laboratori de cuina - lapresentacio.webnode.com.ar...la nostra intenció dins de l’àrea...

LABORATORI DE CUINA. EDUCACIÓ PER A LA SALUT ESCOLA LA PRESENTACIÓ DE LA MARE DE DÉU. VILASSAR DE MAR

LABORATORI DE CUINA

PROJECTE D’AULA DE CUINA A L’ESCOLA - EDUCACIÓ PER A LA SALUT

Introducció i justificació del projecte Laboratori de Cuina

Tenim evidències que, entre la població infantil i juvenil és freqüent que

hi hagi un consum baix de fruites, verdures i hortalisses fresques, de peix i de llegums; i tots ells, com ja sabem, formen part de qualsevol model

d’alimentació saludable. La nostra intenció dins de l’àrea d'Educació per a la Salut, com a

col·laboradors de la formació de ciutadans d’un demà imprevisible, és la de propiciar que els nois i noies siguin autònoms i competents en la gestió de

la seva pròpia salut per a poder gaudir d’una capacitat d’adaptabilitat el més gran possible. En aquest sentit, els hàbits saludables d’alimentació, hi juguen un paper cabdal en tot aquest procés de creació del propi estat de

salut física, emocional i social.

Aquest fet ens fa reflexionar sobre la necessitat de proposar, dins del nostre currículum educatiu d'Educació per a la Salut, estratègies educatives vinculades al món de la cuina, comptant amb el suport

d’activitats paral·leles de reforç (sempre amb la complicitat de la família, institucions, empreses privades...) i destinades, principalment, a aquestes

franges d’edat en les quals s’ha posat de manifest un allunyament del model saludable i que, en conseqüència, pateixen increments significatius de sobrepès, obesitat, diabetis infantil prematura, etc...; patologies que en

el futur es podrien convertir en problemes de salut crònics i més perillosos (com ara problemes cardiovasculars, etc...).

Creiem que els hàbits alimentaris erronis així com també el

sedentarisme són una de les causes d’aquesta situació1. Per tant, creiem

que esdevé necessària una educació alimentària que porti a millorar els hàbits, on el protagonista sigui l’infant. I creiem també que cal fer-ho amb

la participació de la família i d’altres institucions que ens envolten. Ara bé, també pensem que convé fer-ho estem fent amb la resta d’àrees

del currículum: replantejant els objectius, sincronitzant-los amb els continguts i innovant la metodologia per a generar un entorn

d’aprenentatge actual, competencial i allunyat dels habituals escenaris de transmissió de coneixements.

Tanmateix, l’educació alimentària no tracta únicament d’assolir l’equilibri

nutritiu, ja que, en l’acte de menjar, hi coexisteixen aspectes socials i

culturals que cal no oblidar. La nutrició és un element integrador de la

1 Aquesta idea es desprèn de llegir les conclusions de l’informe FAROS Sant Joan de Déu (2008), en el que es desgrana que la salut mental, els accidents de trànsit i l’obesitat són els principals aspectes de salut infantil que preocupen als països desenvolupats.


nostra cultura i els hàbits que comporta són conseqüència de factors

socioculturals que al cap i a la fi, són els que acaben determinant les especificitats del model alimentari d’una determinada àrea geogràfica. Cal

tenir en compte que, fins i tot en una mateixa àrea, cada comunitat hi té la seva pròpia identitat cultural.

Sense anar més lluny, sabem que la dieta mediterrània és un bon referent, tant pel que fa al procés nutritiu com a les connotacions que té de

convivència, de plaer i d’identificació social de l’acte de menjar. Amb presència destacada de fruites, verdures, cereals, llegums i peix, és un bon model a seguir ja que compleix, a més a més, els requisits d’incorporar un

consum adequat de carn, ous i làctics. Es tracta, per tant, d’una alimentació variada, moderada, equilibrada i plenament satisfactòria. Acompanyada de

l’activitat física adequada, exerceix una potent acció preventiva de diverses malalties. La promoció d’aquesta dieta ha de ser, doncs, un dels puntals dins de la nostra programació culinària a l’escola.

En aquest sentit, i tal i com deixem clar en la nostra definició del

projecte d’Educació per a la Salut al nostre centre, entenem que els estils de vida es configuren a la infància i que es consoliden a l’adolescència. Per

tant, els nens i nenes que formen part de la nostra Comunitat Educativa, es troben immersos en un procés d’adquisició d’hàbits nous o bé consoliden els que ja tenen. És aquesta una de la principals motivacions que ens duen

a dissenyar aquesta proposta de cuina a l’escola, dins de la nostra programació d’Educació per a la Salut.

Partint de la definició que fa l’Organització Mundial de la Salut sobre

el concepte de salut, entenent-la com un estat de benestar físic, emocional i

social, la nostra intenció és la de fer aparèixer a l’escola temes relacionats amb la salut per tal de parlar de diferents situacions de la vida quotidiana

dels alumnes, en forma de conceptes, pràctiques i reflexions sobre sabers, per a que per mitjà d’accions pràctiques i vivencials, es transformin en competències i hàbits saludables, amb la única finalitat d’aconseguir el

màxim grau d’autonomia en l’àmbit de la salut entre els nostres nens i nenes. Que sàpiguen prevenir abans que curar; que sàpiguen a qui acudir i

com fer-ho en cas de perdre la salut; que sàpiguen com mantenir i engrandir la salut quan en disposin. Volem ajudar a fer ciutadans responsables i competents des de diversos àmbits, i la salut n’és un dels

més importants.

