la musica de la natura

Autor: Martí Guiu Rofes Tutors: Milagrosa Campaña

Pere Josep Jiménez Institut de Flix

Curs 2014 - 2015

La música de la Natura. Els ocells

1

Agraïments

M’agradaria donar les gràcies als meus tutors del treball, Mila i Pere Josep, per

la seva dedicació, el seu entusiasme i el seu mestratge. Als meus pares i al

meu germà pel seu ajut i suport. Al meu padrí Jordi pels seus consells. A la

meva tieta Natàlia per l’assessorament lingüístic. A Jaume Masip Llop per

ensenyar-me els noms flixancos d’alguns ocells. Al Jeroni de Moragas per

l’edició del treball. I als intèrprets que estrenaran la meva composició.

2

ÍNDEX

1.- Introducció ..................................................................................................... 4

2.- L’espai natural ............................................................................................... 6

2.1.- Descripció de la zona de Sebes i del meandre de Flix ........................... 6

2.2.- Un espai transformat per l'acció de l'home i en constant evolució .......... 7

2.3.- Descripció de l'espai: vegetació i fauna .................................................. 7

2.3.1.- Vegetació .......................................................................................... 7

2.3.2.- Fauna ............................................................................................... 9

2.4.- El bosc de ribera a les vores de l'Ebre al seu pas per Flix .................... 11

2.5.- Actuacions de gestió i conservació a la Reserva Natural de Sebes ..... 12

2.6.- Itineraris de la Reserva Natural de Sebes i del meandre de Flix .......... 12

3.- Aus .............................................................................................................. 15

3.1.- Concepte d’ocell ................................................................................... 15

3.2.- Parts d’un ocell ..................................................................................... 15

3.3.- L’adaptació al vol .................................................................................. 16

3.4.- Les plomes............................................................................................ 17

3.5.- Les estratègies alimentàries i la morfologia .......................................... 18

3.6.- Els canvis estacionals ........................................................................... 18

3.7.- La reproducció ...................................................................................... 19

3.8.- La comunicació ..................................................................................... 20

3.9.- L’hàbitat dels ocells ............................................................................... 20

4.- Manifestacions sonores en el món de les aus ............................................. 21

4.1.- Tipus de veus........................................................................................ 21

4.1.1.- Sons vocals .................................................................................... 21

4.1.2.- Sons no vocals ............................................................................... 25

5.- Els espectogrames ...................................................................................... 27

6.- Música i natura ............................................................................................ 29

6.1.- Paràmetres musicals ............................................................................ 30

6.2.- Fitxes dels ocells utilitzats en les composicions.................................... 31

6.3.- Exemples de composicions amb els cants dels ocells .......................... 49

Les quatre estacions, d'Antonio Vivaldi (1678-1741) ................................. 50

Olivier Messiaen (1908-1992) .................................................................... 50

3

7.- Composicions .............................................................................................. 51

8.- Conclusions ................................................................................................. 74

9.- Bibliografia i webgrafia ................................................................................ 75

Annexes ........................................................................................................... 77

Annex 1: Sabies que… ................................................................................. 77

Annex 2: Llista Roja de Sebes ...................................................................... 78

Annex 3: Noms populars a Flix d’alguns ocells del treball ............................ 85

4

1.- Introducció

A l’hora d’escollir el tema del que havia de tractar el meu treball de recerca, primer de tot vaig pensar amb quins àmbits havia d’estar relacionat. Aquests dos àmbits eren la música i la ciència/natura.

Des de ben petit he tingut una gran passió i relació amb la música. És per aquest motiu que volia que el meu treball també hi tingués una relació. Pel que fa a la part científica, tenia bastant clar que el meu treball havia de tenir un lligam amb Sebes, ja que sempre hi he tingut un cert interès, amb moltes visites, inclús fent-hi de voluntari algun cop.

No sabia ben bé com relacionar aquests dos àmbits, però un dia, parlant amb el meu germà sobre el tema del treball, ell, que estudia música, em va comentar que estava fent un treball relacionat amb la música on apareixien el cant dels ocells. D’aquesta manera va ser com se’m va ocórrer la manera de poder relacionar aquests dos àmbits, la música i els ocells. A partir d’aquí ja vaig començar a desenvolupar la idea, tenint en compte el cant dels ocells i la seva musicalitat, i les obres d’alguns compositors. Sobretot m’he basat en Antonio Vivaldi, compositor de les “Quatre estacions”, peça en la qual m’he fixat i que ha donat lloc a la part pràctica d’aquest treball, la composició de les “Quatre estacions de Flix”.

Aquest treball consta d’una introducció teòrica i d’un treball de camp.

La part teòrica consta de tres blocs:

- El primer bloc (apartats 1 i 2), és una part introductòria al tema, és a dir, una part que ens permet consolidar la idea de Sebes i dels ocells. Els apartats que pertanyen a aquest bloc són el que parla de l’espai natural i el que parla de les aus.

- La segona part -i més important per mi ja que és a partir d’aquesta que he pogut desenvolupar el meu treball- tracta i explica com i quins són els sons que fan els ocells quan es comuniquen a través dels diferents cants, a l’apartat 3. També explica la manera en què es representen gràficament aquests sons, mitjançant els espectrogrames, a l’apartat 4. En aquest bloc també hi podria incloure la representació musical dels sons plasmats a la partitura, però ho he considerat com una part més pràctica.

- El tercer i últim bloc (apartat 5) tracta de la relació que tenen la natura i la música, els paràmetres musicals i les diferents composicions que s’han fet amb cants d’ocells.

La part pràctica consta de dos parts:

- La primera part és la del treball de camp, els enregistraments que he fet a Sebes, o a altres llocs del poble com ho són els de la zona del riu (xops, meandre…)

- La segona part és la de la transcripció dels cants dels ocells a la partitura i de la composició de “Les quatre estacions de Flix/Sebes”.

Amb aquest treball pretenc assolir els següents objectius:

5

1. Presentar la Reserva Natural de Sebes i els ocells més rellevants. 2. Donar a conèixer el cant dels ocells de Sebes. 3. Lligar música i natura i presentar aquest lligam en una composició

pròpia.

Per portar-ho a terme he utilitzat diferent bibliografia, pàgines web i he visitat la Reserva i diferents zones del poble al llarg de l’any per fer els enregistraments; he utilitzat diferents programes per introduir els cants en la composició. La descripció detallada es troba dins del treball a les fitxes dels ocells.

6

2.- L’espai natural

2.1.- Descripció de la zona de Sebes i del meandre de Flix

Al tram català, l'Ebre es troba ja a la part baixa del seu curs. El recorregut per aquest últim tram és sinuós, amb força meandres. Destaca el seu pas per la població de Flix, que gira al llarg de gairebé cinc quilòmetres al voltant d'un turó que domina el seu curs. Al marge esquerre del riu, hi trobem la Reserva Natural de Sebes.

El meandre de Flix és un dels símbols d'identificació de la població. De fet, alguns historiadors diuen que el nom de Flix procedeix del llatí "flexus" (flexió, corba, meandre).

El cabal del meandre de gairebé tot l'any és molt baix. Hi podem trobar la vegetació típica de les zones de baixa precipitació. És possible trobar-hi molt a prop els elements de la vegetació i la fauna de dos ecosistemes contrastants que es caracteritzen per l'abundància i l'absència d'aigua, respectivament.

La zona de Sebes i el meandre de Flix són dos espais fluvials inclosos al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Els motius de la seva inclusió al PEIN van ser la seva extensió, el bon estat de conservació de la flora i fauna de la ribera del riu i ser un ecosistema en regressió al nostre país. Es destacava la peculiaritat del contrast entre elements del nord i del sud, el gran nombre de comunitats d’aus i el d’espècies nidificants, i el poblament de peixos.

Actualment, el conjunt dels dos espais són declarats Reserva Natural de Fauna Salvatge sota la denominació de Riberes de l'Ebre a Flix. Tenen una superfície de 204 ha, incloent també el tram de riu i el marge dret, i talussos del marge esquerre del meandre i una franja de protecció de 60 metres d'amplada de riu davant l'espai natural de Sebes. (Veure figura 1)

Figura 1.- Població de FLIX. Meandre i Reserva Natural de Sebes

7

2.2.- Un espai transformat per l'acció de l'home i en constant evolució

Restes de les primeres poblacions de la història de l’Ebre es troben en uns dels turons que voregen Sebes, assentaments ibèrics coneguts com ILERVACON.

El turó sobre el meandre que forma l'Ebre al seu pas per Flix va determinar aquell punt com a estratègic per dominar el curs i el tràfic fluvial, amb un castell al cap damunt d'origen àrab.

Al davant de la zona de Sebes es va construir un assut de 800 metres de llargada, amb la finalitat d’embassar aigua quan a l’estiu el cabal era baix i proporcionar aigua a una sínia, també situada al marge dret del riu, per proporcionar aigua als regadius de la població.

La història del riu continua al ritme de l'establiment humà a la zona.

Una altra modificació important va ser la construcció de l’Electroquímica de Flix (EQF), la qual aprofitava l’existència de l’assut per conduir l'aigua a una petita central hidroelèctrica. Més tard s’hi va construir una presa. A la zona de la fàbrica hi ha un canal de navegació que travessava paral·lelament el turó de la part més estreta del meandre.

Figura 2.- Al marge esquerre hi trobem la zona de Sebes, Figura 3.- Poblat iber

al marge dret la EQF, i en un pla més llunyà la presa.

2.3.- Descripció de l'espai: vegetació i fauna

En aquest apartat podrem veure dos dels factors pels quals la Reserva Natural de Sebes està tan reconeguda i visitada, i per què és tan important.

2.3.1.- Vegetació

Sebes és un conjunt de comunitats vegetals. Cadascuna d’elles té les espècies que li són pròpies, i la quantitat i la distribució d'aquestes en determinen la seva estructura.

Les característiques del clima i, sobretot, la presencia de l’Ebre condicionen l'especial abundància de vegetació que es troba a la zona.

8

Dins la Reserva Natural s’hi poden diferenciar els següents biòtops: embassament, riu i aiguamoll. En ells s’hi poden trobar pràcticament les mateixes comunitats vegetals; ara bé, les diferents condicions en què està l’aigua fan que aquestes s’organitzin de manera diferent.

Les comunitats més característiques de l’espai són (veure figura 4):

- El canyissar: és el que domina l’espai natural de Sebes, ocupa el 56% de la superfície. Hi domina el canyís, però també hi podem trobar la boga, el càrex i la canya.

- El bosc de ribera: està format principalment per àlbers, però entre aquests creixen salzes, xops, i de manera més escassa, verns. Al costat del camí de Sebes i esporàdicament en altres punts, creixen oms. La presència d’aquests arbres i el tipus de substrat, de vegades inundat, impossibilita el desenvolupament de sotabosc. En canvi, plantes enfiladisses com la corretjola o el llúpol troben un bon lloc per créixer.

- El tamarigar: Hi ha dues espècies que donen el nom a aquest bosc: el tamariu africà i el tamariu gàl·lic. Com que les fulles d’aquestes espècies són molt petites, deixen passar molta llum i es pot desenvolupar un sotabosc important, format per regalíssia o la julivarda, entre d’altres. Els tamarius són arbres que tenen preferència pels sòls salins, com és el cas de bona part del sòl de Sebes.

- La garriga: Allunyant-se de l’aiguamoll i de la influència del riu, la climatologia de la zona és el que s’encarrega de conformar la vegetació que envolta a la Reserva en contrast amb la frondositat del bosc de ribera i la zona humida. Ho són, entre d’altres, l’argelaga, la màquia, la brolla, el crespinell, el romer i el coscoll.

- L’aiguamoll: Es tracta d’espècies que es desenvolupen bé sobre sòls sempre humits i temporalment inundats. Està format pel lliri groc, la xisca borda, el càrex híspid, entre d’altres.

Figura 4.-

9

Cal destacar la important presència del bosc de ribera a l’espai, sobretot considerant que des de fa molts anys les vores dels rius han estat alliberades de la seva vegetació natural per ser ocupades amb conreus. A Sebes aquesta dinàmica no ha succeït i això ha provocat que les seves comunitats de ribera esdevinguin quasi bé úniques en el tram final del riu Ebre i, per tant, molt aïllades de comunitats semblants.

2.3.2.- Fauna

La Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix tot i no ser un espai molt extens, conté un gran nombre d’hàbitats. Trobem des d’ambients aquàtics fins ambients extremadament secs. La diversitat d’ambients en una determinada àrea afavoreix que s’hi concentrin les espècies animals que estan adaptades a viure-hi. Conseqüentment, el nombre d’espècies és més alt gràcies a la diversitat del medi.

El fet que l’Ebre sigui un dels rius més importants de la península afavoreix la diversitat a la Reserva Natural. Això fa que s’hi detectin espècies que s’aprofiten de la seva existència per fer les seves migracions. A banda, al meandre hi desemboca el riu de La Cana, cosa que permet connectar les comarques de ponent amb l’interior.

Basat en diferents estudis que demostren que aquest espai natural esdevé un lloc de pas i d’assentament de nombroses espècies, és que s’han arribat a reconèixer més de 207 espècies diferents. El motiu de que aquest espai natural constitueixi un dels millors llocs de descans per les aus migradores, principalment és degut a la situació geogràfica en la que es troba.

Dels diferents grups biològics presents a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, són les aus les que constitueixen el grup més nombrós i interessant, i com no, l’essència d’aquest treball.

D’entre la gran diversitat d’espècies d’aus, podem esmentar l'arpella (amb una presència permanent i criant cada any), la colònia d'agró roig (amb unes vint parelles), diferents espècies d'ànecs, i la visita estival de l'àliga pescadora i espècies rares que viuen en el canyissar. També podem destacar el milà negre, corb marí, cigonya blanca, bernat pescaire, el martinet de nit o martinet blanc, oreneta de ribera… Totes aquestes espècies posen en manifest el bon estat dels hàbitats de la Reserva. (veure figura 5)

Figura 5.-

10

A part de les aus però, també hi podem trobar mamífers, rèptils, amfibis, insectes i peixos. (Veure Annex 2)

- Mamífers: destaca la presència de la llúdriga, extingida en la majoria dels cursos fluvials de Catalunya. A més, s’ha citat la Reserva Natural de Sebes com el bosc de Ribera amb major diversitat d’espècies de ratpenats de Catalunya. Altres espècies destacables per la seva poca presència o raresa poden ser eriçó fosc o comú, esquirol, talpó comú… També destaquem els cavalls per la seva importància a la reserva. (veure figura 6).

- Rèptils: destaca la presència d’espècies rares o escasses en el context de Catalunya, com ara el dragó rosat i la sargantana cua-roja (veure figura 7).

- Amfibis: d’aquesta espècies destaquem el gripau corredor, la granota verda (veure figura 8) i el gripau comú.

- Peixos: podem destacar la carpa, l’alburno, el lluci, la raboseta de riu, l’anguila i la gambússia.

- Invertebrats: la seva importància radica en la presència d’endemismes i espècies de distribució reduïda. Aquest és el cas de l’hemípter Tuponia, que fins fa poc no havia estat citat en cap altre indret. També en el bosc de ribera es van realitzar troballes de papallones nocturnes.

