GUATEMALA

A Guatemalala dreta mana.Qui higoverna?

«Patria de las perfectas aves, librevive el quetzal y encarcelado, muere,la vida es libertad, Patria, ¡lo sabes!»

Miguel Ángel Asturias

Publicacióde l’Associació

d’Amistat amb el Poble de

Guatemala Otto René CastilloNúm. 63

GUATEMALA

febrer-març 2004

A Guatemalala dreta mana.Qui higoverna?

2 EL QUETZAL

ELECCIONS A GUATEMALA

Resultats electorals1. Resultats per municipis

PARTIT POLÍTIC (o comitè cívic) Nombre d’alcaldiesFrente Republicano Guatemalteco 1181

Gran Alianza Nacional (GANA) 0772

Unidad Nacional de la Esperanza 037Partido de Avanzada Nacional 0363

Comités Cívicos 0274

Partido Unionista 0105

Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca 0086

Democracia Cristiana Guatemalteca 007Unión Democrática 005Desarrollo Integral Autentico 004Transparencia 001Alianza Nueva Nación 001TOTAL MUNICIPIS 331

1. L’FRG troba suport a l’àrea rural i indígena, principalment zones de control de població a través dels seus li-deratges. Rep el recolzament a una política de beneficis en forma de fertilitzants, camins veïnals, escoles i centrescomunals. Guanya els municipis en què s’estan exhumant els dos últims cementiris clandestins: Comalapa (Chi-maltenango) i Rabinal (Baja Verapaz). Guanya el 85 % d’alcaldies del Quiché.

2. GANA es beneficia de l’efecte guanyador del candidat presidencial, però a la major part d’alcaldies que haguanyat compra el candidat líder i fa una aliança als seus partits, principalment MR-PSN, o PP sols. No guanyencap capçalera departamental important, tret de Cobán, Alta Verapaz i Chiquimula.

3. El PAN ha tingut un important resultat i ha validat la seva estructura de partit. Guanya municipis importantscom ara la capçalera de Quetzaltenango, on ha arrasat el comitè cívic Xeljú, i el municip de Mixco, així com, so-presivament, la turística Antigua Guatemala.

4. Els comitès cívics mantenen una presència al poder local, amb una mitjana similar d’alcaldies mantingudes id’altres de noves que rescaten, però novament perden possibilitats de desenvolupament, ja que no compten ambestructures pròpies i són arrasat per les campanyes dels partits grans. A més, són mitjà de disputa del vot de sectorssocials amb els partits de l’esquerra, i ajuden a fragmentar els resultats, cosa que els perjudica tots dos.

5. El Partit Unionista es consolida com el partit de la capital i de l’occident del país. Amb l’expresident ÁlvaroArzú al capdavant, guanyen l’alcaldia de la capital de Guatemala, i els municipis de Villa Nueva i Villa Canales. Al’occident obtenen San Juan Ostuncalco, Quetzaltenango, gràcies a la compra de vots.

6. La limitada campanya i la poca empenta electoral dels candidats a escala nacional han contribuït perquè elpoder local no es desenvolupés per al partit d’esquerra, que ha quedat en molts casos segons i tercers amb algunsregidors i síndics. Tot i això, ha aconseguit dues alcaldies importants: la de l’Ixcán (Quiché), per la simbologia his-tòrica, i la de Santa Lucía Cotzumalguapa (Escuintla), al centre productiu de l’agroexportació del sucre, i cinquèmunicipi amb més quantitat d’empadronats. A més, quatre alcaldies a Huehuetenango li aporten un diputat alCongrés. A banda, ha obtingut dues alcaldies al Quiché i a San Marcos.

