El passat curs va estar caracteritzat per una intensa lluita contra el Pla Bolonya, la qual ha comportat la conseqüent repressió, tot agafant caps de turc. Ja sigui carregant indiscriminadament contra manifestacions estudiantils a Palma, condemnant a presó en Pere i en Yann a la universitat de Perpinyà, expulsant estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, obrint procedimentsjudicials pels tancats a l’edifi ci central de la Universitat de Barcelona, o identifi cant il·legalment estudiants del País Valencià.Malgrat això, som ben conscients d’allò que comporta la lluita contra el poder establert, i també sabem que és o ara o mai i que la seva repressió no farà que claudiquem.

La R morePublicació gratuïta del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,10.000 exemplars setembre-desembre, 7

Mobilitzacions estudiantils a la Catalunya Nord

Manresa acull la VI Trobada

d’Estudiants dels Països Catalans

Anàlisi del Reial Decret de

Selectivitat

La repressió no ens atura; seguim lluitant per un ensenyament públic, popular, de qualitat,

antipatriarcal i en català

setembre-desembre, setembre-desembre, setembre-desembre 7

La Remor editorial2

Seus NacionalsPERPINYÀUniversitat de Perpinyà, edifi ci P3Camí de la Passió Vella, 66000BARCELONAC/ Aragó, 459 (cantonada amb Lepant) local 2, 08025PALMA UIB, Fac. Filosofi a i Lletres, Edifi ci Ramon Llull, delegació d’alumnes 07003VALÈNCIAC/Barò de Sant Petrillo, 9 46020

SINDICAT D’ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANSSi vols militar o rebre informació envia aquesta butlleta

a la seu més propera o un correu electrònic a:

info@sepc.catNom ...............................................................Cognoms..........................................................Població del centre d’estudi ..........................Centre d’estudi ..............................................Correu electrònic ...........................................Telèfon ...........................................................

Alhora de formar part d’una organització revolucionària, com és el sepc, que lluita contra un sistema establert (espanya, frança i el capitalisme) per transformar-ho, s’ha de tindre unes nocions bàsiques de responsabilitat militant. Hem d’analitzar, com a membres d’aquest col•lectiu, els perills que pot comportar. Si tenim ben clar aquests perills, la nostra militància en l’organització serà més positiva i obtindrem més fruits i, a més, correrem menys riscos, personalment i col•lectivament.

Destaquem dues: la seguretat i la implicació.

Aquesta primera podem dir que és la que més ens afecta personalment (encara que no deixa d’afectar-nos col•lectivament). Cal tenir en compte l’ús que fem dels ordinadors (amb l’acumulació de documents i informació), sobretot si a aquests tenen accés altres usuaris, si tenen connexió a internet i, més encara si utilitzem programes de descàrrega (sobretot si aquests programes es basen en compartir arxius).

A més, avui en dia prolifera

entre la societat la utilització de plataformes que a simple vista pareixen llocs per a establir relacions socials, però que en realitat són eines de control social creades i utilitzades pel sistema. Ens referim a l’ús dels Messenger, Fotolog, Facebook, Tuenti o altres similars, sobretot amb la informació que aboquem. A través d’aquestes plataformes, els cossos policials poden obtindre informació nostra sobre els llocs on anem, les nostres relacions, coneixences, afi nitats, situació personal, a més de la informació explícita que s’arriba a penjar. Així, els cossos repressors poden reproduir tot allò que ens envolta i tindre’ns totalment controlats. Per tant, hem d’analitzar amb maduresa militant la utilització de la nostra informació en aquests llocs i valorar allò que pot implicar les nostres accions. Hem de tindre clar que militar a l’esquerra independentista no és cap joc.

D’altra banda, un altre aspecte de la responsabilitat dels i de les militants és el fet de la implicació. Amb l’entrada a una organització hem de refl exionar quins son els nostres objectius, quina és la nostra disponibilitat del nostre

temps personal i quin és l’espai de treball que podem d’assolir al si de l’assemblea. Així, alhora d’agafar responsabilitats sabrem si estem disposats a fer-ho.

Però, hem de tindre clar que pertànyer a una organització política requereix esforços personals. Hi ha moments en què l’organització necessita més la nostra dedicació que en uns altres. Així, el conjunt de la militància ha de refl exionar: ens hem d’implicar totes i tots. Si no és així la feina recau sobre aquelles militants que ho tenim clar, que la nostra feina com a organització política ha d’anar endavant i que la feina s’ha de fer.

Aleshores, es pot donar el cas que aquestes persones carreguem amb gran part de la feina i suportem més pes del que podem. Per a que açò no acaba afectant a l’organització hem de ser responsables i respondre quan l’organització ens necessita.

Si tots i totes posem el nostre gra de sorra aconseguirem els nostres objectius.

Entre totes i tots ho farem tot.

Militància i responsabilitat

3setembre desembre/2009 num.7

hauran d’incloure “el percentatge d’èxit en l’assignatura dels tres da-rrers cursos”.

També s’expressa la voluntat de que la representació estudiantil esdevin-gui inofensiva. Malgrat ser una qüe-stió existent, s’estableix que totes les activitats que es realitzin de repre-sentació estudiantil es transferiran a l’expedient, aquest fet dóna peu a la representació per interessos propis acadèmics i no a una veritable repre-sentació del moviment estudiantil.

A banda del cas anterior, s’estableixen mecanismes per impedir la trans-parència i participació institucional proposant com a deures dels repre-sentants “guardar secret de les de-liberacions dels òrgans col•legiats” i “no difondre la informació reservada a la que hagi tingut accés”, negant l’accés a tota la informació a la co-munitat universitària potenciant, així, el desinterès per la participació estudiantil. A més, es fa responsa-bles als representants estudiantils de “protegir, fomentar i defensar els béns i drets de la universitat” podent utilitzar, d’aquesta manera, als repre-sentants d’estudiants com a caps de turc o com catalitzadors del rebuig a les mobilitzacions estudiantils.

Per si tot això no fos poc, l’estatut preveu la constitució del consell de l’estudiant universitari on el titular del ministeri espanyol “actuarà de president” i tindrà la funció de “repre-sentar (el ceu) davant qualsevol per-sona física o jurídica”. També se’n detalla la seva composició i el seu funcionament on el poder de decisió recaurà sobre del govern, per mitjà del ministeri corresponent, la secre-taria d’estat d’universitats, la direcció general d’universitats i cinc membres designats pel president del ministeri. Cal remarcar, a més, que les univer-sitats privades també hi tindran re-presentació i poder de decisió com qualsevol universitat pública.

de l’estudiant en tant que mercaderia. En aquest darrer sentit, també s’introdueix la voluntat de valorar acadèmicament en funció de resultats i no tant de continguts establint que les pro-gramacions docents

epolítica ducativaEsborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari

establerts. A banda, també deixen clar que “correspon al Rector pren-dre les decisions relatives al règim de convivència i disciplinari”. Pel que fa a les indemnitzacions, esti-pula que l’incompliment d’aquesta “determinarà la pèrdua de la qualitat d’estudiant”. Tot plegat, una bateria d’articles per dotar als òrgans de go-vern de prou eines per fer front a les mobilitzacions estudiantils sempre que sigui necessari.

A l’estatut també trobem la petjada de l’eees. Així, es consolida la deva-luació de les titulacions reconeixent “la formació acadèmica de qualitat en competències, habilitats i destre-ses (...) Així com la formació activa en valors de cultura democràtica, to-lerància i igualtat”. També parla dels programes de mobilitat que, a banda de plasmar un sistema de reconeixe-ment acadèmic complex i subjectiu, lluny de la famosa homogeneïtzació, en cap cas s’estableix l’assumpció, per part de cap institució, del cost total, en cas que l’estudiant així ho requereixi per motius socio-econò-mics.

En la voluntat de generar una elit es-tudiantil, a l’hora de concedir progra-mes de beques i ajuts es tindran en compte els crèdits superats distingint “el cicle dels estudis de que es tracti i les taxes de rendiment i eficiència de la branca de coneixement corres-ponent”. És evident que aquelles persones que no segueixin el ritme normal tindran molts problemes per obtenir, i mantenir, una beca, a ban-da, també es visualitza la concepció

La voluntat de transformar les perso-nes en agents passius dins la socie-tat està arribant a les universitats per mitjà de suposades reformes edu-catives. A principis del 2009, sortia a la llum l’esborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari, ja contemplat a la LOU.

