la uniÓ europea en un cop d'ull el funcionament de la …institucions de la ue, la manera com...

El funcionament de la Unió Europea

L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ' U L L

Guia del ciutadà sobre

les institucions de la UE

Unio Europea

La Unió Europea en un cop d'ull: El funcionament de la Unió Europea

Comissió EuropeaDirecció General de ComunicacióPublicacions1049 Brussel·lesBÈLGICA

Text original actualitzat el mes d'octubre del 2014

Coberta: © Luis Pedrosa

44 pp. — 21 × 29.7 cmISBN 978-92-79-43568-3 doi:10.2775/20676

Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2015

© Unió Europea, 2015Reproducció autoritzada; per fer servir o reproduir qualsevol de les fotos, cal sol·licitar-ne l'autorització directament als titulares dels drets d'autor.

LA UNIÓ EUROPEA EN UN COP D'ULL

Aquesta publicació forma part d'una sèrie sobre la UE, la seva missió i els seus èxits.

Podeu descarregar-vos altres publicacions sobre la UE al web següent:

http://europa.eu/pol/index_es.htmhttp://europa.eu/!rU43bh

El funcionament de la Unió EuropeaEuropa 2020: estratègia de creixement d'Europa

Europa en dotze lliçons Els pares fundadors de la EU

Afers Marítims i PescaAgenda digital

AgriculturaAjuda Humanitària i Protecció Civil

AmpliacióBanca i finances

ComerçCompetènciaConsumidors

Cooperació internacional i desenvolupamentCultura i medis àudiovisuals

DuanesEducació, formació, juventut i esport

EmpresaEnergia

FiscalitatFronteres i seguretat

Justícia, drets fonamentals i igualtatL'unió econòmica i monetària i l'euro

Lluita contra el FrauMedi Ambient

Mercat interiorMigració i asil

Ocupació i Política SocialPolítica Climàtica

Política Exterior i de SeguretatPolítica Regional

PressupostRecerca i Innovació

SalutSeguretat Alimentària

Transport

El funcionament de la Unió Europea

L A U N I Ó E U R O P E A E N U N C O P D ' U L L

Guia del ciutadà sobre les institucions de la UE

2E L F U N C I O N A M E N T D E L A U N I Ó E U R O P E A

Índex

Introducció: Funcionament i competències de la UE ....................................................... 3

El Parlament Europeu: La veu del poble ............................................................................. 9

El Consell Europeu: Les grans polítiques de la UE ........................................................12

El Consell: La veu dels Estats membres .............................................................................14

La Comissió Europea: Defensa de l'interès comú ..........................................................19

Els parlaments nacionals: El principi de subsidiarietat .............................................23

El Tribunal de Justícia: Defensa del dret de la UE ........................................................24

El Banc Central Europeu: L'estabilitat dels preus ...............................................26

El Tribunal de Comptes Europeu: La gestió financera de la UE ......................29

El Comitè Econòmic i Social Europeu: La veu de la societat civil ..................31

El Comitè de les Regions: La veu de les administracions locals.....................33

El Defensor del Poble Europeu: Dret de queixa i denúncia dels ciutadans ..............................................................34

El Supervisor Europeu de la Protecció de Dades: Protecció de les dades personals ..............................................................................35

El Banc Europeu d'Inversions: Invertir en el futur ..............................................36

Agències de la UE ...........................................................................................................38

3G U I A D E L C I U T A D À S O B R E L E S I N S T I T U C I O N S D E L A U E

Introducció

Funcionament i competències de la UE

Objectiu d'aquesta publicació

Aquesta publicació és una guia sobre el funcionament de la Unió Europea (UE). Per «funcionament de la UE» entenem la manera com es prenen les decisions a la UE i quines són les institucions responsables de prendre-les: el Parlament Europeu, el Consell o la Comissió Europea, entre d'altres; ja en deveu haver sentit a parlar. Per explicar-vos com funciona la UE, aquesta publicació fa un repàs de la manera com s'elabora la legislació de la UE i ofereix informació sobre les institucions, agències i organismes de la UE.

Breu descripció de la Unió Europea

Al bell mig de la UE es troben els ciutadans i els vint-i-vuit Estats membres que constitueixen la Unió Europea. El que caracteritza la UE és que els seus Estats membres, tot i ser estats sobirans i independents, han decidit compartir una part de la seva sobirania per ser més forts en el món i aprofitar els avantatges que representa ser més grans. A la pràctica, compartir sobirania vol dir que els Estats membres deleguen alguns dels seus poders de decisió en unes institucions comunes que han creat per poder prendre decisions democràticament i a nivell europeu sobre qüestions d'interès comú. Per tant, la UE se situa en un terme mitjà entre el sistema plenament federal dels Estats Units i el sistema de cooperació intergovernamental característic de les Nacions Unides.

La UE ha assolit fites molt importants d'ençà de la seva creació el 1950: ha creat un mercat únic de béns i serveis de vint-i-vuit Estats membres i més de 500 milions de ciutadans, que gaudeixen de llibertat per desplaçar-se i establir-se allà on vulguin dins del territori de la UE; ha creat la moneda única, l'euro, que s'ha convertit en una gran moneda mundial que fa que el mercat únic sigui més eficient; la UE també és el donant d'ajuda al desenvolupament i d'ajuda humanitària més important del món. Aquests són només alguns dels èxits que hem aconseguit fins ara, però ara la UE està treballant per aconseguir treure Europa de la crisi econòmica. D'altra banda, la UE també és a l'avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències; ajuda els països veïns que vulguin esdevenir membres de la UE i està

fent una política exterior comuna que contribueix en gran mesura a difondre els valors europeus arreu del món. L'èxit de tantes ambicions depèn de la nostra capacitat de prendre decisions que siguin eficaces i oportunes i d'aplicar-les correctament.

Els Tractats de la UE

La Unió Europea es basa en l'estat de dret. Això significa que totes les actuacions que duu a terme la UE es basen en uns tractats que han estat aprovats voluntàriament i democràticament per tots els Estats membres que la componen. Els Tractats han estat negociats i aprovats per tots els Estats membres en referèndum o bé ratificats pels parlaments nacionals.

Els Tractats estableixen els objectius de la Unió Europea, les normes per les quals es regeixen les institucions de la UE, la manera com s'hi prenen les decisions i les relacions entre la UE i els seus Estats membres. Els Tractats s'han modificat arran de l'adhesió de cada nou Estat membre i també per

El 9 de maig de 1950, l'aleshores ministre d'Afers Exteriors francès, Robert Schuman, va exposar en públic per primera vegada les idees que van donar lloc a la Unió Europea; és per això que cada 9 de maig celebrem el «Dia d'Europa».

© Im

ageG

lobe


reformar i assignar més competències a les institucions de la UE.

L'últim Tractat, el de Lisboa, es va signar el 13 de desembre del 2007 i va entrar en vigor l'1 de desembre del 2009. Els Tractats anteriors es van incorporar a aquesta versió consolidada, que inclou el Tractat de la Unió Europea i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

D'altra banda, el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària és un tractat intergovernamental que va ser signat el 2012 per tots els Estats membres de la UE, excepte la República Txeca i el Regne Unit, i va entrar en vigor l'1 de gener del 2013. No és ben bé un tractat de la UE, sinó un tractat intergovernamental que aspira a convertir-se en legislació de la UE. Aquest Tractat obliga els Estats membres de la UE a respectar unes normes molt estrictes per garantir l'equilibri dels pressupostos nacionals i millorar l'eficiència i coherència de la zona euro.

L'activitat de la UE es basa en els Tractats consensuats per tots els Estats membres; l'última actualització important es va signar a Lisboa el 2007.

© Im

ageG

lobe

Història dels Tractats de la UE

Quan el ministre d'Afers Exteriors francès Robert Schuman va proposar d'integrar i posar en comú les indústries del carbó i de l'acer d'Europa Occidental el 1950, les seves idees es van recollir l'any següent en el Tractat de París, que va crear la comunitat precursora de la UE, és a dir, la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer. Des d'aleshores la UE ha anat actualitzant i ampliant de forma periòdica els Tractats per millorar l'eficàcia de l'elaboració de les polítiques europees i la presa de decisions.

XX El Tractat de París, pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, es va signar a París el 18 d'abril de 1951, va entrar en vigor el 1952 i va expirar el 2002.

XX Els Tractats de Roma, pels quals es constitueixen la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom), es van signar a Roma el 25 de març de 1957 i van entrar en vigor el 1958.

XX L'Acta Única Europea es va signar el mes de febrer de 1986 i va entrar en vigor el 1987; va modificar el Tractat de la CEE i va aplanar el camí per arrodonir el mercat únic.

XX El Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht o TUE) es va signar a Maastricht el 7 de febrer de 1992 i va entrar en vigor el 1993; va crear la Unió Europea, va donar més protagonisme al Parlament Europeu en la presa de decisions i va establir més àmbits de col·laboració a nivell europeu.

XX El Tractat d'Amsterdam es va signar el 2 d'octubre de 1997, va entrar en vigor el 1999 i va modificar els Tractats anteriors.

XX El Tractat de Niça es va signar el 26 de febrer del 2001 i va entrar en vigor el 2003; va racionalitzar el sistema institucional perquè la UE pogués continuar treballant amb eficàcia després de l'onada d'adhesions de més Estats membres del 2004.

XX El Tractat de Lisboa es va signar el 13 de desembre del 2007 i va entrar en vigor el 2009; aquest Tractat va simplificar els mètodes de treball i les normes de votació, va crear el càrrec de President del Consell Europeu i va introduir noves estructures per fer de la UE un actor molt més important a nivell mundial.


Presa de decisions

En la presa de decisions de la UE hi participen les següents institucions:

XX El Parlament Europeu, que representa els ciutadans de la UE i és elegit per sufragi universal directe.

XX El Consell Europeu, que està format pels caps d'estat o de govern dels Estats membres de la UE.

XX El Consell, que està format pels ministres nacionals de cada ram en representació dels governs dels Estats membres de la UE.

XX La Comissió Europea, que representa els interessos comuns de la UE.

El Consell Europeu fixa el rumb i les prioritats polítiques generals de la UE, però no té cap competència legislativa. En general, és la Comissió qui proposa la nova legislació i el Parlament Europeu i el Consell els que l'aproven; després, és competència dels Estats membres i de la Comissió aplicar-la o fer-la aplicar.

Tipus d'actes jurídics

Hi ha diversos tipus d'actes jurídics, que s'apliquen de diverses formes:

XX El reglament és un acte jurídic vinculant i d'aplicació directa a tots els Estats membres, que no cal que sigui transposat a la legislació nacional; de vegades, però, cal modificar la per evitar conflictes jurídics.

XX La directiva és un acte jurídic que obliga els Estats membres, o un grapat d'ells, a atènyer un objectiu determinat; en general, les directives han de ser

transposades a la legislació nacional perquè entrin en vigor i, a més a més, en elles s'especifiquen els resultats que cal aconseguir tot i que correspon als Estats membres decidir la manera de fer-ho.

XX La decisió és un acte jurídic que pot anar adreçat a un Estat membre, a un grup de persones o fins i tot a un sol individu; és obligatòria en tots els seus elements i es fa servir, per exemple, per pronunciar-se sobre propostes de fusió d'empreses.

XX Per la seva banda, les recomanacions o els dictàmens no tenen cap caràcter vinculant.

Aprovació de la legislació de la UE

Tots els actes jurídics de la UE es fonamenten en la «base jurídica» d'algun article concret dels Tractats, que determina el procediment legislatiu que cal seguir. Els Tractats estableixen com ha de ser el procediment de presa de decisions i d'elaboració de les propostes de la Comissió, com n'han de fer la lectura el Consell i el Parlament Europeu o quan cal que emetin un dictamen el òrgans consultius. Els Tractats també estableixen quins són els casos en què cal prendre una decisió per unanimitat i quan n'hi ha prou amb una majoria qualificada perquè el Consell aprovi un acte jurídic.

La gran majoria de la legislació de la UE s'aprova, o s'adopta, com s'acostuma a dir a la UE, mitjançant el «procediment legislatiu ordinari», en funció del qual el Consell i el Parlament Europeu comparteixen el poder legislatiu.

Aquest procediment és iniciat, però, per la Comissió Europea. Quan vol presentar una proposta d'actuació, la Comissió en demana l'opinió als governs, a les empreses, a les organitzacions de la societat civil i als ciutadans i aquestes opinions són incorporades a la proposta que la Comissió presenta al Consell i al Parlament Europeu. La proposta pot haver estat feta a iniciativa del Consell, del Consell Europeu, del Parlament Europeu, dels ciutadans europeus o bé de la mateixa Comissió.

A continuació, correspon al Consell i al Parlament Europeu debatre la proposta. Si no arriben a un acord en segona lectura, la proposta se sotmet a un «comitè de conciliació» format per un nombre idèntic de representants del Consell i del Parlament Europeu. També assisteixen a les reunions d'aquest comitè i participen en els debats els representants de la Comissió. Un cop el comitè de conciliació ha arribat a un acord, el text consensuat és remès una altra vegada al Consell i al Parlament Europeu en tercera lectura perquè pugui ser finalment aprovat. En la majoria de casos el Parlament vota les propostes per majoria simple i el Consell per

Un dels principals èxits de la UE consisteix en el fet que tots els ciutadans són lliures de viatjar, viure o treballar a qualsevol dels vint i vuit Estats membres.

© H

eide

Ben

ser/C

orbi

s


1. Proposta de la Comissió Europea.

2. Dictàmens dels parlaments nacionals.

5. Si ho considera oportú, la Comissió modifica la seva proposta.

6. Primera lectura per part del Consell.*

7. El Consell adopta la posició del Parlament Europeui s'aprova l'acte jurídic.

8. El Consell i el Parlament Europeu no es posen d'acord sobre les esmenes introduïdes en la proposta

de la Comissió.El Consell adopta, però, la seva posició.

4. Primera lectura per part del Parlament Europeu, que adopta la seva posició havent introduït les esmenes que calguin en la proposta de la Comissió.

3. Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu i dictamen del Comitè de les Regions quan escaigui.