2. Resultats per a la conformació del Congrés de la República

EL QUETZAL 3P

artit

pol

ític

Llis

tat n

acio

nal

Gua

tem

ala

ciut

at

Gua

tem

ala

depa

rtam

ent

Saca

tepé

quez

Chi

mal

tena

ngo

El P

rogr

eso

Esc

uint

la

Sant

a R

osa

Solo

lá

Toto

nica

pán

Que

tzal

tena

ngo

Such

itepé

quez

Ret

alhu

leu

San

Mar

cos

Hue

huet

enan

go

El Q

uich

é

Baj

a V

erap

az

Alta

Ver

apaz

El P

etén

Izab

al

Zaca

pa

Chi

quim

ula

Jala

pa

Jutia

pa

Con

grés

de

la R

epúb

lica

GANA 8 4 7 1 1 1 1 1 2 1 1 2 2 2 1 3 1 2 1 2 1 2 47

FRG 7 1 2 1 1 3 1 1 2 1 2 1 3 3 5 1 2 1 1 1 2 1 43

UNE 6 2 5 1 2 2 1 1 1 2 1 1 2 1 1 1 1 1 32

PAN 4 2 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 17

PU 2 1 1 1 1 1 7

ANN 1 3 2 6

URNG 1 1 2

DC 1 1

DIA 1 1

UD 2 2

Totals 31 11 19 3 5 1 6 3 3 4 7 5 3 9 10 8 2 9 4 3 2 3 3 4 158

Nota: Després del jurament del Congrés de la República, i després de setmanes d’inestabilitat al govern en general a causa delrumb que prenen els pactes i transaccions, ja s’han produït diverses desercions de diputats de diferents partits, que de momentes declaren independents per tal de no embrutar-se amb els escàndols de corrupció que estan sortint a la llum.Per part de la UNE s’han perdut 4 diputats.Per part de l’FRG, dels 43 diputats inicials 10 han passat a grups independents, abans de patir més encalçaments a causa deldesprestigi.Per l’ANN ja s’han escindit 2 diputats de 6, que addueixen pugnes de poder.Per la GANA s’ha perdut 1 diputat, davant de la negativa de donar-li una comissió.Pel PAN han perdut 1 diputat, que ha passat al grup oficialista.

Partit polític PARLACENGANA 06FRG 05UNE 05PAN 02PU 01ANNURNG 01DCDIAUDTotals 20

3. Resultats al Parlamentcentreamericà

4. Resultats a la Presidència de la República (segona volta)

Óscar Berger (GANA): 1.235.219 vots (54,13 %). Ha guanyat en 6 departa-ments del país, i han estat decisius el 70 % de vots que ha aconseguit a la ca-pital de Guatemala.Álvaro Colom (UNE): 1.046.744 vots (45,87 %). Ha guanyat a 17 departa-ments del país, incloent-hi els municipis de Guatemala, el centre, l’altiplà i elnord del país. Ha perdut, ja que no comptava amb el suport dels dos munici-pis més poblats del centre del país: Guatemala, Mixco, i la capçalera de Quet-zaltenango.Hi va participar el 46,77 % de les persones amb dret a vot, de les quals el9 %, prop de 100.000 vots, eren vots en blanc o nuls.L’actual president, sense suport al Congrés ni a les alcaldies, a més, comptaamb el suport del 18 % de la població empadroanada, i menys del 10 % deltotal d’habitants.

Si voleu consultar informació detallada dels resultats electorals concrets per munici-pis, per diputats departamentals, llistat nacional i Parlacén, a més dels resultats de laprimera i la segona volta presidencial, us recomanem:– La pàgina pública del Tribunal Suprem Electoral: www.tse.org.gt– Podeu demanar més informació al Centro de Estudios de Guatemala, al correu

electrònic: ceg@c.net.gt

Al hablar de las víctimas que ofrendaron su vida, deellos y ellas que aún están amarrados de pies y manosen los cementerios clandestinos; de esas mujeres queaún están bajo la tierra con los ojos vendados, con laboca vendada... aún la sociedad se pregunta: ¿será quedice la verdad?

Ojalá muchos de los que no han tenido la experien-cia de conocer las atrocidades cometidas por el Ejérci-to, las ejecuciones extrajudiciales contra los grandes di-rigentes y los grandes pensadores de las comunidadesindígenas, puedan tener esa oportunidad de visitar unade esas excavaciones.

Todo el trabajo que hacemos como víctimas en loscientos de cementerios clandestinos no lo hacemosporque quisiéramos vengar la vida de nuestros seresqueridos, simplemente porque queremos que tambiénnosotros y ellos podamos tener paz. Mientras nosotrosno los hayamos dado por muertos es muy difícil lograrentrar en esa paz y en esa tranquilidad.

Quizá muchos pensarán que guardamos rencor. Noes rencor, simplemente porque nuestros pueblos, quesufrieron políticas tras políticas de exterminio, así lo he-mos aguantado. Por toda esa situación -también porpensar en el futuro y porque nuestros pueblos siempreamaron el diálogo, amaron también la tranquilidad-,muchos fueron asesinados bajo ese concepto.

