NOVEMBRE 2011 Núm. 349 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

Fira de la PerdiuFira de la Perdiu

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Fira de la Perdiu

El passat 13 de novembre, Vilanova deMeià va celebrar la seva ancestral Fira dela Perdiu, amb un gran èxit d’assitència depúblic, potenciat pel bon temps. Lainuaguració va córrer a càrrec del conse-ller Pelegrí.

Foto: Ajuntament de Vilanova de Meià

27

13

28

45

la Palanca 3

7

37

19

26

11

42

14

40

38

46

24

31

17

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALPavelló Jaume Cardona

NOTICIARILes obres del CAP acabaran enguanyArtesa se suma als municipis per la independènciaBolca un camió de vedells a ComiolsEl campionat de rallyslot passa per ArtesaCiU s’imposa a Artesa per les generals

MUNICIPISLA NOGUERA

MÚSICA, MESTRE!El valor d’un equip

VIATGESVisita de Casablanca (i IV)

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ENTREVISTADavid Fusté, escalador del moment

ESPORTSEscalada a l’Aresta Passet del MarboréEl CUDOS en la duatló de RossellóMontse Tello, subcampiona del mónPresentació del CENG Bàsquet Artesa

TEMA DEL MESÈxit rotund de públic a la Fira de la Perdiu

VIDA SOCIAL

CARTES A LA REDACCIÓ

COSES DEL BRIMEROHistòries de la guerra (i XII)

PARLEN LES ENTITATSQuè fem els voluntaris de Protecció Civil?Actes de l’octubre del Club de LecturesDevots del Santuari de SalgarIII Sardinada popular a BaldomarAssociació Artesa de Segre SolidàriaConferència i sortida a Tamarit

TEATRENova representació del Grup de Teatre d’Artesa

FA 25 ANYS

DE COLLITA PRÒPIAQuè passa a Catalunya?IN MEMORIAM

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PARTITS POLÍTICSCafè per alguns?HUMOR

IMATGES D’AHIREl primer cotxe de línia de La Seu (1907-1912)

20

4 la Palanca

L’AGENDA

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

OCTUBRE

PENDENT DE PUBLICARMunicipi d’Artesa de SegreNaixements:19 de setembre: Nerea Martínez i Duran, fill de Danieli de TàniaMatrimonis:13 de setembre: Paula A. Rendon i Bonilla (veïnad’Artesa), José L. Sánchez i Navarro (veí d’Artesa)

OCTUBREMunicipi d’Artesa de SegreMatrimonis:dia 13: Pedro E. Franco i Hernández (veí d’Artesa),

Majida Khiat (veïna d’Artesa)dia 29: Aline Da Silva Camargo (veïna d’Artesa),

Todor Stoyanov Stoyanov (veí d’Artesa)Defuncions:dia 1: Juan Fernández i Faura (80 anys), natural deCehegín (Múrcia)dia 9: Concepció Coma i Bertran (87 anys), naturald’Alentorndia 11: Carlos A. Schnidrig Figueroa (62 anys), naturalde Rafaela (Argentina)dia 14: Miquel Oliva i Poch (65 anys), natural d’Artesade Segredia 22: Josep Campabadal i Ros (89 anys), naturald’Aguilar de Bassella

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 21: Josefa M. Concepció Novau i Nadal (60 anys),natural de Lleida

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 15,2°Temperatura màxima: 28° (dies 1, 3 i 4)Temperatura mínima: 0° (dia 21)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 20 mm (dia 27)Total precipitacions: 31,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 14,8°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 16,7 mm (dia 27)Total precipitacions: 27,6 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 15,5°Temperatura màxima: 28,6° (dia 12)Temperatura mínima: 1,7° (dia 21)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 25,8 mm (dia 27)Total precipitacions: 39,5 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 17 mm (dia 27)Total precipitacions: 31 mm

Del 28 de novembre al 2 de desembre:A les 20h, al Centre d’Entitats, Audicions musicals. Organitza: AulaMunicipal de Música

30 de novembre:A les 20h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, Xerrada-col·loqui ambl’escriptora Marta Alòs (veure pàg. 17)

3 de desembre:- A les 12h, al Centre d’Entitats, Audició musical. Organitza: AulaMunicipal de Música- A les 16:30h, al pavelló poliesportiu, II Campionat de Body From.Organitza: Club de Lleure Altis

4, 6 i 8 de desembre:De 17h a 20h, al Centre d’Entitats, Exposició de detalls de Nadal.Organitza: Puntaires d’Artesa de Segre

8 de desembre:Visita cultural al Castell de Llordà i al Museu de la Conca Dellà.Organitza: Associació de Veïns de Baldomar

12 i 13 de desembre:A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, Decorem la Biblio-teca per Nadal, a partir de 6 anys (veure pàg. 17)

8 de desembre:A Baldomar, al local de l’associació, Berenar de Santa Llúcia. Or-ganitza: Associació de Veïns de Baldomar

Del 13 de desembre al 3 de gener:Campanya comercial de l’àmbit Pla de Barris. Comprant als es-tabliments adherits es participarà en un sorteig que tindrà lloc el 4de gener

14 de desembre:A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’hora del conteper a nens i nenes de P3 (veure pàg. 17)

18 de desembre:- A les 11h, Pujada del pessebre a Sant Mamet. Amb esmorzar pera qui pugi a peu, corrent, en bicicleta, a cavall... Organitza: CUDOS- A les 17h, a la Dàlia Blanca, Festival per la Marató de TV3 (rege-neració i trasplantament d’òrgans i teixits). Organitza: Club de Lleu-re Altis

24 de desembre:A les 22h, al Santuari de Salgar, Missa del Gall. Organitza: Agrupa-ment Escolta i Guia Mare de Déu del Pla

Del 24 de desembre al 10 de gener:De 18h a 20h, al Casal de la Gent Gran, Pessebre. Organitza: As-sociació de la Gent Gran d’Artesa i Comarca

25 de desembre:A les 19:30h, a l’església parroquial d’Artesa, Concert de Nadal.Organitzen: Orfeó Artesenc, Coral Infantil “Brots d’Il·lusió” i AulaMunicipal de Música

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep ManelGil, Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, PaquitaMartí, Iolanda Masanés, Eva Maza, RamonMonfà, Martí Regué, Josep M. Sabartés,Ferran Sánchez, Pere Serra, Marta Serret,Noemí Torras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprint. Artesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Pavelló Jaume CardonaEl passat mes de setembre va fer 25 anys que va entrar en fun-cionament el pavelló poliesportiu d’Artesa. Es tracta d’un equipa-ment que va canviar radicalment la vida social, lúdica i esportivadel nostre poble. Amb la disponibilitat d’un espai com aquest, degran capacitat i a cobert, que desactivava les temudes inclemèn-cies meteorològiques, Artesa va multiplicar els actes públics quese celebraven a casa nostra. La construcció del pavelló va ser un gran encert del consistorimunicipal d’aquella època, presidit per Jaume Cardona (CiU), iva ser un espai polivalent pioner a les Terres de Lleida; ja que vaser un dels primers i, a més, disposava de dues pistes que per-metien celebrar dues activitats de forma paral·lela. Va significartambé, el primer pas a l’hora d’urbanitzar un indret que alesho-res estava als afores d’Artesa. El llistat d’actes que s’hi han celebrat són interminables: ballsde Festa Major i Cap d’Any, bàsquet a dojo per part del CENG,futbito, Parc de Nadal, sopars i dinars de germanor de diversesentitats, concerts de grups musicals (qui no recorda les mítiquesactuacions d’Els Pets, Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït dels anys90?), parc tancat del Campionat d’Espanya de ral·lis, campio-nats de tir amb arc, de ping-pong, exhibicions d’aeròbic i artsmarcials, escala-en-hi-fis, mítings polítics, conferències, festesde finals de curs de l’Escola, i un llarg etcètera. Tot repassant la vida i vicissituds del nostre pavelló, trobaríemdos punts negres que sobrevolen la instal·lació. En primer lloc, ija des d’un bon principi, el pavelló no ha estat gaire ben cuidat is’ha anat degradant amb el pas dels anys. No s’hi han fet tots elsmanteniments i reparacions necessàries i d’aquí poc faran faltaunes inversions econòmiques considerables si es vol mantenirl’ús digne de l’equipament. El segon punt negre és que el pavelló no es va arribar a inau-gurar mai i no té nom. Des d’aquestes línies apuntem una possi-bilitat que ja hem defensat en alguna altra ocasió. L’Ajuntamentpodria posar el nom de Jaume Cardona al pavelló i fer un acteque servís per a commemorar dues efemèrides, les noces deplata del pavelló i el traspàs ara fa just 9 anys del metge, alcalde,senador i diputat Cardona. Jaume Cardona i Vila mereix un sentit homenatge i un recor-datori permanent, ja que és una de les figures públiques mésimportants que mai ha tingut Artesa. Home de caràcter fort, perdamunt de tot era una persona honesta i altruista que estimavaArtesa i que va treballar incansablement per millorar la nostrasocietat. Així doncs, Pavelló Poliesportiu Jaume Cardona.

la Palanca 7

NOTICIARI

Les obres del CAP acabaran enguanyEls treballs s’han desenvolupat sense haver d’interrompre l’atenció mèdica

es obres de reforma i am-pliació del CAP estaran en-llestides abans d’acabar

l’any, i les noves instal·lacions en-traran en servei a principis de 2012,una vegada s’hagi adjudicat el mo-biliari i l’equipament interior. Lesobres han suposat una inversiód’1,2 milions d’euros i han permèsampliar l’edifici cap al solar adja-cent, d’uns 172 metres quadrats,així com reformar la part existent,que connecta amb la nova. Entre els nous serveis que incor-pora el CAP destaca l’espai per ales emergències, amb dues habi-tacions, lavabos i cuina-menjadorpels treballadors de les ambulànci-es. Així mateix, les noves instal·-lacions tindran un accés específicper a urgències des de l’avingudaMaria Anzizu, una atenció que finsara es feia per l’entrada principaldel carrer Àngel Guimerà. Aquesta entrada principal tambées reformarà, es canviarà la porta ies remodelaran els espais d’infor-mació a l’usuari i d’administració.

La part nova també tindrà unasala específica per a les extracci-ons de sang i quatre noves consul-tes. Així mateix, a la part existents’han remodelat dues de les salesde consultes. Les obres van co-mençar al febrer i estava previstque duressin un any. L’alcalde, Domènec Sabanés, vadestacar que durant aquests me-sos no s’ha hagut d’interrompre encap moment el servei, i va recor-

Artesa se suma als Municipis per la Independència

dar que l’Ajuntament va cedir duessales del centre d’entitats Les Mon-ges, molt proper al CAP, perquè s’hidugués a terme l’atenció mèdica. El cost de l’obra l’ha finançat la Dipu-tació de Lleida, mentre que l’Ajuntamentha cedit el solar i la Generalitat ha as-sumit la redacció del projecte. El CAP d’Artesa de Segre es vainaugurar l’any 1995 i aquesta haestat la primera remodelació impor-tant que s’hi ha fet.

Ajuntament d’Artesa dónasuport a l’associació deMunicipis per la Indepen-

dència, a la qual ja han mostrat lavoluntat d’adherir-se prop de 80 lo-calitats catalanes que engloben unapoblació de més d’un milió de per-sones. El ple del 7 de novembre vaaprovar per unanimitat de tots elsregidors la moció de suport aaquesta iniciativa. A partir d’ara el consistori inicia-

rà els tràmits per notificar als im-pulsors de l’associació la seva vo-luntat de participar en l’assembleaconstitutiva, a la qual és previstal’assistència d’un representant del’Ajuntament. L’Associació de Muni-cipis per la Independència defensa l’as-soliment dels drets nacionals deCatalunya amb l’objectiu de promourel’exercici del dret a l’autodeterminació. Es va fundar el passat 12 de se-tembre a Vic i des de llavors s’hi

L

L’

El nou CAP tindrà una entrada per emergències a l’avinguda Maria Anzizu

han adherit o tenen previst de fer-ho desenes d’ajuntaments, entreells capitals de comarca lleidatanescom Tàrrega, Balaguer, les BorgesBlanques, Cervera o Mollerussa. El mateix ple va aprovar la con-tractació de dos crèdits de 590.000i 365.000 euros per pagar obres,una operació molt criticada perl’oposició, que va destacar que su-men 900.000 euros i que suposenduplicar el deute de l’Ajuntament.

L’AJUNTAMENT D’ARTESA INFORMA

Ateses les incidències provocades per la no coincidència entre les dades del DNI i les publicades a les llisteselectorals de l’INE, que van impedir a diferents ciutadans i ciutadanes poder exercir el seu dret a vot el passat 20de novembre, us comuniquem que les persones afectades poden passar per l’Ajuntament per tal de regularitzarles seves dades, preferiblement abans del 19 de desembre de 2011.

NOTICIARI

8 la Palanca

Bolca un camió de vedells a ComiolsL’accident no va provocar danys personals però va obligar a tallar un carril de la carretera

n camió carregat de vedellsva bolcar el dimecres dia 2de novembre als voltants de

tres quarts de dotze del migdia alquilòmetre 23 de la carretera C-1412b, molt a prop de Comiols.Segons va informar el Servei Ca-talà del Trànsit, el conductor delvehicle va resultar il·lès, tot i quel’accident va ser molt aparatós per-què els animals van quedar escam-

El campionat de rallyslot passa per ArtesaLa sisena prova del campionat provincial reuneix una vintena de participants

l centre d’entitats Les Mongesd’Artesa de Segre va acollirel 29 d’octubre la sisena pro-

va del campionat Rallyslot de les Ter-res de Lleida. Una vintena de partici-pants de diverses edats i procedèn-cies van fer córrer els cotxes duranttota la tarda en la penúltima provapuntuable del campionat. L’acte l’or-ganitzava l’Slot Club Artesa (CSA) is’emmarca en el campionat provin-cial, del qual es disputen tres provesa Artesa, tres a Cervera i una aBalaguer. A banda d’aquestes treslocalitats, la prova va reunir partici-pants d’altres indrets, com ara Lleidaciutat, ja que a la capital no s’hi orga-nitzen campionats d’aquesta discipli-na, el rally, sinó de velocitat, de la quales distingeix fonamentalment perquèa la primera només corre un cotxe ala vegada i a la segona hi ha diver-sos carrils. Els cotxes que van córrer erend’escala 1-32 i 1-24, repartits endiferents categories segons comcada participant havia preparat elscomponents del vehicle. El recor-regut es va dissenyar especialmentper l’ocasió i, tal com marquen lesnormes, i no hi havien corregut niels propis organitzadors, els socisdel CSA. Cada participant va ferquatre voltes al circuit.