PROCEDIMENT LEGISLATIU ORDINARI

PRIMERA LECTURA

* El Consell adopta la seva posició per majoria qualificada perquè els Tractats només imposen la unanimitat en uns quants casos excepcionals; tot i així, si el Consell vol apartar-se de la proposta o del dictamen de la Comissió, sí que cal que adopti la seva posició per unanimitat..

10. Dictamen de la Comissió sobre les esmenes introduïdes pel Parlament.

11. Segona lectura per part del Consell.*

14. Es convoca el comitè de conciliació.

15. El comitè de conciliació aprova una proposta de consens.

12. El Consell aprova totes les esmenes introduïdes pel Parlament Europeu en la posició del Consell

i s'aprova l'acte jurídic.

16. El Parlament Europeu i el Consell donen el seu acord a la proposta de consens del comitè de

conciliació.i s'aprova l'acte jurídic.

13. El Consell i el Parlament Europeu no es posen d'acord sobre les esmenes introduïdes pel Parlament

Europeu en la posició del Consell.

17. El Parlament Europeu o el Consell manifesten el seu desacord amb la proposta de consens del comitè

de conciliaciói no s'aprova l'acte jurídic.

9. El Parlament Europeu adopta la posició del Consell en una ràpida segona lectura o hi proposa esmenes.

SEGONA LECTURA

CONCILIACIÓ


majoria qualificada; en aquest cas, el nombre de vots ha de representar com a mínim la meitat dels Estats membres i aproximadament dos terços de la població de la UE; en alguns casos, però, les decisions del Consell han de ser aprovades per unanimitat.

Procediments especials

Els procediments legislatius varien en funció de l'objectiu de cada proposta; d'acord amb l'anomenat procediment de consulta, el Consell consulta l'opinió del Parlament sobre les propostes de la Comissió, però no està pas obligat a acceptar la; aquest procediment només s'aplica en uns quants casos com ara la legislació sobre la lliure competència o les excepcions a la lliure circulació de béns i serveis en el mercat interior; d'altra banda, d'acord amb l'anomenat procediment d'aprovació, el Parlament pot aprovar o rebutjar una proposta, però no pot proposar-hi cap esmena; aquest procediment és el que es fa servir quan es negocia una proposta de tractat internacional. A més a més, també hi ha algun cas en què poden aprovar legislació exclusivament el Consell i la Comissió Europea plegats o bé la Comissió tota sola.

Òrgans consultius que poden formular objeccions

A més a més del triumvirat institucional que formen la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu, hi ha altres òrgans consultius europeus que cal consultar preceptivament quan la proposta legislativa correspongui al seu àmbit de competència. Encara que no es tinguin en compte les seves recomanacions, no hi ha cap dubte que aquesta mena de consultes millora el control democràtic a què està sotmesa la legislació de la UE.

Aquests òrgans són els següents:

XX El Comitè Econòmic i Social Europeu, que representa els sectors de la societat civil, com ara empresaris, sindicats o entitats civils.

XX El Comitè de les Regions, que representa les administracions locals i regionals.

També cal consultar uns altres òrgans quan una proposta correspon al seu àmbit d'actuació o d'especialització; per exemple, lògicament, quan es presenten propostes sobre qüestions econòmiques o financeres, cal consultar el Banc Central Europeu.

Supervisió nacional

Per poder opinar i emetre un dictamen, els parlaments nacionals han de rebre les propostes legislatives de la Comissió Europea alhora que el Consell i el Parlament Europeu; l'objectiu és garantir que les decisions es prenguin al nivell institucional més adequat: les actuacions de la UE han de respectar el principi de subsidiarietat, la qual cosa vol dir que, tret dels àmbits en què tingui competències exclusives, la Unió Europea només ha d'actuar en aquells casos en què sigui més eficaç actuar a nivell europeu que no pas a nivell nacional. És, per tant, competència dels parlaments nacionals supervisar que la presa de decisions de la UE respecta aquest principi.

Competències

Els Tractats de la UE especifiquen quins són els àmbits d'actuació en què la UE està facultada per prendre decisions. Alguns són competència exclusiva seva, la

Gràcies a la iniciativa ciutadana europea els ciutadans europeus ja poden proposar projectes de legislació.

© B

ernd

Vog

el/C

orbi

s

Participació ciutadanaL'anomenada «iniciativa ciutadana europea» permet que un milió de ciutadans de la UE d'una quarta part com a mínim dels Estats membres de la UE puguin demanar a la Comissió que elabori una proposta legislativa sobre una qüestió determinada. La Comissió estudia atentament qualsevol iniciativa que correspongui a l'àmbit de les seves competències i que hagi rebut el suport d'almenys un milió de ciutadans europeus i en fa una proposta perquè pugui ser debatuda pel Parlament Europeu. Per tant, la iniciativa ciutadana europea pot condicionar la feina de les institucions de la UE i encetar un debat públic.


qual cosa vol dir que les decisions són aprovades pel Parlament Europeu i pels Estats membres reunits en el si del Consell; entre aquests àmbits d'actuació cal esmentar la política comercial, la política duanera, la regulació de la lliure competència, la política monetària de la zona euro o la preservació dels recursos pesquers.

En altres àmbits, la Unió Europea i els seus Estats membres comparteixen el poder de decisió i en aquests casos la legislació europea sempre preval sobre la nacional; ara bé, si en algun moment la UE decideix no legislar en algun àmbit determinat, els Estats membres sempre poden prendre la iniciativa de fer ho a nivell nacional. La UE i els Estats membres comparteixen competències en molts àmbits, com ara la regulació del mercat interior, l'agricultura, el medi ambient, la protecció dels consumidors o el transport.

En la resta d'àmbits, els Estats membres continuen tenint competències exclusives. Per tant, si en els Tractats de la UE no s'esmenta expressament un àmbit d'actuació determinat, la Comissió no hi pot proposar cap mena de legislació. Tot i així, hi ha alguns àmbits, com ara el sector espacial, l'educació, la cultura o el turisme, on la Unió Europea pot donar suport als esforços dels Estats membres; en d'altres, com ara el de la recerca científica o el de l'ajuda exterior, la UE pot exercir activitats paral·leles com ara desplegar programes d'ajuda humanitària.

Coordinació econòmica

Tots els Estats membres de la UE formen part de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), la qual cosa significa que han de coordinar les seves polítiques econòmiques i ser conscients que les seves decisions en aquest àmbit afecten la resta d'Estats membres. La UEM no té cap institució responsable de prendre decisions de política econòmica de caràcter general perquè les competències estan repartides entre els Estats membres i les institucions europees.

A la zona euro, és a dir, en els dinou Estats membres que fan servir l'euro com a moneda única, la institució independent, responsable de la política monetària i de mantenir l'estabilitat dels preus i fixar els tipus d'interès, és el Banc Central Europeu (BCE).

La política fiscal, és a dir, la fiscalitat i les decisions d'esmerçar o manllevar diners és competència exclusiva dels vint-i-vuit Estats membres, que, d'altra banda, també són responsables de les polítiques de treball i benestar. Tot i així, com que les decisions en matèria fiscal que prengui cada Estat membre de la zona euro poden repercutir en tota la zona euro, cal que aquestes decisions s'ajustin a la normativa de la UE. Per tant,

perquè la UEM funcioni amb eficàcia i pugui garantir l'estabilitat i el creixement, cal coordinar adequadament les finances públiques i les polítiques estructurals nacionals. Ha estat la crisi econòmica del 2008 la que ens ha fet adonar-nos que calia millorar la governança econòmica de la UE i de la zona euro mitjançant una millor coordinació de les polítiques econòmiques, del control fiscal i de la supervisió bancària.

El Consell supervisa les finances públiques i la política econòmica dels Estats membres i pot fer los recomanacions en funció de les propostes que li faci arribar la Comissió Europea: pot recomanar mesures d'ajustament o sancionar els Estats membres de la zona euro que no facin el que sigui necessari per reduir els seus nivells excessius de deute o de dèficit.

A les cimeres de caps d'estat o de govern dels Estats membres de la zona euro és on es decideixen les qüestions de governança econòmica i les reformes econòmiques que cal que els Estats membres duguin a terme.

La UE i les relacions exteriors

Les relacions amb els països no pertanyents a la UE són responsabilitat de l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió, que és nomenat pel Consell Europeu i que també ocupa el càrrec de vicepresident de la Comissió Europea. A nivell de caps d'estat o de govern la Unió està representada pel President del Consell Europeu.

El Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE), sota l'autoritat de l'Alt Representant, constitueix el servei diplomàtic de la Unió Europea i equival més o menys a un ministeri d'afers exteriors; està constituït per experts del Consell, dels Estats membres i de la Comissió Europea.

El Consell elabora i pren decisions en matèria de política exterior i de seguretat comuna d'acord amb les orientacions del Consell Europeu. Per la seva banda, la Comissió Europea és la responsable de la política comercial amb els països no pertanyents a la UE i també de l'ajuda humanitària i de l'ajuda al desenvolupament que s'hi destini. A més a més, la Comissió Europea representa la Unió en tots els àmbits que siguin de la seva competència excepte en matèria de política exterior i de seguretat comuna.


El Parlament Europeu

La veu del poble

Funció: òrgan legislatiu de la UE elegit per sufragi directe

Membres: 751 diputats

Seus: Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg

X http://www.europarl.eu

Els diputats del Parlament Europeu són elegits directament pels ciutadans de la UE perquè representin els seus interessos. Les eleccions tenen lloc cada cinc anys i hi tenen dret a vot tots els ciutadans de la UE majors de divuit anys, i setze a Àustria, és a dir, uns 380 milions de persones. El Parlament Europeu té 751 diputats provinents dels vint-i-vuit Estats membres.

La seu oficial del Parlament Europeu és a Estrasburg (França) tot i que la institució té tres seus de treball: Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg. Les principals reunions del Parlament, conegudes com a «plens», tenen lloc a Estrasburg dotze vegades l'any; a Brussel·les també se'n celebren, de plens, a més a més de reunions de comissions parlamentàries.

Composició del Parlament Europeu

El nombre d'escons del Parlament Europeu es reparteix entre els Estats membres de la UE en funció de la seva població.

La majoria dels diputats estan vinculats a un partit polític del seu Estat membre d'origen. En el Parlament Europeu, però, els partits nacionals s'agrupen en grups polítics europeus, als quals s'adscriuen la majoria dels diputats.

NOMBRE DE DIPUTATS PER ESTAT MEMBRE (2014)

Estats membres Nombre de diputats

Alemanya 96

Àustria 18

Bèlgica 21

Bulgària 17

Croàcia 11

Dinamarca 13

Eslovàquia 13Eslovènia 8

Espanya 54

Estònia 6

Finlàndia 13

França 74Grècia 21Hongria 21Irlanda 11

Itàlia 73

Letònia 8

Lituània 11

Luxemburg 6

Malta 6

Països Baixos 26

Polònia 51

Portugal 21Romania 32Suècia 20

Regne Unit 73

República Txeca 21

Xipre 6

TOTAL 751

http://www.europarl.eu/


Funcions del Parlament Europeu

El Parlament té tres funcions principals:

1. Compartir amb el Consell el poder legislatiu i aprovar la legislació de la UE; el fet que el Parlament sigui una institució elegida directament pels ciutadans millora la legitimitat democràtica de la legislació europea.

2. Exercir el control democràtic de totes les institucions de la UE i, especialment, de la Comissió Europea; a més a més, el Parlament té la potestat d'aprovar o rebutjar el nomenament del president de la Comissió i dels comissaris i de presentar una moció de censura contra tota la Comissió.

3. Ser l'autoritat pressupostària de la UE juntament amb el Consell i, per tant, poder controlar les despeses de la UE; a més a més, al final del procediment pressupostari, el Parlament pot aprovar o rebutjar la totalitat del pressupost de la UE.

A continuació expliquem amb tot detall aquestes tres funcions.

1. PODER LEGISLATIUEl procediment més habitual per aprovar la legislació de la UE és el «procediment legislatiu ordinari», també conegut com a «procediment de codecisió». El que caracteritza aquest procediment és que el Consell i el Parlament Europeu comparteixen en peu d'igualtat la facultat d'aprovar la legislació de la UE en un ampli ventall de temes com ara la protecció dels drets dels consumidors, la preservació del medi ambient o el transport. D'acord amb el procediment legislatiu

ordinari, doncs, les propostes que presenti la Comissió han de ser aprovades alhora pel Parlament Europeu i pel Consell. A més a més, sempre que es signi un acord internacional en àmbits que pertanyin al procediment legislatiu ordinari, és necessari l'acord del Parlament.

D'altra banda, també cal consultar al Parlament Europeu tot un seguit d'altres propostes i és imprescindible la seva aprovació en qüestions polítiques o institucionals importants com ara la legislació sobre la seguretat social o la protecció social, la fiscalitat del sector energètic, l'harmonització dels impostos sobre el volum de negoci o el valor afegit o els impostos indirectes. El Parlament també dóna el seu parer sobre qualsevol nova legislació i sobre el programa de treball anual de la Comissió, valora quines normatives caldria aprovar i demana a la Comissió que presenti les propostes que escaiguin.

2. CONTROL DEMOCRÀTICEl Parlament Europeu exerceix el control democràtic de les altres institucions europees de diverses maneres: en primer lloc, quan es nomena una nova Comissió, el Parlament examina tots els candidats a comissari i a president de la Comissió que li proposen els Estats membres i hi dóna o en rebutja la seva aprovació.

D'altra banda, la Comissió és políticament responsable davant el Parlament, el qual pot presentar una moció de censura en contra d'ella i demanar la seva dimissió en bloc. A més a més, el Parlament estudia els informes que li envia periòdicament la Comissió; a més a més, li pot fer totes les preguntes escrites i orals que vulgui.

Els comissaris assisteixen als plens del Parlament i a les reunions de les comissions parlamentàries; d'altra

NOMBRE DE DIPUTATS DE CADA GRUP POLÍTIC (OCTUBRE DEL 2014)

Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda

Nòrdica — GUE/NGL52

Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates

del Parlament Europeu — S & D

191

Verds/Aliança Lliure Europea — Verds/ALE

50 Grup dels Conservadores i Reformistes Europeus — CRE70

Grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa — EFFD48

Partit Popular Europeu (democratacristians) — PPE220

Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa — ALDE

68

Diputats no adscrits — NI52

TOTAL751


banda, el Parlament manté un diàleg regular amb el President del Banc Central Europeu sobre política monetària.

