i els plantejamentsmés ortodoxos.L’economia, una eina mésper entendre el món i trans-formar-lo.

Ivan GordilloMembre del Seminari Taifa

Comprendre el món per a transfor-mar-lo. Sota aquesta premissa el Se-minari d’Economia Crítica Taifa prete-nem aproximar a tota persona inte-ressada una visió de l’economia desde les classes populars, amb esperitcrític i confrontant el missatge mésmediàtic i els plantejaments ortodo-xos de les facultats d’economia.

Descontentes amb l’enfocamenteconòmic dominant de les universi-tats actuals, completament monopo-litzades pel corrent de pensament ne-oclàssic i neoliberal, amb molt pocacapacitat explicativa d’allò que succe-eix en el si de la nostra societat, deci-dírem crear, farà a prop de 20 anys,un grup d’estudi d’economia des d’u-na perspectiva crítica.

La nostra visió crítica parteix deconsiderar que l’enfocament correcteper a l’estudi de l’organització mate-rial de la societat, que per a nosaltresés l’objectiu d’estudi de l’economia,requereix una aproximació en termesd’Economia Política. És a dir, ha deser transdisciplinària i ha de conside-rar les diferents facetes de la vida so-cial.

Des del Seminari Taifa analitzem,amb tanta seriositat i rigor com som

capaços, els temes fonamentals de lanostra societat amb l’objectiu deconstituir-nos com un element de su-port pedagògic per al conjunt delsmoviments socials. Partim de la baseque per tal de transformar la societat,la formació -entesa com la compren-sió i el coneixement de la societat enla qual vivim- esdevé imprescindible.Aquesta perspectiva s’ha traduït en laparticipació dels membres del semi-nari com elements actius en la majo-ria de campanyes dels moviments so-cials, en la realització de nombrosesxerrades i cursos i en l’elaboració dediversos materials de crítica i forma-ció.

L’objectiu de la nostra tasca és, pertant, entendre quines són les varia-bles que regeixen la dinàmica d’a-questa societat. Per tal de poder parti-cipar, amb el conjunt dels movimentssocials, en la transformació enversuna societat més justa i satisfactòriaper al conjunt de totes les persones iecològicament viable.

QUÈ FEM?El Seminari Taifa està format per dife-rents grups de treball d’estudi de teo-ria econòmica amb la intenció d’auto-formar-nos com a economistes críticsdonada la falta de formació críticaexistent a la universitat i, per altrabanda, un grup de treball de temesd’economia aplicada creat amb la in-tenció de proporcionar instrumentsde lluita per als moviments socials.

Alguns dels temes que hem tractaten els nostres informes són els se-güents: l’economia de l’Estat espan-yol, el paper del sector públic, l’anàli-si dels pressupostos de l’Estat, laUnió Europea, el Sistema de pen-sions, la ciutat i el problema de l’habi-tatge, la deslocalització empresarial,l’evolució dels salaris, la crisi econò-mica i més recentment, la crisi deldeute i les retallades de drets socials.

Comptem també amb un grup de-dicat a l’elaboració de cursos i mate-rials de formació en economia com a

suport pedagògic dels moviments so-cials. Els cursos i xerrades que impar-tim estan obertes a les peticions queens facin els col·lectius o assembleesals quals ens adrecem i animem a por-tar a terme en els seus espais aquesttipus de formació en economia, desd’una vessant pedagògica i divulgati-va, alhora que crítica i rigorosa.

NOMÉS PER A ECONOMISTES?Es tracta d’un seminari d’economia i,per tant, la majoria dels membres delseminari tenen formació en econo-mia. Això no vol dir però, que s’exclo-gui la participació de persones d’al-tres àmbits: el seminari està obert aqualsevol persona que estigui interes-sada en la formació crítica i col·lecti-

va. Us convidem, per tant, a assistirals cursos que cada any impartim,dels quals podeu trobar informació alnostre web i seguir-nos a través de lesxarxes socials.

En aquests temps de crisi econò-mica, i davant la manca de respostespolítiques, cal recuperar la vella idead’un pensador de l’emancipació comMarx: “els filòsofs tan sols han inter-pretat el món de diferents formes;ara, la qüestió es canviar-lo”. Econo-mistes crítics, seguim interpretant l’e-conomia i transformem-la d’una vega-da per totes!

