la paeria nº274

aeriawww.paeria.cat PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • ABRIL 16 NÚM. 274

pLleida s’omple de festa al maig

Pla integral de dinamització econòmica al Centre Històric per atreure clients i visitants. P. 3

El paer en cap advoca pel coneixement, la tecnolo-gia i la cultura en un marc de cohesió social. P. 5

Nova edició de les Tardes de Ball al River Cafè i cicle de sortides de senderisme per a la gent gran. P. 9

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

AbrilDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

CENTRE HISTÒRICMurals artístics al Centre Històric .................................................................. 3

DRETS DE LES PERSONESRecompte de persones sense llar ................................................................. 6

EDUCACIÓMés de 800 joves reben orientació amb el programa L2o .................. 7Les escoles bressol col·laboren amb el Banc dels Aliments ................ 7

POLÍTIQUES IGUALTATPremi Mila de Periodisme i Beca Cristina de Pizan............................... 10

ALCALDIADefensa perquè Lleida formi part del Corredor Mediterrani ........... 11

EDUCACIÓPreinscripció a les escoles bressol .............................................................. 11

FESTESUn maig amb nombrosos actes festius a Lleida ............................. 12-13

PARC CIENTÍFICPortes obertes a l’Arborètum ....................................................................... 14

TURISMEEl bus turístic circula els caps de setmana fins a Sant Joan .............. 15La Ruta del Vi atreu més de 37.000 visitants l’any passat .................. 15

MERCOLLEIDAMercolleida tanca el 2015 amb beneficis ............................................... 15

OCI Agenda cultural ................................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL ................................... 18-21

PACTE SOCIAL PER A LA CIUTADANIAArticle UGT de les Terres de Lleida ............................................................. 22

04 Uns 13.000 alumnes de 69 centres educatius rebran educació viària a Lleida durant el curs escolar 2015-2016.

La Paeria ha destinat prop d’1,8 milions d’eu-ros a microcrèdits per a 159 projectes de dones emprenedores des de l’any 2004.

La Fira de Titelles, les Festes de Sant Anastasi, els Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol om-plen el maig de color, cultura i diversió.

05

12Edicions

• 93 799 07 07

Abril de 2016 • Centre Històric

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

• Per atreure establiments comercials nous i potenciar els existents

Servei de dinamització econòmica al Centre Històric

Nou mural artístic al Centre Històric

El mural “Folds” de Gramàtics. © H. Sirvent

Establiment comercial obert al Centre Històric. © Hermínia Sirvent

Al barri s’han obert cinquanta-cinc comerços en els darrers dos anys. © Hermínia Sirvent

Un mural de grans dimensions, de 140 metres quadrats, embelleix i dóna color a la zona de la plaça dels Gramàtics. del Centre Històric de Llei-da. L’obra de la pintora i muralista americana establerta al País Basc Veronica Werckmeister commemora el 750è ani-versari de la Paeria. El mural seleccionat, que porta el nom de “Folds”, cobreix la façana que actualment

ocupa l’espai frontal a la que ocupava l’an-tiga Facultat de Medicina de l’Estu-

di General.

D’altra banda, el Centre Històric ha estrenat un mu-ral de l’artista lleidatana Lily Brick, que homenatja la

dona i la lluita contra el càn-cer de mama. L’obra artística

és promoguda per Mamapop i s’ha pintat en una paret del carrer

del Parc. •••

L’obra colorista, de 140 metres quadrats,

commemora el 750è aniversari de la

Paeria

El lideratge de la iniciativa és de

l’Ajuntament de Lleida

El Centre Històric de Lleida disposarà d’un servei de dinamització econòmica,. La regidoria del barri és la promo-tora i el durà a terme per mit-jà de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, que ultima la seva contractació.

Es tracta de posar en valor els atributs i les po-tencialitats de la zona, atreure nous establiments comercials i dinamitzar-ne els existents

El servei vetllarà per la posada en marxa d’un pla integral d’actuació de dinamitza-ció, aportarà les eines necessàries per exe-cutar-lo i supervisarà les actuacions que se’n desprenguin, elaborarà una estratègia general de comunicació del projecte, esta-blirà un sistema de col·laboració i coopera-ció amb els empresaris que vulguin iniciar algun tipus d’activitat econòmica al barri, promocionarà una major activitat econò-mica, complementarà l’oferta turística amb un nou punt d’atracció a la ciutat que actuï com a reclam i farà el seguiment del crono-grama de l’execució de les accions previs-tes al projecte, entre d’altres.

En el pla de dinamització econòmica s’estableixen reunions amb els empresaris, els comerciants i els emprenedors instal-lats al barri, per fer seguiment i iniciar ac-cions conjuntes. La Paeria hi treballa, però el lideratge definitiu l’ha de protagonitzar el col·lectiu de comerciants, que s’hauria de consolidar amb la figura d’un gerent co-

mercial, per posar en marxa els seus propis plans i per tenir el suport d’un professional que els assessori i executi els projectes.

Les accions que es duen a terme al Cen-tre Històric es concentren en dos criteris.

D’una banda, es vol que els establiments que s’obrin siguin especialitzats per com-petir i atreure clients i visitants, i de l’altra, que els negocis que s’instal·lin facin més fà-cil la vida quotidiana dels veïns i les veïnes del barri. •••

4

Seguretat Ciutadana • Abril de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

• Projecte perquè els escolars identifiquin els elements de circulació i els posin en pràctica

Educació viària per a 13.000 alumnes lleidatans

Parc infantil de trànsit del Turó de Gardeny. © H. Sirvent

Uns 13.000 alumnes de 69 centres educa-tius rebran educació viària a Lleida durant el curs escolar 2015-2016, gràcies al progra-ma escolar que promouen l’Ajuntament de Lleida i la Guàrdia Urbana, amb el suport de la Fundació Mapfre. El projecte pretén, des d’un doble vessant teòric i pràctic, transme-tre els coneixements necessaris per identi-

ficar i valorar adequadament els elements de circulació i posar-ho en pràctica i viure-ho en primera persona. En els 14 anys de funcionament de l’activitat prop de 90.000 escolars han rebut educació viària.

D’altra banda, uns 2.564 nens i nenes de Lleida de 36 centres educatius partici-

pen aquest curs escolar del Parc infantil de trànsit que la Guàrdia Urbana ha instal·lat al Turó de Gardeny.

Inversió en seguretat viàriaL’Ajuntament de Lleida ha destinat 1.100.000 euros a seguretat viària durant l’any 2015. Aquesta xifra és un 30,1% superior a la

recaptada per multes de radars –845.000 euros– des-

tinada íntegrament a millorar la seguretat viària, tal com es va

comprometre l’equip de govern. L’alcal-de de Lleida, Àngel Ros, va destacar que els radars i els semàfors vermells han tingut un clar efecte dissuasori. •••

Més informació:Seguretat Ciutadana. Tel. 973 70 04 61 - [email protected]

L’Ajuntament ha destinat 1,1

milions d’euros per millorar la seguretat a la via pública durant

l’any 2015

5

Abril de 2016 • Alcaldia

Ajuntament de Lleida • La Paeria

• Àngel Ros defensa el coneixement, la tecnologia i la cultura en un marc de benestar i cohesió social

• Des de l’any 2004 per fomentar l’autoocupació femenina i la creació d’empreses noves a la ciutat

Lleida aposta pel desenvolupament econòmic

Destinats 1,8 milions a microcrèdits per a dones

Ros advoca per l’avenç tecnològic. © H. S.

