la mesura del metre
DESCRIPTION
L'odissea de la mesura del meridià entre Dunquerke i Barcelona que va portar a la definicó del metre com unitat de mesura, i en particular la seva etapa a Catalunya i BarcelonaTRANSCRIPT
La m
esu
ra d
el M
e tre
La mesura del metre
De per què ens calia un metre i com es va mesurar
Jordi Iparraguirre, 2013
La m
esu
ra d
el M
e tre
Index
1. Indiana Jones, Ulisses i la mesura del metre.
2. Per què calia definir el metre ?
3. Com es podia mesurar ?
4. La mesura del metre entre Dunkerque i Barcelona
La m
esu
ra d
el M
e tre
L’odissea del METRE
• 6 anys per mesurar 1100 Km.• Els principals impulsors són assassinats.• Un dels protagonistes és a punt de morir.
• Travessant els fronts de guerra.
• Perseguits per monàrquics i per republicans.
• Influència a qui serà un deixeble i continuador.• La mala consciència per un error.• Assolir els resultats buscats.
La m
esu
ra d
el M
e tre
Per què cal un patró ?
• Desgavell de sistemes de mesura dificulten el comerç i faciliten els abusos.
– Patrons per vendre i patrons per comprar.
– Volum de gra no és un volum de líquid.
– Diferents poblacions tenen diferents mesures.
• Es una demanda popular.
– Una mateixa mesura per a tothom.
– Abolició de les mesures feudals.
La m
esu
ra d
el M
e tre
Algunes unitats
1 toesa = 6 peus
1 peu = 12 polzades
1 polzada = 12 línies
1 línia = 12 punts
1 toesa = 1,944 m
1 cana = 8 pams
1 pam = 12 minuts
1 minut = 12 líniesLa cana de Barcelona ?
La m
esu
ra d
el M
e tre
Però quin patró ?
• Les mesures de París ?
• Talleyrand L’esperit de la Revolució demana un patró més Universal i en funció de la Natura.
• Condorcet “a tous les temps, a tous les hommes”.
• Prieur relacions decimals entre múltiples i submúltiples.
• Big Science segle XVIII la forma de la Terra, la gravetat, les exploracions (botànica, geografia, etc.)
La m
esu
ra d
el M
e tre
El Metre
La deumilionèsima part d’un quart de meridià terrestre.
?
La m
esu
ra d
el M
e tre
Com es podia mesurar ?
• Prendre mida ja definida (ex: peu reial).
• Triangulació vs. Pèndol.
• Meridians de Lapònia, Perú i Paris.
La m
esu
ra d
el M
e tre
Triangulació plana
α = 30º
A = 10 * cos 30º = 10 * 0,866 = 8,66
B = 10 * sin 30º = 10 * 0,5 = 5,0
A 2 + B 2 = C 2 8,66 2 + 0,5 2 = 75 + 25 = 100 = 10 2
10 = C
A = 10 * Cos α
αB = 10 * Sin α
β
γ
α + β + γ = 180º 30º + b + 90º = 180º β =60º
La m
esu
ra d
el M
e tre
Triangulació
I adaptar-ho a la corbatura de la Terra
La m
esu
ra d
el M
e tre
Pèndol
Longitud = L
Temps oscil·lació = 1 segon
• T = 2π √ (L/g)
• La longitud definida a partir del temps i l’acceleració de la gravetat
• (T=1) --> L=0,2482m
La m
esu
ra d
el M
e tre
Triangulació vs. Pèndol
Triangles• Difícil• La Terra és el
patró.• Distància.• Ajudarà a definir
la forma del planeta.
Pèndol• Fàcil de realitzar. • La Terra és el
patró.• Temps i gravetat.
La m
esu
ra d
el M
e tre
Triangulació vs. Pèndol
• La Terra no és esfèrica ....– L’arc de meridià mesura diferent
segons la latitud.– El pèndol és atret amb més o menys
força segons la latitud.