Més informació a:seminaritaifa.org

Imatge de l’últim informe del Seminari Taifa. INTERNET

Seminari Taifa ens apropa auna economia més crítica

En moviment

l’actuació d’un Cabaret Incívic que es-tarà acompanyat d’una banda, des-prés, el pregó d’inici i tot seguit elshow en forma d’actuació musical,des de les Terres de l’Ebre, de Pepet iMarieta.

Dijous 25 és la nit destinada als rit-mes més contundents. Obrirà el con-cert el nou grup santsenc de punk-hardcore Revés, provinents de la fac-toria Ràbia Positiva i d’on també hansortit les bandes Lo Petit Comitè iBrum. Tot seguit, una altra banda dehardcore, en aquest cas els Col·lapse,sorgits dels desapareguts Cinder. Des-prés serà l’hora del grup euskaldunEsne Beltza, ni més ni menys que labanda que acompanyà les darreres gi-res de Fermín Muguruza; i tancaran elconcert els madrilenys Habeas Cor-pus, que s’estrenen per fi a la FMA deSants.

HOMENATGE A ESTEVE FORTUNYDivendres 26 és la nit d’homenatge aEsteve Fortuny i, en conseqüència, dela presentació d’un espectacle moltespecial preparat per a l’ocasió per lasantsenca Companyia Elèctrica Dhar-ma que portarà per títol «El retornd’un so màgic» i que representarà la

prèvia a la seva retirada temporal delsescenaris.

LES FESTES S’ACABENEl darrer dia, dissabte 27 és la nit méseclèctica amb l’aparició a sobre del’escenari del reggae dels barcelonisHumareda, seguit de l’ska dels man-resans The Cabrians.

Per acabar, la música electrònicadels madrilenys Dremen que tindranl’oportunitat de donar per tancada laFesta Major Alternativa 2011 al barride Sants.

Amb aquesta pregunta s’a-costuma a iniciar la conversaentre un membre de l’orga-nització de la Festa MajorAlternativa (FMA), i una altrapersona que acostuma agaudir de les mateixes.

David VázquezSants

A banda de tota l’activitat intensa quees pot trobar només fent un cop d’ullal cartell, si parlem de concerts, l’a-posta de la comissió d’activitats sem-pre s’ha basat en oferir un cartell va-riat, de qualitat i adequat a la realitattant a nivell pressupostari, com decontingut, i proposta presentada perl’artista amb el que es s’acorda l’ac-tuació. Això permet que tot grup queactua és conscient que la FMA té unvalor afegit de compromís amb unacausa autogestionada.

A mida que la festa s’ha popularit-zat, i sovint massificat, són molts elsgrups, novells però també amb unagran experiència, que s’ofereixen aactuar cada any, en comptes de ser lacomissió l’encarregada de cercar totsaquests grups. Amb tot, es tracta decercar l’equilibri entre l’oferta i la de-manda.

Cap el mes d’abril, la comissiód’activitat té fet un petit esbós del queserà el cartell, per tal d’arribar al mesde juny amb el cartell tancat del tot.La Festa ja és aquí!

OFERTA MUSICAL D’ENGUANYAquest any, a banda del sopar popu-lar i el Cercacarrers acompanyat perla batucada Karabassà, hi hauran qua-tre grans nits de concerts. Així, dime-cres 24 s’estrena l’escenari gran amb

Cultura06 Agost de 2011

I enguany qui toca?

El mostrador

L’estructura organitzativa delmoviment dels indignats se-gueix el mateix patró que,per exemple, la cooperativade consum Germinal. És a

dir, l’assemblea, les comissions de tre-ball, i la responsabilitat de cadascú endur a la pràctica les decisions presesen aquests àmbits.

Democràcia real és un lema delsorígens de les acampades però cal te-nir en compte alguns aspectes delfuncionament de l’assemblea per evi-tar la pèrdua d’horitzontalitat del mo-viment: és important insistir que lamanera més natural de prendre deci-sions és el consens —per respectaropinions minoritàries, però evitantbloquejos del consens quan es detec-ta la falta de diàleg; les funcions de

moderació de les assemblees, que nosón gens fàcils de fer i ningú n’és ex-pert, han de ser rotatives; cal evitarque la gestió d’alguns debats faci deles assemblees uns espais avorrits onnomés hi continuen anant els mésmotivats; tot el contrari, ja que l’es-tructura organitzativa del movimentes planteja des del primer dia la ma-nera de com augmentar la seva basesocial i què fer per a que aquesta par-ticipi l’assemblea. I és que encara quetinguem des del primer dia el suporti la simpatia de la majoria de la pobla-ció, és un repte fer que tota aquestaciutadania que considera que cal feralguna cosa trobi un espai còmode departicipació en el nostre moviment.

