La veu de l’ocell

Revista escolar Núm. 59 Escola-AMPA Curs 2013/14 Gener de 2014 www.escolapitroig.cat ceippitroig@xtec.cat

“E pur si muove” ...amb Galileu ens mourem

“El que sabem és una gota d’aigua;

el que ignorem és l’oceà”

...amb Newton aprendrem

L’any de les ciències al Pit-Roig

...i amb les palanques d’Arquimedes intentarem fer un món més solidari i més just.

2 La pàgina de 1r

La carta de Primer

Barcelona, 10 de gener de 2014

Estimat Hugo,

Aquest any som la classe de Galileu. Com es diu la teva

classe?

Nosaltres estem estudiant el cel i hem descobert que hi

ha les estrelles, que els planetes giren al voltant del sol,

Júpiter té quatre llunes i dues anelles.

Aquest curs ja no fem psico com quan anàvem a P5; ara

fem educació física i tots els dimecres anem a piscina.

L’activitat que més ens grada del curs de

primer és La meva història. Es tracta d’e-

xplicar com érem de petits, des de que vam

néixer fins ara.

I tu, com estàs? Quines coses feu a la vos-

tra escola? Nosaltres et trobem a faltar.

Adéu Hugo, molts petons.

Els teus amics de primer de l’Escola

Pit-roig.

3 PRESENTACIÓ.

Benvolguts, Amb uns dies de retard us lliurem la primera revista d’aquest curs. No ha estat fàcil tenir tots els materials a punt: anem massa pillats de feina. Dissortadament, cada vegada es nota més la manca de recursos, la manca de temps, la manca de mestres, ... Allò que anomenem retallades tenen una translació a la vida quotidiana de les escoles i instituts (com a la dels hospitals i a la de tots els serveis públics): coses que es deixen de fer, coses que es fan amb més len-titud, coses que es fan d’”una altra manera”. La il·lusió, les ganes de fer-ho bé, l’ètica del treball ben fet, etc., ens guia i ens motiva cada dia alhora que ens impulsa a suplir amb voluntat, la manca de recursos. Fins quan ho podrem fer? És una bona pregunta. El voluntarisme no pot sostenir una activitat professional continuada. Ha de haver-hi més. Aquesta idea sostinguda en el temps, i pels diferents pelatges de governants, de què es pot retallar la des-pesa en educació, sanitat o previsió social i que “no passa res”, és profundament incorrecta. Fa mesos que a la pista de l’escola penja una pancarta que diu: “L’educació no és una despesa; és una inversió de futur”. Una pancarta que la continuarem tenint penjada i que la continuarem subscrivint. Que no la consideren una inversió de futur és molt evident. És cada vegada més evident. L’enorme sagnia de científics i investigadors que marxen d’aquest país per no tenir fons ni sous per treballar, està buidant de perspectives el nostre futur i el futur dels nostres fills. Óscar Marín, un científic contractat per dirigir el Centre de Neurobiologia del Desenvolupament al Regne Unit, ha dit que “el sistema de ciència espanyol no respon a les necessitats del XXI”. I ha marxat. Però cada dia marxa més gent: més científics, més investigadors, més professionals joves, més professionals adults. “La inversió de futur” que es volatilitza, s’evapora per obra de la incompetència i la ceguesa... per ser suaus en l’ús dels adjectius! Com ja esteu al full 3 de la revista, us haureu adonat que aquest any “va de Ciència”. La veritat és que in-tentarem que sigui amb majúscules. Donar-li voltes al concepte, als científics, als invents, als descobri-ments, a les branques de la ciència, al passat i al futur de la ciència, ens engresca i ens motiva. A més a més, feia alguns anys que no dedicàvem el projecte interdisciplinar a un tema com aquest: els darrers havi-en estat més aviat relacionats amb la cultura i el medi social. A veure què en surt!!! De moment, aquesta revista tan sols té la portada dedicada a les ciències. La resta, com sempre, està dedi-cada a ensenyar-vos el que ha estat un intens trimestre de feina escolar: entrevistes, coneixements, jocs matemàtics, treball d’història, psicomotricitat i un llarg etcètera. Entre altres coses, una de molt important: us presentem als nous “habitants” del Pit-roig; amb cara i ulls i amb una petita explicació d’allò que els agrada més. Finalment, creiem que és important destacar l’ambient de cooperació i col·laboració de moltes mares i pa-res de l’Escola. D’un temps ençà, el funcionament de l’Escola es fa molt més fàcil i planer gràcies a aquesta cooperació. Aquesta revista n’és una mostra; però també ho és la comissió web formada per uns quants pares i mares; la comissió de manteniment que pinta i ajuda a què l’escola estigui presentable i agradable; la comissió econòmica que procura arribar allà on l’Administració ha dimitit... I més coses que, de ben se-gur ens deixem. Felicitats pares i mares de l’Escola!!!