L’afició per l’slot a Artesa va co-mençar a prendre forma ara fa unssis anys, quan dos joves del muni-cipi van fundar el club. Després depassar per diferents seus en diver-sos locals del poble, el club dispo-sa ara d’una sala al centre d’enti-tats Les Monges. Això l’ha acostata nombrosos infants que visiten elcentre per fer altres activitats i que

s’han interessat per aquesta disci-plina. Arran de l’interès, el club ofe-reix la possibilitat de fer una inscrip-ció infantil, de 20 euros a l’any, quedóna dret a participar a les curses ia practicar amb el circuit i el mate-rial del club durant tota la tempora-da. Així mateix, els membres delclub els assessoren per aprendrea conduir els cotxes.

U

E

L’accident va obligar a tallar un carril i els Mossos van donarpas alternatiu

El circuit es va dissenyar especialment per a l’ocasió

pats per la carretera, al-guns d’ells ferits. El sinis-tre va obligar a tallar uncarril de la via en sentitArtesa, mentre els ser-veis d’emergència vantreballar per recollir elsanimals. Els Mossosd’Esquadra van donarpas alternatiu durant mésde dues hores.

la Palanca 9

NOTICIARI

CiU s’imposa a Artesa per les generalsa jornada electoral va aca-bar sense massa sorpresespel que fa als resultats a ni-

vell estatal, amb l’anunciada victò-ria per majoria absoluta del PartitPopular. A nivell local, l’anàlisi delsresultats reflecteix la tendència ge-neral a la baixa pel que fa a la par-ticipació, tot i que en el cas d’Artesava ser menys accentuada que a laresta de Catalunya i va disminuirnomés un 2,35%. Així, van votar1.622 persones, un 65,64% del to-tal, mentre que el 2008 aquest per-centatge havia estat del 67,99. Elsvots en blanc es van reduir a 25,mentre que els nuls, 30 en total, vanaugmentar. Com és habitual, en elvot al Senat s’incrementa sensible-ment tant el vot en blanc com el nul. Pel que fa al repartiment de vots,com en la demarcació de Lleida, laforça més votada va ser Conver-gència i Unió, que va obtenir un 766vots, un 48,1% del total, mentre quefa quatre anys, tot i ser també laformació majoritària, ho va fer perun marge més estret, amb 634 vots,un 37,3% del total. La segona posi-ció manté la diferència respecte lademarcació i, enlloc del PSC, l’ocu-pa ERC. Tot i això, acusa el descensde vots generalitzat i passa de 377,

L

un 22,2%, a 280, un 17,6%. La sorpresa la trobem a la terce-ra posició, on el PSC pateix unadràstica davallada i cedeix el llocal PP. Així, els populars han obtin-gut enguany 251 vots a Artesa, un15,8%, mentre que el 2008 en vanobtenir 198, un 11,6%. Els socia-listes, per la seva banda, passende 412 a 196 vots, és a dir, d’un24,2 a un 12,3%. Pel que fa a laresta de formacions, ICV passa de25 a 35 vots però continua essentminoritària, amb un 2,2%, i destacaque la suma dels percentatges delsgrups minoritaris passa al 2,3%. Si bé les jornades electorals a

Artesa acostumen a passar senseincidències destacades, en aques-ta ocasió hem de fer esment quevàries persones es van quedar sen-se poder votar en no coincidir exac-tament el seu nom complet (lletraper lletra) amb el del cens. Fins itot, un apoderat va fer una al·-legació perquè en una mesa nohavien deixat votar una senyora enno coincidir-li el número del carnetd’identitat. Segons fonts municipals,aquesta rigorositat, abans mai vis-ta per part dels membres de lesmeses electorals, és deguda a lesinstruccions donades des de la Jun-ta Electoral.

la Palanca 11

MUNICIPIS

Berenar popular a La Torre de Fluviàl passat 22 d’octubre, elsveïns i veïnes de la Torre deFluvià vàrem celebrar un

berenar popular al nou local social.Aquest espai ja existent ha estatreformat recentment per l’Ajunta-ment de Cubells. Vam comptar amb la presènciadel nostre alcalde Josep Regué,així com també de regidors del’Ajuntament.

Sebastià Boixadera Brescó

E

LA NOGUERA

Indignats per l’abocadorEls veïns d’Albesa no estan d’acord amb la construc-ció d’un abocador i així ho van demostrar el 13 denovembre. Segons asseguren, tot i que l’Ajuntamentd’Albesa està tramitant la documentació per al permísd’una instal·lació per a la valoració de residus no peri-llosos, els informes detallen que en aquesta planta estractarà residus que contenen materials perillosos.També denuncien que se situarà a 200 m de cultius idel nucli urbà, sent la distància mínima 2.000.

Suma’t dóna els seus fruitsDues empreses de la Noguera i del Segrià han signatun conveni amb el Consell Comarcal per a què jovesdel programa Suma’t formalitzin contractes de forma-ció de 6 mesos com a mínim, per tal d’adquirir pràcti-ca per a desenvolupar una activitat professional. Estracta de l’Institut Gns. Maristes-Monestir de les Ave-llanes, Germans Barrilado SL (empresa constructora)i la Fundació EMI (amb seu a Lleida).

Ajuts programa LEADERDurant el novembre es poden sol·licitar ajuts d’aquestprograma per a l’any 2011 (DOGC de 31/10/11). S’haestablert un pressupost en forma d’ajuts directes a fonsperdut de 1.189.300 euros. Les subvencions van adre-çades a microempreses o pimes del sectoragroalimentari (transformació i comercialització deproductes agraris i agrobotigues), del sector turisme(establiments i empreses de suport al sector turístic) iper a creació i millora d’altres microempreses. Els ajutsoscil·len entre el 20% i el 35% de la inversió amb unmàxim de 200.000 euros per beneficiari en un perío-de de 3 anys.

Ponts i la PrimitivaEls propietaris de la llibreria Novell de Ponts va sege-llar una primitiva que va resultar premiada amb 2,4milions d’euros. Com en la major part d’aquests ca-sos, a data d’avui no se’n coneix el guanyador.

XXII Premi Jaume d’UrgellL’1 de desembre tindrà lloc el lliurament del XXII Pre-mi Jaume d’Urgell que el Consell Comarcal de la No-guera atorga a la trajectòria d’una persona o entitatque hagi contribuït a l’enfortiment i la projecció de lesrelacions culturals o d’amistat entre els pobles de par-la catalana. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a lasala d’actes del Consell. Els guardonats són: el Dr.Oriol Casassas i Simó, per les aportacions a l’estudi idivulgació de la terminologia científica i mèdica encatalà i com a director i redactor del Diccionari Enci-clopèdic de la Medicina; i l’Acadèmia de Cinema Ca-talà, per ser la veu unitària del cinema català de totsels sectors creatius i productius.

Projecte GustumA finals d’octubre, el Consorci GAL Noguera-SegriàNord va presentar el projecte de cooperació GustumProductes de la Terra, adreçat a productors,elaboradors, restauradors i empresaris de la Nogue-ra. Hi participen també els GAL del País Basc i lesIlles Balears, i té com a objectiu fomentar el desenvo-lupament rural amb la promoció de productesagroalimentaris artesans i de qualitat, potenciant queels utilitzin els establiments i les entitats del territori.

Anna M. Vilanova

la Palanca 13

MÚSICA, MESTRE!

El valor d’un equipvui en dia poder tenir un equipde professors de música degran nivell humà, amb una

sensibilitat pedagògica especial i for-mat amb estudis de gran nivell quali-tatiu és motiu d’orgull per una escolamunicipal de música com la nostra. L’ac-tual equip de professors de l’Escola deMúsica és producte d’anys d’esforç i decohesió en un projecte educatiu musicalque destaca per la qualitat pedagògicadels seus ensenyaments. Els professors actuals han estatformats musicalment en centres coml’Escolania de Montserrat, el Conser-vatori Municipal de Música de Lleida,el Conservatori Municipal de Músicade Grau Mitjà de Cervera, el Conser-vatori d’Igualada, el Conservatori deSabadell, el Conservatori deBadalona, el Real Conservatorio Su-perior de Música de Madrid, el Con-servatori Professional de Música deTerrassa, el Conservatori de MúsicaIsaac Albéniz de Girona, el Conser-vatori Superior del Liceu deBarcelona, el Conservatori Superiorde Música Municipal de Barcelona,el Taller de Músics, l’ESMUC, la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, elKoninklijk Conservatorium de la Haia(Holanda), la New School for SocialResearch de New York (USA), obte-nint així la titulació per a exercir coma professors de música. Actualment,el títol superior de música és equiva-lent a tots els efectes al títol de lli-cenciat universitari. Com a formació complementària,els actuals professors s’han formattambé en diferents cursos internaci-onals de música i centres musicalscom: Cervera, Banyoles,Torredembarra, Tarragona, Lleida,Institut Joan Llongueres deBarcelona, Esterri d’Àneu, Viella,cursos del Festcat, Tàrrega, Univer-sitat de les Illes Balears, Igualada,Liceu de Barcelona, Granada,Trössingen-Alemanya, Girona,Vilaller, Universitat Ramon Llull, NewYork, entre d’altres. Com a docents també treballen ohan treballat en d’altres escoles ocentres musicals com: EMMd’Abrera, Contrapunt de Malgrat deMar, AM de Piera, EJM de Sant

Andreu de la Barca, EM de Vilanovadel Camí, CGM d’Igualada, EM deSant Martí Sarroca, EM de Sant Perede Ribes, EM de l’Ametlla de Mar,Diaula de Barcelona, CEIP Príncepde Viana de Barcelona, EMM de San-ta Coloma de Queralt, CEM de Ter-rassa, EM de Capellades, EMMKoorenhuis de la Haia-Holanda, Ta-ller de Músics de Barcelona, EM deBanyoles, EM de Tortellà, EMM deMollerussa, EMM de Les BorgesBlanques, EMM de Juneda, EMM deSant Guim de Freixenet, EMM deCalaf, EMM de Guissona, E. Manfredde Sant Martí Sarroca, AM deBellcaire d’Urgell, AMTP de Lleida,EMM d’Agramunt, EMM de Tàrrega.Alguns dels nostres professors tam-bé tenen i han tingut experiència pro-fessional com a membres d’equipdirectius o directors de diverses es-coles com: EMM de Juneda, EMMde Mollerussa i EMM d’Abrera. No cal dir que com a músics des-taquen per haver dirigit diversesagrupacions corals i instrumentalscom: Cor de Noies del CEIP Príncepde Viana de Barcelona, Cor de Jo-ves Cantors de Sant Andreu, CoralMare de Déu del Coll, Cobla-Orques-tra Internacional Amoga, Coral Infan-til “Els Verdums”, Coral Lacetània deCervera, Orfeó Artesenc. En el camp interpretatiu han parti-cipat en diverses orquestres i con-junts instrumentals i vocals com: elQuartet Jazzom, la Vella Dixieland,Barcelona Hot Seven, Ignasi TerrazaTrio, Big Band Jazz Terrassa, CoblaPla de l’Estany, Cobla-OrquestraSelvamar, Cobla Orquestra Gironina,Cobla-Orquestra La Blanes, DuoNebbia, Kythera Guitar Trio, 21Boutons, Lo Pardal Roquer, La Fan-fàrria Il·lergeta, Rondalla de l’AMTP,La ruta de les estrelles, La Makila,Txala, El fill del mestre, Lo quartetdel bar, Xip-Xap, L’home invisible,Cercavins, Els Raiers Argonàutics,Orquestra Manhattan, La Troca, Or-questra Marakaibo, Orquestra delcentre de Titelles de Lleida, A l’am-ple, Primer son, De dol, Orquestra deJoventuts Musicals de Sabadell,Quartet Laietà, Orquestra de flautesAmalgama, Orquestra Simfònica Ju-

venil de Catalunya, Jove Orquestrad’Horta Guinardó, Cobla Jovenívolad’Agramunt, La Rosa de Ronsard,Remor de Mar, Jove Orquestra Sim-fònica de l’Anoia, Anoia Brass Quin-tet, Cobla Juvenil Ciutat d’Igualada,Orquestra Simfònica Ciutat deBarcelona, Cobla-Orquestra Noctur-na d’Igualada, Gran Cobla-Orques-tra Maravella, Cobla-Orquestra Cos-ta Brava, Quartet Goliard, QuartetAuris, Quintet d’Arezzo, Orquestra deCambra de Cervera, Camerata Gau-dí, Jove Orquestra Simfònica deCatalunya, Kamerorkest Continuo deRotterdam-Holanda, Orquestra Sim-fònica del Koninklijk Conservatoriumde La Haia-Holanda, Cobla Marina-da, Cobla Lluïsos de Taradell, l’Es-colania de Montserrat, Orquestra deCambra Catalana, Orquestra deCambra de Lleida, Orquestra Simfò-nica del Vallès, entre d’altres. A part de les especialitats instru-mentals que actualment s’ofereixena l’Escola de Música, certs profes-sors també tenen formació en d’al-tres instruments com: viola, gralla,tenora, saxòfon, llaüt, mandolina,bouzouki, flabiol i tamborí, baix elèc-tric, acordió, flugelhorn. D’aquestamanera el professorat actual està ple-nament preparat per a oferir, en un fu-tur, un nou ventall instrumental per acobrir les demandes de la població iassolir un bon potencial cultural. Per a oferir una millor comunica-ció cap a l’alumnat nouvingut al cen-tre, el professorat actual domina di-ferents idiomes com: català, caste-llà, anglès, francès, hongarès i ho-landès, entre d’altres. Part de les obres compositives delprofessorat han estat editades per lespublicacions Clivis, Ed. Dinsic, La Màde Guido, Ed. FCEC, Gran Enciclo-pèdia de la Música. Entre la seva activitat concertísti-ca també cal destacar la participaciódel professorat en concursos i pre-mis, i en diversos enregistramentsdiscogràfics, radiofònics i televisius. Estem a la vostra disposició.