La signatura dels convenis de microcrèdits es va fer al Saló de Sessions de la Paeria . © H. S.

L’any passat es van atorgar

11 projectes per un import global de 128.866 euros

L’alcalde Àngel Ros va destacar l’aposta de l’Ajuntament pel desenvolupament comer-cial, industrial i logístic de la ciutat com tam-bé l’objectiu de continuar avançant “en la so-cietat del coneixement, de la tecnologia i de la indústria cultural en un marc de benestar i cohesió social”, en el decurs de la conferència anual organitzada pel Col·legi de Periodistes i celebrada el 13 de març a la Seu Vella

Ros va reivindicar un model comercial que combini el sistema tradicional i de pro-ximitat, les 2 zones de polaritat comercial (Eix i Zona Alta); els formats mitjans i grans que permetin competir millor amb altres ciutats i evitar la fuga dels ciutadans, i els nous formats tecnològics, amb un sector logístic potent. En l’àmbit econòmic va de-fensar també la connexió de Lleida amb el Corredor Ferroviari Mediterrani.

Polítiques d’ocupació i culturaIgualment, va afirmar que les polítiques

d’ocupació són un dels eixos prioritaris del

govern municipal. L’any passat, l’Institut Municipal d’Ocupació va atendre 10.292 persones i va facilitar la inserció de 1.345.La cultura és també una de les prioritats de Lleida, amb apostes fermes per la candida-tura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la UNESCO o els estudis superi-ors de música, entre d’altres reivindicacions.

Acció social orientada a la igualtatL’acció social a la ciutat s’orienta cap a la

igualtat i la Paeria (juntament amb el tercer sector i l’Església) impulsa la cohesió social amb iniciatives com els centres educatius per a joves en risc o el servei d’Alberg Mu-nicipal gestionat per la Fundació Jericó. En aquesta línia, l’Ajuntament de Lleida, direc-tament o mitjançant l’EMU, té 500 habitat-ges socials i al final d’any arribarà a 700.

Quant al POUM, estableix un creixement sostenible per als pròxims anys que aprofi-ta el sòl ja existent, sense expansions cap a fora, i preveu un sostre de 46.800 habitat-

ges fins a l’any 2030, dels quals 40.600 ja s’inclouen en el planejament vigent. Així doncs, el Pla preveu 6.200 pisos més. •••

Més informació:Casal de la Dona. Tel. 973 70 04 61 - [email protected]

L’Ajuntament de Lleida ha destinat prop d’1,8 milions d’euros a microcrèdits per a 159 projectes de dones emprenedores des de l’any 2004 per fomentar l’autoocupació femenina i la creació d’empreses noves a la ciutat de Lleida. Pel que fa a la convocatòria del 2015, s’han atorgat 11 projectes per un import de 128.866,42 euros.

Des del seu inici, els microcrèdits han permès crear diversos tipus de negoci de diferents sectors com el comerç, la restau-ració, la perruqueria, la formació, l’estètica o l’alimentació. Aquests ajuts de finan-çament van adreçats a dones empadronades al municipi de Lleida (amb una antiguitat

de 6 mesos) que vulguin engegar un nou projecte empresarial a la ciutat. També es consideren negocis de nova creació els que no hagin complert un any d’antiguitat

al moment de presentar la sol·licitud.

Els microcrèdits faciliten l’accés de les dones empre-

nedores al finançament dels negocis nous per mitjà de préstecs en con-dicions molt avantatjoses

i sense necessitat d’aval. Seran com a màxim d’un 50%

sobre el pla d’inversions i de ne-cessitats inicials, amb un límit quantita-

tiu de 15.000 euros per projecte. Es conce-deixen a 0% d’interès a retornar en 4 anys, sense despeses de constitució. •••

Més informació:Drets de les Persones. Tel. 973 70 03 06 [email protected]

Polítiques d’Igualtat

6

Un col·lectiu de 190 voluntaris de la ciutat, format per estudiants, professionals vincu-lats a l’àmbit social o voluntariat i ciutadans i ciutadanes en general, va participar la nit

del 19 d’abril en el recompte del nombre de persones sense llar que hi ha a Lleida. Es van identificar 195 persones, 71 vivint al carrer i 124, en centres d’acolliment resi-

dencial. Del primer buidatge del recompte es desprèn que hi ha una feminització de la pobresa (el 14% eren dones) i un increment de població espanyola (el 17% del total).

L’acció, organitzada per l’Ajuntament de Lleida, servirà per planificar les polítiques socials adequades atenent el nombre, el perfil i les necessitats de persones detecta-des i sensibilitzar la ciutadania de la situa-ció de les persones sense llar. L’objectiu final per a l’administració i les entitats és evitar que ningú dormi al carrer a Lleida.

L’activitat s’integra en un projecte molt més ampli, #HomelessMeetUpVLC, que es porta a terme a diverses ciutats de tot Eu-ropa (Barcelona, València, Brno, Londres, Lió, Copenhaguen, etc.) que formen part de la campanya The European End Street Ho-melessness. El membre d’aquest moviment paneuropeu de ciutats, el britànic Mark McPherson, va assistir al recompte com a observador europeu. •••


Drets de les Persones • Abril de 2016

• La Paeria planificarà les polítiques socials segons el nombre i el perfil dels ciutadans detectats al carrer

Recompte de persones sense llar

Els voluntaris van rebre formació abans de començar el recompte. © H. Sirvent

7Ajuntament de Lleida • La Paeria

Abril de 2016 • Educació

• La xarxa de centres educatius col·labora en la recollida de menjar i de productes d’higiene

• El programa “L2o-La segona oportunitat” també vol ajudar els alumnes a millorar la seva ocupabilitat

Les escoles bressol, amb el Banc d’Aliments

Orientació educativa per a 800 joves

Sessió de conta contes en una escola bressol. © Paeria

Estudiants fent pràctiques a l’Ajuntament de Lleida. © Paeria

Amb aquesta iniciativa

pedagògica els infants aprenen a ser solidaris i a

compartir

El projecte posa l’èmfasi en ajudar

els nois i les noies a retornar al sistema

educatiu

Més informació:Educació-Escoles Bressol. Tel. 973 70 06 18 - [email protected]

La xarxa d’escoles bressol municipals de-senvolupa un projecte pedagògic solidari que consisteix en la col·laboració amb el Banc d’Aliments en la recollida d’aliments i de productes d’higiene per atendre les necessitats dels infants de la ciutat que ho requereixen.

Fa 4 anys que els centres educatius par-ticipen en aquest programa que pretén, sobretot, educar els infants en valors, com la solidaritat o el fet de compartir. L’esperit solidari es tramet amb la recollida de pro-ductes i també amb activitats educatives que s’hi relacionen, com l’escenificació a

totes les guarderies municipals del conte “Pensant en tu...”.

El conte d’enguany s’ha adaptat d’”Els bons aliments”, l’ha il·lustrat de ma-

nera voluntària Daniel Ponté i el representa amb titelles un

dels professors de la xarxa d’EBM. La narració s’ha re-novat després de la bona rebuda que va tenir “La sopa de pedres” en edi-

cions anteriors.

L’Ajuntament de Lleida dóna suport amb diverses accions al Banc

d’Aliments. Precisament, l’entitat va inau-gurar al polígon Neopark una nova seu al final de febrer, cedida per la Paeria. •••

Més de 800 persones han rebut orientació amb l’”L2o-La segona oportunitat”, un pro-grama que s’emmarca dins del Pla oQp’t i que va posar en marxa l’Ajunta-ment de Lleida l’any 2013 per crear ocupació entre els jo-ves de 16 a 20 anys. L’objec-tiu és una orientació edu-cativa perquè els nois i les noies que hagin abandonat els estudis retornin al siste-ma educatiu reglat o finalitzin un itinerari escollit, amb vista a millorar la seva ocupabilitat. També vol afavorir els processos d’informació i de presa de decisions perquè els nois i les no-ies siguin els veritables protagonistes del seu propi projecte de vida.