Aquest Estatut no és res més que una eina més per limitar l’actuació i activitat de l’estudiant. Fomentant, d’aquesta manera, l’alienació de l’estudiant vers totes les qüestions universitàries que no siguin estric-tament acadèmiques, ja que aquest Estatut esdevé una arma per impedir i sancionar tota mobilització en con-tra del sistema establert.

Durant bona part de l’Estatut es fa un clar èmfasi al respecte al “nom, als símbols i emblemes de la universitat o dels seus òrgans” i als “actes aca-dèmics de la universitat”, legitimant, d’aquesta manera, qualsevol tipus de sanció a aquells estudiants, les ac-cions dels quals, puguin ser conside-rades com a “no respectuoses” amb la institució. També s’esmenta el respecte a “entitats col•laboradores o que prestin algun servei a la uni-versitat” donant cobertura per poder sancionar qualsevol rebuig a les en-titats que estan protagonitzant el pro-cés de privatització que pateixen les universitat públiques.

Llegits alguns articles de l’Estatut, aviat es troba un dels motius que han donat lloc a aquest estatut. Aquest és l’empara en aplicar sancions i indemnitzacions en els casos que s’incompleixi qualsevol dels deures

STPE-SEPCManifestació a Lleida contra l’EEES

La Remor4

L’Espai Europeu d’Educació Supe-rior és Estratègia 2015. Al procés de Bolonya no podem atribuir-li sols la modificació dels actuals títols per Graus i Postgraus i la homologació de creditatge introduint els ECTS, com han estan intentat vendre durant els últims mesos els dirigents de les nostres Universitats. Bolonya és molt més que això i tot i que ara s’utilitzen eufemismes per a implantar un pro-cés de privatització que ha embrutit el nom Procés de Bolonya, el Pla Estra-tègia 2015 és una de les parts més dures de l’adaptació a l’EEES. Fa ara pocs mesos, l’anterior cap del Minis-teri d’Innovació, Ciència i Universitats, l’empresaria Cristina Garmendia, re-corria les Universitats Catalanes per vendre el camí que les Universitats de l’Estat Espanyol haurien de seguir per a igualar-se a Europa, un camí que tenia el seu objectiu al 2015. Un pro-jecte que en la tònica de Garmendia i les diferents polítiques de governs centrals, autonòmics i universitaris, no es debatia sinó que s’implantava sense cap debat al respecte. Un pro-jecte que porta encobert no només la

“professionalització” del govern de la Universitat. Lluny del voluntarisme del professorat, treballadores i estu-diantat per tal de gestionar i portar endavant els centres universitaris, es pretén que la direcció dels centres estiga en mans de professionals de la gestió d’entitats. Així doncs es vol crear nous “polítics/esmpresaris” de la Universitat, desvinculats de la realitat de les aules. L’estratègia 2015 intro-dueix a més la creació dels estatuts tant de PDI, PAS i Estudiants/es, pac-tat sense un debat previ. El cas dels Estudiants/es és una mostra de clares evidències d’una mancança participa-tiva i decisòria del sector estudiantil. A la Catalunya Nord s’està implantant una reforma similar per part de l’Estat Francès, la LRU (Llei d’autonomia Universitària) contra la qual ja s’han alçat la gran majoria de la comunitat universitària.L’estratègia 2015 té un projecte per a realitzar Campus d’Exel•lència Inter-nacional a l’Estat Espanyol especia-litzats en una àrea de coneixement concreta que desenvolupe tècniques

i la Universitat. A l’Estat Francès el projecte d’excel•lència porta ja cua, i denota cada cop més una elitització dels estudis i una diferenciació entre Universitats.L’estratègia 2015 proposa finança-ment mixte, ja que com assegura el projecte és el camí per tal de poder desenvolupar-se. El projecte 2015 finançarà a les Universitats amb un nou sistema, el sistema d’objectius. D’aquesta manera es marcaran un objectius que les Universitats hauran de complir per a ser finançades que aniran a parar a augmentar els bene-ficis del sector privat. Així el finançament selectiu, basat segons els resultats mercantils que aporte la docència i la investigació al món empresarial esdevé una vertade-ra aspiradora de diners públics L’estratègia 2015 defineix que els cri-teris per avaluar la qualitat d’un grup d’investigació dependran de la con-fiança que hi deposite la societat, és a dir, de la capacitat que tindrà aquest grup d’obtindre finançament extern.

privatització, la mercantilització i l’elitització de l’ensenyament sinó tot un entramat per impo-sar les directives que des dels govern es posen sobre la taula. L’estratègia 2015 és la plasma-ció dels acords de mercantilit-zació i privatització establerts a l’Estratègia de Lisboa (2000) que traça la Comissió Euro-pea. Així es presenta com el seguiment dels models educa-tius dels EEUU on els centres d’investigació públics resten supeditats a les empreses, pre-tenent generar i desenvolupar l’Economia Espanyola del S.XXI. Quatre grans punts l’engloben: un nou model de govern univer-sitari; l’excel•lència internacio-nal; un nou model de finança-ment; i un nou mètode d’avaluació de la qualitat. Quatre punts fonamentals i bàsics per adaptar les polítiques neo-liberals a les universitats públiques catalanes. L’Estratègia 2015 pretén una modifi-cació per tal d’agilitzar el govern de les Universitats. Davant de la buro-cràcia universitària, de la qual som conscients i lluitem per eradicar-la, el pla 2015 introdueix el concepte de

plenament innovadores relacionades en l’I+D+i, per tal de superar un re-nom a nivell europeu. De nombre re-duït (de 3 a 5 a tot l’estat) estan pen-sats com a pol d’atracció d’empreses d’arreu d’Europa i de fora de les fron-teres europees, en definitiva un pol d’atracció de les iniciatives privades. L’objectiu és crear una transferència de coneixements bidireccional entre les empreses privades i públiques

Per tant, es redueixen les in-vestigacions només a aquelles que siguen atractives i interes-sants per a la inversió privada. El concepte de qualitat que des de l’ideari neoliberal volen imposar a l’ensenyament és el que impera en la lògica del sistema capitalista imperant, i per tant la única qualitat que es valora és aquella que s’enfoca a l’obtenció de beneficis pro-ductius.Tanmateix aquest projecte ens referma més en la nostra veu crítica davant l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i la seua implantació en el nom d’Estratègia 2015. Aquest nou pas ens encoratja més a l’hora d’exigir una universitat pública,

de qualitat i popular sobre la base d’un coneixement enfocat a formar perso-nes cultes, crítiques i capacitades per decidir construir el nostre futur, indivi-dual i col•lectiu i que reste fora de les pressions mercantilistes.

epolítica ducativaPla Estratègia 2015: un nou pas cap a l’EEES

STPE-SEPC

?

5

Els éssers humans sóm animals socials i les nostres vi-des es regeixen per uns models cognitius idealitzats, és a dir per la cultura que aprenem des que naixem. El sis-tema s’encarrega d’immergir-nos en una cultura deter-minada i podrà al cap i a la fi controlar les nostres vides i direccionar-les cap a uns objectius concrets.

Partim de la base que al llarg de tots els temps sempre ha existit una oligarquia que controla el poder, les rique-ses, els mitjans de producció i com no que controla la cultura. Pensem sinó en la societat feudal: mitjançant la religió de la por una minoria de nobles i eclesiàstics po-dien sotmetre a la gran majoria de la població camperola i analfabeta. Diguem-ne que la consciència que la gent tenia de la realitat passava forçosament per la doctrina catòl•lica, legitimant així la divisió estamental.

Ara, al segle XXI, a l’era de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació, se’ns ve al damunt una reforma educativa coneguda com a procés de Bolonya que adap-ta perfectament l’educació universitària a les necessitats del model econòmic i polític de la globalització neolibe-ral. I que també s’estén a tots els nivells educatius.

Anem a pams, pretenen fer-nos creure que renoven el procés educatiu, per això ens expliquen que el model didàctic tradicional s’ha quedat estancat i que cal can-viar-lo.