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’Aula Municipal de

Música d’Artesa de Segre

A

14 la Palanca

VIATGES

Visita de Casablanca (i IV)ls cicles dels dies i de les nitses succeeixen, la setmanano té tants dies com us po-

guéssiu pensar, els té limitats, i nosón pas com suggereixen els por-tuguesos, que la comencen a lasegona i l’acaben a la sisena, comsi n’hi pogués haver més, desprèsde la sisena, que és el seu diven-dres. I aquesta setmana “virtual”,només en té tres, de dies, no en témés, perquè no se n’han triat, tansenzill com això. Aixeca’t, lleva’t, dorm, dorm, i jatornes a ser a Barcelona. Una micacom una pel·lícula que passa perdavant dels teus ulls, però on tu ma-teix notes la brisa que no és quen’hi hagi, sinó que ets tu que t’es-tàs movent. Deixant enrera que elmoviment pugui deure’s a un sen-zill afer de relativitat, en veritat ésbo, és ben bo, que la setmana noen tingui tants, de dies, i puguis tor-nar on has de tornar sense haver-te arribat a desgastar durant uncomplet quart de cicle lunar. Sí,amics lectors, aquesta vegada, pot-ser la que té més capítols, no n’hatingut tantes, d’alborades, i encaraque això no ho escric des de NovaYork, perquè ho escric des del llocon estic, que és ben bo i no s’hi estàmalament, bé que us ho confio. L’últim dia, quan arribo a l’aero-port, pel feliç retorn a la pàtria ben-volguda, em dono compte que tincunes quantes hores d’espera en-cara. Em pregunto què puc fer. Tincalguns encàrrecs pendents, bes-canviar diners i alguna ruqueriamés. Decideixo copsar la magnitudde l’aeroport. Passo per la zona onvaig estar esperant l’altre dia. Quèpetita es veu ara. Arribo a la zonaon suposadament el “doblat” m’es-tava esperant. No hi havia ni unaescopinada de llunyania. Veritable-ment n’hi havia per a llogar-hi cadi-res, si se’m permet l’expressió. Esmereixeria una expressió més grui-xuda, fet i debatut. Pujo les escales i veig que l’es-quema és semblant al de molts

aeroports moderns: les sortides alpis de dalt i les arribades al pis debaix. Finalitzo doncs la inspecciógeneral, concloent que el millor llocper a dinar és precisament el pri-mer que he vist a l’entrar, el qualdescriuré tot seguit. No obstant, vull abans comentarl’anècdota del dia. La que dona l’es-purna al dia, la que crea l’escenaride sorpresa en aquell moment: ala terminal hi havia gats, però a dinsdels passadissos, a dins del recin-te, de les parets de la terminal, nopas fora. Es refugiaven entre lesplantes del testos, entre els raconsd’un costat de l’edifici. Vaig haverd’ullar-los dues vegades, perquè nom’ho creia. Com pot ser que elsgats campin per la terminal com sifos la seva casa, el seu terreny?Ningú els discutia el seu domini, laseva territorialitat, el seu controlabsolut sobre les seves possessi-ons, que abastaven un zona impor-tant de la terminal. Els pobres usu-aris de la terminal, abans de poderentrar al recinte, havíem de supor-tar una seguit de controls, descal-çaments, dessivellamentes, humi-liacions denigrants, als quals no hiestaven obligats els gats, els quals,fitant-nos des del test, semblaven

somriure malèvols, atents als esde-veniments aliens, segurs en el seuespai, al qual hi havien accedit sen-se rebre el tracte denigrant al qualestàvem sotmesos tots els que te-níem una maleta, un passaport iuna targeta de crèdit a l’abast. Totplegat, força injust però real iabastable, de forma impotent. Finalment, com deia, prop deltest “gatú”, vaig decidir d’invertir elsmeus valors per a beneficiar el meumetabolisme intern: vaig decidir di-nar en l’autoservei “gatú”, on esmenjava un cuscús digne i algunacosa de beure, per un preu irrisori,tot i que just –espero– per a tothom.Vaig fer la cua, vaig complimentarles obligacions necessàries per aaccedir al cuscús i me’l vaig men-jar tot fent algunes notes de la visi-ta tot just terminada recentment. Uncop complimentat aquest tràngol,em quedaven algunes coses mésper fer, tot i que esperar era la prin-cipal. Vaig canviar de lloc estratègica-ment, però aquest cop cercant unaconnexió elèctrica per a poder car-regar el portàtil i poder acabar l’in-forme abans d’arribar a casa i per-dre temps propi per a fer-ho. Vaigtrobar ràpidament una conjunció de

E

la Palanca 15

VIATGES

fets que em permetien fer-ho, unataula prop d’un endoll i tot això sotala protecció d’una cafeteria autoser-vei. Vaig demanar un altre “qahwahalib” i vaig començar a treballar. En els aeroports, hi ha una tàcti-ca que està començant a ser cadacop més comú i per la qual hi hauna certa pressió mediàtica: la re-cerca d’endolls. Sigui per a recar-regar mòbils, portàtils,videocàmares o vibradors, la gentnecessita cada cop més recarregarles bateries. Ja no dic les nostrespròpies bateries, la qual cosa tam-bé és important, sinó les dels nos-tres estris providencials que s’es-tan convertint en necessaris i fona-mentals: absolutament tots, depe-nen d’una bateria elèctrica. Deia undiari que gastem uns 30 minuts di-aris en carregar bateries dels nos-tres aparells, de mitjana. Potser síque hi ha “pajeros” que es passenmés de mitja hora carregant al dia,en els nostres petits “dipòsits” elèc-trics, i sembla ja una exageració,però les regles de funcionamentactuals són diferents de les

d’abans. Cap dels usos ancestralstenen validesa avui dia. Avui, quan arribem a un lloc, pre-guntem si tenen Internet abans depreguntar si hi ha alguna cosa desopar. Ens han canviat les priori-tats? Quins són els nostres interes-sos avui dia? Suposo que la con-nexió amb el món real és la nostranecessitat essencial. I quin és elmón real avui en dia? Feixbuk? Ésque els nostres boscos ja no sónde veritat, s’han convertit en deco-rats que fem anar per a esbargir-nos un dia buscant bolets? Ensestem convertint en operadors decabines d’avió que tenen al seuabast tots els comandaments pera poder arribar a bon port i s’estàconvertint la terminal de comunica-ció en el focus al voltant del qualpivoten totes les nostres altres ne-cessitats. Necessitem Internet, sí,però no ens cal ni la cuina ni el la-vabo, són accessoris. Ni el llit tam-poc. Buscarem un llit virtual perInternet i trobarem un programaque ens cantarà una nana. I tambésabrem el preu, l’origen i la composi-

ció del llit i la nana, i podrem desau-toritzar el seu ús si no ens agrada ohem tingut un mal dia amb el veí. Si no sabíeu el que era una anar-quia, aviat sabreu el que és. Anar-quia, de fet, s’assembla molt a quetothom, absolutament tothom, faciel que vulgui. Anarquia és llibertat.Defensem, però la llibertat a tort i adret, segons això, i anirem de pleca tirar bombes tots al liceu. I viu-rem com els japonesos en petitesunitats vitals que es connectaranvirtualment amb tot el món. De fet,això ja és una realitat ara, tot i quela unitat vital és de moment agra-dable. Quan tots vulguem viure almateix lloc, es convertiran en cel·-les d’un rusc d’abelles. Us dic “bona nit i tapa’t” des dela meva unitat virtual. I el que teniua les mans, tingueu en compte queno és més que una revista virtual.Encara que jo l’anomenaria, virtu-alment, una revista, que no és pasben bé el mateix. O sí? Posem-hiimaginació.

Joan Giribet i Carlí

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

la Palanca 17

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Què és el QUIOSC.CAT?Aquest mes us volem presentar elQUIOSC.CAT, el Quiosc Digital deles revistes en català. És un re-curs electrònic que ha subscrit elServei de Biblioteques de la Gene-ralitat de Catalunya per tal que desdel vostre ordinador pugueu acce-dir gratuïtament als seus contingutsdurant les 24 hores del dia i els 365dies de l’any. Aquest accés en format interac-tiu i multimèdia dóna entrada a mésde quaranta revistes en català del’Associació de Publicacions Peri-òdiques en Català (APPEC). Estroben els següents títols: Serra

d’Or, Sàpiens, Guix, Infància, Cui-na, Descobrir, Esquit, Agro-cultura,Alberies, Articles, BC+R, Bioritmes,Bonart, Bouquet, Cadí Pedraforca,Canvi de mentalitat, Castells, Ca-tàleg, Cupatges, De Cine, Dialogal,Dones, Eben Interiors, Els Marges,Enderrock, Entreacte, Escola Ca-talana, Estris, Europa de les Naci-ons, Foc Nou, Folc, Fòrum, Gavar-res, Gegants, Guix d’infantil, Jaç,L’Avenç, L’Espectacle, la Terra, LesGarrotxes, Llengua Nacional, Nu-vis, ONGC, Sons de la Mediterrà-nia, Temps de Viure, Top Girona,Tretzevents i Viure en família. Podeu accedir-hi des de

www.quiosc.cat o bé des del blocde la biblioteca (http://biblio-tecaartesadesegre.blogspot.com/),en el lateral esquerre hi trobareu unenllaç directe en la icona deQUIOSC.CAT. Heu de seleccionarla revista i com a opció primera surtl’últim número editat, però a sotaveureu les primeres pàgines delsnúmeros anteriors. Dins la portadade la revista, a baix i en el centre,veureu “cop d’ull”; feu clic i ja esta-reu dins.

Activitats de la Biblioteca- Dimecres 30 de novembre, a les 20h, Xerrada-col·loqui amb la Marta Alòs. Escriptora ponentina icol·laboradora habitual en mitjans de comunicació, en revistes científiques i culturals. Articulista d’opiniódel diari Segre amb el seu espai Viure per Veure. Actualment és diputada al Parlament de Catalunya.- Dimecres 14 de desembre, a les 17:30h, L’Hora del Conte de la Biblioteca per a nens i nenes de P3.Explicarem En Patufet i La llegenda dels tres Reis Mags d’Orient. En acabar, pintarem un dibuix!- Dilluns 12 i dimecres 13 de desembre, a les 17:30h, Taller “Decorem la biblioteca per Nadal”. Pera nens i nenes a partir de 6 anys. Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca.

HorariDe dilluns a divendres de16:30h a 20:30h.Dissabtes de 10h a 13h.

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 6

25730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.cat

Tel: 973400754http://

bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

la Palanca 19

ENTREVISTA

n David Fusté és undels escaladors delmoment. Una de les fi-

tes que li ha comportat mésreconeixement en aquest es-port va ser El Montsec en eldia, un repte que va comple-tar l’estiu de 2010 i que vaconsistir en més de 12 horesi mitja d’escalada en solitariper les 5 parets més impor-tants d’aquesta serralada.Aprofitant la presentació queva fer a Artesa del vídeod’aquesta gesta, que ell ma-teix va enregistrar, hem par-lat amb aquest jove pontsicàamb arrels a la nostra localitat.

Recordes quants anys teni-es quan vas començar aescalar, i qui te’n va ense-nyar?Doncs el primer cop que emvaig posar un arnès va seramb el meu pare, però eratan petit que no recordol’edat! Quan ja vaig comen-çar més “en sèrio” devia sercap als 16 anys, amb el Ben-jamí Audet i la gent del Centre Ex-cursionista Pontsicà.

En quines parets et vas enfilarper primera vegada?El primer dia va ser a Montserrat,un lloc ideal per començar, ja queés una escalada més tècnica quefísica. Després em vaig passar totl’estiu a Vilanova de Meià, ja que nijo ni el company de cordada, elVicenç Carabassa, teníem edat perconduir i Vilanova era el lloc més aprop de casa on els pares ens po-dien portar.

Acostumes a escalar més sol oen grup?Escalo molt més en grup que no passol! No és recomanable escalar solmassa sovint, sobretot quan vassense cordes.

Tot i això, alguns dels teus grans

reptes, com el Montsec en un dia,han estat en solitari.En el meu cas, no em vaig plante-jar el fet d’escalar sense cordes deforma racional. És una cosa que por-tes dins, i la fas perquè aixi ho sents,“sin más”. L’únic que hi ha de racio-nal en fer-ho és trencar amb algunstabús que aquesta societat ensimposa. Després, un cop ja hasescalat d’aquesta manera diver-ses vegades, sí que és cert queles sensacions van canviant...Però ja et dic, el perquè del pri-mer cop és “perquè sí”.

Per quins països t’ha portataquest esport?Per la majoria dels escaladors unviatge de vacances és sinònim deviatge d’escalada. He estat per Es-panya, França, Suïssa, Itàlia, No-ruega, Estats Units, Grècia... Ésmolt interessant per un escaladorpoder descobrir tots els diferents ti-

David Fusté, escalador del moment

E pus de roca i escalada que lanatura ha creat.

A part d’escalar, a què et de-diques? Costa combinaraquest esport amb el dia adia?Recentment m’he titulat coma Doctor en Informàtica. Hanestat cinc anys de carrera icinc anys més de doctoratque, gràcies als meus pares,he pogut compaginar ambl’escalada.

Et planteges, ara o en un fu-tur, poder viure de l’escala-da?Viure’n? La veritat és que nom’ho he plantejat mai, i si esdonés el cas no sé què faria...No m’agrada barrejar passió idiners.

