S’inaugurael noucurs acadèmic

l’autònoma 250

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA OCTUBRE DE 2011

LA UAB MILLORAPOSICIONS ALRÀNQUING DE THESLa UAB és la segonauniversitat espanyola mésben classificada al rànquingmundial d’universitats deThe Times Higher Educationi l’única que ha milloratla seva posició respectede l’edició anterior. PÀG. 7

UN ANTIIMANTQUE ANUL·LAEL CAMPMAGNÈTIC

Investigadors de la UABhan publicat la recepta perconstruir un dispositiu capaçd’apantallar qualsevol campmagnètic que permetriapracticar ressonànciesmagnètiques a persones queportenmarcapassos. PÀG. 9

L’actuació del Cor de la UAB va tancar l’acte inaugural del curs acadèmic amb intervencions centrades enguany en la situació econòmica. PÀG. 2 i 3

LA UAB CONSOLIDAELS SEUS ESPAIS ALES XARXES SOCIALS

La UAB s’ha fet presenta les xarxes socials Facebooki Twitter amb l’objectiud’aconseguir un espai deservei, participació i fidelitatamb els futurs estudiants.Això ha permès millorarla comunicació. PÀG. 13

ZAMORA

02

CAMPUS

L’economia centra les intervencionsen l’acte d’inauguració del curs 2011-2012

La rectora Ana Ripollreivindica «unmarcfinancer clar i estable» per alsistema universitari català

El 10 d’octubre, la sala d’actes delRectorat va acollir l’acte d'inauguracióinstitucional del curs acadèmic 2011-2012 de la UAB. Josep Maria Vallès,catedràtic emèrit de Ciència Política i del’Administració de la UAB i exrector de laUniversitat, hi va pronunciar la lliçóinaugural.L’acte va començar amb unes paraules

de benvinguda de la rectora, Ana Ripoll,i la lectura de la memòria del curs 2010-2011, a càrrec de la secretària general dela Universitat, Isabel Pont, qui es va con-gratular dels bons resultats de laUniversitat (matriculació, posiciona-ment internacional, etc.), va referir-se al’impacte de les restriccions econòmi-ques i va destacar la consolidació d’al-guns projectes nous, com ara Alumni,Aposta, UAB Innova o el segell EdicionsUAB.Tot seguit, Josep Maria Vallès va oferir

la conferència «Política: una reivindica-ció a contra corrent», en la qual va ana-litzar la creixent desafecció de la societatenvers la política i els polítics. Després

de la lliçó inaugural, va tenir lloc unaactuació musical del Cor de Cambra dela UAB, que va interpretar O occhi,manza mia, d’Orlando di Lassus, i lacançó espiritual negra I’m gonna sing(arranjaments d’André van Rickeghem).A continuació es van pronunciar els dife-

rents parlaments institucionals. La presi-denta del Consell Social, Alícia Granados,es va congratular que la UAB sigui una«universitat capdavantera amb un verita-

Antoni Castellà i Alícia Granados.

La rectora va contraposar la «satisfacció per la feina feta» a la «preocupació per les condicions econòmiques».

Carme Carmona, va declarar que la ciu-tat està «orgullosa» de ser «científica iinnovadora» i va destacar que «l’educa-ció i el coneixement són cabdals perassolir una societat cohesionada». Per laseva banda, el secretari d’Universitats iRecerca del Departament d’Economiai Coneixement de la Generalitat, AntoniCastellà, va esbossar un complicat pano-rama per a les finances del Govern i vaexplicar els àmbits d’actuació en quès’està treballant per dissenyar un noumodel universitari català: la programa-ció acadèmica, el model de personalacadèmic, una xarxa de serveis compar-tits, un nou model de governança i unanova política de preus públics, beques imecenatge.

DISCURS DE LA RECTORALa rectora de la UAB, Ana Ripoll, va tan-car el torn amb un discurs en què va con-traposar la «satisfacció per la feina feta»a la «preocupació per les condicionseconòmiques». Pel que fa als motius desatisfacció, Ripoll va destacar la consoli-dació de la UAB com «un dels puntals dela recerca a Catalunya i un referent enmolts àmbits de coneixement», el procésd’internacionalització o la responsabili-

(Continua a la pàgina següent)

A. Granados: «La Universitates troba en una situació inèdita:tenim menys finançament peròalhora hem d’actuar com a

motor de canvi del model social»

ble ambient internacional», i va incidir enel difícil context econòmic actual. SegonsGranados, «la Universitat es troba en unasituació inèdita: tenim menys finança-ment però alhora hem d’actuar com amotor de canvi del model social». Per això,va advertir que «s’hade calibrar ambmoltacura el grau de desinversió que ens podempermetre, perquè un excés pot provocarpèrdua de competitivitat».Pel que fa als representants polítics,

l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès,

03

tat social de la Universitat, i va agrair latasca desenvolupada pel personal acadè-mic i administratiu.Pel que fa a l'economia, la rectora va

interpel·lar el Govern afirmant: «No vullque quedi la sensació que reclamo ale-grement uns diners que sé que araCatalunya no té; el que demano és fiabi-litat en el finançament». Va assenyalarque «els incompliments han estat fre-qüents per part de responsables políticsde tots els colors» i va advertir que «cada

tiva» i són «una amenaça seriosa per alfutur desenvolupament de l’activitatdocent i investigadora de la UAB». Larectora va fer una crida a «reflexionarsobre el futur» seguint els principis fun-dacionals que van inspirar la creació dela nostra institució, ara fa més de qua-ranta anys, com una universitat «públi-ca, autònoma i responsable, innovadora,amb un elevat compromís amb la socie-tat catalana i una forta vocació interna-cional».Finalment, va tancar l’acte el Cor de la

UAB, dirigit per Poire Vallvé, que va inter-pretar Senyor Sant Jordi (amb text deSalvador Espriu imúsica de FrancescVila)i el tradicional cant universitari Gaudea-mus igitur.

La secretària general de la UAB, Isabel Pont, va llegir la memòria del curs passat.

El cant del Gaudeamus Igitur no va faltar per cloure l’acte.

La lliçó de Josep Maria Vallès analitza el desencant per la política

El professor Josep Maria Vallès va parlar en la seva lloada conferèn-cia de tres causes que, segons el seu parer, són les que han generatla desafecció de la societat envers la política i els polítics: el rebuigprovocat per la corrupció i la dialèctica agressiva entre governants ioposició; la decepció causada per les expectatives no complertes;i el desinterès relacionat amb «l’hegemonia cultural de l’individua-lisme».Davant d’això, el catedràtic va proposar impulsarmesures de con-

trol que assegurin la màxima transparència, mesures per fer més«compartibles» les decisions polítiques amb la ciutadania i l’elimi-nació de les «barreres econòmiques i socials» que pateixen algunssectors per implicar-se en política.Vallès va apostar per «rehabilitar la política com a praxi acadèmi-

ca i social», però va caracteritzar alguns obstacles, com ara la «dis-cutible compatibilitat» entre la democràcia i «la lògica del capitalis-me financer, orientada a la concentració monopolista», o la «pro-

gressiva marginació de les humanitats instigada per la incessantcantarella de la formació útil».Convençut que «tota l’educació universitària ha de contribuir a

la recuperació de la política», Vallès també va referir-se al 25èaniversari de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i ala profunda relació de la UAB amb aquestes disciplines.

Antoni Castellà va explicarels àmbits d’actuació en quèestà treballant la Generalitatper dissenyar un nou model

universitari català

cop que no s’acompleix un compromísfem mal al sistema universitari públic».Per tant, va sentenciar que les universi-tats necessiten «un marc financer clar iestable per poder abordar un projectede futur».