Però segons la teoria de la reproducció social i cultural la funció de l’escola és legitimar les desigualtats i les je-rarquies socials. Així el model tradicional d’educació juga un paper decisiu en el funcionament i en la reproducció de la societat capitalista. Com acompleix aquesta fun-ció? La comprensió de la realitat es limita a uns contin-

guts establits a priori, compartimentats en assignatures que responen a unes disciplines intocables. El procés d’aculturació ja està determinat; “això és el que hi ha i així vos ho hem contat”. De fet el “com” es conten les co-ses, el mètode que s’utilitza en l’ensenyament és la base per a la reproducció del sistema. El fet que el professor estiga en una posició jeràrquica, siga l’únic posseïdor de la veritat, i que els estudiants només hagen de rebre els coneixements passivament accentua la funció de selec-ció que acompleix l’escola: si arribes al nivell adequat assoliràs un bon estatus social, i si no hi arribes, seràs un fracasat escolar i social, perquè l’escola s’ha encarre-gat de legitimar-ho.

El model tecnològic d’educació que és el que proposa la filosofia en què es basa Bolonya l’únic que pretén és fer més efectiu l’adoctrinament en la cultura dominant. Hi ha noves necessitats laborals i tecnològiques que s’han d’abastir, i per això l’obsessió per assolir els objectius que més afavoreixen a les necessitats del mercat laboral. Aquests objectius es resolen en un ensenyament centrat en unes competències establides a priori per unes agèn-cies d’experts (ANECA) que són qui decideixen que és el que s’ha d’aprendre.

L’unica manera de poder comprendre completament la realitat és que l’accés al coneixement no estiga determi-nat per cap interés polític ni econòmic sinó que siga un descobriment permanent, basant-se en unes relacions educatives horitzontals, igualitàries i lliures. Açò cada cop és més difícil però no serà mai impossible.

Visca la lluita estudiantil!

Nerea Roig i Guillem Sellés, Alacant

La necessitat d’una revolució pedagògicaepolítica ducativa setembre desembre/2009 num.7

La Remor6

A continuació es fa un anàlisi del nou Reial Decret de Selectivitat, que estableix l’accés a la universitat a partir del curs 2009-2010 i que serà de total aplicació el curs 2010-2011. L’anàlisi s’ha dividit en funció de la temàtica dels diferents articles, per tal de facilitar-ne la seva comprensió, tot i la relació entre molts d’ells.

Anàlisi del Reial Decret de Selectivitat

Estructura de la selectivitat

La nova selectivitat s’estructurarà, segons l’article 8.1, en dues fases, una de general i una altra d’específica. L’article 8.2 cla-rifica que la finalitat de la fase general és “valorar la maduresa i destreses bà-siques” tals com “comprensió de miss-atges, l’ús del llenguatge per analitzar, relacionar, sintetitzar i expressar idees (...) i els coneixements o tècniques fo-namentals d’una matèria de modalitat”.

Es dedueix que la voluntat no és afavorir l’accés a la univer-sitat sinó adequar la prova de selectivitat a les necessitats i als nous Plans d’Estudi de les noves titulacions subjectes a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). D’aquesta manera, es redueixen les proves específiques de la mo-dalitat a una i es potencien les assignatures transversals (article 9).

S’incorpora, a més, una fase específica de “caràcter vo-luntari” per l’“avaluació dels coneixements i la capacitat de rao-nament en uns àmbits disciplinaris concrets relacionats amb els estu-dis que es pretenguin cursar i permet millorar la qualificació obtinguda”, la nota d’aquesta es ponderarà mit-jançant un paràmetre, fet que perme-trà a les universitats de destí escollir o discriminar en funció d’aquesta fase, convertint aquesta fase en, més que voluntària, decisiva per obtenir l’accés a la universitat desitjada. En queda constància d’aquest fet a l’article 14.3 on especifica que “les universitats podran elevar l’esmentat paràmetre fins a 0,2 en aquelles matèries que considerin més idònies per (...) seguir amb èxit els esmentats ensenya-ments universitaris oficials de Grau”.

A l’article 10, de la qualifica-ció de la fase general, expo-sa que la qualificació de la fase general es realitzarà mit-jançant “la mitjana aritmètica de les qualificacions de tots els exercicis”, i l’article 13.2 afegeix que es tindrà en compte “sempre que s’hagi obtingut un mínim de 4 punts”.

Amb la reducció d’exercicis, doncs, encara es fa més difícil la supera-ció de la prova de selectivitat fent que cada exercici tingui un pes molt més alt que el que tenia fins ara. En aquest sentit, a diferència de la fase general, la fase especí-fica, que servirà per pujar nota sempre que la fase general s’hagi superat, es considera-rà superada cadascuna de les matèries “quan s’obtingui una qualifi-cació igual o superior a 5 punts” (article 12), fent evident que aquesta part no ajudarà, en cap cas, a aprovar la pro-va d’accés a l’ensenyament superior.

El Reial Decret s’enceta, en el seu article 4.3 dels principis rectors de l’accés a la universitat, estipulant que “la Con-ferència General de Política Uni-versitària velarà perquè l’admissió dels estudiants als ensenyaments universitaris oficials de grau (...) res-pongui a criteris d’acord amb l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior”, mostrant, d’aquesta manera, una de les voluntats d’aquest decret.

Accés a l’ensenyament supe-rior

A l’article 47.1, dels límits màxi-ms de places, s’especifica que “el Govern (...) podrà, per poder complir les exigèn-cies derivades de Directives comunitàries o de convenis internacionals, o bé per mo-tius d’interès general igual-ment acordats a la Conferència General de Política Universitària, establir límits màxims d’admissió d’estudiants als estudis del que es tracti”, i afegeix que afectarà al “con-junt de les universitats públiques i privades”. En aquest article es pot visualitzar el caràcter mercantilista al que s’aboca els diferents estu-dis que s’imparteixin i el fet de que les universitats públiques hagin de competir amb les privades pel que fa a les places que s’oferten.

Pel que fa a les places que

A banda, un dels punts més perillosos d’aquest Reial Decret és la Disposi-ció addicional segona, de les proves específiques per l’accés a determi-nats ensenyaments universitaris, on s’especifica que “les universitats podran establir condicions o proves especials per l’accés a determinats ensenyaments”. Aquesta possibili-

Admissió d’estudiants

tat deixa la porta oberta a que la se-lectivitat no sigui suficient per poder accedir a la universitat, posant més entrebancs als estudiants i poten-ciant, per part de les universitats, una elit estudiantil, ja que aquesta prova es podrà utilitzar com a filtre.

Aquestes proves especials, junta-ment amb la ponderació de la prova específica a criteri de la universitat, plantegen un accés a l’ensenyament superior molt similar al proposat per la revàlida de la Llei de Qualitat del Partit Popular. L’existència d’aquestes proves, a més, podrà donar lloc a que les universitats, a la cerca d’una elit estudiantil, exigeixin un nivell més elevat que l’impartit a l’ensenyament secundari, obligant als estudiants a cercar formació extraescolar amb els filtres socio-econòmics que això suposa per a moltes famílies.

epolítica ducativa

7

s’ofereixen, es pot detectar un greuge compara-tiu pel que fa als estudiants discapacitats, men-tre que per aquests s’estableix que “es reservarà un 5 per 100 de les places disponibles”, les places que es reserven a esportistes d’alt nivell i d’alt ren-diment s’estableixen en “un percentatge mínim del 3 per 100 de les places ofertades”, a més, per aquests darrers, s’estipula que “els Consells de Go-vern de les universitats podran ampliar el percentat-ge de places reservades”. Aquest mecanisme per tal d’ampliar les places destinades, no exis-teix pel cas d’estudiants amb discapacitats fixant, en comptes d’un mínim, un límit de pla-ces per aquests (articles 51 i 52 respectivament).

Pel que fa a la llengua catala-na, l’article 9.7 exposa que “els candidats podran utilitzar, a la seva elecció, qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma” ne-gant el dret a utilitzar la llengua catalana a aquelles zones dels Països Catalans on el català no està reconegut oficialment.