Ara, ja sabem jugar al memory, al bingo, al dòmino, al

descobert,… i n’esperem molts més!.

Als científics, ens encanta fer jocs matemàtics, de vega-

des ens esverem i ens enfadem quan perdem o quan

els altres fan trampes, però ens ho passem bé i ens

agrada molt que a la nostra taula hi hagi un nen o nena

de sisè.

Pels grans, Arquimedes, és tot un repte. Ens agrada i

ens ho passen bé, però també ens n’adonem que no

sempre és fàcil mantenir la calma, intervenir correcta-

ment davant dels conflictes i tenir recursos per resol-

dre situacions i actituds complexes.

4 La pàgina de P5

Els Jocs Matemàtics a P5

Aquest curs, a l’hora de jocs matemàtics, comptem amb l’ajuda i el suport dels nens i nenes de 6è. Les “partidetes”

són cada dijous i tenen una durada de 45 minuts. A l’aula hi ha cinc jocs de taula diferents, a cadascun hi ha un grup

de cinc nens i nenes de P-5 acompanyats per un nen o nena de 6è. Quan hem fet tota la ronda fem una rotllana i

parlem de com ha anat tot plegat. Cada sis o set sessions, apareixen jocs nous o bé coneguts però sempre un xic més

complicats.

Ara us deixem un tastet dels jocs que en aquests moments estem compartint:

Seriacions

o ritmes. Fer-ne set.

Guerra. Juguem a

l’oca.

Endevinar

nombres.

L’equip de mestres en fa una valoració molt i molt positiva. Els “grans” mostren entusiasme, il·lusió, paciència i

alhora una actitud sinzera, dialogant i oberta amb l’adult, envers els entrebancs, situacions i comportaments re-

bels d’alguns infants enfront determinades situacions o reptes. Permet un dialeg franc, espontani i distès, crea un

ric treball d’equip i propicia un intercanvi vivencial absolutament transparent i net. Creixem tots plegats.

5 La pàgina de P4

Sessió de Psicomotricitat dels Exploradors.

Sopa de lletres

Busca en aquesta sopa de lletres 10 peces de roba.

A S A M A R R E T A R T U 1. Samarreta

K Y N T I B M Z X K Q W O 2. Guants

J W K O W T K Ñ P O A Y Q 3. Faldilla

A H W Q L X J Z M D L M N 4. Bata

Q K G L B A C O N B L W E 5. Vestit

U R U T Y G T A N J I H J 6. Jaqueta

E V A M P O F N E S D Ñ Q 7. Mitjons

T W N D G U B R A V L C Z 8. Bufanda

A A T A B V S Q W P A Ç P 9. Pantalons

Q W S Z X E X B N M F O P 10. Jersei

C V B T I T S E V H J K L

Mots encreu-ats

Verticals

1. És una flor que gira amb el sol 2. És un vehicle que vola i té una hèlice

3. Instrument que té tecles, quatre potes i pedals. 4. Planeta que té anelles al seu voltant.

Horitzontals

1. Viu al mar, és un mamífer i li agrada fer salts. 4. Joguina amb forma d'esfera i bota.

2. Camina a poc a poc, té quatre potes i es protegeix dins d'una clos-ca 3. És el nostre satèl·lit

2

Endevinalles

1

3 Sóc una bola grisosa,

1 ben empolsinada

3 i amb una cara foradada.