El Parlament Europeu també supervisa la feina del Consell: els eurodiputats formulen amb regularitat preguntes escrites i orals al Consell, el President del qual assisteix als plens parlamentaris i participa en els debats importants. Hi ha àmbits d'actuació com ara la política exterior i de seguretat comuna en què el Consell és l'única institució responsable de la presa de decisions tot i que el Parlament també hi col·labora estretament.

El Parlament també exerceix el seu control democràtic estudiant les peticions dels ciutadans i creant comissions especials d'investigació.

Finalment, el Parlament Europeu aporta idees a les cimeres de la UE, és a dir, a les reunions del Consell Europeu. A cada cimera es convida el President del Parlament a expressar hi les opinions i inquietuds de la seva institució sobre determinades qüestions o punts de l'ordre del dia.

3. CONTROL PRESSUPOSTARIEl pressupost anual de la UE és aprovat conjuntament pel Parlament Europeu i pel Consell. El Parlament en fa un parell de lectures successives i el pressupost no entra en vigor fins que no hagi estat signat pel President del Parlament.

La comissió parlamentària de control pressupostari del Parlament Europeu supervisa la manera com es gasta el pressupost; el Parlament aprova o rebutja cada any la gestió realitzada per la Comissió del pressupost de l'exercici anterior; aquest procediment és tècnicament conegut com a «aprovació de la gestió».

Funcionament del Parlament Europeu

El Parlament Europeu elegeix el seu president per un mandat de dos anys i mig. El President és qui representa el Parlament Europeu davant la resta d'institucions de la UE, i la resta del món, per cert, i disposa de catorze vicepresidents. A més a més, el President del Parlament Europeu, juntament amb el president del Consell, és qui signa els actes jurídics un cop han estat aprovats.

La feina del Parlament té dues fases:

XX Preparació dels plens: d'això s'encarreguen els diputats de les vint comissions parlamentàries especialitzades en àmbits competencials de la UE, com ara la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris o la comissió de Comerç Internacional; l'ordre del dia dels plens també és debatut pels grups polítics.

XX Celebració dels plens: els plens, als quals assisteixen tots els diputats, se celebren habitualment una setmana al mes a Estrasburg tot i que de tant en tant també se'n celebren a Brussel·les; en aquests plens el Parlament estudia les propostes legislatives i vota les esmenes que vol introduir-hi abans de prendre una decisió sobre la totalitat del text; altres punts de l'ordre del dia dels plens poden incloure debats sobre comunicacions del Consell o de la Comissió o qüestions sobre els esdeveniments que es produeixen a la UE o a la resta del món.

El 2014 Martin Schulz va ser reelegit President del Parlament Europeu.

© E

U


El Consell Europeu

Les grans polítiques de la UE

Funció: definició de les orientacions i prioritats polítiques de la UE

Membres: els caps d'estat o de govern de cadascun dels Estats membres, el President del Consell Europeu i el President de la Comissió Europea

Seu: Brussel·les

X http://www.european-council.europa.eu

El Consell Europeu aplega els polítics més importants de la UE, és a dir, els caps d'estat o de govern dels Estats membres, el President del Consell i el President de la Comissió, que es reuneixen almenys quatre vegades l'any per fixar el rumb i les prioritats polítiques generals de la UE; també hi participa l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió.

Funcions del Consell Europeu

El Consell Europeu, és a dir, la reunió dels caps d'estat o de govern dels Estats membres de la UE representa el màxim nivell de cooperació política entre els Estats membres. En les seves reunions els líders europeus decideixen per consens les orientacions generals i les prioritats de la Unió i donen l'impuls necessari al seu desenvolupament.

El Consell Europeu no té com a missió aprovar cap legislació. Al final de cada reunió, però, sí que publica les conclusions dels seus debats i hi recull les decisions que hagi pres. Aquestes conclusions inclouen els grans temes que ha d'abordar el Consell, és a dir, la reunió dels ministres nacionals de cada ram. El Consell Europeu també pot demanar a la Comissió Europea que li presenti propostes, sigui per fer front als reptes que té plantejats la Unió o per aprofitar les oportunitats que se li presentin.

En principi, les reunions del Consell Europeu se celebren cada sis mesos, però també se'n poden convocar d'extraordinàries o d'informals per tractar problemes urgents que demanin decisions al més alt nivell com ara en matèria econòmica o en política exterior.

El President del Consell Europeu

Les activitats del Consell Europeu són coordinades pel seu President, que s'encarrega de convocar i presidir les reunions del Consell Europeu i de gestionar la seva feina.

El President del Consell Europeu també representa la Unió a l'exterior; a més a més, juntament amb l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió, representa els interessos de la Unió Europea en matèria de política exterior i seguretat comuna.

El President és elegit pel Consell Europeu per un període de dos anys i mig prorrogables. La presidència del Consell Europeu demana dedicació exclusiva, per la qual cosa el seu President no pot ocupar alhora cap altre càrrec nacional.

La presa de decisions en el Consell Europeu

El Consell Europeu pren la majoria de les seves decisions per consens. Tot i així, en alguns casos fa servir la majoria qualificada com ara en el cas de l'elecció del seu President, del nomenament dels comissaris o del nomenament de l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió.

Quan cal que el Consell Europeu decideixi per votació, lògicament només hi poden votar els caps d'estat o de govern.

Secretaria

El Consell Europeu disposa d'una secretaria general.

http://www.european-council.europa.eu/


Cimeres de l'euro

Al marge del Consell Europeu, els caps d'estat o de govern dels Estats membres que hagin adoptat l'euro com a moneda també es reuneixen com a mínim un parell de vegades l'any, juntament amb el President de la Comissió Europea i el President del Banc Central Europeu; també hi pot ser convidat el President del Parlament Europeu.

En aquestes reunions es parla de la governança econòmica de la zona euro i de les grans reformes en matèria de política econòmica. Les cimeres de l'euro es van constituir oficialment arran del Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària, que hem esmentat a la Introducció. El President de la cimera de l'euro és nomenat pels caps d'estat o de govern dels Estats membres de la zona euro. El nomenament té lloc alhora que el del President del Consell Europeu i té la mateixa durada. Ambdós càrrecs poden ser ocupats per la mateixa persona.

En alguns casos, els dirigents dels Estats membres que han ratificat el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària, però que no han adoptat l'euro com a moneda també poden

participar en els debats. De totes maneres, quan no tenen dret a participar-hi, el President de la cimera els manté informats de la preparació i del resultat de les reunions.

Donald Tusk presideix les cimeres de la UE com a President del Consell Europeu.

© E

U

Confusió entre els diversos Consells: quin és quin

Hi ha tres òrgans o organismes europeus que tenen gairebé el mateix nom i, per tant, és molt fàcil confondre'ls:

XX El Consell EuropeuCom ja hem dit, el Consell Europeu està format pels caps d'estat o de govern, és a dir, pels presidents o primers ministres dels Estats membres de la UE, més el mateix President del Consell i el President de la Comissió Europea. El Consell Europeu és la màxima autoritat a l'hora de decidir les grans polítiques de la Unió Europea i, per tant, les seves reunions acostumen a ser conegudes com a «cimeres».

XX El ConsellCom ja hem dit també, se'n diu Consell de ministres o simplement Consell la reunió dels ministres de cadascuna de les carteres ministerials dels Estats

membres de la UE. Es reuneix amb molta més regularitat que no pas el Consell Europeu, aprova la legislació europea juntament amb el Parlament Europeu i pren decisions molt més concretes que no pas les que pren el Consell Europeu.

XX El Consell d'EuropaEl Consell d'Europa no és cap institució de la UE. És una organització intergovernamental la finalitat de la qual és protegir els drets humans, la democràcia i l'estat de dret a Europa. Es va crear el 1949 i un dels seus primers èxits va ser la redacció del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Perquè els ciutadans poguessin exercir lliurement els seus drets d'acord amb aquest Conveni, es va crear el Tribunal Europeu de Drets Humans. Actualment, el Consell d'Europa té quaranta-set estats membres, inclosos tots els de la UE, i la seu a Estrasburg, França.


El Consell

La veu dels Estats membres

Funció: decidir les polítiques i aprovar la legislació de la UE

Membres: un ministre per cada Estat membre de la UE

Seu: Brussel·les i Luxemburg

X http://www.consilium.europa.eu

Els ministres dels Estats membres de la UE es reuneixen en el si del Consell per debatre i prendre decisions sobre tota mena de qüestions relacionades amb la UE i aprovar la legislació corresponent. Els ministres que assisteixen a aquestes reunions tenen la facultat d'assumir en nom dels seus governs el compromís de dur a terme les mesures que s'hagin aprovat durant les reunions.

Funcions del Consell

El Consell és una institució fonamental en la presa de decisions de la UE. A les seves reunions assisteix un ministre per cadascun dels governs dels Estats membres de la UE. La finalitat d'aquestes reunions és debatre, pactar, modificar o aprovar la legislació de la UE, coordinar les polítiques dels Estats membres o establir la política exterior de la UE.

Els ministres que assisteixen a les reunions del Consell van canviant en funció dels temes de l'ordre del dia. Això es coneix com a «configuració» del Consell; per

exemple, si el Consell ha de tractar qüestions ambientals, a la reunió assisteixen els ministres de medi ambient de cadascun dels Estats membres de la UE i, aleshores, el Consell s'anomena «Consell de Medi Ambient»; si s'hi ha de parlar de qüestions d'economia i finances, s'anomena «Consell d'Economia i Finances», habitualment conegut per l'acrònim «ECOFIN»; si s'hi ha de parlar de qüestions de competitivitat, s'anomena «Consell de Competitivitat», etc.

Per sortir nos en de la crisi econòmica, els Estats membres de la UE han aprovat l'estratègia «Europa 2020» per impulsar un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu; el Consell ha pres moltes decisions per posar en pràctica aquesta estratègia.

© im

ago/

Xinh

ua/R

epor

ters

l Consell pot tenir les deu «configuracions» o denominacions següents:Si és presidit per l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió:

XX Consell d'Afers Exteriors

Si és presidit per l'Estat membre que exerceixi la presidència del Consell:

XX Consell d'Afers Generals

XX Consell d'Economia i Finances

XX Consell de Justícia i Afers d'Interior

XX Consell d'Ocupació, Política Social, Salut i Consumidors

XX Consell de Competitivitat (Mercat Interior, Indústria, Recerca i Espai)

XX Consell de Transport, Telecomunicacions i Energia

XX Consell d'Agricultura i Pesca

XX Consell de Medi Ambient

XX Consell d'Educació, Joventut, Cultura i Esports

http://www.consilium.europa.eu/


PRESIDÈNCIES DEL CONSELL

Any 1r semestre (gener-juny)

2n semestre (juliol-desembre)

2015 Letònia Luxemburg

2016 Països Baixos Eslovàquia

2017 Malta Regne Unit

2018 Estònia Bulgària

2019 Àustria Romania

2020 Finlàndia

La presidència del Consell és exercida semestralment per rotació per cadascun dels Estats membres. Val a dir, però, que la presidència del Consell no és equiparable al càrrec de president del Consell Europeu: la responsabilitat del govern de l'Estat membre que exerceixi la presidència del Consell és només organitzar i presidir les reunions de ministres. Excepcionalment, el Consell d'Afers Exteriors és presidit per l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió, que s'ocupa de la política exterior en nom del Consell.

Ara bé, perquè el Consell pugui continuar les seves activitats sense interrupcions, l'Estat membre que estigui exercint la presidència semestral es coordina amb l'Estat membre que l'hagi exercida just abans i amb l'Estat membre que l'hagi d'exercir just després per elaborar el programa de treball conjunt del Consell per un període de divuit mesos, és a dir, de tres presidències.

Com ja hem dit, els ministres de cada ram que assisteixin a les reunions del Consell tenen la facultat d'assumir compromisos en nom dels seus governs. A més a més, són responsables davant de les autoritats nacionals elegides democràticament. Això garanteix la legitimitat democràtica de les decisions del Consell.

El Consell té cinc responsabilitats fonamentals:

1. Aprovar la legislació europea, juntament amb el Parlament Europeu en la majoria dels casos.

2. Coordinar les polítiques dels Estats membres, en matèria econòmica, per exemple.

3. Desenvolupar la política exterior i de seguretat comuna de la Unió sobre la base de les orientacions establertes pel Consell Europeu.

4. Concloure en nom de la UE acords internacionals amb d'altres països o amb organitzacions internacionals.

5. Aprovar el pressupost de la UE juntament amb el Parlament Europeu.

A continuació, expliquem amb més detall aquesta feina:

1. LEGISLACIÓUna gran part de la legislació de la UE és aprovada conjuntament pel Consell i pel Parlament Europeu. Per regla general, el Consell només actua a proposta de la Comissió i és la Comissió qui té habitualment la responsabilitat de garantir que s'apliqui correctament la legislació de la UE un cop aprovada.

2. COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DELS ESTATS MEMBRESTots els Estats membres de la UE formen part de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) encara que no tots pertanyin a la zona euro. L'objectiu de la política econòmica que la UE duu a terme en el marc de la UEM és coordinar les polítiques econòmiques nacionals. D'aquesta coordinació s'encarreguen els ministres d'Economia i Hisenda, que formen el Consell d'Economia i Finances o ECOFIN.

3. POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNALa definició i l'execució de la política exterior i de seguretat comuna de la UE (PESC) és competència exclusiva del Consell Europeu i del Consell, que prenen decisions per unanimitat. El responsable de dur-la a terme és l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió juntament amb els Estats membres, reunits en el si del Consell d'Afers Exteriors.

4. CELEBRACIÓ D'ACORDS INTERNACIONALSCada any el Consell conclou i signa acords oficials entre la Unió Europea i d'altres països o organitzacions internacionals. Aquests acords poden abastar qüestions molt generals com ara el comerç, la cooperació o el desenvolupament o bé tractar temes molt més concrets com ara el sector tèxtil, la pesca, la ciència i la tecnologia, el transport, etc. Aquests acords han de ser sotmesos a l'aprovació del Parlament Europeu en aquells àmbits en què aquesta institució comparteix el poder de codecisió amb el Consell.

