e-nter.netLa seguretat deLs negocis a internet • n. 4 any 2009

En personaXavier Padrós, director general de Contractació Pública del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat

ExperiènciesUPC: gestió de compres mitjançant la PECAP

Seidor Microsistemes: vendre a través de la PECAP

BàsicsEls costos de la no-seguretat

La contractació per mitjans telemàtics:

l’e-contractació

Anàlisisexperiències

La contractació a través de mitjans electrònics o e-contractació ha de ser un dels elements a tenir en compte per part de les empreses catalanes. Com a comprador, perquè obre el ventall de possibles proveïdors –aporta més com-petència i una consegüent millora dels preus– i permet automatitzar i fer més senzills els processos, i eliminar d’aquesta manera desplaçaments, reunions, etc. I com a venedor, perquè permet accedir a noves oportunitats de negoci. La nova llei 30/2007 ja identifica l’e-contractació com la forma de contrac-tació del sector públic en els propers anys. Per la seva part, la Comissió Europea espera que el percentatge d’e-contractació del sector públic arribi al 50% l’any 2010. A més, existeix l’obligació d’usar la factura electrònica amb el sector públic a partir de l’any 2010. En definitiva, les empreses que vulguin contractar amb l’Administració tindran més oportunitats, però també

hauran d’adaptar-se als nous procediments: e-factura, subhasta electrònica, contracte electrònic, sobres A i B electrònics, etc. Tot això amb la seguretat que aporten la signatura electrònica, la identitat digital, el document electrò-nic amb validesa jurídica, etc.En definitiva, el negoci a Internet comença a endinsar-se en les parts més im-portants del procés: la contractació i la facturació i els aspectes de seguretat són claus, regulats fins i tot per lleis. La contractació i la gestió d’aquesta per mitjans electrònics ens ha d’aportar millores en l’eficiència, econòmiques i de seguretat.

Josep Morell i MiróComissionat de la Presidència per a les TIC i la Societat de la Informació

Contractar a través de mitjans electrònics

La Cambra recomanaEmpreses proveïdores: com valorar-les? 04

En produccióCamerfactura, la plataforma de les cambres

per facturar electrònicament 05

BàsicsEls costos de la no-seguretat 06

En personaXavier Padrós, director general

de Contractació Pública del Departament

d’Economia i Finances 08

AnàlisiLa contractació per mitjans telemàtics:

l’e-contractació 10

ExperiènciesUPC: gestió de compres mitjançant

la PECAP 14

Seidor Microsistemes: vendre

a través de la PECAP 15

Al dia 16

Informa’t 18

La Comissió Europea espera que el percentatge d’e-contractació del sector públic arribi al 50% l’any 2010

Director: Josep Morell i MiróCoordinació: Jordi MasíasConsell de redacció: Xavier Ricart, Begoña Bogónez, Xavier Jové, Jordi Masías, Daniel Martínez

EDITA: Cambra de Comerç de BarcelonaAv. Diagonal, 452 08006 - BARCELONA

DIPÒSIT LEGAL: B-34.568-2008

DISSENY I REALITZACIÓ: BPMO Edigrup Guitard, 43, 1a 08014 – BARCELONA www.grupobpmo.com

Direcció creativa: Paula MastrángeloCoordinació editorial: Daniel Martínez

Direcció d’art: Rosa Baldrich Maquetació:Bernat MajoralAssessorament lingüístic: Raúl Pelegrín Producció:Cristina PratsCoordinació de fotografia:Carlota Prats

bé per tenir referències d’altres projectes on ha participat. Però ens podem trobar que, pel fet que les tecnologies de la informació incorporen noves disciplines (se-guretat, jurídic, documental, etc.), cap empresa de les tradicionals ens doni una resposta completa a les nostres necessitats.

Especificacions molt claresCom fem, per tant, per poder tenir èxit en un procés d’aquest tipus? És molt important redactar i fer arribar als possibles prove-ïdors unes especificacions molt clares i estrictes, en les quals s’inclogui fins i tot quin serà el procediment emprat per puntuar les diferents propostes presenta-des, així com quin serà el procés de decisió i el d’informació de resultats. Alguns aspectes genè-rics, que s’haurien de valorar per a cadascun dels proveïdors per avaluar, són els següents:• Coneixements tècnics de

les eines implicades amb el projecte que cal desenvolupar, a ser possible que estiguin ratificats per una certificació o escola de formació especialitzada.

• Nivell de formació reglada dels participants en el projecte.

• Aliances amb fabricants de les tecnologies demanades.

• Certificacions de qualitat: res-pecte a l’organització de l’em-presa, metodologia de treball estandarditzada...

• Certificat ISO 27001 (o equiva-lents anteriors: ISO/UNE, BS...) del servei objecte del projecte.

• Preparació i coneixements quant a aspectes relacionats amb la seguretat. Existeix una organització internacional i inde-pendent, la ISACA, un referent en aquest entorn, que ofereix diverses certificacions que garanteixen els coneixements dels tècnics respecte a l’orga-nització, el control, la seguretat i els professionals d’auditoria:• CISA (Certified Information

System Auditor).• CISM (Certified Information

Security Manager).• CISSP (Certified Information

Systems Security Professional). • CGEIT (Certified in the Gover-

nance of Enterprise IT).La ISACA ambé ofereix un framework de gestió de les tecnologies de la informació, que respon al nom de COBIT (Control Objectives for Informa-tion and related Technology).