Quins són els teus projec-tes més immediats?No m’agrada gaire parlar delsprojectes que encara no hefet, prefereixo compartir-losquan ja són realitat. De mo-

ment, posar-me valent per podertornar a Suïssa l’any vinent. Hi vaigestar aquest estiu i em vaig enamo-rar d’una via que tard o d’hora vullescalar. També tinc moltes ganesd’anar a escalar a Taghia, alMarroc... En resum, escalar, esca-lar i escalar!

Algun repte especial que t’agra-daria aconseguir algun dia?En l’escalada, com en la vida, elsreptes van sorgint un rera l’altre.Quin avorriment si no fos així! I quann’has aconseguit un, encara nol’has paït que el teu cap ja n’estàbarrinant un altre. Però el més im-portant de tot no són aquests reptes,sinó la motivació i el fanatisme queet fan seguir buscant-ne de nous! Siun dia perds aquest fanatisme peralguna cosa, és millor passar pàginai buscar-lo en algun altre lloc.

La Palanca

Fins ara, en David ha pogut combinar sempre l’escalada ambel seu dia a dia

20 la Palanca

ESPORTS

Escalada a l’Aresta Passet del Marboréls dies 24 i 25 de juny, elRaimon, l’Oleguer i el Nic vananar a fer l’Aresta Passet al

pic del Marboré, el qual fa fronteraamb la vall d’Ordesa (Huesca) i elCirc de Gavarnie (França). Aquestaruta és una de les clàssiques oblida-des del Pirineu francès. Una cosa a destacar de la zonaés la Cascada de Gavarnier, ambels seus 425 metres de caiguda, laqual cosa la converteix en la cas-cada més gran de tota Europa. El dia 24, en arribar a Gavarnie,vam agafar les motxilles amb tot elmaterial d’escalada, alpinisme i bivaci vam començar a pujar cap al refugiSerradets, situat a 2.587 m. Al capde 2 horetes, vam arribar al refugi,però com que no tenien lloc (que jaho sabíem) vam buscar-ne un perpoder fer el bivac i passar-hi la nit. Després de passar una nit estre-llada, ens vam aixecar a les 4:30h.Amb les lleganyes als ulls i tot fosc,costava una mica aixecar-se... Ensesperava un dia molt dur... Vam es-morzar i ens vam ficar mans a l’obra! Només per arribar al peu de lavia d’escalada és tota una aventu-ra. El camí no està molt ben definiti gairebé es tracta d’un recorregutmixt, perquè t’has de posar el gram-

pons i agafar el pio-let abans d’arribar apeu de via. Degut ales inclinades palesde neu que et trobesi just abans d’accedira peu de via, fas uncorredor bastant cos-terut. Després de passartot això, arribem apeu de via a les 9 delmatí. Guardem el pi-olet i els grampons itraiem de la motxilla elmaterial per a comen-çar l’escalada. El dia assolellat i mol-tes hores de llum per endavant! Comencem a escalar! La via eramolt bonica i un granit molt bo elsprimers centenars de metres. Elstascons i els friends entraven per-fectes (material que es fa servir perequipar vies desequipades), però amesura que anàvem acabant, elgranit es tornava més dolent i tren-cadís, fins que vam arribar a daltde tot, on vam haver de treure elpiolet per fer l’últim ressalt de neu ipoder sortir de la via. Vam continuar caminant i vamarribar al cim del Marboré, de 3.248m. Eren les 4 de la tarda i encara

E

quedava tota la baixada, des del picdel Marboré fins a la Brecha deRolando. Al refugi de Serradets hiteníem tot el bivac i després cap alcotxe. La baixada fins a trobar laBrecha de Rolando també va sermolt complicada i el camí gens de-finit. A les 22:00h al cotxe! Temps total: 17 hores “non stop”.Material: casc, corda doble de 60m, joc de friends i tascons, cintesllargues, casc, grampons, piolet imaterial de bivac per si es vol feramb 2 jornades. Un altra a la saca!

CUDOS Muntanya

El CUDOS en la duatló de Rossellól passat 30 d’octubre, elFerran Domingo i la MaiteCamats, ambdós d’Artesa

de Segre i membres del CUDOS,es van aventurar a participar en laDuatló de Rosselló: una prova quecombina 6 km de córrer a peu, 20en BTT i es finalitza tornant a cór-rer 3 km més a peu, enmig d’unaexcel·lent organització i de molt bonambient. Els més experimentats la vandescriure com una gran prova i molt“divertida”, amb un circuit de BTTmolt variat, pistes amples, senderstècnics, trialeres i bones rampes…

i algun que altre “trampolí” que exi-gia bon domini i equilibri. El circuita peu, també entretingut, amb sen-ders i asfalt i un parell de quilòme-tres que “picaven” cap amunt… Enfi… que això de “duatló popular” espodria discutir! Per tant, l’enhorabona als nos-tres companys que es van atrevir aestrenar-se en aquesta dura moda-litat, i molt especialment per laMaite que, a més, va quedar pri-mera de la seva categoria!

CUDOS

E

La Maite i el Ferran, en plena cursa

Els tres alpinistes reposen a la porta del refugi

la Palanca 21

ESPORTS

Montse Tello, subcampiona del mónom cada any en aquestesdates, els atletes delCLLAltis han participat en

l’Open de Catalunya de Físic-Culturisme, on Montse Tello, a més,va aconseguir la classificació pelCampionat del Món de Body Form,on va aconseguir la segona posi-ció. La primera cita va ser el dia 5 denovembre, quan va tenir lloc l’Opende Catalunya de Físic-Culturisme alPavelló de l’Oli de les Borges Blan-ques. Aquest esdeveniment, orga-nitzat pel Borges Gym, està desti-nat a confeccionar la selecció peranar al Campionat del Món, queaquest any s’ha celebrat a Itàlia, iel CLLAltis hi va presentar tres com-petidors: En Junior, va participar-hi TeddyPoppa, que havia millorat notable-ment el seu cos i, en una categoriaon el pes no es rellevant, es vaadjudicar la primera posició i es vaproclamar Campió de Catalunya. En categoria Sènior, sempremolt més dura, en la modalitatopen, on les franges de pes sonmés grans, en la categoria de mésde 70 Kg, en Jaime Quiles, desprèsd’una llarga comparativa, només vapoder aconseguir una setena posi-

ció, tot i millorar significativamentla qualitat del seu físic, més rocós imés definit en comparació en l’edi-ció de primavera del campionat. I en categoria Body Form, feme-nina exclusivament, la MontseTello, que buscava la classificacióper accedir al Mundial, va aixecarel trofeu que l’acredita com a Cam-piona de Catalunya de Body Form2011, aconseguint d’aquesta mane-

C

ra passar a formar part de la Se-lecció pel Campionat del món deldia 19 de novembre a Itàlia. Enaquest campionat, que havia gua-nyat l’any passat, no va aconseguirrevalidar el títol, que es va endur latambé catalana Jordana de Haro,però va fer-se amb una importantsegona posició.

Eduard CamarasaCLLAltis

La Montse Tello, a l’esquerra, va quedar campiona catalana i subcampiona de món

22 la Palanca

ESPORTS

Presentació del CENG Bàsquet ArtesaUn total de 114 jugadors i jugadores lluiran la samarreta del club en set categories diferents

l CENG Bàsquet té enguany10 equips que representa-ran el club en set categori-

es i que engloben fins a 114 juga-dors i jugadores a partir dels qua-tre anys d’edat. Precisament unade les novetats d’enguany és la for-malització de l’equip a la categoriadels més petits, els Babys, ambnens i nenes de 4 i 5 anys d’edat. El club compta amb 14 entrena-dors i entrenadores i nombrososespònsors, la majoria empreses dela mateixa població, que treballa-ran durant tota la temporada per-

què els equips donin el millor de símateixos en les respectives cate-gories. El club ha format equips a lescategories de Babys, amb infantsde quatre i cinc anys, Escola, ambjugadors i jugadores de 6 i 7 anys,Premini, amb nens i nenes de 8 i 9anys, Mini masculí i femení, de 10 i11 anys, Infantil masculí, de 12 i 13anys, Cadet masculí i femení, de14 i 15 anys, i Sènior, categoria enla qual participen dos equips. L’escola del club la coordina Àn-gels Llena i té per objectiu fomen-

Etar la pràctica del bàsquet desd’edats primerenques i mantenir-ladurant la infància i adolescència. Els equips es van presentar el 5de novembre en una gala que vacomptar amb la presència d’un pú-blic nombrós i en la qual es va apro-fitar per fomentar la captació desocis al club. Durant l’acte, la pre-sidenta del club, Teresa Vall, va re-cordar la importància de la tascadels entrenadors i voluntaris, aixícom de les famílies que donen su-port en les activitats del dia a diadurant tota la temporada.

Babys. Entrenadors: Maria Cusola i Pere Solans Escola. Entrenador: Miquel Regué

Premini. Entrenador: Ivan Balagueró Mini Masculí. Entrenador: Albert Regué

la Palanca 23

ESPORTS

Mini Femení. Entrenadors: Pere Jubete i Albert del Río Infantil Masculí. Entrenadors: Aureli Hervàs i Víctor Coca

Cadet Masculí. Entrenadors: Gerard Fons i Nacho Bustamante Cadet Femení. Entrenador: Marc Vilanova

Sènior A. Entrenador: Marc VilanovaSènior B. Entrenadors: Quique del Río i Xavier Serra

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Èxit rotund de públic a la Fira de la PerdiuEl bon temps dispara el nombre de visites fins a 15.000, un 25% més que l’any passat

edició d’enguany de laFira de la Perdiu ha estatde les més multitudinàries

que es recorden i l’organitzaciócalcula que hi van passar unes15.000 persones. La xifra suposaun increment molt considerable res-pecte les anteriors edicions, quans’havia mantingut al voltant de les12.000 visites. Segons va explicarl’alcalde, Xavier Terré, un dels fac-tors que hi va contribuir va ser lameteorologia, ja que precisamentaquell matí va fer molt bon temps.No obstant, la tradició i consolida-ció del certamen, del qual se’n faressò arreu de Catalunya, també hiva tenir molt a veure. Enguany comptava amb la par-ticipació d’unes 140 parades, uncentenar d’elles dedicades a la ven-da de productes artesans i de gas-tronomia de la zona i la resta, deperdius i aus. Els expositors ocu-paven una longitud d’uns 300 me-tres. L’encarregat d’inaugurar el cer-tamen va ser el conseller d’Agricul-tura, Josep Maria Pelegrí, qui vadestacar que la Fira de la Perdiués un referent a les comarques de

L’

Lleida “per la qualitat de la produc-ció local que s’hi exposa, i que desde la Generalitat hem de preser-var”. Pelegrí va visitar també la gran-ja on es recupera la varietat de ca-bra autòctona del Montsec i va elo-giar la tasca d’aquesta explotacióramadera. Un dels seus responsa-bles, Artur Boira, va explicar que hitenen una trentena d’exemplars.

Una altra de les novetats d’en-guany va ser la recuperació deltradicional joc del Catxo, en quèvan poder participar els mésgrans, que el recordaven de quanera un habitual a les fires, i elsmés joves, que el van descobrir.Així mateix, tampoc van faltar alprograma cites habituals com ladesfilada canina, les activitats al’escola o el tir amb arc.

L’edició d’enguany ha arribat als 15.000 visitants

L’estand dels criadors que han recuperat la cabra catalana

la Palanca 25

TEMA DEL MES

La directora d’Agricultura a Lleida, Cristina Bosch, al tir amb arc

Pelegrí va conversar amb els paradistesLa recuperació del Catxo va ser un dels atractius d’enguany

L’alcalde, Xavier Terré, va fer l’entrega de trofeus

26 la Palanca

Festa de celebració dels 40 anysl dia 22 d’octubre ens vàremreunir els que enguany enfem 40 per celebrar-los tots

junts, per retrobar antigues amis-tats, per recordar el que fèiem al“cole”, per tornar a entonar la can-tarella de “Monges Taronges, Es-coles Cassoles”, per riure, per pas-sar-nos-ho bé, per tenir ganes detornar-ho a repetir, per veure si ha-víem canviat molt, per... Tant se val! Gran festa i celebració immillo-rable. Ara, a conservar-nos per ar-ribar així de fantàstics als 50!

E

VIDA SOCIAL

la Palanca 27

CARTES A LA REDACCIÓ

Cotlliure 2011Un grup de Lleidatans, entre ellsuns artesencs, varen emular elsseus avantpassats fugint cap aFrança com a exiliats republicansper tal de poder celebrar la DiadaNacional de Catalunya amb les lli-bertats suficients que no els ga-rantia l’Estat espanyol. Per a commemorar l’homenat-ge aquests compatriotes es varendesplaçar a la bonica vila costerade la Catalunya Nord, ocupadaactualment pel centralista estatfrancès, anomenada Cotlliure (enfrancès Collioure). Per la naturalesa clandestinade l’acte, aquest es va celebrar enaigües internacionals i a 18 me-tres de fondària per tal de poderevitar l’ombra allargada dels es-tats opressors. Que la present serveixi com areivindicació dels nostres drets i

poder assolir l’estatus d’Estat in-dependent. Mai ens faran callar... ni tantsols a sota l ’aigua. VISCA

CATALUNYA LLIURE!