4 4 A la nit em veieu al cel

però de vegades estic amagada.

2

Sóc una pilota gegant,

vestida de groc ataronjat,

Visc molt lluny, a l’univers!

però no em mireu fixament

o sinó... us cremaré.

Sóc fort, molt molt gran

M’arrossego pels prats Sóc un ocell i no sé volar. i tinc una memòria espectacular.

fent corbes sense parar. Nedo en les aigües fredes La meva cara és peculiar:

Sóc verda i elegant, de les zones polars. dues orellotes gegants,

però si em feu enfadar Vaig vestit de gala, un nas super llarg

perill! us puc enverinar! negre i blanc, amb un frac. i dos ullals corbats.

La pàgina de 2n

6

Els entreniments de 2n

7 La pàgina de 3r

Els alumnes de tercer fan d’historiadors. Aquest curs la Classe de Marie Curie, hem fet un treball sobre la nostra escola. Per saber coses de la seva història vam convidar 2 exalumnes: el Martí Huguet i l’Àlex Mariages i 2 antics mestres: La Rosa Bermúdez i la Isabel Puig. Van venir una tarda i cadascú de nosaltres els va fer una o dues preguntes. Us explicarem algunes coses de les que ens van dir aquella tar-da. L’Escola Pit-Roig no sempre ha estat on és ara, ha estat a dife-rents llocs, on més anys va ser és al Passatge Alt del Turó, allà hi havia diferents pavellons o casetes. Un era la cuina, l’altre la Llar Pit-Roig- Baobab, l’altre el menjador i un de més gran on hi havia quasi totes les classes.

La Rosa, que va ser de les prime-res mestres de l’escola, ens va dir que hi havia una llar que es deia Xabec i volien que els nens quan aca-bessin allà tin-guessin una esco-la de grans i així va ser com va co-

mençar Pit-Roig. Unes mestres de Xabec i d’una altra escola que es deia Baobab es van ajuntar i van crear una llar que es deia Pit-Roig- Baobab i una escola que es va dir Pit-Roig. A Pit-Roig només hi havia P-4 i P-5 i no hi havia molts nens com ara, després d’aquell any, el 1977, cada curs l’escola anava augmentant un grup, però també amb poquets alum-nes. Uns anys més tard va tancar una escola del barri, l’escola Tossal i molts alumnes van venir a Pit-Roig. Poc a poc l’escola s’anava fent gran: hi havia més classes i més alumnes i també calia més edificis per això ana-ven llogant petits espais. A Pit-Roig entraven amb 4 anys i sortien amb 14, perquè llavors no es feia Primària hi havia el que deien EGB que te-nia 8 cursos. Els vam preguntar el nom de les primeres mestres i algunes les coneixem: la Isabel, l’Anna Lla-mas, la Marta Sánchez, l’Anna Chopo, la Carme Garcia, la nostra tutora del curs passat, la Mercè Borrell, la Yolanda i l’Eduard. També van parlar d’altres mestres que no coneixem.