5. APROVACIÓ DEL PRESSUPOST DE LA UEEl pressupost anual de la UE és decidit juntament pel Consell i pel Parlament Europeu. Si totes dues institucions no es posen d'acord, se segueix, com ja hem dit, el procediment de conciliació fins que no s'aprovi el pressupost.


Funcionament del Consell

Els debats del Consell i l'aprovació per votació d'actes jurídics són públics i poden ser seguits en directe a través del web del Consell.

El Consell d'Afers Generals mira per la coherència de les activitats de les diferents configuracions del Consell i fa el seguiment de les cimeres del Consell Europeu. Per fer-ho, disposa del que s'anomena Comitè de Representants Permanents o COREPER, acrònim derivat del francès «Comité des Représentants Permanents».

El COREPER està format pels representants permanents dels governs dels Estats membres davant la Unió Europea. A Brussel·les cadascun dels Estats membres té un equip, és a dir, una representació permanent, que el representa i que defensa a la UE els interessos nacionals de cada Estat membre. De fet, el cap de cada representació és l'ambaixador de l'Estat membre davant la UE. Tots aquests ambaixadors disposen de grups de treball formats per funcionaris de les seves administracions nacionals que es reuneixen cada setmana en el si del COREPER.

Com vota el Consell

Les decisions del Consell es prenen per votació. En la majoria de casos les decisions es prenen per majoria qualificada, però també hi ha qüestions, com ara la de la fiscalitat, en què els Tractats imposen la unanimitat. Perquè una proposta es pugui aprovar per majoria qualificada, cal que hi voti a favor una doble majoria d'Estats membres i de població; per tant, els vots a favor han de ser com a mínim els següents:

XX el 55 % dels Estats membres, és a dir, setze dels vint-i-vuit;

XX un nombre d'Estats membres que representin com a mínim el 65 % de la població de la UE; això significa aproximadament 329 milions de ciutadans d'una població de gairebé 506 milions d'habitants.

Per bloquejar l'aprovació d'una decisió, hi han de votar en contra com a mínim quatre Estats membres que representin més del 35 % de la població.

Aquests percentatges i requisits garanteixen que totes les decisions que pren el Consell disposin d'un ampli suport a tot Europa i, a més a més, que cap petita minoria no pugui vetar l'aprovació de cap decisió. Abans del mes de novembre del 2014 es feia servir un sistema diferent, segons el qual cada país tenia un nombre de vots determinat.

POBLACIÓ DE REFERÈNCIA QUE ES FA SERVIR EN LES VOTACIONS DEL CONSELL (2014)

Estat membre Població (× 1 000)

Percentatge de la població

total de la Unió

Alemanya 80 523.7 15.93

França 65 633.2 12.98

Regne Unit 63 730.1 12.61

Itàlia 59 685.2 11.81

Espanya 46 704.3 9.24

Polònia 38 533.3 7.62

Romania 20 057.5 3.97

Països Baixos 16 779.6 3.32

Bèlgica 11 161.6 2.21

Grècia 11 062.5 2.19

República Txeca 10 516.1 2.08

Portugal 10 487.3 2.07

Hongria 9 908.8 1.96

Suècia 9 555.9 1.89

Àustria 8 451.9 1.67

Bulgària 7 284.6 1.44

Dinamarca 5 602.6 1.11

Finlàndia 5 426.7 1.07

Eslovàquia 5 410.8 1.07

Irlanda 4 591.1 0.91

Croàcia 4 262.1 0.84

Lituània 2 971.9 0.59

Eslovènia 2 058.8 0.41

Letònia 2 023.8 0.40

Estònia 1 324.8 0.26

Xipre 865.9 0.17

Luxemburg 537.0 0.11

Malta 421.4 0.08

Total 505 572.5 100

Majoria qualificada

328 622.1 65 %


La Secretaria General del Consell

La Secretaria General del Consell fa servei tant al Consell Europeu i al seu President, com al Consell de la UE i a la seva presidència rotatòria. Està dirigida per un secretari general nomenat pel Consell.

L'Eurogroup

Tots els Estats membres de la UE formen part de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), la qual cosa vol dir que han de coordinar les seves polítiques econòmiques i ser conscients que les seves decisions econòmiques també afecten la resta d'Estats membres. Tot i així, no tots els Estats membres han adoptat l'euro i, per tant, no tots formen part de la zona euro. N'hi ha que s'han estimat més no fer-ho de moment i n'hi ha d'altres que estan adaptant les seves economies per poder complir els criteris necessaris per sumar-se a la zona euro. Tal com hem dit, els Estats membres de la zona euro han de col·laborar molt estretament i sotmetre's a la política monetària única del Banc Central Europeu. Per tant, els Estats membres de la zona euro necessiten un fòrum especial on debatre les polítiques de la zona euro i prendre les decisions oportunes i, evidentment, aquest fòrum no pot ser el Consell d'Economia i Finances o ECOFIN perquè en ell hi participen tots i cadascun dels Estats membres.

La solució, doncs, és l'Eurogrup, és a dir, la reunió dels ministres d'Economia i Finances només dels Estats membres de la zona euro.

L'objectiu de l'Eurogrup és promoure el creixement econòmic i l'estabilitat financera de la zona euro mitjançant la coordinació de les polítiques econòmiques nacionals. Com que l'única instància oficial que pot prendre decisions en matèria d'economia és el Consell d'Economia i Finances o ECOFIN, l'Eurogrup es reuneix

de manera informal més o menys una vegada al mes el dia abans de les reunions de l'ECOFIN i l'endemà d'aquestes reunions aprova oficialment els acords decidits a la reunió informal. En les votacions sobre afers que afecten l'Eurogrup només hi participen els ministres de la zona euro. També assisteixen a les reunions de l'Eurogrup la Comissió Europea i el President del Banc Central Europeu.

Els membres de l'Eurogrup trien un president per un mandat de dos anys i mig i la Secretaria General del Consell hi proporciona suport administratiu.

Política exterior i de seguretat comuna

La Unió Europea està desenvolupant una política exterior i de seguretat comuna (PESC) que segueix uns procediments diferents dels habituals fins ara: en aquesta matèria, qui defineix i aplica conjuntament la PESC són el Consell Europeu i el Consell (de ministres). Els objectius de la UE en l'àmbit internacional són fomentar la democràcia, l'estat de dret, els drets humans i la llibertat, el respecte de la dignitat humana i els principis d'igualtat i solidaritat. Per atènyer aquests objectius, la UE manté relacions i col·labora amb països i organitzacions d'arreu del món.

Les noves normatives de la UE sobre governança econòmica i financera ajuden a sanejar i enfortir el sector bancari.

© A

ssoc

iate

d Pr

ess/

Repo

rter

s

Què és la cooperació reforçadaSi hi ha Estats membres que volen cooperar més estretament en àmbits d'actuació que no són de la competència exclusiva de la UE, però no aconsegueixen l'acord de la resta d'Estats membres, el mecanisme de la «cooperació reforçada» els hi permet de poder treballar conjuntament; concretament, permet que com a mínim nou Estats membres facin servir les institucions europees per cooperar més estretament.

Per tant, aquest mecanisme permet a un mínim de nou Estats membres fer servir les institucions de la UE per cooperar més estretament. Tot i així, cal respectar les següents condicions: la cooperació ha d'impulsar els objectius de la Unió i ha d'estar oberta a tots els Estats membres que s'hi vulguin afegir.

Per exemple, hi ha una sèrie d'Estats membres que apliquen aquest mecanisme a la legislació sobre el divorci per mirar de trobar una solució comuna a les parelles que vulguin divorciar-se, però els membres de les quals provinguin d'Estats membres diferents; també s'aplica aquest mecanisme en el cas del sistema de patent unitària en què participen la majoria dels Estats membres de la UE, tot i que no tots.


A continuació expliquem les responsabilitats de la UE en l'àmbit de la PESC:

XX El Consell Europeu, presidit pel seu President, defineix la política exterior i de seguretat comuna tenint en compte els interessos estratègics de la Unió i qualsevol qüestió amb implicacions per a la defensa.

XX El Consell (de ministres) i, concretament, el Consell d'Afers Exteriors, pren les decisions que calen per definir i aplicar la PESC seguint les orientacions del Consell Europeu. La reunió del Consell d'Afers Exteriors és presidida per l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió.

XX L'Alt Representant, juntament amb els Estats membres, duu a la pràctica la PESC i en garanteix la coherència i l'eficàcia; per fer-ho, pot recórrer als recursos nacionals i als de la Unió.

El Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) és, diguem ne, el «ministeri» d'afers exteriors i el servei diplomàtic de la Unió. Està encapçalat per l'Alt Representant i constituït per personal expert del Consell, dels Estats membres i de la Comissió Europea. La UE disposa de delegacions a la majoria de països del món. Aquestes delegacions formen part del SEAE i col·laboren estretament amb les ambaixades dels Estats membres de la UE en qüestions relacionades amb la PESC.

Qualsevol Estat membre, o bé l'Alt Representant, pot plantejar al Consell, tot sol o amb la col·laboració de la Comissió, qüestions d'importància relacionades amb la PESC. Com que de vegades en qüestions relacionades amb la PESC cal prendre decisions amb una certa urgència, s'han creat mecanismes que permeten fer-ho. A més a més, en general les decisions es prenen per unanimitat.

A més a més de fer-se càrrec de la política exterior i de seguretat comuna (PESC), l'Alt Representant també representa la Unió en matèria de política exterior i de seguretat arreu del món, manté un diàleg polític amb els socis de la UE i amb tercers països i defensa la posició de la UE a reunions i organitzacions de caràcter internacional. Ara bé, a nivell de caps d'estat o de govern, la representació de la UE corre a càrrec del President del Consell Europeu.

Com que la PESC també abasta qüestions de seguretat i defensa, la UE està desenvolupant una política comuna de seguretat i defensa (PCSD), l'objectiu de la qual és fer que els Estats membres puguin dur a terme operacions de gestió de crisis, és a dir, missions humanitàries i d'establiment o manteniment de la pau, que poden tenir caràcter civil o militar. Els Estats membres posen voluntàriament a disposició de la UE les seves forces militars per dur a terme aquesta mena d'operacions en coordinació amb l'OTAN. De vegades les missions de la UE es fan servir les estructures de comandament de l'OTAN per raons pràctiques. Aquestes activitats són coordinades per una sèrie d'organismes de la UE:

XX El Comitè Polític i de Seguretat (CPS) fa el seguiment de la situació internacional i estudia les diverses respostes possibles de la UE en situacions de crisi a l'estranger.

XX El Comitè Militar de la Unió Europea (CMUE) està format pels caps d'estat major dels Estats membres de la UE, dirigeix les activitats militars de la UE i ofereix assessorament sobre qüestions militars.

XX L'Estat Major de la Unió Europea (EMUE) està integrat per experts militars que treballen a la seu militar permanent de Brussel·les i ofereixen la seva assistència al CMUE.

Els cossos i forces de seguretat dels Estats membres de la UE col·laboren per lluitar contra la delinqüència internacional.

© M

atte

is/L

ooka

tSci

ence

s/Re

port

ers


La Comissió Europea

Defensa de l'interès comú

Funció: òrgan executiu de la UE que proposa legislació, supervisa el compliment dels acords i promou la Unió en el món

Membres: un comissari per cada Estat membre

Seu: Brussel·les

X http://ec.europa.eu

La Comissió és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos del conjunt de la UE. En molts àmbits és la força impulsora del sistema institucional de la UE: en proposa la legislació, les polítiques i els programes d'acció i és la responsable d'aplicar i fer aplicar les decisions del Parlament Europeu i del Consell. També representa la Unió arreu del món, però no s'ocupa de la política exterior i de seguretat comuna.

Què es la Comissió Europea

El terme «Comissió» es fa servir en dos sentits; en primer lloc, fa referència als membres de la Comissió, és a dir, a l'equip de persones designades pels Estats membres i pel Parlament per dirigir la Institució i prendre totes les decisions que calguin; en segon lloc, fa referencia a la Institució mateixa i al seu personal.

Informalment, els membres de la Comissió Europea s'anomenen «comissaris». Tots ells han ocupat càrrecs polítics amb anterioritat i molts han estat ministres, però com a membres de la Comissió Europea han assolit el compromís d'actuar en interès del conjunt de la Unió i no poden acceptar cap instrucció dels governs nacionals.

La Comissió té diversos vicepresidents, un dels quals és l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió, que, per tant, participa en les activitats del Consell i de la Comissió.

La Comissió és políticament responsable davant el Parlament, que té el poder de destituir-la mitjançant una moció de censura. La Comissió assisteix a totes les sessions del Parlament, on ha d'aclarir i justificar les seves polítiques; també respon periòdicament a les preguntes escrites i a les preguntes orals que li fan els diputats.

La feina quotidiana de la Comissió corre a càrrec del seu personal, és a dir, el que en l'argot de la UE s'anomenen «administradors», a més a més d'experts, traductors, intèrprets i personal de secretaria. Els funcionaris de la Comissió, igual que els d'altres organismes de la UE, són contractats per l'Oficina Europea de Selecció de Personal (EPSO): http://Europa.eu/epso; són ciutadans de tots els Estats membres de la UE, seleccionats mitjançant oposicions. A la Comissió hi treballen unes 33 000 persones. Aquesta xifra pot semblar molt elevada, però de fet és inferior al personal de qualsevol ajuntament europeu mitjà.

Jean-Claude Juncker és el President de la Comissió Europea, l'Executiu de la UE.

© E

U

http://ec.europa.eu/


Funcions de la Comissió

La Comissió Europea té quatre funcions principals:

1. Proposar legislació al Parlament i al Consell.

2. Aplicar les polítiques de la UE i gestionar-ne el pressupost.

3. Fer complir la legislació europea, juntament amb el Tribunal de Justícia.

4. Representar la Unió arreu del món.

1. PRESENTACIÓ DE PROPOSTES LEGISLATIVESDe conformitat amb el Tractat de la UE, la Comissió té el «dret d'iniciativa», és a dir, que és l'única institució de la UE que pot fer propostes legislatives, que després, però, ha de sotmetre al Parlament i al Consell. L'objectiu d'aquestes propostes ha de ser defensar l'interès de la Unió i dels seus ciutadans i no pas el de cap país ni sector empresarial.

