la guia del professorat i dels centres 2015-16 · setembre 2015 / extra inici de curs / 3 editorial...

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ · EXTRA INICI DE CURS · SETEMBRE 2015

Allioli

LA GUIA DEL PROFESSORATI DELS CENTRES

2015-16

STEPVINTERSINDICAL

VALENCIANA

ELS ITINERARIS DE LA LOMQE · NORMATIVA · INFANTIL, PRIMÀRIA,

SECUNDÀRIA · ENSENYAMENTS NO OBLIGATORIS I DE RÈGIM

ESPECIAL · TUTORIES I ASSIGNACIÓ DE GRUPS · ELS PROGRAMES

EDUCATIUS · EL CONCURS DE TRASLLATS ELS PROGRAMES

D’ENSENYAMENT PLURILINGÜE · CAPACITACIÓ EN LLENGÜES ·

EDUCACIÓ EXTERIOR · SISTEMES DE PROTECCIÓ: SALUT LABORAL ·

PERMISOS I LLICÈNCIES · CALENDARI ESCOLAR 2015/2016

2 / EXTRA INICI DE CURS / SETEMBRE 2015

ÈPOCA IV - EXTRA INICI DE CURS· Setembre 2015 · STEPV-Iv · DIRECTOR: Alícia Martí Climent· REDACCIÓ: · Marc Candela · Beatriu Cardona · Vicent Maurí · Xavi Izquierdo· MAQUETACIÓ: Amadeu Sanz · ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Telèfon: 963919147 · Fax.: 963924334 ·[email protected] · TIRATGE: 50.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT: Glorieta P. Vicente Mojica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5è. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Av. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 · ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA: Av. d'Alacant, 18,1r. C.P. 46701 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 ·

Allioli

ENSENYAMENT

ÍNDEX Allioli EXTRA INICI DE CURS • setembre 2015

Com cada nou curs, us presentem La Guia del professorat i dels centres 2015/2016, que arriba amb tota la informació útil per encarar el curs.Estar informat és tindre la capacitat de decidir.

STEPV

Què volem del nou govern valenciàNormativa comunaNormativa : Infantil i PrimàriaNormativa : SecundàriaEls itineraris de la LOMQENormativa: Batxillerat, FP i educació d’adultsNormativa: Ensenyaments artístics, esportius i d’idiomesNormativa: Necessitats educatives especialsNormativa: Programes d’atenció a la diversitatNormativa: Tutories i assignació de grupsEl concurs de trasllats / ItinerànciesEnsenyament plurilingüeTitulació de valencià i capacitació en llengüesEscola Sindical: oferta formativa AFEDAPSistemes de protecció: Seguretat socialEl permís de maternitat de les funcionàries interinesSalut laboralJubilacióPermisos i llicènciesBaixes i absènciesEducació ExteriorJornada ContinuadaCalendari escolar 2015/2016

3-45

6-78910

11-1213

14-151617

18-19202122232425

26-2728-29

303132

SETEMBRE 2015 / EXTRA INICI DE CURS / 3

EDITORIAL

GUIA DEL PROFESSORAT I DELS CENTRES EDUCATIUS 2015-16

QUÈ VOLEM DEL NOU GOVERN VALENCIÀ?

Durant la campanya electoral, STEPV es va reunir amb tots els partits de l’oposició amb opció degovern per traslladar-los un document de mesures que caldria negociar i aplicar durant lalegislatura. Tots els partits van ser receptius a les propostes del Sindicat i es van comprometre atreballar les propostes si optaven a governar.

El document dividia temporalment les mesures en-tre les urgents (abans del setembre del 2015), lesque calia negociar el primer curs de legislatura iles que calia negociar durant la resta de la legis-latura.

Una vegada constituït el nou govern, algunes deles mesures urgents que proposàvem s’han dut aterme com, per exemple, no aplicar l’acord de pro-fessorat interí del 2013 i recuperar l’acord del 2010.Això ha sigut possible gràcies a la sentència que haguanyat STEPV i al fet que la Conselleria ha reti-rat el recurs de cassació interposat per l’anteriorgovern contra la sentència.

També s’ha dut a terme la recuperació de di-verses unitats i línies en valencià en infantil i pri-mària suprimides en l’arranjament escolar del curs2015/16, en centres com el Ciutat de Cremona, d’A-laquàs; l’Herrero, de Castelló; o el Martínez Valls,d’Ontinyent, entre altres. La lluita constant i in-cansable de la comunitat educativa d’aquests cen-tres durant aquests darrers anys s’ha vist finalmentrecompensada amb el restabliment de la norma-litat i la justícia.

El Sindicat reclamava com a mesures urgentsla reversió de totes les mesures de retallades, coml’augment de les ràtios i la càrrega lectiva del pro-fessorat, reduir les substitucions de professorat,etc. La presa de possessió del nou govern al juliolha impedit abordar aquests temes, de la mateixamanera que la proposta d’inaplicació de la LOM-QE el curs que ve només ha sigut abordada par-cialment en les meses de negociació del juliol, jaque, segons la Conselleria, els centres tenien ja or-ganitzat el curs 2015/16 i només s’han aplicat al-gunes mesures per minimitzar l’impacte negatiude la llei.

Només s’han modificat alguns aspectes dels de-crets curriculars de primària i de secundària i bat-xillerat, però encara queden molts aspectes per mo-dificar, tal com va proposar el Sindicat en les me-ses de negociació: revisió de la càrrega lectiva endiverses especialitats en secundària, modificacióde les plantilles, etc.

I queda pendent el resultat electoral de les prò-ximes eleccions estatals, on un canvi de governcomportaria la paralització de la LOMQE i la ne-

gociació d’una nova llei educativa. Quant als temes que cal negociar durant el pri-

mer any de legislatura, el Sindicat proposa abor-dar la recuperació i millora de les plantilles en to-tes les etapes educatives. L’anterior govern vaanul·lar els acords de plantilles signats amb els sin-dicats i els va substituir per ordres imposades quehan servit per a retallar 5.000 llocs de treball du-rant aquests darrers quatre anys. És necessari, pertant, abordar aquesta negociació i restablir i millorarles plantilles dels centres i recuperar tots aquestsllocs de treball, de manera que el professorat pro-visional puga obtindre un destí definitiu (també re-clamem que s’oferisquen totes les places existentsen el concurs de trasllats), i el professorat interípuga recuperar els seus llocs de treball. I, sens dub-te, es millorarà l’atenció a l’alumnat i la qualitat edu-cativa. També és hora de recuperar el poder ad-quisitiu del professorat, tan retallat pels governs es-panyol i valencià aquests darrers anys, i dignificarla tasca docent. Reclamem, així mateix, un nou mo-del plurilingüe que situe el valencià com a llengua

Membres de STEPV i CPI, després de la Mesa sectorial del 3 de juliol.

El Sindicat reclamava com amesures urgents la reversióde totes les mesures deretallades, com l’augmentde les ràtios i la càrregalectiva del professorat,reduir les substitucions deprofessorat

vehicular de l’ensenyament. L’actual model no ser-veix per a complir la funció de formar l’alumnat endiverses llengües. Més prompte ha sigut un modelde propaganda de l’anterior govern que no una einaútil i eficaç per al nostre alumnat.

Altres mesures que proposem negociar elcurs que ve són l’aturada dels processos de pri-vatització (CIS, concertació...) i negociació de nouscriteris d’admissió d’alumnat; l’assoliment d’unspressupostos educatius que tendisquen a arribaral 7% del PIB; un pla urgent de construcció de nouscentres públics; la negociació de la jornada con-tinuada; i la posada en marxa d’una política de be-ques i ajudes per a garantir la gratuïtat de l’en-senyament en totes les etapes educatives.

Hi ha molts temes que van quedar pendentsamb l’anterior govern, més preocupat a retallar quea millorar el sistema educatiu. Ara, proposem re-cuperar alguns temes en les meses de negociaciódurant la resta de la legislatura.

Es fa evident la necessitat d’establir una xar-xa pública que atenga tota la demanda en totes lesetapes educatives, incloent-hi 0-3 anys. Només hiha 33 escoletes dependents de la Generalitat va-lenciana, la resta o són municipals o privades (laimmensa majoria).

Els reglaments orgànics i funcionals en totes lesetapes educatives són obsolets o directament noexisteixen, i es regeixen per normes d’altres eta-pes educatives. És necessari revisar-ho.

Quant a les condicions laborals del professorat,cal negociar la millora d’alguns aspectes, com ara

permisos, llicències, jornada, tasques burocràti-ques, retribucions, salut laboral, conciliació vida la-boral i familiar, dotació de personal d’administra-ció en col·legis, etc. També reclamem plans de for-mació que atenguen les necessitats del professo-

rat i mesures per a aconseguir la igualtat efectivaentre dones i homes (figura de coordinador/a d’i-gualtat en tots els centres educatius, prevenció dela violència masclista, etc.).

I, finalment, cal abordar la normativa d’atencióa la diversitat i modificar els contractes programa.L’atenció a l’alumnat amb més necessitats no potbasar-se en un model economicista de rendició decomptes i de comissions de serveis per al profes-sorat que ha d’atendre aquests programes, sinó en

les necessitats reals de l’alumnat i dels centres (es-tabilitat del professorat) per a garantir una bonaatenció a aquest alumnat.

Sens dubte, el curs que ve continuarem nego-ciant reformes importants del sistema educatiu va-lencià i, potser fins i tot, una nova llei educativa. Es-perem que la legislatura que s’acaba d’encetar do-narà fruits i millorarà les condicions laborals delprofessorat, ampliarà i consolidarà les plantilles,i atendrà com es mereix el nostre alumnat.

Assemblea explicativa de la sentència d’interins al juliol, a la seu de València.

Queda pendent el resultatelectoral de les pròximeseleccions estatals, on uncanvi de governcomportaria la paralitzacióde la LOMQE i la negociaciód’una nova llei educativa


NORMATIVA COMUNA A TOTS ELS ENSENYAMENTSNormativa generalnLlei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a lamillora de la qualitat educativa (BOE 10/12/2013)n Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(LOE). Text consolidat. Última modificació:10/12/2013.n Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic (BOE 13/04/2007)nLlei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Or-denació i Gestió de la Funció Pública Valenciana(DOCV 14/07/2010)Normativa de retalladesnReial decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, de me-sures per a garantir l'estabilitat pressupostària i defoment de la competitivitat (BOE 14/07/2012)n Reial decret-llei 14/2012, de 20 d'abril, de me-sures urgents de racionalització de la despesa pú-blica en l'àmbit educatiu (BOE 21/04/2012)nDecret 73/2012, de 18 de maig, del Consell, pelqual es determinen les condicions d’aplicació delReial Decret Llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesu-res urgents de racionalització del gasto públic enl’àmbit educatiu no universitari a la Comunitat Va-lenciana (DOCV 25/05/2012)n Decret 96/2014, de 13 de juny, del Consell, pelqual es determinen les condicions del règim d’ab-sències al treball per malaltia o accident que no do-nen lloc a deducció de retribucions (DOCV19/06/2014)Professorat interín RESOLUCIO de 26 de novembre de 2010, deldirector general de Personal de la Conselleria d’E-ducacio, per la qual s’acorda la publicacio de l’a-cord subscrit per la Conselleria d’Educacio i les or-ganitzacions sindicals pel que s’establix el siste-ma de provisio de llocs de treball en regim d’inte-rinitat (DOCV 30/11/2010)Sexennisn Decret 99/2014, de 27 de juny, del Consell, pelqual es regula el component retributiu relacionatamb la formació permanent del professorat i la re-alització d’altres activitats per a la millora de la qua-litat de l’ensenyança (DOCV 30/06/2014)n Ordre 54/2014, d’1 de juliol, de la Conselleriad’Educació, Cultura i Esport, per la qual es regu-la l’acreditació i valoració de les activitats de for-mació permanent i altres activitats per a la millo-ra de la qualitat de l’ensenyança que realitzen elsfuncionaris docents que impartixen ensenyancesno universitàries de la Comunitat Valenciana(DOCV 03/07/2014)Formació del professoratnOrdre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselle-ria d'Educació, Formació i Ocupació, que establixel model de formació permanent del professorati el disseny, reconeixement i registre de les activi-tats formatives (DOCV 31/10/2012)Registre titulacionsn Resolució de 9 de maig de 2014, de la DireccióGeneral de Centres i Personal Docent, per la quales regula el registre de titulacions per als proce-

diments de provisió de llocs del personal docent nouniversitari de la Comunitat Valenciana (DOCV14/05/2014)Desplaçaments i supressionsnDecret 108/2012, de 29 de juny, del Consell, pelqual es regula la recol·locació i redistribució del per-sonal docent amb destinació definitiva en els cen-tres docents públics no universitaris dependentsde la conselleria competent en matèria d'educa-ció (DOCV 02/07/2012)ItinerànciesnOrdre 44/2012 d'11 de juliol de la Conselleria d'E-ducació, Formació i Ocupació, per la que es regu-la el règim aplicable al professorat que presta ser-vicis en més d'un centre docent públic d'ensenyançano universitària de titularitat de la Generalitat.(DOCV 17/07/2012)IncompatibilitatsnReial decret 598/1985, pel qual es desenvolupala llei 53/1984, d'incompatibilitats del personal alservei de les adm. públiques (BOE 04/05/1985)Indemnitzacions per raó de serveinDecret 24/1997, sobre indemnitzacions per raóde servei i gratificacions per serveis extraordina-ris (DOGV 17/02/1997 modificat per Decret 88/2008,de 20 de juny en DOCV 24/06/2008 i per Decret64/2011, de 27 de maig, en DOCV 30/05/2011)Inspecció educativan RESOLUCIÓ de 2 de juny de 2011, de la Secre-taria Autonòmica d’Educació, per la qual s’establixla Carta de Bones Pràctiques de la Inspecció d’E-ducació de la Comunitat Valenciana (DOCV01/07/2011)nDECRET 103/2012, de 22 de juny, del Consell, pelqual es modifica el Decret 98/2011, de 26 d’agost,del Consell, pel qual es va aprovar el ReglamentOrgànic i Funcional de la Conselleria d’Educació,Formació i Ocupació (DOCV 25/06/2012)Complement direccionsn Decret 13/2005, de 21 de gener, del Consell dela Generalitat, pel qual es regula la consolidació par-cial del complement específic dels directors de cen-tres docents públics (DOGV 25/01/2005)Programacions didàctiquesnOrdre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d'E-ducació per la qual es regula l'estructura de les pro-gramacions didàctiques en l'ensenyança bàsica(DOCV 16/06/2011)Admissió alumnatnDecret 33/2007, de 30 de març, del Consell, pelqual es regula l'accés als centres docents públicsi privats concertats que impartixen ensenyamentsde règim general (DOCV 3/04/07 modificat pel De-cret 42/2013 en DOCV 26/03/2013)nOrdre 14/2013, de 4 d'abril, de la Conselleria d'E-ducació, Cultura i Esport, per la qual es regula elprocediment d'admissió de l'alumnat en els cen-tres docents públics i privats concertats que im-partixen ensenyances d'Educació Infantil, Educa-ció Primària i Educació Secundària Obligatòria i Bat-xillerat de la Comunitat Valenciana (DOCV

11/04/2013)Reclamacions qualificacionsn Ordre 32/2011, de 20 de desembre, de la Con-selleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la quales regula el dret de l'alumnat a l'objectivitat en l'a-valuació, i s'establix el procediment de reclamacióde qualificacions obtingudes i de les decisions depromoció, de certificació o d'obtenció del títolacadèmic que corresponga (DOCV 28/12/2011)Menjador i transport escolarn Ordre 63/2015, de 12 de juny, de la Conselleriad’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’establi-xen les bases reguladores per a la concessió d’a-judes de menjador escolar en els centres educa-tius no universitaris de la Comunitat Valencia-na.(DOCV 15/06/2015)n Ordre 65/2015, de 18 de juny, de la Conselleriad’Educació, Cultura i Esport, per la qual aprova lesbases reguladores per a la convocatòria d’ajudesindividuals per al servici de transport escolar i s’a-prova la convocatòria corresponent al curs 2015-2016. (DOCV 22/06/2015)Calendari escolarn Resolució de 15 de juny de 2015, de la DireccióGeneral de Centres i Personal Docent, per la quales fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2015-2016. (DOCV 18/06/2015, modificat parcialment perResolució de 7 de juliol de 2015, en DOCV08/07/2015)Convivència escolarn Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobrela convivència en els centres docents no universi-taris sostinguts amb fons públics i sobre els dretsi deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tuto-res, professorat i personal d’administració i servicis(DOCV 09/04/2008)n Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselle-ria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'ac-tualitza la normativa que regula l'elaboració delsplans de convivència en els centres educatius dela Comunitat Valenciana i s'establixen els protocolsd'actuació i intervenció davant de supòsits de vio-lència escolar (DOCV 01/08/2014)Plans d’autoprotección Ordre 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleriad'Educació, Formació i Ocupació, sobre plansd'autoprotecció o mesures d'emergència delscentres educatius no universitaris de la Comuni-tat Valenciana (DOCV 26/06/2012)


NORMATIVA

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA (1)Instruccions d'inici de curs 2015/2016n Resolució de 12 de juny de 2015, de les direc-cions generals de Centres i Personal Docent, i d'In-novació, Ordenació i Política Lingüística, per la quales dicten instruccions per a l'organització i el fun-cionament de les escoles d'Educació Infantil de se-gon cicle i col·legis d'Educació Primària durant elcurs 2015-2016. (DOCV 19/06/2015)

Arranjament escolar infantil i primàrian Resolució de 21 de maig de 2015, de la Conse-lleria d’Educacio, Cultura i Esport, per la qual esmodifica la Resolucio de 31 de marc de 2015 i espublica novament el cataleg d’unitats, els llocs detreball docent, la denominacio i altres aspectes,dels centres docents publics d’Educacio Infantil,Educacio Primaria, Educacio Infantil i Primaria ieducacio especial, de titularitat de la Generalitatt(DOCV 26/05/2015 i modificació parcial en DOCV08/07/2015)

Organització centresCEIP: nDecret 233/1997, pel qual s'aprova el re-glament orgànic i funcional de les escoles d'edu-cació infantil i dels col·legis d'educació primària(DOGV 08/09/1997)

CRA:nOrdre de 15 de maig de 1997 de la Conse-lleria de Cultura, Educació i Ciència, per la que esregula la constitució de col·legis rurals agrupatsd'Educació Infantil i Primària a la Comunitat Va-lenciana (DOGV 04/07/1997) n Ordre de 10 de maig de 1999 de la Conselleria

de Cultura, Educació i Ciència, per la que s'adap-ten les normes contingudes en el Reglament Or-gànic i Funcional de les escoles d'Educació Infan-til i dels col·legis d'Educació Primària als col·legisrurals agrupats (DOGV 16/06/1999)

Plantillesn Ordre 12/2013, de 14 de març, de la Conselle-ria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es fi-xen els criteris per a la determinació de les rela-cions de llocs de treball i es publiquen les planti-lles tipus de les escoles infantils (segon cicle), col·le-gis públics d’Educació Primària, col·legis públicsd’Educació Infantil i Primària i centres d’educacióespecial de titularitat de la Generalitat (DOCV21/03/2013)

Especialitatsn Reial decret 1594/2011 de 4 de novembre, pelque s'establixen les especialitats docents del Cosde Mestres que exercisquen les seues funcions enles etapes d'Educació Infantil i d'Educació Primà-ria regulades en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 demaig, d'Educació. (BOE 09/11/2011 i correcció d'er-rades en BOE 14/01/2012)

Atenció a la diversitatOrdre de 16 de juliol del 2001 de la Conselleria deCultura i Educació, per la que es regula l'atencióeducativa a l'alumnat amb necessitats educativesespecials escolaritzat en centres d'Educació In-fantil (2n cicle) i Educació Primària (DOGV17/09/2001)

INFANTIL• Derogació de la normativa d’augment

de ràtios.• Reconeixement que l’educació infantil

és una etapa amb identitat pròpia iúnica. Cal un currículum unificat per atota l’etapa.

