La Marxa dels Vigatans

Un pas enllà en la commemoració de l’Onze de

Setembre a Osona

• marxa Moviment amb què una tropa, un seguici o conjunt de gent desfila en un cert ordre.

• vigatans Per oposició a botifler, nom donat al Principat de Catalunya als partidaris de l'arxiduc Carles III d'Àustria durant la Guerra de Successió, per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic. Al País Valencià reberen el nom de maulets.

CRIDA• El 17 de maig de 1705 tingué lloc una reunió a la capella

de Sant Sebastià, prop de Vic.• Un grup de prohoms vigatans encetà la revolta contra el

borbó Felip V d'Espanya.• 300 anys després d’aquella fita i 300 anys després de la

derrota a la Batalla d'Almansa, els vigatans del 2010 fem una crida perquè surtin de cada vila i ciutat dels Països Catalans columnes de vigatans i maulets per a unir-se a aquesta Marxa, que té lloc des de fa 7 anys a Vic -Osona-, la nit del 10 de setembre.

• La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de compromís amb la nostra història, cultura i país. Una marxa que enllaça el passat amb el present, i que s’obre al futur. Tot un poble que marxa cap a la llibertat.

• Cada any La Marxa dels Vigatans es dota d’un lema que intenta il·lustrar la situació política a nivell de país.

• Lema 2010:• AVANCEM DECIDITS• Cartell en construcció. (Amb color

vermell de fons, una línia discontínua i unes tisores negres)

PRESENTACIÓ

• La Comissió Onze de Setembre Osona va sorgir l'any 2000 amb l'objectiu de fer ressò a Osona dels actes organitzats a Barcelona per la Comissió 11 de Setembre (www.11setembre.cat) i així apropar al màxim de gent el sentit de la Diada de Catalunya.

• Fins al 2002 es va organitzar un autocar a Barcelona, el dia 11. El mateix 2002, a més, ja es van coordinar actes a la comarca d'Osona.

• Com la majoria de la gent sap, la Diada se celebra la data en què Barcelona -i amb ella tot el Principat de Catalunya- capitulà, l'11 de setembre de 1714, davant els exèrcits borbònics francoespanyols. La conseqüència directa d'aquella derrota fou la implantació del Decreto de Nueva Planta (1716), per part de Felip V, cosa que representà -de fet- la fi de l'Estat català.

• Partint d'això i d'una voluntat de fer que els actes de la Diada a Vic fossin més participatius, el 2003 es pensà tot un cerimonial, amb uns Personatges, la Marxa de Torxes i la crema del Decreto de Nueva Planta. Tot plegat, pensat des d'un punt de vista catalanista unitari, i per a una participació intergeneracional i oberta a tots els col·lectius, especialment el nouvingut.

• Aquests actes se'ls va anomenar genèricament Marxa de Torxes, però des de fa uns anys s'encunyà la denominació Marxa dels Vigatans, que inclou els dos conceptes claus dels actes commemoratius: marxa i vigatans.

• Marxa, perquè la tarda i vespre del dia 10 de setembre diferents columnes marxen a peu des de diferents poblacions cap a Vic. Una de les més representatives és la de Santa Eulàlia de Riuprimer, que duu la Flama dels Vigatans. Després de l'homenatge que es fa a Bac de Roda, a la rambla de les Davallades, s'inicia la Marxa de Torxes, pel nucli antic de Vic.

• Vigatans, en record dels prohoms antiborbònics de la plana de Vic i voltants que el 17 de maig de 1705, signant poders per a dos emissaris, formalitzaren a l'ermita de Sant Sebastià la revolta catalana contra el govern absolutista de Felip V. És el fet conegut com a Reunió dels Vigatans. També es recorda especialment Bac de Roda, penjat a la forca de les Davallades, el 2 de novembre de 1713.