Les TIC incorporen noves disciplines i pot ser que cap empresa de les tradicionals ens doni una resposta completa a les nostres necessitats

4Lacambrarecomana

L’elecció d’una empresa prove-ïdora que compleixi amb els

requeriments del projecte per de-senvolupar no sempre és senzilla. Però una bona elecció reportarà beneficis des de diversos punts de vista: complir amb els terminis, se-guir estàndards i normatives en la construcció de la solució, facilitar el treball dels usuaris...Un aspecte al qual es dóna molta importància per decidir la millor opció és la confiança que ens pugui donar l’empresa proveï-dora. Una confiança basada en la coneixença que es pugui tenir d’aquesta empresa pel fet d’ha-ver-hi treballat amb anterioritat o

En el moment de desenvolupar una eina informàtica, la majoria d’empreses necessiten un proveïdor de confiança que s’adeqüi a les seves necessitats. En aquest article trobareu pautes per poder escollir amb garanties el vostre proveïdor.

Empreses proveïdores: com valorar-les?Desenvolupament d’eines informàtiques

C amerfirma, l’entitat presta-dora de serveis de certifica-

ció digital del Consell de Superior de Cambres de Comerç, ofereix a les empreses Camerfactura, una eina de facturació segura que permet múltiples formats de factures, enviades de manera automàtica i sempre emparades

en el compliment dels estàn-dards normatius internacionals. Es poden contractar tres tipus de paquets de serveis Camer-factura: Mini, Mitjà i Premium, que es diferencien bàsicament en el nombre màxim d’emissió

Camerfactura és una eina de facturació electrònica segura adreçada tant a les grans empreses com a pimes i autònoms, és a dir, a tota entitat física o jurídica que expedeix factures. Mitjançant la signatura digital o el certificat digital es garanteix la seguretat d’un sistema que reemplaça el document físic i que conserva la seva validesa legal.

Camerfactura, la plataforma de les cambres per facturar electrònicament

Què és una factura electrònica?

Cal diferenciar entre una factura electrònica amb validesa legal i fiscal, i una factura enviada tele-màticament en format electrònic (aquesta seria simplement un fitxer que conté una factura, però la tramesa i l’emmagatzematge de l’original hauria de ser en paper). Per això, en el cas que una empresa rebi un correu electrònic sense signar amb un fitxer adjunt que inclou el contingut d’una factura, aquesta no pot ser considerada una factura electrònica amb validesa legal i fiscal, atès que el fitxer ha d’estar signat amb una signatura electrònica avançada.

anual de factures que permet, en la capacitat d’espai en disc per emmagatzemar-les i el tipus de certificat digital Camerfirma i el nombre d’usuaris que en poden fer ús. Una vegada contractat, només calen de 24 a 48 hores perquè Camerfactura es posi en funcionament.

Facturació tradicional vs. electrònicaL’ús de la facturació electrònica comporta quatre avantatges fo-namentals respecte a la factura-ció tradicional: estalvi de costos, agilitat, simplificació de la gestió,

La facturació electrònica comporta quatre avantatges respecte a la tradicional: estalvi de costos, agilitat, simplificació de la gestió i seguretat

Seguretat i estalvi en la facturació

Enproducció

5

i seguretat. Les despeses dismi-nueixen, ja que es gasta menys paper en l’enviament i tramesa, així com en impressió i emmagat-zematge físic. Segons diversos estudis, l’estalvi pot ser de fins a 0,75 euros per factura. A més, es redueix el temps de tramitació i se’n simplifica la gestió. Quant a la seguretat, es tracta d’un procés segur que, mitjançant els certificats i signatures digitals, garanteix en tot moment l’auten-ticitat, la integritat i el no-repudi dels documents. Alhora, aug-menten els elements per loca-litzar possibles casos de moro-sitat, i el fet d’emprar les noves tecnologies comporta un valor afegit en imatge per a l’empresa, tot contribuint positivament a la seva competitivitat.

6

Bàsics

La crisi econòmica està generant retallades de pressupost en diverses àrees de l’empresa, entre elles les que tenen a veure amb la seguretat corporativa. Una opció gens recomanable i que suposa un alt risc per a les companyies, perquè n’augmenta la vulnerabilitat i li resta competitivitat.

Tot i que la conjuntura econò-mica no és la més adequada

per a moltes empreses, que es veuen obligades a retallar despeses, és important que coneguin el risc derivat de deixar d’invertir en seguretat corporati-va. I és que, tot i que la inversió en tecnologia de seguretat no és la panacea, és una solució òptima que permet a les em-preses garantir la protecció dels seus treballadors, instal·lacions i documentacions, alhora que contribueix a reduir les pèrdues i assegura els ingressos de l’em-

presa, un aspecte clau, sobretot en temps de crisi. En aquest sentit, el denominat “cost de la no-seguretat” inclou aquells derivats d’accidents i despeses addicionals conse-qüència de no haver intervingut de forma preventiva davant dels riscos que podia patir l’empresa. Per entendre-ho només cal que un empresari es faci planteja-ments com: “Quin cost pot tenir el robatori de mercaderies en un magatzem o un incendi no de-tectat a temps?”; “Quin és l’im-pacte econòmic real i psicològic

L’alt cost de la no-seguretat

Inversió en tecnologia dins el context de crisi econòmica

7

Bàsics

de patir un succés greu d’aquest tipus?”; “Quants milers d’euros perd un comerç al llarg de l’any com a conseqüència de robatoris i errors operatius?”. Si aques-tes preguntes les traslladem a l’entorn de les TIC, podrem fer intuïtivament una estimació de la necessitat d’invertir en seguretat. No obstant això, davant d’aquest escenari, els experts apunten que l’assignació de fons al pressupost de seguretat no es pot fonamentar únicament en criteris qualitatius, ni en el temor ni el dubte sobre la protecció de les TIC, sinó que la decisió s’ha de fonamentar en justificacions d’inversió que ajudin a determi-nar el risc que es vol assumir.