Macià d’Alòs, Fernando del Taller,Santi del Gardela i Ricard Aldavó

L’acció reivindicativa es va fer a 18 metres de profunditat

28 la Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ

El Retaule de FolquerCondicionats per un entorn eminent-ment rural de precària i feixuga ren-dibilitat, ocupats per la supervivèn-cia, aïllats, sense medis pel progréscultural, hem viscut una llarga nit desilencis i ignorància envers el conei-xement d’un retaule pertanyent anostra església i que ara s’exposa alMuseu Diocesà de Lleida. Sortosament, la evolució positi-va en la recerca de les nostres ar-rels identitàries, mitjançant la publi-cació del llibre “El dietari del bisbeJosep Meseguer”, de CarmenBerlabé i Isidre Puig (Pagès Edi-tors), i a les pertinents indagacionsd’una folquerina amant de les arts isa terra, s’ha pogut constatar la pro-cedència i la incorporació del Re-taule de Folquer al Museu Diocesàde Lleida l’any 1895, en què hi estàconsignat com el “Retaule de laSanta Creu”. Segons l’esmentatdietari, fou permutat per la cessióde la talla de Sant Josep, actual-ment encara present al temple.Gràcies al bisbe Josep Meseguer i

Costa, durant el seu episcopat aLleida de l’any 1890 a 1905, ambaquesta mesura preventiva va sal-var el retaule, evitant la possibilitatdel seu deteriorament, espoliació ovenda, com ho han estat molts ob-jectes sacres de les esglésies delnostre entorn. El retaule de fusta, per les seves

notables dimensions, sorprèn perla seva destinació a una esglésiade tan humil valor arquitectònic comla de Folquer. S’ha datat el seu ori-gen en l’any 1540 i conté un totalde 9 figures, cinc de les quals cor-responen a la predel·la. La imatgecentral és Santa Elena amb la creui la lateral de l’esquerra, Sant Gil,patró de Folquer. En opinió delsentesos, fou pintat per anònimsaprenents, com es pot apreciar perla seva manca de rigor en l’estil pic-tòric i de l’adient plasticitat estèticaque el converteix en un exponentd’una exemplar raresa. A banda del seu valor intrínsec,la divulgació d’aquesta notícia, hau-ria de ser un estímul per tots elsartesencs i comarcans per visitar elMuseu de Lleida, on podran gaudirde l’exposició d’importants obresd’art i de moltes mostres arqueolò-giques que avalen el millor conei-xement de nostra terra ferma.

Amat Bernaus Marqués

Històries de la guerra (i XII)urto de la presó i lo primerque faig és portar la carta acasa d’aquest noi. Parlo

amb la seua mare que estava a lapresó amb lo seu fill, li dono la car-ta i marxo a veure si podia agafarlo cotxe de línia cap a Artesa. Arribo a l’estació per agafar el bit-llet i em diuen que sense passi nohi ha bitllet. Vaig seguir cinc ofici-nes. D’una em feien anar a l’altra.Al final vaig trobar lo passi, però locotxe ja havia marxat. Què faig? Provar sort a la casa

on havia portat la carta. Arribo allí iem surt la mare: “Què passa noi?”“Que no sé on anar”. I li explico lahistòria; després de tot, lo cotxe jahavia marxat. I em diu: “Entra”. Es-taven sopant una plata de sardina iuna d’enciam. Em fa seure a la tau-la i sopar amb ells. Em prepara unllit en una habitació al peu la porta iem diu: “Demà, quan vulguis mar-xar, surt, tanca la porta de cop i japots marxar”. Surto i cap al cotxe. Com que nohavia arribat, m’assec per allí. Arri-

S

COSES DEL BRIMERO

L’obra s’exposa al Museu de Lleida

ba una senyora amb una somera ila lliga en un arbret. Treu dos tros-sos de pa, un tros de pernil i me’ldona. Jo li dic: “Gràcies. Vaig acasa”. “Mengi-se’l, ja sé d’on ve”.Va veure lo “macuto” i va pensarque venia de la presó o del camp.Me’l vaig menjar. Arriba lo cotxe i cap a casa. Allíva acabar la meua guerra.

Ton Bonet

Vols rebre informació de les activitatsque es realitzen a Artesa de Segre i municipi?

Envia’ns un correu aturisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.catAjuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 29

CARTES A LA REDACCIÓ

Una espurna de llumAngoixa i eufòria. Tristesa i alegria. Molts cops ens endinsem en unarutina que ens porta a una vida ho-mogènia i sense gaires novetatsque ens satisfacin. Molts estem vivint i veient de plela crisi econòmica i dóna la sensa-ció que hi ha moltes persones ate-morides i, fins i tot, algunes vivinten una angoixa constant. D’altres, amb més “sort i fortu-na” que les anteriors, estan millorpel fet de tenir i poder gaudir d’unavida més estable, d’una feina i desalut. Però, també tenint el pensa-ment i record persistent d’una crisique sembla no saber-se’n el final. Doncs jo crec que hi ha una es-purna de llum per a força gent. Ca-dascun de nosaltres som especialsi diferents a la resta, però dintre d’ununivers tan gran, ple de planetesinhabitables (que cal dir, que hi hamés planetes que persones), tenim

la sort de viure, i de viure en un pla-neta prou bonic i magnífic com ésla Terra. Així que, faig una crida atotes aquelles persones prou “pu-res”, curioses i valentes perquè fa-cin florir els seus somnis i rescatinles seves il·lusions que duien a dinsseu i ho vulguin fer realitat. Perquè tots tenim o teníem pro-jectes, il·lusions i somnis que depetits o de grans volíem o volemfer realitat. Doncs no és tard ni malmoment per començar a fer-ho. Crisi econòmica? Potser sí! Éscert que les coses no semblin rut-llar del tot bé, però no ho fan ni eco-nòmicament ni en molts d’altresàmbits. Però no deixeu que això ustregui les ganes de fer realitat elsvostres somnis ni de viure plena-ment, això sí que seria una grancrisi; una crisi que, realment, po-dem començar a notar amb algu-nes persones, ja siguin properes

(familiars, amics...) o no. Però si alguna cosa ens ha en-senyat i mostrat la lògica, els estu-dis i l’evolució, en si, és que lescoses tenen un final i un nou inicique les precedeix. No us quedeu, per tant, de manscreuades veient com passen elsdies, vivint una vida simple i que nous omple del tot, que no us fa sen-tir feliços ni realitzats. Busqueu benendins de vosaltres allò que estimeui desitgeu fer i aconseguir, perquè nocrec que no ho pugueu aconseguirsi realment heu nascut per això. Sirealment és quelcom tan aferrat i in-nat en cadascun de vosaltres, perquè no provar-ho i lluitar-hi? Així, doncs, aixeca’t cada dia ambil·lusió, alegria i eufòria, perquè tensfeina per fer, els teus somnis t’espe-ren al final del teu horitzó!

Ivan Balagueró Masanés

Una jove promesa del dissenyDel 18 al 21 d’octubre es va celebrara Lleida l’última edició de la FiraMunicipàlia (Saló Internacionald’Equipaments i Serveis Municipals).L’Ajuntament de Lleida, organitzadorde la fira, va premiar i escollir per lapropera actuació municipal el projec-te Banc FLÖT, idea de l’alentorníde 22 anys Aitor Torredeflot Lladós. L’Aitor actualment estudia dis-seny d’interiors i realitza les pràcti-ques a l’empresa Buró Lleida, es-pecialitzada en mobiliari i dissenyd’interiors. L’entitat Shalom, junta-ment amb Buró Lleida, va presen-tar en exclusiva a la fira quatrebancs urbans de disseny innova-dor: el banc Flöt i tres bancs mésdel dissenyador i arquitecte lleida-tà Salvador Giné. Cal destacar tam-bé el treball de disseny gràfic delprojecte FLÖT, fet per l’empresaÇava, de gran importància a Lleida. Flöt és un original banc urbàmodular, de geometria lineal quecombina diferents materials, com el

fred i dur formigó o l’aïllant i càlidafusta. El revestiment lineal del bancmarca un espai multifuncional, quepermet combinar la funció de se-ient amb una funció decorativa ifuncional gràcies a un forat situaten un extrem apte per a la col·lo-cació d’un arbre, una font, un puntde llum, una paperera o qualsevolaltre element urbà. Sorprenentment, però, no només

els municipis es van interessar enel projecte FLÖT, sinó que diver-ses associacions de cementiris, comels de Barcelona o de Granada, vo-len donar-li una segona funció. Aral’Aitor està treballant per redissenyarel projecte Flöt i adaptar-lo a les ne-cessitats de les associacions i peracabar de tancar els projectes.

Josefina Solans

la Palanca 31

PARLEN LES ENTITATS

Què fem els voluntaris de Protecció Civil?a fa temps que ens rodavad’escriure a La Palanca, jaque és la revista del nostre

municipi, la qual llegim la major partde ciutadans d’Artesa, i d’aquestamanera poder donar a conèixer unamica més, als artesencs iartesenques qui som i quina és lanostra tasca, ja que de ben segurhi ha molta gent que no ho sap osimplement no o té clar. Doncs bé, començarem expli-cant que som un grup de volunta-ris/es que dediquem part del nos-tre temps lliure a treballar desinte-ressadament pel nostre municipi,en tot tipus d’actuacions urgents ipreventives on es demana el nos-tre recolzament. Actualment el nos-tre grup està format per 8 perso-nes, totes elles majors d’edat. Què fem? A part de realitzar totsels serveis que ens encomanal’Ajuntament, també treballem do-nant recolzament al cos de bom-bers, en especial als companys iamics del parc d’Artesa, en totesles actuacions on ens requereixen(accidents de trànsit, focs, salva-ments...). Durant tot l’estiu tenim ungrup de gent localitzable per a rea-litzar la primera sortida en cas defoc forestal a la nostra zona i poderdonar un cop de mà als bombersen allò que ens demanin. També estem localitzables, sem-pre que el Servei Meteorològic deCatalunya i el Centre d’Emergèn-cies de Catalunya preveu tempo-rals per la nostra zona, ja sigui perrealitzar la prevenció del que puguipassar o per actuar en cas que aixòpassi. Des del 2003 hem estat pre-sents en totes les nevades i tem-porals, intentant donar el servei ne-cessari per a restablir la normali-tat. Durant molts anys hem estat re-alitzant els serveis preventius enquasi bé tots els actes que es duena terme en el nostre municipi: Firadel Meló, Reis, Carnaval, FestaMajor... I sempre estem disposatsa donar un cop de mà en la nostra

J matèria a qualsevol entitat o asso-ciació que ho demani. Només aquest any passat,vàrem realitzar un total de 84 sorti-des confirmades, d’entre les qualshi ha accidents de trànsit, focs devegetació, dispositius preventius,tasques de tala i retirada d’arbresde la carretera, assistències tècni-ques, serveis de regulació de tràn-sit i rutes durant tot l’any per lesmasies i els pobles agregats delmunicipi. També donem suport a munici-pis veïns sempre que ho demanin,com es la Fira de la Perdiu deVilanova, a la qual ja portem assis-tint 4 anys, i la Fira del Sabó deMontgai, a la qual hem anat aquestany per primera vegada. Aquestsserveis es realitzen sempre i quanno tinguem cap altra activitat aArtesa i l’Ajuntament d’Artesa hoautoritzi, ja que nosaltres depenemúnica i exclusivament del nostreAjuntament. També donem resposta als altresmunicipis en cas de necessitat ur-gent degut a focs forestals, acci-dents, etc. La nostra intenció és la de do-

nar un bon servei al municipi i totesles persones que el formen, peròes una cosa molt complicada quantnomés disposes de part del teutemps lliure i ets poca gent, perquètots tenim les nostres obligacions, iel voluntariat de Protecció Civil noel l’única cosa a la qual dediquemel temps de lleure, però sempre queens han demanat hem procurat ser-hi. Ens agradaria poder fer més, po-der ser suficient gent per a creargrups especialitzats en diferentsmatèries (suport sanitari, logística,etc.), per poder donar un millor ser-vei, però –com diuen– “de mica enmica s’omple la pica”. Hem intentat resumir una micael que fem en poques paraules,però si teniu ganes de saber algu-na cosa més, no dubteu en pregun-tar-nos. Aquí us deixem les nostres da-des de contacte:e-mail: proteccio-civil@artesadesegre.catblog: http://pcartesa.blogspot.com

Associació de Voluntaris deProtecció Civil d’Artesa de Segre

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar elDNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 21 de desembreArtesa de Segre: dimecres 21 de desembre (només en casosmolt justificats, que no puguin anar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 97340 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

32 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Actes de l’octubre del Club de Lecturesl passat 15 d’octubre, elClub de Lectures ArtesencAssociació Cultural

(CLAAC) va organitzar la conferèn-cia “Joan Maragall: Catalunya i Es-panya” dins dels actes del seu 55èaniversari. I el dia 22 d’octubre esva dur a terme l’Assemblea Anual. El conferenciant fou el Degà deFilologia de la Universitat deBarcelona, Adolfo Sotelo Vázquez,i el tema era la visió que tenia elpoeta i escriptor Joan Maragall dequines havien de ser les relacionsentre Catalunya i Espanya. Fou unalliçó magistral feta per una perso-na que ha dedicat molts anys a ladocència i això es va notar quan vaadaptar la seva erudita dissertacióals oients, pocs, que vàrem tenir elprivilegi d’escoltar-la. La confe-rencia finalitzà amb un breu col·-loqui. L’Assemblea del dia 22 aprovàles modificacions dels estatuts sol·-licitades pels Serveis Territorials deJustícia a Lleida, l’estat de comp-tes i la quota de l’any 2011 (10euros). No es va cobrir la plaça de

E

vocal que va quedar lliure degut altraspàs d’Ester Pérez i Ferruz(epd). El torn de precs i preguntesdurà més d’hora i mitja. En ell vaquedar palès l’interès dels socisassistents pel futur de l’entitat, ambl’aportació de nombroses propos-tes. Des de la Junta volem agrair-los-hi aquest interès i garantir-losque totes les propostes seran es-

tudiades i, en allò que possible, re-alitzades. El dia 29 d’octubre hi havia pre-vist el dinar-col·loqui amb el Dr.Albert J. Jovell, que va ser ajornatper força major. Preguem ens dis-culpin les molèsties ocasionades.

La Junta

Biografia d’Adolfo Sotelo Vázquez

Madrid (1953). Catedràtic d’Història de la Literatura Espanyola de la UBdes de 1993. Director del Departament de Filologia Hispànica de la UBd’octubre de 2001 fins al juny de 2008. Degà de la Facultat de Filologiade la UB des del juny de 2008. Director de la Cátedra Camilo José Celade Estudios Hispánicos de la Universidad Camilo José Cela, des dedesembre de 2007. Investigador principal del projecte d’investigació“Historia de la crítica literaria española (1868-1975)”, finançat pel Minis-teri de Educació (1993-1996, i les posteriors renovacions fins a la dataactual). Ha dirigit quinze tesis doctorals sobre història de la crítica i dela narrativa espanyola. Col·laborador habitual en tasques de crítica lite-rària i artística des de fa vint anys en La Vanguardia. Ha dictat confe-rències a Nova York, Berlín, Viena, París, Roma, Amsterdam, Lisboa,Nàpols, Lió, etc.