• L'any 2005, coincidint amb els 300 anys del Pacte (o Reunió) dels Vigatans, s'afegiren a l'atrezzo els Penons i la Flama dels Vigatans, i el Ball de l'Àliga. Des de llavors, s'ha conservat el format (llevat del Ball de l'Àliga), i s'hi han anat incorporant noves columnes (fins a 15 l'any passat i amb previsió de noves per a aquest any, representant més de 20 pobles).

• L’any passat es va posar en marxa el web www.marxadelsvigatans.cat, s’augmentà el nombre de columnes i pobles representats i més gent que mai participà dels actes, calculem que foren unes 1500 persones.

LES COLUMNES I ELS POBLES

I - COLUMNA DE LA FLAMA DELS VIGATANS

VIC, SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER, MUNTANYOLA i MOIÀ

(VI Any)

II - COLUMNA BAC DE RODARODA DE TER I MASIES DE RODA( IV Any)

III – ESCAMOT D’EN FRANCESC PARACOLLS DE MALLA

(V Any)

IV- COLUMNA FRANCESC SANS MIQUEL DE MONT-RODON. TARADELL

(III Any)

V- COLUMNA DELS MIQUELETS DEL BRULL

(III Any)

VI – COMPANYIA JOSEP VILA DE LA VALL DEL GES

(III Any)

VII – COLUMNA JACINT VERDAGUER DE FOLGUEROLES

(IV Any)

VIII – COLUMNA DEL BARBALLÓ, RAMON PUIG I SORRIBES, DE TONA

(III Any)

IX- COLUMNA DEL 28 DE FEBRER DE 1714 DE CENTELLES

(III Any)

X - COLUMNA DE L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. SENTFORES - LA GUIXA

(III Any)

XI- COLUMNA REIALS GUARDIES CATALANES DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA

(III Any)XII - COLUMNA DELS DIABLES

CATALANS. CALLDETENES(III Any)XIII - COLUMNA RAFAEL DE

CASANOVAMOIÀ

(II Any)XIV - COLUMNA DEL SOMETENT

DE SANT JULIÀ DE VILATORTA(II any)XV - COLUMNA JOAN SALA I

FERRER. SERRALLONGA. VILADRAU

(II Any)

• La rebuda de les columnes al parc de la Bassa dels Hermanos:

• Totes les columnes provinents dels diferents pobles són rebudes al Parc de la Bassa dels Hermanos. S’anuncia la seva arribada per megafonia, s’ofereix beguda i es dóna una torxa i un llibret commemoratiu a cada marxaire. És una estona en què la gent dels diferents indrets aprofita per saludar-se i descansar una mica, mentre els penonaires es vesteixen amb la roba d’època per fer l’entrada pel Carrer Verdaguer fins a la Placa a Bac de Roda.

• La gent que no té samarreta corporativa amb el logotip de la Marxa també en pot adquirir. Aquestes samarretes també es venen al públic general en una paradeta davant el Casino de Vic i a la Plaça de la Catedral.

QUÈ CAL PER ORGANITZAR UNA COLUMNA ALS POBLES?

• Trobar entitats i la gent que s’animi a organitzar-la. • Buscar complicitats amb l’ajuntament.• Fer-ne difusió. Encomanar les samarretes pels marxaires que en

vulguin portar. (Són negres amb el logotip de la Marxa al pit).• Preparar la ruta de la caminada (des del mateix poble o bé des

d’un punt més proper. Ex:Riuprimer o Malla acullen pobles més allunyats).

• Preparar si es vol actes previs a la Marxa. Conferència històrica els dies previs; una simple lectura del manifest anual el mateix dia, lectura de poemes patriòtics, cantada de cançons i himnes amb la coral del poble, etc.

• Buscar un nom adient per la columna del poble i fer un penó o utilitzar els penons dels personatges que van signar el Pacte dels Vigatans en cas de tenir-ne algun del mateix poble.