És a dir, s’ha d’analitzar quin nivell de seguretat necessitem i aplicar-hi les mesures oportu-nes, ni més ni menys, i prendre la decisió des d’un punt de vista de gestió.

El cost de la seguretatA l’àrea de seguretat, com a qualsevol altra àrea de negoci on es prenguin decisions d’inversió, és necessari comptar amb una sèrie d’indicadors de risc i rendi-ment que justifiquin la necessitat d’inversió i la previsió de bene-

ficis a obtenir. És precisament en aquest context en el qual els criteris d’anàlisi cost-benefici es van incorporant a la valoració de riscos, amb un creixent atractiu per a l’alta direcció de les orga-nitzacions, que volen determinar el cost del nivell de seguretat de l’organització i relacionar-lo amb

les propostes de gestió. I entre aquests tipus de criteris, el més utilitzat és el retorn d’inversió en seguretat, que juntament amb el valor actual net, la taxa interna de rendibilitat i el període de recuperació, són els criteris que s’utilitzen habitualment a l’hora de mesurar el rendiment d’un projecte d’inversió en seguretat.Una de les preguntes claus en aquest punt és: la inversió en seguretat ha de ser rendible per a la organització? Els experts apunten que no ha de ser rendi-

ble en els termes en què estem acostumats a utilitzar aquesta paraula. I és que la seguretat busca reduir els efectes negatius en els resultats econòmics de l’organització fruit de la mate-rialització d’amenaces sobre els seus sistemes d’informació. La inversió en seguretat ha d’evitar pèrdues econòmiques, per aquest motiu els experts prefereixen parlar d’eficiència de la inversió en comptes de rendibilitat. I és que més enllà de l’aspecte econòmic i del compte de resul-tats de la companyia, qualsevol incidència lligada a la seguretat corporativa d’una empresa pot suposar un greu perjudici també, per exemple, en la imatge d’una companyia. Tenint en compte tots aquests motius, a l’hora de fer retallades de pressupost, els experts recomanen analit-zar minuciosament la situació, pensar a mitjà termini i primar la inversió per sobre de la despesa a l’hora d’implantar polítiques de seguretat.

Els experts recomanen pensar a mitjà termini i donar prioritat a la inversió per sobre de la despesa a l’hora d’implantar polítiques de seguretat

8

Enpersona

“L’e-contractació és estratègica en l’aplicació de les TIC a l’Administració”

Xavier Padrós i Castillón, director general de Contractació Pública del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

La tasca en l’àmbit de l’e-contractació duta a terme des del Departament d’Economia i Finances respon a una estratègia corporativa de contractació electrònica que es va iniciar l’any 2004, amb l’aprovació del decret 96/2004, norma pionera a l’Estat en la creació d’un marc jurídic per a l’e-contractació.

La Generalitat fa anys que està apostant per l’e-contractació. Com valora aquesta tasca?L’àmbit de l’e-contractació és, molt possiblement, un dels més estratègics en l’aplicació dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics dintre de l’actuació pública, perquè permet obtenir rendiments a curt termini, me-surables en termes econòmics i de gestió, a causa de la reducció dels costos associats a la gestió de contractació pública que comporta tant per a l’Adminis-tració, com per a les empreses licitadores.La tasca duta a terme des del Departament d’Economia i Finan-ces respon a una estratègia que

es va iniciar l’any 2004 i que ha tingut continuació després amb unes línies d’actuació que tenen uns objectius clars: en primer lloc, l’eliminació dels obstacles operatius existents per a la im-plantació de la contractació elec-trònica, que s’ha materialitzat, fonamentalment, amb la posada en funcionament del Registre Electrònic d’Empreses Licitado-res (RELI); en segon lloc, la im-plantació d’un sistema de gestió electrònica dels expedients de caràcter corporatiu (GEEC) que garanteix un avenç coherent en l’ús dels mitjans electrònics i, a més, permet gestionar els expe-dients de contractació d’acord amb les previsions de la nova Llei

perfilXavier padrós és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, pertany al Cos d’Advocats de la Generalitat de Catalunya i ha ocupat diversos càrrecs al Departament d’economia i finances de la Generalitat, on ha estat director de Serveis i és en l’actualitat director general de Contractació pública des del desembre de 2006.

de Contractes del Sector Públic des del seu inici; en tercer lloc, la posada en marxa de la Platafor-ma de Serveis de Contractació Pública, que constitueix el mitjà de relació entre les empreses i la Generalitat, tant des del vessant de l’accés a la informació com des del vessant de la participació per mitjans electrònics en pro-cessos de contractació pública. Per últim, la Direcció General de Contractació Pública s’ha proposat arribar a disposar d’un sistema d’informació integrat de la contractació pública a Cata-lunya que permeti mesurar els impactes que, per exemple, com-porten les polítiques públiques associades a la contractació en els diferents sectors del mercat.

