la rosa num 28

13
“Què diferencia en essència a la gent d'esquerres d'altres posicions ideològiques? La revolta, la indignació, la rebel·lia. Quan algú davant la injustícia, la misèria, l'explotació, la desigualtat sent un cop a l'estòmac, un dolor al cor i la necessitat i voluntat imperiosa de no conformar-se, de canviar les coses, aleshores i només aleshores pot saber que és d'esquerres”. Núm. 28 HOMENATGE JORDI SOLÉ TURA SOLUCIONS LOCALS FESTES I CULTURA PRESIDENT MONTILLA desembre 2009 FETS AL MUNICIPI FEDERALISME VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Upload: santi-morell

Post on 24-Mar-2016

231 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

Revista d'actualitat politica del PSC d'Arenys de Munt

TRANSCRIPT

Page 1: La Rosa num 28

“Què diferencia en essència a la gent d'esquerres d'altres posicions ideològiques? La revolta, la indignació, la rebel·lia. Quan algú davant la injustícia, la misèria, l'explotació, la desigualtat sent un cop a l'estòmac, un dolor al cor i la necessitat i voluntat imperiosa de no conformar-se, de canviar les coses, aleshores i només aleshores pot saber que és d'esquerres”.

Núm. 28

HOMENATGE JORDI SOLÉ TURA

SOLUCIONS LOCALS

FESTES I CULTURA

PRESIDENT MONTILLA

desembre 2009

FETS AL MUNICIPI

FEDERALISME

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Page 2: La Rosa num 28

En el Ple del mes d’octubre van presentar una Moció per tal que es fes una Auditoria al Consistori. DEFINICIÓ D’AUDITORIA:

uditoria: És la revissió i examen d’una funció, xifra o procès,

efectuats per personal insependent a l’operació, per donar suport a la funció executiva. Auditoria Pública: És una activitat independent de la funció directiva, adreçada a l’examen objectiu, sistemàtic i evaluatori de les operacions financeres i administratives realitzades; dels sistemes i procediments implantats, de l’estructura orgànica en operació i dels objectius, programes i finalitats aconseguits per la Dependència, Òrgans Desconcentrats i

Entitats de l’Administració Pública Federal, amb el propòsit de determinar el grau d’economia, eficàcia, eficiència, efectivitat, imparcialitat, i honestedad a la normativitat amb que s’han administrat els recursos públics, així com la qualitat i qualidessa amb que s’han prestat els seus serveis a la ciutadania. Auditoria de Seguiment : És la revisió i comprovació de les accions realitzades per l’auditat per atendre, en temps i forma, les recomanacions propusades en les cèdules d’observacions.

QUE ES I COM FUNCIONA EL MENJADOR SOCIAL :

l servei de menjador social és va crear amb l’ intenció de proporcionar

un espai de convivència i oferir un àpat en condicions a un grup de gent determinada.

En l'última actualització el servei queda destinat a personas grans que viuen sols, amb la parella o amb altres acompanyants, que pateixen problemes d’autonomia personal per realitzar els tasques quotidianes, també queden incloses les persones grans que viuen amb els fills però que per motius laborals passen la major part del dia sols.

També s’ha tingut en compte les persones que no tenint 65 anys d’edat, no poden treballar a causa d’una malaltia, que fa que els seus únics ingressos provinguin d’una pensió d’invalidesa.

Finalment els casos valorats pels serveis socials, com pensionistes sense invalidesa, viudetat, cuidadors i acompanyants.

El menjador esta ubicat a l’ Esplai del Jubilat, a la plaça de la Església i te un funcionament anyal de dilluns a divendres de 13 a 15h.

En el darrer ple varem acordar que el preu del tiquet diari serà de 4 euros, i és proposà un preu de tiquet setmanal de 18,50 euros.

Des de la Regidoria de Gent Gran que represento i la Regidoria de Benestar social estem molt satisfets d’ haver creat aquest servei, que crec dona a un grup de gent d’ Arenys de Munt, bastant ampli, una cobertura a les seves necessitats.

Aquestes son les nostres prioritats.