Actualment fer acció política impli-ca pressionar els representants sorgits

Les assem-blees popu-lars a lesplaces

Cooperativa Germinal

a les urnes per un sistema ple demancances democràtiques; però tam-bé construir una societat en base aaquests principis de participació. A lacooperativa Germinal prioritzemaquest principi respecte a l’acció polí-

tica que igualment s’ha de fer enaquesta societat. Tenim una comissióde relacions externes que, a mésd’encarregar-se de temes com l’articlebimensual a LA BURXA, participa social-ment en nom de la cooperativa per aque es pugui estendre el consumagroecològic; però la principal activi-tat a Germinal es basa en fer que enssigui possible aquest consum cons-cient i transformador sense esperarque algú altre ens faci la feina.

I aquests són els reptes de les as-semblees de les places nascudes el 15de maig: continuar la pressió sobreels polítics «segrestats» pel poder eco-nòmicofinancer, i construir des de labase una societat que no depenguid’altres poders i que no es pugui co-rrompre.

Esne Beltza, grup que tocarà a la FMA el dijous 25 a la nit.

Per començar a explicar comes fa la Festa MajorAlternativa de Sants, hem decomençar dient que es fan,des de fa 16 anys, la darrerasetmana d’agost.

David VázquezSants

Són unes festes molt populars i parti-cipatives on es reuneixen joves igrans del barri un cop a l’any com amínim. Les festes estan organitzadesdes de l’Assemblea de Barri de Sants(ABS) que és un espai de coordinació,debat i acció conjunta dels movi-ments socials santsencs. A banda delscol·lectius que formen part de l’ABS,moltes persones participen a títol in-dividual i fan possible la festa.

Posats a explicar tot el ventall d’as-pectes que fan possible la FMA, cal co-mençar dient que l’organització fun-ciona per comissions i assemblees, to-talment horitzontals, és a dir, sensecaps. El model funciona i està total-ment consolidat després de canviard’espai en no poques ocasions. En

aquest sentit, el qualificatiu de «nò-mada» acostumava a acompanyar unafesta que mai trobava el seu espai ade-quat. S’han arribat a aplegar en unasola nit més de 4.000 persones i ésevident, ja fa anys, que la programa-ció de la FMA atreu a molta més gent,especialment joves, que les festes ofi-cials.

Aquest any 2011 serà el segon anyque la festa es celebra al parc de l’Es-panya Industrial, després d’una inten-sa lluita reclamant aquest espai i des-prés també de les bones sensacions ivaloracions positives fetes en generall’any passat. La setmana de festes escomparteix de manera que les tresprimeres nits estan destinades a actesoficials organitzats pel districte i elsquatre següents els de la FMA pròpia-ment dita. A banda de la programacióde concerts, a la festa podem trobaraltres activitats com les infantils—amb la seva pròpia programació icartell paral.lel—, el concurs de pae-lles, la Marató d’Espectacles amb tea-tre, dansa i circ; el Cercacarrers, lacultura popular o la ja mítica Cursade Carretons, que enguany celebra ladesena edició i que donaria per fer unaltre reportatge.

La Festa Major Alternativa Infantil es consolida com a espai de trobada de les més petitesdurant les festes del barri: segona edició a l’Espanya Industrial. ALBERT GARCIA

Les Festes Alternatives:què són i com es fan

Portada de l’últim disc d’Habeas Corpus.

SOLIDARITAT

Sense dret aprotestaEl 15 de juny una gran quantitat depersones es trobaren davant delParlament en un dia clau (aprova-ció dels pressupostos) per mostrarrebuig a les retallades socials senseprecedents, una política que no es-tava ratificada a les urnes. Desprésd’incidents aïllats amb alguns dipu-tats, el Parlament va dur a termeuna resolució contra la mobilitza-ció afirmant que s’estava posant enqüestió la legitimitat del Parlamentutilitzant la violència. Artur Mas tit-llà els fets de «kale borroka organit-zada per una gent d’extrema vio-lència» i després els Mossos d’Es-quadra identifiquen una vintena depersones que estaven presents. Co-mençà una campanya de criminalit-zació del moviment per part de po-lítics i mitjans afins, fins al punt queaquestes 20 persones són acusadesde delictes de sedició, coaccions iamenaces. No es qüestiona però sino és més viable acusar els mossosque dies més tard, a la manifestaciódel 21 de juliol contra les retallades(i el 27 de maig a plaça Catalunya)violaren lleis i drets: lliure circula-ció, llibertat de manifestació i iden-tificació visual dels agents.