En la majoria d’aquestes eines es requereix un certificat digital.Encara tenim operatiu un sistema alternatiu d’accés i tramitació mitjançant número d’identifi-cació (PIN) i paraula clau. Les empreses que opten per aquesta opció no poden gaudir, però, de la totalitat de les prestacions del

sistema, particularment, la de poder trametre les actualitzacions documentals per mitjans electrò-nics sense haver de fer tramitació presencial.

Quantes empreses estan inscrites en el RELI i quins avantatges tenen?A 15 d’abril de 2009 tenim inscri-tes 1.806 empreses. Els princi-pals avantatges són, molt resumi-dament, de dos tipus: operatius i de visualització empresarial. D’una banda, l’empresa diposita, una sola vegada, la documen-tació general “tipus” (jurídica, econòmica, tècnica) necessària per participar en tots els procedi-ments de contractació i, si utilitza el certificat digital, pot actualitzar la documentació posteriorment per mitjans electrònics, sense ne-cessitat de tramitació presencial. D’altra banda, i des del vessant de visualització empresarial, cal tenir en compte que el RELI és també un sistema que proporcio-na informació als gestors públics respecte d’empreses que poten-cialment poden ser convidades a

participar en procediments que, a priori, no estan subjectes a publicitat oberta.

Quants documents s’han signat digitalment en aquest registre?Cal tenir en compte que el RELI, a més de possibilitar la tramitació electrònica de la sol·licitud i de les posteriors actualitzacions de documentació i d’informació per a les empreses que utilitzen cer-tificat digital de signatura, permet que siguin els òrgans i serveis de contractació els que, per a cada procediment i en referència a les dades registrals de l’empresa en el moment de la consulta, generin el

corresponent certificat en format exclusivament electrònic. En tres anys d’activitat del RELI s’han generat més de 15.000 certificats.

I pel que fa a la plataforma de contractació pública. Quin ús se n’ha fet fins ara?Durant el primer trimestre de 2009, el nombre de visualitzacions ha estat de gairebé 750.000 i, de mitjana, les visites en dies feiners se situen entorn de les 1.300. Pel que fa a la gestió de les contrac-tacions, s’han publicat ja més de 1.800 adjudicacions definitives de contractes. Cal tenir en compte que la presentació de proposicions electròniques, en una primera fase en els contractes menors i en els procediments negociats, està pre-vista per a la propera i imminent versió de la plataforma i requerirà l’ús del certificat digital per part de les empreses.

En quin estat està el GEEC?Està finalitzant ara la primera fase del projecte, que ha comprès els treballs de disseny i de cons-trucció i la seva implantació en

els departaments i entitats pilot i s’ha començat a treballar ja en el procés de disseny i de gestió de la implantació del GEEC a la resta de departaments i del sector pú-blic de la Generalitat. Cal remar-car que l’eina incorpora totalment l’ús de la signatura electrònica en totes les seves actuacions.

Quines altres iniciatives hi ha previstes en l’e-contractació?Destacaria la construcció i la implantació del sobre digital, que permetrà la licitació electrònica també en els grans procediments de contractació (els oberts i restringits).

“L’àmbit de l’e-contractació és un dels més estratègics en l’aplicació dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics dintre de l’actuació pública”

9

Enpersona

La utilització de les TIC en els processos de contractació, l’emissió de factures o la gestió de contractes ja fa temps que és una realitat. Quina és, per tant, la diferència entre el que s’ha fet fins ara i l’e-contractació? Bàsicament, la utilització dels mitjans telemàtics en tot el procés lligat a la contractació.

L’entrada en vigor, l’any 2007, de la llei 30/2007 de

contractes del sector públic, marcarà un canvi important en la forma de contractar del sector públic en els propers anys. En aquesta llei s’estableix l’obliga-ció per part del sector públic de la comunicació de la contracta-ció a través de mitjans telemà-tics i es recomana la utilització d’aquest mitjà com a canal de contractació del sector públic.Aquesta llei dóna molta impor-tància a la seguretat en aquest nou canal de contractació, parla d’aspectes com la signatura electrònica, el segell de temps, la protecció davant dels virus informàtics, etc.Així mateix la llei 56/2007 de mesures d’impuls de la societat de la informació fa referència a l’obligació de la factura elec-trònica en el si de l’adminis-tració pública i parla d’ajuts a les pimes i micropimes per tal d’adaptar-se a aquesta nova forma de facturació. La factura

10

Anàlisi

electrònica, com podeu llegir en un article de la secció En produc-ció d’aquest número de la revista, ha de portar elements de segu-retat per garantir-ne la integritat: signatura electrònica.