Santi Morell

Regidor de Sanitat i Gent Gran

A

E

Per millorar la gestió municipal

Actualitat del menjador social

Page 3: La Rosa num 28

El PSC al costat de les persones, com recollidors dels ideals de solidaritat

a sra. Carmen Marin Simón és usuaria del menjador social, va nèixer a França el 21 de desembre de 1925, per tant properamenr farà 84 anys. Als 4 anys va venir a viure a Arenys de Munt on ha transcorregut tota la seva vida. Com usuaria del menjador social hem volgut fer-li diverses preguntes :

-Des de quan hi va al menjador? Des de fa un any i mig aproximadament, vaig començar i no he deixat ni un sol dia d’anar-hi, a excepció del Nadal i uns dies que per culpa d’un malestar vaig haver de quedar-me a casa de la meva filla.

-Per quin motiu va decidir anar-hi? Els meus fills a causa de quedar-me sola van insistir en què d’aquesta manera faria un àpat en condicions i alhora estaria una miqueta entretinguda.

-A quina hora hi va i quan torna? Vaig a la una del migdia i sovint torno tard perquè faig tertúlia amb les altres persones del menjador, a vegades si fa bon dia en sortir aprofito per passejar una mica i que em toqui el sol.

-Li agrada el menjar? Rotundament sí. Cal tenir en compte que a casa, quan era jove havia cuinat molt per tota la família i m’agradava la cuina catalana i cassolana, i sé distinguir quan un menjar està fet amb bons ingredients o s’ha fet estalviant alguna cosa.

-S’ho passa bé? Molt. A vegades són 4 ó 5 persones, i a vegades són 10 persones, els trobo a faltar quan no hi són, és una estona agradable.

-Com valora el menjador, de l’1 al 10 ? Amb un 10.

-Com la tracten? Molt bé. Estan molt pendents del que neccesito, de mi i dels altres. Al principi em portava un coixí de casa per seure més còmode i de seguida van dir que el deixès allà guardat a un armari per no haver-ho de portar cada dia. A vegades demano el sistrell per posar-me oli i de seguida me’l porten. Recentment he hagut de fer una mica de dieta per una qüestió d’estòmac i tampoc ha hagut inconvenient.

-Ha fet amistats noves? Sí, hi ha dos nois que coneixia nomès de vista, ara parlo amb ells i els considero bones persones. Abans estaven en un ambient que jo considerava dolent però ara han canviat.

-Considera adequat el preu? I tant, perquè 4 € amb el que val tot avui en dia és clar que està bé. A més del menjar, hi ha la companyia i la tretúlia.

-Quin és el plat favorit, el que li agrada més? El pollastre. El dia que ho fan disfruto molt, però també m’agrada la patata amb mongeta i pèssols aixaffats, però en general m’agrada tot encara que no soc de menjar grans quantitats.

-Deixaria d’anar per algun motiu? Aniré sempre que pugui

-Va sola des de casa o l’acompanya algú? Vaig sola amb el meu bastó. A vegades si coincideix que està a casa la sra. que em fa les feines ella m’acompanya, i si és dilluns mentres dino se’n va a comprar i desprès em recull, es porta molt bé amb mi.

-Què li sembla la iniciativa de l’Ajuntament d’oferir aquest servei a les persones que ho necessiten?

Crec que era necessari i n’estic agraïda.

L

Entrevista a la SRA. CARMEN MARIN SIMÓN :

Page 4: La Rosa num 28

FEM CULTURA : Hem organitzat

la FESTA MAJOR ,

Sant Martí 2009 :

“EL DIOS MERCADO” Obra de teatre representada per persones que hi treballen en el món de l’educació social. Format senzill, cuidat, molt expressiu i pragmàtic, amb un missatge clar i molt actual. Aborda obertament el tema “mercantilisme” i les seves conseqüències relacionant-lo amb els estratos Socials. UN ÈXIT DE REPRESENTACIÓ

Som Solidaris : En solidaritat amb l’Associació “Voluntaris x Arenys de Munt” van portar l’obra de teatre “SOMNIS” a fi de col·laborar a millorar la vida de les persones amb disminucions, físiques, psíquicas i sensorials del nostre poble.

Amb molts pocs recursos a causa de la crisi, i per poder atendre altres necessitats que l’equip de govern considera prioritaris, hem organitzat una Festa Major digna i representativa dels diversos col·lectius del nostre poble. Des d’aquí, una vegada més, moltes gràcies a la Comissió de Festes, a les entitats, associacions i persones col·laboradores. I a tothom que ha volgut assistir. Sense tots plegats no hagués hagut festa major.