El programa d’orientació educativa i millora de l’ocupabilitat, L2o, s’adreça a persones que requereixen ajut en la seva presa de decisions per tal de finalitzar al-gun itinerari educatiu, que vulguin canviar

d’estudis o que necessitin acompanyament en l’elecció de qüestions formatives. A més, també ofereix tallers d’adquisició de com-petències lingüístiques bàsiques en català i en castellà, com també un taller de recerca activa d’ocupació en el qual es treballen to-

tes les habilitats i les capacitats que s’han de posar en joc en un procés de recerca de feina. Per a més informació cal adreçar-se a l’aula de suport digital, situada als blocs La Pau, 14, de 9 a 14 h i de 16 a 19 h, o bé trucar al telèfon 973 24 73 60. •••


Publicitat• Abril de 2016

9

Abril de 2016 • Drets de les Persones

• El 5 de maig el pavelló 3 de Fira de Lleida acollirà la gala de Festa Major de la Gent Gran

Nova edició de les Tardes de Ball

Les sessions de ball tenen lloc els dijous al River Cafè. © Paeria

Les Tardes de Ball al River Cafè dels Camps Elisis de Lleida arriben a la 24a edició. Les sessions, que han tingut lloc tots els dijous d’abril, han estat amenitzades per les or-questres Frenesí, Glacé i Grup 43, són gratu-ïtes i s’adrecen especialment a la gent gran per animar-los a fer activitat física per man-tenir-se en forma passant una bona estona.

A l’última sessió es va dur a terme el tra-dicional concurs de ball. El premi es lliura-rà en el decurs del Ball de Festa Major de la Gent Gran que se celebrarà el dia 5 de maig, a les 17 h, al pavelló 3 de Fira de Llei-da. L’activitat està plenament consolidada i l’edició passada va registrar una assistència de 3.400 persones amb una mitjana de més de 200 participants en cada sessió.

Sortides de senderisme La Paeria organitza un nou cicle de sor-

tides de senderisme adreçades al col·lectiu de gent gran de la ciutat. La iniciativa, que té la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida, inclou un seguit de sortides per-

què els participants puguin gaudir de la natura alhora que fan esport.

Les pròximes excursions tindran lloc el 29 d’abril a la Roca del Corb de Peramola, el 27 de maig al Pas de les Eugues i el 17 de juny al Port del Comte. Per poder partici-par-hi cal adreçar-se a l’Àrea de Gent Gran,

a la Rambla de Ferran, 13, o a l’e-mail [email protected]. El preu és 20 €. •••

Més informació:Àrea de Gent Gran. Tel. 973 70 03 06 - [email protected]


10 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Polítiques Igualtat • Abril de 2016

10

• Guardó a reportatges de la televisió pública catalana, d’El Periódico de Catalunya i d’Eldiario.esPremi Mila de Periodisme per a un treball de TV3

El lliurament del premi es va fer al Saló de Sessions de la Paeria . © H. Sirvent

El IX Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida, promogut per l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi de Perio-distes de Catalunya a Lleida, va guardonar Enric Pinyol i Àlex Francès (de TV3) amb el

reportatge “Transsexualitat: El meu fill vol ser una nena”, en la categoria audiovisual. En la de premsa escrita, la guanyadora va ser Mónica Pelliccia (El Periódico de Catalu-nya), amb el reportatge “Mujeres con los

pies en la tierra”. I en l’apartat de mitjans digitals, Benoît Cros (Eldiario.es) va ser dis-tingit pel reportatge “Las abuelas solares de Burkina Faso”.

El Premi té com a objectiu distingir els treballs periodístics que vetllen per fomen-tar les polítiques de promoció de la dona

en tots els àmbits i combatre les diferències i la discrimina-

ció que les dones encara puguin patir.

Beca Cristina de Pizan

El projecte que s’ha distingit en la XI edició

de la Beca Cristina de Pizan ha estat “Identitats

femenines en l’art al Museu de Lleida: d’objectes representats a subjectes de la representació”. La seva autora és la doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona Georgina Gonzàlez Rabassó. •••

Les obres fomenten les polítiques de

promoció de la dona en tots els àmbits

11

Abril de 2016 • Alcaldia

• L’alcalde de Lleida participa en el fòrum europeu sobre aquest important traçat ferroviari

Defensa del corredor ferroviari mediterrani

Reunió del paer en cap amb el director de MOVE.B-European Mobility Network. © Paeria

El paer en cap

adverteix que no es pot prescindir de l’aportació del sector

agroalimentari lleidatà

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va reunir a Brussel·les amb el coordina-dor dels corredors ferro-viaris europeus, Lau-rens Jan Brinkhorst, i amb Olivier Onidi, director de MOVE.B-European Mobility Network. En amb-dues trobades el paer en cap, que va partici-par en el fòrum europeu del Corredor Mediterrani, va plantejar la importància que Lleida for-mi part d’aquest traçat ferroviari atès el paper determinant de les comunicacions en la competitivitat de les ciutats i les re-gions.

Àngel Ros va reivindicar el pes i la im-portància del sector agroalimentari català, al qual Lleida hi aporta el 34%. En aquest sentit, l’alcalde de Lleida va manifestar que Europa no pot permetre’s prescindir

d’una connexió ferroviària amb l’àrea de Lleida, deixant-la al marge del Corredor Mediterrani, ja que estaria apartant un territori que és una potència en el sector agroalimentari al vell continent, en ser ex-portador de molts productes, i que és un pool econòmic reconegut. El paer en cap va assenyalar que amb decisions com el

recorregut del Corredor Mediterrani es de-termina en gran manera la competitivitat de les ciutats en els mercats internacionals i per això va destacar que el pes de l’eco-nomia de Lleida fa que “el Corredor Medi-terrani no pugui prescindir de l’aportació del sector agroalimentari que té a Lleida la seva capital”. •••

• Fins al 13 de maig es poden presentar les sol·licituds als 19 centres escolars de la ciutat

Preinscripció a les escoles bressol

La ciutat de Lleida disposa de 19 escoles bressol públiques. © Educació

El dia 6 de juny es publicarà el

llistat definitiu dels alumnes que han estat admesos

Educació

Del 28 d’abril al 13 de maig, ambdós dies inclosos, es poden presentar les sol·licituds per fer la preinscripció al curs 2016-2017 a les 19 escoles bressol de titularitat pública (18 de les quals municipals) de la ciutat de Lleida. La publicació de les relacions bare-

mades (amb número de desempat) es farà el 24 de maig; el sorteig públic per determi-nar l’ordre dels casos de desempat, el 25 de maig; la reclamació de les relacions baremades es pot dur a terme el 26, 27 i 30

de maig. El 6 de juny es publicarà el llistat definitiu de l’alumnat admès.

El calendari que regula el procés de matrícula a les es-

coles bressol de titularitat pública de la ciutat de Llei-da té dos períodes. La ma-trícula a l’escola bressol llar

d’infants Josep Borràs es pot fer del 6 al 15 de juny (amb

cita prèvia), mentre que la matrí-cula a les escoles bressol municipals

dels alumnes de nova incorporació s’ha de fer del 6 al 23 de juny.