Què entenem per e-contractació?Es considera e-contractació el procés de contractació a través de canals de comunicació telemàtica. Aquest procés pot ser complet o pot comprendre determinades fases del procés de contractació: la factura telemà-tica, el contracte electrònic o la licitació electrònica. Evidentment quan tot el procés és telemàtic és quan és més efi-cient: l’autorització de contracta-ció (e-document on s’estableix que es pot procedir a contrac-tar alguna cosa, normalment procediment intern); el procés de publicació de la voluntat de contractar; la presentació de pro-postes per parts dels licitadors; l’avaluació de les propostes pre-

La contractació per mitjans telemàtics: l’e-contractació

L’ús de les TIC en la relació amb les administracions públiques

11

Anàlisi

LLei

56/

2007

, de

28 d

e de

sem

bre,

de

mes

ure

s d’

impu

Ls

de L

a so

ciet

at d

e La

in

form

ació

article 1. mesures d’impuls de la factura electrònica i de l’ús de mitjans electrònics en altres fases dels processos de contractació. 1. La facturació electrònica en el marc de la

contractació amb el sector públic estatal és obligatòria en els termes que estableixi la llei reguladora de la contractació en el sector públic i la seva normativa de desplegament.a aquests efectes, s’entén que la factura electrònica és un document electrònic que compleix els requisits legalment i reglamentàriament exigibles a les factures i que, a més, garanteix l’autenticitat del seu origen i la integritat del seu contingut, cosa que impedeix el refús de la factura pel seu emissor.

2. el Govern ha de determinar l’òrgan competent de l’administració General de l’estat que ha d’impulsar l’ús de la factura electrònica entre empresaris, professionals i altres agents del mercat, en particular, entre les petites i mitjanes empreses i en les denominades microempreses, amb la finalitat de fomentar el desenvolupament del comerç electrònic. aquest pla ha de contenir, entre d’altres, els criteris d’accessibilitat i ha de promoure la interoperabilitat de les diferents solucions de facturació electrònica. el pla de l’administració General de l’estat ha d’establir esquemes específics d’ajudes econòmiques per a la implantació de la factura electrònica, en els quals s’han de preveure uns fons generals per a les comunitats autònomes que desenvolupin el seu propi pla per a la generalització de l’ús de la factura electrònica, i aquestes últimes són les que han d’indicar els destins i les condicions de tramitació i concessió de les ajudes derivades d’aquests fons.

4. a més, les diverses administracions públiques han de promoure en l’àmbit de les seves competències i segons el seu criteri la incorporació de la factura electrònica en les diferents actuacions públiques diferents de la contractació, en particular, en matèria de justificació d’ajudes i subvencions.

sentades; la publicació, si s’escau (obligatòria en el sector públic) del resultat de l’avaluació; la formalit-zació del contracte (e-contracte); el seguiment del procés de sub-ministrament, desenvolupament, i prestació del servei contractat per mitjans telemàtics (e-albarà, e-justificants, e-informes de servei, etc.); la factura electròni-ca i, per últim, l’e-pagament i, si s’escau, la devolució de garantia. Tot aquest procés s’ha de fer amb totes les garanties jurídiques, ja que és molt el que ens hi estem jugant com a empreses: diners i seguretat en el producte comprat. En aquest sentit les administra-cions públiques hi estan ja tre-ballant a un alt nivell. Només cal veure els portals de contractació pública de l’Estat o la plataforma d’e-contractació de la Genera-litat de Catalunya. Cal destacar que també les administracions públiques estan treballant per simplificar els papers que han de presentar les empreses a l’hora de licitar. Un exemple d’aquesta tendència és el registre electrònic de licitadors on el tema de la se-guretat és clau, i tots els tràmits telemàtics que hi fan les empre-ses es realitzen amb el màxim nivell de seguretat, a través de la signatura electrònica reconegu-da, amb idèntics efectes jurídics que la signatura manuscrita. També en l’administració local hi podem trobar iniciatives, com per exemple la Plataforma Electrò-nica de Contractació de les Ad-ministracions Públiques, PECAP,

Què hauria de fer una empresa per estar prepara-da per a l’e-contractació? Com a possible licitador:• Disposar d’identitat digital

basada en un certificat digital amb signatura reconeguda. Per exemple el certificat digital d’apoderat de Camer-firma en suport maquinari (hardware).

• Estar donar d’alta en el regis-tre de licitadors de la Generali-tat de Catalunya.

• Tenir coneixements de com funcionen les plataformes d’e-contractació.

• Tenir capacitat per elaborar ofertes electròniques: do-cuments electrònics signats digitalment i preferiblement amb segell de temps.

• Tenir capacitat de gestionar contractes electrònics: signa-tura, custòdia, etc.

• Generar factures electròniques.

12

Anàlisi

Com a possible comprador:• Disposar d’identitat digital

basada en un certificat digital amb signatura reconeguda. Per exemple el certificat digital d’apoderat de Camerfirma en suport maquinari (hardware).

• Disposar d’una web on publi-car els productes per comprar i una plataforma on poder rebre ofertes en format electrònic.

• Tenir accés a bases de dades sobre solvència dels possibles proveïdors.

• Poder validar documents sig-nats digitalment.

• Poder gestionar contractes elec-trònics: signatura, custòdia, etc.

• Poder rebre factures electròniques.