REDUCCIÓ DE 34 MILIONSLa reducció de 34 milions d’euros en elfinançament públic de la UAB ens portaa «nivells de l’any 2006» i obliga, segonsRipoll, a «prendre decisions dolorosesque afecten les persones».D’altra banda, també va remarcar que

les restriccions pressupostàries fan difí-cil «seguir avançant en la construcciód’una universitat innovadora i competi-

Actes aMedicina,Traducció i Interpretació,Filosofia i Lletres, Biociències,Comunicació i Educació

04 CAMPUS

S’inaugura el curs a les facultats de la UAB

Les facultats de la UAB han anat realit-zant els seus respectius actes institucio-nals d’inauguració de curs al llarg de lesdarreres setmanes, un curs que començamarcat pels bons resultats en la matricu-lació i, alhora, per les restriccions econò-miques.La Facultat de Medicina va ser la pri-

mera, el 12 de setembre. El degà de laFacultat, Joaquim Coll, i la vicerectora deRelacions Institucionals, María JoséRecoder, van coincidir a felicitar els estu-diants nouvinguts per la «gran oportuni-tat» que suposa entrar en una de lesmillors facultats de medicina d’Espanya.El 30 de setembre, la Facultat de

Traducció i d’Interpretació va inaugurarel curs amb un homenatge a GeorgeSteiner a càrrec de l’actor Òscar Intente.La degana, Laura Santamaria, va asseve-rar que fenòmens com l’auge dels païsosBRIC validen l’aposta de la Facultat perl’anglès, el portuguès o les llengües asià-tiques. I el vicerector d’Investigació,Manel López, va encoratjar els estu-diants a fer seva la Facultat i convertir-la,parafrasejant Steiner, en un «club de l’es-perit».La Facultat de Filosofia i Lletres, el 5

d’octubre, va convidar l’exdegà del cen-tre Joaquim Molas a pronunciar la lliçóinaugural, que va versar sobre la històriade la literatura. La degana, Teresa Cabré,va opinar que la Facultat, amb els seusbons resultats, «ha superat el tòpic de lacrisi de les humanitats». Per la seva

banda, la rectora, Ana Ripoll, va comen-tar dos projectes nous en què el centrehaurà de fer-hi un paper cabdal: el clús-ter de llengües i la International SummerSchool.Àngel Galobart, cap de recerca del

Mesozoic de l’Institut Català dePaleontologia, va pronunciar una con-ferència titulada «Els Pirineus: elsdarrers dinosaures d’Europa», a la inau-guració de curs de la Facultat deBiociències el dia 5 d’octubre. També

van intervenir-hi el degà de la Facultat,Jordi Barbé, i el vicerector d’Investiga-ció, Manel López.El 10 d’octubre, la presentadora de TV3

Lídia Heredia va glossar la seva experièn-cia com a periodista a la inauguració decurs de la Facultat de Ciències de laComunicació. El degà, Josep MariaCatalà, va encoratjar els estudiants afruir del seu període com a estudiantsperquè «és un temps massa importantper estar angoixat».I el dia 11 d’octubre va ser el torn de la

Facultat de Ciències de l’Educació.Genís Roca, expert en l’impacted’Internet al nostre entorn personal, vaafirmar que la universitat ha de contri-buir a formar professionals amb «habi-litats digitals personals». La degana,Rosa Maria Pujol, va fer una crida a «nodeixar-nos emportar pel desànim»davant les dificultats econòmiques i aseguir construint «la facultat quevolem». La rectora, Ana Ripoll, es vacongratular pel projecte de clúster d’e-ducació i formació i va animar els estu-diants a «adquirir un compromís vital»amb la docència.

La periodista Lídia Heredia i el degà Josep Maria Català. L’expert en TIC, Genís Roca, a Ciències de l’Educació.

A l’esquerra, Joaquim Molas, a Filosofia i Lletres. A la dreta, l’homenatge a George Steiner, a Traducció i Interpretació.

Acte inaugural a la Facultat de Medicina.

Inauguració a la Facultat de Biociències.

CAMPUS 05

La Barcelona Graduate School ofEconomics (BGSE), institut interuniver-sitari de recerca adscrit a la UAB i a laUPF, ha estat seleccionada centre d’ex-cel·lència pel programa Severo Ochoa enl’àrea de ciències socials i humanitats.Aquest programa reconeix els primersvuit centres de recerca espanyols en lesseves àrees d’investigació.La comunitat acadèmica del BGSE, cre-

ada el 2006, està conformada per quatregrups: la Unitat de Fonaments del’Anàlisi Econòmica de la UAB; elDepartament d’Economia i Empresa dela Universitat Pompeu Fabra; l’Institutd’Anàlisi Econòmica del CSIC; i el Centrede Recerca en Economia Internacional(CREI).

BENEFICIS DE L’ACREDITACIÓL’acreditació obtinguda ara tindrà unavalidesa de quatre anys. Cadascun delscentres seleccionats es beneficiarà d’ac-cés preferent a instal·lacions científi-ques, flexibilitat en la contractació d’in-vestigadors o capacitat d’atracció demecenatge.

La BGSE ha estat l’únic centre de recer-ca en l’àmbit de les ciències socials delsvuit escollits entre 22 finalistes. La BGSEs’ha posicionat enguany entre els vintmillors centres de recerca en economiadel món i entre els tres millors d’Europaen producció científica, segons els ràn-quings elaborats per RePEc (ResearchPapers in Economics), una institucióindependent d’anàlisi bibliomètrica eneconomia. L’objectiu del programaSevero Ochoa és identificar i promoureels centres i unitats de recerca espanyols.

El curs passat la BGSE va tenir 163 estu-diants de 53 països diferents. Ofereixprogrames de màsters d’economia, enllengua anglesa, adreçats a estudiantsinternacionals.

Barcelona Graduate School,escollida centre d’excel·lència

La Generalitat ha creat la Comissió pera l’estudi de la governança del sistemauniversitari català. La Comissió de lagovernança està presidida pel secretarid’Universitats i Recerca, Antoni Castellà,i té tres membres de la UAB: la presiden-ta del Consell Social, Alícia Granados;la secretària general, Isabel Pont; i elrepresentant dels estudiants GuillemCasòliva.Cinquanta representants dels àmbits

universitari, social i polític treballaran enl’elaboració d’un document amb pro-

Es crea una comissió per estudiar el govern de les universitats

postes i mesures que contribueixin amodernitzar la governança universitàriai adaptar-la als nous reptes i necessitats.La creació de la Comissió és el primer

pas cap a la modernització de les institu-cions universitàries. La seva creació ésun compromís de la Secretariad’Universitats i Recerca i figurava a lesBases per a un nou model universitaricatalà que el Govern va presentar el mesde juny passat. Amb la constitució d’a-questa comissió, la Generalitat vol obrirun procés de reflexió sobre el sistema de

El programa SeveroOchoa reconeix els primersvuit centres de recercaespanyols en les seves àrees

La BGSE ha estat l’úniccentre de recerca en l’àmbit

de les ciències socialsdels vuit escollitsentre 22 finalistes

BREUS

Menció d’excel·lència per a27 programes de doctorat

El Ministeri d’Educació ha atorgat una menciód’excel·lència a 27 programes de doctoratimpartits a la UAB. Aquesta distinció reconeixels programes seleccionats com un referentinternacional. La menció de qualitat o d’ex-cel·lència dels programes de doctorat, ava-luada per l’Agència Nacional d’Avaluació de laQualitat i Acreditació (ANECA) i atorgada pelMinisteri d’Educació, constitueix un reconei-xement a la solvència cientificotècnica i for-mativa dels programes de doctorat oferts perles universitats d’arreu de l’Estat. La menciós’atorga després d’un procés d’avaluacióexterna que té en consideració diferentsparàmetres, com ara els continguts, l’estruc-tura i els objectius del programa.En aquesta edició, s’avaluaven els progra-mes de doctorat de les universitats espanyo-les impartits durant el curs acadèmic 2010-2011. El període de validesa de la menciódurarà fins al curs 2013-2014. La relació delsprogrames distingits s’incorporarà al SistemaIntegrat d’Informació Universitària (SIIU).D’altra banda, els programes seleccionatsseran objecte d’un seguiment per part del’ANECA amb l’objectiu de controlar el mante-niment de la qualitat.

govern actual de la universitat catalanaque permeti dur a terme reformesestructurals amb consens i diàleg.L’informe advoca, entre altres objec-

tius, per aclarir les responsabilitats i lesrelacions entre la societat i els consellsde govern; donar més autoritat alsequips directius i reduir la complexitatde gestió; alinear els objectius estratègicsde la direcció universitària en tots elsseus nivells de decisió i introduir ele-ments d’avaluació de l’acomplimentd’objectius.