Pero nosotros, sus descendientes, no tenemos porqué negarnos a poder reivindicar su memoria. Con esareivindicación está todavía la deuda del Estado, la deu-da de la sociedad y, ¿por qué no decir también?, ladeuda de muchos porque tal vez callaron.

... El Estado invirtió en la guerra, invirtió en lasbombas, invirtió también en contratar asesores interna-cionales para diseñar y dirigir la ejecución... Creo queesta bendita casa, si pudiera hablar, podría decirnosque éste fue el lugar donde se diseñó, se planificó y qui-zá se decidió la ejecución de cientos de hermanos quepudieron hoy haber dado una contribución para la paz.

No es día de lamento, sino es día para lograr queGuatemala pueda avanzar. En ese avance es necesariono dejar afuera las comunidades indígenas. Los pue-blos indígenas, por fortuna de este país, somos aún lagran mayoría. Los hombres y mujeres estamos dispues-tos a contribuir, para que así, con respeto y con digni-dad, también se nos pueda tratar.

Ya no es tiempo, entonces, de ir fomentando la ex-

clusión, de seguir viendo a los indígenas como «pobre-citos, hay que apoyarlos», porque estamos sumidos enla miseria, en la violencia...

Nuestros pueblos también tienen una gran riqueza:así como nuestros abuelos fueron grandes pensadores,fueron grandes diseñadores, también nosotros pode-mos contribuir a esta Guatemala multicultural.

En nombre de esas víctimas... Ojalá el Estado puedahacer el compromiso para dignificarlas. Nosotros sabe-mos que habrá lugares donde será imposible desente-rrar a nuestros muertos, porque hoy esos lugares que-daron enterrados, están llenos de construcción, sonbarrancos ya rellenados, donde no será posible llegar.

Aun así, en cualquier parte del mundo, una respon-sabilidad del Estado es poder llegar al resarcimientopara las víctimas sobrevivientes. Hablo entonces que -ojalá- haya un resarcimiento justo y digno para esasmujeres viudas que hoy ya no pueden llorar, porquedurante años lloraron la desaparición de sus familiares;para esas mujeres que están sumidas en la pobreza,porque no hay ni una ayuda ni del Estado ni la socie-dad para ellas. También para esas mujeres que estánsufriendo una crisis psicológica porque no saben haciadónde va el futuro de ellas y de sus hijos. Para muchasde nosotras que también pensamos en nuestros hijos,donde la descendencia, nuestra descendencia, puedaser respetada por lo que piensa, por lo que hace y porlo que es capaz de aportar.

A la memoria de esas mujeres que son víctimas rin-do hoy este homenaje, y ojalá perdure para siempre ennuestro corazón. Que también esta sabiduría que car-gamos, ustedes y nosotros, se una para contribuir a noregresar al pasado, sino avanzar hacia el futuro.

EL QUETZAL 7

Reivindicar su memoriaRosalina Tuyuc

Día de la Dignificación de las Víctimas de la Violencia. 26 de febrero de 2004

Quan sorgeix el Colectivo Somos Muchas, i quil’integra?

L’any 1995 s’inicien les primeres reflexions, i el 1996 jaestàvem constituïdes com a Colectivo Somos Muchas.No som una ONG, ni una organització de dones. Mésaviat un grup de dones obert, multicultural, que s’inte-gra amb la participació de dones que venim de dife-rents experiències de participació, especialment donesque vam formar part de les organitzacions revolucionà-ries als fronts guerrillers, altres companyes han partici-pat i segueixen participant en organitzacions comunità-ries, populars, sectorials, camperoles, indígenes. Elnucli inicial de Somos Muchas sorgeix a partir de lestrobades de dones que es van celebrar a l’Ixcán, abansde la firma de la pau, on vam compartir experiències ireflexions dones guerrilleres, refugiades i desarrelades,de les Comunidades de Población en Resistencia, fins itot companyes que participaven en la solidaritat inter-nacional i a les organitzacions populars en diferents ciu-tats i municipis del país.

Amb quin objectiu sorgeix el Colectivo SomosMuchas?