En definitiva, dotar-se d’eines que realment tenen un cost molt petit per a l’empresa (cap d’aquestes ei-nes tenen un cost superior als 300 euros anuals) i estar preparat per no desaprofitar noves oportunitats per fer més eficient els processos de contractació. Sempre amb to-tes les garanties de seguretat, tant tècniques com jurídiques. De fet, amb aquestes eines la seguretat pot arribar a ser molt més alta que en la relació presencial.

on els ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc. estan licitant en aquests moments contractes. La PECAP està impulsada per Localret (consorci local format per les adminis-tracions locals de Catalunya) i Sumasa, empresa del grup La Caixa que és l’adjudicatària d’aquest servei. En aquesta plataforma, que es regeix pels principis d’autenticitat (identi-ficació i competència), confi-dencialitat, integritat (i també el

no repudi), conservació, dispo-nibilitat, publicitat, i flexibilitat (adaptació als canvis i a les millores tecnològiques), com no podia ser d’una altra forma, els conceptes de seguretat tècnico-jurídica també són claus.El sector privat també està treballant l’e-contractació de forma important: un exemple és la plataforma electrònica de com-pres de La Caixa, on la seguretat també és clau.

LLei 30/2007 de contractes deL sector púbLic

article 42. perfil de contractant. 3. el sistema informàtic que suporti el perfil de contractant ha de tenir un dispositiu que permeti acreditar fefaentment el moment d’inici de la difusió pública de la informació que s’hi inclogui.

1. La utilització de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments que preveu aquesta llei s’ha d’ajustar a les normes següents:d) els sistemes de comunicacions i per a l’intercanvi

i l’emmagatzematge d’informació han de poder

garantir de forma raonable, segons l’estat de la tècnica, la integritat de les dades transmeses i que només els òrgans competents, en la data assenyalada per a això, hi puguin tenir accés, o que en cas de trencament d’aquesta prohibició d’accés la violació es pugui detectar amb claredat.aquests sistemes també han d’oferir suficient seguretat, d’acord amb l’estat de la tècnica, davant dels virus informàtics i altres tipus de programes o codis nocius, i es poden establir per reglament altres mesures que, respectant els principis de confidencialitat i integritat de les ofertes i igualtat entre els licitadors,

disposició addicional dinovena. ús de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments que regula la llei.

L’entrada en vigor de la llei 30/2007 de contractes del sector públic marcarà un canvi important en la forma de contractar del sector públic en els propers anys

13

Anàlisi

s’adrecin a minimitzar la seva incidència en els procediments.

e) Les aplicacions que s’utilitzin per efectuar les comunicacions, notificacions i enviaments documentals entre el licitador o contractista i l’òrgan de contractació han de poder acreditar la data i l’hora de la seva emissió o recepció, la integritat del contingut i el remitent i el seu destinatari. en especial, aquestes aplicacions han de garantir que es deixa constància de l’hora i la data exactes de la recepció de les proposicions o de les sol·licituds de participació i de tota la documentació que s’hagi de presentar davant l’òrgan de contractació.

f) tots els actes i les manifestacions de voluntat dels òrgans administratius o de les empreses licitadores o contractistes que tinguin efectes jurídics i s’emetin tant en la fase preparatòria com en les fases de licitació, adjudicació i execució del contracte han de ser autenticats mitjançant una signatura electrònica reconeguda d’acord amb la llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.els mitjans electrònics, informàtics o telemàtics utilitzats han de poder garantir que la signatura s’ajusta a les disposicions d’aquesta norma.

Més informació:

portals de contractació pública de l’estat: http://contrataciondelestado.es plataforma d’e-contractació de la Generalitat de catalunya: http://contractaciopublica.gencat.cat

registre electrònic de licitadors: http://reli.gencat.net plataforma electrònica de contractació de les administracions públiques (pecap): http://www.pecap.org

plataforma electrònica de compres de La caixa: http://www.caixaexchange.com bases de dades d’empresa: www.camerdata.es

Quins són els beneficis que la PECAP ha aportat a la gestió de les compres de la UPC?La PECAP combina tres aspec-tes essencials: legalitat, celeri-tat i transparència. La realitza-ció de la subhasta electrònica, per si mateixa, aporta valor afegit. Per altra banda, comprar mitjançant la PECAP permet retallar sensiblement el termini que va entre la resolució d’inici de l’expedient de contractació i l’adjudicació provisional del contracte.Els 257 ordinadors personals portàtils, més l’equipament addi-cional, que es van licitar a través de la PECAP l’any passat van ser adjudicats, en els 30 minuts que va durar la subhasta, amb un estalvi de 47.110,14 €. A més es van retallar els terminis, ja que, una vegada la UPC es va adherir a la plataforma PECAP, només necessitava convidar les empreses registrades. En un sistema de contractació ordinari, una vegada iniciat l’expedient de contractació s’hauria d’haver publicat l’anunci al Diari Oficial

Cap del Servei de patrimoni de la UniverSitat politèCniCa de CatalUnya (UpC)

“La PECAP ens aporta flexibilitat, seguretat i transparència”

pedro Serrano GarCía

de la Comunitat Europea, per un termini de 52 dies.

Quins plans de futur té la UPC amb relació a la PECAP?Volem integrar aquests planteja-ments en la filosofia i en l’operativa d’allò que nosaltres anomenem Cen-tral de Compres o Portal de Com-pres, que pretén ser un sistema di-nàmic d’adquisició de béns i serveis, a disposició de les unitats organit-zatives (facultats, escoles, departa-ments, instituts, serveis) i també per a les entitats vinculades a la UPC, factor que ens permetrà aprofitar les economies d’escala i proveir els responsables funcionals de la UPC de béns i serveis de qualitat, al millor

preu possible i amb procediments senzills de gestió, tot respectant l’ordenament jurídic.