Continua a la pàgina 8

8 La pàgina de 3r

Els nostres convidats van dir que recordaven l’escola del Passatge com una escola petita i acollidora, era incòmoda perquè el pati era molt petit, però tenia una figuera que els agradava molt, l’escala era molt es-treta i no hi havia ascensor sempre topaven els uns amb els altres, però això tenia coses bones, com que al pati no hi cabien tots anaven al Parc a l’hora d’esbarjo i moltes vegades les classes de gimnàstica també es

feien al Parc. Tots te-nien molts bons records i quan a l’any 2001 van venir a l’escola nova al començament la troba-ven massa gran i freda, els petits tenien por de perdre’s i els mestres els semblava que ja no es trobaven tant, a l’altra era molt fácil per-què tots es anaven a una classe que era Bi-blioteca i sala de mes-tres, per anar a la Bi-blioteca s’havia de pas-

sar per Secretaria i la Rosa, que també va ser la secretària de l’AMPA, coneixia tots els nens de l’escola. A l’altra escola un mateix espai servia per fer Plàstica, Psicomotricitat i al migdia dinaven els grans. Els més petits dinaven a les classes. Quan ja portaven un temps a la nova escola es van acostumar i ja trobaven que tenir espais diferents per fer allò que no podien a l’escola petita era fantàstic. Tots coincidien en dir que era una escola petita i familiar on tothom es coneixia. L’Àlex ara ha tornat a l’escola com a pare i ens va dir que li ha agradat comprovar que hi ha coses que no han canviat, que l’escola és més gran però continua sent una escola petita i familiar i que quan ve a buscar la seva filla o a la Festa del tió veu com els nens més grans parlen amb els més petits i que coneixen pel nom la seva filla. Ens va cridar l’atenció algunes coses molt diferents, de bon començament no tenien ordinadors, després en van tenir alguns, però l’Àlex ens va dir que quan ell estudiava a Pit-Roig, no hi havia ordinadors a l’escola i a casa la gent tampoc en tenia.

9 La pàgina de 3r

Algunes coses eren molt diferents i d’altres no tant, el Martí, que fa menys anys que l’Àlex que va marxar de l’escola, ens va explicar que hi havia un dia sense pilota i que aquell dia portaven joguines de casa, com ara. Tenien un altre pati que era como una pista petita que li deien el Poliesportiu, i quan ens ho explicaven reien perquè realment era una mica agosarat dir-li poliesportiu. També ens van explicar altres curiositats: Algunes classes tenien una mascota: un conillet d’índies, peixos,... Feien servir material com el nostre: lla-pis, ceres, compàs, ... i d’altres que no coneixem: calculadora científica, rotring,... El nom de les clases can-viava cada curs, però no es feien tantes activitats lligades amb el nom de la clase. L’hort va començar en venir a aquest edifici. Els més grans feien deures, però no gaire i a l’estiu no en feien. Els grans tenien molts llibres i anaven molt carregats perquè llavors no hi havia motxilles amb rodetes com ara.

Ara volem aprofitar aquest article per tornar a donar-los les gràcies. Classe Marie Curie

EL PERSONATGE INCÒGNIT.

Aquesta vegada el personatge incògnit també treballa a l’escola. Si llegiu l’entrevista que li vam fer podreu descobrir qui és i algunes curiositats.

Quan vas néixer? El 28 de febrer de 1987. Tens germans i germanes? Sí, una germana més gran i una altra de més petita. On i amb qui vius? Visc a Barcelona amb el meu marit i ben aviat amb la meva filla que naixerà l’abril. Portes ulleres? Sí, des de que tenia 15 anys. A quina escola vas estudiar? A l’escola Pinadell i a una altra que es diu Estel. Feies extraescolars? Sí, futbol i música. Vaig estudiar cant i toco una mica el piano. Quina professió volies tenir quan eres petita? Volia ser mestra o metgessa. On vas estudiar per ser mestra? A la Universitat de Barcelona. Des de quan treballes a l’escola? Des del mes de setembre i dono classes als alumnes de 3r i de 4t. Què t’agrada fer en el teu temps lliure? Passejar, llegir, escoltar música... Quin estil de música t’agrada? M’agrada el pop, el rock, el reggae... T’agraden els animals? Sí, especialment els gossos. En tinc un, però viu amb els meus pares. Heu endevinat qui és? Trobareu la solució a la propera revista.