Fritz Haas, un zoòleg alemany conservador d’invertebrats de començaments de segle XX, va anar a parar a Flix. Retingut per la guerra a Flix, va recollir un bon aplec de mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. A més de descriure àmpliament la fauna de mol·luscs de la zona, també va descobrir la Margaritifera auricularia i va descriure una nova subespècie de caragol. També va deixar constància de les seves observacions sobre amfibis i rèptils. D’aquesta manera, els treballs realitzats per aquest estudiós de començaments segle XX van posar Flix també al mapa del coneixement zoològic.

Figura 6.- Cavalls Figura 7.- Sargantana cua-roja Figura 8.- Granota verda

Per tots aquests motius, des dels inicis dels anys 90, la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, ha sigut un espai molt visitat i estudiat per aficionats a la natura i per professionals d’aquest camp. Tot i que la majoria d’observacions s’han centrat en el camp dels ocells i, menys, en el dels amfibis i rèptils, cada

11

cop hi ha més cites i referències a animals invertebrats. Aquests són molt més difícils de localitzar i identificar, però tenen un paper essencial en el funcionament dels ecosistemes.

2.4.- El bosc de ribera a les vores de l'Ebre al seu pas per Flix

La superfície del bosc de ribera al tram en estudi és degut no sols a la successió natural de la vegetació de ribera sinó també a les modificacions degudes als usos i les alteracions del règim hídric d'aquest tram de riu.

Per calcular la superfície del bosc de ribera, s'ha considerat el tram que va des del terme municipal de Flix fins a l'actual pas de barca. La superfície és de 35 hectàrees. Si ho diferenciem per trams, (veure figura 9):

- Illes fluvials (Sebes): sumen unes 1,9 hectàrees de bosc de ribera consolidat.

- La Mitjana (Sebes): presenta un bosc de ribera consolidat que s'estén aigües avall.

- Marge esquerre del riu fins a la vall de Sant Joan: el bosc de ribera ocupa una franja a la vora del riu que s'ha anat estenent i ha augmentat en amplada en els darrers anys.

- Desembocadura del barranc de Sant Joan: hi ha una important extensió de tamarius. També s'hi colonitzen salzes, xops, àlbers i tamarius. Des d'aquest punt fins gairebé la presa, hi domina el canyissar i a la vora del camí hi creix una estreta franja de tamarius.

- Arbreda de sota el pont: un dens bosc de ribera amb unes 7 hectàrees. En aquesta zona hi domina sobretot el xop, l'àlber i els tamarius.

- Antiga illa fluvial i meandre: es troba recoberta amb tamarius, xops, àlbers, verns i salzes. Prop de la desembocadura del riu de la Cana, el bosc és més dens, a la resta del meandre la franja és més estreta. En conjunt ocupa 9 hectàrees.

- Illa fluvial propera a la zona recreativa dels Xops: presenta un extens bosc de ribera amb un galatxo. Ocupa gairebé 7 hectàrees més.

Figura 9.- Trams

12

2.5.- Actuacions de gestió i conservació a la Reserva Natural de Sebes

L'any 1990, membres del Grup de Natura Freixe de Flix, i persones vinculades al Parc Natural del Delta de l'Ebre, es van proposar assegurar la conservació i millorar els valors de l’espai natural de Sebes.

La Secció d'Ecologia Aplicada del Departament de Medi Ambient va elaborar un projecte inicial que tenia com objectiu la conservació dels valors naturals existents, la millora d'alguns ambients aquàtics per potenciar certes comunitats vegetals i la fauna (especialment ocells), i l'ordenació de visites en punts determinats. Pel que feia a la millora dels ambients aquàtics, es tractava de recuperar una mancança de l'espai. La millora es basava en la diversificació dels ambients tot manipulant el canyissar per aturar aquesta successió i augmentar la varietat de plantes.

L'altra part del projecte contemplava una certa ordenació de les visites amb la construcció d'una passera per sobre el canyissar més proper a La Mitjana per accedir en un punt on el bosc de ribera era més frondós, instal·lant també uns cartells per explicar el tipus de fauna que s'hi pot trobar.

A la llacuna, s'hi va construir un aguait per observar la fauna, on s'hi accedeix per un caminet que travessa el tamarigar i una passera que voreja la llacuna.

També es va restaurar el Mas del Director, que s'obriria al públic el 26 de juny de 1999 i s'inaugurava oficialment el 30 de setembre del mateix any.

El Grup de Natura Freixe va ser l’encarregat d’elaborar un Pla de Gestió.

Actualment, la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix ofereix la possibilitat de realitzar visites guiades a l’espai natural, pel meandre i al pas de barca.

2.6.- Itineraris de la Reserva Natural de Sebes i del meandre de Flix

A la Reserva Natural de Sebes hi podem trobar: el Mas del Director, el Mas de Pitoia, el Centre d’Interpretació del Camí de Sirga i la seu de l’Àrea d’Educació Ambiental de Sebes. Aquesta última compta amb una aula de natura, una sala de recepció, un museu i un audiovisual que rendeixen homenatge als llaguters i sirgadors d’aquella època.

Els espais naturals dels quals podem gaudir a la Reserva són els següents:

- El camí principal de l'espai natural de Sebes voreja tota la zona d’aiguamolls. Al llarg del recorregut hi ha diferents punts enlairats que ens faciliten una visió panoràmica de tota la zona.

- Al davant del Mas del Director hi ha un camí que travessa un bosquet de tamarius i continua amb una passera de fusta enlairada que arriba fins a dos observatoris d'ocells, un a la vora d’una llacuna i l’altre és una finestra a la Vall de Sant Joan. (veure figura 10)

13

Figura 10.- Passera

- També sortint del Mas del Director es pot pujar fins un turó proper des d'on es pot veure una vista panoràmica de la zona de canyissar. En aquest turó també hi podem trobar les restes arqueològiques del poblat ibèric.

- A 1,6 quilòmetres del Mas del Director, seguint el camí principal, a mà esquerra surt un nou itinerari que arriba fins una passera de fusta que s'endinsa per la zona de bosc de ribera. (veure figura 11)

Figura 11.- Passera del bosc de ribera

- A 150 metres de la passera del bosc de ribera, hi ha l'àrea d'equipaments del Mas de les Cigonyes. En aquest punt hi ha un observatori enlairat que permet l'observació de les cigonyes i els altres ocells. (veure figura 12)

Figura 12.- Vista aèria

14

Pel que fa al meandre, s’hi poden seguir dos itineraris, l’interior i l’exterior:

- L’itinerari interior voreja pel marge dret del riu per la banda del poble i transcorre des de la presa de l’embassament passant per damunt de l’antiga resclosa fins a l’altura del castell nou. En total és un recorregut d’un quilòmetre aproximadament.

- L’itinerari exterior transcorre pel marge esquerre del meandre i va des de la presa de l’embassament fins al pas de barca, resseguint tot el revolt del meandre al llarg de 5 quilòmetres de recorregut. Podem fer el recorregut per la vora del riu o per la part de la carretera, des d’on es pot veure el revolt que fa el riu i el castell. (veure figura 13)

Figura 13.- Meandre de Flix

15

3.- Aus

3.1.- Concepte d’ocell

Els ocells són animals vertebrats caracteritzats per estar recoberts de plomes, per pondre ous, per tenir un bec mancat de dents, un ritme metabòlic elevat, un cor amb quatre cambres i un esquelet.

Són animals homeoterms, és a dir, tenen la capacitat de regular la seva temperatura.

Tenir ales els comporta a un bipedisme obligat. El fet de presentar modificacions anatòmiques en certes extremitats, entre altres, el fet de tenir ales, fa que tinguin capacitat per volar, tot i que hi hagi ocells que no ho facin, com per exemple els pingüins. Els seus aparells digestiu i respiratori estan adaptats per al vol, com veurem més endavant (apartat 2.3).

Moltes espècies emprenen llargues migracions anuals, i moltes fan moviments irregulars més curts.

Els ous solen ser postos en un niu i incubats pels pares. Es poden comunicar utilitzant senyals visuals i a través de crides i cants.

3.2.- Parts d’un ocell

L’anatomia externa d’un ocell és la següent (Figura 14):

1.- Bec 2.- Cap

3.- Iris 4.- Pupil·la

5.- Mantell 6.- Plomes de cobertura petites

7.- Escapulars 8.- Plomes de cobertura mitjanes

9.- Terciàries 10.- Gropa

11.- Primàries 12.- Baix-ventre

13.- Cuixa 14.- Articulació tibiotarsal

15.- Tars 16.- Peus

17.- Tíbia 18.- Ventre

19.- Flancs 20.- Pit

21.- Gorja 22.- Cresta

Figura 14.-

16

L’anatomia interna d’un ocell és la següent (Figura 15):

Figura 15.-

3.3.- L’adaptació al vol

En els ocells, la lleugeresa, la potència i el perfil aerodinàmic, els facilita el vol. (Figura 16). Aquestes característiques les han aconseguit mitjançant trets evolutius com: la reducció dels òrgans per aconseguir la lleugeresa, l’evolució de les plomes i les ales, la potenciació dels músculs pectorals, un sistema de respiració remarcable, un cor molt fort i gran que batega molt ràpid.

L’esquelet dels ocells és molt fort, elàstic i lleuger, gràcies a la pneumatització, és a dir, la presència de cambres d’aire en lloc del moll d’alguns ossos.

Una característica important dels ocells és la presència dels sacs aeris, que constitueixen un sistema de ramificacions múltiples i independents originades als bronquis, ficats entre les vísceres i a dins dels ossos de l’esquelet, fa que el seu sistema de respiració sigui una característica destacada. També participen en la reducció de la densitat del cos per ser menys pesats, en el manteniment de la temperatura corporal i en l’aireig dels pulmons.

Un altre fet de la morfologia externa dels ocells relacionat amb l’aereodinamisme és l’absència d’apèndix sobresortints de la línia general del cos.

La part més desenvolupada del cervell és la que controla les funcions relacionades amb el vol.

17

Figura 16.-

3.4.- Les plomes

Les plomes són un tret característic dels ocells. Els permeten volar, els serveixen per exhibir-se, camuflar-se i fer-se senyals, i els serveixen com una forma d'aïllament que contribueix a la termoregulació, amb la presència de capes immobilitzades prop de la pell. També els ajuden de cara a l’aereodinamisme i ens permeten identificar els ocells, especialment entre una espècie i una altra (Figura 17).

Hi ha diversos tipus de plomes, cadascun dels quals té les seves pròpies funcions. Les plomes són processos epidèrmics ancorats a la pell i només sorgeixen en parts específiques de la pell anomenades pteriles. La distribució i l'aparició de les plomes al cos, que s'anomena plomatge, pot variar dins d'una mateixa espècie segons l'edat, l'estatus social i el sexe.

Figura 17.-

18

3.5.- Les estratègies alimentàries i la morfologia

Entre els ocells hi ha tota una gamma de règims alimentaris, des dels que mengen de tot (omnívors) fins als especialistes més estrictes.

Les adaptacions externes més evidents –el bec, els peus i les ales- ajuden a imaginar com i de què s’alimenta un ocell.

El bec dels ocells és de forma variada en relació als hàbits alimentaris de cada espècie (Figura 18). Podem observar els següents:

Forma de bec Exemples

Insectívors

Llarg i punxegut Abellerol o raspinell comú

Rabassut i ample Oreneta

Granívors Curt i robust Perdiu roja

Piscívors Llarg i punxegut Blauet o corb marí

Frugívors Serrat o acabat en ganxo

Tucan

Ocells depredadors

Potents i corbats Òliba

Filtradors Sistema de làmines que actuen com a filtre

Ànec cullerot o flamenc

Omnívors Formes variades Garsa, pardal, estornell vulgar…

Figura 18.-

3.6.- Els canvis estacionals

En tots els ocells, migradors i sedentaris, se succeeixen una sèrie de canvis de periodicitat estacional. La successió ordenada i completa d’aquests canvis és l’anomenat cicle anual de l’ocell. Els principals canvis estacionals es relacionen amb la reproducció i la muda, i amb la migració, en el cas particular de les espècies migradores. La principal finalitat de la migració és dirigir-se a les fonts d'aliment més abundants i els millors hàbitats de cria. Pel que fa a l’ocell

19

migrador, d’una banda té un estat especial d’inquietud que coincideix aproximadament amb l’estat de migració, de l’altra, una acumulació de greix, utilitzat com a reserva, que permet als ocells fer llargs viatges (Figura 19).

Els ocells utilitzen una sèrie de mètodes per guiar-se durant les migracions. Això els permet tornar a un punt precís després de cobrir grans distancies.

Figura 19.-

3.7.- La reproducció

Els ocells es reprodueixen en un període de l’any determinat, que varia segons les espècies i les contrades. Les aus tenen reproducció interna. Després del procés de fecundació, en l’interior de la femella comença el desenvolupament dels nous éssers dins dels ous. La posta d’ous es realitza al niu, i aquests són incubats fins que no es trenca l’ou i neix el pollet (Figura 20). En tots els ocells la criança de polls coincideix amb el període de l’any de màxima abundància de recursos alimentaris.

Figura 21.-

El 95% d'espècies d'ocells són socialment monògames, és a dir, dos ocells tenen una relació sexual entre el període d’una temporada d’aparellament o fins

20

la mort d’un dels membres de la parella. Aquest fet fa possible que ambdós pares cuidin les cries, cosa especialment important en les espècies en què les femelles necessiten l'ajut dels mascles per criar els pollets.

3.8.- La comunicació

Els ocells es comuniquen principalment per mitjà de senyals visuals i auditius. Els senyals poden ser entre espècies diferents i entre dos ocells de la mateixa espècie.

Els ocells també poden recórrer al seu plomatge per comunicar-se. Els ocells utilitzen el seu plomatge per valorar i demostrar dominància social, per ensenyar la seva receptivitat a l'aparellament en les espècies amb selecció sexual o per exhibir-se amenaçadorament.

La comunicació visual dels ocells també pot incloure exhibicions ritualitzades, que s'han desenvolupat a partir d'accions no comunicatives. Aquestes exhibicions poden indicar agressivitat o submissió, a més de contribuir a la formació dels vincles de parella. Les exhibicions més elaborades són les dels festejos, en què sovint es formen danses a partir de combinacions complexes de nombrosos possibles moviments; l'èxit reproductiu dels mascles pot dependre de la qualitat d'aquestes exhibicions (Figura 22).

Figura 22.-

3.9.- L’hàbitat dels ocells

Els ocells no tenen un lloc fix de vida, però si que habitaran llocs on les seves propietats concordin amb les condicions del medi, del clima, de la vegetació... Així doncs les condicions del medi determinaran l’hàbitat de cada ocell. El que si que tenen és un territori marcat, perquè durant el període de cria, puguin tenir fonts segures per obtenir l’aliment per donar-los-hi a les seves cries. Les aus que no tenen un territori definit viatgen en bandades.