Inicialment sorgeix amb l’objectiu d’aportar una refle-xió des de l’experiència i la visió de les dones revolucio-nàries, pel que fa a la realitat de les dones guatemalen-ques, els nostres interessos, aspiracions i propostespolítiques perquè fossin incorporades al conjunt delsplantejaments que s’estaven fent al voltant dels Acordsde Pau. Posteriorment, al mig de la nova situació gene-rada amb la firma d’aquests acords, el col·lectiu defi-neix com el seu objectiu fonamental contribuir a l’exer-cici dels drets ciutadans de les dones, així compromoure la nostra plena participació política, en totsels àmbits de la vida local, municipal i nacional.

L’any 1996 les dones havíem lluitat tants anys, està-vem molt preocupades pel futur. Havíem assumit totesles tasques, vam estar en tots els camps de lluita, ha-víem demostrat tota mena de capacitats, havíem de-senvolupat coneixements i habilitats, fins i tot havíemassumit el cost personal de la nostra participació; enshavíem transformat i érem conscients dels nostres dretsi aspiracions com a dones. És a dir, havíem canviat en-mig d’aquella lluita; en canvi, la societat en què ens in-seríem en les noves condicions creades a partir de la fir-ma dels Acords de Pau, no havia canviat pel que fa a lasituació i el paper que ens assignava com a dones.

Les dones seguim essent les més pobres dins delspobres, triplement discriminades i oprimides, pel fet deser pobres, per ser dones i perquè la majoria de les do-nes guatemalenques són indígenes. Guatemala és unpaís i una societat que tot i els canvis, segueix essentmolt conservadora en tot allò que té a veure amb laigualtat entre homes i dones. Hi ha un marc jurídic quereconeix els nostres drets, però les pràctiques socials,les relacions interpersonals, les condicions laborals il’acció política segueix girant al voltant de valors, pràc-tiques i mecanismes de tipus patriarcal, que té com aexpressió més extrema el masclisme generalitzat.

En aquestes condicions, a les dones se’ns feia i se’nsfa encara molt difícil exercir plenament els nostres dretaeconòmics, socials, polítics, ciutadans.

Quin creus que ha estat el paper que ha exercitla dona guatemalenca en els anys de lluita con-tra les dictadures militars?

El poble de Guatemala va fer front a anys de repressiógeneralitzada, milers de persones van ser assassinades,desaparegudes, i van patir tota mena de violència; lesdones fins i tot van patir formes específiques de violèn-cia per la seva condició de gènere. Aquesta situació finsa l’actualitat no ha estat prou reconeguda, ni l’Estat haassumit accions de rescabalament tenint en compte laresponsabilitat que va tenir en els fets de repressió.

Davant d’aquesta situació, les dones no tan sols vanser molt valentes i van resistir fins i tot enmig de les pit-jors condicions de vida per a elles i les seves famílies,dins del país o com a refugiades, sinó que també vandesenvolupar importants lluites i van generar organit-zació. Fins i tot enmig del setge i l’acció violenta vandenunciar els fets i exigien que s’aturessin aquelles ac-cions contra el poble. La solidaritat internacional vaacompanyar processos de lluita com el de l’organitza-ció de les dones vídues, dels familiars de desapareguts,de les organitzacions de drets humans que es van cons-tituir en un factor molt important per exigir la firma delsAcords de Pau, i específicament l’Acord sobre drets hu-mans. En totes aquestes accions una llarga llista de do-nes hi han tingut un paper protagonista.

Fins a quin punt la cultura maia actua com a di-namitzador, o, per contra, com a fre de la lluitade les dones indígenes pels seus drets?

8 EL QUETZAL

Entrevista a Patricia Castillo, representant delColectivo Somos Muchas

EL QUETZAL 9

Aquest és un tema que s’hauria d’estudiar més a fons.Fins i tot hi ha organitzacions de dones indígenes queprecisament estan fent una reflexió molt seriosa al vol-tant d’aquest tema. Jo podria indicar que la nostra ex-periència com a col·lectiu ha estat que a les comunitatsindígenes s’hi ha preservat més els valors que tenen aveure amb l’esforç comú organitzat, amb l’esperit co-munitari i amb la participació, la consulta i els mecanis-mes de decisió col·lectiva. Potser aquesta és una basemolt valuosa perquè les dones indígenes s’estiguin or-ganitzant d’una manera tan àmplia i generalitzada aGuatemala.