La pàgina de 4t 10

11 La pàgina de 5è

A cinquè fan ciència. La classe de Leonardo us ensenya un seguit d’experiments. Són part de treball de laboratori que fan a l’-assignatura de medi natural.

Plantes: els elements que calen per viure.

Les plantes necessiten:

• Terra • Aigua • Oxigen • Llum solar

Conclusió:

• Plantes sense aigua: no neixen. • Plantes sense terra: s’alimenten de la lla-vor, es queden sense aliment i es moren.

• Plantes sense llum solar: creixen però de color blanc.

• Plantes sense oxigen: creixen però són

molt febles.

La respiració del peix

• Vam saber que el peix té 4 arcs branquials i que les brànquies connecten amb la boca.

• Agafen oxigen de l’aigua i després l’expulsen per les brànquies. Gràcies a l’experiment ara sabem més informació del peix.

Com s’inflen els pulmons • Expiració; Quan el diafragma es relaxa, els pulmons s’inflen perquè el diafragma deixa més espai a la capsa toràcica.

Com es desinflen els pulmons • Inspiració: Quan el diafragma es contrau els pulmons es desinflen perquè el dia-fragma redueix l’espai a la capsa toràcica.

Conclusió Hem vist la importància que té el diafragma. Sense ell no podríem viure.

Continua a la pàgina 12

12 La pàgina de 5è i 6è

La respiració de les plantes.

Respiració:

Les plantes respiren pels estomes; que són uns orificis que estan al revers de les fulles; depenent del lloc on vi-uen poden perdre més o menys aigua . Poden regular la mida dels estomes.

Experiment:

Si tapes una planta amb una bossa de plàstic durant 15 dies, l’aigua quan surt dels estomes, surt en forma de vapor; al condensar-se queda la bossa plena de gotes d’aigua.

Conclusió:

Surten les gotes d’aigua per que els estomes quan s’obren perden aigua.

LA CLASSE ARQUIMEDES PARTICIPA A L’AUDIÈNCIA PÚBLICA

Hola, som els Arquimedes de 6è. Aquest any, com el curs passat, també participem a l’Audiència Públi-

ca organitzada per l’Ajuntament de Barcelona.

L’A.P. són trobades entre escoles i IES que hi participen, els més joves som nosaltres, ja que és des de

6è fins a Batxillerat i, hi ha escoles públiques, concertades i d’Educació Especial. Cada curs es tracta un

tema diferent, però sempre enfocat a la millora de la nostra ciutat. El tema d’aquest any és BARCELO-

NA EDUCADORA I INCLUSIVA.

El divendres 13 de desembre es va fer la 1ª trobada general al Pavelló de la Mar Bella. Allà ens vam tro-

bar amb tots els alumnes de totes les escoles i IES que hi participen i tots junt vam cantar una cançó,

que ja havíem assajat a l’escola, acompanyada per gots. Si ho voleu veure, podeu entrar al youtube i

escriure Caminem per la inclusió Cupsong.

A partir d’ara es faran un parell de trobades més, però hi assistiran només dos o tres representants de

la nostra classe i, finalment la darrera trobada ja serà per lliurar-li a l’alcalde de Barcelona les conclusi-

ons finals.

En què consisteix la nostra feina?

Continua a la pàgina 13

13 La pàgina de 6è

Els organitzadors ens

proposen tot un seguit

de qüestions relaciona-

des amb el tema i dividi-

des en dos blocs. A l’es-

tona de tutoria en par-

lem, reflexionem, fem

alguna feina sempre en

petit grup i, al final, de-

diquem una estona per

compartir-ho amb tota

la classe i posar-ho en

comú. Treballem més la

inclusió que l’exclusió.

Un cop tenim les conclusions, tres representants de la nostra classe es troben amb els de les altres

escoles. Es fan grups on ens barregem amb alumnes de totes les edats, i cada grup té un monitor. Ca-

dascú aporta les seves conclusions i en surten les finals, que compartim amb la resta de representants

i mestres que ens acompanyen. Això ho fem a l’espai La Fontana de Gràcia.