• Regulació d’un ROF específic per alscentres d’infantil, amb els tretscaracterístics i organitzadors delsensenyaments.

• Transferència a Educació de tot elpersonal que treballa en aquestscentres.

• Ampliació de la xarxa pública decentres d’aquest cicle.

• Reconeixement ple del caràctereducatiu del treball de les educadores ieducadors i, consegüentment,adequació de la classificació d'aquestsllocs de treball.

• Creació de departaments d'orientacióen tots els centres d’infantil (funciópreventiva i compensatòria).

• Ampliació de les plantilles dels centres ique els mestres especialistes puguendonar suport, en la tasca docent alsensenyaments que ho requerisquen(educació física, música, anglés…).

• Dotació de mestres amb l’especialitatd’anglés per garantir l’ensenyamentdes del segon cicle d ’Infantil a tots elscentres.

Ensenyaments mínimsn Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pelqual s'estableixen els ensenyaments mínims delsegon cicle d'Educació Infantil (BOE 04/01/2007)

Continguts primer ciclen Decret 37/2008 de 28 de març del Consell, pelque s'establixen els continguts educatius del pri-mer cicle de l'Educació Infantil en la Comunitat Va-lenciana. (DOCV 03/04/2008)

Currículum segon ciclen Decret 38/2008 de 28 de març del Consell, pelque s'establix el currículum del Segon Cicle de l'E-ducació Infantil en la Comunitat Valenciana (DOCV03/04/2008)

Avaluación Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselle-ria d’Educació, sobre l’avaluació en l’etapa d’Edu-cació Infantil (DOCV 25/07/2008)

n Requisits mínims centresPrimer cicle infantil: n Decret 2/2009, de 9 degener, del Consell, pel qual s’establixen els re-quisits mínims que han de complir els centres queimpartisquen el Primer Cicle de l’Educació Infan-til a la Comunitat Valenciana (DOCV 14/01/09)

n Ordre 8/2011, de 23 de febrer, de la Conselle-ria d’Educació, per la qual s’establix el procedi-ment d’autorització provisional previst en la dis-posició addicional segona, apartat 1, del Decret2/2009, de 9 de gener, del Consell, pel qual s’es-tablixen els requisits mínims que han de complirels centres que impartisquen el primer cicle del’Educació Infantil en la Comunitat Valenciana(DOCV 10/03/2011)

Segon cicle infantil:n Reial decret 132/2010, de12 de febrer, pel qual s'estableixen els requisitsmínims dels centres que imparteixen els en-senyaments del segon cicle de l'educació infan-til, l'educació primària i l'educació secundària(BOE 12/03/2010)

REIVINDICACIONS PENDENTS

EDUCACIÓ INFANTIL


NORMATIVA

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA (2)

Currículum bàsicnReial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel ques'establix el currículum bàsic de l'Educació Pri-mària (BOE 01/03/2014)

Currículum valenciànDecret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pelqual establix el currículum i desplega l’ordenaciógeneral de l’Educació Primària a la Comunitat Va-lenciana (DOCV 07/07/2014)

Contracte família tutornDecret 30/2014, de 14 de febrer, del Consell, pelqual es regula la declaració de Compromís Família-Tutor entre les famílies o representants legals del’alumnat i els centres educatius de la ComunitatValenciana (DOCV 19/02/2014)

AvaluaciónOrdre 89/2014, de 9 de desembre, de la Conse-lleria d'Educació, Cultura i Esport, per la que s'es-tablixen els documents oficials d'avaluació i es con-creten aspectes de l'ordenació general de l'Edu-cació Primària en la Comunitat Valenciana (DOCV19/12/2007)

Requisits mínims centresnReial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel quals'estableixen els requisits mínims dels centres queimparteixen els ensenyaments del segon cicle del'educació infantil, l'educació primària i l'educaciósecundària (BOE 12/03/2010)

Transició a secundàrianOrdre 46/2011 de 8 de juny de la Conselleria d'E-ducació, per la que es regula la transició des de l'e-tapa d'Educació Primària a l'Educació SecundàriaObligatòria en la Comunitat Valenciana (DOCV23/06/2011)Premis extraordinarisnOrdre 59/2010 de 2 de juny de la Conselleria d'E-ducació, per la que es regula la menció honorífi-ca i la convocatòria dels premis extraordinaris al

rendiment acadèmic d'Educació Primària de la Co-munitat Valenciana a partir del curs 2009-2010(DOCV 11/06/2010)

PRIMÀRIA• Derogació de la normativa d’augment de ràtios• Derogació del currículum LOMQE• Ampliació de les plantilles per adequar-les a les necessitats del centre i les diferents

necessitats del nostre alumnat, de compensació educativa, amb NEE i amb altes capacitatsintel·lectuals, per assegurar els programes d’ensenyament plurilingüe.

• Dotació de personal administratiu a tots els centres d’infantil , infantil i primària, educacióespecial i formació de persones adultes, segons la següent relació: de 100 a 199 alumnes, ½plaça; de 200 a 399 alumnes, una plaça; de 400 a 899 alumnes, dues places; més de 900alumnes, tres places.

• Regulació específica de la jornada contínua i ampliació de la possibilitat de sol·licitar-la atots els centres. El debat, malgrat la resistència de l’anterior Conselleria , encara ha decontinuar. Els nous models de jornada i temps escolars estan avalats per la LOE, quepermet estructures organitzatives variades i de futur, una norma que dóna legitimitat icobertura legal a qualsevol model organitzatiu que compte amb el suport democràtic de lacomunitat educativa. El Sindicat proposa que cada centre debata el model de jornada quemillor s’adeque a les seues necessitats i que servisca per a vertebrar el seu projecteeducatiu.

• Revisió i negociació de tota la normativa obsoleta d’organització dels centres.


HORARIS

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

ÀREES 1r curs 2n curs 3r curs 4t curs 5é curs 6é curs

CIÈNCIES NATURALS 2 2 2 2 2 2

CIÈNCIES SOCIALS 2 2 2 2 2 2

EDUCACIÓ ARTÍSTICA 3 3 3 3 2 2

EDUCACIÓ FÍSICA 2 2 2 2 3 3

CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA 5 5 5 5 5 5

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 5 5 5 5 5 5

LLENGUA ESTRANGERA 3 3 3 3 3 3

MATEMÀTIQUES 6 6 6 5 5 5

RELIGIÓ / ATENCIÓ EDUCATIVA / VALORS SOCIALS 2 2 2 2 2 2

CULTURA VALENCIANA - - - - 1 -

LLIURE DISPOSICIÓ - - - 1 - 1

TOTAL 30 30 30 30 30 30

Instruccions d'inici de curs 2015/2016ESO i Batxillerat: n Resolució de 15 de juny de2015, de les direccions generals de Centres i Per-sonal Docent, i d'Innovació, Ordenació i Política Lin-güística, per la qual es dicten instruccions en ma-tèria d'ordenació acadèmica i d'organització del'activitat docent en els centres que impartisquenEducació Secundària Obligatòria i Batxillerat durantel curs 2015-2016. (DOCV 19/06/2015 imodificacióparcial en DOCV 08/07/2015)

Organització centresn Decret 234/1997, pel qual s'aprova el reglamentorgànic i funcional dels instituts d'educació secun-dària (DOGV 08/09/1997)Seccions secundària: n Ordre de 31 de juliol de1998, per la qual es regulen les seccions dels ins-tituts d'educació secundària (DOGV 20/08/1998)

Requisits mínims centresn Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel quals'estableixen els requisits mínims dels centres queimparteixen els ensenyaments del segon cicle de l'e-ducació infantil, l'educació primària i l'educació se-cundària (BOE 12/03/2010)

Ensenyaments mínimsn Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pelque s'establix el currículum bàsic de l'Educació Se-cundària Obligatòria i del Batxillerat (BOE 03/01/2015)

Currículumn Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel queestablix el currículum de l’ESO i el Batxillerat en laComunitat Valenciana (DOCV 10/06/2015)

Horaris ESOn Ordre de 29 d’abril de 2008, de la Conselleria d’E-ducació, per la qual es regula l’horari de l’ESO (DOCV15/05/2008)

Optativesn Ordre de 27 de maig de 2008, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regulen les matèries op-tatives en l’ESO (DOCV 12/06/08, modificada per Or-dre 64/2010, de 16 de juny en DOCV 29/06/2010)

Avaluación Ordre de 14 de desembre de 2007, de la Con-selleria d’Educació, sobre avaluació en ESO (DOCV21/12/2007)

Especialitatsn Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pelqual es defineixen les condicions de formació per al’exercici de la docència en l’ESO, el batxillerat, la for-mació professional i els ensenyaments de règim es-pecial i s’estableixen les especialitats dels cossos do-cents d’ensenyament (BOE 28/11/2008)

PlantillesESO, batxillerat i FP: n Ordre 69/2015, de 25 dejuny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport,per la qual s'establixen criteris per a la dotació deplantilles i per a la determinació de condicions detreball del professorat dels centres docents públicsque impartixen ESO, Batxillerat i Formació Profes-sional, dependents de la conselleria competent enmatèria d'educació. (DOCV 30/06/2015))

Contracte família tutorn DECRET 30/2014, de 14 de febrer, del Consell,pel qual es regula la declaració de Compromís Fa-mília-Tutor entre les famílies o representants legalsde l’alumnat i els centres educatius de la Comuni-tat Valenciana (DOCV 19/02/2014)

Àmbitsn Ordre 67/2013, de 25 de juny, de la Conselleriad’Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula lacatalogació i l’habilitació de llocs de treball d’àmbitper a ser proveïts per funcionaris docents en cen-tres públics de la Comunitat Valenciana que im-partisquen l’etapa d’ESO (DOCV 27/06/2013)

Habilitacions transitòriesOrdre 75/2013, de 5 de juliol, de la Conselleria d’E-ducació, Cultura i Esport, per la qual es desplegal’article 9 del Decret 108/2012, de 29 de juny, delConsell, pel qual es regula la recol·locació i redis-tribució de personal docent amb destinació defini-tiva en els centres docents públics no universitarisdependents de la conselleria competent en matè-ria d’educació i es modifica l’annex II de l’Orde de 29de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Edu-cació i Ciència (DOCV 09/07/2013)

Pràcticumn Ordre de 30 de setembre de 2009, de la Conse-lleria d'Educació, per la qual es regula la convoca-tòria i el procediment per a la selecció de centres depràctiques i s'establixen orientacions per al desen-rotllament del Pràcticum dels títols oficials demàster que habiliten per a exercir les professions deprofessor d'educació secundària obligatòria i batxi-llerat, formació professional i ensenyances d'idiomes(DOCV 15/10/2009)


NORMATIVA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAhttp://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_eso.htm

• Recuperació de l'Acord de Plantillesdenunciat unilateralment per l’anteriorConselleria, amb tots elsdesdoblaments, reforços, horesd'optativitat i increments horaris quecontemplava.

• Derogació de la normativa d’augmentde ràtios i horari lectiu del professorat.

• Extensió i garantia dels programesd'ensenyament en valencià.

• Disminució del nombre total de grups id’alumnat que ha d’atendre cadadocent.

• Reducció de l'horari lectiu per millorarl’atenció i la comunicació professorat-alumnat.

• Eliminació del nombre mínimd’alumnat per constituir optatives, si enel centre hi ha professorat.

• Publicació dels perfils del centres inegociació anual de la planificacióeducativa.



Ed. Infantil0-3

Ed. Infantil3-6

1r.2n.3r.

1r.2n.3r.

Ed. Primària1r. cicle

Ed. Primària2n. cicle

1r.2n.

1r.2n.

3r.

E.S.O.1r. cicle

12 a 15 anys

F.P. Bàsicamín. 15 anysmàx. 17 anys

F.P. Grau Mitjà

E.S.O.2n. cicle

15 o 16 anys

Batxillerat

F.P. Grau Superior

Universitat

1r.

PMAR 2n.

PMAR 3r.

2n.

1r.2n.

1r.2n.

3r.

E. acadèmic E. aplicat

4t.

4t.

5é.6é.

� � � Títol Professional Bàsic

Graduat E.S.O.E. aplicat

Graduat E.S.O.E. acadèmic

� � Títol Tècnic F.P.

Llegenda

Títol de Batxillerat

Avaluació amb efectes acadèmics

Avaluació sense efectes acadèmics

�Avaluació / revàlida Prova d’accés Títol

ELS ITINERARIS DE LA LOMQE


NORMATIVA

nBatxilleratOrganització i funcionament: n Ordre de19/06/2009, de la Conselleria, per la qual es regulal’organització i el funcionament del batxilleratdiürn, nocturn i a distància a la C.V. (DOCV30/06/2009, modificada per Ordre 50/2012, de 26de juliol en DOCV 03/08/2012)Currículum: n DECRET 87/2015, de 5 de juny,del Consell, pel qual establix el curri�culum i des-plega l’ordenacio� general de l’Educacio� Secunda�riaObligato�ria i del Batxillerat a la Comunitat Valen-ciana. (DOCV 10/06/2015)nReial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pelque s'establix el currículum bàsic de l'ESO i del Bat-xillerat (BOE 03/01/2015)Avaluació: n Ordre de 24 de novembre del 2008de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació enBatxillerat en la CV (DOCV 03/08/2012)

n Formació de persones adultes (FPA)Legislació bàsica:nLlei 1/95, de 20 de gener, dela Generalitat Valenciana, de Formació de Perso-nes Adultes (DOCV 31/01/1995)nDecret 73/1995, de 2 de maig, del Govern Valencià,pel que es crega la Comissió Interdepartamentalde la FPA (DOGV 12/05/1995, modificat per Decret3/1998, de 20 de gener en DOGV 27/01/1998)Currículum:nDecret 220/1999 de 23 de novembredel Govern Valencià, pel que es regulen els pro-grames formatius que figuren en la Llei 1/95, de 20de gener, de la Generalitat Valenciana, de FPA, is'establix el currículum dels programes d'alfabe-tització i programes per a adquirir i actualitzar laformació bàsica de les persones adultes fins a l'ob-tenció del títol de Graduat en Ed. Secundària(DOGV 18/02/2000)n Ordre de 14 de juny de 2000 que regula la im-plantació dels programes formatius dirigits a la for-mació de persones adultes, i que dicta instruccionsper a l’organització i funcionament dels centres pú-blics d’FPA (DOGV 28/06/2000)Centres:n Decret 207/2003 de 10 d'octubre delConsell de la Generalitat, pel que s'establixen elsrequisits mínims dels centres docents de FPA queimpartisquen ensenyances bàsiques (DOGV14/10/2003)n Decret 14/2004, de 6 de febrer del Consell, pelqual es creen Centres Públics d’FPA en InstitucionsPenitenciàries (DOGV 10/02/2004)n Ordre de 22 d'abril del 2004 de la Conselleriade Cultura, Educació i Esport, per la que es disposael funcionament dels centres públics de FPA en es-tabliments penitenciaris (DOGV 25/05/2004)n Ordre de 13 de juliol del 2005 de la Conselle-ria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es mo-difica la composició per unitats dels centres públicsd’FPA de la Generalitat Valenciana (DOGV12/09/2005)Plantilles:n Ordre de 13 de setembre de 2005,de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, perla qual es relacionen els llocs de treball docents

existents en els centres públics de FPA de titula-ritat de la Generalitat Valenciana (DOGV 30/09/2005)

nFormació professionalNormativa bàsica: n Llei orgànica 5/2002, deles qualificacions i de la formació professional(BOE 20/06/2002).nReial Decret 1538/2006, de 15/12, que estableixl'ordenació general de la FP (BOE 03/01/2007).nReial Decret 777/1998, de 30/04, pel qual es des-envolupen aspectes de l'ordenació d’FP (BOE08/05/1998)n Catàleg Nacional de les Qualificacions Profes-sionals: http://www.educacion.gob.es/educa/in-cual/ice_catalogoWeb.htmlInstruccions inici de curs 2015/16: n Reso-lució de 26 de juny de 2015, per la qual es dicten ins-truccions sobre ordenació acadèmica i d’organitza-ció de l’activitat docent dels centres de la Comuni-tat Valenciana que durant el curs 2015-2016 impar-tisquen cicles formatius de l’FP Bàsica, de l’FP de GMi de GS (DOCV 09/07/2015)n Ordre 86/2013, de 20 de setembre, de la Con-selleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual esregulen determinats aspectes de l’ordenació de l’FPdel sistema educatiu (DOCV 24/09/2013)Avaluació:n Ordre 79/2010, de 27 d’agost, de laConselleria d’Educació, per la qual es regula l’a-valuació de l’alumnat dels cicles formatius d’FP(DOCV 06/09/2010)CIPFP: n Decret 115/2008, d’1 d’agost, del Con-sell, pel qual es regulen els CIFP (DOCV 05/08/08)FP Bàsica:n Reial Decret 127/2014, de 28 de fe-brer, pel qual es regulen aspectes específics del’FP Bàsica dels ensenyaments de formació pro-fessional del sistema educatiu, s’aproven catorzetítols professionals bàsics, es fixen els currícu-lums bàsics i es modifica el Reial Decret1850/2009 sobre expedició de títols acadèmics iprofessionals (BOE 05/03/2014)n Decret 135/2014, de 8 d’agost, del Consell, pelqual es regulen els cicles formatius de FormacioProfessional Basica en l’ambit de la ComunitatValenciana (DOCV 11/08/2014) n Ordre73/2014, de 26 d’agost, de la Conselleriad’Educacio, Cultura i Esport, per la qual es regu-len els programes formatius de qualificacio basicade la Comunitat Valenciana (DOCV 29/08/2014)n Decret 185/2014, de 31 d’octubre, del Consell,pel qual s’establixen vint curriculums correspo-nents als cicles formatius d’FP Basica en l’ambitde la Comunitat Valenciana (DOCV 04/11/2014)Programes Formatius: n Resolució de 26 dejuny de 2015, de la Direcció General de Centres iPersonal Docent i de la Direcció General de For-mació Professional i Ensenyances de Règim Es-pecial, per la qual es dicten instruccions per a l’or-ganització i el funcionament dels programesformatius de qualificació bàsica en l’àmbit de la Co-munitat Valenciana per al curs 2015-2016 (DOCV08/07/2015)