MERCAT MEDIEVAL: Hem optimitzat recursos, la nostra regidoria ha aconsseguit la gratuitat de les parades.

Page 5: La Rosa num 28

Encarant els reptes

El secretari de Política Municipal del PSC i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha considerat que “el 2010 serà un any carregat de reptes i Catalunya afronta una nova etapa que tindrà el protagonisme actiu dels ajuntaments”. En aquest sentit, Hereu ha fet la reflexió que durant el 2010 “els efectes de la crisi encara es notaran en tota la seva cruesa” i que “els ajuntaments hem d’estar preparats i preparant-nos per aquest escenari”. “Prioritzarem totes les polítiques adreçades a l’atenció de ler persones, polítiques socials i del benestar, que els socialistes impulsarem des dels ajuntaments i en altres nivells de l’administració”, ha indicat Hereu, per qui “els ajuntaments seran actius en el canvi de model econòmic: o es fa comptant amb els ajuntaments o es farà molt difícil canviar l’estructura econòmica del país”.

Martínez-Sampere / Pressupostos: “En lloc d’entendre que una bona oposició milloraria el govern, CiU i PP s’entesten en la vocació sectària”

La diputada socialista Rocío Martinez-Sampere

creu que els comptes de la Generalitat

“mantenen el nostre bé més preuat, la

convivència, la cohesió de la nostra societat”

“la inversió pública es consolida com un element dinamitzador de l’economia i es manté en màxims històrics (6.177 milions d’euros); es reforcen les polítiques socials per protegir els sectors més vulnerables, amb un increment del 23,7 per cent dels recursos per als plans d’ocupació; l’augment en un 21,7 per cent dels recursos dedicats a I+D per reactivar l’economia a través de la competitivitat i que s’apliquen rigoroses polítiques d’austeritat, amb una reducció de 1.021 llocs de treball a l’administració general”.

El PSC davant els nous reptes explica i dona solucions a nivell municipal

Page 6: La Rosa num 28

Benvolgut / benvolguda,

M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.

He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.

Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.

Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.

Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.

I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.

Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!

Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.

Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.

Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.

Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col•lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques. És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.

Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.

Amb tot el meu afecte, José Montilla

Carta del President Montilla davant els fets recents :

Page 7: La Rosa num 28

“el més important que tenim és ser capaços en aquests moments de dificultat de defensar un dels valors més preuats del nostre projecte, que és la democràcia”.

es que es va fer la presentació de la

meva candidatura a l’alcaldia de Santa Coloma he passat uns dies plens d’emocions. En sóc conscient del repte i us puc assegurar que m’hi deixaré la pell per restituir la normalitat institucional a la meva ciutat. Per moments recordo un dels eslògans de campanya que va fer servir Manuela de Madre al poc temps d’arribar a l’alcaldia: “L’orgull de ser colomenc”. Doncs bé, en aquestes primeres hores us puc ben assegurar que estic orgullosa d’aquesta ciutat, d’aquesta institució i d’aquest partit.

Divendres, acompanyada del nostre primer secretari i president de la Generalitat, José Montilla, vaig poder tenir un primer contacte amb els meus veïns.

Colomencs i colomenques que em van transmetre el seu suport. Vull agrair al company Montilla la seva presència a Santa Coloma en aquests moments tan importants. També vull transmetre a tots els veïns i veïnes que m’han fet costat el meu agraïment per les seves paraules de suport i ànim. Va ser un matí en què em vaig adonar que val la pena ser colomenca, socialista i, si el ple així ho aprova, alcaldessa d’questa ciutat meravellosa.

Avui he fet una salutació als assistents al Consell Nacional de la JSC. Des d’aquestes ratlles agrair la invitació i animar a continuar amb la tasca transformadora que sempre ha caracteritzat les nostres joventuts. De fet, encara recordo el

suport de la JSC de Santa Coloma i de la comarca durant la darrera campanya a les eleccions europees. Com sabeu, vaig tenir l’honor d’anar en el tercer lloc de la llista pel PSC que encapçalava la companya i amiga Maria Badia.

Com deia abans són dies d’emocions. Però les emocions ja estan deixant pas a la programació i a la feina. Quan prengui possessió de l’alcaldia començarem una tasca d’equip per prendre les decisions oportunes per avançar en el projecte de ciutat. I com no em canso de repetir: rigor, diàleg i transparència. Aquests seran els fonaments sobre els què es construirà una nova etapa.