ELS PENONS

Mides:• 2,5m d’altura• Travesser de 90cm• Penó de roba de 100cm x

65cm• (Mides dels penons dels

signants del Pacte dels Vigatans. Els pobles que n’han fet de propis s’han basat aproximadament en aquests paràmetres)

• La roba: Òmnium la proporciona als portadors.

• Inici de la Marxa pel nucli antic de Vic i actes al monument a Bac de Roda:

• 20.30-21.00h. Vic. Bassa dels Hermanos• Un cop han arribat –i després d’un breu descans i avituallament–,

torxes, Penons i la Flama dels Vigatans es posaran en formació i enfilaran el seu camí cap al monument a Bac de Roda, estaran encapçalats per 2 diables amb bengales.

• 21.30 h Vic · carrer de Jacint Verdaguer (davant del Cinema Vigatà).

• Pujada dels penons del carrer Verdaguer a la Placa d’en Bac. Hi ha onze penons; cadascun duu el nom d’un dels vigatans assistents a la trobada de Sant Sebastià. Els pobles que no tenen penó dels assistents a la trobada en porten un de propi.

• 21.45 h Vic · rambla de les Davallades (monument a Bac de Roda)• Arribada dels Penons i la Flama dels Vigatans. Dessota el

monument a Bac de Roda, els tres Personatges els esperen.• La persona homenatjada. Les arrels, els referents. Xavier Valls• L'infant. La saba nova, la continuïtat i l'esperança. Aida Prat• La persona nouvinguda. La solidaritat en la lluita, l'enriquiment

cultural. Ana Altamirano

• Arribats davant del monument a Bac de Roda, els Penons se situen en formació. La portadora de la Flama dels Vigatans, l’ofereix a la nouvinguda, situada al costat de la taula d’ofrenes en una petita tarima. Aquesta encendrà la seva torxa amb la flama, i seguidament membres de l’organització encendran més torxes i escamparan la flama entre els torxaires. L’homenatjat i l’infant, estaran al costat de la taula d’ofrenes en una petita tarima.

• Lectura del «Romanço a Bac de Roda», en versió de Jacint Verdaguer. El Rapsode d’aquest any serà el tonenc Joan Costas.

• Ofrena floral a Francesc Macià, Bac de Roda, a càrrec de l’infant.• Convit a reprendre la Marxa dels Vigatans, a càrrec de Jeroni

Vinyet, president de la seu d’Osona d’Òmnium Cultural.• Encesa de torxes i represa de la Marxa dels Vigatans.• Les torxes es podran comprar en una parada del c. de Jacint

Verdaguer al costat del casino de Vic. Ruta: pl. Major – pl. del Pes – Pl. Sant Felip - c. de St. Miquel dels Sants - c. de la Ramada - pl. de la Catedral.

• Actes de la Marxa dels Vigatans a l’arribada a la Plaça de la Catedral:

• Els Sagals d’Osona fan un passadís amb dos pilars de quatre. Mentre, els Personatges pujaran a l’escenari.

• Lectura del Diàleg del Compromís entre l’infant i l’homenatjat.• S’interpreta al violoncel «El cant dels ocells».• Lectura i crema del Decret de Nova Planta i la sentència de

l’estatut. La persona homenatjada llegeix alguns articles del Decret de Nova Planta i la sentència i després ho llença al peveter perquè la persona nouvinguda hi posi la seva torxa i l’encengui.

• Els grallers interpreten «La Muixeranga d’Algemesí».• Acte de tribut a la persona homenatjada, Xavier Valls.

Discursos.• La coral convidada, enguanya la Violeta de Centelles interpreta La

Balanguera i l’himne nacional de Catalunya, els Segadors.• Gegants i Castells.• Botifarrada i begudes de la terra• Actuació musical, enguany amb els cantautors Joan Usart i Xavier

Marcos.