I és que quan s’intenta ensenyar als adults a adoptar un estil de vida més sa per a ells o per a les seves famílies, els resultats està comprovat que són pobres. Però està demostrat que quan s’ensenya als infants a

cuidar-se millor, els resultats milloren. Es donen casos en els quals les criatures ensenyen a casa el que han après i els pares comencen a cuidar-

se de manera molt més saludable. És com una educació al revés. En comptes de veure els pares educant els seus fills en qüestions de salut, són els fills els que eduquen els pares.

Creiem fermament que tenir una alimentació i un estil de vida

saludables, no està en cap cas renyit amb el fet de gaudir menjant. De fet, no hi ha millor garantia de mantenir una alimentació saludable que gaudir-


ne, ja que nosaltres considerem la salut no només com un aspecte físic sinó

també emocional i social. I el menjar, reuneix tots aquests àmbits.

A les nostres classes de salut, no volem donar dades exhaustives sobre composició d’aliments, quantitats de calories o tipus de vitamines. Només el que sigui imprescindible anomenar. Avui en dia, totes aquestes dades estan

a l’abast d’un clic. Però paradoxalment, es dóna el cas que tot i que mai no havíem tingut tanta informació sobre l’alimentació i els aliments i mai abans

no havíem menjat tan malament. Si no mengem millor i no tenim més cura de la nostra salut no serà perquè ens faltin dades. És més aviat perquè tot sovint, les que tenim, les passem per alt o no les sabem destriar del tot bé;

i això passa perquè, a l’hora de decidir què mengem i quina quantitat mengem, les emocions acostumen a influir més que les raons. Com els

passa a totes aquelles persones que mengen de manera compulsiva en situacions d’estrès. O a les que perden la gana després de rebre un disgust. O a les que mengen de manera diferent segons amb qui estan. Bona part

de les decisions que prenem quan ens alimentem ho fem per sota del llindar de la consciència. Una part del nostre projecte és aprendre a ser conscients

d’aquestes decisions sobre alimentació que es prenen, tot sovint, de manera irreflexiva, a entendre millor com ens relacionem amb els aliments i, en

definitiva, a menjar de manera més saludable i agradable. Cal que els alumnes puguin ser el màxim d’autònoms possible pel que fa

a la gestió de l’alimentació tant per a ells com per a les persones que els envolten (germans petits i grans, pares, mares, avis i àvies, amics i

amigues, persones amb intoleràncies, persones amb aliments vetats per raons religioses o de tradicions, etc.) i per aquest motiu, els intentarem mostrar com tot i ser persones amb gustos i necessitats alimentàries

diferents poden compartir totes taula i menjar de manera equilibrada i saludable fruit dels seus coneixements.

És per aquest motiu que vam incloure el curs 2011/2012 i amb la

col·laboració de CAPRABO, dins de la nostra programació d’Educació per

a la Salut, un ampli espai destinat a tot allò que envolta l’acte de menjar, sota la denominació de Laboratori de cuina.


Descripció del projecte

Laboratori de Cuina

1. Què pretenem?

La necessitat d’assolir un equilibri nutricional que respongui a les característiques de la població és important, i encara ho és més si aquesta

població es troba en fase de creixement com són els nostres alumnes. Per aquest motiu, un dels objectius principals seria l’adquisició d’un conjunt d’hàbits saludables.

En una de les seves definicions, l’educació nutricional fa referència al

conjunt d’actuacions que tendeixen a modificar coneixements, actituds i comportaments. El coneixement dels aliments, el desenvolupament d’actituds i valors, com també l’adquisició d’hàbits de comportaments

alimentaris saludables són, en resum, la finalitat última de l’educació nutricional.

L’aprenentatge de l’alimentació està format per experiències que no

estan relacionades únicament amb l’equilibri nutritiu. Amb qui es menja, on es menja, com es menja, a més a més del que es menja, són també aspectes interessants que cal abordar. Aquest aprenentatge és, en

l’actualitat, cada vegada menys freqüent, ja que es va perdent “informació d’origen” o tradició oral intergeneracional. Saber escollir els aliments, com

es poden manipular o preparar és un procés d’aprenentatge important que facilita la implicació progressiva d’aquest grup de població i més autonomia en la gestió de la seva pròpia alimentació. L’aprenentatge primer i més

important es realitza en l’entorn familiar, però l’escola o l’aula d’Educació per a la Salut, constitueix també un espai molt adequat per a que la

població infantil s’impliqui en els aspectes gastronòmics de l’alimentació. Busquem una activitat flexible i oberta a la intervenció educativa amb

pautes que permetin una adaptació a la realitat de l’entorn i també a les diferents capacitats dels alumnes.


2. Quins són els nostres objectius?

Els objectius generals que ens proposem assolir a nivell d’educació alimentària són els següents:

1. Foment d’hàbits saludables. Apropar els hàbits relatius a la nutrició de

la població en edat escolar a models saludables, mitjançant la coordinació de les accions entre la família i l’escola.

2. Autonomia culinària. Promoure la participació i la responsabilitat dels

nens i de les nenes en la seva pròpia alimentació.

3. Competència culinària. Potenciar, entre els nostres alumnes, el coneixement dels aliments, les preparacions de diversos plats i les

tècniques culinàries bàsiques.

4. Difondre la cultura gastronòmica. Conèixer i respectar les diferents cultures gastronòmiques com a signe d’identitat col·lectiva i d’enriquiment

social.

5. Creativitat culinària. Oferir, als alumnes i a les seves famílies, recursos per a incrementar els coneixements, les actituds i les habilitats en matèria

d’alimentació de manera que puguin combinar coneixement i imaginació per a crear a la cuina.


