Literatura medieval europeas.IX al s.XV

• Oral/escrita

• Popular/culta

• Llengües vulgars/llatí

• Religiosa/profana

Literatura medieval europeas.IX al s.XV

L i t e r a t u r a o r a lE l j o g l a r l a r e c i t a a l a p l a ç a o a l c a s t e l l

L ' è p i c a d e l e s c a n ç o n s d e g e s t aC h a n s o n d e R o l a n d

C a n t a r d e M i o C i d

L i t e r a t u r a c u l t aE n l l e n g u a v u l g a r ( o c c i t à )

L i t e r a t u r a o r a l a c o m p a n y a d a d e m ú s i c aL a i n t e r p r e t a e l j o g l a r a l a c o r t

L í r i c a t r o b a d o r e s c a s

L i t e r a t u r a c u l t aE s c r i t a e n l l e n g u a v u l g a r

L i t e r a t u r a e s c r i t a , p e r s e r l l e g i d aA d r e ç a d a a l e s c l a s s e s p r i v i l e g i a d e s

N o v e l . l a d e c a v a l l e r i e s

O r a l i e s c r i t aE n l l e n g u a v u l g a r i e n l l a t í

A d r e ç a d a a u n p ú b l i c c u l t eA d r e ç a d a a u n p ú b l i c p o p u l a r

L i t e r a t u r a e r u d i t a , r e l i g i o s a i c i e n t í f i c a( v i d e s d e s a n t s , s e r m o n s , c o m e n t a r i s r e l i g i o s o s )

G è n e r e sp r i n c i p a l s

La poesia trobadoresca

• .És una poesia lírica• .És una poesia culta, d’autor conegut• .La composa el trobador i la interpreta el

joglar• .Està escrita en una llengua vulgar,l’occità• .S’adreça a un públic cortesà

• .Neix a les refinades corts occitanes i es desenvolupa entre els segles XII i XIII

La terra dels trobadors: Occitània

Occitània, terra dels trobadors

La societat feudal s.IX al s.XIII

• Classes privilegiades:Manaven i no treballavenNobles i clergat

• Classes no privilegiades:

Treballaven i obeïenSoldats, pagesos i serfs

Vassallatge: lligam jeràrquic per mitjà d’un jurament de fidelitat

E x è r c i t d e c a v a l l e r s

C a s t i à 1

E x è r c i t d e c a v a l l e r s

C a s t i à 2

E x è r c i t d e c a v a l l e r s

C a s t i à 3

F e u d a t a r i 1v e s c o m t e / b a r ó

F e u d a t a r i 2v e s c o m t e / b a r ó

F e u d a t a r i 3v e s c o m t e / b a r ó

S e n y o r f e u d a lP r o p i e t a r i d e d i v e r s o s c a s t e l l s

c o m t e

El ritual del vassallatge, manifestació externa que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el

seu senyor

• L’homenatge: el vassall es presenta davant el senyor

• L’encomana de mans• El bes mutu• El jurament de fidelitat

La cultura cortesanaLes corts feudals d’Europa

Occidental desenvolupen una cultura pròpia

• Cavaller:• Valent• Generós• Gentil

• Lleial• Elegant• Culte• Enamorat d’una dama

• Dama:• Centre de les atencions

del cavaller• Centre de la poesia

trobadoresca• És casada• És altiva i poderosa

Els trobadors

• Autors de poesia culta en llengua vulgar, adreçada a un públic cortesà (classes privilegiades)

• Apareixen entre els segles XII i XIII a Occitània, però també n’hi ha d’italians i catalans.

• Componen el text amb una rígida tècnica mètrica i la música, per tant, tenen una elevada formació literària i musical.

Els joglars

• Interpreten a la cort les composicions dels trobadors.

• Alguns es professionalitzen de tal manera que es converteixen en autors de les seves pròpies composicions.

• Poden viure del seu ofici• Alguns dels joglars convertits en trobadors:

Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel

Els gèneres de la poesia trobadoresca

• La cançó: expressa el sentiment amorós segons els paràmetres de l’amor cortès, inicia una nova manera de tractar les relacions amoroses.

• El sirventès: poesia al servei de les lluites polítiques i socials.

La cançó/L’amor cortès/La fin’amors (l’amor fidel)

• Cortès, cortesia: és la conducta de l’individu que viu a la cort i per aquest motiu és un model d’educació, refinament i espiritualitat.

• Cant d’exaltació amorosa, a la bellesa i a la dignitat d’una dama.

• L’amor cortès(fin’amors): .senyor-fidelitat-vassall .dama-fidelitat-trobador. Trobador: manifesta el seu amor més profund, demana a la

dama que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li.

. Dama: senyora casada, altiva, es fa pregar. El trobador l’anomena a través d’un senyal perquè el marit no ho sàpiga, ja que és un amor adúlter.

El sirventès

• Quan un noble volia difondre una imatge negativa d’un enemic, redactava un poema i, aprofitant la música d’una cançó coneguda, el feia cantar per castells i places.

• Un dels sirventesos més coneguts és el de Guillem de Berguedà contra el noble Ponç de Mataplana

Trobadors catalans

• Es conserven 2.500 composicions i uns 350 autors. Cançoners (XIV-XV)

• Abunden els autors de procedència elevada (Ricard Cor de Lleó, Guillem de Berguedà) també existeixen casos de trobadors d’orígens humils (Marcabrú, Cerverí de Girona)

• Trobadors catalans: Alfons el Cast, Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, etc.