LA IMPORTÀNCIA DEL DIBUIX LLIURE A L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL

MIRIAM VIDALLER MOYA / miriamvidaller@gmail.com

El DLT, pot ser una bona eina pedagògica, utilitzada pels mestres, per a conèixer millor als infants?

VESSANT ARTÍSTICA

Avantguardes estètiques.

Anhel de les produccions lliures dels infants

plenes de sentiment.

(López, 2010).

VESSANT EVOLUTIVA

La influència de l’adult apaga la il·lusió per crear

a l’infant.

Estadis del dibuix.

(Lowenfeld i Lambert,

2008).

VESSANT PSICOLÒGICA

Tècnica projectiva.

La psique jerarquitza inconscientment què

dibuixar.

(Sáinz, 2011).

El dibuix és un mitjà d’expressió on l’infant desenvolupa la seva capacitat introspectiva i exterioritza idees i sentiments. Hoyuelos (2002).

Sense la reflexió posterior i la mirada del mestre cap al dibuix, aquest perd tot el sentit. Cabanellas (1999) i Vallvé (2009).

La majoria de les escoles potencien més colorejar o els dibuixos de temàtica prefixada . Acaso, Fernández i Sánchez (2003).

Les preferències temàtiques dels DLT a l’etapa d’infantil són : la figura humana, el sol, la casa, els núvols, flors i animals. Machón (2009).

MARC TEÒRIC

OBJECTIUS DE L’ESTUDI

1. Investigar quin lloc ocupa l’expressió

plàstica lliure i el DLT l’escola actual.

2. Analitzar el valor que atribueixen els

mestres als dibuixos dels infants.

3. Observar què plasmen els infants

als dibuixos quan els donem llibertat.

4. Determinar una pauta amb

recomanacions per l’ús del DLT a

l’escola.

MÈTODE

• 21 mestres de l’etapa d’Educació Infantil (3-6)

• 41 estudiants de quart curs del Grau D’educació Infantil en pràctiques ( 27% públiques , 68% concertades i 2% privades)

• 3 psicòlegs infantils

• 40 infants de P4 (etapa pre-esquemàtica del dibuix)

Participants

• Dos tipus de qüestionari • Entrevista semi-estructurada

• Mostra de dibuixos en format A4

Instruments

RESULTATS

Molta Mitja Baixa Nul.la

Estudiants

Professors

12%

5%

31%

19%

47%

66%

10%

9%

Marge de llibertat i de creació en l’expressió plàstica i el dibuix a l’escola

Percepcions dels estudiants i tutors

De les 41 escoles, a 29 d’elles (71%) les tutores van deixar realitzar algun DLT

Moltafreqüència

De tant en tant Temps mort oplou

No en fan

30%

5%

60%

5%

31%

22%

47%

La tutora ho creu molt

important

L'han fet sense intenció

concreta

Per omplir temps mort

Motiu de la realització dels DLT Freqüència de realització dels DLT

Percepcions envers el valor del dibuix

Del total de cites, el 76% dels futurs mestres va coincidir en que el dibuix era un vehicle de comunicació.

Perquè per ells és una manera d'expressar-se tant o més explícita que les pròpies paraules. Gaudeixen molt quan el dibuix és realment lliure (no aquests "falsos dibuixos lliures" totalment dirigits).(Estudiant 27).

Malauradament molts cops per falta de temps queden molt relegats.(Mestre 17).

A mi, en alguna ocasió els infants m’han arribat a dir “és que no va veure el dibuix meu la senyoreta, és que no me l’ha mirat” o “els ha ficat tots al calaix i pum, ja està”.(Psicòleg 1).

MOTIUS TEMÀTICS QUÈ I PER QUÈ?

15 14

13

11

6 5

3 3 3 3 2 2

14 13

8

4

1

M'agradaria

fer

M'agrada Aspectes

personals

No ho sé Perquè sí

PAUTA DE RECOMANACIONS PELS MESTRES PER L’ÚS I LECTURA DEL DLT

EIX 1.CONEIXEMENT DE L’INFANT A L’AULA

• Donar amb certa regularitat la consigna de paper blanc i la possibilitat de crear.

• Fer sempre un retorn a l’infant del seu dibuix.

• Destacar dos o tres aspectes del dibuix i comentar-los a l’aula amb els altres infants.

• Demanar als infants que titulin el seu dibuix.

• Fixar-se en si un tema apareix de forma reiterativa en un mateix infant .

• Prestar atenció a aquelles temàtiques que surten molt de l’estàndard i demanar a l’infant una explicació.

He dibuixat un escenari buit. Els del teatre no hi són

perquè encara s’estan vestint. He dibuixat això perquè vull

que la mama m’apunti a teatre al cole i ella mai vol.

(Infant 15).

EIX 2.DESENVOLUPAMENT

• Parar atenció al tema del traç per detectar problemes físics, neurològics i psíquics.