FCT:n Ordre 77/2010, de 27 d’agost, de la Con-selleria d’Educació, per la qual es regula el mòdulprofessional de FCT dels cicles formatius d’FP, deles ensenyances d’Arts Plàstiques i Disseny i delsProgrames de Qualificació Professional (DOCV03/09/2010)n Resolució d’1 de setembre de 2010, de la Di-recció General d’Avaluació, Innovació i Qualitat Edu-cativa i de la Formació Professional de la Conse-lleria d’Educació, per la qual es publiquen els do-cuments i models de gestió del mòdul professio-nal de FCT (DOCV 8/09/2010 i correcció d’erradesen DOCV 10/09/2010)FP Dual: n Decret 74/2013, de 14 de juny, del Con-sell, pel qual es regula la Formació ProfessionalDual del sistema educatiu a la Comunitat Valenciana(DOCV 18/06/2013)n Ordre 2/2014, de 13 de gener, de la Conselle-ria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es re-gulen determinats aspectes de l’ordenació de la For-mació Professional dual (DOCV 17/01/2014)n Reial Decret 1529/2012, de 8 de novembre pelqual es desenvolupa el contracte per a la formaciói l’aprenentatge i s‘estableixen les bases de laFPDual (BOE 09/11/2012)

nBatxillerat• No a la concertació.• Continuïtat dels Programes d’Ensenya-ment en Valencià.• Oferta en tots els centres de les modalitatsde batxillerat sense condicionar-ho al nom-bre d'alumnat.• Eliminació de les dues hores de religió.n Formació Professional• No a l’FP Bàsica.• Manteniment dels desdoblaments de 2010.• Control públic de les activitats formativesd'FP i dels títols i certificats professionals. • Gestió democràtica dels CIPFP: elecció delscàrrecs directius pel consell escolar del cen-tre.nFPA• Negociació i transformació de les places noocupades, catalogades ara com a 1r cicled’ESO, per tal que puguen ser cobertes deforma definitiva pel prof. del cos de mestres.• Oferta de totes les vacans en el concursde trasllats.• Dotació de personal administratiu en totsels centres.• Negociació d’un ROF propi.• Desplegament de l’actual llei del 95.


BATXILLERAT, FP I EDUCACIÓ D’ADULTS


NORMATIVA

nEnsenyaments artísticsRequisits mínims dels centresn Reial decret 303/2010, de 15 de març, pel quals'estableixen els requisits mínims dels centres queimparteixen ensenyaments artístics regulats en laLOE (BOE 09/04/2010)

EspecialitatsProfessors Música i Arts Escèniques: nReial de-cret 428/2013, de 14 de juny, pel qual s'estableixenles especialitats docents del Cos de Professorat deMúsica i Arts Escèniques vinculades als ensenya-ments de Música i de Dansa (BOE 15/06/2013)Catedràtics Música i Arts Escèniques: nReial de-cret 427/2013, de 14 de juny, pel qual s'estableixenles especialitats docents del Cos de Catedràticsde Música i d'Arts Escèniques vinculades als en-senyaments de Música i de Dansa (BOE15/06/2013)Professors i Mestres de Taller Arts Plàstiques iDisseny: n Reial decret 1284/2002, de 5 de de-sembre, pel qual s'estableixen les especialitatsdels Cossos de Professors d'Arts Plàstiques i Dis-seny i Mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny(BOE 20/12/2002)

Conservatoris elementals i professionalsMúsica i Dansan Decrets 158/2007 i 159/2007, de 21 de setem-bre, del Consell, pel qual s’establixen els currícu-lums de les ensenyances professionals i elemen-tals de Música, respectivament, i es regula l’accésa estes ensenyances (DOCV 25/09/2007, modificatparcialment pel Decret 90/2015, pel qual s'establixel currículum de les ensenyances professionals deMúsica i es regula l'accés a estes ensenyances, is'incorpora al catàleg de titulacions l'especialitatCant Valencià en DOCV 16/06/2015).Dansa nDecrets 156/2007 i 157/2007, de 21 de setembre,del Consell, pel qual s’establix el currículum de lesensenyances professionals i elementals de Dan-sa, respectivament, i es regula l’accés a estes en-senyances (DOCV 25/09/2007).Convalidacions amb ESO i BatxilleratnReial Decret 242/2009, de 27 de febrer, pel quals’estableixen convalidacions entre els ensenya-ments professionals de Música i de Dansa i l’ESOi el Batxillerat, així com els efectes que sobre la ma-tèria d’Educació física han de tenir la condició d’es-portista d’alt nivell o alt rendiment i els ensenya-ments professionals de Dansa (BOE 28/02/2009).n Ordre 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselle-ria d'Educació, per la qual es regula el procedimentper a sol·licitar la convalidació i exempció de ma-tèries en l’ESO i el Batxillerat per part de l'alum-nat que cursa simultàniament ensenyances pro-fessionals de música i de dansa, o bé que acredi-ta la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendi-ment o d'elit (DOCV 30/07/2010 modificat per l’Or-

dre 27/2011, de 5 de maig en DOCV 13/05/2011).nOrdre 27/2011, 5 de maig de 2011, de la Conse-lleria d’Educació, per la qual es modifica parcial-ment l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regula l’organització i elfuncionament del Batxillerat diürn, nocturn i a dis-tància en la Comunitat Valenciana, i l’Orde 71/2010,de 15 de juliol, de la Conselleria d’Educació, per laqual es regula el procediment per a sol·licitar la con-validació i exempció de matèries en l’Educació Se-cundària Obligatòria i el Batxillerat per part de l’a-lumnat que cursa simultàniament ensenyancesprofessionals de Música i de Dansa o bé queacredita la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt ren-diment o d’elit en la Comunitat Valenciana. (DOCV13/05/2011)

Arts Plàstiques i dissenyOrdenació general estatal: n Reial Decret596/2007 de 4 de maig, pel que s'establix l'orde-nació general de les ensenyances professionalsd'arts plàstiques i disseny (BOE 25/05/2007)

Ensenyaments Artístics SuperiorsOrdenació general estatal: n Reial Decret1614/2009, de 26 d’octubre, pel qual s’estableix l’or-denació dels ensenyaments artístics superiors re-gulats per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’E-ducació (BOE 27/10/2009 i correcció d’errades enBOE 06/11/2009).Ordenació general autonòmica i plans d’estudis:nDecret 48/2011, de 6 de maig, del Consell, pel quals’establix l’ordenació de les ensenyances artístiquessuperiors i es determina el marc normatiu per ala implantació dels plans d’estudis corresponentsals títols oficials de graduat/da en les diferents en-senyances artístiques superiors (DOCV 10/05/2011).Crèdits: n Decret 69/2011, de 3 de juny, del Con-sell, pel qual es regula el reconeixement i latransferència de crèdits per a les ensenyances ar-tístiques superiors (DOCV 06/06/2011)Art Dramàticn Reial Decret 630/2010, de 14 de maig, pel quales regula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Art Dramàtic esta-blertes en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’E-ducació (BOE 05/06/2010).nOrdre 22/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per laqual s’establixen i autoritzen els plans d’estudis al’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, de-pendent de l’ISEACV, conduents a l’obtenció del tí-tol de Graduat o Graduada en Art Dramàtic. (DOCV10/11/2011).Músican Reial Decret 631/2010, de 14 de maig, pel quales regula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Música establertes enla Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(BOE 05/06/2010).

n Ordre 24/2011, de 2 de novembre, de la Con-selleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la quals’establixen i autoritzen els plans d’estudi dels cen-tres d’ensenyances artístiques superiors de mú-sica dependents de l’ISEACV, conduents a l’obtenciódel títol de Graduat o Graduada en Música. (DOCV10/11/2011).Dansan Reial Decret 632/2010, de 14 de maig, pel quales regula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Dansa establertes enla Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(BOE 05/06/2010).nOrdre 25/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la

ARTÍSTICS, ESPORTIUS I D’IDIOMES (1)

n CONSERVATORIS • Actualització del reglament orgànic fun-cional dels Conservatoris Elementals i Pro-fessionals.• Regulació de l’assignatura de Música deCàmbra.

n ISEA• Exigència que tot el professorat, dels en-senyaments superiors i dels cicles formati-us, s'adscriga a l'ISEA.• Manteniment de les borses de treball en eltraspàs de competències a l’ISEA. Flexibilitatper a poder triar més d'una especialitat.• Estabilització de les plantilles, amb mesu-res urgents i sostingudes que eviten el nivelld'eventualitat.• Obertura de les borses de treball necessà-ries, com dansa contemporània.• Establiment de fórmules d'estabilitat del pro-fessorat interí i especialment dels mestres detaller en escoles d'art i superior de disseny.• Revisió de l’horari total lectiu del professo-rat i adaptació als estudis superiors.• Negociació en el marc de la Mesa Sectoriald’Educació de tots els aspectes que afectenl’ISEA, especialment les condicions laboralsdel professorat.

n EOI• Ampliació i consolidació de la xarxa amb edi-ficis propis. Construcció immediata de lasegona escola a València.• Tornar als quatre grups per docent.



NORMATIVA

qual s’establixen i s’autoritzen els plans d’estudidels centres d’ensenyances artístiques superiorsde Dansa dependents de l’ISEACV, conduents a l’ob-tenció del títol de Graduat/da en Dansa. (DOCV10/11/2011).Dissenyn Reial Decret 633/2010, de 14 de maig, pel quales regula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau de Disseny establertes enla Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(BOE 05/06/2010).nOrdre 26/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per laqual s’establixen i autoritzen els plans d’estudi delscentres d’ensenyances artístiques superiors de dis-seny dependents de l’ISEACV conduents a l’obtenciódel títol de Graduat o Graduada en Disseny. (DOCV10/11/2011). Arts Plàstiques (Ceràmica i Vidre)n Reial Decret 634/2010, de 14 de maig, pel quales regula el contingut bàsic dels ensenyaments ar-tístics superiors de Grau en Arts Plàstiques en lesespecialitats de Ceràmica i Vidre establertes en laLlei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (BOE05/06/2010).nOrdre 23/2011, de 2 de novembre, de la Conse-lleria d’Educació, Formació i Ocupació, per laqual s’establixen i s’autoritzen els plans d’estudidels centres d’ensenyances artístiques superiorsde ceràmica dependents de l’ISEACV conduents al’obtenció del títol de Graduat o Graduada en ArtsPlàstiques en l’especialitat de Ceràmica. (DOCV10/11/2011) Taules d’equivalència de crèditsnResolució de 28 de setembre de 2011, del directorgeneral d’Universitat, Estudis Superiors i Ciència,per la qual s’aproven les taules d’equivalència peral reconeixement individualitzat de crèdits en en-senyances artístiques superiors de grau en l’àm-bit de la Comunitat Valenciana. (DOCV 18/10/2011)

Institut Superior d’Ensenyaments Artístics(ISEA)nLlei 8/2007, de 2 de març, de la Generalitat, d’Or-denació de Centres Superiors d’Ensenyances Ar-tístiques i de la creació de l’ISEA (DOCV 08/03/2007).nEstatuts: Decret 82/2009, de 12 de juny, del Con-sell, pel qual s’aproven els Estatuts de l’ISEA(DOCV 17/06/2009).n Consell de Direcció: Resolució de 22 d’abril de2010, del president de l’ISEA, per la qual es no-menen els membres no nats del Consell de Direccióde l’esmentat institut (DOCV 11/05/2010).

AltresnProfessorat especialista: Reial Decret 1560/1995,de 21 de setembre, pel qual es regula el règim decontractació de professorat especialista (BOE21/10/1995).

nEscoles Oficials d’Idiomes (EOI)Organització i funcionamentn Ordre 87/2013, de 20 de setembre, de la Con-selleria d'Educació, Cultura i Esport, per la que esregula l'organització i funcionament de les esco-les oficials d'idiomes (DOCV 25/09/2013)n Ordre 78/2013, de 22 de juliol, de la Conselle-ria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es re-gula l'organització i el funcionament de les en-senyances d'idiomes d'anglés, en la modalitat a dis-tància That's English (DOCV 29/07/2013)

Currículumn Reial decret 1629/2006, de 29 de desembre, pelqual es fixen els aspectes bàsics del currículum deles ensenyances d'idiomes de règim especial re-gulades per la LOE. (BOE 04.01.2007)n Decret 155/2007, de 21 de setembre, del Con-sell, pel qual es regulen les ensenyances d'idiomesde règim especial en la Comunitat Valenciana i s'es-tablix el currículum del nivell bàsic i del nivell in-termedi. (DOCV 24.09.2007)n Decret 119/2008, de 5 de setembre, del Con-sell, pel qual s'establix el currículum del nivell avan-çat de les ensenyances d'idiomes de règim espe-cial a la Comunitat Valenciana. (DOCV 17.09.2008) n Decret 138/2014, de 29 d’agost, del Consell, pelqual s’establix el currículum dels nivells C1 i C2 delsensenyaments d’idiomes de règim especial a la Co-munitat Valenciana, per als idiomes alemany, es-panyol, francés, anglés i valencià (DOCV 01/09/2014).

Reconeixement competència lingüístican Decret 61/2013, de 17 de maig, del Consell, pelque s'establix un sistema de reconeixement de lacompetència en llengües estrangeres en la Co-munitat Valenciana i es crea la Comissió d'Acre-ditació de Nivells de Competència en Llengües Es-trangeres (DOCV 20/05/2013)

Avaluació i provesn Ordre de 31 de gener de 2008, de la Conselle-ria d’Educació, per la qual es regula l’avaluació i pro-moció de les ensenyances d’idiomes (DOCV19/02/2008). Prova certificació:n Ordre de 10 de març de 2008,de la Conselleria d’Educació, per la qual es regu-la la prova de certificació de les ensenyances d’i-diomes (DOCV 26/03/2008). Proves homologades Nivell Bàsic: nOrdre 20/2011,de 24 d’octubre, de la Conselleria d’Educació, For-mació i Ocupació, per la qual es regulen les pro-ves homologades per a l’obtenció del certificat deNivell Bàsic de les llengües alemanya, francesa, an-glesa i italiana, cursades per l’alumnat d’EducacióSecundària i de Formació Professional de la Co-munitat Valenciana (DOCV 08/11/2011)

Especialitatsn Reial decret 336/2010, de 19 de març, pel quals'estableixen les especialitats dels Cossos de Ca-tedràtics i de Professors d’EOI als quals es refereixla Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació(BOE 09/04/2010 i correcció d’errades en BOE03/09/2010)

nEnsenyaments esportiusn Reial Decret 1363/2007, de 24 d’octubre, pel quals’estableix l’ordenació general dels ensenyamentsesportius de règim especial (BOE 08/11/2007).n Decret 132/2012 de 31 d'agost del Consell, pelque es regulen les ensenyances esportives de rè-gim especial en la Comunitat Valenciana (DOCV03/09/2012)n Ordre de 15 de juny del 2009 de la Conselleriad'Educació, per la qual s'establixen mesures pera promoure i facilitar l'educació en les diferentsofertes formatives del sistema educatiu, per als es-portistes d'elit de la Comunitat Valenciana (DOCV17/07/2009)n Ordre 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselle-ria d’Educació, per la qual es regula el procedimentper a sol·licitar la convalidació i exempció de ma-tèries en l’Educació Secundària Obligatòria i el Bat-xillerat per part de l’alumnat que cursa simultà-niament ensenyances professionals de música i dedansa, o bé que acredita la condició d’esportista d’altnivell, d’alt rendiment o d’elit a la Comunitat Va-lenciana (DOCV 30/07/2010)n Resolució de 30 de juny de 2015, de la Direc-ció General de Formació Professional i Ensenya-ments de Règim Especial, per la qual es dicten ins-truccions en matèria d'ordenació acadèmica id'organització de l'activitat docent als centres dela Comunitat Valenciana que impartisquen ense-nyances esportives de règim especial durant el curs2015-2016 (DOCV 10/07/2015)