Seu de la BGSE a Barcelona, al carrer de Wellington.

CAMPUS06

Aquest mes de juny es va iniciar el treballde camp de l’Enquesta de condicions devida i hàbits de la població de Catalunya,2011 (ECVHP 2011), que s’efectuarà a

El responsablede la mostra és,entre d’altres, l’IERMB,participat per la UAB

4.232 llars catalanes representatives deles existents a tot Catalunya. Els organis-mes responsables de realitzar la mostrasón: l’Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona (IERMB),l’Institut d’Estadística de Catalunya(Idescat), la Mancomunitat deMunicipisde l’Àrea Metropolitana de Barcelona(MMAMB) i la Diputació de Barcelona.La recollida d’informació es desenvolu-parà durant els sis propers mesos d’en-guany i finalitzarà a finals de desembre.L’ECVHP 2011 és la segona edició

d’una operació d’estadística oficial inte-grada en la Llei del Pla estadístic deCatalunya 2011-2014, que té una perio-dicitat quinquennal. Recull informaciósobre la renda i la situació social i econò-mica de les llars a Catalunya. Analitzal’estructura social i les formes de vida, in’identifica les diferències territorialsdins de tot el territori català.El qüestionari de la mostra consta d’un

total de 218 preguntes repartides en lafitxa de la llar, el qüestionari de la llar, un

S’inicia l’enquesta de condicionsde vida i hàbits de la població

El Servei deConsultoriaMatemàtica, a la XarxaEspanyola

Premis Mestres 68 per aprofessores emèrites de la UAB

Premi Sello Innovación 2011per al CVC i per a AB-Biotics

El Servei de Consultoria Matemàtica de la UABs’ha adherit a la Xarxa Espanyola Matemàtica-Indústria, presentada el 30 de setembre aSantiago de Compostel·la. Aureli Alabert, pro-fessor del Departament de Matemàtiques, n’ésel vicepresident. La xarxa aplega trenta grupsde recerca de dinou universitats espanyolesd’arreu de l’Estat orientats a la transferència detecnologia matemàtica. El seu objectiu princi-pal és incrementar l’ús de les matemàtiques enel sector productiu a través de la col·laboracióentre les universitats i el món empresarial enprojectes estratègics. La xarxa serà un fòrumd’intercanvi d’experiències entre els grups derecerca.

L’Associació de Parcs Científics i Tecnològicsd’Espanya (APTE) ha concedit al Centre de Visióper Computador (CVC) i a l’empresa AB-Biotics,ambdós del Parc de Recerca UAB, els accèssitsdel Premi Sello Innovación 2011. Amb aquestguardó es pretén valorar tant el desen-volupament de coneixement aplicable com lainversió privada en R + D. El CVC ha estat reco-negut en segon lloc com a millor infraestructu-ra d’R + D ubicada en un parc perquè ha desen-volupat un ampli nombre d’aplicacions per alteixit empresarial. L’empresa AB-Biotics harebut l’accèssit en la categoria de millor empre-sa que ha establert un major nombre decol·laboracions amb infraestructures d’R + D.

La professora emèrita de la UAB Rosa Gratacós(a la foto), doctora en Belles Arts, ha estat reco-neguda amb el premi Mestres 68 en la modali-tat individual. La carrera de Gratacós s’ha cen-trat en la formació de mestres en el camp de ladidàctica de les arts plàstiques i s’ha especialit-zat en la percepció de l’art dels invidents.En la categoria de Premi Nacional s’ha guar-donat Pilar Benejam, també professora emèri-ta de la UAB, doctora en Pedagogia i experta enrenovació pedagògica i en innovació didàctica.Aquests premis es lliuren a persones i institu-cions que han desenvolupat una feina destaca-da en el món de l’educació.

qüestionari individual i un qüestionariproxy, és a dir, un qüestionari que s’em-prarà només en el cas que alguna de lespersones de la llar no pugui respondrel’enquesta. Els seus antecedents esremunten al 1985 amb l’Enquestametropolitana de Barcelona portada aterme per l’Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona (IERMB) iamb l’Enquesta de condicions de vidaque des del 2004 elabora l’InstitutNacional d’Estadística (INE).

INFORMACIÓ QUE REUNEIXL’enquesta reuneix informació sobre lessegüents dimensions de la vida de lapoblació: procedència geogràfica i llen-gua; estudis i formació; activitat i ocupa-ció; ingressos i renda; condicions del’habitatge i costos associats; mobilitatresidencial; ús i valoració de l’entornresidencial; relacions socials; salut iautonomia.L’IERMB –que té la seu al campus de

Bellaterra– va néixer el 1984 com unacord entre la Corporació Metropolitanade Barcelona, la UAB i la Cambra deComerç, Indústria i Navegació de Barce-lona. Al llarg dels anys, s’ha anatampliant i actualment està format permés entitats i organismes.

BREUS

CAMPUS 07

La UAB s’ha situat entre les posicions 201i 225 del rànquing de The Times HigherEducation d’enguany, i ha millorant enmés de 150 posicions la classificació del’any passat (368).La UAB, segona universitat espanyola al

rànquing, és l’única que millora la sevaposició respecte de l’edició anterior. Amés, l’Autònoma es consolida comuna deles cent primeres universitats europees.Per categories, la UAB és la universitat

més ben situada d’Espanya pel que fa a ladocència i la recerca, i és la segona eninternacionalització i en obtenció derecursos privats per a la recerca.El rànquing està encapçalat pel

California Institute of Technology, quedesplaça al segon lloc la HarvardUniversity, guanyadora de les sis darreresedicions. Un any més, els deu primersllocs esmantenen ocupats exclusivamentper institucions nord-americanes i brità-niques.El mètode d’anàlisi que s’utilitza en elThe Times Higher Education WorldUniversity Ranking (WUR) inclou tretze

El síndic de Greuges de la UAB, JosepFont, va mantenir, el 22 de setembre, unareunió amb els síndics de tres ciutats del’entorn de la Universitat per tal de coor-dinar les seves tasques comunes. Van

indicadors que fan referència a cinccategories principals: docència (que téun pes del 30 % en el resultat global),recerca (30 %), nombre de citacions(30 %), intercanvi d’estudiants i de per-sonal docent i investigador (7,5 %) itransferència de coneixement i innova-ció (2,5%).The Times Higher Education elabora

el rànquing associat amb l’empresaThomson Reuters. La primera edició, el2010, ja va mostrar la importància quedonava aquest rànquing a la qualitat dela recerca i a l’obtenció de recursos pera la recerca i la innovació.

BREUSLa UAB millora posicionsal rànquing mundial de THES La rectora visita diferents

universitats xineses

El mes de setembre, la rectora de la UAB,Ana Ripoll, va fer un viatge institucionala la Xina per visitar diverses institucionsuniversitàries, l’Institut Confuci i l’oficina dela Universitat a Xangai. La rectora va visitartres universitats de Pequín amb les qualsla UAB manté relacions i programesd’intercanvi: la Beijing Foreign StudiesUniversity, que celebra el 70è aniversari;la University of International BusinessEconomics, que també commemoral’aniversari de la seva creació; i la RenminUniversity, el rector de la qual també haviafet una visita a la UAB recentment.En el decurs de l’expedició, la rectora tambéva assistir a la reunió del patronat del’Institut Confuci, amb el qual col·labora laUniversitat.Amb la participació de la UAB, la UB i CasaÀsia, l’Institut va obrir l’any passat una novaseu a Barcelona per tal de difondrel’ensenyament de la llengua i de la culturaxineses a Catalunya. La rectora hi va anaracompanyada pel director de l’InstitutConfuci a Barcelona, Minkang Zhou,que també és professor del Departamentde Traducció i d’Interpretació de la UAB.Finalment, la rectora va visitar l’oficinade la UAB a la ciutat de Xangai. Aquestaoficina, oberta l’any 2008, facilita el contactede la UAB amb les universitats i institucionsxineses per tal d’agilitar els programesd’intercanvi i els acords de col·laboració tanten l’àmbit docent com en el científic.