Joan Ferran: Cas Pretòria: “A diferència d’altres formacions polítiques, el PSC pren determinacions contundents”

Ferran ha considerat que “el nostre partit pren les prevencions que ha de prendre” i que, “tenint sempre en compte la presumpció d’innocència, preventivament s’han d’apartar de la gestió pública les persones que puguin estar relacionades amb aquests casos”. “Ara el que desitgem és que la Justícia treballi amb eficàcia i la màxima agilitat possible”, ha conclòs.

D

Davant l’acció REACCIÓ.

El portaveu socialista afirma que “ preventivament s’han d’apartar de la gestió pública les persones que puguin estar relacionades amb aquests casos”

Page 8: La Rosa num 28

•Lídia Santos i Arnau, diputada al Parlament de Catalunya Diputada al Parlament de Catalunya pel Grup Socalista-CpC. Secretaria Primera de la Mesa del Parlament.Portantveu de la Comissió d'Affers Institucionals i membre de la Comissió de Justícia i Interior.Ha estat membre de la Ponència redactora de l'Estatut de 2006. Secretaria de Justícia i Immigració de l'Executiva Nacional del PSC. Dra. en Dret. Professora Titular de Dret Internacional Privat de la UAB. Vicepresidenta de l'Associació per a les Nacions Unides. Ha estat Presidenta de l'Assocació Catalana de Juristes Demo cràtes. Membre d'ACSUR-Las Segovias.

DEU RESPOSTES SOBRE ARENYS DE MUNT

lguns dels meus amics, independentistes ells, m'han criticat el meu silenci davant de la

consulta popular d'Arenys de Munt. Avui he rebut un correu d'un lector fidel que se situa als antípodes de la consulta, demanant (gairebé exigint) la meva distància respecte l'acte del diumenge. Com és habitual, crec que les meves respostes no satisfaran ni els uns ni els altres. Aquest és el meu argumentari particular, obert com és natural a les seves sàvies aportacions. 1. Estàs a favor de les consultes? Absolutament a favor. Crec que fem molt poques consultes, quan en realitat són una forma de participació directa molt sana. Particularment, m'agradaria que féssim molts més referenda (que és el plural de referendum). 2. Són les consultes un mecanisme de política 2.0? No necessàriament. L'ideal seria una consulta basada en els processos de democràcia deliberativa, en els que l'opinió fos el resultat final d'un intercanvi de posicions, arguments i informacions. Però és evident que fins i tot la més opaca de les consultes és un mecanisme de política activa i directa. 3. Hauríem de fixar algunes regles del joc per a les consultes? Jo només en fixaria una: Les consultes haurien de ser vinculants. Només té sentit una votació sobre el traçat d'una variant, sobre l'adscripció a un protocol internacional o sobre la declaració de Belén Esteban com a filla adoptiva si hi ha una relació directa entre l'opinió

de les urnes i el resultat efectiu. Dono per fet que es respecten totes les garanties d'accés, universalitat i control extern. 4. És antidemocràtic votar contra una consulta? No ho és. Si ho fos, hauríem de dir que sí a qualsevol proposta. Podem arribar a l'acord que hi ha preguntes que no volem ni tan sols formular-nos com ara els efectes d'insultar el teu cap, l'obligatorïetat de complir els compromissos post-mortem o els mètodes d'aparellament dels panda gegants. Es pot decidir que no és necessari fer una consulta per varis motius, com ara que no té cap validesa efectiva o que els ciutadans ja s'han manifestat sobre aquest tema en una altra consulta. Certament es pot utilitzar aquest argument com a coartada per a evitar que les urnes evidenciïn un resultat no desitjat. Davant del dubte, el millor és votar. 5. Et sembla bé la consulta d'Arenys de Munt? Em sembla un error, pel que he manifestat en el punt tercer. No es pot desfigurar un element simbòlic tan rellevant com les consultes populars i transformar-lo en un simulacre, un procés que té l'aparença de les consultes (les urnes, les paperetes, el recompte...), però que en realitat no ho és. Només té sentit una consulta popular sobre la independència si el resultat de la consulta marcarà veritablement la independència. Una votació sense efectes reals és una paròdia, benintencionada, però paròdia.

