Sai. 'T

La níssaga deis

rT7 L Z\

MONTSERRRAT VAYREDA

OT) fssía }i\(u.]u\m V'ti\rf¡líi

KÍ de /VMír[) ijiíf t¿ d IVJIÍ.'

£ n L'ls [jrm.s, en la ¡ussdii

i L'íí ncvulb. aimps de ¡iiiui

JoLiqiiim ViiyreJa i V¡l;i, fLinJiíLldr de í'estirp ;irtísncii, v:i néixer a Gironn el 184^ i morí n Olot el 1894. DcixehlL'dc Mnrn Alsin;i, intluít ptr l'escdln de B;irh¡znn I sobretoc peí pintor Cnrot, passíi

per diícrents ecapcs i en ¡issolir l'exic crebíillíi enciira mes incensament, amb apassionada constancia.

Es inncfiahlc que l'cíhra d'en Joa-quim perlany essencialinenl a un pai-satge concrec, IVilntí, que l'allihera de tnta altra influencia que no per\'in<;ucs de [a verdor deis prars, de la trans­parencia de les fagedes, deis camps ne­váis per la flurdel fajol, deis capvespres sediiits per una üuna romántica, gaire-hé deliqüescenc, deis camps i les mun-canyes on s'nrrauleixen pnhlcs i masies.

Joaquim aconsegiü transfigurar el realisme del «seii" paisatge en un pai-saf^e únicament -seu», recollit en dia­

fanes estrufes pictnriques, idíMiques ;i viiltes com en el «Prat de les Intlianes» i d'alrres ainh ressonímcies eplques cnm " Els carlistes al front de guerra» o la perita tela ile "Nouvilas presoner» en la qiral tjenets i cavalls tormén un tot harinñnic tl'una íjran elejíancia en una cumposiciú de iactura ^oicsca, de ciilnrs foscüs. perlectaaient juj:;ats. 1 és L|Lie ell fon un pintor de la seva epuca amh prou empenta per snbre-sortir, per destacar, per tnrmar escola,

Mariii Vayreda i Vila

I'lifmn I )>ín;i''l. í^i''i i ¿iríiífíi

iJiMfrí' iirw riiíiti'i.Víi ini'i.

i>5jxrt'5 (lu Lii fiinvü/íuJíi

sifirL'i'iij .ni MííTÍíi.

El seu í^erma María va néixer a Olot el 185^ per morir cinquanta nnys després a Barcelona quan era celehrat com un yran escriptor de la Renai-xen^a per Records de la darrcní carlinaáa, Sang Nova i La ¡nmyakid¿i. Si

\ri2\ 88 Rcvistii du Girón;) / iii'mi. I ód M'ifiiibrL' - iKiuhrt- l^í'H

Revista ilL'Gironu/ni'm1. 166 M'k-ml-rc - iKluhir hJ94 8 9 I S T Í I

Lfs OdrurniniilL'-, de Franceí^c Vciyrcíiu i Casahó (I926'27)-

d'algiinii coHii es re.sscnt la scvíi pintura, es la J'hiivor sorfíit a rumhrii de la del seu t;erin;i, si bé es autor JL' petites noces que no Jiísdiuen de les pintades per en Jnaquiín i iilu'une.s ile niés f rans coai la tela titulada "Prats ile Vern Ta­llar» que en deixen veure proii hé la in-flaencia. ExceMí sin^ularment en la fi­gura -que evidencia raprenent^nye fcr al taller del mesrre üeronie, a París- i en tractar-!a amh tanta naturalitat culdahnra en ali^unes de les teles d'en Juaquim cnm la can celebrada ile "Les rentadnres" en la quat el paisacjie vestit pels brancs de faiy, l'aigua del tiu i el íruiters en flor, queda magníficat per les fipures de tres noies Htacils i esvelces que en MW l'exquisit coinplemcnt.

Amb composicions de tema bistñ-ric paj a tribut a la seva épnca tan do­nada a remembrar les gestes del passat, pero avui, arab la perspectiva del cemps cranscorref;ut, ens adonem que era

quan es limitava a cetcar model en els tipus de la tetra -«Filosa", "Anant a la fira», "Flor de neu», -Cap de dona"- o bé siluetes d'aire pagesívol, quan encer-tava cada moviment, cada actitud, com tlemostra el qiiadre de ¡¿ran foraial «Combregar a muntanya».

Si Maria Vayrcda fou molt conside-tat en el vessant literari, taaibé en el pictoric assolí celebritat per inés que, com bem apuntat abans, i.[uei.lés a l'imibra il'en J<iat¡Li¡m que íou un autijntic cap de brnt.