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comunicaci%C3%B3_dels_animals&action=edit&redlink=1

21

4.- Manifestacions sonores en el món de les aus

Originàriament, els primers ocells vivien en ambients forestals, eren diürns i estaven adaptats a moure’s entre la vegetació. De fet, la majoria d’espècies actuals són també forestals.

Aquest tipus de vida requereix una bona apreciació espacial de l’entorn, i el sentit més apropiat per proporcionar-la és la vista, i els ocells tenen una vista excel·lent. Però, el mateix ambient que aporta una bona vista també imposa desavantatges per al seu ús. Com més espès és el medi forestal, més escurçada queda la visibilitat, de manera que el so esdevé una eina molt pràctica per a la comunicació entre els diferents individus. No és casualitat, doncs, que molts del millors cantors siguin espècies de bosc (rossinyol, merla, etcètera).

La veu com a mètode per mantenir el contacte entre individus gregaris, és a dir, individus que tenen tendència a viure en grups, té la finalitat d’evitar la seva dispersió, i esdevé insubstituïble quan el grup vola de nit, ja que no poden refiar-se de la vista. Aquesta no és pas una situació infreqüent, ja que moltes espècies diürnes (d’activitat majoritària durant el dia) migren a la nit.

En medis molt oberts que no limiten la visibilitat, s'hi troben una bona quantitat d’espècies força silencioses.

L'acústica depèn del medi. Els cants s’adapten a les característiques físiques del medi on viuen els ocells.

Les crides i cants dels ocells són el principal mitjà de comunicació sonor dels ocells. Aquestes comunicacions poden ser senzilles o molt complexes; el cas d’algunes espècies que poden emetre dos cants diferents a l’hora, això és possible perquè utilitzen els dos costats de la siringe (explicada més endavant). Les crides i els cants, com veurem a continuació, tenen diverses funcions: atreure una parella, avaluar una parella potencial, formar nous vincles, prendre i conservar territoris, identificar altres individus (com quan els pares busquen els seus pollets a les colònies o quan una parella es reuneix al principi de la temporada d'aparellament) i avisar altres ocells de la presència de possibles depredadors, a vegades amb informació específica sobre el tipus d'amenaça. Alguns ocells també utilitzen sons mecànics per comunicar-se auditivament, com per exemple les cigonyes, amb el claqueig que produeixen amb el bec.

4.1.- Tipus de veus

L'anatomia dels animals condiciona el tipus de sons que poden produir. Els animals que tenen un coll més petit tindran un cant més agut, i els que tenen un coll més ample tindran un cant més greu. Passa el mateix amb els humans, els petits tenen la veu més aguda i els adults més greu. També passa amb els picots, com veurem en l’apartat dels sons no vocals, que gràcies a la força poden produir un so picant amb el bec.

4.1.1.- Sons vocals

Els sons vocals s’emeten des de la siringe, l’òrgan vocal de les aus. Està situat a la base de la tràquea i produeix sons complexos sense les cordes vocals. Els

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92rgan_(anatomia)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aus

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%A0quea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cordes_vocals

22

sons es produeixen per vibracions a les parets de la siringe o per la vibració de l'aire que hi passa. La siringe permet a algunes espècies d'ocells (com per exemple, els lloros) imitar la veu humana. Es troba on la tràquea es bifurca cap als pulmons, i això permet a algunes espècies produir simultàniament més d'un so. (Figura 23)

Figura 23.-

1.- Últim anell cartilaginós traqueal lliure

2.-Timpà

3.- Primer grup d’anells siringals

4.- Pessulus

5.- Membrana timpànica lateral

6.- Membrana timpànica medial

7.- Segon grup d’anells sirignals

8.- Bronqui principal

9.- Cartílag bronquial

Les vocalitzacions dels ocells són els sons vocals que les aus emeten, i inclouen tant les crides com els cants (Figura 24):

En un llenguatge no tècnic, s'entén per cant dels ocells aquells sons produïts per aus i que resulten melodiosos a l'oïda humana.

En ornitologia i observació d'aus, el cant es distingeix de la crida per la funció: els cants són més llargs i més complexes i estan associats amb el festeig i l'aparellament, mentre que les crides tenen funcions com ara d'alarma o establiment de contacte entre els membres d'una bandada.1

Figura 24.-

1 L'ornitologia és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells. En els seus

inicis l'ornitologia s'ocupava principalment de la descripció i distribució de les espècies, els ornitòlegs d'avui en dia cerquen respostes a qüestions molt específiques, sovint utilitzant els ocells com a models per provar hipòtesis o prediccions basades en les seves teories.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lloro

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ocell

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ornitologia

23

Reclams

Són veus que pretenen obtenir l’atenció dels pares o de la parella, d’altres ocells de la mateixa espècie o també d’espècies diferents. Les emeten els pollets quan tenen gana, així com alguns ocells adults en determinades fases del festeig.

Acostumen a ser notes agudes i breus, semblants en moltes espècies. No és necessari un grau elevat d’especificitat en aquest cas perquè aquestes veus s’emeten quan el receptor del missatge està a la vista o bé molt a la vora.

Aquest terme també s’utilitza per referir-se a tot un seguit de veus diferents del cant o bé que no s’associen a cap altra de les següents categories.

Veus de contacte Aquestes veus (també anomenades veus de posició) de les quals n’hi pot haver més d’una per a una mateixa espècie, s’utilitzen per a finalitats molt diverses. Podríem destacar-ne les veus emeses sobretot per espècies gregàries (de grup) forestals o per estols d’ocells en vol (nocturn o diürn).

Les veus de contacte, però, també poden ser emeses per individus solitaris, la funció dels quals és fer saber la presència de l’ocell a d’altres congèneres, i així, evitar conflictes entre veïns d’espècies territorials. Un exemple és el so repetit del pit-roig que podem sentir durant l’hivern, i que podríem transcriure com un “t...t...t...”.

Aquesta mena de vocalitzacions, d’abast curt o mitjà, solen ser breus i de vegades molt discretes. Sovint tenen un gran poder d’atracció, per aquest motiu han estat imitades per l’home com a mètode per facilitar-ne la captura. Les captures amb finalitats d’estudi científic també aprofiten de vegades aquest sistema.

Veus d’alerta

Generalment són veus de curta durada i poden ser semblants per a diverses espècies. Fins i tot, algunes de molt característiques poden ser compreses per espècies diferents que, en aquest cas, es beneficien igualment de l’advertència.

Com que aquest tipus de veus s’emeten quan es detecta la presència d’algun enemic potencial són sons difícils de localitzar, notes pures, sense harmònics. Una llarga sèrie d’espècies de diverses famílies utilitza una nota aguda i neta gairebé idèntica.

Poden existir diversos crits d’alerta en funció del tipus d’amenaça i de la seva imminència.

Cant

És una veu complexa i de llarga durada. El seu origen prové dels reclams, reclams senzills que han anat complicant-se. Especialment aquesta veu és desenvolupada pels passeriformes (ocells petits), com per exemple els pardals, orenetes, rossinyols... En els passeriformes s’inclouen els ocells cantors més

24

cèlebres: calàndria, rossinyol, canari... Principalment emetrien vocalitzacions de les que feien normalment, però han anat agafant un grau de complexitat.

El missatge s’adreça generalment a individus de la pròpia espècie, ja sigui un rival o una possible parella. Dos mascles es van contestant cantant alternativament, un canta i l'altre respon, aquesta és una conducta característica: els mascles marquen les fronteres del seu territori per assegurar-se que cap altre no l'envaeixi. Però també hi ha una femella, el mascle cantant intenta impressionar-la per assegurar-se que serà el pare dels ous. Interessa que el cant sigui molt específic, que no provoqui la resposta d’altres espècies. En aquest sentit, i contràriament a les veus d’alerta, el cant tendeix a mantenir-se ben diferent al d’altres espècies, cosa que permet una identificació immediata.

Els ocells canten per ser escoltats i, com nosaltres, s’adapten a les condicions acústiques del medi.

El cant dels ocells ha anat evolucionant en funció de les condicions acústiques del medi. Al bosc, les fulles i els troncs absorbeixen energia sonora i creen un eco, una reverberació del so. Si el cant conté moltes variacions, molt ràpides de freqüència, es queden en una barreja i totalment distorsionades. Per això els ocells emeten cants amb modulacions més lentes per poder arribar a distàncies més llargues sense distorsions. En canvi, als espais oberts les modulacions d'intensitat es veuen afectades per les turbulències de l'aire i queden esborrades. Al bosc s'esborraven les modulacions de freqüència, als espais oberts s'esborraven les modulacions d'intensitat. La modulació d’intensitat s’anomena trèmolo i la de freqüència, s’anomena vibrato. Els ocells modulen a una velocitat tan elevada que ens és impossible discernir aquets matisos.

Típicament és el mascle l’encarregat de cantar, mentre que les femelles mantenen hàbits més discrets. Això es relaciona amb una separació de papers entre sexes que és en bona part obligada. Les femelles han de pondre, i això requereix un esforç metabòlic addicional per tal de sintetitzar tota la biomassa dels ous (la posta pot representar més del 100% del pes de l’adult). Generalment és també la principal encarregada de covar-los. És lògic que sigui el mascle, al marge d’aquestes tasques, qui garanteixi un espai mínim per viure sense la competència d’altres congèneres (Figura 25).

Figura 25.-

25

Hi ha una variabilitat enorme entre els sons de les diferents espècies. En alguns casos consisteix en una simple repetició d’una nota o d’un motiu breu, mentre que en l’extrem oposat tindríem una seqüència d’una estrofa després de l’altra gairebé sempre diferents. Alguns dels millors cantors, per tal d’ampliar el seu repertori, inclouen en el cant una gran varietat de cants o veus d’altres espècies, i fins i tot arriben a imitar sons mecànics.

El cant es diferencia també d’altres veus pel fet que sovint és de freqüència més baixa (més greu), doncs així es poden sentir a major distància. És lògic que els cants tendeixin a ser greus, ja que l’ocell dóna a conèixer la seva presència i amb això pot mantenir allunyats els competidors i, alhora, atreure una possible parella. La freqüència del so depèn en bona part de la mida de l’ocell, tot i que poden haver ocells petits que facin sons més greus que alguns que siguin més grans.

Un bon cant és una amenaça més important i desencadena una resposta més agressiva. Per a nosaltres els cants són boniques melodies però per ells són la manera de comunicar a distància la seva capacitat reproductiva.

La funció del cant és fer-se notar. Per això, moltes espècies canten des de llocs d’on són fàcilment detectables. Diverses espècies van més enllà no canten solament quiets sinó que també ho fan volant. En aquests casos, el vol acostuma a ser ben diferent del vol habitual per als desplaçaments. Entre els ocells de camp obert trobem alguns exemples extrems de cant en vol. Molts mascles no deixen de cantar mentre esquiven l’atac d’un ocell rapinyaire. En aquest cas, el cant no té sentit només per als ocells de la mateixa espècie, sinó que també demostra al predador que la possible presa està en tan bona forma que és capaç d’escapolir-se sense haver de dedicar-hi totes les energies. L'agressivitat del mascle local es correspon amb la qualitat del cant de l'intrús.

"Per lligar cal afinar": a la femella l'interessa que el mascle denoti una bona condició física sent capaç de cantar molt ràpid i, a més, fidel al seu patró (marcat per la femella), per exemple, no és el mateix el d'una cadernera que el d'un rossinyol. La femella vol que el mascle sigui musical. Quan el mascle canta, la femella no el veu, però si veu que el cant del mascle li agrada s'acosta cap a ell. La qualitat del seu cant depèn que un ocell arribi a seduir una femella. El cant és un reflex de la seva condició física i neurològica i, per tant, és un bon indicador de si és un exemplar adequat per tenir descendència.

4.1.2.- Sons no vocals

Diverses espècies han desenvolupat sistemes per produir so de manera no vocal. Aquests sons poden ser emesos mitjançant el bec o les plomes.

Els sons originats a partir del bec poden ser el claqueig de les cigonyes o altres sons de percussió. Amb el claqueig, les cigonyes se saluden en el niu. Aquest so el produeixen picant entre si les llargues mandíbules (Figura 26). Altres ocells també poden fer altres sons de percussió, com ho fan moltes espècies de picots, que complementen el seu repertori vocal colpejant ràpidament un tronc amb el bec, aprofitant la seva adaptació anatòmica per a percudir. Aquests ocells tenen una força considerable, i no serien capaços d’aconseguir un so tan greu i intens per mitjans vocals. (Figura 27).

26

Figura 26.- Figura 27.-

També es poden produir sons gràcies a les plomes: molts ocells emeten un xiulet rítmic durant el vol, prou audible a mitja distància, provocat pel pas ràpid de l’aire entre les plomes alars. Un exemple ho és el becadell que desplega totalment la cua durant el vol territorial descendent; les plomes més externes, de morfologia especial, formen un angle proper als 90° amb la trajectòria de l’au, i això provoca una vibració ràpida que es tradueix en un so característic, entre un zum-zum i un bategar (Figura 28).

Figura 28.-

27

5.- Els espectogrames

Els espectogrames són representacions gràfiques dels sons i s’utilitzen sovint per a l’estudi científic. Consisteixen en un gràfic que relaciona la freqüència del so (en Hz o kHz), on la part baixa representa tons greus i la part alta tons aguts, i el temps (en segons). La negror dels traços indica la intensitat del so.

El so s'expandeix per l'espai a través d'un mitjà gasós, líquid o sòlid. La vibració del so es dóna per una oscil·lació que produeix un moviment vibratori a la nostra oïda.

D’aquesta manera es pot representar una gran quantitat d’informació d’una manera simple i objectiva. És un mètode molt més precís que una descripció verbal i més encara que una transcripció onomatopeica com les que sovint duen els manuals d’identificació d’ocells. No s’entén de manera intuïtiva sense haver practicat amb exemples coneguts.

Algunes aplicacions que tenen els espectrogrames són:

- Principalment amb els ocells, però actualment, s’aplica amb tots els animals.

- Els estudis en fonètica i síntesi de veu s’han facilitat a través del seu ús. - Alguns tipus de música moderna es crea utilitzant espectrograma com a

mitjà d'intermediaris, de canviar la intensitat de diferents freqüències a través del temps, o fins i tot crear-ne de nous.

- Anàlisi freqüencial de qualsevol senyal audiovisual. - Anàlisi musical. - Aplicacions acústiques. - Aplicacions sismològiques.

Una nota pura i uniforme, que sonaria com un xiulet net, es tradueix en una línia horitzontal (figura 29). Un seguit de notes molt seguides i molt curtes es representa amb una línia horitzontal discontinua (figura 30). Un xiulet de to uniformement ascendent o descendent es representa amb una línia inclinada cap amunt o cap avall respectivament (figura 31). Com més ample és el traç, menys net és el so. Podríem dir que un zum-zum de to constant es representa amb una sèrie de marques que es confonen formant una banda horitzontal ampla (figura 32). Un espetec “instantani” es tradueix en una línia vertical (figura 33). La presència d’harmònics s’aprecia quan apareixen línies paral·leles per damunt o per sota del traç principal (figura 34).