A

ENS HA VISITAT:

Nosaltres complim compromisos: “Parlem de federalisme”

“LÍDIA SANTOS i ARNAU”

Page 9: La Rosa num 28

6. Per què la Constitució no permet la independència? Cap Constitució no ho permet. L'article 3.1. de la Constitució romanesa diu que el territori romanès és inalienable; l'article 2.1. de la Constitució d'Estònia afirma que el territori estonès (inclòs l'aeri i el marítim) són inseparables i indivisibles; l'article 1 de la Constitució noruega afirma que el regne de Noruega és lliure, independent, indivisible i inalienable; Luxemburg és d'acord amb l'article primer de la Constitució un estat individible... I l'Estatut de Catalunya no preveu que una part del país pugui adscriure's a un altre territori o reclamar la seva independència. Aquest és un dèficit del model d'estat - nació heretat del segle XIX. El gran avenç de les societats modernes és atorgar als pobles la sobirania que abans era propietat d'uns pocs. Però des dels inicis d'aquest model (avui evidentment caduc), s'evindencià els problemes de fixar els límits d'aquest poble: Qui és el poble?. La resposta és que el poble són els habitants que viuen a l'Estat, de manera que la sobirania popular queda adscrita a un territori sempre "inalienable" i "indivisible". 7. És el dret d'autodeterminació un dret universal? En moltes ocasions s'ha esmentat la famosa Resolució 2625 de les Nacions Unides de 1970 com a el marc jurídic (per sobre dels estats) que avala qualsevol procés d'independència. En realitat, la R 2625 esmenta explícitament les colònies i el dret dels pobles colonials a decidir el seu futur, més enllà del criteri de les metròpolis. Els partidaris de la independència utilitzen de forma incorrecta el concepte de l'autodeterminació, que és un terme circunscrit al procés de descolonització. En sentit oposat, i per la pressió dels estats que integren les Nacions Unides, la mateixa R. 2625 considera que "la integritat territorial i la independència política de l'Estat són inviolables". 8. Per què no es convoca un referèndum? Hi ha tres motius fonamentals. El primer és que totes les enquestes sense excepció demostren que la voluntat d'esdevenir una nació independent és encara un fet residual a Catalunya. En segon lloc, l'únic partit que proclama obertament la independència obté un percentatge de vots rellevant, però lluny de la majoria. I en tercer lloc, perquè la societat catalana s'ha manifestat massivament a favor de la Constitució Espanyola, de l'Estatut de Sau i del nou Estatut de Catalunya. En el procés de Quebec, complex i no reeixit, el Partit Quebecois rebia el recolzament majoritari dels votants i les enquestes reflectien una predisposició a la independència

superior al 60%. Aquests eren els arguments que empraren els partidaris dels dos referenda (1980 i 1995), que finalment acordaren el manteniment de l'status quo. 9. Quina és la rellevància de l'Estatut? Les constitucions i els estatuts són documents excepcionals. Són contractes socials, acords col.lectius realitzats amb la voluntat de marcar les regles del joc i fixar els drets i els deures dels ciutadans. Les societats pròsperes són molt geloses de les seves cartes magnes i les mantenen pràcticament inalterades durant decennis, fins i tot segles. La societat catalana ha acordat un pacte, refrendat en les urnes, en una consulta popular que atorgà una majoria inqüestionable al sí. Hem reclamat durant varis mesos al Govern Central que respecti la legalitat d'un acord avalat per les Corts Catalanes, per les Corts espanyoles i per les urnes. És aquesta la consulta popular vàlida, la que marca el quadern de ruta col.lectiu del país que hem somiat. 10. I ara què? Ara es dibuixen dos escenaris. L'escenari del desenvolupament de l'Estatut, de l'execució del contracte social, o l'escenari de la ruptura. El PSC i ERC han definit molt bé quin és el seu projecte de país. La incògnita és definir el projecte de país de CiU, sense ambigüitats ni dreceres: Està CiU a favor de la independència de Catalunya?. Caldria que ho aclarissin i que adaptessin el seu programa polític a aquesta posició. Així de senzill.