Passa a serla segona universitatespanyolamés ben classificada

Els síndics de la UAB, Sabadell, Sant Cugat i Terrassa es coordinen

assistir a la trobada els síndics deGreuges de Sabadell, Josep Escartín;de Sant Cugat, Jaume Clavell; i deTerrassa, Isabel Marquès, a més del degàde la Facultat de Dret, Josep Maria de

Dios. Atès que els síndics de les localitatsproperes a la UAB han de resoldre sovintqüestions relatives a la Universitat i,alhora, el síndic de Greuges de la UAB estroba davant de casos que afectenaquells municipis, va sorgir la propostade mantenir un contacte. La trobada vaservir, doncs, per exposar els temescomuns que es plantegen i obrir unalínia de cooperació estable entre el síndicde la UAB i els de Sabadell, Sant Cugat iTerrassa.El síndic de Greuges de la UAB té la fun-

ció de rebre queixes i observacions sobreel funcionament de la Universitat i derealitzar propostes de resolució delsassumptes que li hagin estat sotmesos.

1. California Institute of Technology

2. Harvard Institute

3. Stanford University

4. University of Oxford

5. Princeton University

6. University of Cambridge

7. Massachusetts Institute of Technology

8. Imperial College London

9. University of Chicago

10. University of California, Berkeley

Les deu primeres

CAMPUS08

www.uab.cat/politiques-sociologia/

EL WEB

Neix l’Aliança per la Recercai la Innovació en la Salut

Amb motiu del 25è aniversari de la creació de la Facultatde Ciències Polítiques i de Sociologia, s’ha creat un webespecífic per commemorar l’efemèride. Aquest espai aInternet inclou una secció sobre la història del centre, queconté el document en pdf de la “Memoria dels 25 anys dela Facultat”, així com també un recull fotogràfic.

Des d’aquest web també es poden consultar les activitatsprevistes per a la celebració, amb el calendari general, lesconferències i un enllaç a l’exposició bibliogràfica.Coincidint amb aquesta celebració, la Biblioteca deCiències Socials va inaugurar el 20 d’octubre una mostrapresencial en els dos expositors externs de la biblioteca.

L’Aliança es va fundar el 21 de setembre en un acte a Madrid en què va participar la rectora Ana Ripoll.

Agrupa les principalsinstitucions i centres derecerca del sector biomèdicper definir una estratègia

La UAB s’ha sumat a la nova Aliança per laRecerca i la Innovació en la Salut (Alinnsa),que agrupa les principals institucions,empreses i centres de recerca del sectorbiomèdic espanyol enmatèria de recerca iinnovació biomèdiques. L’Aliança es vafundar el 21 de setembre a Madrid, en unacte en el qual va participar Ana Ripoll.El sector biomèdic suposa un important

actiu per a l’economia. Segons l’OCDE,Espanya és, després dels Estats Units, elpaísquedestinaunpercentatgemésalt del

PIB aR+D+ i biomèdica. Alinnsa enfortiràel sector i reforçarà la seva visibilitat inter-nacional.Les activitats d’Alinnsa estaran coordina-

des per l’Instituto de SaludCarlos III, orga-nisme de recerca dependent del Ministeride Ciència i Innovació. LaUAB, referent enbiomedicina, ha estat l’única universitatconvidada a signar la carta d’adhesió. Hiestan vinculats els instituts de recerca hos-pitalària dels hospitals adscrits que allot-gen unitats docents de la Facultat deMedicina: Santa Creu i Sant Pau, Valld’Hebron i del Mar, a Barcelona; GermansTrias i Pujol, a Badalona; i el Parc Taulí, aSabadell. D’entre aquests, l’Hospital de laVall Hebron, Sant Pau i el Germans Trias iPujol són centres acreditats de l’InstitutodeSaludCarlos III, distincióque els situa alcapdavant de la recerca estatal.

BREUS

El príncep d’Astúries va rebre, el 19 desetembre, una delegació de Forètica formadaper la junta directiva de l’entitat i pelsmàxims representants de les organitzacionspromotores, entre ells la rectora, Ana Ripoll,i la presidenta del Consell Social, AlíciaGranados. En l’audiència, els representantsde Forètica van exposar les iniciatives del’entitat, entre les quals hi ha el projecteEnterprise 2020. La missió de Forèticaés fomentar la cultura de la gestió èticai la responsabilitat social dotantles organitzacions de coneixement i d’einesútils per desenvolupar amb èxit un modelde negoci competitiu i sostenible.Dins de l’associació conviuen empresesde totes les grandàries i sectors d’activitat.

LaUAB, promotora de Forètica

La UAB va acollir el VII Congrés Científici Familiar d’MPS, que va tenir lloc l’1 d’octubrea l’Hotel Campus, organitzat per l’Associacióde les Mucopolisacaridosis i SíndromesRelacionades (MPS i SR) amb la col·laboracióde la Fundació Doctor Robert de la UAB.L’objectiu principal era crear un espai perposar en contacte l’equip multidisciplinari quetreballa amb aquest grup d’afectats, ajudar lesfamílies dels afectats, promocionar la recercacientífica i sensibilitzar la població donanta conèixer l’existència d’aquesta malaltia.La princesa d’Astúries i Girona, Letizia Ortiz,va presidir la inauguració d’aquest congrés,conjuntament amb altres autoritats.

La UAB acull el VII CongrésCientífic i Familiar d’MPS

09

RECERCA

Permetria practicarressonàncies magnètiquesa persones que portenmarcapassos

Investigadors de la UAB han publicat alNew Journal of Physics la recepta perconstruir un dispositiu capaç d’apanta-llar qualsevol camp magnètic. L’anti-imant permetria practicar ressonànciesmagnètiques a persones amb marcapas-sos o controlar a voluntat la presència ono de camp magnètic en dispositius tec-nològics.Els investigadors han treballat per obte-

nir una fórmula que compleixi tres objec-tius. D’una banda, que el camp magnèticgenerat per un objecte envoltat per l’an-tiimant no pugui sortir a l’exterior. Del’altra, que allò envoltat per l’antiimantestigui completament protegit de campsmagnètics exteriors i sigui indetectable.I finalment, que l’antiimant es puguifabricar amb la tecnologia existent.La recepta a què han arribat els investi-

gadors de la UAB es basa en la superposi-ció en capes de materials amb diferentspropietats magnètiques, que formen el

que es coneix com a metamaterial. Aixòconsisteix en una capa interna super-conductora recoberta de diverses capesd’un material ferromagnètic separadesper aire o per qualsevol material sensepropietats magnètiques.

APLICACIÓ A CASOS REALSAmb aquest disseny, l’antiimant pottenir diverses formes geomètriques i potapantallar pràcticament tot el campmagnètic encara que no sigui completa-ment tancat.D’aquesta manera, l’antiimant es

podria aplicar a casos reals, com l’apan-

tallament d’un marcapassos o d’unimplant coclear en un pacient que s’hagide sotmetre a una ressonància magnèti-ca en un hospital. La recerca també obreles portes a crear nous dispositius quepuguin «encendre» i «apagar» el campmagnètic en determinades regions, laqual cosa podria deixar pas a noves apli-cacions tecnològiques.La recerca ha estat realitzada per

Àlvar Sánchez, Carles Navau, Jordi Prati Du-Xing Chen, investigadors delDepartament de Física de la UAB; i haestat finançada pel projecte ConsoliderNanoselect.