Abans de presentar una proposta, la Comissió ha de tenir en compte les situacions i els problemes que es plantegen a Europa i valorar la millor manera de fer-hi front és si actuar a nivell de la UE. Per això està en contacte permanent amb una àmplia gamma de grups d'interès i amb un parell d'organismes consultius: el Comitè Econòmic i Social Europeu, format per empresaris i sindicats, i el Comitè de les Regions, format per representants de les administracions locals i regionals; també té en compte les opinions dels parlaments i dels governs nacionals i de la ciutadania en general.

La Comissió només proposa l'actuació de la UE quan considera que un problema no pot ser resolt més eficaçment a nivell nacional, regional o local. D'aquesta manera d'abordar els problemes al nivell administratiu més baix possible se'n diu «principi de subsidiarietat».

Ara bé, si la Comissió arriba a la conclusió que el que cal és legislar a nivell de la UE, aleshores fa una proposta per resoldre el problema de la millor manera possible i satisfer el més ampli ventall d'interessos possible. A més a més, per a les qüestions tècniques, la Comissió sempre recorre a comitès i grups d'experts externs.

La innovació i la recerca són un dels mitjans per crear llocs de treball i fomentar el creixement a Europa.

© L

angr

ock/

Zeni

t/Lai

f/Re

port

ers

Nomenament de la ComissióLa Comissió es renova cada cinc anys, sis mesos després d'haver-se celebrat les eleccions al Parlament Europeu. El procediment és el següent:

XX Els governs dels Estats membres proposen al Parlament Europeu, perquè hi doni la seva aprovació, un candidat a ser president de la Comissió.

XX El candidat proposat i els governs dels Estats membres trien conjuntament la resta de membres de la Comissió.

XX El Parlament Europeu entrevista aleshores tots els candidats i emet un dictamen general sobre la totalitat dels comissaris o, com s'acostuma a dir, del «col·legi de comissaris». Si el dictamen és positiu, la nova Comissió Europea pot començar de seguida a treballar oficialment.

La Comissió té diversos vicepresidents, un dels quals és l'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió, que, per tant, participa en les activitats del Consell i de la Comissió.


Desenvolupament de l'Espai Europeu de RecercaLa Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea porta a terme les polítiques de la UE en matèria de recerca i desenvolupament tecnològic i contribueix a fomentar la competitivitat internacional de les empreses europees. El programa europeu de recerca Horitzó 2020 dedica desenes de milers de milions d'euros a la recerca científica multidisciplinària arreu de la UE.

2. APLICACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE LA UE I GESTIÓ DEL PRESSUPOSTCom a òrgan executiu de la Unió, la Comissió és responsable de gestionar el pressupost de la UE i d'aplicar les polítiques i els programes aprovats pel Parlament i pel Consell. Qui fa el gros de la feina i gestiona la majoria de les despeses són les administracions nacionals i locals, però qui s'encarrega de supervisar-ho tot és la Comissió.

La Comissió gestiona el pressupost de la UE sota la supervisió del Tribunal de Comptes Europeu. Totes dues institucions garanteixen, doncs, una bona gestió financera. Si està d'acord amb l'informe anual del Tribunal de Comptes, el Parlament Europeu només aprova globalment la gestió que n'hagi fet la Comissió del pressupost de la UE.

3. FER COMPLIR LA LEGISLACIÓ EUROPEALa Comissió actua com a guardiana dels Tractats; això significa que la Comissió és responsable de vetllar, juntament amb el Tribunal de Justícia, per la correcta aplicació de la legislació de la UE en tots els Estats membres. Si la Comissió comprova que un Estat membre no està aplicant alguna de les normatives de la Unió i que, per tant, no compleix amb les seves obligacions jurídiques, pot prendre les mesures correctives que considerin més oportunes contra aquest Estat membre.

En primer lloc, pot iniciar un procediment jurídic anomenat «procediment d'infracció», que consisteix a enviar una carta oficial a l'Estat membre, exposant-hi la raó per la qual la Comissió considera que aquest Estat membre està infringint la normativa de la UE i fixant hi un termini perquè l'Estat membre li enviï una explicació detallada del fet. Si aquest procediment no té èxit, la Comissió remet el cas al Tribunal de Justícia, que pot imposar una sanció a l'Estat membre. Les sentències del Tribunal són de compliment obligat tant pels Estats membres, com per les institucions de la UE.

4. REPRESENTACIÓ DE LA UE ARREU DEL MÓNL'Alt Representant d'Afers Exteriors i de Política de Seguretat de la Unió és un dels vicepresidents de la Comissió i, a més a més, responsable d'Afers Exteriors. En qüestions relacionades, doncs, amb la política exterior i de seguretat, l'Alt Representant col·labora amb el Consell. Tot i així, en la resta d'àmbits de l'acció exterior, la Comissió té un paper fonamental, especialment en matèria de política comercial i ajuda humanitària. En aquestes qüestions la Comissió Europea actua com a portaveu de la Unió i permet als vint-i-vuit Estats membres parlar amb una sola veu en fòrums internacionals com ara l'Organització Mundial de Comerç.

Ajuda humanitàriaL'Oficina d'Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO) es va crear el 1992. Actualment, l'acció humanitària ha assolit una importància fonamental entre les activitats exteriors de la Unió Europea; de fet, som el principal donant d'ajuda humanitària del món.

Cada any ajudem uns 125 milions de persones amb els fons de la UE. Aquesta ajuda es lliura a través de dos-cents socis, com ara agències de les Nacions Unides o organitzacions caritatives, partint sempre, però, del principi d'imparcialitat i de no discriminació.

Federica Mogherini és la cap de la política exterior de la UE i coordina l'acció de la UE a la resta del món.

© E

U


Funcionament de la Comissió

És competència del President de la Comissió Europea repartir les carteres entre els comissaris i, si escau, remodelar-ne l'organització durant el seu mandat. El President també pot fer dimitir un comissari. El col·legi de vint-i-vuit comissaris es reuneix a Brussel·les una vegada a la setmana, generalment dimecres. Els punts de l'ordre del dia són presentats per cadascun dels comissaris en funció de la seva cartera, però les decisions són aprovades col·lectivament per tot el col·legi.

El personal de la Comissió Europea s'organitza en «direccions generals» (DG), com ara la Direcció General de Comerç o la Direcció General de Competència, o en «serveis», com ara el Servei Jurídic. Cada direcció general s'ocupa d'un àmbit concret i està dirigida per un director general, que és responsable davant del comissari que li pertoca.

EurostatEurostat és l'oficina estadística de la Unió Europea i forma part de la Comissió. La seva tasca és subministrar a la UE estadístiques sobre Europa que permetin fer comparacions entre països i regions. Cap societat democràtica no funciona correctament sense unes bones estadístiques, fiables i objectives.

Les estadístiques d'Eurostat serveixen per mesurar moltes qüestions: puja o baixa la desocupació? Hi ha més emissions de CO2 ara que fa deu anys? Quin és el percentatge de dones que treballa? Com es comporta l'economia d'un Estat membre en comparació amb la de la resta d'Estats?

http://epp.eurostat.ec.europa.eu

Qui realment elabora les propostes legislatives de la Comissió són les direccions generals (DG), però les seves propostes només passen a ser oficials un cop han estat aprovades pel col·legi de comissaris en la seva reunió setmanal. El procediment és més o menys el següent:

Posem per cas que la Comissió considera necessari fer una normativa que protegeixi els rius europeus de la contaminació. Llavors, la Direcció General de Medi Ambient elabora una proposta sobre la base de les consultes fetes als sectors interessats com ara el sector empresarial, els agricultors i ramaders, els ministeris de medi ambient dels Estats membres o les organitzacions de protecció del medi ambient; a més a més, moltes de les propostes de la Comissió també se sotmeten a consulta pública, la qual cosa permet a tothom opinar a títol personal o en nom d'una organització.

A continuació, es discuteix la proposta amb la resta de serveis de la Comissió i, si escau, s'hi fan modificacions; també se sotmet la proposta al criteri del Servei Jurídic.

Un cop enllestida, el secretari general inclou la proposta en l'ordre del dia de la següent reunió del col·legi de comissaris i el comissari de Medi Ambient n'explica les raons als seus col·legues. Si els comissaris arriben a un acord, l'aproven i la remeten al Consell i al Parlament Europeu perquè l'estudiïn.

Ara bé, si hi ha desacord entre els comissaris, el President els hi demana que votin a favor o en contra. Si hi vota a favor la majoria, s'aprova la proposta, que a partir de llavors haurà de ser defensada per tots els comissaris.

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/


Els parlaments nacionals

El principi de subsidiarietat

Funció: participació en les tasques de la Unió

Membres: diputats dels parlaments nacionals

Seu: la capital dels Estats membres de la UE

Les institucions de la UE encoratgen els parlaments nacionals a involucrar-se en l'activitat legislativa de la Unió Europea. La Comissió remet als parlaments nacionals des del 2006 totes les seves propostes legislatives i sempre respon als seus dictàmens. El 2009 es van establir en el Tractat de Lisboa els drets i deures dels parlaments nacionals de la UE; arran, doncs, de la consagració d'aquest dret, els parlaments nacionals poden expressar la seva opinió sobre les propostes legislatives de la UE i sobre altres qüestions d'especial interès.

Les actuacions de la UE han de respectar el principi de subsidiarietat, la qual cosa vol dir, com ja hem dit més amunt, que la Unió només pot actuar quan sigui més eficaç fer-ho a nivell europeu que a nivell nacional. Tret dels àmbits en què els Tractats confereixen competències exclusives a la UE, en la resta de casos sempre cal decidir en funció d'aquest principi.

Perquè els parlaments nacionals puguin comprovar que efectivament es respecta el principi de subsidiarietat, la Comissió ha d'enviar totes les seves propostes legislatives als parlaments nacionals i no només als òrgans legislatius de la Unió, és a dir, al Parlament Europeu i al Consell.

Qualsevol parlament nacional pot emetre un dictamen motivat si considera que la proposta de la Comissió no respecta el principi de subsidiarietat. En funció del nombre de dictàmens motivats emesos pels parlaments nacionals, és probable que la Comissió hagi de reconsiderar la seva proposta i decidir si la manté, la modifica o la retira. Pel que fa al procediment legislatiu ordinari, si la majoria dels parlaments nacionals emeten un dictamen motivat, però la Comissió decideix mantenir la seva proposta, n'hau d'explicar les raons i correspon llavors al Parlament Europeu i al Consell decidir si és oportú prosseguir amb el procediment legislatiu.

Els parlaments nacionals també participen directament en l'aplicació de la legislació europea: les directives de la UE s'adrecen als Estats membres, que les han de transposar a la legislació nacional, l'aprovació de la qual és majoritàriament competència dels parlaments nacionals. Les directives europees estableixen els objectius que ha d'haver atès cada Estat membre en una data determinada; les administracions nacionals hi han d'adaptar la seva legislació per complir amb aquests objectius, però són lliures de triar la manera de fer ho. Les directives es fan servir per harmonitzar les diverses normatives nacionals i, especialment en qüestions que afecten el funcionament del mercat únic, com ara les normes sobre seguretat dels productes.


El Tribunal de Justícia

Defensa del dret de la UE

Funció: dictar sentència en els casos que li siguin sotmesos

Tribunal de Justícia: un jutge per cada Estat membre i nou advocats generals

Tribunal General: un jutge per cada Estat membre

Tribunal de la Funció Pública: set jutges

Seu: Luxemburg

X http://curia.europa.eu

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea («el Tribunal») garanteix que a tots els Estats membres s'interpreti i s'apliqui la legislació de la UE de la mateixa manera. Aquesta és, doncs, la seva funció: verificar la legalitat de les actuacions de les institucions europees, garantir que els Estats membres compleixen amb les seves obligacions i interpretar el dret de la UE a petició dels jutges nacionals.

El Tribunal té poder per resoldre conflictes jurídics entre Estats membres, institucions europees, empreses i particulars. Per poder fer front als milers de casos que rep, el Tribunal està dividit en dos òrgans principals: el Tribunal de Justícia pròpiament dit, que s'ocupa de les qüestions prejudicials que li plantegen els jutges nacionals i dels recursos d'anul·lació i apel·lacions de diversa mena, i el Tribunal General, que també s'ocupa dels recursos d'anul·lació interposats, però, per particulars i empreses i, en alguns casos, pels mateixos Estats membres.

El Tribunal de la Funció Pública és un tribunal especialitzat en resoldre litigis entre la UE i els seus funcionaris.

Funcions del Tribunal de Justícia

El Tribunal de Justícia pot dictar sentència sobre les causes que se li plantegen. Els quatre tipus de causes més comunes són les següents:

1. QÜESTIONS PREJUDICIALSEls jutges dels Estat membres són responsables de vetllar per la correcta aplicació del dret europeu en el seu territori nacional. Si en algun moment un òrgan jurisdiccional nacional té dubtes sobre la interpretació o la validesa d'una normativa europea, pot, i de vegades val més que ho faci, demanar l'opinió del Tribunal de Justícia, que l'emet en forma de «qüestió prejudicial» vinculant. Aquesta mena de diligències judicials són una eina molt important perquè els ciutadans puguin saber, per la via dels jutges nacionals, com i fins a quin punt els afecta la legislació europea.

Sovint, el Tribunal de Justícia de la UE ha dictat sentència a favor de les auxiliars de vol en matèria d'igualtat de drets laborals i igualtat salarial.

© Im

ageG

lobe

http://curia.europa.eu/


2. PROCEDIMENT D'INFRACCIÓLa Comissió o en casos excepcionals qualsevol Estat membre pot iniciar aquesta mena de procediment si té raons per creure que hi ha un Estat membre que no compleix amb les obligacions que es desprenen del dret europeu. El Tribunal n'investiga les al·legacions i dicta sentència i, si considera que efectivament s'ha produït un incompliment per part de l'Estat membre denunciat, cal que aquest Estat membre dugui a terme les oportunes mesures correctores com més aviat millor si vol evitar haver de ser sancionat pel Tribunal.