La sol·licitud de preinscripció es pot re-collir i presentar via on line als webs www.paeria.cat/tramits i http://ebressol.paeria.cat, a l’escola bressol triada com a primera opció en horari de 12 a 13 h, de dilluns a divendres, i al Servei d’Educació, al carrer Bisbe Torres, 2. Per a més informació, cal trucar al telèfon 973 70 06 18. •••


Festes • Abril de 2016

L’espectacle ‘Mamma mia!’, setze anys en cartell a 440 ciutats del món, arriba a Lleida. © La Llotja

• La Batalla de Flors, les revetlles musicals i els focs artificials, activitats que aplegaran més gent

Un mes de maig farcit d’actes festius a Lleida

Les Festes de Sant Anastasi tindran lloc del 5 a l’11 de maig amb un protagonisme destacat dels actes populars i tradicionals. © Hermínia Sirvent

Del programa

destaquen el musical ‘Mamma

Mia!’ a La Llotja i el concert de Blaumut

a l’Auditori

La ciutat de Lleida celebra del 5 a l’11 de maig les Festes de Maig en honor a Sant Anastasi amb un ampli programa carregat d’activitats. Destaca l’espectacular proces-só i ofrena floral al patró i la Batalla de Flors, que se celebren el dia 11 de maig al matí i a la tarda, respectivament. Per la rambla

de Ferran desfilen nombroses carrosses, els ocupants de les quals combaten amb el públic amb confeti i serpentines. A més, al Teatre de La Llotja es representa del 5 al 8 de maig el famós musical “Mamma Mia!” i a l’Auditori actua el grup Blaumut i al Pavelló 3 dels Camps Elisis, Sopa de Cabra.

La presència constant de l’emblemàtic drac de la ciutat, Lo Marraco, i de la parella de gegants més antics de Catalunya, Marc Antoni i Cleòpatra (construïts el 1840) és un altre dels atractius d’unes festes que també destaquen per la celebració de la diada cas-tellera, el correfoc, el concurs de sardanes, les diferents actuacions de dansa i música –hi haurà revetlles musicals als Camps Elisis les nits del 7 i 10 de maig–, el Ball de Ge-gants, el Parc dels Somriures per als infants i

les nombroses cites esportives.

La Festa Major s’acomiada tal com comença, és a dir, amb un esplèndid castell de focs artifi-cials al marge esquerre del riu Segre.

D’altra banda, les firetes obriran del 29 d’abril al 22 de maig al recin-

te de la zona d’expansió de Copa d’Or. El 13 de maig tindrà lloc el Dia del Nen i hi haurà ofertes de 2x1.

Medalles i plaquesDurant la pròxima Festa Major rebran

la medalla de la Paeria Abel Martínez –a


Abril de 2016 • Festes

Aplec del Caragol i Moros i Cristians

Estrena de l’espectacle “El petit piano”, que apropa la vida de l’Il·lustre

compositor

Cercavila de l’Aplec del Caragol (esquerra) i desfilada de Moros i Cristians. © J. Escudé / M I C

Malgrat el nom, la Batalla de Flors és un acte ple d’alegria i diversió. © H. S. Vint-i-cinc companyies han actuat a la Fira de Titelles. © Centre Titelles

La 37a edició de l’Aplec del Caragol de Lleida tindrà lloc del 20 al 22 de maig al recinte dels Camps Elisis. La cita gaudeix d’un extens programa d’activitats per a tots els gustos, amb revetlles, concerts, música, castellers, exhibicions de dansa, concursos, etc. La vitalitat de les penyes es fa palesa diumenge al matí durant la cercavila que recorre la ciutat. Totes les persones que vulguin sentir-se com un collista més poden fer-ho per mitjà de la Colla Forasters i adquirir el pack del visi-tant. A més, els visitants tenen a la seva disposició el restaurant de l’Aplec.

Moros i CristiansLa Festa de Moros i Cristians de Lleida

tindrà lloc el 14 i 15 de maig. La jornada gran serà el diumenge a partir de migdia

amb l’entrada infantil a la plaça de Sant Joan i la presentació de bandes de música. A les 18.30 h, a la Porta del Lleó de la Seu Vella, s’iniciarà l’entrada de gala. A les 21.30 h, les muralles del pont llevadís de la Seu

títol pòstum– i Lluís Rodríguez (mèrit educatiu o pedagògic); Ramon Aresté i Enric Duch en nom de tots els presidents del CE Lleida Llista Blava (esportiu); Enric Llaberia –a títol pòstum– (cultural o artístic), i Manuel López, el pare Joan Suñol i mossèn Joan Mora (a la so-lidaritat).

També es lliurarà la placa de la Paeria a l’Escola Sant Josep de Calassanç, la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals de Lleida i l’Institut Joan Oró (mèrit pedagògic); el Club Bàsquet Pardinyes, el Club Natació Lleida i la Unió Esportiva Balàfia (espor-tiu); la Impremta Sol (cultural o artístic), i l’Associació Anti-Sida de Lleida i l’Associ-ació AREMI (a la solidaritat).

La Fira de Titelles recorda GranadosLa Fira de Teatre de Titelles de Lleida

arriba a la 27a edició plenament consoli-dada com un referent nacional i internaci-onal en aquest gènere. S’ha celebrat del 29 d’abril a l’1 de maig, amb la participació de 25 compa-nyies –8 són estrangeres, 8 provenen de l’Estat i 9 són catalanes– que han ofert 74 actuacions diver-ses als carrers, les places i els equipaments de la ciu-tat i la presència de més de 300 professionals. Com a novetat d’aquesta edició el Centre de Titelles de Lleida, que compleix 30 anys, ha recordat Enric Granados amb l’estrena de l’espec-

tacle “El petit piano”, amb la col·laboració de LleidArt Ensemble . La Fira ha tingut enguany 19 estrenes, de les quals 8 són in-auguracions absolutes; 5 ho són a la Penín-

sula, i 6, a Catalunya. La mostra també ha organitzat diferents activitats

culturals, entre les quals des-taquen la Fira del Llibre de les Arts Escèniques, les fi-res d’artesans, exposicions i jornades tècniques per

convertir Lleida en un punt de trobada entre companyi-

es i programadors. Enguany, com a novetat, dins dels Premis

Drac d’Or s’ha creat el Premi al millor es-pectacle infantil/familiar per reconèixer les obres en aquest àmbit. •••

Vella seran l’escenari dels parlaments dels capitans d’ambdós bàndols, que donaran pas a la batalla entre moros i cristians que, aquesta vegada, portarà la victòria al bàn-dol cristià. •••

14 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Parc Científic • Abril de 2016

• Entrada gratuïta al recinte per a l’11 de maigPortes obertes a l’Arborètum

El Jardí Botànic ofereix al públic nombroses activitats per primavera. © Paeria

Programades una visita guiada

per conèixer plantes esmentades al Quixot

i un taller sobre lleguminoses

Més informació:Parc Científic. Tel. 973 27 29 22 [email protected]

El Jardí Botànic-Arborètum de Lleida Dr. Pius Font i Quer ofereix al públic diverses activitats de primavera, com ara la jorna-da de portes obertes que va tenir lloc el 24 d’abril, aniversari de la inauguració del recinte, i la de l’11 de maig, Festa Major de Lleida. Els visitants tindran accés gratuït de les 10 a les 13 h i de les 16 a les 20 h. A més,

el 14 de maig, Dia Internacional dels Mu-seus, s’hi organitza de les 18 a les 19.30 h una passejada gratuïta amb servei de guia.