Figura 29.- Figura 30.- Figura 31.-

28

Figura 32.- Figura 33.- Figura 34.-

Alguns exemples d’espectrogrames d’alguns ocells que he tractat jo per fer les composicions i altres ocells que no apareixen a les composicions però si a la Reserva serien:

- El mussol comú, corresponents a la figura 29. - El blauet, l’abellerol, la xivitona i el teixidor, corresponents a la figura 30. - El xot, corresponent a la figura 31. - La garsa, corresponent a la figura 32. - El martinet blanc, corresponent a la figura 33. - L’oriol i el milà negre, corresponents a la figura 34.

29

6.- Música i natura

Aquesta part del treball consta de l’enregistrament dels cants dels ocells i de la composició de quatre peces musicals que intenten representar les quatre estacions de l’any. Aquestes obres estan basades en els cants dels ocells i estan escrites per a flauta travessera, violí i violoncel. Porten per títol “Les Quatre estacions de Flix/Sebes”.

El treball de camp ha sigut l’enregistrament que he anat fent al llarg de l’any. Els enregistraments els he fet a la zona de Sebes i a zones de la vora del riu, als xops i a diferents trams de la volta al meandre. Els enregistraments també els he pogut manipular amb el programa “Audacity”. He de dir que dels enregistraments no he pogut aprofitar gaires cants a causa de la dificultat de captar amb nitidesa els cants i d’aïllar-los de la resta de sons i sorolls ambientals.

De cara a la composició, per començar he fet una tria dels ocells més adequats per traslladar a la partitura. Els trets que he tingut en compte a l’hora d’escollir-los han estat la seva rellevància en l’entorn del poble i de Sebes i, sobretot, la seva musicalitat. Què vull dir amb això? Doncs que a l’hora de plasmar en una partitura els sons que emeten els ocells, i pensant en els instruments que els han d’interpretar, n’hi ha uns que són més apropiats que d’altres. Hi ha determinades característiques (tímbriques, d’emissió, etc.) que fan molt difícil la plasmació en una partitura convencional dels cants de determinats ocells. Per exemple, el cant del bernat pescaire –o també el de l’agró roig– produeix un so d’un timbre molt difícil de reproduir en una partitura i d’interpretar pels instruments implicats.

Després d’escollir els ocells he transcrit els seus cants. Les transcripcions dels cants dels ocells que he utilitzat a la composició les he fetes a partir de pàgines web, del disc “Guia pràctica de cants d’ocells” i d’alguns enregistraments que he fet. Els cants més ràpids i més complexos melòdicament els he reproduït amb el programa “Audacity”, amb el que he pogut modificar la velocitat per facilitar-me la seva comprensió i observació. He d’aclarir que he adaptat lleugerament els cants al llenguatge tonal per tal de facilitar el seu ús musical. Això vol dir ajustar els sons dels ocells a algun tipus d’escala musical. També és cert que d’alguns ocells no n’he fet la transcripció exacta o aproximada, com per exemple del pit-roig, ja que produeixen un ritme o una melodia molt variada. Són melodies adaptades.

Quan he tingut fetes les transcripcions dels cants he començat a compondre. Per fer-ho he utilitzat el programa d’edició musical “Finale 2008”. El procés que he seguit ha estat el següent: he començat a partir de l’elaboració de melodies, que podien incloure algun cant o no, i, a partir d’aquestes, he anat desenvolupant la resta de l’obra. M’he basat en l’estètica, harmonia i instrumentació barroques (que són les que més conec). També m’he inspirat en “Les quatre estacions” d’Antonio Vivaldi en aspectes com l’estructura i la manera d’incloure les onomatopeies de la natura a la música. La idea del “leitmotiv” wagnerià també l’he tingut present per ajudar-me en el desenvolupament de les obres. Hi ha parts on els cants dels ocells apareixen clarament, ja sigui perquè apareixen sols o perquè l’instrument que els interpreta està destacat. Alguns cants els he incorporat a la melodia i d’altres

30

m’han servit d’acompanyament. Els cants més melodiosos apareixen sols o els he incorporat a la melodia. Els més senzills melòdica i rítmicament els he utilitzat com a acompanyament. Per exemple, en l’obra de l’Estiu, el rossinyol bord, l’oriol i el cucut apareixen sols; i el cant del trist l’utilitzo com acompanyament.

6.1.- Paràmetres musicals

D’acord amb el tema del qual tractem en aquest treball, els paràmetres de la música els podríem separar en dos blocs, els naturals i els culturals.

Dins dels naturals hi trobem: el ritme, la durada, l'alçada, la melodia (tot i que també hi ha aspectes plenament culturals), la intensitat, el timbre, el caràcter i l'articulació-atac.

- Ritme: relació que hi ha entre els sons/sorolls i el temps, és a dir, la periodicitat a la que es produeixen. Aquesta pot ser regular o irregular.

- Durada: temps que es perllonga el so/soroll d’una nota.

- Alçada: depèn de la freqüència d’ona. Una freqüència alta pertany a un so/soroll agut, i una freqüència baixa a un greu. Quan les freqüències són regulars donen lloc a sons (afinació determinada) i quan són irregulars a sorolls (afinació indeterminada).

- Melodia: conjunt de sons que segueixen una certa estructura i una varietat d’intervals, és a dir, entre notes diferents. La majoria dels cants dels ocells són melodies “naturals”. Ara bé, les melodies creades per nosaltres són “culturals”, doncs estan basades en escales, intervals, patrons rítmics, etc.

- Intensitat: volum, força, en que es reprodueix un so/soroll.

- Timbre: característiques pròpies de cada so/soroll, que el diferencien de qualsevol altre, a banda de l'alçada, de la durada, de la intensitat, etc. Depèn bàsicament dels seus harmònics (altres sons que es produeixen simultàniament que, si bé no es poden identificar, contribueixen decisivament en la seva "personalitat"), de la manera com es produeixen, etc.

- Caràcter: manera en què es produeix el so segons la finalitat que s’en vulgui obtenir. Traslladat a la natura serien els paràmetres que configuren un crit d’alarma, un cant, etc.

- Articulació-atac: forma de produir un so/soroll o una sèrie de sons/sorolls, fent referència a la manera com comença i com acaba (bruscament, progressivament, sobtadament...).

Pel que fa als paràmetres culturals identifiquem: l’harmonia, la mètrica i, com hem dit abans, certs aspectes de la melodia.

- Harmonia: part de la música que estudia la simultaneïtat dels sons, i que determina la manera d’estructurar les tensions i distensions i les diferents funcions (d’una manera similar a com ho fa la sintaxi gramatical).

31

- Mètrica: estructuració dels ritmes musicals dins d’uns patrons, anomenats compassos, la principal característica dels quals és la periodicitat regular dels accents.

Els paràmetres més adients per comprendre musicalment millor el cant dels ocells són: la freqüència, el ritme i la melodia.

6.2.- Fitxes dels ocells utilitzats en les composicions

Aquí tenim la informació d’alguns dels ocells que es poden trobar en la zona estudiada. El primer grup, que inclouen les transcripcions, el formen els ocells que han estat utilitzats a les composicions, i els darrers sis també són ocells cantors però no participen a les composicions.

Nom: Rossinyol comú

Nom científic: Luscinia megarhynchos

Èpoques que el trobem a la Reserva: estival

Descripció: Ocell de color marronós, més fosc pel dors i més grisós per sota. La cua també és fosca, amb tons vermellosos. Fa uns 16-17 cm de llarg.

Té un anell clar al voltant de l'ull. S’alimenta de insectes, cucs, escarabats, larves i fruits.

Cant: poderós i melòdic, variat en tota la seva extensió: estrofes de 2-4 amb pauses iguals, consistents amb tr~, xiulets aflautats; com millor es reconeix és pels seus xiulets recurrents en crescendo, "lu lu lü lü li li".

*Curiositats: El cant és molt musical. Vola amb rapidesa i bastant baix. S’amaga de seguida. Es mou entre la vegetació i costa veure'l bé. El seu cant probablement és un dels més excel·lents.

Transcripció:

32

Nom: Mallarenga carbonera

Nom científic: Parus major

Èpoques que el trobem a la Reserva: Resident

Descripció: Au insectívora petita, molt cridanera pels seus colors blaus i grocs i pels seus reclams. És comú en ambients boscosos. Tolera molt bé la presència humana. Colonitza amb facilitat jardins i parcs.

Cant: Té un abundant repertori. El cant és un “ti-ti-ta ti-ti-ta ti-ti-ta…”, trisíl·lab i amb accent al “ta”.

*Curiositats: Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques. Pel terra es mou àgilment. Quan vola ho fa de manera ondulada.

Transcripció:

Nom: Picot verd

Nom científic: Picus viridis sharpei


Descripció: Ocell d'uns 32 cm de llarg, de plomatge

verdós amb tons grocs per sobre i verd grogós

blanquinós per sota, amb una franja vermella al cap i

una zona groga al principi de la cua. El bec és fosc, llarg

i fort. Les potes i la cua són curtes. Menja insectes.

Cant: El reclam és un "kaiü-kaiü-kaiück" emès al vol.

Sovint prolongat amb una sèrie amb l'accent a cada

segona o quarta síl·laba. El cant és una sèrie de 10-18

notes "klü" sonores, que s'accelera i i baixa lleugerament

de to al final, " klü-klü-klü-klü-klü-klü-klü...".

*Curiositats: Al tronc d’un arbre clava les ungles i

s'aguanta amb la cua, quedant-se mirant el seu voltant.

Transcripció:

33

Nom: Xot

Nom científic: Otus scops

Èpoques que el trobem a la Reserva: Estival

Descripció: Petit mussol d'uns 19 cm de llarg.

És de color gris amb taques marronoses i grises

fosques. Té el cap petit amb 2 orelles o banyes molt

característiques, que sovint té amagades. Els ulls són de

color groguenc. Menja insectes, petits mamífers i rèptils.

Cant: El cant és una repetició constant cada 3-4 segons

de xiulets “tayúh” curts i profunds, fàcils d’imitar i es

poden escoltar a 1 quilòmetre de distància

aproximadament.

*Curiositats: Acostuma a cantar de manera repetitiva i

monòtona. Quan està aturat en la branca d'un arbre es

queda quiet en una postura mimètica que fa difícil

distingir-lo del tronc.

Transcripció:

Nom: Milà negre

Nom científic: Milvus migrans


Descripció: ocell rapinyaire d’uns 56 cm de llargada i 140 d’envergadura. És de color marró fosc, per sota és una mica més rogenc. La cua acaba en forma de forca. Menja petits animals i restes d'animals morts.

Cant: Un so agut i fi amb ritme ràpid, un "pii-i-i-i".

*Curiositats: Quan emigra se’l pot veure per tot el país.

Transcripció:

34

Nom: Puput

Nom científic: Upapa epops


Descripció: Ocell d'uns 28 cm de llarg. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes.

Cant: El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put", trisíl·lab, buit i apagat, repetit varies vegades. Quan està excitat és un “schiir” alt i sorollós.

*Curiositats: Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i se'n va cap a l'Àfrica, i torna al febrer.

Transcripció:

Nom: Duc

Nom científic: Bubo bubo


Descripció: Ocell rapinyaire nocturn d'uns 58 cm de llarg, 70 cm amb les ales obertes. Per sobre, el plomatge és marronós, amb ratlles i franges més fosques; per sota, el coll és blanquinós i el pit i la panxa són més clars, també amb ratlles primes fosques. Els ulls són grossos i rodons, de color taronja; les seves orelles el fan inconfusible. Menja petits mamífers i ocells.

Cant: L’alarma és un “kua” sonor, amb ràbia i nasal, repetit ràpidament. El reclam és un “gau” nasal i apagat. El cant és un “ou-hu” profund, sonor, amb la segona síl·laba més greu (cada 8-12 seg.).

*Curiositats: Caça de nit. Pot detectar un ratolí a més de 100 metres de distància i atrapar-lo sense veure’l. Captura les seves preses amb les urpes. Les parts dures com els ossos o el pèl no els digereix, i formen una massa anomenada egagròpila, que és regurgitada.

Transcripció:

35

Nom: Cucut

Nom científic: Cuculus canorus


Descripció: Té una longitud d’uns 32-36 cm. Té una llarga cua i les ales acabades en punta. El mascle és d’un to gris, la femella pot ser de tons grisos o rojos, tot i que menys freqüents. Menja insectes i larves.

Cant: El cant és un “cuu-cu” amb èmfasis a la primera síl·laba. Al vol és un “goch-che-che-che” ronc. La femella emet un “pühühühühühühühühü…”.

*Curiositats: La femella sotmet els nius d'altres espècies d'ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. El seu cant és conegut per tothom.

Transcripció:

Nom: Rossinyol bord

Nom científic: Cettia cetti


Descripció: Té una longitud de 13-14 cm, amb ales i cua arrodonides. De color marró i gris. Visiblement és difícil de trobar, però amb el cant es detecta de seguida. S’alimenta d’invertebrats.

Cant: Reclam, un "'plitt!" explosiu i metàl·lic que pot repetir-se en sèrie i convertir-se en un "plir'r'r'r'r". Cant amb un ritme característic: primer 1 - 4 notes com de "prova", després una petita pausa seguida de una ràpida sèrie de notes similars, ¡tichutt-ichutt-tichut-tichutt chütt, chutt!", alternant dos notes diferents (agut-greu).

*Curiositats: Les poblacions d’aquest tipus d’ocells es poden veure afectades davant d’hiverns rigorosos, ja que viuen a la vora del riu. Destaca el seu cant.

Transcripció:

36

Nom: Cabusset

Nom científic: Tachybaptus ruficollis

Èpoques que el trobem a la Reserva: Hivernant

Descripció: Té una longitud de 25-29 cm. És el més petits dels cabussets. Coll corbat amb un bec negre. El cos té uns tons foscos, mentre que el coll i la part de sota castany. S’alimenta d’organismes petits, sobretot insectes aquàtics i les seves larves, mol·luscs, amfibis i peixos petits.

Cant: Reclams alts, per exemple "bii-iip" i "bit, bit, bit", que s'accelera a un tr~ de llarga durada, sovint amb notes agudes i produït en cor, "bibibibibibi...".

*Curiositats: El seu color canvia segons si és hivern o estiu. Per trobar l’aliment, pot recórrer bastants metres bussejant, i apareixent a un lloc diferent del punt de la seva immersió.

Transcripció:

Nom: Trist

Nom científic: Cisticola justicia


Descripció: Té una longitud de 10 cm. De tons marronosos. Té les ales i la cua arrodonides. El seu perfil també és arrodonit. Al vol s’aprecien unes taques blanques i negres a la cua. S’alimenta d’insectes.

Cant: Reclam, un "¡chipp!" sonor. Cant, repetició monòtona d'una nota curta i penetrant, de llargs períodes (generalment al vol en amplis cercles), amb pauses regulars i curtes "dzip... dzip... dzip...".

*Curiositats: És una de les aus més petites d’Europa. El seu niu està molt treballat. Detectable pel seu cant.