El programa “Divendres” de TV3 serà a Artesa de Segreels dies 28, 29, 30 de novembre i 1 desembre per fer-hiles tardes en directe.

El dilluns dia 28 ens acompanyarà en Màrius Serra ambla seva secció “Paraules en Ruta”, on repassarà la for-ma de parlar de la zona. Tothom que hi vulgui partici-par està convidat aquest dia a les 17:00h a la Plaça del’Ajuntament.

I si el divendres 2 de desembre voleu anar de públical plató de TV3, us heu d’inscriure a l’Ajuntament (1rpis) fins al 28 de novembre. La sortida serà a les13:30h de la Plaça de l’Ajuntament. L’autocar és gra-tuït i les places limitades!

Equip del programa DivendresAjuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 33

PARLEN LES ENTITATS

ls Amics de Salgar donemles gràcies a mossèn AntoniBallester per poder celebrar

la missa tots els dimecres d’estiu.Esperem retornar l’estiu que bé.

E

Devots del santuari de Salgar Recordem amb molta enyoran-ça l’aniversari del nostre amicSisquet i dels companys RamonCamats, Josep M. Castellana imossèn Roc, així com totes les per-

sones que han tingut estimació perSalgar. Ells, des de dalt del Cel,continuen en els nostres cors.

Amics de Salgar

III Sardinada popular a Baldomarl dissabte dia 29 d’octubrees va celebrar al petit poblede Baldomar la III Sardinada

Popular amb una gran participaciódels veïns del poble. L’Associacióde Veïns Amics de Baldomar ja fatres anys que va començar a orga-nitzar aquesta petita festa, i amb elpas del temps ha esdevingut uncostum que els mateixos veïns i

E veïnes esperen un cop acaba l’es-tiu i arriben els primers dies de tar-dor. El menú que es va servir van serun àpat resultant d’una fusió delproducte estrella de la nostra terra,el meló que combina a la perfec-ció amb el pernil, i de sardines ambfesols, combinació que va agradarforça a les persones allà congre-

gades, ja que es van exhaurir ràpi-dament tots els productes. En aca-bar de dinar, es va servir un romcremat a totes les persones que allàes trobaven.

Associació de Veïns Amics deBaldomar

La festa ja s’ha convertit en una tradició al poble

la Palanca 35

PARLEN LES ENTITATS

Associació Artesa de Segre SolidàriaAssociació Artesa deSegre Solidària conjunta-ment amb la Fundació

Vicenç Ferrer i els propis benefici-aris d’Anantapur (Índia) volemagrair a l’Associació de Dones LaComa de Meià (Vilanova de Meià)la vostra aportació i col·laboració enla construcció de la 5a ESCOLA al’Índia d’en Vicenç Ferrer. La vostra aportació de 2.000euros ha estat molt important perarribar a la xifra necessària perpoder pagar aquesta escola. Ensom conscients i per això volemreconèixer la vostra tasca en l’or-ganització, el muntatge i l’explota-ció de la “gran tómbola” dels dies10 i 11 de setembre, en què el re-sultat ha estat molt positiu, peròvolem valorar el vostre valuós tre-ball i esforç.

L’

Estimades amigues: SOU UNEXEMPLE DE DONES, que ambel vostre silenci i la vostra senzille-sa, FEU UN GRAN TREBALL, col-laborant any rere any amb organit-zacions i associacions que rebenamb molta alegria les vostres apor-tacions.

Joan A. CamatsArtesa de Segre Solidària

Conferència i sortida a TamaritLa conferènciaEl divendres 14 d’octubre, a les 8de la tarda, va tindre lloc al Casalde,Camarasa una interessant con-ferència titulada “El gran espoli deCastella a Sud-Amèrica. El cas dePotosí, de la seva gent i del Patri-moni”. El conferenciant va ser el Dr.Josep M. Mata-Perelló, catedràticde Mineralogia de la UPC deManresa i cap de l’expedició de laUNESCO sobre el Patrimoni Mun-dial al Potosí. A la conferència hi varen assistirunes quaranta persones de dife-rents llocs i de Camarasa.

Sortida geològica per La Lli-tera (Albelda, Tamarit…) El dissabte 15 d’octubre, de lamà d’en Josep M. Mata-Perelló,que és també membre de la nostraassociació, ens endinsarem a lesterres germanes de la Llitera, onvàrem gaudir de l’anticlinal de Ta-marit, els Aljubs que són uns dipò-sits excavats a la pedra areniscaper emmagatzemar l’aigua de plu-

ja, possiblement d’època musulma-na. També en aquesta zona hi hanantics forns en desús de ceràmicai alguna guixera, no hem d’oblidarque estàvem a la zona de guixosde la formació Barbastro. A Tamarit vàrem visitar l’esglésiade Santa Maria la Mayor, on elmossèn ens explicà d’una maneraamena i col·loquial la seva històriai el procés de restauració. La portaprincipal és romànica, molt restau-rada, i a l’interior destaca el cimbo-ri que és igual que el de la Seu Ve-lla de Lleida. El sostre de la sagris-

tia és molt interessant, així comtambé el seu absis romànic. Desprès de dinar i donar un tombpel carrer de Cavallers, on hi ha lescases amb mes història de la po-blació, ens acomiadarem de lessortides culturals d’aquest any.

Francesc GesséAssociació Cultural

Terres del Marquesatwww.marquesat.cat

info@marquesat.org

la Palanca 37

FITXA TÈCNICAREPARTIMENT (per ordre d’intervenció)Júlia Núria SerradellOperari de Telefònica Ignasi GilabertPau Balcells Josep MarchMare Eva CendraVíctor Velasco Josep MiróI la col·laboració de Vicenç Farràs com a repartidor

EQUIP TÈCNICVestuari: Montse Duran (amb M. Àngels Gili)Primers apunts: Pepita Monell, Dolors Morera, M. Dolors PaletRegidoria: Yolanda MassanaImatge: Roger MateuCaracterització: Raquel GaleraSo i luminotècnia: Josep Manel GilEscenografia: Xavier Farràs (amb Eva Cendra,

Yolanda Massana, Núria Mases,Emma Estrada, Juan Vega i Valentin Petrov)

Producció: Dolors MoreraProducció Artesenques: Mercedes PalacioAjudant de direcció: Lídia RocaDirecció: Joan Roca

L’obra transcorre en un petit apartament del barri de Gràcia

PARLEN LES ENTITATS

Nova representació del Grup de Teatre d’ArtesaEl col·lectiu ha interpretat la comèdia Descalços pel parc amb gran èxit de públic

l Grup de Teatre d’Artesa deSegre ha presentat aquestcap de setmana la seva dar-

rera obra, la comèdia Descalços pelparc, en diverses representacionsque han rebut molt bona respostaper part del públic. La iniciativa esfa amb el suport de l’Associació deDones Artesenques Actives, ques’encarrega del vestuari, els deco-rats i la gestió de les entrades, en-tre altres tasques. L’obra escollida per aquestaocasió és una adaptació de la co-mèdia estrenada a Broadway el1963, on es va representar durantquatre anys en més de 1.500 oca-sions. No obstant, la fama li vaarribar uns anys més tard arrande l’adaptació cinematogràficaprotagonitzada per Jane Fonda iRobert Redford. L’acció a l’obra original transcor-re en un petit pis de Nova York i elparc és Central Park, tot i que enaquesta ocasió s’ha adaptat al barride Gràcia de Barcelona i el parc ésel Parc Güell. El repartiment del’obra inclou sis actors, un d’ellscom a col·laborador, tots ells

E

amateurs. La direcció i producciósón a càrrec dels coneguts drama-turgs i comunicadors Joan Roca iDolors Palet, uns dels impulsors delgrup de teatre a través de la sevavinculació amb la localitat deMontsonís. No obstant, per fer rea-litat les representacions també hi hala feina d’una llarga llista de col-

laboradors, tots ells voluntaris, vin-culats al grup de teatre. La bona resposta per part delpúblic fa que el grup i l’associaciód’Artesenques Actives ja preparinla propera obra, de la qual, això sí,encara no volen revelar cap pista,només que es podrà veure cap afinals de primavera.

38 la Palanca

FA 25 ANYS

a revista d’aquest mes des-taca pel fet que La Palancarecorda el seu 5è aniversari.

PORTADA. Una part de la porta-da es refereix a l’aniversari de LaPalanca (recordeu que el número0 va sortir el desembre de 1981).Això vol dir que el proper mes larevista fa 30 anys i que ja en portocinc fent aquesta secció, comença-da amb motiu del 25è aniversari. EDITORIAL. Amb el títol Els im-postos, ens recorda que la contri-bució urbana va pujar un 18% men-tre que la rústica es mantenia es-table, que els impostos dels carbu-rants van baixar i que els objectiusde l’Estat eren reduir la taxa d’in-flació i rebaixar les taxes indirec-tes. Avui, això ens queda bastantlluny en tots els sentits. LOCAL. La Informació Municipalrecull la relació de factures i de lli-cències d’obres aprovades en elmes d’octubre. En el Noticiari Local, Josep M.Solans informa de temes molt di-versos: la identificació del cadàverd’un maquis trobat a Osca, veíd’Artesa i germà de JosefinaFarreró; la inauguració d’una escul-tura d’Antoni Borrell a l’AcadèmiaMilitar de Talarn; l’elecció de JaumeCardona, alcalde d’Artesa i sena-dor, com a president d’UDC aLleida; l’acceptació de la Diputacióde Lleida de construir 10miniresidències, entre elles lad’Artesa; la subhasta per a recolli-da de tòfones a Alòs amb una basede taxació de 400.000 ptes.; la le-galització de l’Associació d’Amics iVeïns de Boada; una nova actua-ció de l’anomenada “estafadora de

Tuixent” a Cubells(amb un botí supe-rior al milió deptes.)... COMARCA.Ferran SánchezAgustí escriu LaLloella i el Quadrú-pede, és a dir, ensparla de dues impor-tants restes prehistò-riques del Montsec:un dolmen i una pin-tura rupestre. En l’article Fora-dada, se’ns infor-ma de la bonatemporada de bo-lets (pebrassos,palomins i pentine-lles) i de lafinalització de lesobres del carrer deSant Urbà. En un altre arti-cle es fa mencióde la Fira de laPerdiu de Vilanovade Meià. S’hi des-taca la presència del popularRafeques (nom del protagonista dela sèrie de TV3 “Vostè jutja”, l’actorCarles Canut), que despertà mésinterès que la comitiva oficial en-capçalada pel delegat del Governde la Generalitat, Manel Oronich, il’alcalde, Climent Durich. Semblaque aquell any hi va haver cert caosen la circulació de vehicles. CINQUÈ ANIVERSARI. L’equipde redacció de la revista dedica 2pàgines a parlar de la pròpia Pa-lanca amb motiu del 5è aniversari.A més de fer autocrítica del treball

d’aquest període de 5 anys, fan al-gunes reflexions molt importants,algunes de les quals van sorgir d’undinar de treball entre els fundadorsi els redactors del moment. Moltesde les coses que s’hi diuen les po-dríem subscriure encara avui, comque “...una de les funcions bàsiquesde la revista (...) fer de notaris delnostre temps”; o bé que “Aquí hi captot el que vosaltres hi vulgueu posar”.Al final, en un quadre es fa menciódel recent traspàs d’Eusebi Serra iSolà, antic col·laborador de la revis-ta i membre de la secció teatral que

Novembre de 1986

L

la Palanca 39

FA 25 ANYS

havia tingut la Dàlia Blanca. URBANISME. L’arquitecteEusebi Guimet i Berengueres ex-pressa la seua opinió sobre els es-pais públics i acaba reivindicant unnou disseny per a les places del Balli del Progrés. En la mateixa secció es publicaun article de Josep M. Mata Pere-lló on explica les característiquesde la subcomarca anomenada “No-guera estricta”, que no inclou elSegre Mitjà (entre altres zones dela Noguera). EL MUNICIPI. El Fons Nacionalde Cooperació Municipal (FNCM)és un article de Jaume Cardona, enqualitat de senador pel que es des-prèn del comentari final. Cardonaexplica els diners que reben elsajuntaments per part de l’Estat iacaba sentenciant que “...d’any enany, els ajuntaments perdem per-centatge en el FNCM en relació alsimpostos de l’Estat”. És a dir,aquest problema ja fa anys quedura i ningú no hi posa remei. EXCURSIONISME. Amb regusta Montsec, de Joan Aranès i Clua(CENG), ens parla primer de la ri-quesa d’aquesta serra tan nostra(natura, història, escalada...). Enuna segona part, ofereix dades so-bre diferents, cavitats, vies d’esca-lada, itineraris i bibliografia. CARTES A LA REDACCIÓ. Tot ique la pàgina no porta aquest títolde secció, crec que és el més indi-cat pel seu contingut: 3 textos curts.El primer, El caliu de l’amistat, vesignat per “Les teves amigues” i fareferència a la trobada festiva dela colla de la Maria de CalBartomeu, que feia 35 anys quehavia marxat a Amèrica i havia vin-gut de visita. Els altres dos tenen a veure ambel Grup de Caramelles. El primer,signat per “Amics de Montsonís”,els felicita per la seua col·laboracióen una boda celebrada a Montsonís(sembla deduir-se que va ser alcastell). El segon és una crida dela Junta de les Caramelles a “nodeixar perdre una tradició tan nos-tra” i es convoca tothom qui vulguia una reunió.