ARTÍSTICS, ESPORTIUS I D’IDIOMES (2)

stepv.intersindical.org/espai


NORMATIVA

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALSNECESSITATS EDUCATIVESESPECIALSn Decret 39/1998, de 31 de març, del Govern Va-lencià, d’ordenació de l’educació per a l’atenció del’alumnat amb necessitats educatives especials(DOGV 17/04/1998, modificat per Decret 227/2003de 14 de novembre en DOGV 18/11/2003)Infantil i Primària: n Ordre de 16 de juliol de 2001,per la qual es regula l’atenció a l’alumnat amb ne-cessitats educatives especials escolaritzats encentres d’Educació Infantil (segon cicle) i Educa-ció Primària (DOGV 17/07/2001)n Ordre de 14 de juliol de 1999 de la Conselleriade Cultura, Educació i Ciència, per la que es regulenles condicions i el procediment per a flexibilitzar,excepcionalment, la duració del període d'escola-rització obligatòria dels alumnes que tenen ne-cessitats educatives especials derivades de con-dicions personals de sobredotació intel·lectual(DOCV 05/08/1999)n Ordre de 4 de juliol de 2001, de la Conselleriade Cultura i Educació, per la qual es regula l’atencióa l’alumnat amb necessitats de compensació edu-cativa (DOGV 17/07/2001)Secundària: n Ordre de 18 de juny de 1999 de laConselleria de Cultura, Educació i Ciència, per laque es regula l'atenció a la diversitat en l'Educa-ció Secundària Obligatòria (DOGV 29/06/1999)n Ordre de 14 de març del 2005 de la Conselle-ria de Cultura, Educació i Esport, per la que es re-gula l'atenció a l'alumnat amb necessitats educa-tives especials escolaritzat en centres que impar-tixen Educació Secundàrian Ordre d'11 de novembre de 1994 de la Con-selleria d'Educació i Ciència, per la que s'establixel procediment d'elaboració del dictamen per a l'es-colarització dels alumnes amb necessitats edu-catives especials (DOGV 18/01/1995)n Llei 13/1982 de 7 d'abril d'Integració Social delsMinusvàlids (BOE 30/04/1982)Unitat de conducta: n Resolució de 27 de juny de2014, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Es-port, per la qual s’autoritza el funcionament d’unaunitat específica per a facilitar la integració socialde l’alumnat amb necessitats educatives espe-

cials derivades de trastorns permanents o tem-porals de la personalitat o de la conducta (DOCV09/07/2014)

EDUCACIÓ ESPECIALInstruccions inici curs 2015/16: nResolució de 10de juny del 2015, de les direccions generals d'In-novació, Ordenació i Política Lingüística i de Cen-tres i Personal Docent, per la que s'aproven ins-truccions per al curs 2015-2016 en matèria d'or-ganització i funcionament dels centres d'EducacióEspecial de titularitat de la Generalitat de la Co-munitat Valenciana (DOCV 19/06/2015)

n Resolució de 31 de juliol del 2000, de la Direc-ció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Po-lítica Lingüística, per la que es dicten instruccionsper al curs 2000-2001 en matèria d'ordenació aca-dèmica i organització de l'activitat docent dels cen-tres específics d'Educació Especial de titularitat dela Generalitat Valenciana (Prorrogades anual-ment)Infermeria: n Ordre de 29 de juliol de 2009, dela Conselleria de Sanitat, per la qual desenvolupaels drets de salut de xiquets i adolescents en el mit-jà escolar (DOCV 14/08/2009)

SERVEIS PSICOPEDAGÒGICS ES-COLARS (SPES)Instruccions inici curs 2015/16: n Resolució dRe-solució d'11 de juny del 2015, de les direccions ge-nerals d'Innovació, Ordenació i Política Lingüísti-ca, i de Centres i Personal Docent, per la que es dic-ten instruccions per a l'organització dels servicispsicopedagògics escolars i gabinets psicopeda-gògics autoritzats, l'elaboració del seu pla d'acti-vitats i de la seua memòria durant el curs 2015-2016(DOCV 19/06/2015)Regulació general: n Decret 131/1994, de 5 dejuliol, del Govern Valencià, pel qual es regulen elsserveis especialitzats d'orientació educativa, psi-copedagògica i professional (DOGV 28/07/94)Funcions i funcionament:nOrde de 10 de març de

1995 de la Conselleria d'Educació i Ciència, per laque es determinen les funcions i es regulen as-pectes bàsics del funcionament dels servicis psi-copedagògics escolars de sector. (DOGV 15/06/1995)Model informe:nOrde de 15 de maig del 2006 dela Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per laqual s'establix el model d'informe psicopedagògici el procediment de formalització (DOGV 31/05/2006)Full de notificació: n Ordre de 3 de maig de 2010de la Conselleria d'Educació i de la Conselleria deBenestar Social, per la que s'implanta el Full de No-tificació de la possible situació de desprotecció delmenor detectada des de l'àmbit educatiu en la Co-munitat Valenciana i s'establix la coordinacióinteradministrativa per a la protecció integral de lainfància (DOGV 27/05/2010)

• Distribució equitativa de l'alumnatnouvingut entre els centres públics i elsprivats concertats.

• Pla interdepartamental de les institucionspúbliques locals i autonòmiques per a lacompensació de desigualtats i laprevenció del desarrelament i lamarginació social.

• Increment del personal d’orientació enIES i Serveis Psicopedagògics Escolars(SPE).

• Creació d’una xarxa per a la intervenciócoordinada de professionals de tots elsàmbits de l’administració: personaleducador i mèdic, d’assistència social imediació cultural, per millorar laconvivència i compensar les desigualtats.



ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

PROGRAMES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITATCONTRACTE PROGRAMANOVETAT Curs 2015/16:nOrdre 52/2015, de 15de maig, de la Conselleria d’Educació, Cultura iEsport, per la qual s’establixen els procedimentsper a l’autorització als centres sostinguts ambfons públics del projecte experimental de con-tracte-programa subscrit entre estos centres il’Administració educativa, en què s’inclou el des-enrotllament de programes de compensació edu-cativa, així com per a l’assignació de recursos alscentres de titularitat públlica i la convocatòriad’ajudes econòmiques destinades als centres pri-vats concertats, per al curs 2015/2016 (DOCV19/05/2015)Objectiu: L’objecte del programa és incrementarl’èxit escolar de l’alumnat i les taxes d’escolarit-zació en l’educació postobligatòria per mitjà de lasubscripció de contractes programa signats entrel’administració i cada un dels centres educatius se-leccionats. Hi constaran els acords aconseguits en-tre ambdues parts, entorn dels objectius, les es-tratègies, els compromisos, els recursos, el graud’autonomia pedagògica i de gestió, el procés deseguiment i els indicadors d’avaluació que ex-pressen el nivell d’èxit dels resultats obtinguts.Totes les actuacions i programes, com ara INTE-GRA, EXIT i EXIT II, PROA, PASE, programes decompensació educativa, PROFUNDIZA, Enriqui-ment Curricular, Ampliació d’Horari, en els qualsel centre estiga participant s’inclouran en el plad’actuació. També els programes de compensa-tòria.

La dotació de recursos humans addicionals perals centres de titularitat de la Generalitat estaràassociada a la posada en marxa de mesures es-pecífiques, no tindrà caràcter definitiu i estarà con-dicionada a la renovació del contracte programa.La dotació de recursos materials i econòmics es-tarà vinculada al compliment dels objectius del cursanterior.

L’administració educativa podrà adscriure en co-missió de servici per a cada curs escolar al pro-fessorat funcionari de carrera que es considere ne-cessari per a l’aplicació de les actuacions aprova-des del pla d’actuació.

La Comissió de Selecció, Seguiment i Avalua-ció podrà assignar, a cada un dels professors o pro-fessores participants, fins a un màxim de 60 ho-res per cada curs escolar vàlides per al sexenni.

PROGRAMA PASE El Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE)representa una mesura de suport temporal (màxim,un curs) destinada a l'alumnat estranger de novaincorporació. En una primera fase, ofereix suport al'alumnat que desconeix la llengua d'ensenyamentdel centre. En una fase posterior, dóna suport al'alumnat amb deficiències en les àrees o matèries,principalment les instrumentals, per a facilitar-li laseua ràpida integració escolar. La metodologia del

PASE integra l'aprenentatge lingüístic amb elscontinguts de les àrees i matèries.

Horari setmanal de l’alumnat:• Àrea específica (integra els continguts de les àreesConeixement del medi, Castellà: llengua i literatu-ra, Valencià: llengua i literatura i Matemàtiques): 14h.• Amb el grup de referència: 11 h.

COMPENSACIÓ EDUCATIVAPer a alumnat que presenta dificultats d’insercióescolar per trobar-se en situació desfavorable, de-rivada de circumstàncies socials, econòmiques, cul-turals, ètniques o personals. Poden deure’s a in-corporació tardana al sistema educatiu; retard enl’escolarització o desconeixement dels idiomes ofi-cials per ser immigrant o refugiat; pertinença a mi-nories ètniques o culturals en situació de desa-vantatge social; escolarització irregular, per iti-nerança familiar o per abandonaments educatiusreiterats o periòdics; residència en zones social-ment, culturalment o econòmicament desfavori-des; dependència d’institucions de protecció so-cial del menor; internament en hospitals o en hos-pitalització domiciliària de llarga duració perprescripció facultativa; inadaptacions al medi es-colar i a l’entorn educatiu.L’objecte del programa és desenvolupar les ac-tuacions que permeten previndre i compensar lesdesigualtats educatives per tal que els alumnes iles alumnes puguen aconseguir els objectius queper a cada etapa estableix la llei.

PROGRAMES DEL PLA PROAEls programes PROA són el PAE i el Programa desuport i reforç als instituts. El Programa d’acompanyament escolar (PAE)estàdestinat a l'alumnat de centres públics d'educa-ció primària i d'IES, en desavantatge educatiu lesfamílies del qual no poden proporcionar-li el su-port necessari fora de l'horari escolar, però ad-quireixen un compromís amb el centre.Amb el PROA, grups d'uns 12 alumnes treballenfora de l'horari lectiu durant quatre hores setma-nals atesos per una professora o un professor queorienta el seu treball escolar, els ajuda a desen-volupar l'hàbit lector, l'expressió escrita i la re-solució de problemes, i potencia la seua autoes-tima i l'autonomia davant de l'estudi.El Programa de Suport i Reforç es desenvolupaen instituts de secundària que escolaritzen una pro-porció important d'alumnat en condició de desa-vantatge educatiu associat amb l'entorn, amb di-ficultats generalitzades en l'aprenentatge. El pro-grama té com a objectiu millorar l'organització ifuncionament del centre, així com les expectativesescolars de l'alumnat. Per a això, ofereix actuacionsen els àmbits següents:• Atenció directa a l'alumnat: transició de primà-

ria a l’ESO, foment de la lectura i reforços acadè-mics complementaris, desenvolupament de capa-citats...• Col·laboració amb les famílies.• Relació amb l'entorn per a resoldre problemescom l'absentisme o per a facilitar la inserció so-cial de l'alumnat.

PROGRAMES DE PREVENCIÓD’ABANDONAMENT ESCOLAREls objectius específics d'aquest programa són:a) Garantir a l'alumnat uns coneixements, proce-diments i actituds bàsics que contribuïsquen al seudesenrotllament en la vida activa i adulta.b) Propiciar la maduresa de l'alumnat, desenrot-llant la seua competència personal, social i pre-laboral, com a forma d'aconseguir el màxim des-enrotllament personal.c) Previndre l'abandó escolar prematur i fomen-tar la integració socioeducativa de l'alumnat ambnecessitats d'adaptació, recolzant-li en el seu iti-nerari educatiu i en la seua etapa de transició a lavida activa.• Alumnat: El grup d'alumnes que desenvolupa-rà el programa estarà comprés, ordinàriament, en-tre 8 i 15; podent-se autoritzar programes a cen-tres que no complisquen aquest requisit amb jus-tificació prèvia suficient.• Horari del programa:L'horari de treball setmanalassignat al conjunt dels àmbits serà de 32 hores,Es podrà dissenyar una optativa de desenrotllamentpersonal i orientació professional de 2 hores set-manals, o incorporar-la en algun dels àmbits pera garantir la formació per al desenrotllament per-sonal i la integració escolar.Setmanalment el programa comptarà amb una de tu-toria grupal. A més, en l'horari de cada àmbit, es de-dicarà un període setmanal per a l'acció tutorial. Fi-nalment, el professor-tutor del programa desenvolu-parà sessions individuals de tutoria i mantindrà con-tacte assidu amb la família o representants legals del'alumnat.

PROGRAMA INTEGRAObjectiu: prevenir i reduir l'absentisme i l'abandóprematur del sistema educatiu de l'alumnat d’E-SO entre 14 i 16 anys.Característiques: El programa s’estructura en 3àmbits: el pràctic, el de les competències bàsiquesi el de desenvolupament personal, social i pre-la-boral.Professorat: seleccionat per la direcció del cen-tre d'entre el professorat amb destinació definiti-va, preferentment.Recursos:propis o amb altres complementaris queli podran ser facilitats per la Conselleria d'Educació.Es podran assignar recursos humans comple-mentaris i altres recursos econòmics i materials.Regulació:Resolució de 21 de març de 2011, de laConselleria d’Educació (DOCV 08/04/2011).


ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓCURRICULAR (PDC)• Es generalitza la possibilitat de fer dos cursos.• Programa de diversificació curricular per aten-dre els diferents interessos, capacitats i motivacionsde l'alumnat en 3r i 4t d'ESO.• 3r ESO. PDC1: La nova estructura és: set horesde matèries comunes, 19 de matèries específiquesi sis d'optatives.• 4t ESO. PDC2: La nova estructura és: 12 horesde matèries comunes, 19 de matèries específiquesi una d'optativa.• Principal novetat. Els dos cursos incorporen unàmbit pràctic de tres hores.

PLA ÈXIT IIObjectiu: superació per part de l'alumnat de 3r i4t d'ESO de determinades matèries (Matemàtiques,Castellà, Valencià i Anglès) amb reforços fora del'horari lectiu.Característiques:Modalitat A: Atenció extraordi-nària i reforç durant els mesos de maig i juny; Mo-dalitat B: Atenció extraordinària i reforç durant elmes de juliol.Reconeixement: 60 hores de formació en la mo-dalitat A i fins a un total de 100, per al professo-rat, direcció del centre i coordinador/a del pro-grama.

AMPLIACIÓ DE L’HORARIObjectiu: millora de l'èxit escolar de l'alumnat d'E-ducació Infantil, Educació Primària, ESO, Batxillerati Cicles Formatius.Professorat: de participació voluntària per als cen-tris però obligatòria per al professorat, per això haestat recurrit pel Sindicat.Característiques: les accions es realitzaran im-mediatament abans o després de l'horari lectiu del'alumnat i seran impartides exclusivament per pro-fessorat del centre. Podran portar-se a terme am-pliant l'horari de matí i/o ampliant l'horari de ves-prada. L'ampliació total de l'horari no podrà su-perar l'hora diària per a l'alumnat en Educació In-fantil i en Educació Primària, ni les dues hores dià-ries per a l'alumnat de la resta d'etapes.Reconeixement: 60 hores de formació.Regulació:Resolució de 23 de març de 2011, de laConselleria d’Educació (DOCV 04/05/2011).

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL EN IESObjectiu:millorar el procés, els procediments i lametodologia per a contribuir al desenvolupamentde l'orientació professional dirigida a l'alumnat prò-xim a finalitzar l'educació bàsica.Característiques:només participen centres públicsque imparteixen Educació Secundària Obligatòria.Presentació d’un projecte amb modalitats obliga-tòries i voluntàries i activitats complementàries.Recursos: propis i altres complementaris que elsfacilitarà la Conselleria d'Educació, consistentsprincipalment en una assignació econòmica.Reconeixement: 50 hores de formació al coordi-nador i als membres de l'equip. La participació d'al-tre professorat del centre també serà reconegu-da amb un total de 20 hores.

Regulació: Resolució de 6 d’abril de 2011, de laConselleria d’Educació, (DOCV 05/05/2011).

ENRIQUIMENT CURRICULAR I ALTESCAPACITATSObjectiu: fomentar l'enriquiment curricular generali atendre a l'alumnat d'altes capacitats, amb la fi-nalitat d'avaluar els resultats obtinguts i generarbones pràctiques per a la seva posterior difusió.Característiques:mesures dirigides a tot l'alum-nat participant en el programa o bé dirigides a l'a-lumnat que manifeste alt rendiment escolar i/o al-tes capacitats.Recursos:propis i amb altres complementaris quepodran ser facilitats per la Conselleria d'Educació.Es podran assignar recursos humans comple-mentaris, així com recursos econòmics per a co-brir en part les despeses de funcionament i tam-bé recursos materials.Reconeixement: 60 hores de formació al coordi-nador/a i al professorat que hi participe.Regulació: Resolució de 21 de març de 2011(DOCV 05/05/2011).

ALTRES PROGRAMES

Tauletes tàctilsL’objectiu del programa és fomentar l’ús de llibresde text digitals amb tauletes tàctils com a suportfísic per part de l’alumnat de cinquè curs de Pri-mària durant el curs 2014/15. El programa conti-nuarà en el curs 2015/16 per a l’alumnat que con-tinue en sisè de Primària.Regulació: Ordre 63/2014, de 28 de juliol de 2014(DOCV 01/08/2014).

Club dels deuresEl programa està dirigit principalment a l’alumnatde la ciutat de Castelló de la Plana matriculat en4t d’Educació Primària que, comptant amb l’au-torització del seu pare, mare o tutor legal, s’inte-grarà en grups d’estudi constituïts dins del seu cen-tre educatiu on, amb l’ajuda de personal volunta-ri, rebran suport per a l’estudi i realització de tas-ques escolars, fonamentalment en les àrees ins-trumentals de matemàtiques i de llengua.Seran dues sessions setmanals, sempre forad’horari lectiu, en l’horari establit pel propi centre.Regulació: Ordre 70/2013, de 28 de juny (DOCV02/07/2013)

Promoció músicaRealització d’activitats per a la promoció de la mú-sica entre els centres públics d’Educació Primà-ria i Secundària (CEIP i IES) i els conservatoris ele-mentals i professionals públics de música i dan-sa.Regulació: Resolució de 26 d'octubre de 2012(DOCV 31/10/2012).