Transcripció:

37

Nom: Mussol comú

Nom científic: Athene noctua


Descripció: rapinyaire nocturn d'uns 22 cm de llarg. De color gris marronós amb taques blanquinoses. La cua és curta. Les ales són arrodonides. Té el cap ample amb uns ulls grans i de color groc. Menja insectes, cucs, ratolins, rates, petits ocells, granotes i sargantanes.

Cant: Reclam un “kee-ew” penetrant, en falset, descendent de to i repetit. Alarma un “chi-chi-chi…” curt, explosiu i agut. Cant, un ululato baix, lleugerament prolongat, melodiós i amb una inflexió cap dalt al final, un “guuuuek” cada 5-10 segons.

*Curiositats: Surt cap al vespre i de matinada. El seu vol és ràpid i en veure una presa es llança directament sobre ella; se l'emporta a un forat per menjar-se-la.

Transcripció:

Nom: Oriol

Nom científic: Oriolus oriolus


Descripció: Ocell d'uns 22 cm de llarg. El mascle és de

color groc amb les ales negres amb taques grogues. El

bec és rosat. La femella és de color verdós per sobre i

blanquinós per sota. Les ales i la cua són marrons amb

tons grocs. Menja fruits, insectes, aranyes i erugues.

Cant: El cant és un xiulet sonor i aflautat, de notes

agudes. Sovint un "viiahk" amb una veu nasal.

*Curiositats: Acostuma a cantar quasi xiulant i se'l sent

de lluny. Passa la vida dalt dels arbres.

Transcripció:

38

Nom: Abellerol

Nom científic: Merops apiaster


Descripció: Ocell molt vistós que fa uns 28 cm de llarg.

Té el cap de color marronós amb un ratlla negra al

voltant de l'ull, el coll groc, el pit blau-verdós, les ales

marronoses i verdes. El bec és llarg i negre. És

insectívor. Caça abelles, libèl·lules i escarabats al vol.

Cant: Reclam, un "prrüt", suau, amb un to harmònic i

que es repeteix freqüentment, emès al vol. Com si fos

un xiulet, amb moltes notes, en un registre mig.

*Curiositats: Acostuma a parar-se en els fils de la llum

o del telèfon. Vola en grups per la captura de les preses.

Transcripció:

Nom: Blauet

Nom científic: Alcedo atthis


Descripció: Ocell d’uns 16 cm de llarg. El dors és blau verdós brillant i als costats del coll i la part inferior de color ataronjat. El bec és fosc, llarg i afilat. Menja peixos petits, insectes i larves aquàtiques.

Cant: Reclam normal, sovint al vol, un "zii" curt, estrident i semblant al so d’un xiulet, a vegades amb una segona nota, "zii-ti", i que repeteix una sèrie breu quan està excitat. El cant estrany és una sèrie de notes de ritme irregular. La distància entre nota i nota és petita. Acostuma a fer tres notes (iguals) a cada intervenció.

*Curiositats: Vola a poca alçada i amb molta rapidesa. Acostuma a romandre quiet sobre una branca observant fixament la superfície de l'aigua. Tan aviat com veu una presa es llança amb rapidesa submergint-se fins agafar-la. Dins l'aigua utilitza l’obertura de les ales per sortir-ne.

Transcripció:

39

Nom: Tallarol casquet

Nom científic: Sylvia atricapilla


Descripció: Té una longitud de 13 cm. D’aspecte més compacte i robust. Llueix una tonalitat grisenca, i la femella presenta tons rojos a les ales. Durant l’època de reproducció s’alimenta d’invertebrats, quan no, de fruits.

Cant: El reclam és un “teck”, que quan està inquiet es repeteixen notes llargues i ronques, un “schreh”. Cant molt bonic amb notes clares amb so de flauta al final.

*Curiositats: Reconeixible pel color del cap i pel cant.

Transcripció:

Nom: Hortolà

Nom científic: Emberiza hortulana

Èpoques que el trobem a la Reserva: De pas

Descripció: Ocell de 15-17 cm de longitud. L’anell de l’ull i la gola són grocs. A les ales també presenta tons grocs. S’alimenta al terra, bàsicament d’invertebrats.

Cant: Reclam un “sli-e” casi bisíl·lab i també un “chu” curt; els emet alternativament amb intervals de 2 segons. El cant pot sonar com un eco “srü-srü-srü-srü-dru-dru-dru” o “sia sia sia drü drü”.

*Curiositats: El color del seu plomatge canviarà segons l’època en que es trobi l’ocell.

Transcripció:

40

Nom: Xivita

Nom científic: Tringa achropus


Descripció: Ocell d’una longitud de 21-24 cm. Té un perfil estilitzat. El bec és d’igual de longitud que el cap. Els tons són foscos. Les potes també són d’un color grisós. Els no reproductors són d’un color menys grisós. S’alimenta d’invertebrats aquàtics i terrestres.

Cant: Reclam de vol un xiulet clar i ressonant “tluiit-uit-uit”, la primera nota és ascendent i les dos següents agudes. Reclam d’alarma un “tlip-tlip-tlip…”. Cant té una fase ràpida i rítmica “tluui-tüi tluui-tüi tluui-tüi…”.

*Curiositats: El trobem buscant menjar pel fang, aigües i zones aquàtiques interiors

Transcripció:

Nom: Xivitona

Nom científic: Actitis hypoleucos


Descripció: Ocell de tamany petit que fa 20 cm de llargada i uns 35 cm amb les ales obertes. Pesa uns 50 g. El plomatge del dors i de les ales és de color marró fosc. Per sota és gris blanquinós. Té una franja blanca a cada ala. El bec és fosc i llarg. Les potes són verdoses o marronoses. S’alimenta d’insectes, cucs i musclos, sempre a la vora de l'aigua.

Cant: Reclam de vol un “sui-sui-sui-sui-suüü” ràpid, clar, agut i descendent. Alarma un “hiiip” prolongat. El cant és una repetició rítmica “suididii-dide-suididii-dide-suididii-dide-…”.

*Curiositats: Acostuma a viure en petits grups. Sovint balanceja el cap amunt i avall. Vola baix, sobre l'aigua.

Transcripció:

41

Nom: Alosa vulgar

Nom científic: Alauda arvensis


Descripció: Ocell d’uns 18-19 cm de longitud, d’hàbitats terrestres. Té un cos allargat i robust, unes potes, unes ales i una cua allargades. Té un bec molt fort. El seu vol és ràpid, batent les ales amb rapidesa. Té una gran capacitat per fer maniobres a l’aire. S’alimenta tant de matèria animal com vegetal.

Cant: El reclam són secs “prriit”, “prrüt-üt”. Emet un cant llarg i continuat, molt ràpid, amb notes repetides en una successió de trinats encadenats, sense pausa entre ells.

*Curiositats: Comú a zones amb pocs arbres, com cultius de cereals.

Transcripció:

Nom: Piula dels arbres

Nom científic: Anthus trivialis


Descripció: Té una longitud de 15 cm. És d’un color groc marronós. El seu plomatge és ratllat. La cua és llarga, i les ales arrodonides. El bec i les potes són fines. S’alimenta bàsicament d’insectes.

Cant: El reclam és una nota forta i aguda (tsiip, tiisz). El cant és potent i melodiós, consisteix en un trinat de notes, repetides durant 5-8 segons, que emet al vol o des d’un lloc alt. És característic el seu final lent (chiuchiu- chiuuuu).

*Curiositats: Quan està en època de reproducció van en grups, i quan està de pas va en petits grups.

Transcripció:

42

Nom: Tord

Nom científic: Turdus philomelos


Descripció: Té una longitud de 20-22 cm. La part superior és d’un to marronós, i la part de sota d’un color més clar i amb taques marrons. El seu vol és ràpid. S’alimenta d’una gran varietat d’invertebrats.

Cant: Reclam un “zit” penetrant, fi i bastant discret. Alarma, un “tix-ix-ix-ix…”. Cant sonor molt variat, amb poques pauses i breus, repetició de les mateixes notes de 2-4 vegades, “küklivi küklivi, tixi tixi tixi, pii-eh, trrü-trrü-trrü tixifix, chü-chü-chü, ko-ku-kiklix ko-ku-kiklix”.

*Curiositats: Sovint va per terra, però per cantar es posa a la part alta dels arbres. Al vol podem observar la seva part inferior, que ens permet diferenciar-lo dels altres ocells semblants.

Transcripció:

Nom: Estornell

Nom científic: Sturnus vulgaris


Descripció: Ocell que fa uns 21 cm de llarg. El mascle és de color negre amb tons verdosos foscos i purpuris; amb punts blanquinosos a la punta de les plomes, molt més abundants durant l'hivern. El bec és punxegut, groc a l'estiu i fosc a l'hivern. La femella té més taques que el mascle i menys brillantor. La cua és curta. Menja insectes, cucs, aranyes, cargols, llavors i fruites.

Cant: Al vol un “chürr”. Alarma al niu un “stiih” prolongat. Si veu un depredador un “caiett”. Cant compost per xiulets i glissando, sons bastant suaus.

*Curiositats: S'agrupa en estols molt nombrosos. A l’hivern formen veritables núvols vivents, molt visibles cap al capvespre. És un ocell sedentari.

Transcripció:

43

Nom: Pit-roig

Nom científic: Erithacus rubecula


Descripció: Ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada. És de color marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una gran taca vermellosa ataronjada que li omple la car i part del pit. El mascle i la femella tenen la mateixa coloració, però els joves són més marronosos i pigats, sense la taca vermellosa. Menja insectes, cucs de terra, fruits i restes d'aliments.

Cant: Reclam, un "tick" curt i dur que, quan està nerviós, es prolonga en una sèrie ràpida i llarga, "tick-ick-ick-ick...", que sona com un rellotge quan se li dona corda. Alarma, un "tsiiih", molt fi i penetrant. A la migració locturna, un "tsi" fi i ronc. El cant comença amb unes notes fines, altes i llargues, després la estrofa cau de to i s'accelera amb notes cruixents, amb trèmols i excitants; el ritme i el volum varien, sense dos estrofes iguals.

*Curiositats: Camina i salta pel terra cercant menjar. Quan sent el perill aixeca la seva cua. Es deixa veure fàcilment durant l'hivern, ja que s'apropa molt als humans. El seu cant és variat.

Transcripció:

44

Nom: Mosquiter comú

Nom científic: Phylloscopus ibericus


Descripció: Ocell d’uns 10-11 cm de longitud. Té el bec fi i les potes fosques. Presenta tons verdosos al dors i blanquinosos a les parts inferiors. Ambdós sexes són similars, el mascle lleugerament més gran que la femella. S’alimenta de petits invertebrats.

Cant: Consisteix en l'alternança regular de dos sons: chif-chaf, chif-chaf. El reclam és un tènue huit.

*Curiositats: És un ocell molt inquiet. És molt abundant com a hivernant i en èpoques de pas.

Transcripció:

Nom: Pinsà comú

Nom científic: Fringilla coelebs


Descripció: Ocell d’uns 14-16 cm de longitud. Té una taca blanca a l'espatlla i també a les ales (molt visible al vol). Els mascles es diferencien per les seves tonalitats salmó al ventre, el pit i les galtes. El seu cap i la nuca són d’un color gris blacós. En es femelles, dominen els tons marrons apagats. És una au omnívora.

Cant: Emet diferents reclams, segons estigui posat (chiip) o en vol (suiit). El cant del mascle és molt característic i potent. Repeteix una estrofa que s'inicia amb una sèrie ascendent en intensitat (tuit-tuit-tuit-tuit ...), a la qual uneix una segona més curta i més ràpida (Chot-Chot-Chot ...), i acaba amb un crit brusc.

*Curiositats: Els mascles canten en branques altes. A l'hivern s'agrupen en grans bàndols i es barregen amb altres espècies d’ocells. Es concentren en canyissars o masses vegetals denses per dormir.

Transcripció:

45

Nom: Lluer

Nom científic: Carduelis spinus


Descripció: Té una longitud de 8 cm. De bec curt i fi, i

de cua curta. De colors verdosos. Es distingeixen per les

taques grogues en ales i cua, i franges grogues en els

"espatlles" de les ales. Menja llavors.

Cant: El reclam és un “chiiia”. En grup, els reclams es

combinen amb refilets. El cant dels mascles és un “chui-

chui-chui, tlui-tlui, chiririri”, amb notes molt curtes.

*Curiositats: És una espècie gregària que es barreja

amb altres. Busca aliment en les branques d'arbres.

Transcripció:

Nom: Repicatalons

Nom científic: Emberiza schoeniclus


Descripció: Té una longitud de 15-16,5 cm. Presenta un plomatge dominat pels tons marrons del dors i blanquinosos al ventre. La gola i el cap del mascle són de color negre, amb un collaret blanc. En aquesta època, el cap i el pit de la femella tendeixen a enfosquir-se, però no tenen el collaret blanc. S’alimenta de llavors.

Cant: Freqüentment emet un tsiiu suau i una mica malenconiós quan es mou entre la vegetació, i de tant en tant algun bruts més brusc i sonor. El cant és bastant simple, amb una estrofa ràpida stri-ii-pp i un trino lent i indecís, tip, tirip, stirip.

*Curiositats: A l'hivern, resulta més complicat diferenciar pel plomatge tant als sexes com als exemplars immadurs. Durant el període hivernal, solen moure’s pel el canyís. Els seus cants són fàcils de detectar gràcies als seus penetrants xiulets.

Transcripció:

46

Nom: Oreneta de ribera

Nom científic: Riparia riparia


Descripció: És una au petita, de 12 cm de longitud. Per

sobre és d’un to marronós i per sota de color blanc. Les

seves ales són llargues i acabades amb punta. Els dos

sexes són iguals. El seu vol sol estar acompanyat

d’altres orenetes. Menja insectes voladors petits.

Cant: Emet freqüents reclams com schrr o chirrrp,

similars als d’altres tipus d’orenetes però més après. El

cant és una seqüència de reclams repetits.

*Curiositats: A causa del material de que està fet el seu

niu, argila i terra, l’oreneta està obligada a canviar de niu

cada any.

Nom: Balquer

Nom científic: Acrocephalus arundinaceus


Descripció: Té una longitud de 19-20 cm. És un ocell molt robust, el més destacat de la seva família. De tons marronosos i també grisos. Té un bec bastant gran. Menja invertebrats.

Cant: Cant amb varies notes ronques repetides però molt sonor i amb sons estridents amb falset, per exemple un “trr trr karra-karra-karra krie-krie-krie-trr-trr-kie-kie”.

*Curiositats: El seu cant és molt potent. Viu en zones de vegetació densa.

47

Nom: Tallarol capnegre

Nom científic: Sylvia melanocephala


Descripció: És un ocell de 12-13 cm de longitud. Té el cap de color negre, que arriba fins sota de l’ull. Els colors grisos de la part superior estan en contrast amb les parts blanquinoses de la part inferior. L’anell de l’ull és roig.

Cant: Reclam un “tseck” sonor molt dur, també notes monosíl·labes o disíl·labes emeses amb rapidesa “trr-trr-trr-trr” o “tü-trru tü-trru tü-trru”. Cant curt (de 2-5 segons”, ràpid amb molts sons de tràquea.