3. PROCEDIMENT D'ANUL·LACIÓSi un Estat membre, el Consell, la Comissió o en casos excepcionals el Parlament Europeu consideren il·legal alguna normativa de la UE, poden demanar al Tribunal que l'anul·li. Aquest «procediment d'anul·lació» també pot ser utilitzat per particulars que desitgin que el Tribunal anul·li una normativa que els afecta directament i desfavorablement.

4. PROCEDIMENT PER OMISSIÓ DEL DEURE D'ACTUAREl Tractat exigeix que en determinades circumstàncies el Parlament, el Consell i la Comissió hagin de prendre alguna decisió concreta. Si no ho fan, els Estats membres, la resta d'institucions de la UE i, en alguns casos, els particulars o les empreses poden denunciar-ho al Tribunal perquè en quedi constància oficial.

Funcionament dels Tribunals

El Tribunal de Justícia està format per vint-i-vuit jutges, un per cada Estat membre perquè tots els ordenament jurídics nacionals de la UE hi estiguin representats. El Tribunal de Justícia disposa de nou «advocats generals», la tasca dels quals és redactar el que se'n diuen informes o «dictàmens motivats» sobre les demandes que li són interposades. Aquests informes o dictàmens han de ser públics i imparcials. Els jutges i advocats generals són antics membres dels màxims òrgans jurisdiccionals nacionals o advocats molt competents que ofereixen totes les garanties d'imparcialitat. Els jutges i advocats generals són designats de comú acord pels governs dels Estats membres per un període de sis anys. El president del

Tribunal de Justícia és triat per tres anys pel conjunt de tots els jutges. En funció de la complexitat i de la importància de la demanda, correspon dictar sentència al ple dels vint-i-vuit jutges, a la gran sala de tretze jutges o bé a sales de cinc o tres jutges; gairebé el 60 % de les sentències són dictades per sales de cinc jutges i a l'entorn del 25 % per sales de tres.

El Tribunal General també està format per vint-i-vuit jutges designats pels Estats membres per un període de sis anys. Els jutges del Tribunal General també trien el seu president per un període de tres anys. Aquest Tribunal es reuneix en sales constituïdes per tres o cinc jutges o, de vegades, per un de sol. A l'entorn del 80 % de les sentències del Tribunal General són dictades per sales de tres jutges; també poden reunir se per dictar sentència la Gran Sala de tretze jutges o el ple de vint-i-vuit si així ho justifica la complexitat o la importància del cas.

Un cop enregistrades les demandes, se'ls hi assigna un jutge i un advocat general. Posteriorment, hi ha dues fases, una d'escrita i una altra d'oral. A la primera, totes les parts implicades formulen les seves al·legacions per escrit i el jutge assignat al cas redacta un informe on resumeix aquestes al·legacions i els fonaments jurídics del cas. Aquest informe se sotmet a debat a la reunió general del Tribunal, s'assigna una sala al cas i es decideix si cal una vista oral. A continuació es passa a la segona fase, és a dir, a la vista oral, on els advocats de les parts implicades exposen els seus arguments davant dels jutges i de l'advocat general, els quals poden plantejar preguntes. Després de la vista oral, l'advocat general redacta un dictamen. Arran d'aquest dictamen, el jutge redacta un avantprojecte de sentència que ha de ser examinat per la resta de jutges. Tot seguit, els jutges passen a deliberar i a dictar sentència. Les sentències del Tribunal s'adopten per majoria i es pronuncien en audiència pública. Habitualment es disposa del text en totes les llengües oficials de la UE el mateix dia. Els vots particulars no es fan públics.

No totes les demandes segueixen el procediment ordinari. Si hi ha urgència, es recorre a un procediment simplificat que permet que el Tribunal es pronunciï en un termini aproximat de tres mesos.


El Banc Central Europeu

L'estabilitat dels preus

Funció: gestionar l'euro i la política monetària de la zona euro

Membres: els bancs centrals de la zona euro

Seu: Frankfurt, Alemanya

X http://www.ecb.int

La tasca del Banc Central Europeu (BCE) és mantenir l'estabilitat monetària a la zona euro i garantir que la inflació dels preus al consum es mantingui moderada i estable. L'estabilitat dels preus i una inflació moderada són factors fonamentals per fer possible un creixement econòmic sostingut que animi les empreses a invertir i crear llocs de treball; d'aquesta manera milloren les condicions de vida dels europeus. El BCE és una institució independent i pren les seves decisions sense haver de demanar ni acceptar instruccions de cap govern ni de cap altra institució europea.

Funcions del BCE

El Banc Central Europeu (BCE) es va crear el 1998, precisament el mateix any que l'euro, per dur a terme la política monetària de la nova moneda en els Estats membres que la van adoptar. El principal objectiu del BCE és mantenir l'estabilitat dels preus, és a dir, una taxa d'inflació dels preus al consum inferior, però no gaire allunyada del 2 % anual. El BCE també intervé per donar suport a l'ocupació i al creixement econòmic sostenible de la Unió.

Manteniment de l'estabilitat dels preusEl BCE decideix els tipus d'interès dels préstecs que fa a la banca comercial; això influeix en el preu del diner, en la quantitat d'efectiu en circulació i, per tant, en la taxa d'inflació. Per exemple, quan hi ha molts diners en circulació, això pot fer augmentar la taxa d'inflació dels preus al consum i encarir, per tant, béns i serveis. Com a resposta, el BCE pot encarir el preu del diner incrementant els tipus d'interès dels préstecs que fa a la banca comercial; així redueix l'oferta de diner i pressiona els preus a la baixa. De la mateixa manera, quan cal estimular l'activitat econòmica, el BCE pot abaixar els tipus d'interès per fomentar el crèdit i la inversió.

Mario Draghi és President del Banc Central Europeu

des del gener del 2011.

© Im

ageG

lobe

http://www.ecb.int/home/html/index.en.html


Per dur a terme les seves operacions de préstec, el BCE fa servir i gestiona les reserves oficials de divises dels Estats membres de la zona euro. Cal no oblidar, però, la resta de tasques que té encomanades el BCE: realitzar operacions amb divises, promoure sistemes de pagament eficients dins del mercat únic, autoritzar els Estats membres de la zona euro perquè encunyin bitllets d'euro o verificar les estadístiques provinents dels bancs centrals dels Estats membres. A les reunions internacionals i d'alt nivell de la UE el BCE és representat pel seu President.

Funcionament del Banc Central Europeu

El Banc Central Europeu és un òrgan de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) al qual pertanyen tots els Estats membres de la UE. L'adhesió a la zona euro i l'adopció de la moneda única, l'euro, és la fase final de la UEM. Ara bé, no tots els Estats membres de la UE pertanyen a la zona euro: n'hi ha que encara estan adaptant-hi les seves economies i d'altres a qui se'ls hi apliquen exempcions. El BCE és la clau de volta de l'Eurosistema o Sistema Europeu de Bancs Centrals, que inclou el BCE i els bancs centrals dels Estats membres de la UE. L'organització del BCE en tres instàncies decisòries reflecteix precisament aquest fet:

XX El Consell General del Sistema Europeu de Bancs Centrals està format pels governadors dels bancs centrals dels vint-i-vuit Estats membres i pel president i el vicepresident del BCE.

XX El Comitè Executiu està format pel president, el vicepresident i quatre membres més, tots ells nomenats per majoria qualificada del Consell Europeu, és a dir, dels caps d'estat o de govern dels Estats membres de la zona euro per un mandat de vuit anys; el Comitè Executiu és responsable d'aplicar la política monetària, és a dir, de fixar els tipus d'interès, i de realitzar les operacions quotidianes del Banc, de preparar les reunions del Consell de Govern i d'exercir les facultats que aquest li hagi delegat.

XX El Consell de Govern està format pels sis membres del Comitè Executiu del BCE i pels governadors dels bancs centrals dels dinou Estats membres que pertanyen a la zona euro: tots ells formen el Sistema Europeu de Bancs Centrals; el Consell de Govern és la màxima instància decisòria del BCE i es reuneix un parell de vegades al mes; en general, a la primera reunió del mes, el Consell de Govern fa una avaluació dels esdeveniments econòmics i monetaris del moment i aprova les decisions mensuals sobre política monetària; a la segona reunió del mes, tracta més a més aviat les qüestions relacionades amb la resta de tasques que té assignades el BCE.

IE

UK

FR

SE

FI

EE

LV

LT

PL

CZ

ATHU

HR

SK

RO

BG

EL

CYMT

DE

IT

LU

BE

NL

PTES

DK

SI

Estats membres de la UE que no fan servir l'euro:

Estats membres de la UE que fan servir l'euro (2015):

BG: BulgàriaCZ: República TxecaDK: DinamarcaHR: CroàciaHU: Hongria

PL: PolòniaRO: RomaniaSE: SuèciaUK: Regne Unit

AT: ÀustriaBE: BèlgicaCY: XipreDE: AlemanyaEE: EstòniaEL: GrèciaES: Espanya

FI: FinlàndiaFR: FrançaIE: IrlandaIT: ItaliaLT: LituàniaLV: LetòniaLU: Luxemburg

MT: MaltaNL: Països BaixosPT: PortugalSI: EslovèniaSK: Eslovàquia

Guyane(FR)

Canarias (ES)

Madeira (PT)

Açores (PT)


Governança econòmica: qui fa quèLa Unió Econòmica i Monetària (UEM) és un element essencial de la integració europea i tots els Estats membres de la UE en formen part. La política fiscal (impostos i despeses) continua estant en mans dels governs nacionals, igual que les polítiques laborals o la protecció social. Tot i així, perquè la UEM funcioni correctament, cal coordinar unes finances públiques i unes polítiques estructurals que siguin adequades. Les competències en la matèria estan, doncs, repartides entre els Estats membres i les institucions de la UE tal com s'indica a continuació:.

XX El Consell Europeu estableix les principals orientacions polítiques.

XX El Consell coordina l'elaboració de la política econòmica de la UE i pren decisions que poden obligar els diferents Estats membres de la UE.

XX Els Estats membres de la UE elaboren els seus pressupostos nacionals tot respectant els límits de dèficit i de deute que s'hagin decidit a nivell europeu, i estableixen les seves pròpies polítiques estructurals en matèria laboral, de pensions, de protecció social i de mercats.

XX Els Estats membres de la zona euro coordinen les polítiques d'interès comú per a la zona euro; ho poden fer a les cimeres dedicades a l'euro dels caps d'estat o de govern o en el marc de l'«Eurogrup», és a dir, les reunions dels ministres d'Economia i Hisenda.

XX El Banc Central Europeu estableix la política monetària de la zona euro, l'objectiu principal de la qual és l'estabilitat de preus.

XX La Comissió Europea supervisa l'actuació dels Estats membres de la UE i fa recomanacions.

XX El Parlament Europeu comparteix la tasca legislativa amb el Consell i supervisa la governança econòmica..

XX El Mecanisme Europeu d'Estabilitat és un programa de finançament dels Estats membres de la zona euro que presta diners als Estats membres de la zona euro que passin greus dificultats financeres o que corrin el risc de passar ne; entre els anys 2011 i 2013 cinc Estats membres de la zona euro van superar la crisi econòmica mundial gràcies a aquests diners.

Supervisió de les entitats bancàries

Arran de la crisi econòmica, el BCE també ha hagut de vigilar que els bancs actuïn de manera fiable i segura. La debilitat d'alguns grans bancs i les divergències normatives i de supervisió bancària que hi havia abans de la crisi entre uns Estats membres i uns altres són alguns dels factors que han provocat aquesta crisi. Ara, però, la nova normativa bancària de la UE estableix condicions més estrictes per als bancs, especialment pel que fa a la quantia de les reserves de què han de disposar obligatòriament. Gràcies al «mecanisme únic de supervisió» de recent creació, el BCE supervisa directament les entitats bancàries més grans i les autoritats nacionals les més petites d'acord amb un sistema comú. Aquest mecanisme és vigent a tots els Estats membres de la zona euro i a la resta d'Estats membres que hi vulguin participar.


El Tribunal de Comptes Europeu

La gestió financera de la UE

Funció: comprovar que es recapten i que es fan servir correctament els fons de la UE i i que se'n fa una bona gestió financera

Auditors: un per cada Estat membre de la UE

Seu: Luxemburg

X http://eca.europa.eu

El Tribunal de Comptes Europeu (TCE) és una institució de la UE independent que comprova que els ingressos de la Unió siguin recaptats correctament, que les seves despeses es facin de manera legal i que se'n faci una bona gestió financera. Les seves funcions les duu a terme de manera independent dels governs nacionals i de la resta d'institucions de la UE. Així garanteix que els fons europeus es gestionin en interès dels ciutadans.

Funcions del Tribunal de Comptes Europeu

La principal funció del Tribunal de Comptes és comprovar que el pressupost de la UE s'executa correctament, és a dir, que els ingressos i les despeses de la UE són legals i que la gestió financera és correcta. Aquesta tasca contribueix a garantir que la UE es gestioni de manera eficient i eficaç. Per dur a terme les seves activitats, el Tribunal de Comptes audita regularment els ingressos i les despeses de la UE a tots els nivells de l'administració de la UE. També controla sobre el terreny els organismes encarregats de la gestió

dels fons europeus i els seus beneficiaris tant en els Estats membres de la UE, com fora de la UE. Les seves conclusions es publiquen en informes anuals i específics, on s'assenyalen a la Comissió i als Estats membres els errors i les deficiències que s'hagin detectat i s'hi formulen recomanacions per millorar ne la gestió.

Una altra funció clau del Tribunal de Comptes Europeu consisteix a ajudar l'autoritat pressupostària, és a dir, el Parlament Europeu i el Consell, fent-los arribar cada any un informe sobre l'execució del pressupost de la UE corresponent a l'exercici financer anterior. Les observacions i les conclusions del Tribunal de Comptes que figuren en aquest informe tenen un paper molt important perquè el Parlament prengui o no la decisió d'aprovar la gestió del pressupost que n'hagi fet la Comissió.

A petició de la resta d'institucions de la UE, el Tribunal de Comptes també emet dictàmens sobre noves normatives o modificacions de normatives vigents que tinguin un impacte financer. A més a més, el Tribunal de

Les marques auriculars de les vaques ajuden els auditors de la UE a saber com s'han gastat els diners de l'EU.

© Im

ageG

lobe

http://eca.europa.eu


Comptes pot publicar per iniciativa pròpia altres documents on exposi la seva opinió sobre qüestions diverses.