El dijous 23 de gener hi

ha la 1ª trobada de re-

presentants i es debatrà

sobre el 1r bloc .

Després, al llarg de dos

mesos, farem el mateix

amb el 2n bloc. Quan ja

s’hagin fet totes les tro-

bades intercentres, amb

les conclusions, es farà

el redactat del Manifest

que entregarem a l’alc-

alde de Barcelona.

En la propera revista us

explicarem com ha anat i si ens ha agradat.

Pàgina de 6è 14

111 112

1

21

41

61

81

101

Nens Nenes

Distribució d'alumnes per sexe

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Sempre o quasi sempre Ocasionalment Mai o quasi mai

Participes en algun esplai o grup

semblant

0

20

40

60

80

100

120

En

dre

çar

l'h

ab

ita

ció

Pa

rar

i de

spa

rar

la

tau

la

Re

nta

r p

lats

i/o

om

pli

r e

l

ren

tap

lats

Re

ga

r le

s p

lan

tes

Cu

ida

r d

e l

es

ma

sco

tes

Tre

ure

la p

ols

o

esc

om

bra

r

En què ajudes a casa?

Et baralles amb el/els teus germans?

A vegades

Mai

Sovint

Sempre

Estadístiques d’escola.

Treball dels alumnes de 6è. Matemà-

tiques, estadística.

Fet al llarg del primer trimestre.

Pàgina de l’AMPA 15

16 Pàgina de l’AMPA

17 Pàgina de l’AMPA

18 Pàgina de l’AMPA

Pàgina de P3

ELS NOUS ALUMNES DE L'ESCOLA

Hola! Sóm els VETERINARIS, els nous alumnes de l'escola i us volem explicar les coses que més ens agraden.

Així ens coneixereu una mica més…

Sóc el Fortià i m'agrada molt l'Spiderman.

Hola! Sóc la

Ivet i m'en-

canta el

gelat de

xocola-

ta...mmm!

Sóc el Marc Cubero i m'encanta que els Reis em portin regals.

Jo sóc l'Ana i m'encanta menjar gelats!

Hola! Jo sóc la

Bruna i m'agra-

da molt anar a

jugar al parc.

Sóc el Simó i

m'agrada mol-

tíssim que el

Pare Noel em

porti regals!!!

Jo em dic Elna i m'a-grada anar a la platja amb els "abuelos".

Jo sóc la Rita i m'encanta la

xocolata...

Jo sóc la Carla i m'agrada ajudar a la mare a fer el menjar.

Hola! Jo em dic Jana i m’agra-da anar a la platja.

Jo em dic Emma i m'en-canta la buti-farra!

Jo sóc l'Héctor i

m'agraden molt els

macarrons i les

salsitxes de l'àvia.

Continua a la pàgina 20

19

Hola! Jo sóc l'Oriol i m'agrada anar a la platja.

Jo em dic

Miranda i

Jo em dic Gerard i m'a-graden molt els camions!

Jo em dic Eric

Noguera i m'agra-

da molt la música.

Hola! Sóc l'Èric Gendrau i m'en-canta jugar a fer robots!

Jo sóc el Mario! A mi

m'agrada molt jugar a

casa .

Hola! Sóc el

Marc Bach i

m’agraden

molt els

regals!

Hola! Jo em dic Sara i m'agrada anar en pati-

Hola! Sóc la Maria i m'agra-da jugar amb les nines rus-ses

Hola! Jo em

dic Alícia i

m'agrada

obrir els regals

Jo sóc el

Lluc Singul

i m'agara-

da anar a

la platja!

Jo sóc el Lluc Pala-cios i m'encanta la xocolata!

Jo sóc la Martina i m’agrada anar a platja a menjar calamars a la romana.