*Curiositats: És un ocell en expansió, ja que està aprofitant que hi ha molts llocs amb grans expansions de matolls.

Nom: Cuereta blanca

Nom científic: Motacilla alba


Descripció: Ocell que fa uns 18 cm de llargada, de llarga cua i de coloració blanca, grisa i negra. El mascle té la part superior del cap de color negre, la cara blanca i la gorja negra. El dors és grisós i la panxa blanquinosa. Les ales són negres amb línies blanques. La cua també és negra. La femella és més grisosa. Menja insectes i aràcnids.

Cant: Reclam un “tsli-vitt” o “zi-se-litt” di o trisíl·lab i alegre. El cant és simple, poques notes seguides d’una pausa, cosa que quan està excitat són notes ràpides a una sèrie llarga.

*Curiositats: Camina amb rapidesa movent el cap i la cua de manera molt elegant.

48

Nom: Bitó comú

Nom científic: Botaurus stellaris


Descripció: És un ocell amb una longitud bastant gran:

70-80 cm. Garsa de mida, rabassuda i de gruix coll, de

color marró vermellós. Té tot el dors ratllat de fosc. En

vol mostra potes molt allargades i coll recollit, amb el

bec apuntant cap amunt. Les seves plomes de vol són

barrades. S’alimenta d’insectes, amfibis i

micromamífers.

Cant: Reclam de vol un “graoh” simple o repetit. El cant

del mascle és un “huump” peculiar, molt baix i que es

repeteix 3-5 vegades amb intervals de 2,5 segons.

*Curiositats: Difícil de veure, poques vegades

abandona la cobertura de la densa vegetació palustre,

però fàcil de reconèixer pel seu cant.

Nom: Bruel

Nom científic: Regulus ignicapillus


Descripció: Té una longitud de 9 cm. És un ocell

d'aspecte general rabassut, amb tonalitats verdoses.

Presenta el dors verd brillant, les ales fosques amb

bandes blanquinoses. Les parts inferiors són pàl·lides,

encara que mostren lleugers tons ataronjats al pit del

mascle. Menja petits invertebrats.

Cant: Ho constitueix la repetició ràpida d'una nota fina i

aguda amb intensitat creixent, que remata en un breu tri.

El reclam és una xiulada fi i agut.

*Curiositats: Es tracta d'una de les aus més diminutes

de l'avifauna europea. El bruel és el més estès, ja que

ocupa una àmplia varietat de boscos frescos i humits.

49

6.3.- Exemples de composicions amb els cants dels ocells

Molts compositors de totes les èpoques i tots els estils s’han referit als ocells i els seus cants en algunes de les seves obres, ja sigui com a font d’inspiració o incorporant la transcripció dels seus cants a les seves melodies. De vegades els han dedicat obres senceres i d’altres han format part de passatges on tenien un clar protagonisme.

A Catalunya és molt popular “El cant dels ocells”, una nadala tradicional que el cèlebre violoncel·lista Pau Casals va divulgar per tot el món. En aquest cas la relació amb els ocells ve donada pel text, doncs la melodia correspon més a una cançó de bressol.

A continuació exposo una relació d’algunes de les obres on els compositors han utilitzat els cants dels ocells com a material melòdic de les seves composicions:

“Le chant des oiseaux”, de Clément Janequin (1485-1558)

“Toccata con lo scherzo del cucco”, de Bernardo Pasquini (1637-1710)

Sonata “representativa” per a violí i continuo en La Major, de Heinrich Ignaz Biber (1644-1704)

Concert per a flauta n. 3 en Re Major, RV 428 “Il gardellino” (La cadernera), d’Antonio Vivaldi (1678-1741)

“Le Rappel des Oiseaux” (2n Llibre de peces per a clavecí), de Jean-Philippe Rameau (1683-1764)

Concert per a orgue n. 13 en Fa Major “El cucut i el rossinyol”, de Georg Friederich Händel (1685-1759)

Suite per a clavecí “El cucut”, de Louis-Claude Daquin (1694-1772)

Quartet de corda n.53 en Re Major, Op. 64 n. 5 “L’alosa”, de Joseph Haydn (1732-1809)

Concert per a pìano n. 17 en Sol Major K 453, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Duet de Pappageno i Pappagena, ària de Pappageno (Der Vogelfänger bin ich ja) de “La flauta màgica” K 620, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

“Gallines i galls” (Carnaval dels animals, n. 2), de Camille Saint-Saëns (1835-1921)

“Ball dels pollets en la seva closca” (Quadres d’una exposició, n. 5), de Modest Mússorgski (1839-1881). Orquestració de Maurice Ravel (1875-1937)

“On Hearing the First Cukoo in Spring” (Dos peces per a petita orquestra, n. 1), de Frederick Delius (1862-1934)

“Gli uccelli” (Suite per a petita orquestra), d’Ottorino Respighi (1879-1936)

“El cant del rossinyol”, d’Ígor Stravinski (1882-1971)

“L’ocell” (Pere i el llop), de Serguei Prokófiev (1891-1953)

“Cukoo in the Pear-Tree” (Nonsense Madrigals, n. 2), de György Ligeti (1923-2006)

50

Les obres i els compositors següents mereixen una menció especial:

Les quatre estacions, d'Antonio Vivaldi (1678-1741)

Les quatre estacions és un conjunt de quatre concerts per a violí del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre l’any 1723, i és la seva obra més coneguda.

Els primers quatre concerts fan referència a cada una de les estacions de l'any. Cada concert segueix l'estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

Concert núm. 1 en mi major, Op. 8, RV 269, "La primavera"

- Allegro, Largo, Allegro. Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, "L'estiu"

- Allegro non molto — Allegro, Adagio — Presto — Adagio, Presto. Concert núm. 3 en fa major, Op. 8, RV 293, "La tardor"

- Allegro, Adagio molto, Allegro. Concert núm. 4 en fa menor, Op. 8, RV 297, "L'hivern"

- Allegro non molto, Largo, Allegro.

Cada concert està basat en un sonet que el mateix Vivaldi va escriure. És un clar exemple de música “de programa”, és a dir, a la partitura va descrivint amb música el text dels sonets. Fins i tot a la mateixa partitura apareix el text en els moments corresponents.

Olivier Messiaen (1908-1992)

Olivier Messiaen va ser un compositor, organista i ornitòleg francès.

Messiaen estava fascinat pel cant dels ocells; deia que els ocells eren els millors músics i es considerava tant un ornitòleg com un compositor. Transcrivia el cant dels pardals en els seus viatges per tot el món, i va incorporar les transcripcions d'aquests cants en gran part de la seva música.

El seu ús innovador del color, la seua concepció personal de la relació entre el temps i la música, el seu ús del cant dels ocells, i el seu intent d'expressar profundes idees religioses, tot es combina de tal manera que fa quasi impossible confondre una composició de Messiaen amb una obra de qualsevol altre compositor clàssic occidental.

Les seves obres més representatives en relació als ocells són: “Réveil des Oiseaux”, “Oiseaux Exotiques” i “La Grive des Bois”.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Concert

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc

http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vivaldi

http://ca.wikipedia.org/wiki/1723

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ryom_Verzeichnis&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Compositor

http://ca.wikipedia.org/wiki/Orgue


http://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a


51

7.- Composicions

“Les Quatre Estacions de Flix”, per a flauta travessera, violí i violoncel.

Data de composició: Juny 2014 – gener 2015.

52

&

&

?

c

c

c

Flauta

Violí

Violoncel

Rossinyol comú

q = 110

‰ œ œjœ œ. jœ œ. jœ œ. jœ œ. Œ

∑

∑

‰ œœ œ .œŸ Jœ

∑

∑

.œŸ Jœ.œŸ Jœ


∑

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

4 œ œ œ œ œ Œ

‰ œœ œ .œŸ Jœ

∑

∑.œŸ Jœ

.œŸ Jœ

∑

∑

œ œ œ œ œ Œ

∑


∑

∑

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

8

∑


∑

Ó ‰ œ œjœ# œ. jœ œ.

Œ ‰ œ œjœ# œ. jœ œ. jœ œ. jœ œ.

‰ œ œjœ# œ. jœ œ. jœ œ. jœ œ.

Œ

Les Quatre Estacions de Flixper a flauta travessera, violí i violoncel

Martí Guiu Rofes

I. Primavera

53

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

10

jœ# œ. jœ œ.Œ Œ

œ œ

∑

∑

Œ Œœ œ Œ

œ œ Œ Œœ œ

Œœ œ Œ Œ

Œ Œ˙

Œ Œ ˙

œ œ Œ ˙

f

f

f

œ œ œ œ œ œ œ

œ œ# œ œ œ œ œ

œ œ# œ œ œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

14 ˙ œ œ œ œ œ œ

œ œ# œ œ œ œ œ

˙ œ œ œ œ#

œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ# œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ ˙

œ œ œ œ œ ˙

œ œ œ œ œ ˙

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

17 œ œ œ œ œ œ œ œ#

‰ œ œ# œ œ# œ œ œ

œ œ œ .œ Jœ



œ œ# œ œ .œ Jœ

œ œ œ œ ˙

œ œ# œ œ ˙

.œ Jœ˙

‰ œ œ œœ œ œ œ

Ó ‰ œ œ œ

Ó Œ Œ

Les Quatre Estacions de Flix. Primavera

54

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

Mallarenga carbonera

21 .œŸ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ# .œŸ œ œ

‰ œ œ œ œ ‰ Jœ

Œ ‰œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ Œ ‰œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ

œŸ Œ ‰ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œŸ ‰ œ œ

œ œ œ# œ œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

24 œ œ œ œŸ ‰ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ


œ œ œ œ œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ ˙

œ œ œ œ ˙

F

F

F

Mallarenga carbonera

Óœ œ œ œ

Ó ‰ œœ œ

œ œ œ œ ˙

œ œ œ# œ œ# œ# œ œ

œ œ œ œ ‰ œ# œ œ

œ œ œ œ ˙#

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

28 œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ ‰ œ œ œ

œ œ# œ œ ˙


œ œ œ œ ‰ œ œ œ

œ œ œ œ# ˙


œ œ œ œ ‰ œ œ# œ

œ œ œ# œ ˙

œ# œ œ œ œ œ

œ œ œ œ ‰ œ œ# œ

œ œ œ# œ ˙#


55

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

32 œ œ# ˙

œ œ œ œ ˙

œ œ œ# œ# ˙

f

f

f

˙ œ œ œ œ œ

˙ œ œ# œ

˙# œ œ# œ œ

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ#

œ œ œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ#

œ œ œ œ# œ œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.



œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Puput

˙ Œœ œ

˙ œ œ ‰ Jœ

˙ œ œ œ

‰ œ œ œ œ# œ œ œ

œ œ œ œ œ œ ‰ Jœ

Œ ‰ Jœ œ Œ

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

39

‰ œ œ œ œ œ

œ œ œ# œ œ œ

œ œ œ Œ ‰ Jœ

.œŸ Jœ ˙

.œŸ Jœ ˙

œ œ œ ˙

œ œ ‰ Jœ œ œb œ œ

Œœ œ ‰ œ œ œb

œ œ œ ‰ Jœ œ

œ œ ‰ Jœ œ œœb œ

Œœ œ ‰ œ œ œ

Œ œ œ œ Œ


56

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

43 œb œ ˙ Œ

œ ˙ Œ

œ ˙ ‰ œ œ

Xot

œ œ œb œ œ œ œ œ œ œb œ œ œ œ œ œ#

œ. Œ. œ. Œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œb œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ. Œ. œ. Œ


&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

f

f

f

46 ˙N œ œ œ œ œ

˙ œ œ# œ

˙ œ œ# œ œ

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ#

œ œ œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ#

œ œ œ œ# œ œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.




Milà negre

Duc

˙ ‰ œ œ œb œ œ

˙ œ œ œb œ

˙ œ ‰ Jœ

œ œ œ œ œ Œ ‰ œ œ

‰ Jœb œ œ œb œ Œ

Jœb ‰ Œ Ó


57

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

52 œb œ œ œ œ œ œ Œ

œ œ œb œ œb œ Œ

œ ‰ Jœ œb Œ

p

p

p

Picot verd

œb œ œb œ œ œb œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ# œ

œb œ œ œ œ œ œ œ

p

p

p

Ó œb œ œb œ œ

Œ Œ œ œ œ œ

œb - œ- œ œ œ œ

œb œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œb œ œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

56 ˙ ‰ œ œ œ

˙N Ó

˙ Ó

f

f

f

œ œ œ œ .œŸ œ œ

‰ œ œ œ œ œ œ œ#

Ó ‰ œ œ œ

œ œ œ œ œ Œ ‰œ œ

.œŸ œ œ œ œ œ œ œ

œ ‰ Jœ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œŸ Œ

Œ ‰œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ# œ

&

&

?

Fl.

Vl.

Vc.

60

‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œŸ

œŸ ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ


rit.

rit.

rit.

‰ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ#

œ œ œ œ œ œ œ œGener 2015

œ œ œ œ ˙

w

˙ ˙


58

&

&

?

c

c

c

Flauta

Violí

Violoncel

q = 120

Abellerolœ œ œ œ .œ œ œ Œ

∑

∑

œ œ œ œ œ

Ó ‰ œ œ œ

œ œ œ œ


œ œ œ œ œ œ

œ œ .œ Jœ


˙ œ œ œ œ


&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

5 œ œ œ œ ˙

œ œ œ# ˙

œ œ œ œ

∑

œ œ œ œ .œ œ œ Œ

∑

œ œ œ œ œ

Ó ‰ œ œ œ

œ œ œ œ


œ œ œ œ œ œ

œ œ .œ Jœ


˙ œ œ œ œ


&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

10 .œ Jœ ˙

œ œ œ œ ˙

œ œ ˙

Oriolœ œ œ œ œ Ó

Óœ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

Œ ‰ . Rœ œ œ œ Œ

Ó ‰ . Rœ œ œœ

œ œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ

˙ ˙

II. Estiu

59

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

14 œ œ œŒ

œ œ œ Œ

œ œ œ œ œ œ œ œRossinyol bord

∑

∑

œ œ œ œ œ œ

Œ Œ Œœ œ

Œ œ œ œ œ Œ

œ œ Œ Œ Œ

œ œŒœ œ œ œ

Œ Œœ œ œ œ

Œ Œ ˙



˙ œ œ

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

19 ˙Œ Œ

˙ Œ Œ

˙ œ œ

Cabusset

Blauet

≈œ œ œ œŸ

≈ œ œ œ œŸ

Œ ≈ œ œ œ Jœ ‰ ≈ œ œœ


ÓŸ̇

œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

22Ÿ̇ Ÿ̇

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ#


˙ œ œ œ œ œ

˙ ‰ œ œ œ

˙ œ œ

‰ œ œ œ Jœ ‰ ‰ Jœ

œ œ œ ≈ œ œ œ œ ‰ Jœ


Les Quatre Estacions de Flix. Estiu

60

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

25 .œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ





œ œ œ œ .œ Jœ

Cucut˙‰ Jœ Jœ ‰

˙ Ó˙ œ Œ

Ó ‰ Jœ Jœ ‰

‰ Jœ Jœ ‰ Ó

œ Œ œ Œ

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

29

‰ Jœ Jœ ‰ ‰ Jœ Jœ ‰

Œ ‰ Jœ Jœ ‰ ‰ Jœ

˙ ˙

Óœ œ

˙ œ œ

˙ œ œ

˙‰ œ œ œ

˙ œ œ

˙ œ œ

œ œ œ œ


œ œ œ œ

.œ Jœ˙


.œ Jœœ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.