COMARCA. Dos articles mésd’aquesta secció, cap d’ells signat.Boada. La Fira de l’Espelma és untext on s’explica la queixa d’aquestpoble per no disposar de xarxa desubministrament elèctric. Es veuque, en plena carretera, donavenespelmes a la gent que anava a laFira de la Perdiu, ja que ells “cele-braven” la 1a Fira de l’Espelma. El text Alòs de Balaguer explicabreument el procés de salvació del’empresa Plásticos Segre SA, quecomptava amb 22 llocs de treball.Malauradament, avui ja no existeix. LA GUERRA CIVIL. Als cinquan-ta anys de la Guerra d’Espanya (2)

és la segona part d’un tema comen-çat el mes anterior. Després d’unaintroducció dels fets històrics ante-riors a la guerra, s’arriba a l’aixe-cament militar del general Franco.La part final és més aviat un con-junt de reflexions sobre les conse-qüències dels 3 anys de guerra. Jaal final, es demana “Que mai méssurtin les armes al carrer atemptantla tranquil·litat ciutadana i la paudels pobles (...)”. DE LA VELLA ARTESA. El Brunetd’Artesa, en la seua Auca d’Artesa,

LA FITXA

Número: 59Data: novembre de 1986Preu: 100 ptes.Pàgines: 24

dedica gairebé una pàgina a recor-dar, amb la col·laboració de ManelSerra, la representació de l’obra depastorets “L’estel de Natzaret” a càr-rec de la secció dramàtica de la Dà-lia Blanca. Continua també la des-cripció de personatges i cases,aquesta vegada pocs, i em cridal’atenció quan parla, tot i que en dónapoca informació, de Cal Salta-segles;ja que hem de suposar que és l’ori-gen del nom actual del nostre Car-nestoltes (Saltasekles). ENSENYAMENT. Una solucióper als nostres fills: la FormacióProfessional és un article signat perM.B. en el qual reivindica aquesttipus de formació i també l’Institutde FP d’Artesa. HUMOR. En aquesta ocasió, elspersonatges Quimet i Cosme ensofereixen tres acudits, dos de polí-tica i un referent al monument“Dona i ocell” de Joan Miró. En und’ells, ambientat a la Roma antiga,

el senador Cardona demana mésdiners pels ajuntaments al “CèsarFelipus” (s’entén que es tracta deFelipe Gonzàlez). CONTRAPORTADA. Aquestadarrera pàgina ens mostra algunesde les fotografies que formaven partde l’exposició “Nou fotògrafs dePonent” en la “Primavera Fotogrà-fica a Catalunya 1986”.

Ramon Giribet i Boneta

40 la Palanca

El dia 6 de novembre en vas deixar, Julian, i mai et podrem oblidar. Sempre el Pare i la Mare vas tant estimar i ajudar que mai res els faltés. A lagermana no vas descuidar i amb el cunyat com germans us vàreu portar. I del nebot, què se’n pot dir?... Dos nens petits. Qui pot fer enfadar i discutirun a l’altre, però tenies les de perdre, perquè sempre li feies tot el que ell etdeia. Fins i tot després d’anar-te’n, ell va trobar allò pel qual vàreu fer un tracte. Gràcies per estar amb nosaltres.

La teva famíliaNota d’agraïmentVolem donar l’agraïment a totes les persones que ens varen acompanyar en

Julian Diaz Salud

IN MEMORIAM

DE COLLITA PRÒPIA

Què passa a Catalunya?esprés d’uns mesos sabà-tics pel que fa a la meva col·-laboració amb La Palanca,

torno amb un tema “fort”. Acabo d’arribar d’Eslovènia, ivinc amb una cert neguit, amb unacerta enveja i amb una gran admi-ració i respecte cap a aquest petitgran país! Eslovènia té dos milionsd’habitants i es va proclamar inde-pendent l’any 1991. Alguns companys de feinad’aquest petit país em van explicaruna mica com havia anat tot ple-gat: Eslòvenia era, des de 1945,part de la república federal socia-lista de Iugoslàvia, alhora que elpaís més desenvolupat i el “finan-cer” de l’antiga Iugoslàvia. L’any1991, en referèndum, el 95% de lapoblació va votar SÍ a la indepen-dència! (cal dir també que també hiva haver un breu conflicte armat). Ides d’aleshores és un país avan-çat, orgullós de la seva llengua,cultura i tradició. Membre de laComunitat Europea des del 2004,Eslovènia és un país petit però ambgent creativa i oberta, capaç de ti-rar endavant per si mateixos. I jo em pregunto… si amb dosmilions d’habitants, un país petit,amb cultura pròpia, idees i il·lusions

és capaç de tirar endavant sol, quèpassa amb Catalunya? Per què tan-ta por a ser independents? O pot-ser no és por, potser és conformis-me. Jo crec que tots plegats cal queens desvetllem!, començant per laclasse política, que sembla ques’han instal·lat en la comoditat delcàrrec i el nostre país no tira ni ambrodes! I si no, per què costa tantposar-se d’acord? Uns volen un re-ferèndum, els altres declarar la in-dependència directament, d’altresel concert econòmic… I mentres-tant anem tirant pilotes fora, anemcanviant de mandats, i l’únic que higuanya és “el reino de España”. Ens fan falta líders clars, amb re-colzament per part de totes les for-ces polítiques, ens fa falta empen-ta i sobretot ens fa faltaautoconfiança i autoestima. Portemtres segles de subordinació, potserha arribat l’hora de reclamar sim-plement allò que ens pertany! Ens podem permetre que Espa-nya rebi de Catalunya 60 milionsd’euros diaris? Qui pot defensar queels estudiants catalans rebin nomésel 5% de les beques i que Madrid enrebi el 58%? Que se’ns qüestioni lanostra llengua a l’escola? Qui no voldria veure créixer el

seu país unes 7 vegades més?(com va dir el Premi Nobel d’Eco-nomia Aplicada de la Universitat deBarcelona). Realment, sentir-se espanyol aCatalunya, compensa? Tant si ens sen-tim espanyols com catalans estem per-dent l’oportunitat de viure millor! Sento ser tan dura i directa, peròés que si no fem res, potser sí queperdrem la nostra llengua, la nos-tra identitat i manera de ser i de pas-sada també els nostres calés. Per-tànyer a Espanya és un pèssimtracte per als catalans! Molta gentho veu però l’únic que fem és do-nar-hi tombs, sense organitzar-nosi sense projecte comú. No tinc la vareta màgica ni la re-cepta infal·lible, però crec que ensfa falta més organització, valor i so-bretot consens polític. Fa quatre dies que hi ha haguteleccions, i suposo que tothom havist el llistat de toooooots els partitspolítics que s’hi han presentat, sen-se ordre ni concert; tantes idees comcolors, com més millor, tots a dins, elque compta és entrar! I de què calfer amb Catalunya?… d’això ja enparlarem més endavant!

Noemí Farré Cortadelles

D

uns moments tan tristos, familiars, amics, companys, coneguts i tots aquells que varen estar donant-nossuport, ja que no ens vàrem trobar abandonats. I en especial a la doctora i a la infermera, els nois de l’ambu-lància i a la patrulla dels mossos d’esquadra, que des del primer moment ens varen ajudar amb el seu suporthumà. Gràcies a tots.

la Palanca 41

La família Novau-Novau agraeix les nombroses mostres d’afecte i condol re-budes per la pèrdua de la nostra mare i àvia, Pepita Novau Nadal, la Pepi deCa l’Espinal de Santa Maria de Meià, el passat 21 d’octubre. Volem agrair també tota l’atenció rebuda per part del CAP d’Artesa de Segre,la Dra. Coma, la Fina, la Pilar Serra... i el servei d’ambulàncies, a tots els veïnsde Santa Maria de Meià per tot el seu suport i ajut, a molts veïns d’Artesa i a totsaquells que encara que no estiguin aquí nombrats, en tot moment ens hanajudat. Gràcies a tothom, per acompanyar-nos en aquests moments tan difícils. I a tu en especial, Pepi, mare, Aba, padrina, perquè allí on estiguis volemagrair-te tot el que has fet per nosaltres, la teva empenta, el teu valor i la granestima que durant tots aquests anys ens has donat i transmès. Tots trobarem afaltar el teu somriure, sempre estaràs en els nostres cors.

La família

Nota d’agraïment

La família Campabadal-Oromí vol agrair les postres de suport i condol rebu-des pel traspàs del pare, Josep Campababal i Ros. Volem fer extensiu aquestagraïment a l’equip del CAP d’Artesa de Segre, als amics i veïns que s’hanpreocupat pel pare. En Josep Campabadal i Ros ha estat sastre a Artesa de Segre des de 1939 iera vidu d’Elisa Monrabà i Boix. En pau descansi.

La família

Agraïment

Agraïment

IN MEMORIAM

La família Sabartés-Capell volem expressar el nostre més sincer agraïment per les afectuoses mostres decondol rebudes amb motiu del traspàs de la nostra estimada Carmeta, Carme Capell i Garriga. Així mateix,fem extensiu aquest agraïment a tot el personal sanitari que en un moment o altre la va atendre, sempre ambla màxima professionalitat i amabilitat.

La família Oliva-Balasch volem donar les gràcies a tots els familiars, amics i atota la nombrosa assistència que ens van acompanyar en aquests durs mo-ments, en el comiat del nostre espòs, pare i padrí. A tots vosaltres, moltes grà-cies. També al personal del CAP per la seva assistència i recolzament en els úl-tims i difícils moments, moltes gràcies.

Nota d’agraïment

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

42 la Palanca

Mes d’octubreSESSIONS DEL PLE

Plens extraordinaris (26 de se-tembre i 24 d’octubre) i ordinari(17 d’octubre)Absències: Per ERC, Elisabet Ca-mats (17 d’octubre)

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 5, per 70.224,70euros, de l’obra “Ampliació i refor-ma del CAP”, realitzada per Car-rers i Obres SL.- Certificació núm. 6, per 44.898,52euros, de l’obra “Ampliació i refor-ma del CAP”, realitzada per Car-rers i Obres SL.- Certificació per un import de33.605,14 euros, de l’obra “Electri-ficació Masia Cal Janot, 2a fase”,realitzada per ENDESA.- Certificació núm. 8, per 13.060,10euros, de l’obra “Pavimentació delscarrers Sant Joan i Carnisseries”,realitzada per Construccions ToniClotet SL.- Certificació primera i única, per13.224,13 euros, de l’obra “Nouaccés a Anya”, realitzada perMACOTEC SL.- Certificació núm. 3, per 40.775,33euros, de l’obra “Espai transmissordel Túmul-Dólmen de Seró”, realit-zada per Construccions Orgèl·lia SL.- Certificació núm. 2 i última, per13.905,72 euros, de l’obra “Xarxad’abastament d’aigua, dipòsit i sa-nejament a Vall-llebrerola”, realitza-da per Construccions Montsec SL.- Certificació núm. 8 i última, per8.812,45 euros, de l’obra “Xarxa desanejament i adequació dels en-torns de la carretera d’Alentorn, 1afase”, realitzada per PROMALÒS-OLSINA SL.S’aproven, inicialment i per unanimi-tat, els següents projectes d’obra:- “Pavimentació dels carrers BisbeBernaus, Forn, l’Església i Traves-sera de l’Església” (PUOSC 2012-Pla de Barris), amb un pressupostd’execució per contracte (PEC) de428.376,36 euros.

- “Adequació d’espai verd al costatde la secla”, amb un PEC de103.672,49 euros.- “Rehabilitació de la urbanitzaciódel C/ Sant Jordi, àmbit 1a fase”(PUOSC-2012), amb un PEC de156.211,86 euros.- “Equipament sociocultural aAlentorn” (PUOSC-2011, local soci-al, bar-restaurant i vestidors piscina),amb un PEC de 636.622,21 euros.- “Mobiliari de la Biblioteca, salapolivalent i dependències munici-pals annexes al Casal Cultural”(PUOSC-2011), amb un PEC de559.858,25 euros.- “Adequació de les instal·lacionsd’aigua potable a la poblaciód’Alentorn”, amb un PEC de18.209,01 euros.S’aprova, per unanimitat, concórreral programa 6 de desenvolupamentlocal de la convocatòria del Serveid’Ocupació de Catalunya per a laconcessió de subvencions en elmarc del projecte “Treball als Bar-ris”, demanant-hi ajut econòmic de27.039,34 euros per la contracta-ció del director/a o tècnic/a (AODL)per gestionar el desenvolupamentdel projecte d’intervenció integraldel Barri del nucli antic d’Artesa.S’acorda, per unanimitat, la modifi-cació dels districtes i seccions delterme municipal d’Artesa de Segreper tal que administrativament que-di més ben organitzada.S’acorda, per unanimitat, acceptarla subvenció de 88.000 euros queel Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya ha con-cedit a l’Ajuntament d’Artesa deSegre amb destí a les despesesfinançables de la Llar d’Infants Mu-nicipal El Bressol, corresponents alcurs 2010-2011, i aprovar la pro-posta de conveni que el Departa-ment ha tramés a l’Ajuntament peraccedir a aquesta subvenció.S’aprova, per unanimitat, l’accep-tació de la subvenció per un importde 33.900 euros més l’import addi-cional de 18.080 euros, d’acordamb el Conveni aprovat, pel funci-

onament de l’Escola de MúsicaMunicipal curs 2010-2011.S’aprova, per unanimitat, la partici-pació de la Generalitat deCatalunya per a la prestaciósupramunicipal de serveis delsexercicis 2009 i 2010, amb la fina-litat de finançar la participació del’Ajuntament d’ Artesa en el serveisupramunicipal de recollida d’es-combraries.S’aprova sol·licitar una línia de fi-nançament ICO d’acord amb el RDLlei 8/2011 d’1 de juliol, per un im-port de 133.500,72 euros.A favor: 6 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CIU)S’aprova la modificació de l’orde-nança fiscal reguladora del serveide subministrament de l’aigua po-table.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)S’aproven les següents ordenan-ces fiscals:- Annex a l’ordenança fiscal núm.2, reguladora dels preus públics.Preu públic per la utilització del ser-vei d’accés a internet a la BibliotecaMunicipal Joan Maluquer Viladot.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.5, reguladora de la taxa per la pres-tació del servei de recollida d’es-combraries.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.6, reguladora de la taxa pel serveide clavegueram.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.7, reguladora de la taxa per llicèn-cia d’obertura d’establiment.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.8, reguladora de la taxa de cemen-tiri municipal.- Article 7 de l’ordenança fiscal núm.9 reguladora de la taxa per expedi-ció de documents administratius.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.14, reguladora de la taxa per lesentrades de vehicle a través devoreres, i reserves de via públicaper aparcaments, càrrega i descàr-rega de mercaderies de qualsevolmena.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