Aula didàctica de cultura clàssica a Sa-gunt Saguntina Domus BaebiaEs tracta de generar una oferta educativa, rela-cionada amb la cultura clàssica, atractiva i diri-gida prioritàriament a centres educatius per acomplementar i reforçar les activitats que rea-

litzen en aquest camp de coneixement.També es pretén consolidar l’oferta educativa delstallers de cultura clàssica i oferir-la durant totel curs escolar.El programa proposa un itinerari historicoartís-tic a la ciutat de Sagunt per a ampliar el conei-xement històric, artístic i patrimonial i suscita enl’alumnat la curiositat i l’interés pel món greco-romà per mitjà d’activitats lúdiques.Regulació:Resolució de 21 de setembre de 2012(DOCV 11/10/2012).


• Ordre marc general amb línies i objectiusclars sobre la política d’innovació de laConselleria orientats a la lluita contra elfracàs escolar com a objectiu principal.

• No a la modificació de les condicionslaborals del professorat, disfressades devoluntarietat.

• Dotació de Personal d’Administració iServeis als centres docents perquèl’augment de tasques burocràtiques norecaiguen sobre els equips directius i elprofessorat.

• Adopció de mesures motivadores perquèl’alumnat amb titulació de Graduatcontinue realitzant estudis postobligatoris.

• Pla interdepartamental de les diferentsinstitucions públiques adreçat a lacompensació de les desigualtats i laprevenció del desarrelament i lamarginació social.

• Intervenció de professionals de tots elsàmbits —educadors, personal mèdic,assistents socials i mediadors culturals...—per a millorar la convivència i compensarles desigualtats.

• Convocatòria de: projectes d’innovacióeducativa per a la flexibilizacióorganitzativa de temps i espais; projectesde desenvolupament de materials irecursos per al suport a la introducció deles TIC al currículum; projectesd’investigació i innovació per al treballcol·laboratiu dels docents i en la gestiódemocràtica dels centres.


TUTORIES

TUTORIES I ASSIGNACIÓ DE GRUPSNormativa reguladora de l’activitat educativa en els centres de primària i secundària

COS DE MESTRES

n Normativa• Decret 233/1997, pel qual s'aprova el ReglamentOrgànic i Funcional de les escoles d'educació in-fantil i dels col·legis d'educació primària (DOGV08/09/1997)• Ordre de 29 de juny de 1992, per la qual s’apro-ven les instruccions que regulen l’organització i elfuncionament dels centres docents (DOGV15/07/1992)• Resolució de 12 de juny de 2015, de les direccionsgenerals de Centres i Personal Docent, i d'Innovació,Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dic-ten instruccions per a l'organització i el funciona-ment de les escoles d'Educació Infantil de segoncicle i col·legis d'Educació Primària durant elcurs 2015-2016. (DOCV 19/06/2015))n La direcció designa i proposa el cessament delsaltres membres de l'equip directiu, i de les coor-dinacions de cicle i tutories.nEl claustreestableix els criteris per a l'assignaciói la coordinació de tutories i de les activitats d'o-rientació de l'alumnat.n En tots els centres, independentment del nom-bre d'unitats, hi haurà una tutora o un tutor per cadagrup d'alumnat.nLa tutoria i l'orientació de l'alumnat formarà partde la funció docent.nPodrà exercir la funció tutorial qui impartisca di-verses àrees del currículum.n La designació de les tutores i tutors per part dela direcció es fa a proposta del cap o de la cap d'es-tudis, d'acord amb els criteris establits pel claustre.

COSSOS DE SECUNDÀRIAn Normativa• Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel qual s’a-prova el Reglament Orgànic i Funcional dels ins-tituts d’Educació Secundària (DOGV 08/09/1997)• Ordre de 29 de juny de 1992, per la qual s’apro-ven les instruccions que regulen l’organització i elfuncionament dels centres docents (15/07/1992)• Resolució de 15 de juny de 2015, de les direccionsgenerals de Centres i Personal Docent, i d'Innova-ció, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dic-ten instruccions en matèria d'ordenació acadèmicai d'organització de l'activitat docent en els centres queimpartisquen Educació Secundària Obligatòria iBatxillerat durant el curs 2015-2016. (DOCV19/06/2015 imodificació parcial en DOCV 08/07/2015)n La jornada laboral és de 37h i mitja. El profes-sorat dedicarà a les activitats del centre 30 horessetmanals, de les quals com a mínim 20 seran lec-tives, i les restants es distribuiran entre comple-mentàries setmanal i complementàries compu-tades mensualment. Les 7 hores i 30 minutsrestants fins a completar la jornada laboral serande lliure disposició del professorat per a la prepa-ració de classes, el perfeccionament individual oqualsevol altra activitat pedagògica complemen-

tària.nHores lectives (20h): de dilluns a divendres, ambun mínim de dues hores lectives diàries i un mà-xim de cinc. Corresponen a atendre els currículumsd’ESO, batxillerat i cicles formatius i les dedicadesa: tutoria; reforç; desdoblaments; programes de di-versificació curricular; PQPI i altres programes; co-ordinació didàctica; funcions directives; repàs 1r bat-xillerat; atenció educativa; desplaçaments en casd’itinerància; i coordinació aula d’informàtica o TIC.

nHores complementàries setmanals (5h): guàr-dies, entre una i tres. El professorat tutor també hade dedicar dues hores complementàries: una pera l’atenció a les famílies, i una altra per a la col·la-boració amb el cap d’estudis, el departament d’o-rientació.

Una hora setmanal per reunions del departa-ment didàctic (pot agrupar-se quinzenalment).

La resta d’hores es dedicaran a l’organitzaciód’activitats esportives, pràctiques de laboratori,manteniment de tallers, arxiu, materials didàcticsi atenció a biblioteca. També per a hores de des-plaçament d’itineràncies.

n Hores individuals de còmput mensual (5h): Esdediquen a assistència a reunions de claustre, con-sell escolar, sessions d’avaluació; assessoramentlingüístic al centre i cursos actualització lingüísti-ca; col·laboració en les activitats d’orientació uni-versitària de l’alumnat de 2n de batxillerat; parti-cipació en activitats de formació i altres activitatsautoritzades per la direcció del centre.

n Hores de preparació de classes i perfecciona-ment (7,30h):de lliure disposició per a la preparacióde classes, perfeccionament o qualsevol altra ac-tivitat pedagògica complementària.

Les persones delegades de prevenció de riscoslaborals dedicaran entre un mínim de tres i un mà-xim de quatre hores (còmput setmanal) agrupades,preferentment en el matí del dimarts.

n Distribució i assignació d’horari al professorat• Està determinada pel nombre de grups i pro-grames autoritzats. La caporalia d’estudis comu-nicarà als caps de departament el nombre de grupsi d’hores lectives setmanals assignades a cada de-partament, amb indicació expressa de les hores /es-pecialitat a impartir en valencià i en castellà.• També es podran assignar matèries, àrees o mò-duls a un determinat àmbit i les habilitacions tran-sitòries, si és el cas, si es compleixen els requisitsde la normativa corresponent.• Pel que fa a l’assignació d’horari, els caps de de-partament reuniran el professorat definitiu que enforma part i el que ha obtingut destinació definiti-va en l’últim concurs i traslladaran l’assignació ho-rària atribuïda a cada docent a la direcció d’estu-dis, així com les hores que no hagen sigut assu-mides pel departament o bé la falta de càrrega ho-

rària que afecte un o més membres del departa-ment. El departament distribuirà l’horari atri-buint les hores curriculars corresponents alsgrups en valencià i la capacitació lingüisticotècni-ca del professorat, i a continuació la resta d’horesassignades al departament.Efectuat el repartiment, en cas que hi haja excésd’hores lectives en el departament s’aplicaran elcriteri següent d’adjudicació:a) Totes les tutories possibles.b) Totes les hores dels programes: diversificació cu-rricular, PQPI i altres programes, entre el profes-sorat definitiu.• Totes les hores possibles de reforços, desdobla-ments i repassos entre el professorat definitiu.• En els centres amb més d’un torn s’agruparan lesrestes horàries en un únic torn i, si no és possible,en dos torns, amb indicació de les hores de nocturn.• En el cas que no existisca acord per a l’elecció detorns horaris i nivells educatius, s’aplicarà la prio-ritat següent: 1. Professorat catedràtic i assimilat.2. Professorat d’ensenyament secundari, PTFP,pertanyents als grups A31 i A34 i prof. especial d’I-TEM.Es farà una ronda en què primer es tria torn. Des-prés, cada persona elegirà un grup d’alumnat del’especialitat i curs que desitge impartir prefe-rentment. A continuació ho farà la persona a qui co-rresponga elegir en segon lloc i així successivamentfins que tot el professorat complete el seu horarilectiu o s’hagen assignat totes les hores corres-ponents al departament. De totes les circumstàn-cies que es produïsquen en aquesta reunió s’alçaràacta, signada per tots els membres del departa-ment, de la qual es traslladarà una còpia de ma-nera immediata a la direcció d’estudis. Si hi hagueraalgun departament amb nombre insuficient d’ho-res lectives, l’horari que no completara les vint ho-res s’assignarà al professorat major de 55 anys.• La caporalia d’estudis incorporarà, a cada hora-ri personal, les hores individuals setmanals co-rresponents a guàrdies, tutories, (pares/mares...),reunió de departament..., fins a completar les 25hores d’obligada permanència en el centre.• La caporalia d’estudis elaborarà els horaris set-manals seguint els criteris adoptats pel claustre.• En la configuració de l’horari de guàrdies del cen-tre es vetllarà perquè el professorat de cada de-partament tinga assignades hores de guàrdia en lafranja horària coincident amb l’horari lectiu d’a-tenció directa a l’alumnat per professorat del de-partament corresponent, per tal de garantir la im-partició de les diferents matèries, àmbits i mòdulsa l’alumnat en cas d’absència del professorat titular.• Les matèries a les quals corresponguen dos o tresperíodes lectius setmanals no poden ser imparti-des en dies consecutius. L’horari lectiu de l’alum-nat no podrà incloure hores lliures intercalades nidos o més períodes lectius diaris de la mateixa ma-tèria.


TRASLLATS

REGULACIÓ DE LES ITINERÀNCIESn NormativaOrdre 44/2012, d’11 de juliol, de la Conselleria d’E-ducació, Formació i Ocupació, per la qual es regulael règim aplicable al professorat que presta ser-vicis en més d’un centre docent públic d’enseny-ança no universitària de titularitat de la Generali-tat. (DOCV 17/07/2012).Altres normes d’aplicació: Decret 64/2011, de 27de maig, del Consell (DOCV 30/05/2011), pel quales modifica el Decret 24/1997, d’11 de febrer(DOGV 17/02/1997), sobre indemnitzacions perraó del servici i gratificacions per servicis extra-ordinaris, i Ordre de 23 de juliol de 1998, de la Con-selleria d’Economia, Hisenda i Administració Pú-blica, que el desplega (DOGV de 15/09/1998).

n DefinicionsEs diferencien tres tipus de llocs de treball que com-binen docència en més d’un centre:A) completats: si completem horari amb un altrecentre de la nostra localitat, o de localitats limítrofesper evitar un desplaçament o supressió. Si són cen-tres de localitats diferents, tindrem indemnitzacióper quilometratge.B) compartits: en centres de la mateixa localitat.C) itinerants: en centres de localitats diferents.Atés que els llocs docents itinerants i compartitstenen caràcter singular, l’adscripció a aquestes pla-ces és voluntària.

n Règim i horari del professoratEl professorat complirà, en cada un dels centres,la part proporcional de l’horari complementari set-manal d’obligada permanència i complementarimensual al centre.L’horari es configurarà, preferentment, atenent cada

centre en dies i/o en jornades distintes. Així mateix,no hi haurà obligació de començar i de finalitzar lajornada al centre d’adscripció.El calendari laboral serà el que correspon al delcentre d’adscripció.La reducció horària de l’horari complementari seràla següent: fins a 60 km setmanals, dues hores dereducció; de 60 a 120 km, tres hores; de 120 a 160km, quatre hores; de 160 a 200 km, cinc hores; de200 a 240 km, cinc hores. Quan el desplaçament setmanal supere els 200 kmsetmanals, es tindrà dret a la reducció d’una horalectiva a més de les complementàries.El nombre màxim de centres per a atendre és tres,excepte en el cas de centres rurals agrupats, en quèel nombre màxim és cinc.Els horaris seran elaborats, coordinadament, perles direccions d’estudis dels centres en què im-partisca les seues ensenyances. En cas de des-acord, els fixarà la Inspecció Educativa.

n Càlcul i cobrament de les indemnitzacionsEl professorat itinerant i el professorat d’horari com-pletat en un altre centre de distinta localitat per-cebrà les indemnitzacions per quilometratge d’a-cord amb aquesta taula: 0,19€/km en el cas de tu-rismes i 0,078€/km en el cas de motocicletes.Si en el mateix dia el professorat ha de desplaçar-seentre diversos centres, es computarà el desplaçamentd’anada entre el centre d’adscripció i el més alluny-at d’aquest, i només si hi ha docència posterior en elmateix dia al seu centre d’adscripció, podrà compu-tar-se el desplaçament de tornada a aquest.En cas d’accident de circulació, el professorat tin-drà dret a les indemnitzacions que puguen cor-respondre per l’aplicació de l’article 6 del Decret

24/1997, d’11 de febrer, del Govern Valencià, quecomprendran els danys propis no coberts per l’as-segurança del professorat.

n CentresEl professorat itinerant formarà part dels claustresde tots els centres en què impartisca la docència.En cas de coincidència horària, preferentment as-sistirà a la sessió del claustre del seu centre d’ads-cripció.

n L’opinió del sindicatLa normativa d’itineràncies de 2012 està directa-ment relacionada amb les retallades provocadesper l’augment de ràtios i de l’horari lectiu perquèha provocat molts desplaçaments i supressions ila multiplicació de docents que han d’impartir do-cència en més d’un centre. L’ordre empitjoragreument les condicions laborals del professoratcom, entre altres aspectes, els següents:• la reducció ja no serà d’hores lectives sinó com-plementàries, quan és palés que el professorat iti-nerant i compartit ha de multiplicar l’atenció a l’a-lumnat i a famílies per a poder atendre tots els cen-tres.• es continua sense actualitzar la normativa d’in-demnitzacions pel que fa a la quantitat per quilò-metre (l’última revisió és del 2008).• les interines a partir del sisé mes d’embaràs, jano podran suspendre transitòriament les itine-ràncies, amb el conseqüent perill per la seua sa-lut.• es creen les compartides, però sense cap tipusd’indemnització per quilometratge.

EL CONCURS DE TRASLLATSEl concurs de trasllats és el procediment administratiu per a assignar des-tinació definitiva al professorat funcionari de carrera que no en té i perquè elprofessorat que ja en té la puga canviar. Aquest curs el concurs de trasllatsés estatal. El professorat sense destinació defini-tiva (en pràctiques, en expectativa, suprimit) ha departicipar-hi forçosament, mentre que la resta, sem-pre que porte ja tot un curs com a mínim en situa-ció definitiva, hi podrà concursar voluntàriament.El procediment té una primera fase, entre novem-bre i desembre, en la qual cal presentar la instàn-cia de participació i tota la documentació justifica-tiva dels mèrits per al barem. La segona fase, quesol ser en gener, consisteix en la sol·licitud telemàtica de destinacions.El barem del concurs de trasllatsEl barem està estructurat de la següent manera: • Mèrits docents: antiguitat com a funcionari/a de carrera, tot tenint en comp-te, els anys de provisional, els de permanència a un centre amb destí defini-tiu i, si és el cas, els anys de docència a un centre/plaça d'especial dificultat.• Mèrits acadèmics: doctorat, màsters oficials, DEA o suficiència investiga-dora, premis extraordinaris o menció honorífica, altres titulacions universi-

tàries (grau o cicle), certificats de les EOI, títol professional o superior de Mú-sica o Dansa, títol de tècnic superior d'arts plàstiques i disseny, tècnic esportiusuperior, o tècnic superior d’FP.

• Càrrecs directius i funcions docents: càrrec enequip directiu, coordinació de cicle o etapa; cap dedepartament; assessoria de formació; direcciód’equip d’orientació; coordinacions: TIC, formacióen centres, d’aula d’informàtica, didàctica o d’au-lari d’EOI, etc.; funció tutorial a partir de la LOE.• Formació i perfeccionament: activitats de formació(cursos, seminaris, grups de treball, jornades,congressos, etc.) tant superades com impartides,

i les especialitats adquirides exclusivament mitjançant oposició.• Altres mèrits: publicacions, materials curriculars, premis o participació enprojectes educatius, premis artístics, composicions, concerts, exposicions, ser-veis en l'administració, membre de tribunal d'oposició, tutor/a de les pràc-tiques del màster de professorat o del títol de grau, i capacitació en llenguaestrangera.• Valencià: Títol de Mestre: 5 punts.

Cada any, el sindicat elabora lesGUIES del concurs de trasllats ambtota la informació actualitzada. Tambéestà disponible en el web sindical


ENSENYAMENT PLURILINGÜE

Amb l’excusa que la LOMQE blinda el dret de lesfamílies perquè els seus fills i filles reben l’en-senyament en castellà, la Conselleria d’Educa-ció no ha autoritzat nous programes lingüísticsen valencià.

La LOMQE no impedeix l’oferta d’ensenyamenten valencià. El que diu és que, en cas que les fa-mílies no tinguen oferta en castellà en centressostinguts amb fons públic, l’administració ga-rantirà aquest dret escolaritzant eixe alumnat

en centres totalment privats, a compte de l’ad-ministració.

Per tant, la Conselleria d’Educació força la in-terpretació de la llei per a negar el dret d’unaimmensa majoria de famílies que volen esco-laritzar els seus fills i filles en valencià a favord’una minoria.

Recordem que STEPV ja va denunciar enl’informe sobre la situació del valencià a l’en-senyament de 2011, que l’administració va-

lenciana estava entrebancant l’ampliació de lí-nies en valencià. L’exemple més clar el tenimen les tres escoles, dues públiques i una con-certada, que van guanyar els respectius re-cursos perquè no obtenien l’autorització cor-responent per a implantar noves línies en va-lencià.