œ œ œ œ œ œ

˙ œ œ

˙ œ œ

œ œ ˙

œ œ œ œ# œ œ


œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ ˙

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ# œ œ œ

˙# œ œ


61

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

39 œ# œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ# œ œ

œ œ œ# œ

œ œ œ œ

˙ œ œ

œ# œ ˙

œ œ œ ˙

œ œ œ œ ˙

Trist

œ œ œ Œ

Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ ‰

œ œ œ œ Œ

œ œ œ œ œ œ

Jœ# ‰ Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ ‰

œ# œ œ# œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

44 œ œ œ œ œ

Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ ‰œ œ œ œ œ

œ œ ˙

Jœ ‰ œ œ œ œ#

œ œ# ˙

Mussol comú

‰ Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ

œ Œ œ Œœ œ œ œ

Œ

‰ Jœ# ‰ Jœ ‰ Jœ ‰ Jœ

œ# Œ œ Œœ œ œ œ œ œ

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

48 œ œ œ œ œ# œ

.˙ œ

œ œ œ œ œ

œ# œ ˙

œ œ ˙œ œ ˙

Ó .œ œb œ œ

Œ œ œ œ œ

˙ ˙

.œ Jœ .œ Jœ

Jœ œ Jœ .œ Jœ

˙ ˙

œ œ œb œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œb

˙b ˙


62

&

&

?

Fl.

Vln.

Vc.

53 œ œ ˙

œ œ ˙

˙ ˙


Jœ œ Jœ Jœ œ Jœ

˙ ˙


œb œ œ œ œ œ

˙ ˙Gener 2015

œ œ œ œ œ œb œ

œ œ œ œ ‰ Jœ œ œb œ

˙b ˙

w

w

w


63

&

&

?

b

b

b

c

c

c

Flauta

Violí

Violoncel

q = 130

∑

∑


‰ Jœ‰ Jœb‰ Jœ ‰ J

œ

‰ Jœ‰ Jœ‰ Jœ‰ Jœ


∑

∑


‰ Jœ‰ Jœ ‰ J

œ‰ Jœ

‰ Jœ‰ Jœ‰ Jœ‰ Jœ


&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

5

∑

∑


‰ Jœ jœ œn œ

‰ Jœ jœ œ œ

‰ Jœ jœ œb œ

‰ Jœ jœ œ œ


∑

∑


‰ Jœ jœ œn œ

‰ Jœ jœ œ œ

‰ Jœ jœ œb œ

‰ Jœ jœ œ œ


&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

9

∑

∑


‰ Jœjœ œn œ jœ œ œ jœ œ œ

‰ Jœjœ œb œ jœ œn œ jœ œ œ


Jœ ‰ Œ Ójœ Jœ‰ Œ œb œ œ œ


III. Tardor

64

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.






œ œ œ œ œb œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œb œ



œ œb œ œ œ œ œ œ



&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

16 œŒ

œ œb œ œb

œ œ œb œ œ Œ


œ Œ œ œ œb œ

œ œb œ œb œb Œ

œb œ œb œ œ œ œ œ

œ œb œ œ

œ œ œb œ ˙

œ œ ˙

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

19

Œ Œœ œb œ œ

œ œb œ œ œ Œ


œb œ œ œ œ

œ œb œ œ œb œ








Les Quatre Estacions de Flix. Tardor

65

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

F

f23

˙

˙b

˙

Meno mosso {q = 110}

Piula del arbres

Jœ œ Jœœ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œb œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œb œ œ œb œ œPiula del arbres

˙ Jœb œb Jœ

˙œb œb œ œ œ œ

˙ œb œ œ

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

Xivita

26 œb œ œ œ œ œb œœb œb œ œ œ œ Œ .œ œb

œb œ œ œ œ

˙ Jœ œ Jœ

œb .œ œ œ œb œ œ

˙ œb œ

œ œ œb œ œ œb œ

œb œb œ œ œb œ œ

œb œ œ œb œ

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

Xivita

29˙

Jœb œ Jœ

˙ .œ œb .œ œ

˙ œ œbXivitorra

œb œ œ œ Jœ œ Jœ

.œb œ .œ œb œ œ œ ‰

œb œ œ œb œ

˙b Jœ œ Jœ

œ œ œb ‰ ‰ œ Jœ

˙b œ œ

œ œ œb œJœ œ

Jœ

œ œb œ œ ‰ Jœ ‰ Jœ

œ œn œ œb œb œ


66

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

33œ œ ˙

‰ Jœb ‰ Jœ ˙

œb œ œ œ ˙

Tallarol de casquet

Hortolà

œb œ œbJœ ‰ ‰

œ œ œ

∑œb .

Œ œb . Œ

Jœb

‰ ‰œ œ œ œb œ œ œ


œ œ œ

œb .Œ œb . Œ

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

36œb

Œ œb œ œ Jœ ‰

Jœb

‰ ‰œ œ œ œb œ œ œ


œ œ œ

‰œb œ œ J

œ‰ ‰

œ œ

œbŒ œb œ œ Jœ ‰

Jœb ‰ ‰œ œ œ œb œ œ œ

AlosaœbŒ œb œ œ œ

œb Œ Óœb

Œ Ó

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

39 œb œb œ œ œ œ œ œ œ Œœb œ œ œb œ

Œœb .

Œ œb . ŒAlosa

œb œb œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œb œ œ œbŒ œ œ œ œ

Œ

œb œ œbJœ ‰ œ œ œ

Jœ ‰


67

&

&

?

b

b

b

43

43

43

Fl.

Vl.

Vc.

41 œb œ œ œ œ œ œb œ œ œ œ œ

‰œb œ œ

‰œb œ œ

œb Œ œb Œ

w

wb

wb

Moderato {q = 85} œ œ œ œ œ

∑

œb œ œ

œ œ œb

œb œ œ œ œ

œ œ œb

&

&

?

b

b

b

c

c

c

Fl.

Vl.

Vc.

45 œ œ œ œb œ

œ œb œ

œ œb œ

œ ˙b

œ œ œ œb œ

œb œ œ

œ œ œ œ œb

œb œ œ

œ œ œ

œ œ œ

œ œ œb œ œ

œ œ œ

œ œ œb œ œ

œ œ œ œ œ

œ œ œ

œ ˙

œ ˙

œ ˙

&

&

?

b

b

b

c

c

c

Fl.

Vl.

Vc.

f

F

q = 110

51 Jœ œ Jœ œ œ œb œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œb œ œ œb

œ œ .˙

œ œ œ œ ˙

œ .˙

Jœb œb Jœ œ œ œ œ

œb œb œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œb œ œ œ œ œ


68

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

54 œ œb .˙

Œ .œ œb œ .œ œ

œ .˙

Jœ œ Jœ œ œ œbœ

œb œb œ œ œ œ œ œ

œb œ œ œ œ

œ œb .˙

œb œ .˙

œb .˙

Jœb œ Jœ œb œ œ œ

.œ œb .œ œ .œ œ .œ œb

œ œb œ œ œ

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

58 Jœb œ Jœ ˙

œ œ œb ‰œ œ œ ‰

œb œ ˙

Jœ œ Jœ œ œ œb œ

‰ œ Jœ œ œb œ œ

œ œb œ œn

Jœ œ

Jœ œ œ

‰ Jœ‰ Jœ ‰ Jœb ‰ Jœ


Tempo I{q = 130} ˙

˙

˙

œ œb œb

œb œ

œ Œ

&

&

?

b

b

b

Fl.

Vl.

Vc.

62 œ œ œb œ œ œ œb

Œ œbœb œ

œb Œ œ œn

œ œ œ œb œb

˙ œb œ

˙ œ Œ

œ œ œb Œœ

Œ œb Œ œb

œb Œ ˙

ŒœÓ

Œ œ Ó

˙ ÓGener 2015

œ œ œ œ œŒ

œ œ œb œ œ œ œ œ œ Œœ œ œ Œ


69

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

c

c

c

Flauta

Violí

Violoncel

q = 100 Mosquiterjœ œ œ jœ œ œ jœ œ œ jœ œ œ

∑

∑Lluer

∑œ œ

Œ Jœ ‰ Œ

∑

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

3jœ œ œ jœ œ œ jœ œ œ jœ œ œ

œ œŒ Jœ ‰ Œ

∑

(frullato)

Repicatalonsœ.æ

œ.æ œ. œ. œ.

jœ œ œ jœ œ œ jœ œ œ jœ œ œ

∑

œ.æ

œ.æ œ. œ. œ.

œ œŒ Jœ ‰ Œ

∑

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

86

86

86

Fl.

Vl.

Vc.

ƒ

Estornell

6

‰ Jœ.œ œ œ œb œ ≈ Œ

∑

∑p

∑

‰ Jœ.œ œ œ œb œ ≈ Œ

∑

œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œœ œ œ œ

œ œ œ œ

IV. Hivern

70

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

86

86

86

Fl.

Vl.

Vc.

q. = 5010

.œ œ œ œ

.œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ ˙

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ ˙

œ ˙

œ ˙

.œ œ œ œ

.œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

15 œ œ ˙

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

.˙

.˙

.˙

Œ .œ œ œ œ œ


œ œ œ œ œ œ

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

19 œ œ œ Jœ œ

œ œ œ œ œ œ Jœ œ

œ Jœ Jœ œ



œ œ œ œ œ œ

Œ . ‰œ œ

œ œ œŒ .

Œ . .œ

Les Quatre Estacions de Flix. Hivern

71

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

22 œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ Jœ Jœ Jœ

œ œ œ œ œ œ

Œ . Jœ œ

œ œ œ Jœ œ

Œ . Jœ œ

.œ œ œ œ

.œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ ˙

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

26 œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ ˙

œ ˙

œ ˙

.œ œ œ œ

.œb œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œb œ ˙

œb œ ˙

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œb œ œ

œb œ œ œ œn œ

œ œ œ œ œ œ

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

c

c

c

Fl.

Vl.

Vc.

Pinsà comú

31 .œn Jœ ‰œ œ

.œ Jœ ‰ ‰

.œ Jœ ‰ ‰

e = e œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

≈ œ œ œ ≈ œ œ œ ≈ œ œ œ ≈ œ œ œ



72

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

33œ œ œ œ œ œ œ œ œ œn œ œA

≈ œ œ œ ≈ œ œ œ œ ‰ ≈ Rœ


œn œ œ œ œ Jœ œ Jœn

œb œ ≈ œ œ œ ≈ œ œ œ œ œ œ œ œ


&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

86

86

86

Fl.

Vl.

Vc.

35 œ œ ˙Œ

œ œ ˙ Œœ œ œ ˙

Œ

e = e

.œ œ œ œ

.œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ ˙

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ ˙

œ ˙

œ ˙

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

42

42

42

Fl.

Vl.

Vc.

40

.œ œ œ œ

.œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ ˙

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

.˙

.˙

.˙

e = e

Pit-roig

œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ Œœ œ œ

œ œ œ


73

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

46œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

∑

œ œ œ œ

œ Œœ œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

œ Œ

œ œ œ œ

‰ Jœœ œ

œ œ œ œ œ3

œ œ œ œ

œ œ

œ œ

œ œ œ

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

52 Jœ œ Jœ

Jœ œ Jœ

Jœ œ Jœ

π

π

π

Tord comú

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

&

&

?

bbbb

bbbb

bbbb

Fl.

Vl.

Vc.

ƒ

ƒ

ƒ

60

Œ ‰ Jœ

œ œ œ Œ

œ œ

∑

Œœ!œ!œb!œ!

Œ œ

∑œb! œ! œn! œb! œ! œb! œ! œn!

˙

œ œ‰ œ œ ‰

œb œ ‰ œ œ ‰

‰ Jœ ‰ jœGener 2015

‰ œ œ Jœ ‰

‰ œ œ Jœ‰

Œ Jœ ‰


74

8.- Conclusions

Quan havia d’escollir el tema de la meva recerca, el que tenia més clar és que

havia de ser un treball que m’enganxés, doncs hi havia de passar moltes hores.

Ara que l’he acabat, puc assegurar que aquest objectiu ha estat complert. Tant

la feina d’observació i documentació com la de composició han estat tasques

que m’han atrapat.

Aquest treball m’ha permès conèixer millor la Reserva Natural de Sebes i altres

indrets naturals del meu poble, com el meandre, els xops, etc., llocs que, si bé

els coneixia prou bé visualment, ara els he descobert com a paisatges sonors.

Evidentment també m’ha permès conèixer en profunditat els cants dels ocells.

Normalment, el coneixement que té la gent sobre els cants dels ocells és a

nivell d’identificar-los o diferenciar-los. Jo n’he pogut veure la seva complexitat,

tant a nivell del seu significat –cants, reclams, veus d’alerta, veus de contacte,

sons no vocals– com de la seva estructura musical, melòdica i rítmica.

També he millorat l’experiència en compondre obres musicals, sobretot en el

tractament de les melodies i ritmes, i en el de la forma musical, aspecte molt

important a l’hora d’afrontar una obra d’aquestes dimensions. Això m’ha

permès comprendre els motius que han portat a tants compositors a utilitzar els

ocells com a font d’inspiració per a les seves obres.

Així doncs puc concloure que he assolit tots els objectius proposats al

començament d’aquest treball.

Si hagués de continuar amb el treball m’agradaria aprofundir en les variants del

cant d’un mateix ocell, i pel que fa a les composicions, intentaria ampliar cada

obra incloent-hi més cants i relacionar-los amb el seu caràcter.

Oliver Messiaen definia els ocells com a els millors músics. A mi m’agradaria

afegir-hi que la música és un llenguatge universal, no sols perquè l’entén tota la

humanitat sinó perquè també ens permet “parlar” com la natura.

75

9.- Bibliografia i webgrafia

1. Sebes i meandre

Grup de Natura Freixe. Recull de ponències de les I jornades sobre estratègies

per a la conservació i restauració del bosc de ribera. Edicions Fauquer. Flix.

Gener del 2000.

2. Concepte d’ocell

Xavier Ferrer, Albert Martínez i Vilalta, i Jordi Muntaner (entre d’altres

col·laboradors). Historia natural dels països catalans (num. 12). Enciclopèdia

Catalana S.A. Barcelona. Primera edició: febrer del 1985.


3. Informació dels ocells de les composicions i, sobretot, dels seus cants

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/ocells.htm

http://www.seo.org/

4. Descripció dels cants

Killian Mullarney, Lars Svensson, Dan Zetterström, Peter J. Grant. Guía da

aves (La guía de campo de aves de España y de Europa más completa).