Malgrat tot, també als llocs i amb les organitzacionsde dones amb què vam compartir l’esforç, hi vam tro-bar expressions d’exclusió, formes de discriminació iviolència de gènere tan masclistes com les que es donenen altres sectors socials, fet que evidencia que aquestasituació transcendeix cultures, condició econòmica i po-sició social, tot i que òbviament en cada estament so-cial, econòmic o cultural adopta formes diferents.

Davant d’aquesta situació, quina acció específi-ca impulsa el Colectivo Somos Muchas?

La nostra missió és promoure la ciutadania i plena par-ticipació política de les dones, perquè en tots aquestsproblemes, des de la nostra perspectiva, el tema de fonsés que no se’ns reconeix com a ciutadanes, capaces d’e-xercir drets i prendre decisions per canviar les coses ipromoure el desenvolupament social, econòmic i políticdel nostre país.

Per això procurem participar, des de tres línies d’ac-ció: habilitar les dones per a l’exercici dels seus drets ciu-tadans i polítics, desenvolupar les capacitats de les do-nes perquè s’insereixin en els espais de presa dedecisions, i incidir políticament en les instàncies públi-ques, en l’Estat i en els partits polítics perquè es definei-xin polítiques públiques amb equitat i s’articulin meca-nismes que permetin la plena participació de les dones ique puguin gaudir dels beneficis del desenvolupamenten condicions d’igualtat de drets i equitat.

Això s’expressa en activitats i projectes que hem de-senvolupat en diversos municipis i en aliança amb diver-ses organitzacions, tant de dones com mixtes. Als munici-pis d’Ixcán, Chiché, Chaal, Fray Bartolomé de las Casas,San Mateo Ixtatán, Colotenango, Nebaj, Zacualpa, Solo-lá, Nahualá i d’altres, hi hem desenvolupat campanyesmassives de documentació de dones. Aquestes campa-nyes han rebut el suport de la Coordinadora de Comitèsde Solidaritat de l’Estat Espanyol, l’Associació d’Amistatamb el Poble de Guatemala de Catalunya, l’Ajuntamentde l’Hospitalet de Llobregat, així com del Fons de les Na-cions Unides per a la Dona (UNIFEM).

Aquestes campanyes formen part de processos desensibilització, informació i capacitació respecte a la ciu-tadania de les dones, els nostres drets i mecanismes perexercir-los. Desenvolupem tallers de capacitació i infor-mació sobre el marc jurídic en què recolzen aquestsdrets, campanyes i trobades sobre el vot conscient de lesdones, i tallers molt pràctics en què les dones han aprèsla mecànica de les votacions. Cal dir que al nostre paísla manera de votar és tan complicada que moltes donesni tan sols intenten votar perquè no saben com ho hande fer, moltíssims homes tampoc no saben què han defer quan es troben davant d’una junta receptora de vots.

Enmig de les condicions polítiques generades enacabar el conflicte armat al país, en els últims dos pro-cessos electorals hi han participat partits i comitès cívicsdemocràtics i d’esquerra. A les municipalitats en quèaquestes forces polítiques han guanyat les eleccionss’han obert millors possibilitats d’articular la participa-ció de les dones amb les accions municipals. Hem tre-ballat amb diverses municipalitats, donant suport desdel punt de vista tècnic, metodològic, i aportant els con-tinguts i l’enfocament d’equitat perquè els incorporessina les polítiques municipals, els plans i les prioritats muni-cipals. Desenvolupem un pla de formació sobre equitatamb un grup important de dones que han assumit càr-recs com a regidores en diferents municipis del país.

D’acord amb les necessitats i possibilitats de cada llocs’han proposat projectes específics. Per exemple, a Sololáles dones dediquen gairebé tres hores a fer la massa per ales tortillas, que són el complement principal dels àpats, encomptes del pa. Les dones van proposar que busquéssimfons per instal·lar molins de blat de moro. L’objectiu no ésel molí en si mateix, sinó alliberar temps per participar.

A la Comunidad 29 de Diciembre, on viuen més de150 excombatents homes i dones, una de les necessitatsque plantejaven les dones ha estat continuar els estudisformals per professionalitzar-se. La majoria no tenenfeina remunerada, ni hi ha programes públics al seuabast que els facilitin aquest objectiu. Per això s’està or-ganitzant un programa alternatiu comunitari que per-meti la formació acadèmica reconeguda per les autori-tats educatives, per a les dones i els homes que s’hivulguin afegir. Amb aquests exemples, el que vull deixarclar és que el Colectivo Somos Muchas no executa pro-jectes com a tals; només són un canal de facilitació queanima, acompanya, facilita tècnicament, aporta contin-guts als processos. Però això depèn del fet que hi hagidones organitzades a escala local, que són qui pren lesdecisions i tira endavant els seus propòsits.