Francesc Vayreda i Casabe

En V'íi>Tt'iííi f CíiSíifvi

TKJUfl'liriSlil L'll (í lüli l i l i l

-cíipi fii /riíit, /niil fn .íiui-

filimu'i 1(1 tCTC\:rafi((\.

Francesc Vayreda i Casabo, 1ill i bereu d'en Joaquim, nascut a Olot el

18ÍÍ8 i mort el 1929 -jove com cots els Vayreda- comen<;a per ser deixehle del seu pare i de I'avi Berga, pero despres d'haver in^íressat a l'academia Galf de Barcelona, s'indcpenditza piccoricament i del moviaient noacentista n'expressa la rotunditat de les formes, tant en el pnisaruc com en les fipures. La plenitud deis cossos femenins -«Matcrnitat*, «Les banyisíeS", "El h a n y . '«Uenve-lat»- té una certa consonancia auib la seva transcripció de la nacutalesa, "Les corominotes» o «El pmt de la mandra».

La cadencia románrica del seu pro-ffcnilor ha estat subsiitiiii.la per un pai-satge jüve, renovat per la frescor deis co-lors, deis relleus, de la vitalitat que tras-pua.

La seva obra cxpressa una gran clari­videncia visual i sensorial i maniíesta l'afany renovailnr d'en Francesc que de Pescóla olotina no en té ni la concepció ni l'academicisme.

|Si4| 90 Revista de Girona ,/niíni, I ófi M,'ifUibru - ui nibrt- 1 )44

l\i¡s;iiLji.', ác LJm'.s V'ÍIML'ÍICI ; Tr\

Lluís Vayreda i Tnillol

Oli\vrí\rs.<¡ikv¡¡c¡,

íjlítlTlí. 'lííll'Mi,

,íl fls ))(iilíi L'Jl /,lní.> V'ii\rcil¡i

Lluís ViivrcLla i Tnillol, ncr liel hofli-nic Estimisliui, niisciit ¡i LILKIÓ l'iiny 1918, tinyuc pur Onic prnfossor el mestre Núñe:. Rnfiiel Snntos Torroellii. que ens iirrisLUiem ii rriitiiiir, h;i vist nixí la seva piíitiirn; «... viii i pinta n LLuló, en l'en-ctíiviiinent de üarroixii i Alt Enipiíulii, ciim;irL|iics per on s'estenun els scus Jo-miiiis pictñi'ics, oricntats, com la llmn que els banyn, envers les arenoses pliiml-rics Je l;i hiulia tic Roses. Nintíú com ell ha cnlat tan ]->r(if'unJainenr en aLiiiests paractíes, ni ha descnhcrt en hi seva lliiin aqucsr palpit siihterrani, aquesta ^'nlen^i pels Jarrcrs IUILJOIM que pues encercen a veure. Es un deis tnillors reaccualitzadors i.le la ntistra traJiciú paisac^ística, a la

t.':kl.k|Ui'-^,

(.((.' Fiiina'.'íC

V''ti\i<.'¿Jíi

f Trullof. nrf**

Rcvisla LIC Girona / tii'nn. I(i6 scu-riiJiri.'- ^vuihrc \W-\ 91 h^^i

iLTu r Piíns, ÍIL'](ix¡i M- Vuyrcda ÍOIIUIÍJÜ/Í.

qiial ha infos inCLlits matisos, mes aní-mlcs i|ut: priipianiL'nc estilístics",

A aqüestes definicions can aprofun-dides, nomcs vnlJn'tim aft.'<jir que en Llui's viu entre un ri:<íne Je Í IÍUICS oíi-vars que ha sabur descriure plasrica-ment amh cota ejcpressivitat, i que les figures que protagonitzen alyuns deis quiídttis que pinta, son l'altra cara, va-lenta i ajiosarada, d'un paisntKÍsta nat que sap sorprendre la gcnt del seu temps per extrovertir-la i situ:ir-la en Vambient que els és propi.

Francesc Vayreda i Trullol

FraiKCSC Vimi^ilii i TndhÁ

(jníin aicciíi IUIÍJ jiminTii

fa lacoMi, l'him. líifol

JL7I ilí rwi/L'S ;/c'i!IT;i.

Germá ule ranierinr, \'ii néixer a LíaLli'i l'any \^)['-). Conieni^h a pintar fun a tard, en la seva epnca lardoraí, pero la seva pintura, nail o nn, te la infantívola Ikiminnsitat del que en el joc Je paleta i pinzell arrisca, mes

que l'üfici, la inj^cnua visii'i J'iins p.ii-satyes que del realisine en manifesten !a pLira epideruiis.