3. Com ho farem? Metodologia

Les propostes d’activitat que es presenten estan dissenyades per a

realitzar-se en el taller de cuina o com nosaltres l’anomenem, Laboratori de cuina. Mitjançant el treball que es fa a l’escola es pretén que la família participi i interactuï a casa amb els seus fills.

Els objectius proposats s’hauran d’assolir en funció de l’especificitat de

cada etapa educativa. Tenint en compte no únicament els aspectes nutricionals i l’elaboració culinària, sinó també les actituds (higièniques, de convivència, de seguretat, etc...) en relació amb l’acte de menjar.

Els tallers es desenvoluparan a l’aula o en altres espais adients, com el

laboratori de l’escola, que recull moltes vegades l’aplicació pràctica de la tasca realitzada a l’aula. Així mateix, podran tenir continuïtat en l’àmbit familiar, amb receptes de cuina per a endur-se i elaborar o completar a

casa. La tutoria serà una peça essencial per facilitar el diàleg, de manera que el missatge de salut arribi al nucli familiar.

Podem diferenciar doncs dues tasques en aquest temari:

1) Activitats a l’aula. Són activitats prèvies al taller de cuina. Són

sessions introductòries i de motivació, que sensibilitzen l’alumnat per

treballar el tema en el taller. S’inicia l’activitat amb una introducció teòrica que l’alumnat completarà amb un petit treball de recerca o

d’investigació a casa seva sobre diferents fonts (publicacions, Internet, transmissió oral dels més grans, etc...). En aquest apartat es donaran nocions sobre alimentació saludable, tècniques culinàries,

aliments autòctons i d’altres cultures.

2) Activitats a la cuina (menjador o laboratori escolar). En aquesta part del taller s’introdueixen els aliments, fet que obliga al trasllat del grup a un espai adequat per a la manipulació d’aliments i

l’execució de tècniques culinàries assequibles per a la seva habilitat. Per tant, passem al menjador escolar o el laboratori. En aquest

apartat, hi haurà tasques que només realitzarà el mestre o bé que podran ser encarregades a l’alumne o per a que siguin desenvolupades a casa seva amb la família.

3) Activitats d’aprofundiment, de suport o paral·leles. En aquest

bloc pretenem encabir-hi activitats relacionades amb l’educació per al consum, l’estacionalitat dels aliments, el desenvolupament del òrgans sensorials (tast), la diversitat cultural i l’adaptació alimentària

fruit de malalties d’intolerància, el coneixement i la manipulació d’aliments poc coneguts en el nostre entorn, hàbits saludables

relacionats amb el fet de menjar, etc... aquests propostes poden emmarcar-se en activitats de col·laboració amb els diferents organismes oficials com ara el Departament d’Educació,

l’Ajuntament de Vilassar de Mar (en les seves regidories d’Educació, Sanitat i Esports), amb l’AMPA i amb les famílies,

entitats i fundacions de l’àmbit de l’alimentació (Fundació Alícia, Mercabarna, visita a un centre apicultor per a conèixer el món de la


mel i poder elaborar monogràfics de cuina amb aquest producte,

col·laboració amb Caprabo, visita al Parc de les olors i aprofundiment en l’experiència de la cuina amb plantes aromàtiques

i de cultiu ecològic, Diputació de Barcelona...), amb productors i proveïdors d’aliments (Campanya “Posa el Maresme al plat” del Consell Comarcal del Maresme), etc..., i transformar-se en

jornades de salut, coneixement d’altres cultures presents a la nostra comunitat educativa, setmana de l’alimentació, etc...

L’activitat es desenvolupa sempre en petits grups i en gairebé totes les

propostes, cada alumne de forma individual s’emporta a casa una fitxa,

recepta o píndola informativa sobre el que ha estat treballant (com ara una recepta, una informació sobre un producte, etc.), per tal que l’experiència

pugui ser comentada a casa així com permetre la reproducció i evolució del plat a cada llar. A més, tot el material està penjat a la nostra web a disposició de qui ho vulgui consultar. Cada fitxa incorpora, a més a més dels

passos per a l’elaboració de la recepta, aspectes de cultiu o d’origen dels ingredients, anecdotari, els estris necessaris, possibles variants, història,

caràcters sensorials, valor nutritiu dels aliments, observacions, idees, etc...


4. Continguts del temari del Laboratori de cuina

Dins d’aquesta proposta de cuina a l’escola, hi trobaríem tres grans eixos

al voltant dels quals girarien les unitats de programació que es desenvoluparien a l’aula. Aquests tres grans eixos agrupats sota el paraigües de Laboratori de cuina, són els que confeccionarien el menú de

la proposta:

- De primer: Cuina i societat. - De segon: Cuina i ingredients.

- De postres: Cuina: higiene i seguretat alimentària.

Tot seguit, us en desgranem els principals aspectes que formen

cadascun dels tres blocs principals.

De primer: Cuina i societat

Dins d’aquest apartat hi exposem els següents àmbits per a debatre amb l’alumnat:

L’ACTE DE MENJAR I DE CUINAR. ASPECTES SOCIALS I

EMOCIONALS L’ALIMENTACIÓ I ELS SENTITS. TALLER DE TAST I D’EDUCACIÓ DEL

PALADAR

ALIMENTS AUTÒCTONS, DE Km. 0 I D’ALTRES CULTURES. CAMPANYA “POSA EL MARESME AL PLAT”

GASTRONOMIA, CULTURA I DIVERSITAT EL COS A LA NOSTRA SOCIETAT: DIETES? SALUT O BELLESA?