En perspectiva estem treballant amb diverses muni-cipalitats i les dones que hi ha organitzades per establir

programes de mitjà termini a través de mecanismespermanents. Un d’aquests projectes podria ser generarla Comissió de la Dona, a càrrec d’una regidora o regi-dor municipal. També estem treballant en la propostad’accions intermunicipals en què puguin participar demanera conjunta organitzacions de dones i autoritatsmunicipals en diversos municipis.

Totes aquestes activitats les fem en coordinació ambtotes les organitzacions que hi estiguin interessades,amb les autoritats municipals i amb el suport interna-cional que estigui disposat a acompanyar-nos.

Què demanaríeu a la solidaritatinternacional?

En primer lloc, agraïm tot el suport que ens han donat.L’escriptora feminista nicaragüenca Gioconda Belli diuque la solidaritat és la tendresa dels pobles, i nosaltreshem sentit que sí, que fins i tot en els moments durssempre hi ha hagut una mà amiga que ens dóna su-port, que ens reconforta i que moltes vegades tambés’ha jugat la vida al nostre costat.

En les condicions actuals la solidaritat internacionals’inscriu també en la lluita dels pobles per fer front ple-gats a l’escomesa de la globalització neoliberal i les

greus conseqüències que ja estan tenint les seves políti-ques sobre les nostres vides.

Específicament pel que fa a Guatemala, encara hiha molt a dir i a fer. Ha estat molt important la presèn-cia d’observadors i observadores independents quehan estat presents en les eleccions. Segueix essent moltvaluós i necessari que la solidaritat mantingui informa-da l’opinió pública dels seus països i els seus polítics, jaque molts dels recursos que el govern guatemalenc repsón producte dels impostos de ciutadans i ciutadanesque han de saber com s’estan invertint: un altre meca-nisme molt important de col·laboració és la presènciade brigadistes que tenen la possibilitat d’estar un quanttemps a Guatemala incorporats en alguna activitat co-munitària aportant-hi els seus coneixements i capaci-tats professionals. També és molt útil la captació de re-cursos financers que es destinin a enfortir l’acció de lesorganitzacions populars i socials. La solidaritat l’ente-nem com un diàleg permanent i un esforç conjunt queens permet avançar i créixer en les dues direccions.

Finalment, vull agrair tot el suport de l’Associació d’A-mistat amb el Poble de Guatemala, de totes i totsaquells que amb aquesta feina diària contribueixen aun demà millor aquí i enllà, a l’altra banda del mar.

10 EL QUETZAL

L’Assemblea dels Moviments Socials, reunida a la ciutatde Mumbai, Índia, durant el Fòrum Social Mundial, vaemetre, el dia 21 de gener, una crida en què convoca laciutadania mundial a mobilitzar-se el proper 20 demarç, aniversari de l’atac a l’Iraq, «en una jornada inter-nacional de protesta contra la guerra i l’ocupació de l’I-raq, imposada pels governs dels Estats Units, la GranBretanya i els seus aliats».

La crida recorda que «L’ocupació de l’Iraq va mostrara tot el món el vincle existent entre el militarisme i la do-minació econòmica per part de les corporacions trans-nacionals i va confirmar les raons que ens van portar amobilitzar-nos-hi en contra». Els moviments socials de-manden la retirada immediata de les tropes d’ocupació

de l’Iraq i donen suport al poble iraquià «en el seu dret ala lliure autodeterminació i sobirania, així com al dretque es reparin els perjudicis ocasionats per l’embarga-ment i la guerra».

Es declaren «en lluita contra tota forma de terroris-me, incloent-hi el terrorisme d’estat», però també contra«la utilització de la ‘lluita contra el terrorisme’ per crimi-nalitzar els moviments populars i els activistes socials».Denuncien que les anomenades lleis contra el terroris-me estan restringint els drets civils i les llibertats demo-cràtiques en tot el planeta. Exigeixen que es posi fi almilitarisme i es cancel·lin els pressupostos militars, aixícom el tancament de les bases nord-americanes a tot elmón.