Per aixo els colnrs son viiis, exal-tats, atents a no deixar-sc manipidar pels matisos o les velajiires. Son cnm-p<isici(ms i,[uc renen la frescor J'una to­nada popular. Je les flors ile marfje. deis fruits collits a l'arzar en t|Lialsevol toui-bnnt de cauíí.

Maria Oliveras i Vavreda

íiiiíik, iriiísíc.iiiKir

I f!s c(i/íirs ¡<ct lí's ihcccítí

del mnn J'i'n Míiriii Olnrríu

ínriiii. míigic, R'itiivnitii

Maria Oliveras i V'ayrcLla, nct J'en María i nascut a Olnt el 1924, comenta pintant remarcables aquareMes, pero tot .•íuf iiit se sentí endut per tal-leres mes in­quietes i profundes que rinduiren a for­mar part del grup Indiketes, una etapa en ia qual la seva pintura dona preJomi-ni a les formes cubiques que resten sub-merqides i.larrera una pUija Je pinzella-des vibratils que aeoloreixcn, auib ^am-mes limitade^, el paisat^íe escollit, J \m ciinstruecivisme i.¡ue ha uiei'escut de Santos Torroella el se^üent comeniari, després de dir-nos que.., «EIl és, verita-blement, un innovador..,» afefíeix;

"La veritat pictórica de Maria Oli­veras i Vayreda, es troba, o cal cercar-la en altres ambits; el de l'estrueturació Je les taques, el de la iiiusicalitat del de.sdo-blamenl LIU les inrnies -a la manera, a voltes, J"un Lyonel Feininiicr- u el J'aquest fíeometrisnie, aliat a pulquijrri-uies baruionies cronialÍL|ues o que conle-reix i[ualitats ri'iuiit]ues a allñ c|ue. sense ellos, [inJria no ser aiés, que pura ancc-•.liila naluralista...»

A Maria Oliveras que justanient és l'antianécduta, ni L|ue siyui iiafiiralista, li va L|ue ni pintada raliruiaeii'> Je Ralael Santos L|uan parla "tle la iiiusicalitat tlel ilesLloblauíent i.le les lornies", pertiue la ,seva pintura, sovint sobreposada, textura sobre lexüira, és com ima pan iluta en els ]-iijnia^raines ile la qual en e<imptes de notes bi ha taques acolorides que tor­mén la nieliidit^sa plástica Ll'en Maria Olivetas.

15561 92 R e v i s t a tlt; G i rn i i a / ninH. Uid M'U'inbii.' - o f h í h r f I^í'-M

*—*u/*iwx-r«w.*-**a.-í -^" í- '^'^' j • . ' ¡ • ' • • .^•: . - i ; - . ->t ' - o -

Ail'ifs, de MíinVi OIÍICTÍIS Í Vuyreda.

jojiep M. Viiyruil;! i CiiniidL'll

Qiíi lio rt'mÍL'riiiuriii

un V'inri'íiii i <'•mí\ilcl\'

Caíf i escuma en t-i Jiíiuü

ilins/,1 mlviiiii ni'ifpn/ííi.

Nasciit iiOlni \'\m\ 1 )52, J iscp Mn. Vayreda i Canndell és tíimbé nét d'cn Miii-ia. Ha csrut ul inés viítT^L'r Jcls pin-tLirs ViiyiL'diiins, el que lia rccorrc^uT p;ií-stis i contincnts nmh l;i inquictiiLl ]Miipi;i Je! qui vol ilnnar rcspnstcs ni flUiir.

En juscp Mil., UXI:L'1-ICIH pinior LICI

paisiUj L-s iirhiins, iimnrats de llum. d'nihcs im.'J¡i(.>rranics, lia ícr Jo Cadu­ques lema prcdilccU' ilc iiiollcs conipiLsi-cions diiminadcs per riiplomadií vcrticii-litnt deis edifieis que s'ídcea damiinr 1'iisfiilt (1 n l;i \'orLi d'mín e<isía que s'cn-catiÍEi de i'>l;ui o de gris segons quin ccl lii mira. Les cuses de Gironü niiih ]''enj;irc-

:«.^-

iles de ruli;i eoiu h;inderoles id vcnl re-flectides en un Onyar cüsolh, o les que s'emií'iirallcn en les aiiiiiesdel Sena pari-senc fistonat d'arhres despidlats per l'alenaila h¡\'ernal, n les mes scnzilles deis pohles mariners que eshaiLUien li-nestres a la llinii o ahiiquen al carrer hal-conades i portes eN:pressi\'cs enm idl^, son, en la piurura d'en Vayreda i C'ana-dell elements de calida viilenf,-a. auia-nvaijats per piniells \'irniosns que sahen nn els c,\\ arribar.