Quins creu que són els punts forts de l’eina?La flexibilitat, la seguretat i la transparència. Només havíem detectat una feblesa consistent en la interfície poc amigable que tenia l’any passat el seguiment de la fase de subhasta, però haig de dir que enguany ens han sorprès amb una de molt més adequada. Això es important si, com la UPC, la subhasta es rea-litza en acte públic al qual s’invita a altres autoritats i funcionaris de l’entorn universitari proper.

La Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques (PECAP) és un portal d’Internet que permet a ens locals i administracions públiques dur a terme la contractació administrativa de subministraments, obres i/o serveis per via telemàtica. La UPC n’és usuària.

va néixer a daroca (Saragossa) fa 56 anys i és llicenciat en dret per la Uni-versitat de Barcelona (UB) i màster en Gestió pública. acredita una dilatada experiència en el sector públic, on ha desenvolupat diferents llocs de respon-sabilitat. actualment s’ocupa de coordinar una part important de l’activitat patrimonial de la UpC i és president de la seva mesa de Contractació.

14

Experiències

Pedro Serrano García, cap del Servei de Patrimoni de la UPC

En què beneficia a Seidor la utilització de la PECAP?Ens permet presentar ofertes de productes i serveis a organismes públics sense costos administra-tius previs, com ara les garanties provisionals. A més, el fet de tenir la resolució de preadjudicatari el mateix dia que participes en el procés de compra permet a la companyia planificar amb temps la realització dels subministraments.

Hi ha algun punt negatiu?La forma de compra per sub-hasta electrònica genera molta competitivitat entre les empreses en el moment de la negociació, ja que totes veuen quin és el millor

ComerCial d’adminiStraCió loCal de Seidor miCroSiStemeS

“La PECAP és una bona plataforma d’accés a nous clients”

SerGi medina GarCía

preu en cada moment, contra el que reofertar per poder guanyar. Aquesta dinàmica genera que els marges comercials en ocasions quedin més reduïts que en un procés de compra tradicional.

Podria citar alguns exemples d’operacions realitzades?Hem subministrat ordinadors a l’Institut Municipal d’Informàtica per valor de 230.000 euros. També hem fet operacions amb alguns ajuntaments, com és el cas del de Sabadell, al qual vam subminis-trar servidors per valor de 15.000 euros; o el de Rubí, que va adquirir equips informàtics per un total 70.000 euros.

Quins creu que són els punts forts de l’eina i quins cal millorar?La PECAP aporta tota la fun-cionalitat que es requereix per poder realitzar una operació de compra-venda per internet, a més de suposar una oportunitat de negoci, donant accés a nous clients amb els que un proveïdor fins ara no havia treballat. Una millora interessant seria enviar les notificacions no només per e-mail, sinó també per SMS.

Quina incidència ha tingut la PECAP en l’aproximació comercial cap als clients?En alguns casos, les primeres relacions comercials les hem establert directament a través de la PECAP. Per tant, és una bona plataforma d’accés a nous clients. Però, si no aconseguíssim el palanquejament d’altres solu-cions, realment no seria rendible. Per aquest motiu, seria molt positiu que la mateixa PECAP fes d’unió entre clients i proveïdors per realitzar la presentació d’al-tres solucions de la companyia adjudicatària.

Com empresa proveïdora registrada a la PECAP, Seidor Microsistemes participa en les subhastes organitzades a través d’aquest entorn de comunicació i intercanvi. Sergi Medina detalla en aquesta entrevista la seva experiència en licitacions de les administracions públiques.

Sergi Medina García, del departament comercial de Seidor Microsistemes

nascut a Barcelona el 1982, Sergi medina és diplomat en relacions laborals. es va incorporar a Seidor al juny de 2005, on ocupa el càrrec de comercial d’administració local.

15

Experiències

L es tecnologies de la in-formació i la comunicació

(TIC) adquireixen importància i esdevenen l’eix central de moltes de les línies estratègiques de la nova economia, però, amb l’ac-tual realitat econòmica, la seva implantació és més complicada. D’aquí en sorgeix la necessitat de recollir una proposta d’accions i també el fer-les arribar a l’Ad-ministració per tal de dur-les a terme. En aquest sentit es pretén aprofitar la IV Jornada Anual del sector de les TIC.

InteractivaA Catalunya, l’aplicació de les TIC ha contribuït en els incre-ments de productivitat i compe-titivitat en tots els àmbits. Per això, es vol dedicar una sessió específica de la Jornada a ava-luar l’evolució del sector aquest darrer any, mitjançant les dife-rents ponències i les possibilitats d’interacció.

En un moment tan complex com l’actual, també es focalitzarà l’atenció a identificar les barreres i dificultats de la implantació de les TIC, així com a fomentar un conei-xement mutu de les empreses que podria facilitar possibles aliances.

Estructurada en sectorsEl president de la Cambra de Co-merç de Barcelona, Miquel Valls, juntament amb Josep Morell, co-missionat de la Presidència per a les TIC i la Societat de la Informa-ció de la Cambra, obriran aquesta

trobada en la qual participaran ponents tant del món empresarial com de l’administració pública. La Jornada s’estructurarà per sectors: l’audiovisual, el de les telecomunicacions, el de l’elec-trònica i el de la informàtica i els sistemes d’informació.

Més informació: www.cambrabcn.org/tic.