Sobre l’accés d’estudiants de sistemes educatius estran-gers es permet que aquests, acollint-se a l’article 9.7, puguin realitzar la prova en català si la realitzen en aquelles comunitats autònomes on el ca-talà és oficial. D’aquesta ma-nera es permetrà a estudiants que vinguin de fora de les fronte-

L’ús de la nostra llengua, el ca-talà

Com cada any des de fa temps, els Arreplegats pu-gen a actuar, per terres nord-catalanes, a la Uni-versitat de Perpinyà al mes de febrer. Aquest any, però, fèiem el bateig dels Mangoners, primera colla universitària de la UP. Entre altres coses, ens vam haver de cuidar de demanar la autorització perquè es pugui fer la actuació. Aquest permís, per primera vegada, es va demanar en català.

Tot i que el president de la universitat entengui el català, i que la seua secretària hagi entès la nostra carta, van exigir que es faci en francès. Va durar

A Perpinyà, els Arreplegats exigim el català

unes setmanes així, anàvem a demanar notí-cies per la ac-tuació i no ens volien donar cap autorització.

Fins i tot no van acceptar una carta firmada pels Arreplegats, els quals par-len català i no francès. El per-mís es va poder aconseguir du-rant una reunió de professors de català, quan un estudiant va de-manar al presi-

dent perquè no es podia fer una carta en català per actuar. Davant de tots els professors, no va poder refusar i així vam aconseguir actuar sense dema-nar res en francès.

res espanyoles, com podria ser Andorra, realitzar l’examen en la seva llengua (article 23.1). Tot i les mancances ja esmenta-des de l’article 9.7 sobre l’ús de la llengua.

PUB

LIC

ITAT

STPE-SEPC

setembre desembre/2009 num.7epolítica ducativa

Niclolàs Caveribere, Perpinyà

Actuació dels Arreplegats a la UP

Països Catalans La Remor8

L’ENSENYAMENT PÚBLIC VALENCIÀ

s’han dedicat a fer negoci amb les empreses d’aules prefabricades(“barracons”) aplegant a l’esgarrifosa xifra de 1300 centres on es dóna classe en aquestes, un gran, però incert, percentatge (no faciliten les dades a ningú per fer el càlcul exacte) dels quals no tenen previst final d’obra i funcionen en aques-tes condicions indefinidament.

Concerten cursos de batxillerat (emparats a la LOE) a un ritme ver-tiginós, ja han aplegat al rècord de 90 centres, curiosament el mateix ritme al que s’eliminen grups de batxillerat en centres públics( per cert tenen la fixació de llevar priori-tàriament els de línia en valencià). A més, doten de lleis que perme-ten als centres privats-concertats triar l’admissió del seu estudiantat

És clar que a situacions així no s’aplega d’un dia per a l’altre, i menys a la societat “semenfotista” dels “molls i folls valencians”. Tam-poc cal oblidar que no són ells els únics enemics de l’ensenyament públic valencià, és més, la majo-ria de les seues actuacions venen precedides de la Llei Orgànica d’Educació i segueixen directrius dictades per organismes supraes-tatals i acords com l’Estratègia de Lisboa. Llavors, podríem afirmar que ells es limiten a fer el paper de botxins despietats (paper que, per cert, els encanta interpretar) elevant aquestes polítiques al seu màxim exponent.

Així han deixat d’invertir en infra-estructures i recursos, agreujant la precarietat dels centres públics, i

PUB

LIC

ITAT

El paradigma de les polítiques educatives neoliberals

a l’hora que intervenen, de manera quasi feixista i totalment partidis-ta, en els nomenaments i reno-vacions de directors, amb casos escandalosos com el de Batiste Malonda(director del centre de pri-mària més premiat i reconegut pel seu projecte de Renovació Peda-gògica) o José Luis Santiago ( di-rector d’instituts suspès de feina i sou per penjar una foto del Conse-ller Font de Mora cap per avall).

L’única sorpresa ens la portem quan parlem de llengua on, per fi i en el 25é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, diuen acceptar instaurar la cata-logació lingüística del professo-rat de línies en valencià. Això sí, parlen de moratòries de 15 o 20 anys per als professors espanyols

Què és el que passa al País Valencià? Com és possible que després d’anys de silenci, calma i tranquil•litat, de cop i volta ens trobem amb tot un any de continues mobilitzacions, on s’han aplegat a vore més de 100.000 persones pels carrers de València el 29 de novembre i més de 70.000 (sense comptar les desenes de milers que es manifestaven a Castelló i a Alacant) el passat 28 d’abril, des-prés d’una jornada de vaga amb un seguiment massiu, sobretot en el cas de l’estudiantat que fregava el 90%? Que hi ha darrere d’aquest moviment social que arreplega a sectors ideològics tan dispars?

La resposta és senzilla, aquest moviment social tan sols és la resposta a la política irracional de la Generalitat Valenciana, que sense pena ni glòria han esdevengut l’exemple determinant d’allò que comporten les polítiques de mercantilització de l’ensenyament proposades pels models neolibe-rals. El govern del PP valencià ha decidit convertir-se en el nou paladí de les directrius que mar-ca l’Acord General de Comerç i Serveis de l’OMC i aprofitant la seua majoria absoluta les ha transfor-mat en un pseudofeixisme impositiu marcat pel classisme, l’espanyolisme i les diferències socials.

PERÒ QUÈ HAN FET REALMENT QUE FINS EL MÉS REFORMISTA ELS PLANTA CARA?

Països Catalans 9

que es neguen a aprendre català. Tal volta, és que compten amb que al ritme que destrossen les línies d’ensenyament en valencià i d’ací a que acaben les negociacions, més la moratòria que proposen no quedaran grups de línia en català on poder apli-

I ARA AMB LA SOCIETAT AL CARRER, QUÈ ENS QUEDA?

car la catalogació.

Tot; és cert que davant de l’abús de la Conselleria d’Educació Valenciana, encapçalada pel Conseller Alejandro Font de Mora i la Secretaria d’Educació Concha Gómez, finalment s’ha produït una res-posta contundent per part de la societat. Ara bé, el conflicte resta lluny de resoldre’s i aquestos per-sonatges no tenen intencions de fer passes enre-

Lluís Pasqual i Vidal (STS)Anna Muñoz i Gil (STPE)

re. Evidentment, i tal com demana la Pla-taforma en Defensa de l’Ensenyament Pú-blic del País Valencià, hem de fer-los fora a tots dos si ens importa el més mínim la salut de l’ensenyament pú-blic valencià. Per això, el SEPC, des de la Plataforma, s’ha su-mat també a la popu-lar consigna de: “Amb aquesta educació: Font de Mora dimis-sió”. Ara bé, amb la di-missió d’aquest equip

i el canvi de gestió a la Conselleria, o fins i tot un canvi de govern al País Valencià, es solucionarien el dèficits i s’avançaria cap a un veritable ensenya-ment públic i de qualitat?

La resposta és no. Si bé fins ara la protesta s’encara a la gestió i els gestors del sistema d’ensenyament valencià, els motius i les deficiències d’on arrenca la protesta tenen arrels més fondes i provenen de les lleis marc de l’Estat Espanyol (LOE), les direc-trius europees (Estratègia de Lisboa), les directrius mundials (AGCS, OMC) i tot, en conjunt, és el fruit de la mentalitat capitalista i les polítiques mercanti-litzadores neoliberals (enemigues, per definició, de tot allò que siga públic). És per això que, a la llar-ga, tampoc ens valdran les propostes reformistes ni cap canvi de poders en el govern (dintre de la

Així, tard o d’hora, totes aquelles persones que pels carrers d’alacant, castelló i valèn-cia ens creiem que cal un ensenyament pú-blic i de qualitat al país valencià i als països catalans (que no n’érem poques), estem destinades a unir-se per construir un model

d’ensenyament alterna-tiu al model capitalista actual. Per construir un ensenyament públic, popular, antipatriar-cal, català i de qualitat.Un fantasma recorria valència el passat 28 d’abril, el mateix hi era també a les manifesta-cions d’alacant i caste-lló. També feia temps que era a les concen-tracions prèvies, a les tancades dels instituts,

a les ofrenes florals al conseller, a les as-semblees de professorat i estudiantat dels centres...un fantasma enmig de tot el riu de gent que participava d’aquesta “revolució groga” (color triat per representar la lluita per l’ensenyament públic i de qualitat). Un fantasma que continuarà creixent alimen-tant-se i alimentant la lluita dels estudiants dels països catalans i que, ara que aple-ga la nostra hora, ha vingut per recordar-nos que “tot està per fer, tot és possible”.

ridícula paròdia de policia bo i policia dolent que prac-tiquen els partits majoritaris de l’Estat Espanyol, PP i PSOE) ja que el mateix sistema no té alternatives prò-pies a les deficiències que genera el seu model. Així, qualsevol model de reforma que proposen aquestos grups acabarà quedant en no-res ja que no poden de-fugir de les pressions i directrius dels “lobbys” empre-sarials i els organismes del món neoliberal del que en formen part.

setembre desembre/2009 num.7

La Remor10

Els atacs contra la Universitat colom-biana, els estudiants i la Federació d’Estudiants Universitaris de Colòm-bia no s’acaben per part del règim paramilitar d’Àlvaro Uribe Vélez, qui s’ha encarregat a través de la seva política de seguretat democràtica de criminalitzar el pensament diferent, la proposta social i la construcció d’una Colòmbia justa des de la pau democràtiva i no des de la bruta guerra que s’imposa actualment.