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Antonio Cama-cho, nou ministred’Interior, dema-na que apaguin lacàmera quan se lidemana sobre lestortures a detin-guts sota la Lleiantiterrorista.

Mentrestant, aLavapiés els

veïns surten alcarrer per fer

retrocedir la po-lícia protagonis-

ta de les reda-des racistes a

immigrants.

...els que no els cal

El que oculta i...

La Xarxa d’Intercanvi de Sants també està indignada i cabrejada

Indignada i cabrejada perquè elspolítics només responen als in-teressos del pocs que tot ho vo-len i res no donen; pels fortscops que els guardians de l’im-

peri donen a la gent pacífica i indigna-da; per l’espoli dels drets laborals, del’educació, la sanitat i la vellesa; pelsdesnonaments que pateixen els quemenys tenen; perquè la precarietatextrema s’estén pel món i la gent es

mor de gana.Però la Xis també està contenta i

encoratjada perquè assenyalem laperversió del sistema polític que no-més obeeix als que tot ho volen i ni elmenjar no donen; perquè ens aixe-quem amb les mans en alt i diem: «Jan’hi ha prou!»; perquè a cada cop querebem aixequem més alt el crit de«democràcia real, ja!»; perquè sommés que ens organitzem en assemble-

es pels nostres drets; perquè ensajuntem per aturar els desnonamentsals barris; perquè els pobles de la Me-diterrània ocupem les places públi-ques i cridem: «Ja n’hi ha prou!»

Contenta perquè arriben la FestaMajor Alternativa de Sants, on el dis-sabte 27 d’agost, al matí, hi hauràmercat infantil d’intercanvi al parc del’Espanya Industrial.

Contenta perquè al mercat del diu-

Agost de 2011 07

Una de les xerrada-debat del Rebrot 2011. LLIBERTAT.CAT

10è aniversaridel RebrotEl 10è aniversari del Rebrot ala capital del Berguedà s’hacelebrat amb un gran èxit tantde participació com de festa ide reivindicació. Un any méss’ha volgut donar gran impor-tància a les activitats políti-ques com xerrades i debats.

MauletsBerga

Un any més, el Rebrot, l’aplec de jo-ves dels Països Catalans, ha omplertBerga del 14 al 17 de juliol d’activitatsreivindicatives i lúdiques que l’hanconvertida en lloc de trobada i inter-

canvi entre joves i col·lectius vingutsd’arreu dels Països Catalans. Maulets,el jovent independentista, vam impul-sar el Rebrot ara fa deu anys per gene-rar un espai que ens permetés avan-çar en la vertebració dels Països Cata-lans. Els militants de Maulets hemanat canviant, però hem entès sem-pre la utilitat i la necessitat de l’aplecper apropar-nos als nostres objectius,i és per això que amb constància i es-forç hem arribat a les 10 edicions. Vo-líem, amb aquest Rebrot, donar grà-cies als impulsors de l’aplec, que ac-tualment integren i enforteixen altresorganitzacions de l’independentismerevolucionari, i a tots els qui hi hanbolcat els seus esforços i treball du-rant les 10 edicions.

LA PARTICIPACIÓTambé ens queda un bon regust deboca, aquest Rebrot 2011, pel bon ni-vell de participació a totes les activi-tats organitzades a Berga. Unes activi-tats que volien compaginar la festa i lalluita, fent dels concerts i activitats lú-diques un complement que generésel bon ambient imprescindible per-què el Rebrot funcioni, efectivament,com un espai d’intercanvi i d’apre-nentatge constant.