• Guardar cada dos mesos i mig un DLT de cada infant per poder comparar tant la temàtica com l’evolució a l’hora de dibuixar.

• Fixar-se especialment en la figura humana i la seva estructura .

• Utilitzar el DLT com a element tranquil·litzador en situacions d’excitació a l’aula

EIX 3. AVALUACIÓ DE L’INFANT

• Adquirir un mínim de formació per no caure en l’error de desvirtuar els dibuixos .

• Prendre nota de tant en tant i anotar literalment el què l’infant diu haver dibuixat al darrera de cada DLT.

• Ser conscients que un sol dibuix no és concloent .

• Mai jutjar si un dibuix està bé o malament sense escoltar que era el què l’infant volia transmetre.

Això són dos guepards que cauen per una cascada i

s’ofegaran. I encara que es salvin i surtin de l’aigua

també es moriran perquè tot està envoltat de foc i es

cremen després. He dibuixat això perquè sí. (Infant 21).

CONCLUSIONS

Avui dia, les programacions d’infantil són tan atapeïdes de continguts que no contemplen que els infants dibuixin.

Tant els docents com els futurs mestres creuen que el dibuix és un mitjà d’expressió.

Els psicòlegs veuen el DLT com una eina reveladora molt potent per conèixer millor als infants a l’escola.

D’acord amb Machón (2009) la figura humana el sol i la casa són els temes preferits..

Coincidim amb Puleo (2009) que els infants d’avui dia experimentem una variació temporal respecte les etapes de Lowenfeld (2008).

D’acord amb Vallvé (2009), Hoyuelos (2002) i Cabanellas (1999) és una qüestió de voluntat i ganes que el docent ofereixi la possibilitat de que l’infant plasmi allò que vol damunt paper blanc i s’interessi per demanar-li què ha dibuixat.

• Mostra de qüestionaris de recollida de percepcions en moment concret (3 mesos).

• Mostra de dibuixos a P4.

• Ampliació de la franja d’edat. • Anàlisi d’altres variables. • Recollida dels dibuixos en dos moments. • Ús a l’aula de la pauta de recomanacions creada.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Cabanellas, I. (1989). Los primeros dibujos infantiles. Cuadernos de Pedagogía, (167), 11-13.

Cabanellas, I. i Hoyuelos, A. ( 1995). Sentimiento, Pensamiento y Acción en el dibujo del natural. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, (24), 65-82. Recuperat a http://dialnet.unirioja.es

Cabanellas, I. (1999). El gesto gráfico infantil: un dialogo entre materia y acción. Aula de Innovación Educativa, (81), Recuperat a : http://www.grao.com/revistes/aula

González, M.T. ( 1989). El dibujo infantil en el psicodiagnóstico escolar. Aula: Revista de Pedagogía de la Universidad de Salamanca, (2), 99-113. Recuperat a : http://dialnet.unirioja.es

González, L. (2011). Conocimiento de la personalidad a través del dibujo infantil. Aula de Encuentro, (14), 109-133.

Hernández, M ; Sánchez, M. i Acaso, M. (2003). Arte, Individuo y Sociedad : Arte, Infancia y Creatividad. Madrid : Universidad Complutense.

Hoyuelos, A. (2002). Els plaers, Malaguzzi i el dibuix infantil. Guix D’Infantil, (8), 12-13. Recuperat a: http://dialnet.unirioja.es

Lowenfeld, V i Lambert, W. (2008). Desarrollo de la capacidad intel·lectual y creativa. (8ªed). Madrid : Editorial Síntesis.

López, M.D. (2010). La Metodología expressionista en la educación artística y su contribución al arteterapia. Arte, Individuo y Sociedad, (1), 91-97. Recuperat a : http: /dialnet.unirioja.es

Machón, A. (2009). Los Dibujos de los niños : génesis y naturaleza de la representación gráfica. Un estudio evolutivo. Madrid: Editorial Cátedra.

Pallares, D. (2011). La acción terapèutica del dibujo en el infante. Revista pedagògica, (6), 67-73.

Puleo, E.M. (2012). La evolución del dibujo infantil. Una mirada desde el contexto sociocultural merideño. Educere : Investigación arbitrada, (53), 157-170. Recuperat a: http://www.redalyc.org.

Quiroga, M.P. (2007). Estructura y temàtica en el dibujo infantil, aportacions fundamentales. Papeles Salmantinos de Educación: Facultad de CC. De la Educación, Universidad Pontificia de Salamanca, (8), 153-175.

Sáinz, A. (2011). El arte infantil: conocer al niño a través de sus dibujos. (3ªed). Madrid: Eneida .

Vallvé, Ll. (2009). Ha de ploure cap amunt: Reflexions d’un mestre de plàstica. (2ºed). Barcelona: Rosa Sensat .

Gràcies