A més d’aquests actes gratuïts, el 16 i el 30 d’abril es va programar una visita guiada per conèi-xer una selecció de plantes

esmentades al Quixot, ja que enguany se celebra el IV centenari de la mort del seu autor, Miguel de Cervantes. La programa-ció inclou una exposició sobre les plantes

dels secans de Ponent (dies 10 i 11 de maig al pati de l’IEI) i un taller so-

bre les plantes vives llegumi-noses de diverses espècies i

varietats (28 de maig), que coincideix amb la procla-mació del 2016 com a Any Internacional dels Llegums

per les Nacions Unides, en-tre d’altres activitats.

La infraestructura ha habilitat un espai de l’edifici de serveis i hi ha instal·lat una sala d’audiovisuals. •••


Abril de 2016 • Turisme

Mercolleida

• Gràcies al Centre de Negocis i a l’arrendament de les dependències, que consoliden la plena ocupació

• Els “Sopars Maridats” són la darrera iniciativa creada per millorar l’activitat turística de la zona

• L’àudio inclou l’explicació de la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni de la Humanitat

Mercolleida tanca l’any 2015 amb beneficis

La Ruta del Vi atreu més de 37.000 visitants

Nova temporada del Bus Turístic

Sessió a la llotja de Mercolleida. © Mercolleida

Festa del Vi a La Llotja. © S. Iglesias

El bus, al castell dels Templers. © Turisme

El Consell d’Administració de Mercolleida va constatar el funcionament correcte dels mecanismes de fixació de preus de la llotja en els dife-rents mercats agrícoles i ramaders i va donar el vis-tiplau als comptes de l’any 2015, amb un resultat po-sitiu de 46.460 euros al tan-cament de l’exercici, davant els 15.158 euros de benefici del 2014. El resultat es basa prin-cipalment en el Centre de Negocis-Llotja de Contractació i en l’arrendament

de les dependències de Mercolleida, que consoliden la plena ocupació.

Pel que fa a la xifra de ne-goci, ha estat de 724.286

euros durant l’any 2015. Una de les novetats d’en-guany serà l’expansió del butlletí informatiu cap a

un coneixement interna-cional del mercat, ja que es

comentaran altres llotges com la bretona, l’alemanya o l’holande-

sa, entre d’altres. •••

Aposta per l’expansió

del butlletí informatiu cap a un coneixement internacional del

mercat

La Ruta del Vi de Lleida-Costers del Segre va aplegar durant el 2015 un total de 37.020 visitants, xifra que arriba als 192.822 des del 2010, quan es va posar en marxa aquesta activitat turística.

El projecte té entre els seus objectius vendre l’enoturisme a Lleida, mitjançant els mecanismes més adients de comercialitza-ció, que permetin millorar la col·laboració entre els membres per a la creació d’ex-periències noves de manera conjunta, per aconseguir consolidar la marca i augmen-tar el seu valor.

Una de les iniciatives que recentment s’han engegat són els “Sopars Maridats”, que van oferir 18 empreses de la ruta du-rant els mesos de març i abril.

D’altra banda, la Ruta del Vi de Lleida s’ha adherit a la nova marca Enoturisme Catalu-nya, de l’Agència Catalana de Turisme.. •••

Més informació:Ruta del Vi de Lleida. Tel. 973 70 04 02 -rutadelvidelleida.com

Més informació:Turisme de Lleida. Tel. 973 70 03 19 [email protected]

El Bus Turístic de Lleida ha començat una nova temporada per Setmana Santa i en-guany, com a novetat, incorpora a l’àudio l’explicació de la candidatura del Turó de la Seu Vella per ser Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’autobús circularà els caps de setmana fins a Sant Joan, quan s’inicia la temporada d’estiu. L’itinerari comença da-vant de la Paeria i, després d’enllaçar els turons de la Seu Vella i de Gardeny, al cap d’una hora torna al punt d’inici.

El sistema d’àudio del bus disposa de l’explicació del recorregut en quatre idio-

mes perquè els viatgers puguin escoltar les principals referències de la ciutat. La músi-ca que acompanya la locució és del músic i compositor lleidatà Enric Granados, al qual Lleida dedica enguany l’Any Granados en el centenari de la seva mort. El tiquet val 1,20 euros i es poden utilitzar les targetes inte-grades de transport públic. •••

17

Agenda Cultural

Amb motiu del Dia Internacional del Joc, el divendres 27 de maig, de les 17 a les 20 h, se celebrarà als Camps Elisis la jornada Llei-da Juga: VIII Trobada de Ludoteques Muni-cipals de Lleida. Les ludoteques municipals presenten als infants de Lleida i les seves famílies diferents jocs i activitats de caire lúdic. Com a novetat, enguany hi haurà jocs de circ.

La festa disposarà d’un ampli recull de jocs gegants fabricats pels usuaris de les lu-doteques en edicions anteriors, com també jocs d’habilitat i tradicionals, sorral, espai per a nadons i primera infància, taller de fa-bricació d’una joguina, jocs de taula, la visita del Banyetes, mostra de jocs i joguines dife-rents per les cases comercials i el gran joc de

les ludoteques. La jornada es durà a terme als Camps Elisis, al parc infantil de la Ludo-teca de Cappont i a la zona de la glorieta. L’entrada és lliure. •••

AGENDACASTELL DE GARDENYTurisme de Lleida organitza el 8 de maig i el 12 de juny, a les 12 h, la visita guiada dinamitzada i participativa “Templer per un dia”. L’ac-tivitat permet al visitant sentir-se com un templer del segle XIII i conèixer com s’organitzava la comanda templera de Gardeny i com era el dia a dia d’aquesta co-munitat. Inscripció prèvia a Turisme de Lleida (c/ Major, 31 - tel. 973 70 03 19). •••

CIÈNCIA AL CARRERLa 10a edició de Ciència al Carrer es farà el 28 de maig, de les 16 a les 20 h, amb un centenar de demostracions i amb la participació de 42 centres educatius, 31 di-vulgadors, 17 institucions i empreses d’arreu de l’Estat i un miler d’escolars. La fira tindrà lloc als carrers del vol-tant de l’IEI. •••

LLEIDA CAMINAEn el marc del projecte “Llei-da Camina”, el 15 de maig tindrà lloc “Caminem sota els ponts amb l’Ateneu Popular de Ponent”, una travessa de 10 km amb sortida a les 9.30 h des del pont dels Instituts. El 5 de juny es farà la Cami-nada la Seu Vella cap al Patri-moni Mundial, una prova de 10 km amb sortida des del Camp d’Esports i arribada al Campanar de la Seu Vella. •••

LLEIDA JUGA, ALS CAMPS ELISIS

L’Auditori Municipal Enric Granados acull el dissabte 7 de maig, a les 20.30 h, el concert “Styles, Pop & Gospel”, a càrrec del cor Veus.Kat, en què el públic gaudirà de temes cone-guts per tothom, que se sumaran en una bar-reja d’espiritualitat i vitalitat amb els ritmes de funk i blues.

Blaumut i la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida presenten el diumenge 8 de maig, a les 19 h, “Blaumut amb Banda!”, una expe-riència musical única en què Blaumut, grup que acaba de guanyar el premi Enderrock al millor “artista” per votació popular, vesteix les seves cançons amb la força i la contundència d’una gran banda simfònica.

“Granados encanta. La història de Nadala i el Follet de la cova del Diable” és la proposta musical que l’Auditori acollirà el dissabte 21 de maig, a les 18 h. El concert comença amb un recital de cant i piano a càrrec d’alumnes del Conservatori Superior del Liceu.