El 20 de març, tothom al carrercontra l’ocupació de l’Iraq

EL QUETZAL 11

PA

NO

RA

MA

Alhora que expressa solidaritat ambels moviments i les lluites socials del paísamfitrió, l’Índia, la crida condemna «lesforces polítiques i les ideologies que pro-mouen la violència, el sectarisme, l’ex-clusió i el nacionalisme, basats en la reli-gió i l’etnicitat».

Dóna suport a la lluita per la justícia,la igualtat i els drets humans de grups del’Índia, com els dalits i els adivasis. Re-colza les lluites dels exclosos de tot elmón i la crida dels dalits a fer una jorna-da de mobilització per la inclusió social.

Els moviments socials refermen elcompromís de lluita contra el racisme, lescastes, l’imperialisme cultural, la pobre-sa, el patriarcat i totes les formes de dis-criminació i exclusió. Es declaren en con-tra de la discriminació de les personesque tenen capacitats diferents i malaltiesincurables, en particular d’aquells quepateixen la sida. Condemnen la perpe-tuació de la violència i l’opressió contrales dones a través de patrons i pràctiquesculturals, religioses i tradicions discrimi-natòries.

Així mateix, reivindiquen la lluita decamperols i camperoles, treballadors itreballadores, moviments populars ur-bans i tota persona amenaçada de per-dre la llar, la feina, la terra i els seus drets.Reconeixen les lluites creixents per aturari revertir les privatitzacions i protegir elsbéns comuns, així com les lluites campe-roles contra les transnacionals i les queexigeixen la sobirania alimentària i unareforma agrària democràtica. Fan es-ment particularment a «la victòria de lamobilització gegantina del poble boliviàen defensa dels seus recursos naturals, lademocràcia i la seva sobirania», com aexemple de la potencialitat d’aquestsmoviments. Els moviments rebutgen laimposició d’acords regionals o bilateralsde lliure comerç (com ara l’ALCA i d’al-tres), i constaten la creixent unificació de

les seves mobilitzacions contra «un ene-mic comú: l’OMC». Recorden que dinsd’aquest marc, «els pobles indígenes llui-ten contra les patents de tota forma devida i l’assalt a la biodiversitat, l’aigua, laterra, l’ambient, l’educació i la salut»; ique la joventut també s’ha unit a aquestalluita reivindicant el dret a l’educació pú-blica i a un lloc de treball digne.

Fan una crida «a tots i totes perquè esmobilitzin per l’aigua com un dret bàsic ifont de vida que no pot ser privatitzada,així com per recuperar el control sobreels béns comuns i els recursos naturalsque han estat entregats a interessos pri-vats i transnacionals». Denuncien l’úscoercitiu per part dels governs, les trans-nacionals i les institucions financeres in-ternacionals de l’endeutament insosteni-ble dels països pobres del planeta».Rebutgen el deute il·legítim del TercerMón i exigeixen que sigui cancel·lat in-condicionalment i que es reparin els per-judicis econòmics, socials i ambientals,com a condició preliminar per aconse-guir la plena satisfacció dels seus drets.Expressen el recolzament a la lluita quedesenvolupen els moviments socials alcontinent africà. També es pronuncienen contra de la cimera del G-8 i les reu-nions del FMI i el Banc Mundial, «elsprincipals responsables de l’espoliaciódels pobles».

A més de la mobilització del 20 demarç, aquest any hi haurà altres fites deles lluites socials, com ara la mobilitzacióa favor del poble palestí, especialment el30 de març, el Dia de la Terra a Palestina,per reivindicar el dret dels refugiats a re-tornar i contra la construcció del mur; el8 de març, Dia Internacional pels Dretsde les Dones; la mobilització mundial del17 d’abril, Dia Internacional de la LluitaCamperola. A més, es convoca tots elsmoviments socials a la mobilització deHong Kong durant la pròxima reunió mi-nisterial de l’OMC.

El poder come miedo. Sin los demonios que crea, perdería sus fuentes de justificación, impunidad y fortu-na. Sus satanes –Bin Laden, el apresado Sadam o los próximos que aparezcan– trabajan, en realidad,como gallinas de los huevos de oro: ponen miedo. ¿Qué conviene enviarles? ¿Verdugos que los ejecuten omédicos que los cuiden? El miedo distrae y desvía la atención. Si no fuera por los servicios que presta, loevidente quedaría en evidencia: en realidad, el poder se mira al espejo y nos asusta contando lo que vio.«Peligro, peligro», grita el peligroso.