L’increment de CO2 pot tenir efectes imprevisibles en el clima

L’ús de combustibles fòssils ha incre-mentat el CO2 a l’atmosfera i l’acidifica-ció dels oceans al llarg dels últims centanys. Això ha afectat els ecosistemesmarins, especialment els organismesamb esquelet calcari com els coralls icertes microalgues.Una d’aquestes microalgues és el grup

dels cocolitofòrids, que produeix granpart dels llims marins. L’ús d’un mètodedesenvolupat a l’institut francès derecerca CEREGE (CNRS – Universitatd’Ais-Marsella III (Universitat Paul Cé-

Físics de la UAB dissenyen un antiimantque anul·la el camp magnètic

zanne), amb la participació de l’investi-gador de l’ICTA de la UAB, MichaelGrelaud, ha permès analitzar una granquantitat de plàncton en mostres d’ai-gües i sediments que documenten elscanvis en la calcificació de cocolitofòridsen l’actualitat, així com també en elsúltims quaranta mil anys.L’equip d’investigadors ha examinat,

per primer cop a escala global, com reac-cionen en el seu hàbitat natural aquestesmicroalgues, i ha observat que l’efecte ésmés sever que l’esperat: redueixen el

gruix del seu esquelet i empren mésenergia per construir-lo. Aquestesdiferències fisiològiques les situen endesavantatge respecte d’espècies com-petidores i poden arribar a ser substituï-des parcialment per d’altres. Com que lacaptació del diòxid de carboni atmosfè-ric depèn en gran manera de l’activitatd’aquests organismes, els efectes obser-vats poden tenir conseqüències imprevi-sibles per al cicle global del carboni i, pertant, per al clima del planeta. La recercas’ha publicat a Nature.

L’investigador Àlvar Sánchez, al centre, amb Carles Navau i Jordi Prat, del Departament de Física de la UAB.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

AGREST és un grupde recerca en l’àmbit dela prehistòria amb mésde quinze anys d’història

L’assoliment d’aquests objectius el rea-litza a través de quatre grans línies d’in-vestigació: la comprensió de la gestiódels recursos minerals, la interpretaciódels recursos biòtics (fauna i vegetals),l’anàlisi de sediments per identificar elsprocessos de formació dels jaciments i laseva funcionalitat, i el desenvolupamentde nous mètodes d’anàlisi, basats en tèc-niques d’intel·ligència artificial i estadís-tica multidimensional, per estudiar ladistribució espacial de les restes a l’inte-rior dels assentaments.

ELS TREBALLS REALITZATSEntre els nombrosos treballs realitzatsels últims anys per AGREST destaquenels que li han permès d’obrir noves líniesde recerca sobre la dieta de les pobla-cions prehistòriques, la modelitzaciód’aquestes societats i la geoarqueologia,amb estudis sobre l’ús de tècniquescomputacionals i geoestadístiques enarqueologia espacial o sobre aplicacionsinformàtiques per al seguiment de les

Una trentena d’investigadors conformen actualment aquest grup de recerca.

traces d’ús de lesmatèries primeres loca-litzades als jaciments.Algunes de les recerques actuals dels

membres del grup són: els recursos obli-dats en l’estudi dels grups prehistòrics,les ocupacions lacustres i la gestió delsrecursos entre les primeres societatsagrícoles-ramaderes, els marcadorsarqueològics de relacions socials i l’ex-perimentació i el desenvolupament detècniques avançades d’intel·ligènciaartificial per a la simulació de computa-cions de societats prehistòriques.Una part de l’equip d’AGREST desen-

volupa habitualment tasques de docèn-cia de grau i postgrau a la UAB, a lallicenciatura d’Història i als grausd’Arqueologia, d’Història i d’Huma-nitats. També participen en el màsterd’Arqueologia Prehistòrica i en el pro-grama de doctorat oferts pel De-partament de Prehistòria. Aquests pro-grames han merescut des del cursacadèmic 2003-2004 la qualificació dedoctorat de qualitat. Des del 2005, elsmembres del grup han dirigit o tutorit-zat nou tesis doctorals i actualment fanrecerca a AGREST vuit becaris predocto-rals.Els membres del grup participen en

diversos programes de postgrau impar-tits per altres institucions, com laUniversitat de Cantàbria, la Universitatde Santiago de Compostel·la, laUniversitat Internacional Menéndez yPelayo i el CSIC. I també coordinen elMàster Interuniversitari d’EstudisLlatinoamericans, juntament amb laUniversitat de Barcelona i la UniversitatPompeu Fabra.

Arqueologia i Recursos Socials i del Territori

El grup de recerca AGREST és un delsmés fructífers d’Espanya en recerquesrealitzades en l’àmbit de la prehistòria.Perquè, tot i que la seva creació com agrup de recerca consolidat per l’AGAURdata del 2005, els treballs de recerca encomú dels seus membres es remunten afa més de quinze anys i són resultat de lacol·laboració entre investigadors delDepartament de Prehistòria de la UAB ide la Institució «Milà i Fontanals» delCSIC (des del 2004, Departamentd’Arqueologia i d’Antropologia).Una trentena d’investigadors confor-

men actualment AGREST. A més, elsmembres del grup adscrits a la UAB estanagrupats en el GASA (Grup de Recercad’Arqueologia Social i Americana), i com atal constitueixen una unitat associada alCSIC des del 2003. Aquestes dues iniciati-ves han permès incrementar els vinclescientífics i els projectes de recerca con-junts, tant a Catalunya com en l’àmbitestatal i internacional. Actualment ladirectora n’és Raquel Piqué, professora delDepartament de Prehistòria de la UAB.Els objectius principals de la recerca

que duu a terme són evidenciar i quanti-ficar la desigualtat social en la prehistò-ria, avaluar les modalitats d’interacciósocial entre societats caçadores-recol-lectores i societats en transició cap aaltres formes d’organització, i analitzarles relacions de producció i reproducciósocial en aquell període.

Alguns projectes d’AGREST tenen per objec-tiu organitzar equipaments i eines per ana-litzar les restes arqueològiques amb unaclara vocació de donar servei a la comunitatuniversitària. Així, el CSIC està organitzantuna litoteca de materials silicis que per-metrà determinar les matèries primeresdels jaciments de la Península, i la UAB, ellaboratori d’arqueobotànica, que també dónaservei a altres grups de recerca a través delServei d’Anàlisis Arqueològiques. També

recentment s’ha creat, amb la participacióde membres del grup, el Laboratori deSimulació de Dinàmiques Socials i Històri-ques de la UAB.Un altre objectiu és la divulgació del conei-xement i la gestió patrimonial, que es con-creta en la col·laboració amb diversosmuseus i institucions, entre els quals desta-ca el Museu Comarcal Arqueològic deBanyoles per fer les excavacions al jacimentarqueològic de la Draga.

Recerca amb una important aplicació pràctica

11RECERCA

Els investigadorsde la UAB han publicatla recerca a la revistaBiochemical Journal

Investigadors de la UAB han produït unfragment d’anticòs que actua específica-ment contra les molècules responsablesde la malaltia d’Alzheimer, els agregatssolubles del pèptid A. Els científics n’handemostrat l’efectivitat en cultius cel·lu-lars humans i han revelat per primer copel seu mecanisme d’actuació. La recercaha estat publicada recentment a la revis-ta Biochemical Journal.La malaltia d’Alzheimer està associada

a la presència al cervell d’uns dipòsitsinsolubles denominats plaques amiloi-des, formades pel pèptid A. En l’últimadècada, s’ha descobert que la mort neu-ronal característica de la malaltia ésdeguda a la toxicitat dels agregats solu-bles, denominats oligòmers A, que prece-deixen la formació d’aquestes plaques, ino pas a les plaques en si mateixes.Un dels tractaments terapèutics de la

malaltia, ja en l’última fase d’estudis clí-

nics, consisteix en la immunoteràpia, ésa dir, en l’ús d’anticossos per tal queactuïn contra els agregats. Però adminis-trar anticossos sencers produeix sovintefectes secundaris severs, com la menin-goencefalitis i l’angiopatia amiloidecerebral.

BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULARUn equip d’investigadors del Departa-ment de Bioquímica i de BiologiaMolecular de la Unitat de Biociències dela UAB, dirigit per la professora SandraVillegas, ha aconseguit produir un frag-

Produeixen un fragment d’anticòs que podriaactuar contra la malaltia d’Alzheimer

Dormir menys de nou hores afecta el rendiment escolar dels nens

En un treball conjunt de la UAB i laUniversitat Ramon Llull s’ha estudiatla relació entre les hores i els hàbits deson i el rendiment acadèmic dels infantsde sis i set anys. Els resultats indiquenque dormir menys de nou hores i anar adormir tard i de manera irregular afectales competències acadèmiques generals.El treball, liderat pel professor del

Departament de Psicologia Bàsica,Evolutiva i de l’Educació de la UABRamon Cladellas, i publicat a la revistaCultura y Educación, va ser el primerestudi amb una mostra espanyola quecomprovava l’efecte de la pèrdua de son iel rendiment acadèmic d’escolars d’edu-cació primària.Per dur-lo a terme, els investigadors van

estudiar 142 alumnes (65 nenes i 77 nens)sense patologies del son de diverses esco-

les, a través d’un qüestionari presentat alspares sobre els hàbits i les hores de sonnocturn i les valoracions de les sevescompetències acadèmiques.Les dades de la mostra van indicar que

els alumnes que dormien vuit o nouhorestenien pitjor rendiment que si en dor-mien entre nou i onze. El dèficit de son iels mals hàbits afectaven negativamentles competències més genèriques –lescomunicatives, les metodològiques i lestransversals–, fonamentals per al rendi-ment acadèmic.Pel que fa a competències específiques

relacionades amb aspectes cognitius comlamemòria, l’aprenentatge i la motivació,l’efecte era menor i es veien alteradessobretot per pautes irregulars del son.Els autors van concloure que mantenir

una higiene de son adequada a aquestes

La malaltia d’Alzheimer està associada a la presència al cervell d’uns dipòsits denominats plaques amiloides.

ment recombinant de l’anticòs, que estroba en l’última fase d’estudis clínics(anomenat fragment variable de cadenasenzilla, scFv-h3D6), que únicamentconté els dominis responsables de launió a l’antigen, en aquest cas als oligò-mers A. Els científics han pogut demos-trar que aquests fragments actuen contraels oligòmers solubles formats pel pèptidA de manera efectiva en cultiu cel·lular, in’han elucidat el mecanisme moleculard’acció. La descripció d’aquest mecanis-me també obre la possibilitat demillorar-ne el potencial terapèutic.

edats afavoreix el desenvolupament cog-nitiu positiu, i per tant suggereixen eldesenvolupament de programes de pre-venció per conscienciar els pares i mes-tres de la importància de dur-los a terme.

12 RECERCA

La tecnologia dels ordinadors es basa enl’habilitat d’escriure, llegir i emmagatze-mar informació digital de la manera méseficaç possible. En un disc dur això es fagravant els bits d’informació en unacapa fina de material magnètic. La midad’aquests bits ha disminuït fins a nivellsde desenes de nanòmetres. El procésd’escriptura dels bitsmagnètics ha de serràpid i sense errors.Un equip d’investigadors de l’Institut

Català de Nanotecnologia (MihaiMiron), la institució ICREA (KevinGarello) i la Universitat Autònoma deBarcelona (Pietro Gambardella), encol·laboració amb l’institut Spintec deGrenoble (França), ha publicat a Natureun nou mètode d’enregistrament dedades magnètiques que compleixaquests requisits.La nova tècnica elimina l’ús de camps

magnètics exteriors amb la injecció d’uncorrent elèctric paral·lel al pla d’un bitmagnètic, una manera extremament

Un equip de recerca aconsegueixaïllar cèl·lulesmare de còlon

Desenvolupen un nou mètoded’enregistrament de dades magnètiques

Un equip multicèntric de recerca on haparticipat Mar Iglesias, investigadora dela UAB i l’Hospital del Mar, ha aconse-guit per primera vegada identificar i pro-pagar cèl·lulesmare de còlon en un labo-ratori, un nou avenç en el camp de lamedicina regenerativa que obre novesvies terapèutiques per combatre lesmalalties del tracte intestinal.Al llarg de la nostra vida, les cèl·lules

mare del còlon regeneren setmanalmentla capa interior del nostre intestí prim i,durant dècades, els científics han tingutevidències de l’existència d’aquestescèl·lules. En aquest estudi que publica la

revista Nature Medicine, s’ha descobertla localització de les cèl·lules mare en elcòlon humà i s’ha desenvolupat unmètode per aïllar-les i expandir-les invitro, és a dir, per propagar-les en pla-ques de laboratori.Propagar o fer créixer cèl·lules fora del

cos implica proveir aquestes cèl·lules, enplaques de laboratori, de la barreja ade-quada de nutrients, factors de creixe-ment i hormones perquè sobrevisquin.Els investigadors han establert les condi-cions per aconseguir-ho i mantenir vivescèl·lulesmare de còlon humanes fora delcos. Per a això, han necessitat trobar unamanera d’identificar i de seleccionarcèl·lules individuals i propagar-les enunes condicions de laboratori que per-metessin mantenir el seu estat indife-renciat i proliferatiu, i després simularen plaques de laboratori com creixen i esdiferencien en cèl·lules epitelials intesti-nals.

En la recerca, hi haparticipat Mar Iglesias,investigadora de la UABi de l’Hospital del Mar

simple i reversible d’escriptura d’ele-ments dememòria. La clau d’aquest nouefecte de commutació rau en la particu-lar estructura cristal·lina dels bit magnè-tics, on dues interfícies diferents, una deplatí i una altra d’òxid d’alumini, induei-xen un camp elèctric a través d’una capamagnètica de cobalt de menys d’unnanòmetre de gruix.

BREUS

Experts europeus, en unajornada de paleopatologiaEl 14 de setembre va tenir lloc a la Facultatde Biociències la sessió de treball«Paleopathology in Europe: State of the Art»,que va aplegar els experts nacionalsi europeus de paleopatologia per discutirsobre l’estat d’aquesta disciplina a Europa.La jornada va precedir l’XI Congrés Nacionalde Paleopatologia, que va tenir lloca Andorra del 15 al 17 de setembre.Ambdós esdeveniments els va organitzarla Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB.A la jornada que es va fer a la Universitat,hi van assistir alguns dels investigadorsde renom que van intervenir com a ponentsen l’XI Congrés Nacional de Paleopatologia,com ara Niels Lynnerup (Universitatde Copenhaguen), Ildiko Pap (Museud’Història Natural d’Hongria) i Luigi Capasso(Universitat de Chieti, Itàlia).

Reunió de dones europeesmatemàtiquesEl Centre de Recerca Matemàtica (CRM)va organitzar, el 9 de setembre, la quinzenareunió general de dones europeesmatemàtiques (European Women inMathematics, EWM). Al llarg de més de vintanys, l’EWM ha organitzat conferènciesbiennals amb la intenció d’esdevenir un focusimportant de l’activitat de l’EWM, i en particularper donar suport a dones matemàtiquesjoves. Les ponències, que van tractar temesde recerca matemàtica d’avantguarda, es vanpresentar a una audiència amb coneixementsmatemàtics d’especialitats molt diferents.

Determinen la probabilitatde col·lisió entre protons

L’experiment ATLAS, de l’accelerador LHC delCERN, ha aconseguit mesurar la probabilitatde col·lisió inelàstica entre protons a moltalta energia (7 TeV). Es tracta d’una dadamolt rellevant en l’àmbit de la físicade partícules que té un paper centralen els models que descriuen la interacciódels raigs còsmics amb les capes més altesde l’atmosfera que s’utilitzen en astrofísica.La recerca, fruit d’una col·laboració de tresmil físics d’arreu del món, s’ha publicata la revista Nature Communications.En aquesta investigació, hi ha participat unatrentena de científics de l’Institut de Físicad’Altes Energies (IFAE), centre participatper la Universitat Autònoma de Barcelona.