A continuació, el Conservatori presenta una adaptació de “Follet”, obra inèdita que va ser encàrrec del Cercle del Liceu, i que aquest any s’ha estrenat a l’Auditori. També hi hau-rà l’actuació dels cors infantils de les escoles vinculades al Conservatori del Liceu.

LA JULIÀ CARBONELL I JOSÉ MENOR HOMENATGEN GRANADOS

El divendres 27 de maig, a les 20.30 h, hi haurà l’actuació del Quartet Teixidor. A la se-gona part, es podrà escoltar amb el baríton Toni Marsol l’estrena de “Si vera somnia” de Jordi Domènech.

Finalment, el diumenge 29 de maig, a les 19 h, es podrà gaudir del concert “La Julià Carbonell homenatja Enric Granados!” L’OJC vol oferir diverses de les obres per a piano i orquestra de Granados, un format de com-posicions no gaire habitual en el seu catàleg. També en el mateix programa es proposa un interessant diàleg entre diverses de les seves “Danses” interpretades de manera contra-posada per José Menor al piano i per la Julià Carbonell. •••

18La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Abril de 2016

José María Córdoba

A pie de calle

Desde el primer día que empezó nuestro trabajo representando a todos los ciuda-danos que han confiado cuatro conceja-les en la Paeria, tuvimos muy claro que lo primero que debíamos hacer era recorrer las calles y conocer de primera mano los problemas que tienen los vecinos y ve-cinas en sus calles, plazas y barrios.

Naturalmente, y como no podía ser de otra manera, lo primero que hicimos fue

Tras conocer la gran labor que realizan los presidentes de las asociaciones de vecinos de los barrios, desde C’s les animamos a que no se rindan

L’espai públic és un lloc de trobada, con-vivència, coneixement i reconeixement, imprescindible per establir nexes d’unió i cohesió on coincideixin i dialoguin les diverses realitats socials de la ciutat. Una àgora ciutadana. Per això ha d’estar en les millors condicions possibles: amb ar-brat suficient, prou espai i ben equipat, mobiliari adequat, lliure de trànsit a mo-tor, segur... I net.

Cal actuar en paral·lel en un triple vessant: millor gestió, més sensibilització i compliment de les ordenances

Carles Vega

ponernos en contacto con los represen-tantes de las asociaciones de vecinos de los diferentes barrios, para concretar una visita por las calles de su zona, que nos explicaran las carencias y escuchar cuáles eran sus iniciativas para ponerles solución.

Tengo que decir que estoy muy im-presionado por la labor de estas perso-nas, que sin ánimo de lucro y quitando tiempo a sus trabajos, familia y amigos, se dedican en cuerpo y alma a la me-jora de su entorno más próximo. Tras algunas horas de paseo con ellos te das cuenta del gran trabajo que reali-zan y de la cantidad de iniciativas que se pueden llevar a cabo para mejorar

Cal que Lleida deixi de ser una ciutat bruta

su entorno, el cual también es nuestro. Desprenden humanidad y solo hay que ver cómo van saludando a los vecinos y llamándolos por su nombre, haciendo que la figura del presidente de la aso-ciación sea una figura próxima y afable, aunque a menudo tenga que fruncir el ceño al mostrar por enésima vez la plaza vacía de bancos o el agujero en el suelo, dejando en el aire la promesa de la visita del último concejal de turno que les dijo que lo iban a solucionar.

Quiero expresar mi mayor reconoci-miento a estas personas por su labor y animarles a que sigan haciéndolo y a que no se rindan, pese a la posible ne-gativa de la administración.

Quiero darles también las gracias a to-dos los presidentes de las asociaciones de vecinos y a los de las diferentes par-tidas de la Horta, que también nos han atendido. Y a los que todavía no hemos podido visitar, quiero decirles que muy pronto nos pondremos en contacto para hacer de Lleida una ciudad mejor para todos.

I, ara com ara, Lleida és una ciutat bru-ta. Indiscutiblement. El servei de neteja viària, externalitzat, hauria de demostrar que dóna un millor rendiment que si fos públic-públic. Malgrat les contínues quei-xes veïnals, l’equip de govern, lluny de ser més exigent amb l’empresa concessionà-ria, tapa les deficiències amb la campanya “fer dissabte”.

A més, a la brutícia de les fulles caigu-des, papers a terra, burilles, xiclets i pixara-des se sumen gargots a les parets i excre-ments de gossos.

Necessitem prendre consciència que pagar els impostos no autoritza a ser des-

curat o incívic amb l’espai públic. Necessi-tem una acció decidida de l’Ajuntament i una clara implicació de la gent. Cal actuar en paral·lel en un triple vessant: rigor, sen-sibilitat i obligació. És a dir, millor gestió, més sensibilització i compliment de les ordenances.

És obligació de l’equip de govern de la Paeria millorar el servei de neteja i equi-par més bé l’espai públic amb papereres, expenedors de bosses i contenidors per a defecacions de gos, pipicans, etc. Però també cal engegar campanyes i actuaci-ons per somoure consciència i voluntat de la ciutadania. I, mentrestant, cal fer complir l’ordenança de civisme, si és el cas, sancionant. També caldria fer un codi de bones pràctiques cíviques.

La proposta d’ERC-Avancem: més ne-teja i millor manteniment, promoció d’ac-tituds positives envers la cura de l’entorn urbà i dissuasió de les males pràctiques. Al cap i a la fi, no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta.


Abril de 2016 • Opinió

S’ha acabat estirant més el braç que la màniga

Toni Postius

La coneguda dita estirar més el braç que la màniga defineix el que fins ara ha estat la gestió econòmica imprudent i erràtica de l’equip de govern de la Paeria. Un any més les disfuncions dels ingressos i de les des-peses comportaran que ja s’hagin de carre-gar factures en els comptes d’enguany.

De manera exemplificada, si una per-sona cobra un salari de 1.000 €, sap que no pot gastar més enllà d’aquesta xifra. Tanmateix, l’executiu del PSC, conscient que únicament disposa d’un determinat pressupost, acaba gastant sempre per da-munt del que té. I ara ens trobem que ha autoritzat més de 700 factures sense par-tida pressupostària per valor d’1,6 milions d’euros.

I en els darrers 10 anys, han passat 30 milions d’euros a reconeixement de crèdit sense explicacions que acabem assumint els ciutadans i que, si s’hagués fet una pla-nificació responsable, s’haurien destinat a reduir l’IBI, ajudar famílies o subvencionar

Seguirem amatents per frenar la praxis d’allargar més el peu que la sabata i aconseguir que el 2016 es facin bé les coses

entitats. A la disbauxa amb què l’equip de govern administra els diners se suma un altre fet greu: vulnerar de nou els com-promisos pactats per tots els grups en el Cartipàs Municipal. Es va establir explícita-ment que per efectuar qualsevol despesa a càrrec s’hauria de certificar que hi ha crèdit o, al contrari, s’hauria de demanar un incre-ment d’aquest crèdit i informar la Comissió d’Economia. Un cop més, no ha estat així.

Quin valor té per al PSC la paraula i el que s’ha pactat per unanimitat? On queda la transparència anunciada a tort i a dret pel paer en cap i que havia de caracterit-zar el mandat? Davant d’aquesta gestió re-provable i reprovada per majoria al ple, fem

una crida al rigor per aturar el descontrol i adoptar un decàleg de mesures perquè no s’autoritzin despeses sense partida al dar-rere.