15, reguladora de la taxa per ocu-pacions de subsòl, el sòl i la voladade la via pública.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.16, reguladora de la taxa per l’ocu-pació de terrenys d’ús públic ambtaules i cadires amb finalitat lucrati-va.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.17, reguladora de la taxa per llicèn-cia d’obertura d’establiment.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.18, reguladora de la taxa per l’abo-cament i desguàs de canonades iinstal·lacions anàlogues en ter-renys d’ús públic.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.19, reguladora de la taxa per l’ocu-pació de terrenys d’ús públic ambmercaderies, materials de cons-trucció, runes, tanques, puntals,bastides i altres instal·lacions anà-logues.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.20, reguladora de la taxa per lainstal·lació de parades, barraques,casetes de venda, espectacles oatraccions situats en terrenys d’úspúblic local i industries del carrer iambulants i rodatge cinema.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.22, reguladora de la taxa per laprestació del servei de Llar residèn-cia municipal.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.23, reguladora de la taxa per laprestació del servei de Llar d’Infantsmunicipal.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.24, reguladora de la taxa per laprestació del servei bàscula públi-ca municipal.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.28, reguladora de la taxa per laprestació del servei de l’Escola deMunicipal de Música.- Article 6 de l’ordenança fiscal núm.32, reguladora de la taxa per la re-tirada i dipòsit de vehicles abando-nats o estacionats defectuosamento abusivament a la via pública i ter-me municipal.A favor: 6 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CIU)S’aprova, per unanimitat, la “Mocióde rebuig a la sentència del Tribu-nal Suprem i a la interlocutòria del

Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, contra el model d’im-mersió lingüística de l’escola cata-lana i aranesa”.S’acorda deixar sense efecte elsacords del punt núm. 4 i del puntnúm. 5 de la sessió plenària de data27 de juny de 2011, pel qual s’acor-dà la periodicitat de les sessions dela Junta de Govern Local i el no-menament dels membres de la Jun-ta de Govern Local.A favor: 6 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CIU)S’aprova la creació de la ComissióInformativa Permanent.A favor: 6 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CIU)S’aprova, per unanimitat, donar pervàlid el sorteig electrònic i nome-nar com a integrants de les MesesElectorals de les eleccions gene-rals, a celebrar el proper 20 de no-vembre, als membres, titulars i su-plents que han resultat elegits enel sorteig efectuat.S’aprova el canvi de les obres a fi-nançar mitjançant una operació decrèdit a llarg termini: “Mobiliari Bi-blioteca”, “Túmul megalític de Seró”i “Casal Cultural”.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)

APROVACIONS

S’aprova comunicar al PUOSC lesal·legacions de les obres següents:- Revestiment dels camins d’accésal nucli de Collfred.- Xarxa sanejament a Clua.- Millores al nucli de Seró.- Pavimentació del nucli antic, 3afase, plaça Major.- Pavimentació de l’accés a lesmasies de Vall-llebrera.- Mobiliari de la Biblioteca, sala po-livalent i dependències municipalsannexes al Casal Cultural.- Equipament sociocultural aAlentorn.- Bàscula de pesatge de camionsa Colldelrat.- Camí a Cal Malús.- Camí de Cal Canes i Cal Beltran.- Dotació d’espai verd a la Secla.S’aproven les següents llicències

d’obra:- Per fer regates a la paret, posaruna graella, enrajolar i col·locar tau-lell de fusta, a la Ctra. de Ponts 30,a Artesa.- Per la pavimentació d’espais co-muns i d’habitatge en primera plan-ta, a la Pl. Catalunya 1, a Alentorn.- Per canviar barana de terrassa itapar esquerdes de la casa situa-da, al C/ Portal 44, a Seró.- Per realitzar les obres de distribu-ció interior d’habitatge en plantasegona en edifici existent, al C/ Sit-ges 14, a Artesa.- Per obrir una rasa d’aproximada-ment 37 m de llarg per 0,40 m d’am-ple i 1 m de profunditat, per a lainstal·lació d’una canonada de gasper subministrar gas natural cana-litzat a nous clients al C/ JesúsSantacreu 10, a Artesa.- Per a procedir a l’obertura d’unaescomesa vorera per a poder sub-ministrar gas natural canalitzat, ala Ctra. d’Agramunt 16, des del C/Monges, a Artesa.- Per a procedir a l’obertura d’unaescomesa en vorera per a podersubministrar gas natural canalitzat,a la Ctra. de Tremp 15, a Artesa.- Per a arranjar i arreglar les paretsdel jardí, al C/ Eres 21, a Alentorn.- Per a rehabilitar la façana, al car-rer de Baix 78, a Tudela.- Per a canviar tres portes i una, ladel garatge fer-la més gran, i pintarels baixos de la façana de colorblanc, a la Pl. Major 2, a Artesa.- Per a canviar rajoles del terra,enderrocar fals sostre i sanejar pa-rets del local comercial situat en elsbaixos, al C/ Prat de la Riba 57, aArtesa.- Per a pintar la façana, al C/ Pratde la Riba 57, a Artesa.S’aproven les següents llicènciesd’instal·lació de gual:- C/ Mare de Déu del Pla 23, a Artesa.- C/ Barcelona 1, a Artesa.S’aprova l’autorització d’escomesad’aigua potable a l’habitatge del C/Únic 18, escala 8, planta 2a, portaesquerra, del bloc rehabilitat de 24habitatges de la Colònia la Fàbrica.

Eva Maza i Batlle

la Palanca 45

HUMOR

L’Ajuntamentpreveu un espai perals grups municipals

en les obresd’ampliació

de les dependènciesmunicipals

J. G

alce

ran

PARTITS POLÍTICS

Cafè per alguns?bans de res, volem felicitar–i felicitar-nos– l’AnnabelPadullés Piñol. La nostra

companya forma part de les llistesal Senat pel Partit Popular per lademarcació de Lleida. És un fet his-tòric dins de la nostra Junta Local,ja que és la primera dona que for-ma part d’aquestes llistes en totala nostra trajectòria. En la nostraformació es valora el treball, el com-promís i l’esforç i l’Annabel reuneixtotes aquestes qualitats. Endavant,doncs, i bona feina! Dit això, i en un pla municipal,voldríem denunciar l’incivisme queha tingut lloc en les darreres set-manes a casa nostra. Concreta-ment, s’han cremat contenidors al’avinguda Eduard Maluquer i a lacarretera de Tremp. Des d’aquí,voldríem apel·lar a la consciènciad’aquestes persones, per tal queabandonin aquestes actituds des-tructives. Tanmateix, requerim alconsistori municipal que prengui lesmesures corresponents, per tal queno tornin a succeir aquests esde-veniments tant desagradables. En les darreres setmanes, hemdetectat un canvi en la il·luminaciódels nostres carrers. D’una banda,trobem encertades les proves ques’estan duent a terme per tal de

reduir la despesa en electricitat,provant nous fanals amb sistemaLED. D’altra banda, els veïns delcarrer Cosme i Damià, denuncienuna notable mancança d’enllumenaten la seva zona. Potser seria inte-ressant que les proves de llum lesfessin en aquests carrers, aprofitant“l’avantatge” de la seva foscor. Seguint amb les mancances evi-dents que hi ha en el nostre muni-cipi, diversos veïns ens comentenel seu malestar perquè continuentenint els seus carrers sense asfal-tar, tot i que els fan pagar els ma-teixos impostos que en altres car-rers que estan plenament arranjats.Potser la proximitat amb la naturafa que estiguin considerats perl’ajuntament com a “Espais NaturalsProtegits”, perquè les rates, conills isenglars s’hi passegen lliurement! Ésjust, doncs, que un veí d’un nucliagregat pagui el mateix que un veíd’Artesa, quan és evident que dispo-sa de menys serveis? Per acabar, voldríem comentar eltema “estrella” dels últims plenaris mu-nicipals i articles dels mitjans de comu-nicació: EL DEUTE MUNICIPAL. Encara que des del consistoris’entossudeixin a negar-ho, la situ-ació és preocupant. Els darrers ple-naris, sembla que han agafat la tra-

dició de fer ampliacions de crèdit,formalitzar préstecs i altres viesd’endeutament que fan perillar l’es-tabilitat econòmica del nostre mu-nicipi. Com ho pagarem? Semblaque els gestors municipals tenen lafórmula: augmentant 19 impostosi/o taxes municipals. Creiem que aquesta no és la viaper solucionar aquests problemescomptables. No es pot gastar mésdel que es disposa. Mentre algunss’han augmentat els seus salaris,d’altres en sofreixen les conse-qüències, incrementades per la ir-responsabilitat d’alguns gestors. Oel que ve a ser el mateix: cafè peralguns... i aigua pels altres. Des d’aquestes línies, voldríeminformar a tots els veïns del nostremunicipi que estem a la seva dis-posició per escoltar les seves inqui-etuds i/o suggeriments, i donar-los-hi tota la difusió pertinent. Aquestaés una forma d’aportar propostes enpositiu al nostre consistori; en lesseves mans restarà dur-les a terme.Nosaltres apostem per la veritat, latransparència i la confiança.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

A

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

El primer cotxe de línia de La Seu (1907-1912)stem als començaments delsautocars de passatgers, molttemps abans de les línies re-

gulars actuals. La gent del Pirineu ne-cessitava superar les tartanes i viat-jar a Lleida i a Barcelona. Es va mun-tar un servei regular, no cada dia, desde La Seu fins a Lleida i fins a Calaf,on empalmaven amb el tren fins aBarcelona. No fos que en un viatgetan llarg s’escalfés massa el motorde l’autocar. Les velocitats no devi-en de ser molt exagerades. La foto ens serveix per fixar l’am-bient d’una època. Volem parlar del’11 de novembre de 1911 i d’aquellagent. En una acte del dia 12-11-1911,reunit l’Ajuntament d’Artesa en ple,aquell dia no es va prendre capacord, a l’ordre del dia sols hi deia:“Se procede a la lectura de losBoletines Oficiales recibidos desde laúltima sesión”. Eren temps d’eleccions,com veurem. L’alcalde d’Artesa era elTomás Solé Solà. Els regidors: RamónSantesmases, José Castellana, PedroCampabadal, Vicente Soldevila, SimónArmengol, Juan Caubet i EvaristoMacià. En plena campanya electoral, l’11-11-1911 (ara va fer 100 anys) era diade reflexió i l’endemà diumenge es-taven convocats a les urnes per aescollir els seus representants alsajuntaments. Calia esperar que la diputada so-cialista Clara Campoamor defensésla seva causa i que fos aprovada pelParlament Constitucional de la Se-gona República. Per tant, encarahaurien de passar 20 anys per a quèla dona espanyola pogués anar avotar. Pel poble ras, el dilema eraesquerres i dretes; però, en un altrenivell, la qüestió era les coalicionsque poguessin sorgir de monàrquicso republicans, i així es van presentarals quatre districtes que tenia la ciu-tat de Lleida. Eren temps d’alcaldes per desig-nació reial, en què Espanya volia tenirel seu paper a l’Àfrica. Temps d’una

societat que començava a defensar-se contra la subversió, amb un exèrcitque s’estava formant, amb un sectorreligiós que demanava respecte i quevolia jugar un bon paper en el pastísdel poder. Era una època també en què elsaccidents en la via pública estavenocasionats per carros. En tres dies,dos carreters morts i un amb les ca-mes trencades. De l’empara de la“Llei Gaset” de camins veïnals, laDiputació Provincial de Lleida va pre-sentar els projectes de camins veï-nals d’aleshores. Tots eren camins deterra que, en la major part dels quevan ser acceptats, van assentar lesbases de les carreteres provincialsque gaudim ara. Eren temps en què les quatre Dipu-tacions Catalanes es van posar d’acorden les bases que havien de regir laMancomunitat i aquestes foren presen-tades per Prat de la Riba al presidentdel Govern, José Canalejas, com laprova més sòlida i irrefutable de la ca-pacitat d’un poble per autogovernar-se. Eren temps en què es va passarde la tartana als primers cotxes delínia que van circular per les terres

de Lleida. Dels traginers i els carre-ters, que transportaven fato. Delsbandolers que amb trabucs i emmas-carats assaltaven els camins, comaus rampinyaires. Els guardes, quedesprés seria la Guàrdia Civil, feienles beceroles i s’estaven organitzantarreu, amb uns uniformes ben dife-rents. A la major part de pobles hihavia els sometents per protegir lagent, cos format pels mateixos habi-tants del poble. Tornant amb les efemèrides del’11-11, però de 1707, les tropes deFelip V van prendre la Seu Vella i,com a conseqüència, Lleida va serocupada. De les repercussions a laciutat, es va perdre la Paeria, la Uni-versitat de Lleida i la Seu Vella, queva deixar la seva funció de monu-ment catedralici per passar a ser unacaserna militar. Com que l’11-11-11 d’aquest anyno va ser la fi del món, tal com algunsaberut havia anunciat, ni per lesnostres contrades hi van tocar elspremis de l’ONCE, hem cregut inte-ressant recordar uns apunts de lahistòria no tan llunyana.

Bartomeu Jové i Serra

E

Fe d’errates: De la foto del mes passat, de la carretera de Tremp, ens vam oblidar dels següents nens i nenes:Mario Jovell, M. Dolors Bella, Montserrat Bernaus, Josep Bernaus i Sisco Cases. A més, Miquel Oliva havia detenir uns 10 o 12 anys.

LA FOTO

El CENG Bàsquet va presentar tots els seus equips per aquesta temporada el passat dia 5 de novembreen una gala multitudinària al Pavelló Poliesportiu d’Artesa de Segre.