13

COMUNITAT

La UAB i les xarxes socials Facebook i Twitter

Les xarxes socialsde la UAB ofereixen unservei que ajuda i informaels estudiants futurs i actuals

La UAB s’ha fet present a les xarxessocials Facebook i Twitter amb l’objectiud’oferir un servei que ajudi i doni infor-mació tant als estudiants actuals com alsfuturs. El propòsit és obtenir una comu-nicació més àgil i adaptada a les einesque utilitzen més els joves.Per aquest motiu, l’abril de 2010, la

UAB va obrir un espai a Facebook, unapàgina que ha aconseguit un augmentgradual i constant del nombre de segui-dors: en té una mitjana de 5.000 actiusmensuals i s’ha arribat als 7.739. El nom-bre de consultes també és molt alt i hi hamoments en què aquestes es disparen,com ara els mesos de juny, juliol sobre-tot, agost i setembre. Els tipus de consul-tes principals es refereixen a la matrícula

(sobretot els mesos de juliol i setembre),accés (maig, juny i juliol) i beques (totl’any). Les consultes sobre informaciógeneral també tenen una consideracióimportant durant tot l’any.

XARXA TWITTERPel que fa a la xarxa social Twitter, aques-ta es va implementar fa tres mesos, coin-cidint amb la preinscripció del mes dejuliol. En aquests moments, el perfil@UAB_info ja té 925 seguidors. El fet queTwitter sigui una xarxa social basada enels microblocs genera una comunicacióencara molt més ràpida i directa.Aquesta característica és el que va moti-var la UAB a dissenyar unmicrolloc a tra-vés del qual els usuaris poden fer-seseguidors del Twitter de la UAB, i alhorapoden inscriure’s a unes determinadesetiquetes (que es poden anar activant idesactivant) per poder rebre en el futurmissatges directes segmentats per temà-tiques. Així, en el moment del llança-ment de la UAB a Twitter, els usuaris

Perfil de l’usuari del Facebook UAB (per sexe i edat)

podien fer-se seguidors de les etiquetes#uabpreinscripcio#, #uabmatricula#,#uabbeques#.Els tipus de consultes a Twitter són

principalment sobre matrícula i tràmits,seguides de tot allò referent a l’accés, abeques i a informació general.

ESTUDIANTS DE POSTGRAUPel que fa als estudiants de postgrau, eljuny de 2010 es va dissenyar un espai ales xarxes socials amb l’objectiu de fer unpas endavant en una concepció 2.0 delweb i fomentar la creació de xarxa ambels estudiants, però també entre els estu-diants. Per enfilar aquesta meta, l’Escolade Postgrau utilitza actualment trescanals diferents: una pàgina a Facebook,un grup a Linkedin i un bloc propi.El Facebook de l’Escola de Postgrau té

actualment 4.770 seguidors, amb unaclara tendència a l’alça. Serveix bàsica-ment per poder oferir als estudiants unavia de comunicació directa amb l’Escola,mitjançant la qual poden rebre informa-ció d’esdeveniments o serveis exclusius ialhora poden plantejar dubtes deixantels seus missatges al mur. Les preguntesmés habituals fan referència a màstersque es volen cursar, tràmits per a estu-diants internacionals, dubtes de gestióacadèmica, etc. Pel que fa al grup aLinkedin –que té uns 800 seguidors–, ser-veix per fomentar les xarxes socials i lacreació de xarxa entre alumnes i exalum-nes de postgrau de la UAB.

La Biblioteca deComunicació i HemerotecaGeneral acull la mostra«Gràcies a la química»

COMUNITAT14

Amb el títol «Gràcies a la química» es vainaugurar, el 18 d’octubre, aquesta mos-tra, que restarà oberta fins al 9 de desem-bre, a la Sala d’Exposicions UAB del’Edifici de la Biblioteca de Comunicació iHemeroteca General.La mostra explica que darrere dels

objectes que fem servir quotidianamenthi ha molta química. Utilitzada adequa-dament, la química constitueix una apor-

tació cabdal a la societat del benestar.«Tot el que ens envolta és química, fins itot nosaltres mateixos», expliquen elsorganitzadors.La mostra ha estat organitzada pel

Departament de Química de la UAB,Cultura en Viu, la Deixalleria i DXS. Elscomissaris són Ramon Alibés i GregoriUjaque, professors del Departament deQuímica. Aquesta exposició és l’activitatque clou l’any temàtic de la UAB 2010-2011, dedicat a la química, que ara deixapas a l’Any de la Participació.A la presentació de l’exposició van ser-

hi presents la rectora de la UAB, AnaRipoll, i el vicerector de TransferènciaSocial i Cultural, Bonaventura Basse-goda, i altres autoritats acadèmiques.

L’ETC (Edifici d’Estudiants, Sala deTeatre i Sala de Cinema) ha programatun cicle de cinema titulat Rere laMàscara... Desconstrucció i Construcciódel Personatge, per a aquest primersemestre del curs. El cicle parteix de lapregunta: «Quins profunds i insondablesmisteris s’amaguen rere la màscara delpersonatge en els ulls de l’actor, en lallum d’un primer pla?». Pirandello, dra-maturg, novel·lista i escriptor de relatsbreus, va donar-hi una resposta inquie-tant: «Cada ésser humà necessita a diariinterpretar un rol, ésser un personatgeque interactua amb els altres i amb simateix... Però quan la màscara que ha

escollit (o que els altres li han posat)explota, no li queda més remei queenfrontar-se a la bogeria».Des del 21 de setembre i fins al 21

de desembre, es podrà veure un total dedotze pel·lícules que aborden aquestatemàtica. Les projecccions són els dime-cres a les 10.30 h del matí, a la Sala deCinema. La projecció de la cinta vaacompanyada d’una explicació a càrrecdel professor Ludovico Longhi. Lespel·lícules previstes són: Dexter, sèrie TV,Perdición, El silencio de los corderos,Tootsie, Carta a tres esposas, Encade-nados, Sólo el cielo lo sabe i De entre losmuertos.

Cicle de cinema sobre la desconstrucciói construcció del personatge

Exposició sobre la químicaper cloure l’any temàtic a la UAB

BREUS

Un total de 92 beques per ferpràctiques laborals a l’estranger

La UAB ha ofert un total de 92 bequesEuroacció – Leonardo da Vinci, destinadesa la realització de pràctiques professionalsen altres països europeus durant el 2012.Aquest és un programa de la Unió Europeaper promoure un espai comú en matèriad’educació i de formació professional.L’objectiu principal és millorar les aptitudsi les competències individuals dels jovesamb el propòsit d’afavorir-ne la insercióal mercat laboral. Enguany, la UAB gestionales 92 beques per fer estades durant el 2012a Alemanya, França, Irlanda, Itàlia, Portugali el Regne Unit. Les estades seran de catorzesetmanes excepte a França, on serande nou setmanes.

Estudiants premiades perl’excel·lència universitària

Cristina Lavilla, estudiant de l’Escolad’Enginyeria que va cursar la titulaciód’Enginyeria de Materials, i Antònia Font,estudiant de la Facultat de Psicologiaque va fer els estudis de Logopèdia,han estat distingides als Premis Nacionalsa l’Excel·lència en el Rendiment AcadèmicUniversitari. La Secretaria Generald’Universitats convoca aquests guardonsamb l’objectiu de distingir els alumnesque hagin cursat amb més brillantorels estudis universitaris. La darrera ediciódistingia les persones que van concloureels estudis el curs acadèmic 2008-2009.