Durant aquesta setmana, han estat detinguts i posats en mans de les autoritats del departament de Quin-dío els companys Sandra Restrepo, acabada de llicenciar en comuni-cació social, i el company Luis Mi-guel Mendoza, actual representant davant el Consell Acadèmic de la universitat del Quindío i membre del comité Executiu Nacional de la nostra organització; ambdós han estat reconeguts líders estudian-tils, compromesos en la defensa de l’educació pública de qualitat de cara a la realitat del país i ferris opositors de la sortida bèl•licosa imposada pel règim actual.

És tan fràgil el muntatge trenat per l’estat en contra dels nostres dos companys i la nostra organització que, tot i que el procés continua, Luis Miguel es troba avui en llibertat, mantenint fermes les seves convic-cions per la necessitat de construir a Colòmbia una verdadera universitat pública que ajudi a la dignificació del nostre país.

Aquests exemples de repressió pro-pis de la dictadura que succeeixen al nostre país no són un element nou, sinó que responen a una dinà-mica de persecució política contra la nostra organització que han aplicat i desenvolupat des del nostre naixe-ment, evidenciada en incomptables amenaces per part d’agents estatals

i paraestatals, estigmatitzacions, assenyalaments, desplaçaments forçats i fins i tot la pèrdua humana d’alguns companys. Prova d’això han estat les calúmnies impulsades per l’ex-directora del DAS, avui in-vestigada per persecució il•legal en contra d’organitzacions socials, qui acusà la nostra organització de te-nir vincles amb la insurgència, les creixents amenaces de grups para-militars autodenominats “Águilas Ne-gras” a Bogotà, Huila, Tolima, Quin-dío i Atlántico, així com l’obertura de processos disciplinaris contra els nostres dirigents en diverses uni-versitats del país, el qual ha generat una greu crisi humanitària no només contra nosaltres, sinó contra tota la comunitat universitària que es troba a les més de 40 universitats a les que tenim presència.

Aquesta greu crisi humanitària per la qual atravessa la Universitat colom-biana és el complement al conjunt d’atacs encaminats a acabar amb la possibilitat d’oferir educació de qualitat per a les i els joves del país. La persecució i criminalització tenen lloc just en el moment en el qual avancen l’execució i imposició de la reforma acadèmica a la Universitat Nacional, que en moltes carreres ha reduït el pensum a la implemen-tació de tècniques, sacrificant en d’altres el component humanista i amb perspectiva crítica, universitats com la Pedagógica s’enfronten avui no només a la descarada corrupció que l’ha desfalcat, sinó també a la desaparició de la seva seu principal, i crisi semblants amenacen univer-sitats com la Tecnològica de Tunya o la de Pereira, de la qual en foren explusats 4 estudiants per partici-par activament a les manifestacions contra les directives de la universitat i, per si fos poc, se segueixen trobant rectors imposats pels paramilitars,

com va ocórrer a les universitats del Magdalena, Córdoba i l’Atlántico, i ara a la Universitat Industrial de Santander, on unes gravacions van demostrar com l’actual rector Cama-cho Pico entregava noms de líders estudiantils per a l’execució d’un pla pistola a la regió.

Exhortem els universitaris de tot el país, els defensors de drets hu-mans, la comunitat nacional i inter-nacional, reiterem la nostra crida per solidaritzar-se amb la Univer-sitat colombiana i convidem tota la comunitat democràtica a manifes-tar-se a favor de la Federación de Estudiantes Universitarios (FEU), dels estudiants colombians i de tots aquells que dia a dia patim els atacs nefastos del feixisme colombià, a través de campanyes, jornades de mobilització, denúncia i respecte per la vida i la dignitat humana.

Li ratifiquem al govern nacional que, malgrat els seus atacs, no aconse-guiran callar la veu dels estudiants, no tancaran les universitats a la críti-ca i a la proposta i no impediran que els joves colombians seguim treba-llant en pro d’un país inclusiu, d’una pàtria digna que verdaderament representi els interessos del poble colombià.

Com a organització, sàpiguen que sempre estarem enfront els nostres ideals, que la por no és un estil de vida per als constructors d’un món nou i que no abandonarem mai aquesta batalla que només conclo-urà amb la nostra victòria.

Perquè pensar diferent no és terro-risme!

Comunicat traduït de la Federación de Estudiantes Universitarios de

Colombia

Solidaritat amb els detinguts i represaliats de la Fe-deración de Estudiantes Universitarios de Colòmbia!

eint rnacional

11

DADES DE LA REMOR

Coordinació i edició: Secretaria Tècnica de Formació i Publicacions (publicacions@sepc.cat)Correcció de textos: Equip de traducció i correcció SEPCImatge SEPC: Secretaria Tècnica de Material i Propaganda (propaganda@sepc.cat)Disseny: Elsa CamíCol·laboracions: Adrià Martí, Lluis Navarro, Anna Oliva, Pau Roig, Niclolàs Caveribere, Albert Traver, Assemblea del SEPC de l’IES Comarcal de Burjassot , STPE. Col·laboracions: Adrià Martí, Lluis Navarro, Anna Oliva, Pau Roig, Niclolàs Caveribere, Albert Traver, Assemblea del

al sistema educatiu neo-liberal no és el de la ne-gació sinó el de presentar alternatives i, la Carta Ca-talana d’Estudiants n’és un. A la tarda varem poder gaudir de diversos tallers i projeccions entre les que cal destacar la xerrada so-bre les reformes educati-ves i perspectiva històrica de l’ensenyament a càrrec de diversos membres del SEPC on varem poder ob-servar els diferents nivells de lluita i situacions viscu-des als Països Catalans.Per acabar, i com a acte final de la VI Trobada

Països Catalans

Num dipòsit legal: T- 103- 08

Com ja ve sent tradicional a fi-nal de curs el SEPC, i aquest ja n’és el tercer, organitza la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans. Aquest any, la trobada s’ha realitzat a Manresa del 9 a l’11 d’abril on més d’un centenar d’estudiants. Com ja ve sent tradicional a final de curs el SEPC, i aquest ja n’és el tercer, or-ganitza la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans. Aquest any, la tro-bada s’ha realitzat a Manresa del 9 a l’11 d’abril on més d’un centenar d’estudiants d’arreu del país es varen trobar per intercanviar experiències i conèixer noves realitats en un curs tant mogut com el que hem viscut.L’acte inaugural de la VI Trobada d’Estudiants va ser una xerrada so-bre el model educatiu neoliberal i les seves conseqüències, tot seguit es va fer un sopar popular i per aca-bar varem poder gaudir de les ac-tuacions del cantautor Cesk Freixas i del grup gracienc Rumb al Bar.Divendres va començar amb dues activitats simultànies: la projecció del documental “La Toma” d’Avi Lewis al CEIP Pare Algué i que in-tenta acostar l’espectador a la gent que reclama treball, dignitat i demo-cràcia integral. A la mateixa hora, però al Batzac, local de l’Esquerra Independentista de la ciutat, és va fer una xerrada – taller sobre agita-ció i repressió a càrrec d’Alerta So-lidaria. Abans de dinar, el col•lectiu Immi.cat, promotor d’un projecte de comunicació multimèdia cen-trat en la immigració present als Països Catalans, ens va poder ex-