Edicions Omega. Barcelona. Any 2003.

5. Tipus de cants

http://metode.cat/Revistes/Article/El-cant-dels-ocells

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nom-programa/Que-diuen-els-

ocells/video/4497591/

6. Vegetació i fauna

http://www.reservanaturalsebes.org/biodiversitat.php

7. Espectogrames


8. Peces de diferents compositors que han utilitzat els cants dels ocells

https://www.youtube.com/results?search_query=birds+in+classical+music

http://blocs.xtec.cat/ictus/2012/06/27/oliver-messiaen-i-els-ocells/

http://fr.wikipedia.org/wiki/Petites_esquisses_d'oiseaux


http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/ocells.htm

http://www.seo.org/


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nom-programa/Que-diuen-els-ocells/video/4497591/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nom-programa/Que-diuen-els-ocells/video/4497591/

http://www.reservanaturalsebes.org/biodiversitat.php


76

https://www.youtube.com/watch?v=rbrVVB1m_lU&feature=youtu.be

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/interactiu/20100107-

reconeix-el-cant.jsp

9. Sabies que...

http://www.xtec.cat/centres/c5000161/ciencia/aus/curiositats.htm

http://www.xtec.cat/centres/c5000161/ciencia/aus/curiositats.htm

77

Annexes

Annex 1: Sabies que…

- … el corb pot arribar a complir 69 anys?

- … l’ou més pesat dels ocells és el de l’estruç amb 1,7 kg i el més petit és

el del colibrí amb 0,5 grams?

- … la cornella tira nous a la carretera perquè els cotxes que passen li

facin de trencanous?

- … els voltors fan servir pedres per trencar la closca de l’ou i així poder-

se menjar el contingut?

- … el falcó pelegrí fa picats a 300km per hora?

- … l’àguila daurada es precipita sobre la presa a més de 200km per

hora?

- … el colom viatger volen a una velocitat de 150km per hora?

- … l’estornell pot imitar el cant de l’oriol?

- … els ocells no cauen de les branques mentre dormen perquè tenen un

sistema de subjecció automàtica? A la branca, l’ocell flexiona la part

posterior de la planta del peu, el tendó flexor fa que els dits es repleguin i

s’aferrin fortament a la superfície. En despertar, l’au salta de la branca

després d’alliberar el mecanisme de subjecció.

- … els pingüins no volen perquè tenen les ales massa curtes i xates

comparades amb les dels ocells voladors i, a més, tenen l’articulació de

l’espatlla totalment rígida i no poden doblegar l’ala a l’alçada del colze.

- … el colibrí pot volar cap darrera i poden girar les seves ales fins a

180º?

- … algunes aus tenen un patró pel vol?

- … hi ha ocells que tenen les estratègies per realitzar el viatge de

migració? Com per exemple els que migren de nit per evitar els

depredadors, els que s’orienten per paisatges i els que s’orienten per

constel•lacions, el sol o camps magnètics.

- … el bec dels ocells està determinat pel tipus d’alimentació d’aquest?

78

Annex 2: Llista Roja de Sebes

LLISTA ROJA de Sebes

LLISTA D’ESPÈCIES PROTEGIDES DE LA RESERVA NATURAL DE SEBES

Nom Comú Nom científic abundància Grau de protecció1

cat SP CE

FLORA

Escutel·lària Scutellaria galericulata excepcional VU

INVERTEBRATS

Zerynthia rumina E

Cerambyx cerdo VU

Nàiade allargada

de l’Ebre

Unio elongata VU VU

Nàiade auriculada Margaritifera auricularia

E E

PEIXOS

Bagra comuna Leuciscus cephalus freqüent VU

Lloret comú Cobitis paludica rar VU VU

Anguila Anguilla anguilla Desaparegut? VU VU

Bavosa de riu Blennius fluviatilis rar E VU

AMFIBIS I RÈPTILS

Tortuga

mediterrània

Testudo hermani desconeguda VU VU

Tòtil Alytes obstetricans desconeguda D

Gripau corredor Bufo calamita desconeguda D

Tortuga de rierol Mauremys leprosa freqüent C

1

Europea (CE) segons les categories de la UICN:

EN extinguida, E en perill, VU vulnerable, R rara, I indeterminada, K insuficientment coneguda, O fora

de perill.

Amés, segons la llei 22/2003de protecció d’animals de Medi Ambient i Habitatge s’ otoguen les

següents lletres segons el Grau de sensibilitat: A, B , C, D (de més a menys)

79


Dragó comú Tarentola mauritanica abundant D

Dragó rosat Hemidactylus turcicus rar D

Llangardaix

ocel·lat

Lacerta lepida rar C

Sargantana

cuallarga

Psammodromus algirus

freqüent C

Sargantana cua-

roja

Acanthodactylus erythrurus

Freqüent D

Sargantana

ibèrica

Podarcis hispanica

rar C

Sargantaner petit Psammodromus hispanicus

Rar D

Vidriol Anguis fragilis

Rar D

Colobra llisa

meridional

Coronella girondica

Rar D

Serp blanca Elaphe scalaris Rar D

Serp d’aigua Natrix maura Rar D

Serp de collares Natrix natrix Molt rar D

Serp de ferradura Coluber hippocrepis Rar D

Serp verda Malpolon monspessulanus

abundant D

AUS

Cabusset Tachybaptus rufficolis freqüent C

Cabussó

collnegre

Podiceps nigricollis

Molt rar C R

Agró blanc

Egretta alba Molt rar B

Agró Roig Ardea purpurea freqüent B VU VU

Bernat pescaire Ardea cinerea abundant B

Bitó Comú Botaurus stellaris accidental A E VU

Esplugabous Bubulcus ibis rar C

Martinet blanc Egretta garzetta freqüent C

Martinet de nit Nycticorax nycticorax rar C R R

Martinet menut Ixobrychus minutus rar C I I

Martinet ros Ardeola ralloides Molt rar B E E

Cigonya blanca Ciconia ciconia freqüent B VU VU

Cigonya negra Ciconia nigra accidental A E E

Xarrasclet Anas querquedula rar R

Xibec Netta rufina rar R R

80


Voltor comú Gyps fulvus accidental B O V

Àguila marcenca Circaetus gallicus freqüent C I I

Àguila calçada Hieraaetus pennatus Molt rar B

Àguila

cuabarrada Hieraaetus fasciatus Molt rara B VU VU

Milà reial Milvus milvus rar B I I

Milà negre Milvus migrans abundant C

Arpella vulgar Circus aeroginosus freqüent B

Arpella pàl·lida Circus cynaeus rar B K

Aligot comú Buteo buteo freqüent C

Àguila daurada Aquila chrysaetos accidental B R R

Aligot calçat Buteo lagopus excepcional C

Aligot vesper Pernis apivorus abundant C

Astor Accipiter gentilis rar C K

Aufrany Neophron percnopterus accidental B

Esparver cendrós Circus pygargus Molt rar B

Esparver vulgar Accipiter nisus freqüent C K

Àguila pescadora Pandion heliaetus rar A E E

Xoriguer comú Falco tinninculus Frequent C

Falcó peregrí Falco peregrinus Rar B V R

Esmerla Falco columbarius rar B K R

Picardona Porzana pusilla accidental C K I

Polla pintada Porzana porzana accidental C K K

Polla blava Porphyrio porphyrio Molt rara A VU E

Grua Grus grus accidental B V V

Garsa de mar Haematopus ostralegus accidental C R

Tòrlit Burhinus oedicnemus rar C K K

Corriol petit Charadrius dubius rar C K K

Becadell comú Gallinago gallinago freqüent K

Fumarell negre Chlidonias niger accidental C E V

Tórtora Streptopelia turtur freqüent V V

Cucut reial Clamator glandarius accidental C K K

Cucut Cuculus canorus abundant D

ÒLiba Tyto alba rar C

Gamarús Strix aluco rar C

Mussol banyut Asio otus rar C

Mussol comú Athene noctua freqüent C

Xot Otus scops freqüent C

Enganyapastors Caprimulgus europaeus freqüent C K K

Siboc Caprimulgus ruficolis rar C K K

Blauet Alcedo atthis abundant C K K

Gaig blau Coracias garrulus rar C R R

Oreneta de ribera Riparia riparia abundant D K

Oreneta vulgar Hirundo rustica abundant D

Rreneta cua- Hirundo daurica abundant D

81


rogenca

Roquerol Ptyonoprogne rupestris

abundant D

Oreneta cua-

blanca Delicon urbica abundant D

Grasset de

muntanya Anthus spinoleta Freqüent D

Titella Anthus pratnesis Freqüent D

Piula dels arbres Anthus trivialis Frequent D

Cuereta blanca Motacilla alba abundant D

Cuereta groga Motacilla flava freqüent D

Cuereta torrentera Motacilla cinerea freqüent D

Cargolet Troglodytes troglodytes

freqüent D

Bitxac comú Saxicola torquata freqüent D

Bitxac rogenc Saxicola rubetra freqüent D

Còlit gris Oenanthe oenanthe accidental D

Còlit negre Oenanthe leucura freqüent D

Còlit ros Oenanthe hispanica freqüent D

Cotxa blava Luscinia svecica abundant D

Cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus

freqüent D

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros

abundant D

Merla blava Monticola solitarius freqüent D

Pit-roig Erithacus rubecula abundant D

Rossinyol Luscinia megarhyncos

abundant D

Balquer Acrocephalus arundinaceus

abundant D

Boscarler comú Locustella luscinoides

freqüent D R

Boscarler pintat

gros Locustella naevia freqüent D

Boscarla d’aigua Acrocephalus paludicola

rara D K K

Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus

abundant D

Boscarla dels

arrossars

Acrocephalus agricola

accidental D

Boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus

rar D

Boscarla

menjamosquits

Acrocephalus palustris

accidental D

Boscarla Acrocephalus accidental D R R

82


mostatxuda melanopogon

Bosqueta pàl·lida Hippolais pallida accidental D

Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta freqüent D

Bruel Regulus ignicapillus freqüent D

Reietó Regulus regulus accidental D

Mosquiter comú Phylloscopus collybita

abundant D

Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus

abundant D

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli excepcional D

Rossinyol bord Cettia cetti abundant D

Tallereta cuallarga Sylvia undata rar D

Tallareta vulgar Sylvia communis freqüent D

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala

abundant D

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla abundant D

Tallarol de garriga Sylviacantillans rar D

Tallarol

emmascarat Sylvia hortensis rar D

Tallarol gros Sylvia borin abundant D

Trist Cisticola juncidis freqüent D

Mastegatatxes Ficedula hypoleuca freqüent D

Papamosques gris Muscicapa striata rar D

Mallerenga

cuallarga Aegithalos caudalus abundant D

Mallerenga blava Parus caeruleus freqüent D

Mallerenga

carbonera Parus major freqüent D

Mallerenga

emplomallada Parus cristatus rar D

Mallerenga petita Parus ater rar D

Raspinell comú Certhia brachydactyla

freqüent D

Teixidor Remiz pendulinus escàs D

Oriol Oriolus oriolus freqüent D

Botxí Lanius excubitor escàs D

Capsigrany Lanius senator escàs D

Escorxador Lanius collurio accidental D

MAMÍFERS

Esquirol Sciurus vulgaris rar D

Llúdriga Lutra lutra rar A VU VU

Teixó Meles meles freqüent K

Ratpenat gran de

ferradura

Rinolophus ferrum-equinum

Escàs C VU E

83


Ratpenat d’aigua Myotis daubentonii escàs C

Ratpenat d’orelles

dentades Myotis emarginatus escàs C I E

Ratapinyada

pipistrel·la nana

Pipistrellus pygmaeus

freqüent C

Ratapinyada

pipistrel·la comuna

Pipistrellus pipistrellus

abundant C

Ratpenat nòctul

petit Nyctalus leisleri escàs C I R

Ratapinyada

pipistrel·la de

vores clares Pipistrellus kuhlii

freqüent

C

Ratpenat dels

graners

Eptesicus serotinus

escàs

C

K

VU

Ratpenat de cova Miniopterus schreibersii

escàs C I

84


Recull de noves espècies d’invertebrats Per a la Reserva Natural de Sebes i d’interés per Catalunya

Grup Espècie Hàbitat Estat

Sebes Catalunya2

Hemípter Tuponia pictiscutum Tamarius Endèmic 1ª cita

Hemípter Tholagmus strigatus Daucus carota

1ª cita 1ª cita

Hemípter Camptotylus yersini 1ª cita 2ª cita

Hemípter Artheneis wagneri 1ª cita 2ª cita

Hemípter Solenosthedium bilunatum Bosc Ribera 1ª cita 1ª cita

Hemípter Dryadocoris apicalis màquies 1ª cita I

Hemípter Tingis grisea compostes 1ª cita 2ª cita

Hemípter Agnocoris reclairei Bosc Ribera 1ª cita 2ª cita

Hemípter Pachyphus yelamosi Estepes 1ª cita I

Hemípter Orthotylus siuranus I 3ª cita

Hemípter Chartoscirta cincta cincta aiguamolls I 1ª cita

Hemípter Dasycapsus theryi I 1ª cita

Hemípter Plagiognathus bipunctatus I 1ª cita

Hemípter Calocoris affinis erms I 3ª cita

Hemípter Maccevethus caucasicus I I

Heteròcer Thumata senex Prats humits 1ª cita I

Heteròcer Pelosia muscerda Bosc ribera 1ª cita I

Heteròcer Macrochilo cribumalis canyissar 1ª cita I

Heteròcer Plusia festucae aiguamolls 1ª cita I

Heteròcer Chiloides maritimus canyissar 1ª cita I

Heteròcer Hydraecia osseola hucherardi

Herbassars

inundables

1ª cita I

Heteròcer Chortodes pygmina Prats humits 1ª cita I

Heteròcer Parastichtis suspecta Bosc ribera 1ª cita I

Heteròcer Parastichtis ysillon Bosc ribera 1ª cita I

Heteròcer Leucania obsoleta canyissar 1ª cita I

Heteròcer Phyllodesma kermestifolia Prats humits 1ª cita I

Heteròcer Mythimna algirica Prats humits 1ª cita 1ª cita

Heteròcer Mythimnia congrua 1ª cita I

Heteròcer Chiasma aestimaria tamarigar 1ª cita I

Heteròcer Eupithecia minusculata tamarigar 1ª cita I

Heteròcer Euchromius ramburiellus aiguamolls 1ª cita I

Heteròcer Chilo phragmitellus canyissar 1ª cita I

Heteròcer Chilo luteella aiguamolls 1ª cita I

Heteròcer Calamotropha paludella canyissar 1ª cita I

Heteròcer Araeopteron ecphaea Prats humits 1ª cita I

2 I: espècie interessant pel desconeixement de l’estat d’aquestes espècies

85

Annex 3: Noms populars a Flix d’alguns ocells del treball

- Tallarol capnegre: cap negret o cap rosset

- Pit-roig: pit roget

- Lluer: llauret

- Cuereta blanca: pasturella o pastorulla

- Hortolà: cagamanics

- Alosa vulgar: cucullada

la musica de la natura

Documents