ACTIVITAT FÍSICA I ALIMENTACIÓ

De segon: Cuina i ingredients En aquest segon apartat, volem donar cabuda a tot allò relacionat

amb els productes que poden passar a formar part de la nostra dieta. Quins són els seus orígens, on i quan adquirir-los, com tractar-los, quines són les

seves propietats, etc...

ALIMENTACIÓ SALUDABLE O LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS CUINA I CIÈNCIA: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

CAPÍTOLS CULINARIS: EL PEIX. LES FRUITES I LES HORTALISSES FRESQUES. ELS LLEGUMS.

LA GASTRONOMIA COM A FET SOCIAL I CULTURAL

LA DIETA MEDITERRÀNIA DISSENY DE MENÚS SANS I EQUILIBRATS

L’AIGUA I LES PLANTES A LA CUINA


De postres: Cuina. Higiene i seguretat alimentària

Per últim, deixem en aquest bloc espai per a descobrir les tècniques

culinàries més habituals i, alhora, esmentar i aprofundir en aspectes sobre higiene culinària, manipulació d’aliments, educació per al consum, al·lèrgies i intoleràncies, etc...

TÈCNIQUES CULINÀRIES I ESTRIS DE CUINA

LA COMPRA INTEL·LIGENT: EDUCACIÓ PER AL CONSUM MANIPULACIÓ I CONSERVACIÓ D’ALIMENTS

CUINA SEGURA: PREVENCIÓ DE RISCOS

INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES

A més de la descripció dels tres apartats que formen el projecte de Laboratori de cuina, us afegim un mapa conceptual on es pot veure que

el que cerquem és la interrelació entre tots tres apartats, ja que tots ells tenen connotació directa amb el fet de menjar.


LABORATORI DE CUINA Projecte d’aula de cuina a l’escola Educació per a la salut

LABORATORI DE CUINA

L’ACTE DE MENJAR I DE CUINAR.

ASPECTES SOCIALS I EMOCIONALS

TÈCNIQUES CULINÀRIES I

ESTRIS DE CUINA

ALIMENTACIÓ SALUDABLE O

LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS

L’ALIMENTACIÓ I ELS SENTITS.

TALLER DE TAST I

D’EDUCACIÓ DEL PALADAR

LA COMPRA INTEL·LIGENT:

EDUCACIÓ PER AL CONSUM

ALIMENTS AUTÒCTONS, DE Km. 0 I

D’ALTRES CULTURES.

“POSA EL MARESME AL PLAT”

GASTRONOMIA, CULTURA I DIVERSITAT

CUINA I CIÈNCIA:

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

MANIPULACIÓ I

CONSERVACIÓ D’ALIMENTS

CUINA SEGURA: PREVENCIÓ DE RISCOS

EL COS A LA NOSTRA SOCIETAT: DIETES? SALUT O BELLESA?

INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES

CAPÍTOLS CULINARIS:

EL PEIX / LES FRUITES I LES HORTALISSES

FRESQUES / ELS LLEGUMS / GASTRONOMIA

LA DIETA MEDITERRÀNIA

CREATIVITAT CULINÀRIA

ACTIVITAT FÍSICA I

ALIMENTACIÓ

DISSENY DE MENÚS SANS I EQUILIBRATS

L’AIGUA I LES PLANTES A LA CUINA

CUINA HIGIENE I

SEGURETAT

CUINA I SOCIETAT CUINA I INGREDIENTS


Avaluació i readaptació del projecte

Laboratori de cuina

Una comissió formada per diferents membres del Claustre de mestres

així com l’Equip Directiu de la nostra escola, s’encarregaria de dur a terme

la valoració dels objectius traçats a l’inici d’aquest projecte i, en finalitzar el curs, avaluar-ne les seves execucions i rebre la resposta de l’alumnat i de la

resta de l’entorn per tal de fer servir aquestes informacions per a:

1. Corregir i millorar aspectes que creiem que, en el futur, encara poden evolucionar.

2. Fer més sòlids i estables aquells punts que esdevinguin claus

en l’execució del projecte.

3. Reflexionar sobre la pràctica per a orientar la nova pràctica.

Reflexió per a l’acció.

La idea és que el projecte de Laboratori de cuina tingui una vida llarga i duradora, amb tanta qualitat com sigui possible.

Creiem que el projecte pot tenir vigència al llarg dels propers anys i que

per tant, volem que vagi evolucionant i sempre estigui viu i receptiu al seu

entorn, a les persones que el duen a terme, als nens i nenes i les famílies que en formen part.

Laboratori de cuina volem que creixi amb naturalitat, poc a poc, però

sense aturador.


EDUCACIÓ

PER A LA SALUT A L’ESCOLA LA PRESENTACIÓ

DOCUMENT DE JUSTIFICACIÓ PEDAGÒGICA


1. Educació per a la Salut a la nostra escola. Per què?

El desenvolupament de les societats condueix a formes de vida que

moltes vegades es contradiuen amb la salut. Apareixen noves patologies

(SIDA, càncer de diverses varietats, etc.), augmenta la freqüència d'altres (obesitat, diabetis infantil, problemes cardiovasculars, etc.) i en reapareixen

d'altres que tot just sortien en algunes estadístiques (tuberculosi, escarlatina, etc.). L'anàlisi epidemiològic mostra reiteradament el caràcter evitable d'algunes d’aquestes problemàtiques, atès que depenen en gran

part de factors de risc associats als estils de vida i a les condicions ambientals i socioculturals (els hàbits alimentaris incorrectes, el

sedentarisme, l’ús abusiu de substàncies tòxiques i amb capacitat d'addicció... entre molts d'altres).