20 de novembre, a l’escola Sant Martí

Page 10: La Rosa num 28

Ja en el segle XIX, moltes varen esser les persones en voler defensar el sistema federalista o la construcció d’un estat diferent per Catalunya. Per citar, algunes de les persones, que al llarg de les diferents èpoques, varen dedicar tot el seu esforç, en l’ intent de construcció d’un estat de tall federalista, entre d’altres hi trobaríem a Abdó Terradas, Nacís Monturiol, Francesc Pi i Margall, Valentí Almirall i Llazer, Josep Comaposada, Rosa Sensat, Rafel Campalans, Manuel Serra i Moret, en els nostres dies Jordi Solé Tura, Pasqual Maragall, Antoni Comin, Lida Santos, etc. Llista, sens dubta incomplerta, de persones que han considerat i considerem el federalisme, un sistema de convivència, de respecta, pel que lluitarem o lluitem, sense intentar imposar-lo a ningú, o cia, a cap persona o institució. Als diferents congressos el PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA, ha anat definint com a opció democràtica aquest sistema com a manera d’organitzar la nostra nació dins l’estat. Tots sabem el difícil que és voler construir un estat federal sense federalistes, perquè el camí passa indiscutiblement per la pedagogia. Perquè cal explicar a tothom que vulgui escoltar aquesta opció, que es la que en el dia d’avui defensem sense embuts o falses conviccions. Els socialistes no som independentistes. Ho hem dit no tan sols en els congressos del PSC, sinó en molts fòrums durant anys, ho afirmen sens perjudici del respecte per les altres opcions, de persones o grups que defensen el contrari. No som independentistes perquè preferim la radicalitat democràtica del federalisme, si volem, la complexitat del federalisme, és a dir, el diàleg, el pacte i el reconeixement mutu. Creien, que tenim raons serioses per a defensar-lo. Raons, no sols d’estratègia, sinó de convicció profunda : nosaltres no hem liquidat ja, com sembla que alguns fan, l’Estatut que ha referendat el poble de Catalunya, el defensem enfront dels que l’ataquen i el voldrien anul·lat o inexistent, el nostre Govern el desplega, com a millor garantia, contrastada -aquesta sí-, del nostre autogovern. Una altre raó de pes, està en el nostre ADN, perquè entenem la política com una forma de dir a les persones que no estan soles. En aquest moments, el que la gent necessita és un catalanisme eficaç, compromès amb la gent, que resolgui els seus problemes de salut, de feina, d’educació, de vivenda, econòmics, etc. La nostre societat, Catalunya, la nació, com totes les nacions, es diversa i plural; per axó, entenem que qualsevol debat, que no ajudi a la convivència entre persones i pobles ens allunyà i ens pot portar cap el fracàs. Segons el camí que agafem, potser arribarem a ser un estat però difícilment un sol poble. Josep Pruna i Borrell President de l’Agrupació Local del PSC

FEDERALISME, LLARG CAMÍ

Page 11: La Rosa num 28

25 de novembre de 2009 Dia internacional contra la violència de gènere.

Educació + tolerància zero = + IGUALTAT

A punt de complir-se cinc anys de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la violencia de gènero i gairabè dos anys de la Llei dels Drets de les Dones per a l´ erradicació de la violència masclista, és hora de pensar que han suposat per a la societat aquestes lleis pioneres. Han creat una conscienciació social en contra d´aquests crims, i han tingut especial rellevància en la protecció de les víctimes de maltractaments .

Molts han estat els maltractaments evitats i assasinats que s´han impedit, moltes dones salvades del risc físic o psíquic que patien, i moltes que han pogut sortir de l´espiral d´horror, crueltat i violència, gràcies a aquestes lleis. Tot i que les campanyes de conscienciació social, encara queda camí per recorrer, no podem passar per alt que queden encara missatges, tan en les famílies, en l´educació, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en la televisió, en els videojocs,... que segueixen transmetent una imatge de les dones que les denigra, les menysprea i les anul.la, i això és injust. Hem de treballar encara , i cal fer-ho amb l´educació, tant dins de la família com a les aules, s’ ha de treballar a les escoles, instituts i universitats. Cal que entre tots ens qüestionem i combatim tot allò que contribuexi a la perpetuació dels rols de la desigualtat , subordinacions culturals i socials, i la violència de gènere. Fem una crida al respecte, a la dignitat, a la llibertat, a la igualtat, a la integritat i al valor social imprescindible de les dones com a subjectes posseïdors dels drets fonamentals.