En el curs 2013/14, l’estratègia de la Conse-lleria d’Educació va ser la de retallar línies d’in-fantil mitjançant l’arranjament escolar. I en

n Decret 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pelqual es regula el plurilingüisme en l’ensenyançano universitària a la Comunitat Valenciana (DOCV06/08/2012) n Resolució de 31 de gener de 2013, del directorgeneral de Centres i Personal Docent, per la quals’establixen criteris de classificació i provisió per mit-jà de comissions de servici, adjudicació provisionali/o en règim d’interinitat de llocs de treball docentque impartisquen en una llengua estrangera àrees,matèries o mòduls no lingüístics, en els centres do-cents públics de la CV (DOCV 20/02/2013)n Ordre 90/2013, de 6 de novembre, de la Con-selleria d'Educació, Cultura i Esport, per la quales regula la catalogació amb el requisit lingüís-tic de valencià de determinats llocs de treball do-cents en centres docents públics i en els servi-cis o unitats de suport escolar i educatiu depen-dents de la Generalitat (DOCV 08/11/2013)

Objectiu Regular el plurilingüisme en l’ensenyament no uni-versitari, mitjançant l’establiment de dos progra-mes de caràcter progressiu d’aplicació en lesetapes d’Educació Infantil, Educació Primària,Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i For-mació Professional.

Programes �Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valen-cià (PPEV): té com a llengua base per a l’ense-nyament el valencià. Pot aplicar metodologies i me-sures organitzatives d’immersió lingüística enfunció del context sociolingüístic i dels resultats deles avaluacions.�Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà(PPEC): programa plurilingüe que té com a llen-gua base per a l’ensenyament el castellà.En els dos programes s’impartirà en tots els nivellsalmenys una àrea, matèria o mòdul en la llengua

que no és la base del programa, a més de les àreeso matèries lingüístiques.

Projecte Lingüístic de Centre (PLC)La concreció normativa del PLC està en fase de ne-gociació en la Mesa Sectorial d’Educació.És el document del centre docent que arreplega lesmesures organitzatives i curriculars per al des-envolupament dels programes lingüístics que espoden aplicar en un centre (substitueix el DPP i elPla de Normalització Lingüística). Un centre podràcomptar amb un o els dos programes plurilingü-es en el projecte lingüístic.

Haurà d’arreplegar les actuacions generals i es-pecífiques dissenyades en funció de la realitat lin-güística de l’alumnat. Inclourà també els criterisi procediments previstos per a la seua implanta-ció, desenvolupament, seguiment i avaluació, aixícom els possibles programes experimentals au-toritzats en el centre i una relació nominal del pro-fessorat implicat amb la seua corresponent titu-lació i competència; així mateix, haurà d’incloureun calendari d’implantació.

S’establiran les llengües d’ensenyament de lesdiferents àrees, matèries o mòduls no lingüísticsdel programa o programes plurilingües que es pugaautoritzar al centre.

Serà coordinat per la direcció del centre i l’e-laboració correspondrà a la Comissió de Coordi-nació Pedagògica.

Una vegada oït el Claustre de Professors, es pre-sentarà el projecte al Consell Escolar del centre,o al Consell Social en el cas dels centres integratsde Formació Professional, per a l’aprovació de laproposta, que es remetrà a la Inspecció d’Educa-ció per al seu informe i, posteriorment, a la DireccióGeneral d’Ordenació de la Conselleria per a la seuaautorització o, si és el cas, proposta de modifica-ció.

Coneixement del medi natural i socialEl decret de plurilingüisme establia que s’haviad’impartir en valencià en els termes municipals depredomini lingüístic valencià, i en castellà en els ter-mes municipals de predomini lingüístic castellà. LaLOMQE elimina aquesta matèria i la desglossa endues: Ciències Naturals i Ciències Socials. El noudecret curricular de Primària indica que almenysuna d’aquestes matèries tindrà el mateix tracta-ment lingüístic que Coneixement del Medi, men-tre que l’altra s’impartirà d’acord amb el progra-ma plurilingüe adoptat.

Ús de la llengua vehicularEn les àrees, matèries o mòduls lingüístics o no lin-güístics impartits en valencià, castellà o en llenguaestrangera, l’alumnat haurà d’utilitzar eixa mateixallengua vehicular tant per a la comunicació oral comescrita.

Transitorietat dels programes bilingüesactualsFins a l’aprovació dels projectes lingüístics dels cen-tres educatius, estos contindran els programes plu-rilingües que corresponguen als programes d’e-ducació bilingüe (PEV, PIL i PIP) que tenen im-plantats en el moment de l’entrada en vigor d’es-te decret. En este sentit, el PEV i el PIL s’assimi-laran al PPEV i el PIP al PPEC.

Llengua baseLa Conselleria d’Educació determinarà la llenguabase del programa o programes d’aplicació en cadacentre públic a la vista dels resultats de les ava-luacions dutes a terme en el centre, de criteris deplanificació educativa que garantisquen el com-pliment de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia dela Comunitat Valenciana i d’una consulta sobre lapreferència del programa que s’haurà de realitzaren cada centre als pares, les mares o els repre-

La LOMQE, l’excusa perfecta per arraconarmés encara el valencià a l’ensenyament

REGULACIÓ DEL MODEL PLURILINGÜE



aquells centres de dues línies, una en valenciài l’altra en castellà, la que es perdia era la líniaen valencià, per a garantir eixe dret protegit perla LOMQE a les famílies que volen l’ensenyamenten castellà. Així ha passat en molts casos. A On-tinyent, a València, a Castelló. En alguns casos,la pressió ha fet que la Conselleria rectifique,com el cas del Pare Català de València, entred’altres. Amb una solució esperpèntica que, no-vament, certifica que quan interessa sí que hi harecursos econòmics. En el cas del Pare Català,la Conselleria no ha tingut cap problema per ha-bilitar una nova unitat en castellà per a quatrefamílies i amb un màxim de 10 alumnes. Tot unluxe quan la resta de centres estan amb les rà-tios màximes!

Una altra mesura per a desestabilitzar els

avanços assolits fins ara és la pretesa llibertatdels pares i mares per a triar la llengua vehiculardels seus fills i filles en incorporar-se al siste-ma educatiu. També ho diu la LOMQE i el nos-tre decret de plurilingüisme.

D’aquesta manera es poden crear conflictesen la comunitat educativa dels centres allà onmai no n’hi ha hagut a tots els territoris de par-la catalana.

A les Illes Balears, gràcies a la campanya deconscienciació d’STEI i a la campanya d’Enlla-çats, el resultat d’aquestes enquestes va per-metre tergiversar els plans del govern Bauzà.Al País Valencià encara estan per regularaquestes “consultes”. Ja veurem què passa.

En definitiva, la proposta lingüística de la LOM-QE és una ingerència a l’autonomia dels terri-

toris amb llengua pròpia, un atac als consensosassolits fins ara i un entrebanc per als proces-sos de normalització lingüísitica en els nostresterritoris.

Això, combinat amb l’obsessió de la nostraConselleria en obstaculitzar l’avanç del valen-cià a l’ensenyament ens obliga a intensificar lalluita en defensa de les línies en valencià.

Així i tot, per més que intenten impedir-nosla normalitat del català en els nostres centreseducatius, els nostres pobles tenen la voluntat,i cada vegada es fa més evident, de mantindre,estendre i potenciar en l’àmbit educatiu i so-cialment la nostra llengua pròpia.

sentants legals de l’alumnat, prèvia campanya in-formativa per part de La Conselleria d’Educació so-bre la consecució dels objectius plurilingües.

Reforç de l’anglésPer a reforçar l’aprenentatge de l’anglés, els cen-tres podran plantejar un increment horari de l’en-senyament de la llengua anglesa.

Educació InfantilEl programa plurilingüe es caracteritzarà, a mésde per l’ensenyament en valencià i/o castellà, perl’exposició a la llengua anglesa a partir del primercurs del segon cicle de l’Educació Infantil.

Educació PrimàriaEls programes plurilingües es caracteritzaran, amés de per l’ensenyament en valencià i castellà,per l’ensenyament en anglés de continguts espe-cífics del currículum, almenys, d’una àrea no lin-güística, amb la prèvia autorització de l’adminis-tració educativa.

ESO, Batxillerat i FP de grau mitjàEs caracteritzaran, a més de per l’ensenyament envalencià i castellà, per l’ensenyament de contingutsespecífics del currículum, com a mínim, d’una ma-tèria o mòdul no lingüístic en anglés, amb la prè-via autorització de l’administració educativa.

Professorat Reconeixement La Conselleria d’Educació tindràen consideració el professorat que imparteix en unallengua estrangera les àrees, matèries o mòdulsno lingüístics als efectes que es determinen en elsdiferents concursos d’àmbit autonòmic en què par-ticipe el professorat, així com en les activitats deformació permanent del professorat.Capacitació i formació La conselleria facilitarà laformació contínua del professorat en valencià i enanglés.

Dotació econòmicaCap. El desplegament d’aquest decret haurà de seratés amb els mitjans personals i materials de laConselleria d’Educació.

Altres llengües estrangeres vehiculars La Conselleria d’Educació podrà autoritzar, en elscentres docents que vehiculen en anglés almenysuna àrea, matèria o mòdul no lingüístic, la possi-bilitat de vehicular addicionalment en una altra llen-gua estrangera diferent de l’anglés una àrea ma-tèria o mòdul més. Aquesta autorització estarà con-dicionada a l’existència, en el mateix centre, de re-cursos humans suficients.

Normativa transitòria d’aplicacióFins a la implantació dels programes plurilingüesd’acord amb el calendari d’aplicació es mantenenen vigor els programes lingüístics regulats en la nor-mativa anterior al decret de plurilingüisme que, al-hora, són derogats: disposicions previstes en el De-cret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell, sobre apli-cació de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Ge-neralitat, d’Ús i Ensenyament del Valencià, enl’àmbit de l’ensenyment no universitari de la Co-munitat Valenciana; així com les relatives a l’arti-cle 88 del Reglament Orgànic i Funcional de les Es-coles d’Educació Infantil i dels Col·legis d’EducacióPrimària, i els programes d’educació bilingüe pre-vistos en l’article 102 del Reglament Orgànic i Fun-cional dels Instituts d’Educació Secundària; Ordrede 30 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultu-ra, Educació i Ciència, per la qual s’estableixen elsrequisits bàsics, criteris i procediments per a apli-car en els centres educatius un programa d’educacióbilingüe enriquit, i la Resolució de 30 de juliol de2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual s’es-tableix els requisits bàsics, criteris i procedimentsper a aplicar en els centres educatius un progra-ma d’educació plurilingüe que permeta fomentaruna primera aproximació a la llengua anglesa en elsegon cicle d’Educació Infantil).

Derogació normativa Queden derogats:�Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell, so-bre aplicació de la Llei 4/1983, de 23 de novembre,de la Generalitat, d’Ús i Ensenyament del Valencià; � Els programes d’educació bilingüe a què fa re-ferència els ROF de Primària i Secundària;� Totes les disposicions del mateix o inferior rangque s’oposen al que disposa el decret.

Calendari d’aplicació

CURS 2012-2013 INTRODUCCIÓ: EDUCACIÓ IN-FANTIL 3 ANYSCURS 2013-2014 EDUCACIÓ INFANTIL 4 ANYSCURS 2014-2015 EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYSCURS 2015-2016 PRIMER CICLE EDUCACIÓ PRI-MÀRIACURS 2016-2017 SEGON CICLE EDUCACIÓ PRI-MÀRIACURS 2017-2018 TERCER CICLE EDUCACIÓ PRI-MÀRIACURS 2018-2019 1r i 2n ESO CURS2019-2020 3r i 4t ESOCURS 2020-2021 1r i 2n BAT

Altra normativan Ordre de 30 de juny de 1998 per la qual s'es-tableixen els requisits bàsics, criteris i procedi-ments per a aplicar en els centres educatius unprograma d'educació bilingüe enriquit (DOCV14/07/1998)n Resolució de 30 de juliol de 2008, de la Con-selleria d’Educació, per la qual s’estableix els re-quisits bàsics, criteris i procediments per a apli-car en els centres educatius un programa d’e-ducació plurilingüe que permeta fomentar unaprimera aproximació a la llengua anglesa en elsegon cicle d’Educació Infantil.n Ordre de 19 de maig de 2009, de la Conselleriad’Educació, per la qual s’estableix l’organització,estructura i funcionament d’un programa expe-rimental plurilingüe a la Comunitat Valenciana(DOCV 12/06/2009)n Ordre 19/2011, de 5 d’abril, de la Conselle-ria d’Educació, per la qual es va establir la Xar-xa de Centres Docents Plurilingües a la Comu-nitat Valenciana, impartir en el seu currículum al-menys una àrea, matèria o mòdul en llengua es-trangera, preferentment en anglés.n Resolució de 3 de febrer de 2012, de la DireccióGeneral d’Ordenació i Centres Docents, per la quales regula l’aplicació del Portfolio Europeu de lesLlengües electrònic, e-PEL(+14), als IES, FPA i EOI(DOCV 22/02/2012)



COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA MÍNIMA:- C2 en Valencià (Nivell Superior JQCV o certifi-cat universitari equivalent)

COMPETÈNCIA PROFESSIONAL:Per la Conselleria d’Educació- Superació d'una prova convocada d'acord amb elsobjectius i continguts establits en l'annex II de l'Or-de 17/2003. Es convocaran cursos per a la prepa-ració de la prova per al personal docent i el personal

tècnic educatiu i personal en borses de treball (nopot suposar més del 50 % de participació).Per les universitats valencianes (dues vies):a) Superació del pla de formació lingüística i di-dàctica ajustat als continguts de competènciaprofessional (annex II de l'ordre 17/2013).b) Formació no inferior a 32 crèdits o 32 crèditsECTS, que ha de circumscriure's a estudis d'edu-cació superior conduents al títol de mestre en qual-sevol especialitat, o títol de Grau equivalent, o bé

al títol de llicenciat en Filologia en qualsevol de lesseues especialitats, o títol de grau equivalent.FACULTA PER A:– L'ensenyament en valencià, com a llengua vehi-cular, en totes les ensenyances no universitàries.– Impartir continguts curriculars de valencià enEducació Infantil i l'Àrea de Valencià: Llengua i Li-teratura en Educació Primària.– Impartir el mòdul de Valencià en el cicle II de laFormació Bàsica de Persones Adultes.

DIPLOMA DE MESTRE EN VALENCIÀ

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA MÍNIMA:- B2 en la llengua estrangera corresponent

COMPETÈNCIA PROFESSIONAL:Per la Conselleria d’Educació- Superació d'una prova convocada d'acord amb elsobjectius i continguts establits en l'annex II de l'Or-de 17/2003. Es convocaran cursos per a la prepa-ració de la prova per al personal docent i el personal

tècnic educatiu i personal en borses de treball (nopot suposar més del 50 % de participació).Per les universitats valencianes (dues vies):a) Superació del pla de formació lingüística i di-dàctica ajustat als continguts de competènciaprofessional (annex II de l'ordre 17/2013).b) Formació no inferior a 24 crèdits o 24 crèditsECTS que ha d'justar-se als continguts de com-petència professional (annex II de l’ordre 17/2013).

FACULTA PER A:- L'ensenyament en la llengua estrangera cor-responent, com a llengua vehicular, en les àrees,matèries, àmbits i mòduls no lingüístics que s'im-partisquen en les ensenyances no universitàries re-gulades en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,d'Educació.Serà requisit mínim a partir del curs 2016-2017

CAPACITACIÓ PER A L’ENSENYAMENT EN LLENGUA ESTRANGERA

ATENCIÓ: l’expedició de les titulacions administratives estarà supeditada al fet que s’acredite tant la formació lingüística prèvia exigida en la llengua cor-responent, com la superació de les proves, pla de formació lingüistica i didàctica o dels crèdits universitaris requerits.

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA MÍNIMA:- C1 en Valencià (Nivell Mitjà JQCV o certificatuniversitari equivalent)

COMPETÈNCIA PROFESSIONAL:Per la Conselleria d’Educació- Superació d'una prova convocada d'acord amb elsobjectius i continguts establits en l'annex II de l'Or-de 17/2003. Es convocaran cursos per a la prepa-ració de la prova per al personal docent i el personaltècnic educatiu i personal en borses de treball (nopot suposar més del 50 % de participació).Per les universitats valencianes (dues vies):a) Superació del pla de formació lingüística i di-

dàctica ajustat als continguts de competènciaprofessional (annex II de l'ordre 17/2013).b) Formació no inferior a 24 crèdits o 24 crèditsECTS que ha d'justar-se als continguts de com-petència professional (annex II de l’ordre 17/2013).

FACULTA PER A:– L'ensenyament en valencià, com a llengua vehi-cular, en totes les ensenyances no universitàries.– Impartir continguts curriculars de valencià enEducació Infantil i l'Àrea de Valencià: Llengua i Li-teratura en Educació Primària.– Impartir el mòdul de Valencià en el cicle I de laFormació Bàsica de Persones Adultes.

És requisit mínim per a l'ensenyament en valen-cià com a llengua vehicular.A partir del curs 2017/18 és requisit per al concursde trasllats en el cas del funcionariat de carrera iper al manteniment en les borses de treball per alprofessorat interí. També per al professorat de re-ligió. S’exceptua d’aquest requisit el professoratd’ensenyaments artístics i EOI. Regulació:Ordre 90/2013, de 6 de novembre, dela Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, perla qual es regula la catalogació amb el requisitlingüístic de valencià de determinats llocs de tre-ball docents en centres docents públics depen-dents de la Generalitat (DOCV 08/11/2013)

CERTIFICAT DE CAPACITACIÓ EN VALENCIÀ

COM ACONSEGUIR LA CAPACITACIÓ EN VALENCIÀ I LLENGÜESESTRANGERESNormativan Ordre 17/2013, de 15 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les titulacions administratives que faculten pera l'ensenyament en valencià, del valencià, i en llengües estrangeres en les ensenyances no universitàries (DOCV 18/04/2013)nResolució de 9 de maig de 2014, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es regula el registre de titulacions per als proce-diments de provisió de llocs del personal docent no universitari de la Comunitat Valenciana (DOCV 14/05/2014)

COM S’OBTÉ

n Resolució de 19 de juny de 2012, de la Subdirecció General de Personal Docent de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es con-voca el professorat dels nivells d’ensenyança no universitària per a l’acreditació en llengües estrangeres per a impartir àrees, àmbits, matèries o mòdulsno lingüístics (DOCV 25/06/2012).n Decret 61/2013, de 17 de maig, del Consell, pel qual s’establix un sistema de reconeixement de la competència en llengües estrangeres a la Comuni-tat Valenciana i es crea la Comissió d’Acreditació de Nivells de Competència en Llengües Estrangeres (DOCV 20/05/2013)Des del curs 2012/13 hi ha la possibilitat d’acreditar els funcionaris de carrera, en pràctiques i interins dels cossos de Mestres, Catedràtics i Professors d’En-senyament Secundari i de Professors Tècnics de Formació Professional per a l’acreditació de la seua capacitació en anglés, francés, alemany i italià per aimpartir àrees, àmbits, matèries o mòduls no lingüístics en els idiomes esmentats en els programes d’educació plurilingüe. Han de reunir els requisits es-tablerts en la normativa. S’exceptua el personal de les especialitats d’idiomes moderns i els qui ja tinguen la capacitació en llengua estrangera.El termini de presentació de la documentació està permanentment obert, a fi de facilitar l’acreditació en el moment en què s’obtinga el requisit.