Observem també que, a la nostra societat, a través dels mitjans de comunicació i de la publicitat, es contribueix a crear una cultura de la salut

que dificulta en gran mesura l'acció preventiva, fet que considerem molt negatiu. El biaix i reduccionisme informatiu, la incorrecta interpretació dels missatges (es crea una percepció generalitzada, a partir de la notícia d'un

cas), i l'escàs esperit crític davant la publicitat aporten elements per crear un estat d'opinió i una actitud respecte al benestar i a la cura del cos,

basats en la consecució de satisfaccions immediates, en el mínim esforç i en objectius de benestar centrats únicament en la imatge.

Aquests aspectes ens van fer reflexionar. En el nostre afany de voler

col·laborar en la formació de nous ciutadans, cercant de quina manera

podem propiciar des de la nostra acció pedagògica que els nostres alumnes puguin esdevenir persones més autònomes i competents davant de la

incertesa del dia de demà, vam considerar que la salut ha de ser un valor prioritari a la nostra societat. I molt.

En aquell moment, vam creure sincerament que l'Educació per a la

Salut, entesa com a part integrant d’una acció educativa global i sempre en equitat i interrelació amb les altres àrees, podia jugar un paper molt eficaç

en la millora de la qualitat de vida de l’alumne i del seu entorn, si s’aplicava de forma significativa, competencial i vivencial.

Per tots aquest motius, ja fa vuit anys que l’Educació per a la Salut va deixar de ser per a nosaltres un eix transversal (fet que diluïa la seva

presència física dins de les assignatures escolars) per adquirir la mateixa equitat que la resta d’àrees del nostre currículum escolar.


2. Què entenem per salut a la nostra escola?

Un cop presa la decisió d’incorporar l'Educació per a la Salut al

nostre currículum calia, doncs, posar-se a treballar i elaborar el marc

conceptual que ens permetés de conceptualitzar la nostra proposta. Calia consultar els experts.

La salut no és només l’absència de malaltia, sinó que és quelcom més integral. És un estat complet de benestar físic, mental i social. Organització Mundial de la Salut, 1948.

Aquesta concepció positiva de salut enfront de l’absència de malaltia ens dóna ja la primera indicació del què ha de ser l’enfocament de l'Educació per a la Salut a la nostra escola. A més, però, destaquem

també aquesta aportació:

La salut és una manera de viure: cada cop més autònoma, més solidària i més joiosa. Jordi Gol, 1976.

Aquesta definició del doctor Jordi Gol, elaborada pel Congrés de

Metges i Biòlegs celebrat a Perpinyà al 1976, trenca el concepte, massa derogat i estret de salut, entesa únicament com l’oposició a la malaltia. Es

tracta d'una nova definició de la salut, entesa com a manera de viure, que expressa la recerca entre dimensions antinòmiques: entre el món interior i el món exterior, entre la individualitat i la comunitat, entre el pensament i

el sentiment, entre l'expansió i la interiorització, la llum i la foscor, el so i el silenci, el moviment i la quietud. Una manera de viure que busca

l'harmonia, acceptant les contradiccions.

Una manera de viure cada cop més autònoma

La salut és esdevenir protagonistes conscients i actius del propi desenvolupament, és comprendre's un mateix amb una visió integral de la

persona i amb una bona dosi d'autoestima.

Una manera de viure cada cop més solidària

La salut és, alhora, un afer individual, col·lectiu i ambiental, del qual tots en som responsables. El que nosaltres fem amb la nostra salut

repercuteix en els altres: no s'hi val dir que el nostre cos i la nostra salut és només el nostre problema. Si fumem, si mengem inadequadament, si ens posem en risc, si no tenim cura de la nostra higiene, si ens passem amb

l'alcohol... perjudiquem a les persones que ens envolten, les podem posar en risc o els hi compliquem la vida.

Una manera de viure cada cop més joiosa

La salut és també una actitud bàsica de vitalitat, d'optimisme per

afrontar les dificultats i els problemes, una actitud que ens motiva a veure


el cantó positiu de les coses i ens empeny a fruir de la vida i a buscar la

plenitud, però sobre la base de l'acceptació de la corporeïtat, de les seves limitacions... que no sempre resulta fàcil en una societat en molts aspectes

agressiva i despòtica.

Un cop establerta una definició de salut gràcies a les dues aportacions anteriors, vam començar a desenvolupar el nostre projecte curricular

d'Educació per a la Salut; de fet, aquest àmbit educatiu no era nou, és una pràctica antiga que ha variat substancialment en quant al seu enfocament ideològic i metodològic, com a conseqüència és clar, dels canvis

paradigmàtics en relació a la salut: és a dir, d'un concepte de salut com a no-malaltia, afortunadament s’ha passat a un altre de molt més global, que

considera la salut com la globalitat dinàmica de benestar físic, psíquic i social.

Entenem que el pas del concepte negatiu de salut a una visió positiva a conduït a un moviment ideològic, segons el qual, les accions han d'anar

dirigides a fomentar estils de vida sans, davant de l’enfocament preventiu que havia prevalgut fins aleshores. Paral·lelament, s'ha produït també un

canvi terminològic: de la tradicional denominació d'Educació Sanitària a l'actual Educació per a la Salut.