Funcionament del Tribunal de Comptes Europeu

El Tribunal de Comptes Europeu és un òrgan col·legiat de vint-i-vuit membres, un per cada Estat membre de la UE. Els seus membres són nomenats pel Consell, prèvia consulta al Parlament Europeu, per un mandat renovable de sis anys, són triats per la seva competència i independència i han de treballar a temps complet per al Tribunal de Comptes, és a dir, que no poden exercir cap altra activitat professional; un d'ells és triat cada tres anys com a president.

Com qualsevol altra entitat fiscalitzadora superior, el Tribunal de Comptes, per ser eficaç, ha de ser independent de les institucions i organismes que audita. El Tribunal de Comptes té llibertat per triar els temes de les seves auditories, l'àmbit concret i l'enfocament que vol seguir, per decidir com i quan presentar els resultats de les auditories realitzades i per decidir quina publicitat vol donar als seus informes i dictàmens. Tot plegat té com a funció garantir la seva independència.

El Tribunal de Comptes Europeu es divideix en sales, que són les encarregades de redactar informes i dictàmens. Les sales disposen de personal qualificat provinent de tots els Estats membres. Els auditors auditen amb regularitat la resta d'institucions de la UE, els Estats membres i els països beneficiaris dels fons europeus. El Tribunal de Comptes també col·labora estretament amb les entitats fiscalitzadores superiors dels Estats membres. De fet, encara que la feina del Tribunal de Comptes se centri principalment en el pressupost de la UE, la gestió del qual és responsabilitat de la Comissió, a la pràctica la gestió de més del 80 % de les despeses és compartida amb les administracions nacionals.

El Tribunal de Comptes Europeu no té cap competència judicial, però a través de la seva feina pot denunciar irregularitats, deficiències o presumptes casos de frau a les institucions de la UE pertinents, com ara l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF). Des de la seva creació el 1977 el Tribunal de Comptes ha tingut un impacte molt important en la gestió financera del pressupost de la UE gràcies a l'objectivitat dels seus informes i dictàmens. Podríem resumir la seva funció com la de guardià independent dels interessos financers dels ciutadans de la Unió.


El Comitè Econòmic i Social Europeu

La veu de la societat civil

Funció: representar la societat civil organitzada

Membres: 353 de tots els Estats membres de la UE

Seu: Brussel·les

X http://www.eesc.europa.eu

El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) és un òrgan consultiu de la Unió Europea, un fòrum de consulta, diàleg i consens de representants dels diversos sectors de la societat civil organitzada: empresaris, sindicats, organitzacions professionals, veïnals i juvenils, associacions de dones, de consumidors, de defensors del medi ambient, etc. Els membres del Comitè Econòmic i Social Europeu no estan lligats per cap mandat imperatiu i treballen en favor de l'interès general de la Unió. Així doncs, el Comitè Econòmic i Social Europeu constitueix un pont entre les institucions de la UE i els ciutadans i promou una societat més participativa i integradora, i per tant, més democràtica.

Funcions del Comitè Econòmic i Social Europeu

El Comitè Econòmic i Social Europeu té tres funcions principals:

XX Assessorar el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea.

XX Fer que les opinions de les organitzacions de la societat civil siguin escoltades a Brussel·les i sensibilitzar els ciutadans de la UE sobre l'impacte que té la legislació europea en les seves vides.

XX Recolzar i enfortir la societat civil organitzada tant dins, com fora de la UE.

El Comitè és consultat pel Parlament Europeu, pel Consell i per la Comissió en totes les qüestions previstes pels Tractats. A més a més de les qüestions que li han de ser sotmeses a consulta obligatòriament, el Comitè pot emetre dictàmens per iniciativa pròpia quan consideri que cal actuar en defensa dels interessos de la societat civil. També emet dictàmens exploratoris, se'n diuen així, que li demanen els legisladors de la UE quan volen disposar d'un panorama general sobre l'opinió de la societat civil; i també publica documents informatius sobre temes generals. El Comitè Econòmic i Social redacta anualment a l'entorn de 170 dictàmens, dels quals gairebé un 15 % són fets per iniciativa pròpia.

Com funciona el Comitè Econòmic i Social Europeu

El Comitè Econòmic i Social Europeu està format per 353 membres provinents de tots els mitjans socials i professionals dels vint-i-vuit Estats membres de la UE, amb una àmplia experiència professional i un bon bagatge de coneixements. Són nomenats pel Consell per un mandat de cinc anys a proposta dels Estats membres, però són independents i treballen només en interès de tots els ciutadans de la UE. A més a més, no cal que facin jornades completes a Brussel·les: la majoria d'ells continua fent la seva feina en els seus llocs d'origen i, per tant, es mantenen sempre en contacte amb els ciutadans del seu país.

Els membres del Comitè estan organitzats en tres grups: «empresaris», «treballadors» i «activitats diverses». L'objectiu és aconseguir un consens entre aquests grups de forma que els dictàmens del Comitè reflecteixin fidelment els interessos econòmics i socials de la totalitat dels ciutadans europeus. Els membres del Comitè trien un president i dos vicepresidents per un mandat de dos anys i mig, es reuneixen nou vegades l'any en sessió plenària a Brussel·les i aproven els dictàmens per majoria

http://www.eesc.europa.eu/


simple. La preparació de les sessions plenàries és competència de les sis seccions temàtiques següents, presidides per membres del Comitè, que disposen de l'ajuda d'una secretaria general, ubicada a Brussel·les:

XX Unió econòmica i monetària i cohesió econòmica i social.

XX Mercat únic, producció i consum.

XX Agricultura, desenvolupament rural i medi ambient.

XX Relacions exteriors.

XX Ocupació, afers socials i ciutadania.

XX Transports, energia, infraestructures i societat de la informació.

XX Comissió consultiva de les transformacions industrials.

També és competència del Comitè fer el seguiment de les estratègies de la UE a llarg termini, mitjançant els anomenats «observatoris» i un comitè directiu, que supervisen l'execució i l'impacte a nivell local de les dites estratègies; concretament, estudien el desenvolupament sostenible, el mercat laboral, el mercat únic i l'estratègia de creixement «Europa 2020».

Relacions amb els consells econòmics i socials

El Comitè Econòmic i Social Europeu manté relacions amb els consells econòmics i socials regionals i nacionals de tota la Unió Europea, hi intercanvia informació i cada any celebra debats conjunts sobre diverses qüestions.

La planificació del subministrament energètic és una qüestió que afecta tots els europeus i totes les organitzacions de la societat civil presents en el Comitè Econòmic i Social Europeu.

© A

ssoc

iate

d Pr

ess/

Repo

rter

s


El Comitè de les Regions

La veu de les administracions locals

Funció: Representar les ciutats i regions d'Europa

Membres: 353 de tots els Estats membres de la UE

Seu: Brussel·les

X http://www.cor.europa.eu

El Comitè de les Regions és un òrgan consultiu format per representants de les administracions locals i regionals d'Europa. El Comitè de les Regions permet a les regions europees fer sentir la seva veu en l'elaboració de les polítiques de la UE i alhora comprova que es respectin les identitats, les competències i les necessitats locals i regionals. El Consell i la Comissió han de consultar al Comitè qualsevol qüestió relacionada amb l'administració local i regional com ara la política regional, el medi ambient, l'educació o el transport.

Funcions del Comitè de les Regions

Gairebé tres quartes parts de la legislació europea s'aplica a nivell local o regional, per la qual cosa és lògic que els representants locals i regionals puguin expressar la seva opinió durant l'elaboració de qualsevol nova normativa de la UE. Gràcies a la presència dels càrrecs electes locals, que probablement són els polítics més propers als ciutadans europeus i a les seves preocupacions, el Comitè fa que la UE sigui més democràtica i més responsable davant dels ciutadans.

La Comissió i el Parlament Europeu estan obligats a consultar l'opinió del Comitè sobre les seves propostes legislatives relacionades directament amb les administracions locals i regionals, com ara la protecció civil, el canvi climàtic o l'energia. Quan reben una proposta legislativa, els membres del Comitè la debaten en sessió plenària, l'aproven per majoria i en fan un dictamen. És important saber que la Comissió i el Parlament no estan obligats a seguir les recomanacions del Comitè tot i que tenen l'obligació de consultar lo. Si durant el procés legislatiu no se li fa al Comitè la consulta obligatòria corresponent, aquest òrgan té dret a interposar un recurs al Tribunal de Justícia. D'altra banda, el Comitè també pot emetre per iniciativa pròpia dictàmens sobre temes d'actualitat.

Funcionament del Comitè de les Regions

Els membres del Comitè són càrrecs municipals o regionals electes que representen tota la gamma d'activitats de les administracions locals i regionals de la UE. Poden ser presidents o parlamentaris regionals, alcaldes o regidors de grans ciutats. Tots ells han d'exercir un càrrec polític en el seu país d'origen. Són proposats pels governs dels Estats membres de la UE, però treballen amb una total independència política. El Consell els nomena per cinc anys amb possibilitat de reelecció. Els membres del Comitè trien un president entre els seus membres per un mandat de dos anys i mig.

Els membres del Comitè viuen i treballen a les seves regions d'origen, es reuneixen a Brussel·les cinc cops l'any en sessió plenària, hi defineixen les seves línies polítiques i aproven dictàmens. Les sessions plenàries són preparades per sis comissions internes especialitzades, formades pels membres del Comitè, que abasten diversos àmbits d'actuació:

XX Comissió de política de cohesió territorial.

XX Comissió de política econòmica i social.

XX Comissió de desenvolupament sostenible.

XX Comissió d'educació, joventut, cultura i recerca.

XX Comissió de medi ambient, canvi climàtic i energia.

XX Comissió de ciutadania, governança i afers institucionals i exteriors.

XX Comissió de recursos naturals.

Els membres del Comitè també s'agrupen en delegacions nacionals, una per cada Estat membre; també hi ha grups interregionals per fomentar la cooperació transfronterera; a més a més, hi ha quatre grups polítics.

http://www.cor.europa.eu/


El Defensor del Poble Europeu

Dret de queixa i denúncia dels ciutadans

Funció: investigar casos de mala administració

Seu: Estrasburg

X http://www.ombudsman.europa.eu

El Defensor del Poble Europeu investiga les queixes i denúncies dels ciutadans sobre els casos de mala administració o administració deficient per part de les institucions de la UE. El Defensor del Poble Europeu rep i investiga les queixes i denúncies de ciutadans, residents, empreses i institucions de la UE.

Funcions del Defensor del Poble

El Defensor del Poble és elegit pel Parlament Europeu per un mandat renovable de cinc anys. Gràcies a les queixes que li adrecen perquè les investigui, el Defensor del Poble ajuda a detectar casos de mala administració de les institucions europees o altres òrgans de la UE; en d'altres paraules, casos en què una institució de la UE no fa alguna cosa que hauria d'haver fet, ho fa de manera incorrecta o ho fa sense que ho hagués hagut de fer. Exemples de mala administració són els següents:

XX Injustícies

XX Discriminacions

XX Abusos de poder

XX Omissió d'informació o negativa a proporcionar la

XX Retards innecessaris

XX Procediments incorrectes.

Qualsevol ciutadà o resident d'un Estat membre de la UE o qualsevol entitat o empresa pot presentar una queixa al Defensor del Poble. El Defensor del Poble només investiga les queixes relacionades amb les institucions o els òrgans de la UE i no les queixes contra les administracions o les institucions nacionals, regionals o locals. El Defensor actua de forma completament independent i imparcial, sense demanar ni acceptar instruccions de cap govern ni organització nacional.

Tot sovint només cal que el Defensor del Poble informi del problema a la institució sobre la qual ha rebut una queixa. Si no es pot resoldre el cas satisfactòriament, el Defensor del Poble mirarà de trobar una solució amistosa que corregeixi el cas de mala administració de manera satisfactòria per al denunciant. Si això no funciona, el Defensor del Poble pot fer recomanacions per resoldre el cas. Si la institució en qüestió no accepta les seves recomanacions, el Defensor del Poble pot presentar un informe especial al Parlament Europeu.

En el web del Defensor del Poble disposeu d'una guia pràctica sobre la manera de presentar hi una queixa o denúncia.

Com a Defensora del Poble, Emily O'Reilly estudia les queixes i denúncies dels ciutadans sobre els casos de mala administració de la UE.

©EU

http://www.ombudsman.europa.eu/


El Supervisor Europeu de la Protecció de Dades

Protecció de les dades personals

Funció: protegir les dades personals que gestionen les institucions i òrgans de la UE

Seu: Brussel·les

X http://www.edps.europa.eu

En la seva activitat quotidiana les institucions europees poden emmagatzemar i gestionar dades personals de ciutadans i residents de la UE en format electrònic, de text o d'imatge. El Supervisor Europeu de la Protecció de Dades té la responsabilitat de fomentar la protecció de les dades personals i la privacitat de les persones i l'obligació de promoure les bones pràctiques dins de les institucions i òrgans de la UE.

Què fa el Supervisor Europeu de la Protecció de Dades

L'ús de les dades personals dels ciutadans, com ara noms, adreces o dades sobre la salut o la vida laboral, per part de les institucions europees és regulat per una normativa, el Reglament (CE) núm. 45/2001, que és molt estricta perquè la protecció d'aquesta mena d'informació és un dret fonamental. Cadascuna de les institucions europees té un funcionari responsable de la protecció de dades que vigila que es respectin un seguit d'obligacions com ara que només es facin servir les dades personals per raons ben concretes i legítimes. A més a més, qualsevol persona de qui es facin servir les dades pot exercir els seus drets com ara el de corregir les. La feina del Supervisor Europeu de la Protecció de Dades consisteix bàsicament a supervisar les activitats de les institucions europees per garantir que es respectin les bones pràctiques. El Supervisor Europeu de la Protecció de Dades també s'ocupa de les queixes que rep, duu a terme investigacions i realitza les tasques següents:

XX Supervisa el tractament de les dades personals per part de l'administració de la UE.

XX Dóna assessorament sobre les polítiques i la legislació que tenen relació amb la privacitat.

XX Col·labora amb els seus homòlegs dels Estats membres per garantir una protecció de dades coherent.