La m
esu
ra d
el M
e tre
Lapònia, Perú i Paris
• Tornio 1736 cercle polar – Maupertuis, Clairaut, Celsius.
• PerúPerú 1735 equador– Bouguer, Godin, La
Condamine, Jorge Juan, i Antonio Ulloa.
• Paris latitud 45º– Méchain, Delambre, Biot, ...
La m
esu
ra d
el M
e tre
Els mesuradors del Metre
Delambre Méchain
La m
esu
ra d
el M
e tre
La mesura del meridià a Catalunya
• Vèrtex geodèsics a Catalunya
• Vèrtex a Barcelona
• Méchain a Barcelona
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex geodèsics
de la mesura del
metre a Catalunya
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex en pics
MontjuïcPuig MatesPuig RodosMatagalls
PuigsacalmRocacorba
M.D. del MontCostabona
Puig CalellesPuig de l'Estella
Bugarrac
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
Foto : ICC
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
Extrem inicial sud de l'arc de mesura.
Avui en dia segueix sent un vètex geodèsic de primer ordre.
Foto::Jordi Iparraguirre
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
Torre de Sant Iu.
Catedral de Barcelona, 1886
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
La torre del rellotge del port de Barcelona, antic far del port (fanal) construït el 1772 .
Foto::Jordi Iparraguirre
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
Torre de St. Joan
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
Fanal del port, 1906Torre de St. Joan
La m
esu
ra d
el M
e tre
Vèrtex a Barcelona
El terrat del desaparegut hostal La fontana de oro (la fonda de l’Or) - Ample-Escudellers (Avinyó).
La fita de Vallvidrera podria ser el Turó de Can Pasqual (470,1m alt.).
La m
esu
ra d
el M
e tre
Méchain a Barcelona
Coneixença de científics.
•Antoni de Martí i Franquès
•Francesc Salva i Campillo
•Francesc Sanponts i Roca
Descobreix un cometa
Accident
Imatge: Salvà i Campillo Enciclopèdia Catalana
La m
esu
ra d
el M
e tre
El metre avui a Barcelona
Plànol : Ajuntament de Barcelona
El Paral·lel N 41º 21’ 44”
La MeridianaE 2º 13’ 45”
La m
esu
ra d
el M
e tre
El metre avui a Barcelona
Plaça de les Glòries catalanes
Foto::Jordi Iparraguirre
La m
esu
ra d
el M
e tre
El 20 de Juny de 1792 Jean Baptiste
Délambre i Pierre Méchain començaren a mesurar el meridià
de Paris entre Dunkerque i
Barcelona. Aquesta operació, que serà
objecte de sis anys de comprovacions
trigonomètriques, permetrà calcular la circumferència de la Terra i determinar el
metre com deumilionèsima part del quart de meridià
terrestre.
Foto::Jordi Iparraguirre
La m
esu
ra d
el M
e tre
Referències• El naixement del metre; Enric Moreu-Rey; Ed. Moll 1956
• Histoire de ma jeunesse; François Arago; Ed. Bourgois, 1985• La construcció d’una ciutat; Fabre, Huertas i Guerrero, 1989; • Ciel et Espace, Mars 1996, pag. 68.• La méridienne; Denis Guedj; Ed. Robert Lafont, 1997• La revolución del metro; J.A. de Lorenzo Pardo; Celeste Ed., 1998• François Aragó i Mallorca; Elena Ortega; M. Font editor, 1999.• Le mètre du monde; Denis Guedj; Ed. Seuil, 2000 • The measure of all things; Ken Alder; The free press, 2002.• Viaje a la América meridional; C.M. Condamine; Espasa Calpe, 2003• La Terre mandarine; R. Outhier; ed. Seuil, 1994.• Viajes de Jorge Juan i Santacilia; E. Soler Pascual; Ed. B, 2002
• www.astrogea.org/ipa/galeria/