plicar la seva experiència a través del seu president, en Diego Arcos.Després de dinar, i seguint el camí encetat al matí, les activitats és va-ren dividir en dos grans eixos: el primer, al CEIP Pare Algué, és va poder gaudir d’una xerrada sobre la

realitat lingüística dels Països Ca-talans; tot seguit és va poder gau-dir d’una tarda de tallers de cultura popular entre els que cal destacar el taller de bastoners. I per altre banda, al Batzac, és va realitzar un taller d’identificació de rols sexistes.Després de sopar, i per primera vegada des de la creació de la tro-bada, és va realitzar la Gimcana de la Guerra dels Segadors, una altra visió de l’oci nocturn que ens ajuda a conèixer la història del nostre país i a més a més afavo-

reix la participació i la coneixença dels participants a la trobada.Dissabte després d’esmorzar co-mençava una xerrada – taller sobre la Carta Catalana d’Estudiants, pro-jecte que des del SEPC se li dóna molta importància, ja que la solució

d’Estudiants dels Països Catalans és va poder gaudir d’un concert d’Eina, Belda i el conjunt Badabadoc, Trem-pera i els Punxa Discos La Factoria.Per acabar, des del SEPC vo-lem agrair a l’assemblea de jo-ves de Manresa (AJM – CAJEI) i a l’assemblea de Maulets Man-resa tot el suport que ens han donat al llarg de tota la trobada.

Manresa acull la VI Trobada d’Estudiants dels Països Catalans

Anna Oliva i Marc Navarro

setembre desembre/2009 num.7

Taller que es va realitzar a la Trobada

e Univ rsitatsLa Remor12PU

BLI

CIT

AT

Com una mica per tot arreu dels Països Catalans – i de l’estat francès – és la intervenció de la policia que va condemnar el moviment estudiantil a la Universitat de Perpinyà. Després d’haver ocupat els espais 38 dies l’any passat, és diumenge 29 de març del 2009, al cap de 35 dies de lluita, que la policia va entrar dins l’amfiteatre bloquejat pels estudiants, tots mobilitzats contra la LRU – Llei Relativa a les Univesitats – que és l’aplicació directe del procés de Bolonya a l’estat francès. Els policies, armats, van entrar per primera vegada en la història de la Universitat de Perpinyà, per ordre del president. No van utilitzar tanta vio-lència com ho van fer a la UB, però van humiliar els estudiants presents aquest dia.

La decisió d’ocupar una aula, per poder informar els estudiants del que és la LRU, es va prendre el dia 23 de febrer. Ràpidament es va decidir ocupar l’amfiteatre 4, símbol per molts, de la lluita estudiantil, de dia i de nit. Així, el SEPC i Sud Étudiant, dos dels quatre sindicats presents a la universitat van crear el comitè de vaga. Tot i que, com l’any passat, es van buidar les aules perquè no es facin les classes i permetre als estudiants mobilitzar-se més facilment, una part dels cursos es van mantenir. Per saltar-se les decisions preses en assemblees de vaguistes, la universitat va llogar aules a fora de l’estructura uni-versitària. També van llogar una empresa de vigilants durant tres setmanes, amb un cost de 20.000€ per setmana perquè, segons el president de la universi-tat, els estudiants estiguin en seguretat. Contrària-ment a l’any passat, uns quants professors i personal de la universitat es van afegir al moviment. Van pro-testar contra els canvis d’estatut – ensenyants-inves-tigadors, personal. S’han fet assemblees comunes per actuar junts – manifestacions, bloqueig d’un gi-ratori, classes obertes al centre ciutat, actes diversos – i ensenyar a les persones de fora de la universitat els canvis que ens volen imposar els polítics : priva-titzar i professionalitzar l’ensenyament suprimint tots les fileres ‘no prolífiques”.

Niclolàs Caveribere, Perpinyà

Mobilitzacions estudiantils a la Catalunya Nord

El procés d’adaptació cap a l’EEES, comporta de facto una pressumpta reforma didàctica i pedagò-gica a la universitat catalana. Les causes principals d’aquest canvi són el nou sistema de crèdits ECTS, que imposa un nombre d’hores de càrrega de produc-ció (de treball) a l’estudiant equivalent a una jornada laboral d’entre 35 i 40 hores setmanals. A més, els designis dels acords de Lisboa i de l’OCDE amb la tutela obvia dels poders mercantils mundials ha pres-sionat molt per fer hegemònica la teoria que ordena i imposa al sistema educatiu superior la funció única de formar –a mida- treballadors i treballadores, mà d’obra amb una skill card (targeta de competències), flexibles i adaptable a les necessitats del mercat.

En aquest sentit, l’educació de les competències aplicada a la exuniversitat pública catalana re-presenta de facto, prioritzar de manera irreflexi-va un ritme frenètic de producció de documents, treballs en grup, presentacions, etc...deixant de banda continguts, coneixement conceptual, aprofundiment i anàlisi teòric i capacitat crítica.És el model educatiu hegemònic i reproductor de sempre, “millorat” per a les noves exigències del capitalisme “avançat”. Ara el contingut es transmet de forma vertical, però mitjançant una aula virtual. D’aquesta manera contínuen amb el model reproduc-tor a la formació superior: augmenta l’entrenament pel treball frenètic, temporal i flexible que deman-da el mercat, deixant de banda la solidesa teòrica i conceptual, el coneixement i el domini de la “cièn-cia”. Creix el control de l’estudiant, el professorat adopta un rol similar al del mestre de primària que controla l’assistència del seu a-lumat, es cronome-tra el temps que triga l’estudiant a realitzar una re-censió, una presentació, un treball en grup, etc... En definitiva, la universitat passa a ser un camp d’entrenament per a futura mà d’obra productiva i pre-cària i flexible: sobretot acrítica, alienada i ignorant.

Joaquim Framis, Barcelona

De l’educació a l’€ntrenament

13

La Formació professional se’ns presenta a l’actualitat amb una sèrie de reptes pendents i un problema fonamental: la nul•la vo-luntat de millorar la qualitat i els mitjans dels Cicles Formatius per part de les institucions. Així doncs, l’augment del nombre d’alumnes, la matriculació per crèdits, les pràc-tiques remunerades o l’FP a distàn-cia; són reptes que encara estan molt lluny d’aconseguir. Pel que fa a l’augment del nombre d’estudiants acaba esde-venint una estratègia po-lítica per tal d’apropar-se als països més competi-tius d’Europa, sense tenir en compte un tema fona-mental com és si la quan-titat d’oferta acadèmica anirà seguida d’una major qualitat en els continguts i material dels Cicles de Formació Professional, tot i això, encara no s’ha pogut aplegar a les me-tes marcades pel govern, que vol aplegar a uns 675.000 es-tudiants. D’altra banda, les inver-sions en FP es caracteritzen per la mancança absoluta de recursos, que impossibiliten el canvi i la intro-ducció d’un Pla Renove a l’FP, que és totalment necessari. Pel que fa a les pràctiques s’acaben convertint en una manera mitjançant la qual les empreses tenen la porta oberta a l’explotació dels estudiants d’FP .

Pel que fa a l’oferta de Cicles For-matius, hem de dir que només obeeix a les demandes del món empresarial, al model que Empre-sa i Estat volen fomentar en un moment determinat, sense tenir en compte les necessitats socie-conòmiques reals de cada lloc. Així doncs, ens trobem a l’actualitat en una oferta basada fonamentalment en el sector serveis.

Les institucions, davant de les de-mandes que des de la formació professional es reclamen, fa oïdes sordes. Prenen com a objectiu la creació de treballadors precaris al servei de l’empresa i la seua capa-citació per a competir amb els paï-sos econòmicament capdavanters d’Europa, per tal d’esdevenir un Estat més competitiu.

