““Les idees són l'essència de les coses”Les idees són l'essència de les coses”

Plató afirma que un objecte de coneixement cert ha d’estar

basat en objectes permanents i estables, negant a Heràclit que

deia que aquests podien ser canviants i sensibles.

Plató afirma que un objecte de coneixement cert ha d’estar

basat en objectes permanents i estables, negant a Heràclit que

deia que aquests podien ser canviants i sensibles.

Plató defensa les relacions científiques i la seva objectivitat, i va en contra dels sofistes, que afirmaven la subjectivitat d’aquesta.

Plató defensa les relacions científiques i la seva objectivitat, i va en contra dels sofistes, que afirmaven la subjectivitat d’aquesta.

Per un coneixementintel·ligible cal accedir-hi per una via racional.

Per un coneixementintel·ligible cal accedir-hi per una via racional.

Amb Plató apareix el concepte d’idea, que significa aspecte o figura.

Amb Plató apareix el concepte d’idea, que significa aspecte o figura.

“Suposem que una idea existeix quan donem el mateix nom a moltes coses

separades.”Com a exemple: si pensem en una porta,

ens la podem imaginar amb unes característiques concretes, però a més a més, hi ha una obertura a la paret. Totes

les portes estan definides com a obertures en una paret.

“Suposem que una idea existeix quan donem el mateix nom a moltes coses

separades.”Com a exemple: si pensem en una porta,

ens la podem imaginar amb unes característiques concretes, però a més a més, hi ha una obertura a la paret. Totes

les portes estan definides com a obertures en una paret.

El món que coneixem amb els nostres sentits és molt enganyós, ja que està constantment en canvi. Tot són falses

aparences, opinions enganyoses... El món sensible és la realitat

visible, percebuda pels nostres sentits [món

material].

El món que coneixem amb els nostres sentits és molt enganyós, ja que està constantment en canvi. Tot són falses

aparences, opinions enganyoses... El món sensible és la realitat

visible, percebuda pels nostres sentits [món

material].

La veritat es troba fora del món dels sentits, més enllà de l’experiència en un

món intel·ligible, immaterial...Segons Plató, el món és un reflex

de la realitat.

La veritat es troba fora del món dels sentits, més enllà de l’experiència en un

món intel·ligible, immaterial...Segons Plató, el món és un reflex

de la realitat.

El Déu de l’ordre diu que: conèixer = recordar;

Quan un home veu alguna cosa, es desperta a la seva consciència un record de les idees que ja ha contemplat anteriorment.

El Déu de l’ordre diu que: conèixer = recordar;

Quan un home veu alguna cosa, es desperta a la seva consciència un record de les idees que ja ha contemplat anteriorment.

““Imagina't, doncs, uns homes en Imagina't, doncs, uns homes en un antre subterrani com una un antre subterrani com una caverna…”caverna…”

Metàfores al·legòriques o mites Començament del setè capítol de la República

Representació del mite de la caverna

VÍDEO: EL MITE DE LA CAVERNA VÍDEO: EL MITE DE LA CAVERNA

“Examina ara què els passaria, a aquests homes, si se'ls deslliurés de les cadenes i se'ls guarís del seu error. Si algun fos alliberat i de seguida fos obligat a aixecar-se i a girar el coll, i a caminar i a mirar cap a la llum, en fer tots aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria incapaç de mirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. ¿Què creus que respondria el presoner si algú li deia que el que veia abans no tenia cap valor, però que ara, que està més pròxim de la realitat i que està girat vers coses més reals, hi veu més correctament? ¿I si, finalment, fent-li mirar cadascuna de les coses que li passen pel davant, se l'obligués a respondre què veu? ¿No creus que romandria astorat i que li semblaria que el que havia vist abans era més vertader que les coses mostrades ara?”

“Examina ara què els passaria, a aquests homes, si se'ls deslliurés de les cadenes i se'ls guarís del seu error. Si algun fos alliberat i de seguida fos obligat a aixecar-se i a girar el coll, i a caminar i a mirar cap a la llum, en fer tots aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria incapaç de mirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. ¿Què creus que respondria el presoner si algú li deia que el que veia abans no tenia cap valor, però que ara, que està més pròxim de la realitat i que està girat vers coses més reals, hi veu més correctament? ¿I si, finalment, fent-li mirar cadascuna de les coses que li passen pel davant, se l'obligués a respondre què veu? ¿No creus que romandria astorat i que li semblaria que el que havia vist abans era més vertader que les coses mostrades ara?”

Les quatre regions del mite de la caverna coincideixen amb els quatre graus de saber dels què parla Plató:

Interior de la caverna: s'identifica amb la doxa (opinió) formada per la eikasia (imaginació) i la pistis (creença)Fals coneixement, tot i que pot semblar el vertader.

Exterior de la caverna: representa el vertader coneixement o episteme.

Camí d'ascensió des de l'interior de la caverna que el presoner fa amb l'ajut del misteriós personatge (al·legoria del mestre), la dialèctica ascendent.

Camí invers, un cop el presoner s'ha alliberat dels falsos coneixements i pot tornar a ensenyar la vertadera realitat, és conegut com a dialèctica descendent.

““El camí de la ment humana El camí de la ment humana des de la ignorància fins al des de la ignorància fins al coneixement veritable passa coneixement veritable passa per diferents estadis de per diferents estadis de foscor i claredat”foscor i claredat”

Mitjançant el Símil de la línia Plató intenta descriure els diferents estats de coneixement que l'home pot trobar-se. La seva descripció és gradual ja que ens assenyala els diferents nivells del conèixer des del més baix fins al més elevat. Segons Plató, el camí de la ment humana des de la ignorància fins al coneixement veritable passa per diferents estadis que Plató compara amb la foscor i amb la claredat.

Aquests quatre pensaments són (gradualment): la imaginació, la creença, el pensament i la intel·ligència.

Símil de Línia (PDF)

ERIC BORLAND

SERGI BROTO

SUSANA CASTELA

POL GUARDIA

ANNA RODON