VESSANT POLÍTICA I PRESA DECONSCIÈNCIAEnguany, la vessant política i de presade consciència estava encapçaladaper les xerrades-debat organitzadesde manera conjunta amb la CAJEI, ique han tractat la lluita per l’allibera-ment sexual i de gènere amb María-Jesús Izquierdo (UAB) i Maria Rodó;el treball cap a la presa de consciènciadels migrats com a subjecte polític icontra les opcions xenòfobes en crei-xement i expansió a tota Europa ambJosé Luis Rodríguez, integrador so-cial; i finalment la indestriable unitatde la independència i un procés detransformació social que culminaamb la desaparició de les desigualtatssocials i la injustícia, amb Jordi Martí iFont (coordinador de la revista Cata-lunya de la CGT) i Joan Sebastià Co-lomer (Endavant). També s’ha volgutdotar el jovent d’eines transformado-res en els tallers de cooperativisme ide ràdio, o recuperar la memòria an-tifranquista amb una caminada pelvoltant de Berga amb un guiatge deluxe: en Josep Quevedo, històric mili-tant anarquista i company del popu-lar Marcel·lí Massana «Panxo». Aquestapartat s’ha tancat amb l’acte políticde Maulets al Pi Jove, en la diada delPi de les Tres Branques, que ha aple-gat més de 200 persones i en les qualhi ha hagut un parlament de Mauletsi de la CUP de Berga. La revitalitzacióde la diada del Pi de les Tres Bran-ques, símbol de la unitat dels PaïsosCatalans, és un dels objectius essen-cials del Rebrot i és per això que l’a-plec se celebra, a Berga, el tercer capde setmana de juliol.

LA CULTURA POPULAREn altres activitats es volia promourei recuperar la nostra cultura popular,com en el tast de ratafies de tot el te-rritori, la cercavila de cultura popular,que ha aplegat enguany sis colles bas-toneres, el correfoc de dissabte a la

nit o el cant improvisat, en què a rit-me de garrotín hem continuat recu-perant un mitjà de fer gresca ben par-ticipatiu i gens passiu.

ESPECTACLE MUSICALI finalment, l’apartat que ha aplegatmés participants ha estat el musical.Enguany, amb grups que han partici-pat i s’han compromès amb nombro-ses edicions del Rebrot, com ObrintPas, que va participar al primer Re-brot, el Belda —que va fer la seva pri-mera actuació al Rebrot 2007—, LaGossa Sorda, que començava la sevacarrera quan va guanyar l’Esclat ara favuit anys; o grups que havien partici-pat en anteriors edicions com Les Ab-sentes, Ebri Night o Pepet i Marieta. IAntídot i Malagana, que hi actuavenper primer cop. Les actuacions musi-cals s’havien obert ja amb l’actuació,dijous, de Rojo Cancionero y Bande-ras Rotas, des de Castella, i Titot i Da-vid Rossell.

EL SIGNIFICAT DEL REBROTEl Rebrot es configura, i Maulets l’en-tenem, com un espai de trobada en-tre els col·lectius transformadors detots els Països Catalans, un espai d’a-prenentatge i intercanvi entre mili-tants i persones no organitzades i dedifusió de projectes i de creació de si-nergies entre els qui treballem perdestruir aquest estat de coses injust.Com un espai de llibertat des d’oncapgirar unes relacions socials impo-sades que ens aïllen de la comunitat,que ens isolen del món i ens fan indi-vidualistes i competitius: perquè vo-lem implantar i enfortir una societatbasada en la solidaritat i el suport mu-tu, en la unitat popular, el compromísdels seus membres amb la comunitati en l’autogestió de tots els aspectesde les nostres vides. El Rebrot es pen-sa, per tant, com un més (i esperemque cada cop més important) dels mi-lers de nexes necessaris en la xarxade contrapoder que ens durà a la lli-bertat i a la igualtat i la justícia social.

Continuem teixint la xarxa, cons-truïm la independència i la revolució!

Més informació:http://rebrot.cat/

menge 4 de setembre hi haurà unaparadeta de Can Batlló amb centenarsde peces de roba, a canviar per:

- estris de cuina i taula,- material de papereria,- eines i material de bricolatge,- lones,- pots de pintura i brotxes,- minicadenes musicals,- material àudiovisual,- material informàtic.

coses i on es diuen coses. El vincled’unió es troba en la creació d’unessituacions i uns espais que fan que lagent vegi el carrer com un nexe de co-municació, de diàleg, d’acció; en quèes fusiona, en definitiva, l’acció ambla paraula, i viceversa.