ELEMENTS CLAU DE LA MARXA DELS VIGATANS

• La memòria històrica

• Els actes de la Marxa dels Vigatans, a més d´afermament de la identitat nacional, són de commemoració històrica.La Flama arriba amb els Penons dels Vigatans, que duen cadascun el nom dels patriotes que van ser a la trobada de la Reunió dels Vigatans (17 de maig de 1705). Les altres columnes que arriben de diferents poblacions prenen el nom de personatges o elements defensors de la causa austriacista, com ara els Miquelets del Brull, o bé vinculats amb la nostra cultura i identitat, com ara Jacint Verdaguer, de Folgueroles.

• Bac de Roda i els fets de la Guerra de Successió:A part de llegir el «Romanç a en Bac de Roda», se li ret un homenatge a la rambla de les Davallades -on va ser executat pels borbònics el 2 de novembre 1713-, que es fa extensiu a tota la gent que al llarg de la història han defensat amb la vida la llibertat de la nostra nació.

• Tots aquests fets, i fins als de l´Onze de Setembre de 1714 queden glossats a la ressenya històrica inclosa al llibret que hom pot recollir en començar els actes, a les taules on es venen les torxes. A més, a la plaça de la Catedral es llegeixen fragments d´articles del Decreto de Nueva Planta del Principado de Cataluña (1716), per a després cremar-lo.

• La voluntat políticaS’expressa a través del lema, la imatge del cartell i el manifest (alguns anys no s’ha fet manifest).

• El focAquest element simbolitza el compromís i alhora la purificació.Esdevé símbol de compromís en la Flama dels Vigatans, encesa el vespre del 17 de maig a l´ermita de Sant Sebastià, en el transcurs dels actes commemoratius de l´efemèride de la Reunió dels Vigatans.

• Des d´aleshores aquesta llàntia ha estat custodiada per diferents famílies de Santa Eulàlia de Riuprimer, que han volgut amb aquest gest refermar el seu capteniment amb la recuperació de la llibertat nacional, voluntat representada per la Flama. Aquesta mateixa Flama serà recollida per la Columna que porta el seu nom i duta a peu fins a Vic, perquè presideixi les ofrenes a Bac de Roda i perquè encengui la primera torxa de la Marxa de Torxes.Les torxes -una altra forma de foc- simbolitzen l´adquisició del compromís per part de la persona portadora, que pot ser qualsevol, ja que es venen a un mòdic preu.D´altra banda, el foc crema tot allò de què ens vulguem desempallegar. I com que ens volem treure de sobre el llast d´Espanya, una foguera reduirà a cendres el decret de Nueva Planta, que caldria aconseguir derogar. Farem foc nou.

• L’excursionismeA la Renaixença, i responent al desig de conèixer (condició sine qua non per a estimar) la nostra terra, l´excursionisme va ser una de les activitats a través de les quals es va vehicular el moviment identitari de la nostra nació. Caminar és una metàfora de la marxa cap a la llibertat: per dificultós que sigui el camí, amb constància, seny -i sort- arribarem fins al cim.La Marxa dels Vigatans s´inicia des de les diferents poblacions des d´on surten columnes cap a Vic, com ara la que surt des de Santa Eulàlia de Riuprimer fins a Vic (2 h), en ple capvespre, duent la Flama dels Vigatans.

La Imatgeria PopularEls Gegants de la Ciutat de Vic i els del Carrer de la Riera acompanyen la Marxa de Torxes, i després ballen a la plaça de la Catedral, en el moment festiu resultant d´haver cremat el Decret de Nueva Planta. Els Sagals d’Osona fan pilars d’homenatge quan entra la Flama i els Personatges a la Plaça de la Catedral, i després fan castells.