Seguirem amatents per posar fre a la pra-xis d’allargar més el peu que la sabata amb l’objectiu que el 2016 sigui l’any en què per fi l’equip de govern faci bé les coses.

Seriositat i responsabilitat, senyors La Paeria ha obtingut 425.000 € de superàvit, ha reduït el dèficit fins al 62% i s’escurça el termini mitjà de pagament als proveïdors a 40 dies

Corren temps complicats per a totes les administracions, especialment per als ajuntaments. Tot i així, el govern de la Paeria ha obtingut un resultat econò-mic positiu que es concreta en 425.000 € de superàvit, ha reduït el dèficit fins al 62% i, a més, s’escurça el termini mitjà de pagament als proveïdors a 40 dies.

En aquest context, l’Ajuntament de Lleida, és a dir, els lleidatans i les lleida-tanes, continuem suportant l’alt volum de deute de l’Estat i la Generalitat: més de 15 milions d’euros. I, amb tot, man-tenim unes finances municipals sane-jades perquè com a govern municipal socialista ens comprometem amb una gestió acurada, responsable i en total sintonia amb la llei.

Per tot plegat, resulta xocant que els partits amb responsabilitat a la Gene-ralitat i a l’Estat hagin maniobrat per qüestionar la nostra gestió per acabar perjudicant els creditors de la Paeria, que hauran d’esperar per cobrar. Els mateixos partits dels governs autonò-mic i estatal que deuen diners a la ciu-

Montse Míngueztadania de Lleida construeixen un relat basat en la crítica al reconeixement de crèdit —un mecanisme absolutament legal, recollit en la Llei d’Hisendes Lo-cals— que permet a les administra-cions, a totes!, abonar amb càrrec del pressupost vigent les factures pen-dents de l’exercici anterior.

Són factures de serveis i proveïments, prestats per professionals i per empre-ses, que cobraran més tard a causa de la reprovació de CiU, ERC, CUP i PP.

El reconeixement de crèdit no és en cap cas sinònim de mala gestió, perquè si fos així, en seríem responsables els 8.000 ajuntaments i les 52 diputacions de tot l’Estat.

A més, el reconeixement de crèdit del 2015 a la Paeria de Lleida és d’1,6 milions d’euros, el més baix dels darrers anys. Les factures incloses en aquest expedient representen l’1% del total del pressupost municipal i un 2,9% del capítol de despesa corrent.

Així les coses, dins del legítim des-acord polític, només es poden dema-nar dues coses a l’oposició: seriositat i responsabilitat.

20

Opinió • Abril de 2016


Molt marge de millora en transparència

La FAV Lleida a les xarxes socials

Estem vivint temps de canvis, de grans canvis. Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, Youtube ...) han fet un gran salt en les nostres vides. Vivim permanentment informats sobre totes les notícies d’última hora. La informació és constant i probablement amb excés i tot. Però m’agradaria donar-li un valor positiu a aquest fet. El món de la políti-ca, ara més que mai, està plenament ob-

Amb el suport digital podrem transmetre a la Paeria els problemes, els suggeriments i les inquietuds que tenen els veïns de cada barri

Marta Salla

Quan l’equip de govern s’aferra al 10 en transparència que els atorga el segell Infoparticipa, menysté qualsevol crítica que es pugui fer al nivell de transparèn-cia de la Paeria i desaté qualsevol opció de millora.

Una cosa és treure un 10 a l’examen que fa Infoparticipa, i l’altra és que el grau de transparència de l’Ajuntament de Lleida no sigui manifestament millo-rable i que quedi encara molt camí per

Una cosa és treure un 10 a Infoparticipa, i l’altra és que la transparència de la Paeria no sigui manifestament millorable

complir amb totes les exigències infor-matives que fixa la Llei de la Transparèn-cia, que fa més de tres mesos que està en vigor.

Menteix Infoparticipa quan li dóna un 10 a l’Ajuntament? Menteix o actua amb mala fe el Comú de Lleida en l’informe on identifica mancances importants en el compliment de la Llei de la Transpa-rència?

No menteix ni el Comú ni Infopartici-pa, sinó que mesurem coses diferents i de manera diferent.

Infoparticipa mesura 52 ítems, i no considera en l’estudi molts dels ele-ments que la llei sí que inclou entre les

exigències de transparència, i que són els que hem tingut en compte nosal-tres. Un exemple. Infoparticipa dóna un punt perquè el web municipal inclou in-formació dels plans municipals, mentre que la llei de transparència exigeix pu-blicar el calendari de les diferents actu-acions, la dotació pressupostària, l’estat d’execució i l’avaluació. I això no hi és al web de l’ajuntament.

A més, hi ha molta informació que sí que hi és al web de la Paeria, però que costa molt de trobar o que està presen-tada de manera poc amigable, poc com-prensible, en comparació amb altres municipis que han fet un major esforç en presentar la informació de manera més atractiva i entenedora. I pensem que en podem aprendre, de les bones pràctiques dels altres.

Per això, el Comú de Lleida portarà l’informe que ha fet (disponible a comu-delleida.cat) a la pròxima Comissió de Transparència, amb la voluntat que des d’aquesta comissió es plantegin mesu-res per millorar en el compliment de la Llei de Transparència.

servat pel ciutadà. Cada error, cada cas de corrupció, cada paraula fora de lloc són analitzats i comentats pels usuaris. La política està a l’ull de l’huracà i això penso que és bo.

Parlant estrictament de la ciutat de Lleida, tenim pàgines i usuaris interes-sants en aquestes xarxes que ens apor-ten informació sobre el dia a dia de la nostra ciutat. En aquest fet, les qüesti-ons veïnals hi tenen molt a guanyar, ja que últimament per desconnectar ens connectem i hem de saber aprofitar l’abast i la repercussió que tenen les xar-xes socials. Tothom qui més i qui menys publica coses que s’han fet malbé al seu

barri, o fer una crítica de quina actuació no ha estat correcta, per tal que se so-lucioni o simplement fer ressò i que la queixa arribi tan lluny com es pugui i que com més gent ho sàpiga millor.

Una bona pressió i difusió per mitjà d’aquests canals pot fer decidir la Paeria sobre l’actuació en un barri en concret. A mi m’agradaria animar tothom que en qualsevol problema que tinguin al seu barri, ens ho facin arribar al nostre Face-book de la FAV, FAV Lleida.

D’aquesta manera, amb el suport di-gital podrem transmetre a la Paeria els problemes, els suggeriments i les in-qui-etuds que tenen els veïns de cada barri i que s’intenti solucionar tan aviat com es pugui. Us encoratgem perquè entre tots i totes construïm una Lleida ben cohesionada i connectada entre barris i administració.

Perquè com diu Henry Ford el verta-der progrés és aquell que posa la tecno-logia a l’abast de tothom

21

Abril de 2016 • Opinió


Stop al desgavell econòmic de la Paeria

Joan Vilella

La deficient gestió econòmica del govern de la Paeria ha comportat que, any rere any, hagi estat necessari reconèixer crèdits milionaris per pagar factures amagades i els comptes de l’any 2015 no han estat una excepció. Així, la liquidació del pressupost de l’Ajuntament de Lleida, corresponent a l’any passat, ha presentat un saldo nega-tiu d’1,2 milions d’euros i no un superàvit de 424.923 euros com ens vol fer creure l’equip de govern.

El govern municipal ens enganya pre-sentant una liquidació del pressupost amb un superàvit que és fictici i irreal, ja que no s’entén, ni és honest dir que hi ha un supe-ràvit de 424.923 euros, quan es té als calai-xos factures pendents de pagament per valor d’1.629.620 euros.