I vosaltres, quina relació manteniuamb la poesia?C.R: Per mi és una feina. D’altra ban-da, en Blai Bonet deia, tot i que hohavia tret d’altres bandes: «la mevalluita és la meva vida». Doncs aquestés el meu vincle amb la poesia: és lameva feina, que és la meva lluita, queés la meva vida.D.C: A mi la poesia em serveix per co-nèixer-me a mi mateix. És una einaque em va bé per reflexionar, per con-cretar un discurs. Però també és unaforma d’expressar el que sento i elque penso. I tot això, com en Carlesdiu, està molt relacionat amb la vida.Jo faig poesia perquè la sento, la visci és el dia a dia, és la lluita.

Una lluita que, tant l’un com l’al-tre, tot i que l’abordeu de formesmolt diferents, molt sovint coinci-

El passat mes de juliol,durant el vespre de cadadijous, la cooperativa La ciu-tat invisible va organitzar alcarrer Riego el cicle de poe-sia «Primavera d’estiu» enquè hi van participar unadotzena de poetes i poetes-ses. LA BURXA ha parlat ambDavid Caño i Carles Rebassa,dos joves poetes, noms delsquals ja fa uns anys que res-sonen amb força en el si delpanorama literari català.

Andreu RosésSants

Amb què cal que identifiquem«Primavera d’estiu»?Carles Rebassa: El títol l’hem tret delpoema d’en Joan Salvat-Papasseit«Res no és mesquí» que diu: «Prima-vera d’estiu – Primavera d’hivern. / Itot és primavera». La primavera és unperíode de renaixement, de principide vida, i justament el que volíem enaquest recital era presentar una mos-tra de vida de les paraules, de conne-xió de les paraules amb el carrer. Amés, la cooperativa La ciutat invisiblei el barri de Sants en són uns magní-fics contexts, així com també l’és l’è-poca que vivim. Per això, vam pensarque «Primavera d’estiu» encaixavamolt bé amb tot plegat: per la sevatradició, pel seu sentit i la seva inten-sitat.David Caño: La primavera era conce-buda com un estat d’ànim. Una mane-ra d’enxarxar poetes amb diferents ti-

pus, formes i estils poètics i, alhora,de buscar la reapropiació de l’espaipúblic a través de la poesia. Perquè,sense demanar permisos ni res, undia, la gent es pogués reunir, estar encontacte amb diferents autors i auto-res, recitar uns quants poemes; quehi hagués una comunicació, en defini-tiva.

En aquest cicle, com ja heu dit,s’ha donat especial importància alrecitat al carrer i, de fet, en els vos-tres respectius poemaris, tambésoleu dialogar amb uns entorns so-cials molt comuns, quotidians: laplaça, el bar, etc. Quin vincle esta-bliríeu entre aquests tipus d’espaisi la poesia?C.R: En els contextos en què es fapossible, el que fa la gent és sortir auna plaça i fer petar la xerradeta. Així,crea vincles. I la poesia consisteix enaixò: en la teixidura de fils que enlla-cen unes determinades coses que,potser d’altra manera, no podrien serconnectades entre si. La paraula és laque acciona aquestes coses. El carrer,el nervi vital de la paraula —de la pa-raula oral— el punt a partir del quals’elabora la poesia.

D.C: Si ens remetem a l’àgora, a l’es-pai públic... Són un llocs on hi passen

diu a encarnar en uns «jo» poèticsque viuen en un conflicte constantamb el seu entorn.C. R: Quan crees un «jo», crees una fi-gura que comparteixes universal-ment. El meu «jo» pots ser tu, pot serqualsevol que tingui aquesta mateixamirada, aquesta mateixa inquietud iaquest mateix conflicte, el qual, al capi a la fi, afecta tothom. Cal traspassaraquella barrera, que de vegades sem-bla infranquejable, del «nosaltres iells», perquè no és així, és més aviat:«jo», que sóc «tots». La persona, queés conscient de viure un conflicte es-piritual, social, polític, tampoc és unasola persona, sinó que és totes lespersones que es troben en la mateixasituació. Es tracta de cercar maneresde rompre les barreres, els murs, cer-car sistemes per travessar aquestesmuntanyes... I, per això, agafo elssímbols que penso que poden resul-tar més comuns.