Convocatòria del Fonsde Solidaritat de la UABEl Fons de Solidaritat de la UAB obreuna convocatòria al conjunt de la comunitatuniversitària per tal de poder donar suporta projectes de cooperació al desenvolupamenten països del Sud. Es tracta d’una einaper a la cooperació al desenvolupament dela nostra universitat, que gestiona la FundacióAutònoma Solidària (FAS) i que recullles aportacions econòmiques de la UABi de membres del PAS i del PDI i estudiants.La convocatòria, oberta fins l’11 de novembrede 2011, s’adreça al PAS i PDI de la UAB.Se subvencionen projectes de cooperacióuniversitària amb universitats del Sud i projectesde sensibilització al campus de la UAB. Podeutrobar-ne les bases i els formularis al webde la FAS. Més endavant és previst que surtiuna convocatòria adreçada a estudiants.

Un total de 56 entitatsreben equipamentsinformàtics gràcies al PlaRenovi de la Universitat

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

ELS SEGADORS. DE CANÇÓ ERÒTICA A HIMNENACIONAL. Jaume Ayats. Barcelona: L’Avenç,2011.L’himne nacional «Els segadors» prové d’unacançó eròtica que es va transformar, el 1640,en un crit de guerra. A finals del segle XIX,Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerraamb la melodia de la cançó eròtica, i EmiliGuyavents va escriure’n la lletra actual. «Elssegadors» es va difondre amb el tren mentreels governadors civils feien mans i màniguesper prohibir-ne el cant. Aquest llibre segueixla història social i emotiva del país a travésd’aquesta cançó. Jaume Ayats, professor delDepartament d’Art i de Musicologia de la UAB,segueix el procés, en aquesta obra, que ha dutuna cançó a ocupar el lloc d’himne nacional.El llibre també inclou un CD amb diferentsversions de l’himne enregistrades l’últim segle.

SABEN AQUEL QUE DIU. Fabio Tropea.Barcelona: Medialive Content, 2011.En el desè aniversari de la mort del genialhumorista Eugenio, el fill de l’artistaha volgut retre un homenatge al seu parei ha encarregat a Fabio Tropea, professor dePeriodisme de la UAB, aquest llibre. L’obrarecull la biografia d’Eugenio i el seu humorinconfusible. Inclou imatges personals,anècdotes, reproduccions de les pàginesmanuscrites dels seus acudits i els testimonisde nombroses personalitats del món del’espectacle, la comunicació i la política.El llibre està acompanyat d’un DVDque conté l’espectacle Con todos misrespetos, de Reugenio.

La UAB dóna 778 ordinadorsa entitats educatives i socials

La Universitat Autònoma de Barcelona(UAB) ha completat el Pla Renovi del’any 2010, que ha permès renovar mésde 1.400 ordinadors i fer una donacióde 778 unitats a 56 entitats de tipuseducatiu i social de l’entorn de laUniversitat.

El president de l’Associació BusinessAngels Network de Catalunya (BANC),Antoni Abad, i el director general delParc de Recerca UAB (PRUAB), JordiMarquet, van signar, el 13 de setembre,un conveni de col·laboració per pro-moure el finançament de nous projectesempresarials a través de la inversió pri-vada. La signatura d’aquest acord impli-ca que tots els emprenedors o inversorsvinculats al PRUAB tindran un 50 % dedescompte a les quotes d’inscripció a laxarxa de BANC. Els serveis que ofereixBANC inclouen la diagnosi del projecte,l’establiment de la fitxa d’emprenedor iel perfil del projecte i la cerca d’inver-sors potencials. L’objectiu d’ambduesentitats és establir i desenvolupar inicia-

Acord per promoure el finançamentde nous projectes empresarials

Entre les entitats receptores hi ha esco-les, instituts, ONG de cooperació inter-nacional i diverses associacions educati-ves, juvenils, esportives, veïnals, cultu-rals, etc. A més, es donen set ordinadorsa la Universitat de l’Havana. Aquestesentitats adquiriran equipaments infor-màtics que la Universitat ha substituït.El Pla Renovi 2010 ha facilitat la reno-

vació de 1.405 ordinadors, és a dir, 400més que en l’anterior Pla Renovi, el de2008. La UAB, a més, ha destinat 176.970euros a atendre 837 peticions de subven-ció per adquirir nous equips.

tives de col·laboració en matèria de pro-moció i consolidació empresarial, ifomentar l’ocupació, la recerca i la inno-vació.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquesta professorade neuroimatge cognitivade la Universitat Aston

L’ENTREVISTA16

Per què hi hamésmatemàticsquematemàtiques?És la pregunta del milió! Les noies superenels nois en gairebé totes les matèries, inclo-ses les matemàtiques, fins que arriben alvoltantdels catorzeanys.Lesnoiesquecon-tinuen amb lesmatemàtiques ho fan tan bécom els nois. Però el nombre de noies queestudien ciències a l’educació superior dis-minueix dràsticament.

Potser els influeixen els estereotipsa l’hora d’escollir lesmatemàtiques?Hi ha una pressiómolt gran per encaixar enels grupsdepersonesqueens importen,percomportar-nos d’una manera d’acord ambaquests grups, per adoptar els estàndards,les creences i els prejudicis de les persones

Georgina Rippon

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Miguel Ángel Linares, Octavi López,Clara Florensa, Sònia Perelló,Lucas Santos,

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Jordi Pareto, Pierre Caufapé,Montserrat Benito

Octubre de 2011. Núm. 250Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escritade l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimiren format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

ambqui ens identifiquem. Fins i tot, això faque sidius aungrupdenoiesque lesdonesresolen pitjor els tests de matemàtiques, iels fas un test, els resultats seranpitjors quesi no els hodius.D’això se’ndiu «l’amenaçade l’estereotip». I està demostrat científica-ment que fins i tot lamanera comel cervellprocessa la informació del test es veu afec-tada per aquests estereotips.

S’han fet experiments sobre diferènciesde gènere amb nadons abansque els estereotips els puguin afectar?Sí. Els científics experts en psicologia deldesenvolupament han aconseguit estudiarles preferències i habilitats en nadons. Hihan observat diferències de gènere, peròsón evidències molt febles, molt petites, iels resultats obtinguts són molt difícils dereplicar.

La neurociència explica que les noiesobtenenmillors resultats acadèmics?Hi ha tot un ventall d’explicacions possi-bles: aspiracions socials, diferències de

comportament, d’atenció; però cap quetingui a veure amb l’estructura o funció delcervell. Potser els nous estudis sobre lesdiferències en els canvis del cervell durantla pubertat donaran informació sobreaquestes diferències observades en elsresultats acadèmics.

Així, hi ha diferències entre el cervellmasculí i el femení?No hi ha diferències estructurals absolutesque afectin tots i cadascun dels cervellsd’un o altre gènere. En general, el cervellmasculí ésmés gran, però si es té en comp-te el volum total del cos, aquesta diferènciadesapareix. El lòbul frontal sí que és, demitjana, més llarg en els homes. També hihadiferències de volumd’algunes parts, enel gruix del còrtex, en llocs concrets. Quanta l’organització funcional del cervell, lesdiferències observades de gènere són demomentmolt petites. El que sí que és cadacop més evident és que el cervell de lesnoies madura a un ritme diferent del delsnois.

«El funcionament del cervelles veu afectat pels estereotips»

Professora de Neuroimatge Cognitivaa la Universitat Aston (Birmingham,el Regne Unit), investiga l’aplicació detècniques d’imatge cerebral per estudiarprocessos cognitius. La seva recercas’ha aplicat a l’estudi de desordres coml’autisme o la dislèxia. Defensa la faltade base científica de les anomenadesteories neurosexistes, les que atribueixencapacitats diferents als cervells d’homesi dones per justificar diferències decomportament entre ambdós sexes. GinaRippon va participar, el 8 de setembre,a la 15a reunió general de dones europeesmatemàtiques (EuropeanWomen inMathematics EWM), organitzada pelCentre de Recerca Matemàtica (CRM),per oferir la conferència «Sex, mathsand the brain», sobre les diferències quesovint s’atribueixen als cervells masculí ifemení en el camp de les matemàtiques.

CAUFAPÉ