ACREDITACIÓ EN LLENGÜES ESTRANGERES

FORMACIÓ ESFMB 2015/16

Des de la seua constitució en 2004, l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella (esfmb) gestiona la demanda formativa dels treballadors i treballadores d’aquells sectors on la Intersindical Valenciana té implantació. L’esfmb té una àmplia experiència en la participació en plans de formació, tant de les diferents administracions, com de la formació pròpia.L’esfmb s’encarrega de que les seues accions formatives tinguen la màxima qualitat, i que estiguen vinculades a la millora de les condicions laborals i del servici prestat, i que tinguen el màxim reconeixement administratiu i/o oficial possible.

CURSOS

MODALITAT TÍTOL HORES INICI LLOC

Coeducació. Educant en igualtat, educant per al desenvolupament personal.

20 21/9/15 Castelló

Estratègies per a acompanyar i acompanyar-me a l’aula 30 2/11/15 Aula virtual

Curs: “L’acció educativa a l’exterior” 60 26/9/15 València

Curs: “Normativa de l’acció educativa a l’exterior” 60 16/1/16 Madrid

Curs: “Aspectes de L’acció educativa a l’exterior” 60 19/3/16 València

Curs de formació prevenció de riscos laborals per a docents 30 24/9/15 Aula virtual

Bases elaboració de la programació didàctica 30 Castelló i València

Les TIC en la tasca docent 30 29/9/15 Castelló i Aula virtual

Eines TIC per a l’ensenyament de llengües 30 21/10/15 Aula virtual

Xarxes socials i eines 2.0 per a la docència 30 2/2/16 Aula virtual

JORNADES

Jornada de millora del treball en equip, habilitats comunicatives i intel·ligència emocional

10 11/9/15Castelló, València, Alacant

Jornada per a nous delegats de prevenció 10 2/10/15Castelló, València, Alacant

MODALITATEn línia / Online Semipresencial Presencial


FORMACIÓ ESFMB 2015/16

Des de la seua constitució en 2004, l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella (esfmb) gestiona la demanda formativa dels treballadors i treballadores d’aquells sectors on la Intersindical Valenciana té implantació. L’esfmb té una àmplia experiència en la participació en plans de formació, tant de les diferents administracions, com de la formació pròpia.L’esfmb s’encarrega de que les seues accions formatives tinguen la màxima qualitat, i que estiguen vinculades a la millora de les condicions laborals i del servici prestat, i que tinguen el màxim reconeixement administratiu i/o oficial possible.

CURSOS

MODALITAT TÍTOL HORES INICI LLOC

Coeducació. Educant en igualtat, educant per al desenvolupament personal.

20 21/9/15 Castelló

Estratègies per a acompanyar i acompanyar-me a l’aula 30 2/11/15 Aula virtual

Curs: “L’acció educativa a l’exterior” 60 26/9/15 València

Curs: “Normativa de l’acció educativa a l’exterior” 60 16/1/16 Madrid

Curs: “Aspectes de L’acció educativa a l’exterior” 60 19/3/16 València

Curs de formació prevenció de riscos laborals per a docents 30 24/9/15 Aula virtual

Bases elaboració de la programació didàctica 30 Castelló i València

Les TIC en la tasca docent 30 29/9/15 Castelló i Aula virtual

Eines TIC per a l’ensenyament de llengües 30 21/10/15 Aula virtual

Xarxes socials i eines 2.0 per a la docència 30 2/2/16 Aula virtual

JORNADES

Jornada de millora del treball en equip, habilitats comunicatives i intel·ligència emocional

10 11/9/15Castelló, València, Alacant

Jornada per a nous delegats de prevenció 10 2/10/15Castelló, València, Alacant

MODALITATEn línia / Online Semipresencial Presencial


SISTEMES DE PROTECCIÓ

RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL http://www.seg-social.es

El personal interí docent està inclòs en el sistemadel Règim General de la Seguretat Social. Aquestrègim presenta algunes caràcterístiques que con-vé conéixer.

nPrestacions per desocupació• Beneficiaris. Tindran dret a percebre aquestesprestacions els treballadors i les treballadores quetinguen cotizats els 365 dies immediatament an-teriors a la situació de desocupació.• Tipus de prestacions. A) Prestacions per desocupació total, per als quevolen treballar i no poden. B) Prestacions per desocupació parcial, per als quehan vist reduïda la seua jornada de treball en, al-menys, un 33%.• Quantia de les prestacions. Es calcularà tenint en compte la base regulado-ra dels sis mesos immediatament anteriors a lasituació de desocupació, i se n’obtindrà la mitja-na. Les quanties a percebre seran: A) Durant el 180 primers dies, es pagarà el 70% del’import de la base reguladora. B) A partir dels 181 dies, es pagarà el 50% de l’im-port de la base reguladora.

nPrestacions per incapacitat temporal • La base que es tindrà en compte per a calcularla prestació per incapacitat temporal (IT) serà labase per contingències comunes.• En el període que un treballador es troba en si-tuació d’IT percebrà les quanties següents: A) Del dia 1 al dia 3, es pagarà el 50% de la basereguladora.B) Del dia 4 al dia 20, es pagarà per part de la Se-

guretat Social el 75% de la base reguladora.C) Des del dia 21 es pagarà el 100% de la base re-guladora.

n Tipus de jubilacions aplicablesEs presenten a continuació els tipus de jubilacionsmés habituals, encara que n’hi ha d’altres que nose solen aplicar als funcionaris interins.• Jubilació forçosa. Es produeix quan el treballa-dor compleix 65 anys d'edat. La base reguladoraes calcula a partir de les bases per contingènciescomunes dels anys immediatament anteriors al fetcausant.• Jubilació per incapacitat. Es produeix quan el tre-ballador es troba en situació d’IT durant almenys12 mesos, el quals podran ser prorrogats per sismesos més si hi ha alguna possibilitat de recu-peració o el diagnòstic és incert. Actualment no esconcedeixen pràcticament prórrogues i al cap alpart de baixa número 33 aproximadament Inspecciómèdica ja fa passar un tribunal.Els períodes de baixa pel mateix motiu s'acumu-laran a l’efecte d'aquest temps màxim, sempre queentre baixa i baixa no hagen transcorregut més desis mesos. Per al càlcul de la base reguladora estenen en compte les bases de contingències co-munes dels últims huit anys.D'aquests períodes d’IT, es poden derivar quatretipus de jubilacions: • Jubilació parcial. No se sol aplicar.• Jubilació per incapacitat total per a la professióhabitual.El treballador percebrà, si és menor de 55 anys,el 55% de la base reguladora i, si és major de 55anys, el 75%.

• Jubilació per incapacitat absoluta per a qualse-vol professió.Es percebrà el 100% de la base reguladora. No hiha descompte d’IRPF.• Gran invalidesa. No se sol aplicar. 150% de la basereguladora. No se sol aplicar, ja que es dona en ma-lalties molt greus i amb molta dependencia de lapersona malalta.• Jubilació als 63 anys. És produeix quan el tre-ballador té cotitzats a la Seguretat Social un mí-nim de 30 anys. Té una reducció econòmica.

nPrestacions durant la maternitat Durant el període de permís maternal es perce-brà el 100% de la base per contingències comu-nes, la qual serà pagada íntegrament per la Se-guretat Social. Aquesta prestació no està subjec-ta a cap tipus de retenció (IRPF, Seguretat Socialo altres).

escola pública, sí


MATERNITAT I LACTÀNCIA

MATERNITAT I LACTÀNCIA DE LES PROFESSORES INTERINES

Des de novembre de 2014, la Conselleria no concedeix l’a-cumulació de lactància si la funcionària interina o la fun-cionària de carrera decideix gaudir d’una excedència permaternitat o llicència per assumptes propis, ja que l’a-cumulació de lactància es calcula sobre la base de les ho-res que es treballarà fins que el fill o filla tinga 2 mesos.Per tant, la situació queda de la següent manera: es potdemanar el permís de maternitat i després la lactànciacompactada, o bé el permís de maternitat i després unallicència no retribuïda. En aquest segon cas, quan la per-sona s’incorpora al centre de treball pot gaudir de la re-ducció d’una hora diària fins que la criatura tinga un any. Açò passa perquè la lactància és un dret de la dona tre-balladora, que es genera per treballar des del permís dematernitat fins que el xiquet o la xiqueta té un any. Per tant,si la mare no s’incorpora a treballar no li correspon. Finsara, però, la Conselleria no estava interpretant-t’ho tantestrictament.

Les funcionàries interines i el permís dematernitat

Cada curs escolar, un nombre reduït, però no per això pocimportant, de professores interines han patit una situa-ció injusta, ja que han hagut de triar entre el seu permísper maternitat i un lloc de treball.

Quan una docent embarassada o en permís de ma-ternitat obté plaça en les adjudicacions del juliol, no hi hacap problema, perquè una altra persona la substituiràmentre està de permís i, en acabar-lo, la interina s’in-corporarà a la seua vacant adjudicada. De la mateixa ma-nera, si la docent embarassada obté vacant per a tot elcurs, podrà gaudir del seu permís de maternitat.

La dificultat ve quan el naixement de la criatura té llocen un moment en el qual a la mare encara no li han ad-judicat un lloc de treball ja que, en aquests casos, la Con-selleria d’Educació ha obligat les mares a renunciar al gau-di del seu permís si volien ser contractades. El Sindicatha fet totes les gestions possibles davant de l’administració,però no hi ha hagut cap rectificació i ara queda la via ju-dicial.

La qüestió encara està oberta, atés que l’acord de per-sonal interí estipula el procediment que cal seguir en l’ad-judicació d’inici de curs, però no en la resta d’adjudicacions.

STEPV exigeix que, siga quina siga l’adjudicació o el ti-pus de plaça, el procediment siga el mateix: la contrac-tació de la mare i, al mateix temps, la concessió del per-mís per maternitat.Política discriminatòriaLa Conselleria d’Educació discrimina les dones i coartael seu dret al treball i a la maternitat? Tot sembla indicarque així és, puix que, pel simple fet d’haver sigut mare iestar gaudint del permís per maternitat legalment reco-negut, no tenen dret que se’ls oferisca un lloc de treball,amb els perjuís que econòmicament i administrativament

es deriven d’aquesta actuació.De la manera d’actuar de la Conselleria, es desprén

una postura contrària a dret, perquè vulnera amb això totala normativa vigent aplicable en aquest cas.

I quina és la norma que es vulnera? Entre altres:Constitució espanyola (article 35)Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igual-

tat entre dones i homes (article 4 sobre principis rectorsde l’acció administrativa i article 13, que regula l’accés al’ocupació en condicions d’igualtat).

Llei Orgànica 3 / 2007, de 22 de març, per a la igual-tat efectiva de dones i homes (articles 5, 8 i 10).

Les funcionàries interines i la lactància

Segons la Conselleria, les interines amb vacant fins al 31d’agost només tenen dret a uns quants dies d’acumula-ció per lactància i no al mes sencer, però STEPV ha guan-yat un recurs que reconeix el dret d’una interina a l’acu-mulació de lactància per un mes.El jutjat contenciós administratiu núm. 8 de València hadictat sentència a favor d’un recurs d’una professora in-terina, per la qual es reconeix el seu dret a la substitu-ció del temps de lactància per una ampliació del permísmaternal en un mes, d’acord amb l’article 8.3 del Decret7/2008, amb reconeixement, així mateix, del dret a per-cebre una indemnització pels perjuís ocasionats, consis-tent en les retribucions corresponents a l’esmentat pe-ríode. Aquesta resolució judicial no és ferma i la pot re-córrer l’administració.STEPV celebra aquesta sentència, que equipara el dret deles funcionàries de carrera, que tenen un mes sencer, ales interines, i anima a totes les docents interines que ha-gen patit aquesta situació a presentar recursos mitjan-çant els serveis jurídics del Sindicat.

Enxarxats

Enxarxats és una iniciativa del'STEPV per a compartir recursosamb els centres. Des d’aquest es-pai (http://enxarxats.intersindi-cal.org) es pot accedir a múltiplesinformacions sobre diferents sec-tors educatius o a pàgines webamb materials, recursos i enlla-ços referents a aspectes d’interésper al treball a l’escola (un món dellibres, el 9 d’Octubre, educacióper al consum, celebritats...) o in-formacions útils (Un nadal dife-rent, un estiu de profit...).

La Junta de PersonalDocent

És l'òrgan legal de representaciósorgit de les eleccions sindicals enl'àmbit de cada Direcció Territorial:València, 73 representants (33STEPV); Alacant, 63 (26); Castelló,35 (16). Les organitzacions ambmés del 10% del total de vots eme-sos integren les meses sectorialsd'Educació, una en l'àmbit de laConselleria i, una altra, en el con-junt de l’estat. Al País Valencià,l’STEPV hi té el 42,69% de repre-sentativitat en les juntes; la resta esreparteix entre CCOO (19,30%),CSIF (13,45%), ANPE (12,87%) iUGT (10,53%).

El comité de salutlaboral

Els comités de salut laboral sónòrgans paritaris integrats per re-presentants de l'administració idels treballadors que han de vet-lar per la seguretat i la salut la-boral i als quals pot adreçar-sequalsevol treballador o treballa-dora. Les delegades i els delegatsde prevenció tenen atribuïdesfuncions específiques en matèriade prevenció i són elegits entre elsmembres electes de les juntes depersonal i de les seues seccionssindicals. Exerceixen un treball devigilància i control sobre el com-pliment de la normativa de pre-venció de riscos laborals.


n Ampliació del permís per naixement, adop-ció o acollida a un període de 26 setmanes, acu-mulables per a les famílies monoparentals o pera aquelles en què una de les persones mor.Possibilitat d’unir l’acumulació de lactància auna excedència o un permís per assumptes pro-pis.n Ampliació de la reducció horària per lac-tància fins als 25 mesos de vida dels xiquets ixiquetes. En cas d’acumular-la al permís pernaixement i/o adopció, s’haurà d’augmentar elnombre de dies proporcionalment.n Eliminació de qualsevol tipus de discrimi-nació entre el personal interí i el personal fun-cionari per maternitat, paternitat i reducció percura de fills i filles.


SALUT LABORAL

“Estudi de les condicions de treball i la influènciad’aquestes condicions en l’estat físic, mental i so-cial del treballador i de la treballadora a causa dela realització d’una tasca específica”. Aquesta de-finició està inspirada en el concepte de salut laboralde l’Organització Mundial de la Salut (OMS): la sa-lut és un estat de benestar físic, mental i social, ino sols l’absència de dany i de malaltia. Des d’a-questa perspectiva, la cultura de la prevenció ha desubstituir la inèrcia dels fets consumats, de tal ma-nera que les mesures per garantir la seguretat i laprevenció dels riscos laborals ha d’integrar-se enles fórmules organitzatives i de gestió empresariali impregnar totes les estratègies de les empresesper dur endavant les seues activitats.

Què fa el SindicatSTEPV-Iv ha promogut diverses campanyes per in-formar els treballadors i les treballadores do-cents de qüestions relacionades amb la salut laborali per reivindicar una millora substancial de les con-dicions laborals mitjançant l’aplicació de polítiquespreventives: Pengem les claus plantejava milloresen les condicions de treball en llocs considerats iti-nerants; Pel reconeixement de les nostres malaltiesprofessionals pretenia, mitjançant una nova cata-logació de les malalties i accidents laborals consi-derats fins ara fortuïts, que s’hi començaren a apli-car mesures preventives des de tots els àmbits degestió de l’administració educativa. Des del comi-té de Seguretat i Salut Laboral, la represenciació delSindicat ha encapçalat la denúncia de situacions con-cretes que produïen un deteriorament greu de lescondicions de treball individuals i col·lectives de pro-fessorat a determinats centres educatius públics.

El Sindicat va propiciar la signatura dels acordsde juliol de 2006 al si de la Comissió Sectorial deSeguretat i Salut Laboral, uns acords que suposavenun impuls necessari.

En aquestos moments hem presentat denún-cia davant la Inspecció de Treball pels successiusincompliments en matèria de Salut Laboral per partde l’administració. La Conselleria està obligada perllei a dur endavant els compromisos adquirits enMesa de Negociació, i per la normativa d'obliga-tori compliment, com ara els Plans d'Autoprotec-ció escolar, la vigilància individualitzada de la sa-lut, el desenvolupament de la figura del coordina-dor de riscos laborals en cada centre, la regulacióde l'adaptació I el canvi del lloc de traball per mo-tius físics o psicosocials, o el protocol contra l'as-setjament en el treball.

Els comités de SeguretatEls comités de Seguretat i Salut Laboral són òrgansparitaris integrats per representants de l’admi-nistració i dels treballadors, que han de vetlar perla seguretat i la salut laboral i als quals pot adre-çar-se qualsevol treballador o treballadora.

S'hi pot traslladar qualsevol problemàtica per-sonal o del centre de traball relacionada amb unasituació de risc laboral.

Les delegades i els delegats de prevenció tenenatribuïdes funcions específiques en matèria de pre-venció i són elegits entre els membres electes deles juntes de personal i de les seues seccions sin-dicals. Exerceixen un treball de vigilància i controlsobre el compliment de la normativa de prevencióde riscos laborals.