El patriotismo es un privilegio de los que mandan. Cuando lo ejercen los mandados, ¿se reduce a meroterrorismo? ¿Son terroristas y nada más que eso, pongamos por caso, los actos de desesperación suicida delos palestinos desalojados de su país y los ataques de la resistencia nacional contra las fuerzas extranjeras queocupan Iraq? [...] Ocurre que en este mundo los países y las personas se cotizan en la Bolsa, y su valor de-pende de la geografía del poder.

¿Cuántos inocentes volaron en pedazos, sin comerlo ni beberlo, en la última Guerra de Iraq? Los vence-dores no han tenido tiempo para contar a sus víctimas, civiles que existían y ya no existen, porque han es-tado ocupados buscando las armas de destrucción masiva que no existían ni existen.

No hay, pues, cifras oficiales. Los cálculos oficiosos más serios han contado, sin embargo, no menos de7.700 muertos civiles, muchos de ellos niños, mujeres y viejos. ¿Cuánto valen esas vidas? En proporción ala población, la cantidad de iraquíes destripados equivale a 94.000 estadounidenses. ¿Qué hubiera pasadosi el país invasor hubiera sido el país invadido? Las víctimas norteamericanas de semejante carnicería se-guirían siendo el tema perpetuo de los medios de comunicación masiva. Las víctimas iraquíes no merecen,en cambio, nada más que silencio.

[...] El presidente estadounidense, George W. Bush, adora citar el Apocalipsis, pero más práctico seríaque citara los noticieros, que son más actuales y dicen más o menos lo mismo.

[...] El autor, san Juan o quien haya sido, atribuía estas catástrofes a la ira divina. Él nunca había oídohablar de las bombas inteligentes ni del dióxido de carbono ni de la lluvia ácida ni de los pesticidas quími-cos ni de la basura radioactiva. Y no podía imaginar que la sociedad de consumo y la tecnología de la de-vastación serían más temibles que la cólera de Dios.

[...] En más de medio siglo de existencia, el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional han ex-terminado una cantidad de gente infinitamente mayor que todas las organizaciones terroristas que en elmundo son o han sido. Ellas han contribuido, de muy poderosa manera, a hacer el mundo tal cual es. Aho-ra este mundo, que hierve de indignación, asusta a sus autores.

«El Banco Mundial, apóstol de la privatización, sufre una crisis de fe», comenta el diario The Wall StreetJournal. En un informe reciente, el Banco Mundial descubre que la privatización de los servicios públicosque sus funcionarios han impuesto y siguen imponiendo a los países débiles no es exactamente un manádel cielo, sobre todo para los pobres abandonados a su suerte. Alarmado por las consecuencias de sus ac-tos, el banco dice ahora que habría que consultar a los pobres y que los pobres «tendrían que supervisar lasinversiones privadas», aunque no explica cómo podrían realizar esta tareíta. Y los pobres también preocu-pan al Fondo Monetario, que se ha pasado la vida estrangulándolos: «Es preciso disminuir las desigualda-des sociales», concluye el director del FMI, Horst Köhler, después de meditar el asunto. Los pobres no sabencómo agradecer tanta gentileza.

[...] La dignidad nacional es una actividad no rentable condenada a desaparecer, como la propiedadpública, en el mundo subdesarrollado. Pero cuando las dignidades se juntan, otro gallo canta.

Eso ocurrió en Cancún, recientemente, en la reunión de la OMC: los países despreciados, los mentidos,se unieron en un frente común, por primera vez después de muchos años de soledad y de miedo. Y naufra-gó la reunión, convocada, como de costumbre, para que la mayoría ejerciera su derecho de obediencia.Está ocurriendo por todas partes: resulta que el poder no es tan poderoso como dice que es. Bien lo sabíala Alicia de Carroll:

–¡Que le corten la cabeza! –chilló la reina de corazones, con toda la fuerza de sus pulmones, pero nadiehizo el menor movimiento.

–¿Quién les va a hacer caso? –dijo Alicia–. ¡Si no son más que un mazo de cartas!

Grietas en el corazóndel imperio

Eduardo Galeano