Funció del Supervisor Europeu de la Protecció de Dades

L'activitat habitual del Supervisor Europeu de la Protecció de Dades inclou dos aspectes: d'una banda, verifica que les institucions i òrgans europeus respectin la normativa sobre protecció de dades i, de l'altra, assessora els legisladors europeus sobre qüestions relacionades amb la protecció de dades en diversos àmbits d'actuació i en les propostes legislatives. A més a més, el Supervisor Europeu de la Protecció de Dades també és competent per supervisar les noves tecnologies que tinguin una incidència en la protecció de dades.

Qualsevol persona que consideri que una institució o un òrgan de la UE ha vulnerat els seus drets pel que fa a les seves dades personals pot presentar una queixa al Supervisor Europeu de la Protecció de Dades. La queixa ha de presentar se fent servir el formulari que trobareu en el web del Supervisor Europeu de la Protecció de Dades.

http://www.edps.europa.eu/


El Banc Europeu d'Inversions

Invertir en el futur

Funció: finançar a llarg termini inversions en projectes relacionats amb la UE

Accionistes: els Estats membres de la UE

Junta: un membre per cada Estat membre, més la Comissió Europea

Seu: Luxemburg

X http://www.eib.org

El Banc Europeu d'Inversions (BEI) és el banc de la Unió Europea. És propietat dels Estats membres i té com a missió deixar diners als inversions que vulguin dur a terme els objectius de la Unió en àmbits com ara el de l'energia o les xarxes de transport, la sostenibilitat ambiental o la innovació. De totes maneres, el seu objectiu principal és fer augmentar l'ocupació i fomentar el creixement a Europa, i donar suport a la política de lluita contra el canvi climàtic i a les polítiques de cooperació exterior.

Funcions del Banc Europeu d'Inversions

El Banc Europeu d'Inversions és el més gran prestador i prestatari multilateral del món. Finança, sobretot dins de la UE, projectes d'inversió sòlids i sostenibles i posa al seu servei tota la seva competència. Entre els milers de projectes que ha finançat, cal esmentar el viaducte de Millau i diverses línies de tren d'alta velocitat a França, les barreres antiinundacions de Venècia, parcs eòlics al Regne Unit, el pont d'Öresund entre Dinamarca i Suècia, el metro d'Atenes o la descontaminació del Mar Bàltic.

El BEI no fa servir fons del pressupost de la UE, sinó que es finança mitjançant l'emissió d'obligacions en els mercats financers internacionals. El 2013 va concedir crèdits per valor de 79 milions d'euros per realitzar 400 projectes de gran envergadura a més de seixanta països: 69 milions als Estats membres i 10 milions fora de la UE, especialment als països en fase de preadhesió, als veïns del sud i de l'est d'Europa, als països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic, i també a Àsia i Llatinoamèrica.

La qualificació creditícia del BEI és una AAA. En general, només presta com a màxim el 50 % del cost dels projectes que finança i així actua com a catalitzador d'inversions perquè fa que el 50 % restant es financi amb diners provinents d'altres fonts. De préstecs

superiors a 25 milions d'euros, el BEI en concedeix a entitats públiques o privades, com ara administracions públiques o empreses, i, de línies de crèdit més modestes, en concedeix a la banca comercial i a d'altres entitats financeres, que alhora les presten a les petites i mitjanes empreses o a prestataris públics perquè duguin a terme projectes menors.

Dins de la UE els principals àmbits d'actuació del BEI són els següents:

XX La innovació i la capacitació.

XX L'accés de les petites empreses al finançament.

XX La política de lluita contra el canvi climàtic.

XX Les xarxes transeuropees de transport, l'energia i les tecnologies de la informació.


Funcionament del Banc Europeu d'Inversions

El Banc Europeu d'Inversions és una institució autònoma que pren les seves pròpies decisions de préstec i emprèstit en funció dels mèrits de cada projecte i de la disponibilitat d'efectiu dels mercats financers. El Banc Europeu d'Inversions col·labora amb la resta d'institucions de la UE i, especialment, amb la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell.

El Banc Europeu d'Inversions consta dels òrgans següents:

XX El Consell de Governadors, que està format pels ministres d'Economia dels Estats membres i és qui estableix la política general de préstecs.

XX El Consell d'Administració, que és presidit pel president del Banc i consta de vint i nou membres, vint i vuit de designats pels Estats membres i un per la Comissió Europea; és qui aprova les operacions de préstec i emprèstit.

XX El Comitè de Direcció, que és l'òrgan purament executiu del Banc i gestiona la seva activitat quotidiana.

El Fons Europeu d'InversionsL'objectiu del Fons Europeu d'Inversions (FEI), l'accionista majoritari del qual és el BEI, és finançar les pimes, que constitueixen el 99 % de les empreses europees i donen feina a més de 100 milions de treballadors. Sovint aquesta mena d'empreses les passen magres per obtenir el finançament que necessiten per invertir i créixer. És justament el cas de les empreses de nova creació i de les petites empreses que ofereixen productes o serveis innovadors, és a dir, precisament la mena d'empreses que vol fomentar la UE. El Fons Europeu d'Inversions satisfà, doncs, aquesta necessitat concedint los cada any uns quants milers de milions d'euros de capital risc i altres instruments de finançament del risc amb la col·laboració de la Comissió Europea, de la banca comercial i d'altres prestadors comercials.

http://www.eif.org

Les noves línies de ferrocarril són uns dels projectes que reben finançament del Banc Europeu d'Inversions.

© Im

ageG

lobe

http://www.eif.org/


Agències de la UE

La Unió Europea disposa d'un seguit d'agències especialitzades que ofereixen informació o assessorament a la resta d'institucions de la UE, als Estats membres i als ciutadans. Cadascuna d'aquestes agències té una funció tècnica, científica o de gestió específica. Les agències de la UE es classifiquen en diverses categories:

Agències descentralitzades

Les agències són entitats que es regeixen pel dret públic europeu, però que cal no confondre amb la resta d'institucions de la UE (el Parlament Consell, la Comissió, etc.) perquè tenen la seva pròpia personalitat jurídica. Estan escampades per diferents ciutats de tot Europa i per això sovint hom les anomena «agències descentralitzades». Tenen com a funció encarregar-se de tasques de naturalesa jurídica o científica. Esmentem ne, a tall d'exemple, l'Oficina Comunitària de Varietats Vegetals d'Angers (França), que gestiona el sistema de drets de les varietats vegetals, o l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies de Lisboa, que analitza i difon informació sobre les drogues i les toxicomanies.

Hi ha tres organismes que supervisen l'estabilitat del sistema financer i l'aplicació que en fan les entitats financeres de la normativa vigent: l'Autoritat Bancària Europea, l'Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació i l'Autoritat Europea de Valors i Mercats.

Hi ha d'altres agències que ajuden els Estats membres de la UE a col·laborar en la lluita contra la delinqüència organitzada internacional, com ara Europol, que té la seva seu a La Haia (Països Baixos) i és la plataforma de

les forces i cossos de seguretat de tots els Estats membres de la UE que els hi permet de treballar junts i intercanviar informació per identificar i rastrejar les xarxes de delinqüència i terrorisme més perilloses d'Europa.

D'altra banda, hi ha tres agències més que duen a terme tasques relacionades amb la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea; el Centre de Satèl·lits de la Unió Europea a Torrejón de Ardoz (Madrid) n'és una; recull les dades provinents dels satèl·lits d'observació terrestre en què es basen les decisions de la UE en matèria de política exterior i de seguretat.

Agències i organismes d'Euratom

Aquestes agències i organismes treballen en el marc del Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom) per coordinar la recerca dels Estats membres sobre l'ús pacífic de l'energia atòmica i garantir un subministrament segur i suficient d'aquesta mena d'energia.

Agències executives

Les agències executives s'ocupen de la gestió pràctica dels programes de la UE com ara la tramitació de les sol·licituds de subvenció amb càrrec al pressupost de la UE; es creen per un període de temps concret i han de tenir la mateixa seu que la Comissió Europea, és a dir, Brussel·les o Luxemburg; esmentem ne només, a tall d'exemple, el Consell Europeu de Recerca, que finança la recerca bàsica que fan els científics de la UE.

Hem de garantir la seguretat alimentària a tot Europa; la coordinació d'aquesta tasca és una activitat típica d'una agència de la UE.

© Im

ageG

lobe


Altres agències Agència de Cooperació dels Reguladors de l'Energia (ACER)

Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (ORECE)

Oficina Comunitària de Varietats Vegetals (CPVO)

Agència Executiva de Consumidors, Salut i Alimentació (Chafea)

Agència Executiva en l'àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural (EACEA)

Agència d'Aprovisionament d'Euratom (AAE)

Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea (Frontex)

Agència Europea per a la Gestió Operativa dels Sistemes Informàtics de Gran Magnitud en l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (EU-Lisa)

Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (OSHA)

Oficina Europea de Suport a l'Asil (EASO)

Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA)

Autoritat Bancària Europea (ABE)

Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP)

Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC)

Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (ECHA)

Agència Europea de Defensa (AED)

Agència Europea de Medi Ambient (AEMA)

Agència Europea de Control de la Pesca (AECP/EFCA)

Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)

Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound)

Autoritat Supervisora del Sistema Europeu de Navegació per Satèl·lit (GSA)

Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE)

Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT)

Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació (AEAPJ)

Empresa Comuna Europea per a l'ITER i el Desenvolupament de l'Energia de Fusió (Fusion for Energy)

Agència Europea de Seguretat Marítima (EMSA)

Agència Europea de Medicaments (EMA)

Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT)

Agència Europea de Seguretat de les Xarxes i de la Informació (ENISA)

Escola Europea de Policia (CEPOL)

Oficina Europea de Policia (Europol)

Agència Ferroviària Europea (AFE)

Agència Executiva del Consell Europeu de Recerca (ERCEA)

Autoritat Europea de Mercats i Valors (ESMA)

Fundació Europea de Formació (ETF)

Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA)

Institut d'Estudis de Seguretat de la Unió Europea (ISS)

Centre de Satèl·lits de la Unió Europea (EUSC)

Unitat Europea de Cooperació Judicial (Eurojust)

Agència Executiva de la Petita i Mitjana Empresa (EASME)

Agència Executiva d'Innovació i Xarxes (INEA)

Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (Marques, Dibuixos i Models) (OAMI)

Agència Executiva de Recerca (REA)

Junta Única de Resolució (JUR)

Centre de Traducció dels Òrgans de la Unió Europea (CdT))

Trobareu totes les agències de la UE al següent enllaç:

X http://europa.eu/agencies/index_es.htm

http://europa.eu/agencies/regulatory_agencies_bodies/policy_agencies/cdt/index_en.htm

http://europa.eu/about-eu/agencies/index_en.htm

INTERNET Al web EUROPA trobareu informació en totes les llengües oficials de la Unió Europea: www.europa.eu

PERSONALMENT Arreu d’Europa hi ha centenars de centres locals d’informació de la UE. Podeu trobar l’adreça del centre que tingueu més a prop consultant el web: www.europedirect.europa.eu

TELÈFON O CORREU Europe Direct us ajudarà a trobar resposta a les vostres preguntes sobre la Unió Europea. Podeu

posar-vos en contacte amb aquest servei trucant gratuïtament al número 00 800 6 7 8 9 10 11 (des de fora la UE al número no gratuït + 32 22999696) o, per correu electrònic, a través de: www.europedirect.europa.eu

PUBLICACIONS SOBRE EUROPA

Per trobar les publicacions sobre la UE, només cal fer un clic al web d’EU Bookshop: www.bookshop.europa.eu

Contactes amb la UE

També podeu obtenir informació i fullets sobre la Unió Europea a:

REPRESENTACIONS DE LA COMISSIÓ EUROPEA

Representació de la Comissió Europea a BarcelonaPasseig de Gràcia, 90, 1r08008 BarcelonaESPANYATel. +34 934677380Internet: http://ec.europa.eu/spain/barcelona/index_ca.htmE-mail: [email protected]

Comisión Europea. Representación en España, MadridPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPANYATel. +34 914238000Internet: http://ec.europa.eu/spainE-mail: [email protected]

OFICINES DEL PARLAMENT EUROPEU

Oficina del Parlament Europeu a BarcelonaPasseig de Gràcia, 90, 1r08008 BarcelonaESPANYATel.+34 932722044Internet: http://www.europarlbarcelona.eu/E-mail: [email protected]

Oficina del Parlamento Europeo en España, MadridPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPANYATel. +34 914364747Internet: http://www.europarl.es/E-mail: [email protected]

Hi ha representacions de la Comissió Europea i oficines del Parlament Europeu a tots els Estats membres de la Unió Europea; també hi ha delegacions de la Unió Europea a tots els països del món.

http://ec.europa.eu/spain/

http://ec.europa.eu/spain/

http://www.europarlbarcelona.eu/

http://www.europarl.es/

La Unió Europea

Lefkosa

Estats membres de la Unió Europea (2014)

Països candidats i candidats potencials

IL-06-14-070-CA-C

ISBN 978-92-79-43568-3 doi:10.2775/20676

La Unió Europea (UE) és única: no és un estat federal com els Estats Units d'Amèrica perquè els seus Estats membres són nacions sobiranes i independents; tampoc constitueix una organització purament intergovernamental, com ara les Nacions Unides, perquè els seus Estats membres comparteixen una part de la seva sobirania per aconseguir col·lectivament més influència i més força en el món que la que tindrien si actuessin per separat.

Tot plegat permet que aquests estats puguin prendre decisions de manera col·lectiva gràcies al fet de compartir institucions com ara el Parlament Europeu, que és elegit pels ciutadans de la UE, o el Consell Europeu i el Consell, que representen els governs nacionals; les decisions que prenen els estats es basen en propostes de la Comissió Europea, que és la institució que representa els interessos col·lectius de tota la UE. Però, què fa cadascuna d'aquestes institucions? Com col·laboren entre elles? Qui fa què?

En aquesta publicació trobareu la resposta a aquestes preguntes i una breu descripció de les institucions i de la resta d'organismes que formen part de tota l'estructura institucional de la Unió Europea; teniu a les vostres mans una bona guia sobre el sistema de presa de decisions de la Unió Europea.

la uniÓ europea en un cop d'ull el funcionament de la …institucions de la ue, la manera com...

Documents