El proper 3 de juny se celebrarà a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la IV Jornada Anual de les TIC. L’acte, organitzat des de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial i Servei d’Innovació de la Cambra, analitzarà la repercursió de la complexa situació econòmica actual en el sector.

Claus per afrontar la situació actual

IV Jornada Anual del sector de les TIC

16

Aldia

A Catalunya, l’aplicació de les TIC ha contribuït en els increments de productivitat i competitivitat en tots els àmbits

IFEMA ha presentat un nou projecte firal sota el nom de SIMO Network, que se celebrarà a Madrid del 22 al 24 de setembre de 2009. Aquesta fira pren el testimoni de SIMO, però a diferència de les edicions anteriors, que s’obria al públic general, el SIMO 2009 estarà adreçat a professionals de les empreses usuàries de solucions tecnològiques, tècnics i alts càrrecs de l’administració pública, professionals del canal de distribució i els experts d’universitats i centres d’investigació, entre d’altres.SIMO Network, que compta amb el suport d’un grup de vuit empreses patrocinadores (Everis, HP, Microsoft, Oracle, SAP, SAGE, Telefónica i Vodafone), vol convertir-se en una fira que prescrigui tecnologia i que presenti les tecnologies de la informació i la comunicació

com a instruments de canvi i competitivitat per a les empreses. D’aquesta forma, la fira vol ser un mitjà de transmissió de les tendèn-cies i impulsor de l’adopció de tecnologies d’avantguarda.La zona d’exposició comprendrà els següents continguts: infraestructures i sistemes; eines i solucions per a l’empresa; telecomunicacions i Internet, i altres entitats sectorials. Una altra novetat és que la web www.simonetwork.com s’estructurarà sobre la base del concepte de la web 2.0, amb eines perquè els professionals puguin crear relacions i preparar les possibles trobades i cites comercials.

Més informació: www.simonetwork.com

SIMO Network, nou projecte d’IFEMA

17

Aldia

Arsys.es, empresa especialit-zada en el registre de dominis i hosting, ha engegat la primera plataforma comercial de cloud hosting (computació en el núvol) a Espanya, que implanta un nou concepte de servidors i serveis d’Internet a la carta i sense límits en flexibilitat, escalabilitat i auto-nomia i que desvincula un servei informàtic de la instal·lació d’un programa o sistema operatiu en un suport físic. El Servidor Cloud Flexible inaugura aquesta nova gamma de cloud hosting. Aplicat al hosting, el cloud computing

independitza l’allotjament de qualsevol aplicació de la infraes-tructura tècnica necessària, com els servidors i els elements de xarxa. Així, els serveis d’Inter-net no es troben en una única màquina, sinó en una plataforma tecnològica en xarxa.Enfront dels tradicionals serveis de hosting, el Servidor Cloud Flexible permet configurar un servidor triant els recursos i característiques necessaris (pro-cessador, memòria, capacitat d’emmagatzematge i transferèn-cia), posar-lo en funcionament

Primera plataforma de ‘cloud hosting’ a Espanya

en qüestió de segons i modifi-car la configuració segons les necessitats de manera gairebé automàtica.

Més informació: www.dentrodelanube.net

Perquè la pime catalana pugui continuar incorporant les TIC a la seva estructura, la Cambra posa al seu abast un procés de suport i assessorament que inclou l’edició de guies especialitzades, la celebració de jornades tècniques i la possibilitat de realitzar un autodiagnòstic que detecti oportunitats de millora.

L a Cambra ha elaborat una sèrie de guies per assesso-

rar l’empresa en diferents àrees d’aplicació de les TIC. Actual-ment, les que estan rebent una millor acollida són aquelles que tenen com a objectiu augmen-tar la facturació: màrqueting electrònic, comerç electrònic i seguretat de la informació. Destaca, sobretot, aquesta última, que tracta de la protecció de l’empresa contra amenaces i riscos informàtics, i que s’ha convertit en una nova línia estra-tègica de les TIC.A més, l’empresari pot assistir a les anomenades “jornades te-màtiques”, que s’organitzen per difondre el contingut de cada una de les guies i on diverses companyies mostren la seva experiència real en els diferents àmbits tractats. D’aquesta

manera, els empresaris poden reconèixer les seves pròpies necessitats i carències quant a la implantació de les TIC. Posteriorment, l’empresari té l’opció de fer un “autodiagnòstic” responent un qüestionari, les respostes del qual serviran per

elaborar un informe on es detalla la situació de l’empresa respecte a una determinada tecnologia, i quins aspectes s’han de millorar. El pas final seria l’assessoria presencial, és a dir, la contracta-ció d’un consultor que aconselli l’empresari sobre les accions concretes que ha de realitzar.

18

Informa’t

Suport a la implantació de les TIC

Crisi i implantació de les TICLes Jornades Anuals de les TIC, organitzades des de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial i Servei d’Innovació de la Cam-bra, juguen també un important paper com a punt de trobada on

experts i directius d’empreses líders debaten sobre el sector i les seves perspectives de futur. La IV Jornada Anual de les TIC que se celebrarà el dia 3 de juny tindrà com a inevitable teló de fons l’actual crisi econòmica, que certament condiciona la implan-tació de les TIC.

Les guies amb millor acollida són aquelles que tenen com a objectiu augmentar la facturació: màrqueting electrònic, comerç electrònic i seguretat de la informació