En aquest sentit, i segons el glossari de termes publicat per

l'Organització Mundial de la Salut l'any 1986, a la I Conferència de Promoció de la Salut celebrada a Otawa (Canadà), l'Educació per a la Salut comprèn totes aquelles oportunitats d'aprenentatge creades

conscientment i que suposen una forma de comunicació destinada a millorar l'alfabetització sanitària, inclosa la millora del coneixement de la població en

relació a la salut i el desenvolupament d'habilitats personals que condueixin a la salut individual i de la comunitat.

Així doncs, obtenim d’aquesta recerca una perspectiva educativa basada en un concepte de salut positiu, integral i dinàmic, que incorpora els

elements culturals que cada societat li atorga en relació al seu benestar, ja sigui individual o col·lectiu. Per aquest motiu, entenem que la necessitat de capacitar l’alumnat en aspectes d’autonomia de salut, i dotar-lo d'eines per

al control de la seva salut i dels seus determinants, fan que l'Educació per a la Salut representi una part fonamental de qualsevol proposta educativa

que vulgui propiciar flexibilitat i agilitat d’adaptació als nois i noies que demà seran ciutadans adults i adultes.

Aquesta, representa per a nosaltres una nova estratègia educativa i universal, dirigida a millorar la salut, i que creiem que ha d'anar paral·lela a

d’altres nivells d'actuació, com ara la prevenció i la restauració de la salut. En tots els casos el resultat esperat és la millora de la qualitat de vida.

l'Educació per a la Salut, donada la dimensió física, psicològica i social de la salut així com la multifactorialitat d’origen de les malalties, és

un camp disciplinari que requereix nodrir-se de diversos camps de coneixement, que li poden aportar elements per a una millor comprensió de: els fenòmens i els comportaments relacionats amb la salut; les relacions


interpersonals; la interacció amb el medi; la multiculturalitat; els diferents

mètodes pedagògics, etc.

Així doncs, a la nostra escola, l'Educació per a la Salut s’interrelaciona amb tota la resta d’àrees del currículum ja sigui amb les noves tecnologies de la informació (TIC), com amb l’Educació Física, ... és a

dir, s'enriqueix alhora de les ciències socials, de les ciències de la salut i de les ciències de l'educació.


3. Educació per a la Salut a la nostra escola. Metodologia

L'Educació per a la Salut és una competència bàsica o bé és un eix transversal?

A la nostra escola la considerem una competència bàsica i la seva

evolució dins del currículum educatiu la considerem com un dels camps d'innovació educativa amb més projecció, i li atorguem l’espai i l’equitat

corresponents entre la resta d’àrees que formen la nostra proposta educativa.

La seva funció va encaminada al desenvolupament de capacitats que facilitin als alumnes la seva integració i adaptació en una societat complexa

i canviant mitjançant el prisma de la salut. Els ha de fer capaços d’assolir i desenvolupar per ells mateixos les seves pròpies competències bàsiques en

matèria de salut, tal i com ho fan amb totes i cadascuna de les diferents matèries que conformen el currículum educatiu: les matemàtiques, la llengua local i estrangera, l’educació física, l’educació artística i la musical

així com les competències bàsiques pel que fa al coneixement del medi social, cultural i natural.

Arribats a aquest punt, cal destacar que abans de la implantació de la

nostra actual proposta educativa, la salut formava part dels anomenats eixos transversals que, com tots sabíem, tractaven aspectes que per la seva

rellevància a la nostra societat, formaven part del currículum educatiu. Entre aquests eixos transversals, a més de la salut, cal destacar els que feien referència a les tecnologies de la informació, la seguretat viària, a

l’educació per al consum, a l’educació mediambiental, a l’educació per a la pau, així com d’altres que feien referència a les característiques pròpies del

centre, dels alumnes o que, per circumstàncies socials, adquirien rellevància ocasional. Ara bé, vam considerar que aquests eixos transversals no sempre rebien reben un tractament explícit en els objectius de l’etapa, tot i que, de

forma implícita, no solament se’ls donava cabuda, sinó que es propiciava la seva incorporació en els projectes curriculars del centre. És cert, però, que

la seva aparició acabava sent molt minsa ja que no hi havia ningú que se’n fes càrrec del tot, ja que eren cosa de tots.

Per tant, l'Educació per a la Salut rep ara, a la nostra escola, un tractament que permet considerar-los com una matèria amb la mateixa

equitat que les altres. Des del punt de vista metodològic, l'Educació per a la Salut és un

treball actiu, permanent i durador; contextualitzat i basat en necessitats contrastades i percebudes per l’alumnat; participatiu; individual i col·lectiu;

d’interrelació i aplicació de sabers; de presa de decisions; d’adquisició de competències; de creació d’espais de reflexió i d’opinió crítica; d’autonomia i d’autogestió; i d’assentament, promoció i divulgació d’actituds i hàbits

saludables.

Tot i que hem plantejat dotar de currículum propi i d’espai a l’horari escolar, la inclusió de l'Educació per a la Salut es fa també des la


transversalitat, ja que abordar temàtiques que tenen molt a veure amb

aspectes vivencials de l’alumne i que es relacionen amb las diferents àrees de coneixement. Per augmentar la seva eficàcia, pensem cal introduir els

objectius d'Educació per a la Salut en el Projecte Educatiu del centre i que aquesta matèria s'apliqui a partir del treball coordinat del professorat. A més, les aportacions de nous professionals, formadors, assessoraments i

recursos de fora de l’escola i provinents dels diferents àmbits en els que entenem la salut, resulta imprescindible per a tal efecte.