Ser\'inr-niis una vejíada inés de la vena eríiiea i de les puncualilzíicions de Santiw Tnrroella, reeorJareni que la seva pintura...

«...sense arravatamenrs ni impriivi-sacions, sino eleborada ainh llue i teuip-teifjs de tínipides i serenes nrdenaeions, parla un llentiuatjie exij cm pero que es la comprensible en qualsevol laiirud. En los seves obres, entre les quals predomi-

Mi^^

na per cainins diversos la familiar línia paisat^i'stica. bi ha repos, solida cstruc-tiM'aciii i lent ]\ihkleÍL; d'atinats matisus, en els quals l'instinc i la intebliyencia de pintor es conjuiiuen equilibradament. La coloraeió ijue usa és tranca, sucosa, -una conscant deis Vayreda-, amb una yran puresa de ^animes, i, a la vcfíada, amb una quasi matemática uiodiilaciú en les linces, ben eniparada per Pencort deis enquadraiiienis compositius que li siin babituals",

Pilarín Bayés

1 encara que en aquesta moslra no hi ,sÍL!ui represeniada, perqué la se\'a obra es desmarca de Lauíbir pictone, no volem deixar de parlar-vos de Pilarín Rayes que, nascuda a Vic, és besnéta d'cn Joaquim Vayreda. Ella no pinta

Revista de Gininn/niiivi. l6f-> >eienil^rf - octubre U^M 93 hi7|

pero Jihuixa i acokireix. ll-lustra cun­tes, hisciírietes, a'uques, prcgons, tota la iiteraciira popular que arrenca de la tradició i el costutnisme. Ho fa nmb un candor trehallat, ainb una ingcnuítat un punt caricaturitzada, amh la f racia del qui snp truhar el punt flac de la hu-manitat que perfila peí goifí de ter-la habitar en el context d'una fantasía que tnt i recolzar en la realitat d'ibpo-qiies precerites, o en la que confi ^ura el niistre present, és prou expressiva per fersomriure petits i grans.

En la nifisaga pitcorica tic la fami­lia, seriosa i preocupada per resoldre problemes d'ordre formal o concep­tual, l'obra de Pilarín Bayés represen­ta l'bumor, la voiyuda puerilitat, l'in-fantilisme.

Mrjntscrrrat Vityreda ¿s fscriproni i

ncb(Kl:i-niJi;i J f Jii;ti[iiiiii Vnyrciln.

Aifiíf.st Kxi i-'u KT i:.w.TÍ¡ L'ifiíi ¡1 fjrüsaiiíidii Ji'í CcKa-

ka di! l'Ex¡W5Íci6 £ls VayTcda. insaninada ¡>el

Miüíu de /'EmfJíiriiá de Finieres el mea de dcsembrc

VAYREDES

Joaquim, patriarca en la pintura capea el paisatge amb ulls de creador; eis cels, l'obaga, els tous de la pastura i la nevada deis fajols en flor.

Estánislau -la ciencia en la natura-herboritza el país i, soniniailor, crea jardins botánica en clausura en el reces paira! de Se;^ará.

1 María, glossá la Carlinada amh records vívids. En Lü Punyalada la ploma maneja com un pinzell.

Francesc -el noucencisca-, prosseguia, María Ángels fulgí en prosa i poesía... De la nissaga en son el blat novell

Lluís, Marta, Francesc, Josep Maria.

Montserrat Vayred:i i Truílol

Míinii.scrii de lanovd-lii Tw> U ' -^ iuTi i t i i in - ,

de Joaquim Vayrcdn.

\5i^\ 94 Revista du Girori i / niloi, [60 M^icmliri' - m. nilin,- I'''M

J , I Ja

. I.. filis íes""- „ 1 i o ^ t '

Quaderns de la Una miscel-Iílnia anual d'estudis oberta a totes les disciplines en el marc historie ampli de la Selva.

Un volum d'interés permanent que abasta els camps de les idees, de la divulgació científica, de Tactualitat cultural i de la informado bibliográñca del seu ambit.

Una eina al servei de la comunitat investigadora, de les institucions i gestors del patrimoni, de les entilats culturáis i d'esludis selvatanes i del piíblic interessat en general.

Adheríu-vos-hi!

CENTRE D'ESTUDIS SELVATANS

Ave Mima, 5 bis. Tel m 21 46

17430 SANTA COLOMA DE FARNERS (la Selva)