D.C: Jo penso que en la nostra poesiahi ha conflicte perquè el conflicte hiés; és permanent. Vivim un estat deles coses que no és plàcid; en un con-flicte, que a més de ser estructural, éstambé quotidià. En aquest sentit, em

va bé usar el «jo» com una manera deconcretar tot plegat. I, com ja hemdit, el meu «jo» pot ser el lector, potser qualsevol. A més, però, als meuspoemaris m’agrada afegir més perso-natges —un «tu», un «ells», etc; per-què hi introdueixen matisos amb di-ferents opinions i realitats que estanenfrontades entre elles i, alhora, ambel seu entorn. D’altra banda, crec quecal abordar el conflicte des d’un ma-teix. És quan l’assumim en nosaltresmateixos que podem ser més cohe-rents i podem organitzar-nos amb laresta, des de la pràctica quotidiana,més enllà de grans discursos teòrics.

David Caño i Carles Rebassa, en plena plaça d’Osca. ÀNGEL BRAVO ALMIRALL

«Es tracta de cer-car maneres derompre les barre-res, els murs»

«El que volíemera presentar unamostra deconnexió de lesparaules amb elcarrer»

«El carrer és elnervi vital de laparaula»

DAVID CAÑO ICARLES REBASSA:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera, Laia Sánchez Amat, Ester Rams,Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Irene JaumeGambín, Martí Gutiérrez Farré, Àngel BravoAlmirall, Andreu Rosés, Elba Mansilla, Ivet Eroles,Mercè Esteban, Quel Ness, David Vázquez, NúriaMay Masnou, Bernat Costa, Anna Farré, Jordi Soler,Sergi M. Huete, Miki, Ass. Can Vies, XIS, AlbertGarcia, Àlex Tisminetzky, Mirta, Maria Álvarez,Roser Benavent, Maulets, Ivan Gordillo - SeminariTaifa, Dani Martínez Pardo, Ivan Miró, AngelinaNovau, Manolín, Marietta, Ícar Tribó Miró, Puntd’Informació Laboral i XIS.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Agost de 2011

FESTES ALTERNATIVES DE SANTS

[DILLUNS 22 d’agost]22.00 | Sopar Festa Major. [Lloc: Plaçad’Osca]

[DIMARTS 23 d’agost]23.00 | Cercacarrers ambKarabassà.

[DIMECRES 24 d’agost]17.00 | Titelles: El Rei i el Mar.22.00 | Cabaret Incívic + Pregó.Pepet i Marieta.

[DIJOUS 25 d’agost]17.00 | Cercavila amb PedrolPedrós i Tercer Campionat deMus.

Després, concert i brindis per lespreses: Revés, Col·lapse, Esne Belt-za i Habeas Corpus.

[DIVENDRES 26 d’agost]10.00 | Jocs d’Aigua.14.00 | Vermut.17.00 | Xocolatada.19.00 | Cercavila.10.00 | Jocs d’Aigua.20.30 | Correfoc Infantil.21.30 | Correfoc Festa Major.22.30 | Concert Elèctrica Dharma iDJ Tremenda Clandestina.

[DISSABTE 27 d’agost]10.00 | Mercat d’Intercanvi Infantil.14.00 | Concurs de Paelles.17.00 | Tallers Infantils.18.00 | Partit de Bèlit.22.00 | Concert: Humareda, TheCabrians i Dremen.

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

«El meu jo pot serel lector, pot serqualsevol»

FE D’ERRADES BURXA 153

En el darrer número de la Burxa unerror humà (totes en tenim!) va ferque s’enviàs a la rotativa la versió nocorregida del periòdic. Demanam dis-culpes i adjuntam les col·laboracionsque no van sortir: Sants-Montjuïc perla Independència, Comissió de Veïns dela Bordeta, Casal Independentista deSants i Projecte Barri Cooperatiu.

David Caño: Nascut a Olot el1980 i resident a Barcelonades del 1998, treballa en unaescola pública de Sants. Ésautor de dos poemaris, Barce-lona (Premi Amadeu Oller,2007) i He vist el futur en 4D(Premi Vila de Lloseta, 2009).

Carles Rebassa: Va néixer aPalma el 1977, tot i que ja fauns anys que viu a Barcelona,on imparteix classes de llen-gua catalana. Ha publicat elspoemaris Poezies (2001), Poe-ma B (2006) i Els joves i lesvídues (Premi Ausiàs March depoesia de Gandia, 2006).