Si fem un anàlisi del model edu-

catiu que s’està intentant imposar en els nostres centres, ens ado-nem de que ens estem dirigint cap a un camí on les empreses seran les que marquen el ritme en tots els àmbits de la societat. Tenim com a exemple l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que si més no intenta reproduir el que ja esta passant a la FP, una educació amb unes competències marcades directament des de l’empresa que deixen de banda la formació perso-nal en valors i crítica, per crear tre-balladores i treballadors precàries. Un altre dubte, que se’ns presenta al pensar en l’EEES, és el fet de que no hi ha cap reforma pensada per adaptar l’FP al nou espai euro-peu, fet que ens resulta, com a mí-nim, preocupant.

Assemblea del SEPC de l’IES Comarcal de Burjassot.

Enguany fa 16 anys en la localitat de Montanejos van assassinar al nostre company de lluites Guillem Agulló, la majoria dels militants sabem qui fou el Guillem i com va lluitar pel nostre país. També es cert que els que formem part de la nostra generació érem xicotets per assabentar-nos de que va sig-nificar la seva mort per a la socie-tat valenciana. Tampoc recordem de com va ser el juí al seu botxí, un nazi, un ultra espanyol, que desprès d’estar-hi el mínim per llei a la presó, va continuar ame-naçant a joves dels moviments socials i fa poc es presentava a les eleccions municipals al poble de Bunyol.

Es veritat que l’esquerra indepen-dentista i altres moviments so-cials ha estat durant tots aquests anys organitzant actes en me-mòria del Guillem. Així i tot , hi ha una generació de militants que ni tan sols havia nascut quan va ocórrer el seu assassinat i sols el coneixen per que en alguns con-certs es menciona el seu nom. Es per això que em volgut escriure aquest article, per a que aquests joves sàpiguen que va morir per les seves idees que són les nos-tres. Al seu municipi natal, Bur-jassot, el SEPC juntament amb Ca Bassot i l’esquerra indepen-dentista varem organitzar el pas-sat mes d’abril una sèrie d’actes (xerrades,pintades...) per home-natjar la seva figura.

Perquè el més important es que no l’oblidem i que els joves sàpi-guen la veritat sobre el seu assas-sinat.

Guillem Agulló ni oblit ni perdó!.

Guillem Agulló, la lluita continua

Els Reptes de la Formació Professional

STPE-SEPC

setembre desembre/2009 num.7es cundària

La Remor14 e Univ rsitats

Eren dos quarts de 6 i veus d’agents antiavalots de la BRIMO ens desper-taven cridant en castellà que recollí-ssim tant sols el més important per anar desallotjant el rectorat. Era el final de quatre mesos d’ocupació del rectorat i el preludi d’un dia i setmana de mobilitzacions que recordaria a al-tres temps. Alguns eren trets per propi peu i d’altres realitzaven resistència passiva. Es veia a venir que ens trau-rien: des de feia uns dies ens havien aïllat tancant portes davanteres i reti-rant-nos els cartells que penjàvem a la façana: volien invisibilitzar-nos.

A fora, ens anàvem concentrant els desallotjats juntament amb solida-ris que s’acostaven a donar suport a les repetides reivindicacions: retirada dels expedients, paralització del pla bolonya i realització d’un referèndum acompanyat d’un debat social al res-pecte sense coaccions. A dos quarts de vuit, es descobria que alguns estu-diants havien tornat a entrar al edifici i estaven sent perseguits per agents al pati o a la porta del rectorat mateix. A dos quarts de nou, els agents carre-gaven contra el centenar de manifes-tants que tallaven el transit en motiu de protesta espontània pel desallotja-ment. Gent cridant, cops, contusions, cadires volant i els primers detinguts. A les 12:00h més d’un miler d’estudiants tornaven a tallar Gran Via de les Corts Catalanes davant del rectorat, aquest cop amb el suport de professors. El rector havia decidit com si d’un locaut es tractés, de tancar les universitats adjacents al rectorat juntament amb aquest; les de Filologia i la de ma-temàtiques, així com també s’havia tancat la facultat d’Història, Geografia i Filosofia. Al mig dia altre cop càrre-gues i corregudes. La manifestació es partiria en dues parts, una que es diri-gia cap al Raval per ronda Sant Antoni que posteriorment es dispersaria i una altre que aniria cap a Palau Robert a demanar explicacions a la Conselleria d’Educació, la mateixa que porta un any sense escoltar, ni dialogar amb honestedat sobre les reivindicacions

estudiantils, ni fer tant sols un gest a favor dels reclams als universitaris. No és casual que Blanca Palmada hagi dimitit per desavinènces en la gestió del conflicte. Aquesta segona concen-tració acabaria amb noves carregues indiscriminades, aquest cop colpejant també a periodistes, i altre cop noves detencions.

Aquella nit es tornà a convocar mani-festació. El desplegament polical fou brutal. Comptant furgones per carrers adjacent en contarem unes 40. Però el nombre de gent a la manifestació és també enorme: unes 15000 perso-nes baixaren per Pelai. Enmig de crits contra el procés de Bolonya, dema-nant dimisions de responsables po-litics i contra els Mossos d’Esquadra es respirava ja des del inici de la ma-nigestació, una tensió que es podia mastegar, solidificada en l’ambient pròpi d’aquesta. Semblà com si des-prés de les dues manifestacions dis-soltes a cops de porra ja ningú tingués cap dubte que la cosa acabaria mala-ment. Els mitjans de comunicació de masses havien estat practicant el no-ble art d’induir a la confusió proferint que les manifestacions eren il•legals: volien més carnassa i la tingueren. Un altre cop es comprovà que la manifes-tació no podria baixar per les Ram-bles, després que alguns estudiants s’abalancessin sobre el cordó policial, es virà cap a Via Laietana. L’objectiu de la manifestació semblava clar, es volia arribar d’alguna manera al par-lament per dir-los clar al tripartit que no ens agraden les seves politiques educatives, que no ens agrada el seu “diàleg”, que no ens creiem l’ús ab-solutista que ells fan de les paraules i que no ens agraden les seves politi-ques repressives, cada cop més vio-lentes i abusives contra els manifes-tants. En arribar a l’alçada del carrer que porta a plaça Sant Jaume un gra-pat d’estelades i banderes rojes pica-ven als escuts dels mossos com dient “deixeu-nos passar”. I tot seguit co-mençava un dels enfrontaments més durs que s’hagin vist els últims anys.

Sembla una metàfora: el preu que es paga per voler escollir el propi camí.

La manifestació de la nit desencadenà una crisi al departament d’Interior: els politics de la “dreta oficial” ho aprofi-tarien per situar-se amb els seus co-mentaris a l’esquerra de l’esquerra, a través del populisme més barat i rastrer, les mateixes bases dels par-tits governants de la “esquerra” ge-neraren contradiccions en els partits als que pertanyien i finalment al cap d’una setmana cauria el cap dels Mos-sos d’Esquadra. Però no dimití ni Joan Saura ni Huguet. No dimití cap Rector. No dimití cap ministre d’educació es-tatal. I és que ja se sap, actualment el politic professional tant sols és un bon estadista.

A partir del 18-M la premsa es passà una setmana escalfant l’ambient: es feu public que es faria una manifes-tació sota el lema “Bolonya s’aplica a cops de porra!” al cap d’una setma-na del 18-M. Rius de tinta i bits a les pantalles dels ordinadors comencen a inflar una bombolla que semblava que anava a esclatar violentament: els polítics deien que per la Rambla no, i els manifestants insistiem que fa molt de temps que volem baixar-hi, que són els nostres carrers. Es creà una expectativa in crescendo. Els Mossos d’Esquadra afirmaven tenir un nou dispositiu i aplicar “nous mètodes” i lloguen totes les habitacions d’un hotel proper a Plaça Catalunya, uns “nous mètodes” que es conegueren més tard en les cel•lebracions del Ba-rça i que com ens temiem consistien en la generació en els manifestants dels estats de terror més absoluts

Al cap d’una setmana, es realitzava la manifestació “Bolonya s’aplica a cops de porra!”, el canvi de recorre-gut invitava als politics a comprendre que molts ja s’han fet un tall al propi palmell amb un ganivet, per dir-li al fu-turòleg o al estadista politic que res ni ningú pot marcar el seu propi destí.