Aquesta és la nostra aposta però, alhora, també ens agradaria fer

saber als responsables de la formació del professorat, que en aquests

estudis haurien de permetre i fer prevaldre la formació en l’àmbit de la salut, en un treball d'anàlisi i reflexió, sobre aspectes relacionats amb els

estils de vida ja que pensem que els mestres tenen i poden assumir la responsabilitat d'oferir accions educatives al voltant de la salut, ja sigui a nivell individual, de grup i comunitari. Si la salut és un valor tan important,

l'educació tan necessària i el marc legal tan clar, què és el que fa que no es dediquin suficients recursos en favor de l'Educació per a la Salut i que

gairebé tot quedi en simples campanyes preventives a través dels principals mitjans de comunicació social?

Reflexions a banda, la nostra proposta de treball vol incidir en els

alumnes, les seves famílies i la resta de la Comunitat Educativa del

centre, mitjançant accions significatives, vivencials, planificades i avaluades.

De fet, es tracta d’un procés paral·lel al de qualsevol altra intervenció

educativa.

A- Està relacionat amb un conjunt d’aprenentatges que tenen a

veure amb altres aspectes diferents: - El nivell de coneixements.

- El desenvolupament d’actituds positives.

- L’aprenentatge i posada en pràctica de diferents competències

bàsiques sobre salut.

- L’adquisició d’hàbits i comportaments saludables.

B- Ha d’incloure tant la confirmació de les creences populars correctes, com la desmitificació de les incorrectes o errònies.

C- Ha de promoure la responsabilitat, l’autonomia i la reflexió

crítica, individual i col·lectiva, preparant per a la presa de decisions, a través de l’anàlisi de les alternatives possibles i la valoració de les seves conseqüències.

D- Ha d’augmentar les capacitat d’interrelacionar-se amb altres

persones, generant satisfacció en un mateix i amb el proïsme.


En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut deia el 1983:

Si enfoquem l'educació sanitària des d'un model participatiu, i adaptat a les necessitats, la població adquirirà una responsabilitat en el seu aprenentatge i aquest no estarà centrat només en el saber, sinó també en el saber fer.

Per tant, les bases metodològiques per a la salut creiem que poden ser les següents:

- Integració en el currículum de les diverses àrees, com a un àrea més, amb aplicació d’una metodologia participativa amb activitats que reforcin els valors individuals i les normes grupals. Que vagin

dirigits cap a les influències socials i la dels mitjans de comunicació de masses i que promoguin el desenvolupament d’habilitats socials, fonamentalment.

- Adaptació a cada realitat a partir d’una anàlisi de la situació de

salut del centre i de l’entorn.

- Treball en equip dels mestres, acudint sempre que sigui necessari als professionals de la sanitat i altres membres de la comunitat.

- Col·laboració entre les escoles i els serveis sòcio-sanitaris de la zona.

- Interacció entre l’educació per a la salut a l’escola amb altres activitats de la comunitat.


4. Educació per a la Salut. Relació família i escola

El comportament respecte a la salut d’un individu està influït per diversos factors, com són les actituds, els coneixements, les creences i els costums culturals, els valors, el context social i l’econòmic, els mitjans de

comunicació, etc. En aquest sentit, pensem que l’escola ha d’actuar com a centre promotor de la salut. La contribució de l’escola en la prevenció i la

promoció de la salut és fonamental per al millorament de la qualitat de vida i l’entorn ambiental dels membres de la Comunitat Educativa.

Dins del marc escolar les relacions socials entre els mateixos alumnes, els pares i mares, els mestres i el personal no docent

constitueixen un seguit d’experiències i missatges amb una influència educativa molt important. Tota la Comunitat Educativa de l’escola ha de ser promotora de la salut. El mestre és un agent de salut, com ho és tot

ciutadà, mirall en què la nena i el nen es veuen reflectits.

Però també és cert, i no ho hem d’oblidar, que és a la família és on es comencen a adquirir els hàbits bàsics de salut: la higiene, l'alimentació, les relacions, els límits, etc. El seu aprenentatge depèn dels estils educatius i

estils de vida dels pares i mares.

És una gran oportunitat per introduir hàbits saludables des de la primera infància, perquè la infantesa és una edat de gran receptivitat per a

l'educació i de fàcil motivació. A l'adolescència, en canvi, la família també és una referència clau, tot i que aparentment no ben entesa per part dels fills i filles; en aquell moment el grup d’amics té una influència creixent i llavors,

els pares, mares i mestres tenen una influència que, tot i ser important, és decreixent. Val a dir que, a l’adolescència, els projectes educatius de salut

que funcionen millor són aquells en els quals és el mateix grup d’amics el que defensa les conductes saludables. Això en general té més influència sobre els altres joves que molt del que els puguin dir els seus pares. Ara bé,

en aquest sentit i tot i que a la nostra escola només tenim alumnes d’Educació Infantil i d’Educació Primària, entenem que la participació de

l’alumne en una relació educativa comunicativa, dialogant i de transmissió de valors com la que pretenem en la nostra proposta d'Educació per a la Salut des de la primera infància, pot tenir els seus fruits en aquesta etapa

vital que és l’adolescència, contribuint a afrontar les crisis amb més eficàcia.

Però per sobre de tot, l'escola complementa la tasca socialitzadora de la família. En el cas de l'Educació per a la Salut té un paper de gran rellevància per disposar de recursos didàctics que permeten sistematitzar

els aprenentatges amb una metodologia eficaç, intervenir en grups, treballar amb els iguals i desenvolupar un procés educatiu seqüenciat en els

diferents nivells educatius... Al mateix temps, des de l'àmbit no només de la salut, pensem que

l’escola pot i ha de treballar amb la família, exercint un efecte de reforç recíproc. En aquest escenari concret de la salut, aquesta reciprocitat

resulta idònia per tractar temes bàsics de salut com l'alimentació, l'activitat física, la sexualitat, la higiene, la salut emocional, així com la prevenció de


problemàtiques de salut d’actualitat, derivades de conductes de risc

(l’obesitat, la diabetis infantil, els trastorns del son, el rebuig social, els trastorns de la conducta alimentària...) entre d’altres.