La literaturaEls fets de la història del nostre país -i especialment els de la Guerra de Successió- van ser temes que va conrear el primer gran poeta modern de la Plana de Vic, Jacint Verdaguer, que enguany tornarà a tenir una columna amb el seu nom, que sortirà des de Folgueroles.A l´acte de lliurament de la Flama dels Vigatans, al vespre, a Santa Eulàlia de Riuprimer, es llegeixen uns fragments de la seva glossa «Los Vigatans».I a Vic, davant la placa commemorativa de l´ajusticiament del Bac de Roda, cada any un poeta o rapsode diferent llegeix el romanço que Mossèn Cinto va recollir de la veu popular, el «Romanç a en Bac de Roda».

ELS PERSONATGES

Els protagonistes dels actes són els personatges. Són tres:

• La persona homenatjada, una persona gran, osonenca o establerta a Osona, que s´hagi distingit per la seva tasca en pro de la nostra cultura i país; enguany, l’històric pioner de la Flama del Canigó manlleuenc Xavier Valls.

• La persona nouvinguda, qui, amb un curt període d´estada entre nosaltres, té la ferma voluntat de participar plena i activament en la nostra societat; el 2003 ho va ser una noia mexicana; el 2004, una noia brasilera, el 2005 un noi amazic, el 2006 un noi ghanès, el 2007 una noia nord americana, el 2008 una noia xinesa, el 2009 un noi senegalès. I aquest any la peruana Ana Altamirano.

• L´infant, com a símbol que el nostre poble encara el futur amb fe, des de la continuació de la tasca iniciada per persones com l’homenatjada. Enguany ho serà la riuprimerenca Aida Prat, de 9 anys.

OBJECTIUS DE LA MARXA DELS VIGATANS

• Difondre els episodis més emblemàtics de la Guerra de Successió ocorreguts a Osona. Ho miren d’acomplir les ressenyes del llibret i del web d’Òmnium i de La Marxa dels Vigatans, l’acte previ fet al maig, les conferències prèvies i l’acte del dia 10 en sí. Promoure la Diada de l’Onze de Setembre com a data d’afirmació de la voluntat política de la societat osonenca. El lema de cada any (enguany «Avancem decidits» ) ajuda a fer aquesta reflexió.

• Implicar en l’organització dels actes el màxim d’entitats osonenques, inclòs els col·lectius de nouvinguts i els escolars. Fomentar la cohesió social de la societat osonenca i bagenca, així com la cohesió territorial de la comarca d’Osona dins la Catalunya Central amb les caminades des d’arreu d’Osona, el Lluçanès, el Moianès (Bages), el Vallès Oriental i La Selva.

• Promoure la cultura popular i la música tradicional catalana (Geganters, Castellers, Diables, Grallers, Música Tradicional).

• Animar la societat osonenca a participar en els actes, uns actes amb un fonament de cohesió social que a més promouen hàbits saludables com les activitats de la caminada i fomenten el coneixement de les tradicions populars per la rellevància de la cultura popular.

• Objectius per a l’edició 2010:

• Potenciar la commemoració de l’Acord dels Vigatans del maig de 2010. Així com la participació als premis literaris Pacte de Sant Sebastià. Fer major difusió i que arribi més a la gent. (Memòria històrica i cultura).

• Augmentar el nombre de columnes, falten pobles com Balenyà, Seva, la zona del Bisaura, el Voltreganès, el Lluçanès i el Cabrerès. També consolidar la participació de la columna de Sant Hilari Sacalm. (Participació).

• Aconseguir més actes previs de difusió històrica als municipis que organitzen columnes de marxaires. (Memòria històrica i cultura).

• Aconseguir un final de festa més lluït amb un concert cooorganitzat amb les associacions de veïns de Vic que compti amb més grups musicals.

• Aconseguir més finançament per poder fer més difusió, disposar de més recursos per tal de facilitar les coses i fomentar la participació; com ara autobusos de tornada a disposició dels caminadors.

La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de compromís amb la nostra història, cultura i país. Una marxa que enllaça el passat amb el present, i que s’obre al futur.

Tot un poble que marxa cap a la llibertat.