Pau Roig, Barcelona

18-M L’espurna que encengué el foc

e Univ rsitats 15PU

BLI

CIT

AT

El curs 2008-09 passarà a la his-tòria com l’any on la lluita estudian-til va marcar bona part de l’agenda política d’aquest país. Al llarg de tot el curs, es succeïren mobilitza-cions de divers caire: referèndums, ocupacions, manifestacions, etc, i tota mena d’accions amb una vo-luntat comuna: aturar el procés d’implantació de l’Espai Euro-peu d’Ensenyament Superior i obrir un procés de diàleg sobre el futur de la universitat públi-ca; voluntat que es contraposà amb la dels governs autonò-mics, estatals i europeu, i amb la complicitat dels equips recto-rals de les universitats dels Paï-sos Catalans, que no han dub-tat ni un segon a mostrar fins on estaven disposats a arribar en el seu afany privatitzador.

Durant els darrers 2 anys, els cossos policials han irromput múltiples vegades a les universitats catalanes. Començà el març del 2008, amb el desallotjament de 40 estudiants tancats a la UAB (recent-ment imputats), amb dures càrre-gues que provocaren diversos contu-sionats. A partir d’aquí, la presència policial (uniformada o de paisà) s’ha fet efectiva de manera generalitzada per primer cop des del franquisme. La Policia “Nacional” detingué un company a València per participar

en accions de protesta, així com rea-litzà diverses càrregues contra els estudiants que protestaven a Pal-ma. L’entrada sistemàtica de la po-licia autonòmica espanyola Mossos d’Esquadra a diverses facultats de la UB i la UPF també es convertí en una tònica constant. Però la repressió no acabà aquí. Al llarg de tot aquest

any, diversos companys foren detin-guts: en les manifestacions del 20-N i del 18-M a Barcelona, en l’acció a la Conselleria d’Universitats o altres similars, així com els companys Pere i Yann de la Universitat de Perpinyà, detinguts i condemnats a 2 mesos de presó. A tot això cal sumar-li la im-putació de 58 estudiants per les pro-testes del 18-M, d’una quinzena més de la UAB, les coaccions i amenaces contra les persones tancades a les

universitats d’Alacant, de València, i de centres de Secundària on els es-tudiants també han mostrat la seva resistència a la imposició d’aquest procés, sense oblidar els 6 expulsats de la UAB ( d’un total de 33 expedien-tats, que rebran sancions públiques).

Tot això ens ha servit per confirmar la veritable cara impositiva d’aquest procés, fet d’esquenes a la comunitat educativa, així com la resposta oferida a to-thom qui ha gosat qüestio-nar-lo. Però també ha servit per mostrar la resistència de l’estudiantat català a aquest nou procés, que l’ha situat en la punta de llança de la lluita eu-ropea contra la mercantilització de l’ensenyament. Hem estat capaços de sortir al carrer una vegada i una altra, malgrat les càrregues policials, hem pro-mogut referèndums sobre Bolo-

nya que les autoritats acadèmiques s’han negat a escoltar, hem aconse-guit posar damunt la taula constant-ment el debat sobre l’ensenyament públic,... en resum, hem demostrat que, malgrat la repressió, els es-tudiants no acceptem imposicions sobre el nostre futur. Per la nostra banda, ens comprometem a conti-nuar avançant per tots els mitjans cap a una universitat pública, popu-lar, catalana, no-sexista i de qualitat.

A. Traver i I. Font, Barcelona

2008-09: Bolonya s’aplica a cops de Porra

Actuació dels Mossos d’Esquadra a la UAB

setembre desembre/2009 num.7

Podries fer una radiografi a de com està la reforma de la ensenyança a alemanya i el moviment estudiantil?

Des del 2004 les diplomatures (di-plom) i les llicenciatures (magis-ter) es canviaren a grau (bachelor) i màster. Actualment es segueix reduint el fi nançament a les uni-versitats. El semestre d’hivern del curs 2003-2004 hi hagueren moltes protestes. Més de 40 universitats s’organitzaren en assemblees i ini-ciaren vagues, en moltes d’elles du-rant varies setmanes. Els estudiants ocuparen rectorats, despatxos de partits i feren moltes accions crea-tives. Quasi totes les carreres han fet ja el trànsit a bachelor i màster afegint molta pressió pel que fa al esforç d’estudi, però poc temps per a la autoorganització dels estu-diants. A més varen tancar moltes de les carreres menys rentables, com “ciències per als discapacitats”, o “ciències pel professorat”. Actual-ment persisteix la comercialització i eliminació de les ciències critiques.

D’on prové el nom hep v que refereix a la última reforma del bundesland bremen en el marc del procés de bolonya?

Hep v és la 5a reforma d’educació superior a bremen, la qual s’està implementant acutalment. Aques-ta reforma descriu els objectius d’ocupació de places per a les uni-versitats i instituts de cicles formatius de bremen, a alemanya hi ha un cert grau d’equivalència de crèdits entre ambdós perquè els alumnes pu-

per Pau RoigentrevistaENTREVISTA SOBRE LA SITUACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA A ALEMANYAL’Ahmed, ha estat estudiant de Dret a Bremen i actualment està acabant les practiques i proves de fi nal de carrera a Berlin. És Alemany i fi ll de palestins, país on viuen alguns dels seus familiars, és coneixedor del confl icte dels Països Catalans a través d’un Erasmus que feu varis anys abans a la UAB, on col•laborà amb gent de la CEPC i la CUP. A Bremen es va implicar a fons en la lluita contra el procés de Bolonya. Ha treballat tant en assemblees de facultat com en la organització socialista juvenil Linksjugend’solid, propera al partit “Die Linke”, organització de la qual és portaveu.

LA LLUITA CONTRA BOLONYA A BERLÍNcarrera. A hessen, fi ns i tot aconse-guiren la retirada total de les taxes. Aixó s’aconseguí gràcies al gran suport popular. S’aconseguí també que de boca, tots els partits politics recolzéssin la llibertat de taxes, fet que facilitava la lluita. Però els fra-cassos i èxits són molt diferents en cada país, segons el propi context.

Aquí un dels bancs més inte-ressat en la implementació de la reforma és el banc santan-der, quins bancs hi ha darre-ra de la reforma a alemanya?

No hi ha un banc especifi c que si-gui conegut pel seu interés, però actualment tots els bancs dis-posen de programes de crèdit econòmic per a estudiants, és a dir, hipoteques per a estudiants. Una de les característiques del procés de bolonya és que promou un model educatiu anglosaxó similar al d’estats units. L’altre model educa-tiu amb renom internacional és l’alemany. Com s’ha vis-cut aquest fet a alemanya?

Fóren moltes les protestes tant de professors com d’estudiants pel tema del model educatiu. En tot cas el model alemany també tenia mol-tes mancances, però tenia quelcom positiu: permetia molta autonomia al estudiant. Un podia escollir te-mes d’interés i prendre’s el temps necessari per a fer critica científi -ca al objecte d’estudi que escollís.

guin circular d’uns a altres i d’altres a uns per a fer els crèdits. Actual-ment es preveu una reducció mas-siva del personal i el fi nançament per a les universitats i la orientació dels estudis a interessos comercials en detriment del progrés social.

Quin és el nivell d’organització del moviment estudiantil a ale-manya? He sentit que hi han treballat tant sindicats com assemblees d’estudiants...

Les assemblees d’estudiants a les facultats i universitats varen decidir què s’havia de fer. Es trac-tava d’assemblees plenaries, on s’aglutinava tota la participació que es podia. A més, organitzacions com linksjugend’solid (organitzacions so-cialistes properes al partit “die linke”) o diversos grups de l’esquerra radi-cal, com anarquistes o antifeixistes s’organitzaren recolzant o implicant-s’hi directament. El passat 17 de juny de 2009 coordinaren protestes a tot el territori federal. Més de 100 ciutats veieren desfi lar protestes per a una educació millor d’estudiants i alum-nes de secundària, algunes d’elles acabaren amb disturbis, d’altres amb ocupacions de bancs i d’altres es desconvocaren i dissolgueren.

Quins objectius heu aconseguit?

En primer lloc al bundesland bremen hem aconseguit que no s’estableixin taxes tant altes com les d’altres paï-sos on també governen conserva-dors i en concret hem aconseguit que s’aboleixi la taxa per al primer any de