PROMULGUEM LA IGUALTAT I EL COMPROMÍS ENTRE DONES I HOMES

Page 12: La Rosa num 28

30/11/2009

El president

Montilla torna a demanar a Rajoy que retiri el recurs contra l’Estatut per contribuir a l’estabilitat de la societat catalana i espanyola

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha tornat a demanar aquest matí a Mariano Rajoy que retiri el recurs contra l’Estatut per contribuir a l’estabilitat de la societat catalana i espanyola i que deixi de bloquejar la renovació del Tribunal Constitucional, si no vol “portar a Espanya a la deriva”.

El líder del PSC ha reclamat al PP un canvi d’actitud en la seva estratègia amb l’Estatut, un text vigent des de l’agost de 2006 que “s’ha desplegat amb total normalitat, actuant des de la lleialtat i sense que hagin sobrevingut cap dels desastres pronosticats pels acarnissats enemics de l’Estatut”. És la reflexió que ha fet el president de la Generalitat, José Montilla, en la seva intervenció en el Foro Europa Press, un esmorzar informatiu celebrat aquest matí a Madrid. Pel president, la retirada del recurs del PP seria “una immensa aportació a l’assossec de la societat espanyola en general i catalana en particular”. En cas contrari, “és l’estabilitat, basada en la lleialtat institucional, en el principi de la llei, en el respecte a la democràcia i en l’esperit constitucional, allò que pot alterar-se de manera imprevisible”. A continuació, el president Montilla ha assenyalat que, “malgrat que alguns –en referència al PP- van començar a sacsejar Espanya des del primer moment, excitant els pitjors

prejudicis i tòpics de l’anticatalanisme”, l’aprovació de l’Estatut “no ha trencat Espanya”. En aquesta línia, s’ha mostrat molt crític amb l’actitud dels populars al llarg de tot el procés, i ha demanat explicacions als màxims responsables d’aquell partit. Igualment, ha plantejat el president català, els dirigents del PP han d’explicar què pretenen recorrent la meitat dels articles de l’Estatut, bo i sabent “del conflicte a que donaria lloc”, i com justifiquen haver votat a favor de més de 20 articles dels estatuts andalús, valencià, aragonès i castellà que han impugnat en el text català. "Que expliquin - ha afegit el cap del Govern - per què han bloquejat la renovació del TC durant pràcticament dos anys i han permès que sigui un tribunal on quatre magistrats ja han vist vençut el seu mandat, un ha estat recusat i hi ha una plaça vacant per defunció". “¿És aquesta la manera de reforçar el prestigi del Tribunal i les regles de joc i de l’Estat de Dret que el senyor Rajoy demana que es respectin? ¿És que el respecte només es produeix quan els convé a ell i als seus interessos polítics? ¿Ens estan dient que els catalans no cabem, constitucionalment, on sí caben la resta d’espanyols? ¿O, potser, que la Constitució és més estreta o restrictiva per als catalans que per a altres comunitats? 6o sé si es això el que ens volen donar a entendre”, s’ha preguntat el president al respecte de les intencions del principal partit de l’oposició a Espanya.

“Sense Catalunya, Espanya no s’entén ni convé; però contra ella, Espanya no és viable”. I “la història serà severíssima amb qui pretengui unir enfrontant; amb qui pretengui defensar atacant i dividint”, ha avisat el president. “6o escoltar el que diu Catalunya és greu, no entendre-la deliberadament, és pitjor”, ha conclòs

Page 13: La Rosa num 28

D’esquerra a dreta Josep Clofen, Jordi Solé Tura, Manuel Mas i Josep Pruna

Implica't

Què pots fer tu ?

Necessitem gent com tu, que vol millorar la societat i el món, que col·labori o ens faci arribar una idea, suggeriment, denúncia....

Implica't! El PSC, el partit de la gent.

Ens vols conèixer?

• La nostra seu està a la Carretera Sant Celoni n. 3 - 08358 Arenys de Munt- • Ens reunim setmanalment : el 1r i el 3r divendres de mes a les 8 del vespre I el 2n i el 4r el dissabte a les 10 hores. • L’adreça electrònica és: [email protected] • El nostre telèfon: 672 038 982

HOMENATGE de COMIAT

En les hores de comiat al company JORDI SOLÉ TURA, no calen les nostres paraules àmpliament reflectides per tots els mitjans de comunicació social. Sigui, el nostre homenatge, el condol, tan a nivell familiar com també a tota la família socialista i per extensió a tots els demòcrates. Recordem, l’exemple de la seva actitud personal, exemple a seguir per a tots nosaltres. A reveure.