Malgrat modificar el pressupost en més de 6,4 milions d’euros l’any 2015 per pa-gar factures imprevistes, ara ens tornem a trobar més de 700 factures impagades per valor d’1,6 milions d’euros, un fet que per-judica greument els proveïdors de l’Ajunta-ment, que veuen com les seves factures tri-

Sant Anastasi: festa, gresca, revoltaCal cercar una festa on tothom hi tingui cabuda i on tothom hi trobi la seva expressió, on la participació sigui un dels elements que la facin viva des del minut zero

Ja ha passat un any i torna a ser Festa Major, torna a ser La Festa Major, la fes-ta que ha de ser la central de totes les que celebrem col·lectivament, i és que en aquest cas celebració i col·lectiu són dos ítems indefugibles per tal de do-tar-la de ple sentit. La col·lectivitat es manifesta en la festa, i aquesta festa es-devé un mirall, entre d’altres, de la seva salut social.

La festa certament no és un oasi, sinó que pot ser i sovint és un espai de con-flicte, alguns ritualitzats com podrien ser diferents intervencions per mitjà de versos i proclames de colles festives, però també reals pel que fa a l’ocupació del carrer, de l’espai púbic, dels horaris, etc.

Cal cercar una festa on tothom hi tin-gui cabuda i on tothom hi trobi la seva expressió, on la participació sigui un dels elements que la facin viva des del minut zero. Cal demanar, reivindicar i reclamar espais de debat i gestió de la festa, òrgans vius i reals, on més enllà de capelletes o grups tancats i estancs,

El desgavell econòmic que hi ha a la Paeria provoca que els ciutadans paguin uns impostos excessius i injustos

puguem fer d’aquesta un estat excep-cional, diferent del fer quotidià.

Darrerament un dels temes de què més s’ha parlat en relació a la festa ha estat el del pressupost i la despesa, i és cert, cal posar ordre a aquesta despesa i tenir clar el seu volum real com també valdria la pena que, fruit del debat que abans apuntàvem, fóssim capaços de destriar el gra de la palla.

La tradició no està renyida amb el canvi i la innovació, sobretot si la inno-vació és fruit, si no del consens, d’un debat aprofundit i que creiem necessari sobre la festa i el seu model.

[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP a l’Associació de Cultura Popular i Tradi-

cional Aurembiaix]

La Festa Major ha d’esdevenir espai de trobada, un espai d’intercanvi, de tren-cament de la quotidianitat, un espai viu.

La Festa Major ha de ser una ocupació real i simbòlica dels carrers, aquest espai de revolta, però també indefugiblement espai de festa i de celebració.

Bona Festa Major!

guen mesos a ser abonades, algunes més de 10 mesos, i que queden arraconades als calaixos de la Paeria.

S’han efectuat despeses sense certificar i sense diners per pagar-les, incomplint de manera flagrant els acords de Cartipàs i perjudicant greument els comptes mu-nicipals i els proveïdors. Per aquests mo-tius, el Grup Municipal del Partit Popular, juntament amb altres grups de l’oposició, va reprovar al Ple la gestió econòmica de l’equip de govern. Un govern que ha por-tat la Paeria a tenir un deute de 207 milions d’euros que els ciutadans i ciutadanes de Lleida han de pagar amb els seus impostos.

Des del PP reclamem una gestió més efi-cient dels recursos, i exigim el compliment

efectiu del Cartipàs perquè cap despesa no sigui aprovada si no es pot pagar, evitant així el reconeixement extemporani de fac-tures que acaben perjudicant els comptes municipals i els seus proveïdors.

És necessari posar ordre a la gestió econòmica de la Paeria per evitar que tot aquest desgavell provoqui que el deute estigui desbocat i que els ciutadans paguin uns impostos excessius i injustos.


Pacte Social per a la Ciutadania • Abril de 2016

Intercanvi de serveis entre els joves

El Departament de Joventut de la Paeria promou l’intercanvi de coneixement, material i serveis en-tre els joves de la ciutat, per mitjà de la plataforma on-line Palmaintercanvis.cat. Consisteix en un web gratuït i sense publicitat que funciona com un taulell d’anuncis en el qual es pot oferir i buscar diferents serveis, com habitatge, petites feines, compravenda i intercanvis. Una de les finalitats del “Palming”, en referència al nou espai, és fomentar els intercanvis no econòmics i la col·laboració entre joves per diferents projectes. Algunes d’aquestes transaccions es fan a La Palma, ja que es pot sol·licitar una sala a l’equipament per fer les classes o fer la venda o l’intercanvi de materials. Els anuncis els han de posar persones individuals. El web Palmaintercanvis.cat està pensat per a un territori delimitat, la ciutat de Lleida, i per a un públic determinat, sobretot joves, però també altres persones adultes que puguin oferir o necessitar els serveis que ofereixen els joves. •••

En defensa dels serveis públics Les externalitzacions han estat la precarització de les condicions laborals i econòmiques de les treballadores i els treballadors afectats

En l’inici de la nova singladura municipal, ha entrat en l’agen-da política la remunicipalitza-ció de diversos serveis que a hores d’ara l’Ajuntament pres-ta mitjançant concessions, tals com l’enllumenat de la ciutat, el servei de neteja i recolli-da d’escombraries, el servei d’ajuda a domicili, el servei del transport públic urbà, entre d’altres.

Des de la UGT de les Terres de Lleida sempre hem defen-sat i defensarem els serveis pú-blics, perquè són indissociables de l’estat del benestar i perquè contribueixen d’una forma cla-ra a la distribució de la riquesa i a lluitar contra els principis més liberals que preconitzen que tinguin millors serveis aquells qui s’ho puguin pagar, relegant la resta de ciutadanes i ciuta-dans a les categories inferiors en el gaudi d’aquests drets, si és que poden accedir-hi per

raons econòmiques, o bé per-què treballen per continuar sent pobres, o bé perquè se’ls ha exclòs del circuit de les pres-tacions a les quals mai no hau-rien volgut entrar.

La nostra dilatada experièn-cia ens ha portat a concloure que la principal repercussió de les externalitzacions ha estat la precarització de les condicions laborals i econòmiques de les treballadores i els treballadors afectats per les privatitzacions (diem les coses pel seu nom), alhora que nombroses vega-des ha repercutit en l’abandó

de les responsabilitats dels governs municipals envers els serveis bàsics que tenen en-comanats, en concret les rela-cionades en el Capítol III de la

Llei de bases de règim local o el Capítol II del Títol IV de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

No és de rebut que les lici-tacions en els concursos no recullin com a clàusula impres-cindible el conveni d’aplicació

al personal afectat, com tam-bé la dotació econòmica sufi-cient perquè sigui aplicable el marc col·lectiu de referència. No estarem mai per empo-

brir la classe treballadora. De la mateixa manera que ha de quedar molt clar que qui té la responsabilitat del servei a la ciutadania és l’Ajuntament i no les empreses concessionàries.

Per a la UGT servei públic és tot aquell que es presta a partir de capital provinent del con-tribuent, independentment que es presti de forma directa o bé en concessió; al cap i a la fi no dotar econòmicament de manera suficient les conces-sions administratives o els ser-veis propis va en detriment del servei repercutit als ciutadans.

I tornem al principi. S’ha de permetre tenir ciutadans de primera i de segona?

NO A LA NOSTRA CIUTAT.


Abril de 2016 • Publicitat

la paeria nº274

Documents