Per últim, només fer constar que, tot i que sembla que hem abordat

totes les possibilitats educatives per a la salut que estan a les nostres mans,

ens quedaríem curts si no penséssim en altres escenaris pels que circulen els nostres alumnes. Quan es tracta de la infància i l'adolescència, l'escola

ocupa gran part de les vides diàries dels alumnes, però també ho fan els espais de lleure (esplais, ludoteques, centres excursionistes, clubs esportius, etc.) en els que mitjançant activitats lúdiques es pretén contribuir

a la formació de valors com la convivència, la solidaritat, el respecte, l'autonomia, etc., i en els quals pensem que la salut hauria de representar

un valor afegit a considerar. Però és només la nostra opinió i així la fem saber a les famílies, tot i que entenem que cada context i cada grup de persones, amb les seves necessitats i interessos particulars, contribueix a

definir on, quan i com s’ha actuar.

No obstant, el que és important en l'Educació per a la Salut no és simplement fer, sinó implicar i implicar-se en una acció planificada i de

qualitat que mantingui la continuïtat en el temps. I això és el que pretenem a la nostra escola.


5. Educació per a la Salut a la nostra escola. Objectius

La nostra proposta ha d’oferir a l’alumne la possibilitat d’entendre què

vol dir salut?, així com la possibilitat d'accedir a una cultura de promoció de

la salut, oferint-los a més, recursos per a poder actuar en la millora de la seva qualitat de vida i de la dels que els envolten.

L'Educació per a la Salut és, per tant, un procés de formació i de responsabilització de l’individu amb la finalitat que adquireixi els coneixements, les competències, les actituds i els hàbits bàsics per a la

defensa, la recerca i la promoció de la salut a títol individual i també col·lectiu.

És un intent de sensibilitzar els nens i les nenes i de preparar-los perquè, a poc a poc i en la seva mesura, adoptin un estil de vida replet

d’hàbits el més sans possibles, així com unes conductes positives de salut.

La nostra proposta té també com a un dels principals objectius, tot i que potser es podria titllar de pretensiós, millorar la salut dels nostres alumnes, fent que adquireixin competències en àmbit de la pròpia salut i la

dels altres, per a poder esdevenir autònoms en la mesura de les seves possibilitats. En aquest sentit, l'Educació per a la Salut es pot considerar

des de dues perspectives:

● Preventiva: des del punt de vista preventiu, capacitant a les persones per a evitar els problemes de salut mitjançant el propi control de les

situacions de risc, o bé, evitant les seves possibles conseqüències negatives.

● De promoció de la salut: des d'una perspectiva de promoció de la salut, capacitant als alumnes per a que pugui adoptar formes de vida saludables i

pugui cercar la salut quan no en disposi i mantenir-la quan sí que en disposi.

Per aquest motiu, per a la redacció del currículum d’aquesta

assignatura, hem partit de la proposta que fa el Departament d’Ensenyament vinculada al currículum d’Educació Física, i l’hem

augmentada segons els nostres criteris de contextualització, actualitat i prevalença en matèria de salut. Així ho hem fet constatar dins de la programació d’Educació Física.


6. Educació per a la Salut a la nostra escola. Continguts

Dins de la programació d'Educació per a la Salut al nostre centre,

que es fa des de Cicle Mitjà a Cicle Superior d’Educació Primària, hi

incloem diversos eixos que ens permeten atendre totes les necessitats abans esmentades pel que fa a la formació en aquest àmbit entre els

nostres alumnes. Val a dir que, aquesta programació d'Educació per a la Salut,

pateix sovint canvis i transformacions, amb la inclusió de noves propostes fruit de l’evolució dels conceptes que tenen a veure amb la salut i que la

mirada constant a l'actualitat ens fa sentir la necessitat de donar resposta pedagògica d'una tant eficaç com sigui possible, fent sempre prèviament un intent de comprensió dels fenòmens i les seves causes. Donada la

complexitat i la multifactorialitat d'aquests fenòmens sociosanitaris, no serveix una programació tancada i estable, ni tampoc respostes parcials.

Aquests canvis en la programació o en les diferents maneres d’enfocar un mateix tema, responen a la nostra inquietud d’evolucionar la nostra proposta constantment, reorientat-la fruit de l’avaluació que en fem cada

final de curs; d’aquest procés d’avaluació de la pràctica educativa, en sorgeixen propostes de millora i de reflexió que ens serveixen per a millorar

l’enfocament de la nostra proposta i que, per tant, generen una nova pràctica.

Actualment, considerem important fer referència als aspectes relatius

vinculats a aquests vuit eixos de salut:

1. Educació per al Consum.

2. Educació Alimentària.

3. Salut social i emocional.

4. Educació Mediambiental. 5. Salut corporal.

6. Educació Sexual.

7. Coeducació.

8. Prevenció de riscos escolars.

A partir d’aquests vuit eixos, creiem que donem un enfocament

biopsicosocial a la salut i, a partir d’ells se’n desgranen tots i cadascun dels capítols que conformen la programació d'Educació per a la Salut des de Cicle Mitjà fins a Cicle Superior.

laboratori de cuina - lapresentacio.webnode.com.ar...la nostra intenció dins de l’àrea...

Documents