En aquestos moments es dóna la paradoxa quetant les presidències del Comité com les secreta-ries deixen de disposar del crèdit horari que tenienassignat per fer les tasques pròpies del servei, jaque la Conselleria, unilateralment, ha pres la de-cisió de prescindir-ne.

La Comissió sectorial de Seguretat i S. LaboralEl Sindicat va propiciar la signatura dels acords dejuliol de 2006 al si de la comissió sectorial de Se-guretat i Salut Laboral. Aquests acords han estatincomplits per la Conselleria, i han estat objecte d’u-na denúncia a l’Inspecció de Treball. El Sindicat, amés d’exigir el seu compliment, vol ampliar els dretsdel professorat sobre seguretat i salut laboral.

Els delegats de PrevencióEls delegats i les delegades de Prevenció del’STEPV-Iv col·laboren amb la Conselleria en la mi-llora de l’acció preventiva, promouen i fomenten lacooperació dels treballadors i les treballadores enl’execució de la normativa sobre prevenció de ris-cos laborals. Els delegats han de ser consultats per

l’administració per a les decisions referides a la con-sulta dels treballadors i treballadores, amb caràcterprevi a la seua execució. Els delegats exerceixen untreball de vigilància i control sobre el complimentde la normativa de prevenció de riscos laborals.

Als delegats i a les delegades se'ls hi pot fer ar-ribar les problemàtiques laborals particulars o delcentre, per estudiar-les i reclamar a continuació l'ac-tuació del Comité de Seguretat I Salut Laboral.

Normativa vigent• Àmbit estatal: Llei 31/1995 de 8/11/95 (BOE10/XI/95). Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Re-ial Decret 39/1997 de 17/I/97 (BOE 31/1/97). Re-glament dels Serveis de Prevenció. Decret 123/2001,del 10 de juliol de la Generalitat Valenciana. • Desenvolupament normatiu al País Valencià: Re-ial Decret 780/1998 de 30/4/98 (BOE 1/5/1998, mo-dificat pel RD 39/1997. Llei 39/1999 de 5/11/99(BOE 6/11/99). Conciliació de la vida familiar i labo-ral: Reial Decret 5/2000 de 4/8/00 (BOE 8/8/00). Textrefós de les infraccions i sancions. Llei 54/2003 de12/12/03 (BOE 13/12/03). Reforma del marc normatiu.

Per a saber-ne més• Autoria compartida: “La salud del profesorado”(Tema del mes), a Cuadernos de Pedagogía núm.335, Barcelona, maig 2004.• Autoria compartida: Riesgos psicosociales en laenseñanza, Cuadernos STEs-intersindical, Valla-dolid, 2003.• Navarro, Javier: Legislació bàsica en Salut La-boral, ed. All-i-Oli. València, 2001.

MÉS INFORMACIÓ EN http://www.intersindical.org/salut_laboral

LA SALUT LABORALUNA PRIORITAT SINDICAL


JUBILACIONS

TIPUS DE JUBILACIÓ

NOTES: •Es consideren anys efectius a l’Estat tots els reconeguts com de cotització a qualsevol règim públic de

Seguretat Social. •En cas d’haver canviat de cos al llarg de la carrera professional, existeix una fórmula que apli-

ca l’administració: P= R(1) C(1) + (R(2)-R(1) C(2) + (R(3) – R(2) C(3) +... P= Quantia de la pensió de jubilació. R(1),

R(2), R(3)...= Havers reguladors corresponents al primer i als successius grups professionals en què s’han pres-

tat serveis. C(1), C(2), C(3)...= Els percentatges de càlcul corresponents als anys complets de servei transcorre-

guts des de l’accés al primer grup i als successius fins a la jubilació, o fins a la data en què es computen els ser-

veis en cas de jubilació per incapacitat i altres amb bonificacions en temps de serveis.

INFORMA STEPV-Iv REQUISITS TERMINI OBSERVACIONS DOCUMENTS

JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA(Art. 29, Llei 50/84L'administració facili-ta les instàncies.

Tindre complits 60anys i com a mínim 30anys de serveis.

3 mesos d’antelació ala data en què desitgejubilar-se.

JUBILACIÓ FORÇOSAPER INCAPACITATPERMANENT(Art. 39.2 Llei deFuncionaris Civils del’Estat. Art. 28.2.c Lleide classes passives).Pot ser incapacitatPermanent Total (IPT,per professió laboral)o Absoluta (IPA, perqualsevol professió oofici).

Període carència(període mínim decotització), per a tin-dre dret a pensió.Patir incapacitat per-manent per a l’exerci-ci de les seues fun-cions, bé per incapa-citat física, bé per afe-bliment apreciable defacultats.

D’ofici o a instànciesde l’interessat.

JUBILACIÓ FORÇOSAPER EDAT REGLA-MENTÀRIA(Art. 33, Llei 30/84)

En complir 65 anys.Període de carència,per a tindre dret apensió.

D’ofici, l’Administracióli ho comunicarà a l’in-teressat amb unaantelació de 6 mesos.

PENSIONS EXTRAORDINÀRIES • Quan la incapacitat és originada per accident omalaltia, en acte de servei o com a conseqüència d’a-quest, o per acte terrorista. • S'ha de sol·licitar un expedient d'indagació de causesi l'Administració nomenarà un instructor. Una vegadainstruït s’ha de lliurar al Minis teri d’Economia que sil’aprova multiplica per 2 la pensió inicialment fixada.• La quantia es calcula igual que en el cas d’IPS peròamb els havers multiplicats per dos.• Pot ser per viudetat, orfandat o en favor de pares.

PERSONAL INTERÍ ifuncionari del 2011Règim General de laSeguretat social

Tindre complits 67anys (65 anys i 3mesos en 2015, o 65anys i 4 mesos en2016) o més de 63 peròamb penalització percada trimestre quefalte per a complir 65anys. Període decarència de 15 anys.

Cal demanarcita prè-via a la TresoreriaGeneral de laSeguretat Social. Esconvenient presentarla sol·licitud amb 3mesos d’antelació a ladata en què desitgejubilar-se però es potfer el mateix dia.

• Instància sol·licitud en dos exemplars.• Fotocòpia del DNI, per les dues cares.• Certificat literal de naixement.• Informe de vida laboral.

El cessament serà el mateix dia queha escollit per a jubilar-se.

• Fotocòpia DNI, per les dues cares.• Certificat literal de naixement.• Domicili i particular i telèfon.

Es consideren com a serveis efecti-vament prestats el període de tempsque li resta per a arribar als 65 anys.Penalització als afectats amb menysde 20 anys de serveis si la IncapacitatPermanent no l’ha inhabilitat per atota la professió: amb una reducciódel 5% per cada any que falte per acomplir els 20 anys de serveis, ambun màxim del 25%. Si posteriormentes produeix un empitjorament de lamalaltia que l’inhabilite per a totaprofessió o ofici es podrà revisar laIPT i progressar a la IPA (Sempreque la persona interessada no tinga20 anys o més cotitzats)

Pot demanar d’acabar el curs en quècompleix 65 anys i cessar el 31/VIII. Sino, ho farà el mateix dia en què elscompleix.

Es pot fer un càlcul aproximat de laprestació aportant: 1. Informe de vidalaboral actualitzat. 2. Informe de basesde cotització dels últims anys.Per a més informació podeu consultarel web: www.seg-social.es

La jornada reduïda al final de vidalaboral afecta les bases de cotització. Si s’està en situació d’atur és impor-tant demanar la prestació, ja queaquest període computa a efectes dela jubilació. El cessament serà elmateix dia que ha escollit per a jubi-lar-se o als 65 anys i 3 mesos en 2015,o als 65 anys i 4 mesos en 2016.


LLIC

ÈNCI

ES R

ETRIB

UÏD

ES

LLIC

ÈNCI

ES N

O R

ETRIB

UÏD

ES

RED

UCC

IÓ D

E JO

RNADA

PERM

ISOS

ART. 19 . Disposicions comunes: • Hauran de com

pendre períodes continuats i ininterrom

puts. • Tindran la consideració de serveis

prestats a efectes d’antiguitat. • L’Adm

inistració mantindrà el personal en alta en el règim de previsió social que corresponga.

DO

CUM

ENTA

CIÓ

D

UR

AD

A

OB

SER

VACI

ON

S

ASSISTÈNCIAa conferències,

congressos, seminaris...

E STUDIS

AR

T.17

AR

T.18

Sol·l

icitu

d: D

G d

e Pe

rson

al;

info

rme:

dire

cció

del

cen

tre.

Sol·l

icitu

d: D

irec

ció

Gen

eral

de P

erso

nal.

Màx

im 6

die

s pe

r an

y.

Fins

a 1

2 m

esos

en

mat

èrie

s re

laci

onad

esam

b l'a

ctiv

itat.

Es p

ot s

ol·li

cita

r ca

da 5

any

sde

ser

vei i

nint

erro

mpu

ts.

•Con

tingu

t rel

acio

nat a

mb

l’act

ivita

t doc

ent d

el p

etic

iona

ri. •

Dep

én d

e le

s ne

cess

itats

del s

erve

i. •

Perc

epci

ó ín

tegr

a de

les

retr

ibuc

ions

.

• En

pod

ran

gaud

ir n

omés

func

iona

ris

de c

arre

ra. •

Ret

ribu

cion

s bà

siqu

es.

• Al

fina

l, ca

l pre

sent

ar-n

e m

emòr

ia i

cert

ifica

ció.

Si n

o es

fa c

aldr

à to

rnar

les

retr

ibuc

ions

.

AR

T. 3

AR

T. 2

AR

T. 4

AR

T. 5

AR

T. 6

AR

T. 7

AR

T. 8

AR

T. 9

AR

T. 1

1

AR

T. 1

2

AR

T. 1

3

ART.

14

AR

T. 1

5

AR

T. 1

6

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.Im

prés

+ c

ertif

icat

mèd

ici l

libre

de

fam

ília.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir.

cen

tre

i DT,

si e

s co

mpa

cta

cal a

djun

tar a

la s

ol·li

citu

d el

lli

bre

de fa

míli

a.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Cal

just

ifica

nt d

espr

és.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Just

ifica

nt.

15 d

ies

natu

rals

con

secu

tius.

El d

ia d

e la

cel

ebra

ció.

A m

és d

e 37

5 km

. 2di

es n

atur

als

cons

ecut

ius.

Tem

ps n

eces

sari

indi

spen

sabl

e, a

cred

itant

que

no e

s po

t for

a de

la jo

rnad

a la

bora

l.

16 s

etm

anes

i 2

setm

anes

més

per

cad

a fil

l, a

part

ir d

el s

egon

, en

cas

de p

art m

últip

le.

Tam

bé s

’am

plia

rà e

n 2

setm

anes

en

cas

que

el x

ique

t o x

ique

ta p

atis

ca a

lgun

a di

scap

acita

t.6

setm

anes

ser

an in

med

iata

men

t pos

teri

ors

al p

art.

16 s

etm

anes

inin

terr

ompu

des,

am

plia

bles

per

adop

ció,

aco

llim

ent m

últip

le o

dis

capa

cita

t de

l’a-

colli

t; 2

setm

anes

per

cad

a fil

l/a a

par

tir d

el s

egon

,a

part

ir de

la d

ecis

ió a

dmin

istra

tiva

o ju

dici

al.

Fins

a 2

mes

os, a

mb

retr

ibuc

ions

bàs

ique

s.

1 ho

ra d

iari

a fin

s qu

e el

bebét

inga

12

mes

osta

nt p

er m

ater

nita

t bio

lògi

ca, a

dopc

ió o

aco

lli-

men

t

15 d

ies

natu

rals

per

nai

xem

ent,

adop

ció.

..

6 di

es n

atur

als

i con

secu

tius

a pa

rtir

del

fet

caus

ant,

si n

o s’

està

de

baix

a.

Tem

ps in

disp

ensa

ble,

pre

fere

ntm

ent e

n ho

rari

no le

ctiu

.

Còn

juge

, par

ella

de

fet o

fam

iliar

fins

a 1

r gr

au(c

onsa

ngui

nita

t) 4

die

s hà

bils

(6 a

més

de

100

km d

e la

loca

litat

de

resi

dènc

ia).

Fam

iliar

fins

a 2n

gra

u (c

onsa

ngui

nita

t) o

1r g

rau

(afin

itat)

3di

es (5

, més

de

100

km).

E l d

ia o

els

die

s de

cel

ebra

ció.

2 di

es n

atur

als.

Pel t

emps

indi

spen

sabl

e.

Esta

blid

a en

la n

orm

ativ

a vi

gent

.

Se’n

pod

rà g

audi

r di

ns e

ls 3

0 di

es a

nter

iors

o p

oste

rior

s a

la c

eleb

raci

ó de

l mat

rim

oni

o la

insc

ripc

ió e

n el

s re

gist

res

ofici

als

d’un

ions

de

fet,

a ex

cepc

ió d

e su

pòsi

ts d

egud

a-m

ent a

cred

itats

. • N

o se

’n p

odrà

gau

dir

si e

l mat

rim

oni o

la u

nió

de fe

t se

cele

bra

deno

u am

b la

mat

eixa

per

sona

.

Fins

a 2

n gr

au p

er a

finita

t o c

onsa

ngui

nita

t i e

ls fi

lls o

fille

s de

l còn

juge

o p

arel

la d

e fe

t.

Exàm

ens

pren

atal

s, c

urso

s de

tècn

ique

s pe

r a

la p

repa

raci

ó al

par

t, tè

cniq

ues

de

fecu

ndac

ió a

ssis

tida.

El p

erm

ís e

s di

stri

buir

à a

opci

ó de

la in

tere

ssad

a, s

empr

e qu

e 6

setm

anes

sig

uen

im-

med

iata

men

t pos

teri

ors

al p

art.

• En

cas

de

defu

nció

o in

capa

cita

t de

la m

a re,

el p

are

podr

à fe

r ús

del

per

mís

com

plet

o p

el te

mps

rest

ant.

• La

mar

e po

drà

cedi

r al

par

eun

a pa

rt d

'aqu

est p

erm

ís (a

exc

epci

ó de

les

6 se

tman

es im

med

iata

men

t pos

teri

ors

alpa

rt o

que

no

supo

se u

n ri

sc p

er a

la s

alut

de

la m

are,

de

form

a si

mul

tàni

a o

succ

essi

-va

(sen

se s

uper

ar e

l tem

ps m

àxim

de

16 s

etm

anes

o d

e le

s qu

e le

galm

ent c

orre

spon

-gu

en) a

mb

el d

e la

mar

e. A

mb

prèv

ia re

núnc

ia d

el p

are,

d’ a

ques

t per

mís

, en

pot g

audi

rel

còn

juge

o p

arel

la d

e fe

t de

la m

are.

• D

’aqu

est p

erm

ís, e

n po

drà

gaud

ir e

n rè

gim

de

jorn

ada

com

plet

a o

a te

mps

par

cial

, dep

enen

t de

les

nece

ssita

ts d

el s

erve

i am

b un

in-

form

e de

la d

irecc

ió d

el c

entr

e. •

Fills prem

aturs (naixement abans de les 38 setma-

nes) :e

l per

mís

com

ença

rà a

com

ptar

a p

artir

de

l’alta

hos

pita

làri

a de

l nou

nat e

x-cl

oent

-ne

les

prim

eres

6 s

etm

anes

pos

teri

ors

al p

art.

El p

are

podr

à ga

udir

d’a

ques

tpe

rmís

en

cas

de m

ort d

e la

mar

e o

inca

paci

tat.

• En

el s

upòs

it an

teri

or, l

a m

are

tindr

àdr

et a

abs

enta

r-se

de

la fa

ena

dura

nt u

n m

àxim

de

2 ho

res

diàr

ies,

pre

fere

ntm

ent e

nho

res

com

plem

entà

ries

. • D

uran

t la

dura

da d

el p

erm

ís d

e m

ater

nita

t bio

lògi

ca e

s po

-dr

à pa

rtic

ipar

en

els

curs

os d

e fo

rmac

ió.

En c

as d

e tr

ebal

lar

els

dos

prog

enito

rs i

de g

audi

r s i

mul

tàni

amen

t del

per

mís

, la

sum

ade

ls d

os n

o ex

cedi

rà le

s 16

set

man

es o

les

que

corr

espo

ngue

n.D

’aqu

est p

erm

ís, s

e’n

podr

à ga

udir

en

règi

m d

e jo

rnad

a co

mpl

eta

o a

tem

ps p

arci

al,

depe

nent

de

les

nece

ssita

ts d

el s

erve

i, am

b un

info

rme

de la

dire

cció

del

cen

tre.

Dur

ant l

a tr

ansc

urs

del t

emps

de

perm

ís e

s po

drà

part

icip

ar e

n el

s cu

rsos

de

form

ació

.Es

pot

inic

iar

4 se

tman

es a

bans

de

la re

solu

ció

d’ad

opci

ó . D

uran

t la

dura

da d

el p

erm

íses

pod

rà p

artic

ipar

en

els

curs

os d

e fo

rmac

ió.

Indi

stin

tam

ent p

are

o m

are,

am

b pr

èvia

renú

ncia

del

par

e, e

n po

t gau

dir

el c

ònju

ge o

la p

arel

la d

e fe

t de

la m

are.

• E

s po

t com

pact

ar p

er u

na a

mpl

iaci

ó d’

un m

es d

el p

er-

mís

mat

erna

l que

acu

mul

e en

jorn

ades

com

plet

es e

l tem

ps c

orre

spon

ent.

Prèv

ia re

núnc

ia d

el p

are,

del

per

mís

, en

pot g

audi

r el c

ònju

ge o

par

ella

de

fet d

e la

ma r

e.

Nec

essi

tats

prò

pies

d’a

ssis

tènc

ia d

e m

enor

s, m

ajor

s o

disc

apac

itats

al s

eu c

àrre

c.C

onsu

ltes

, tra

ctam

ents

i ex

plor

acio

ns m

èdiq

ues.

Reu

nion

s de

coo

rdin

ació

del

s ce

ntre

educ

atiu

s i c

onsu

ltes

en l'

àmbi

t soc

iosa

nita

ri d

e fil

ls, f

illes

o m

enor

s al

seu

càr

rec.

..

Els

dies

com

ptar

an a

par

tir d

el fe

t que

ori

gine

el d

ret.

•En

cas

de m

alal

ties

greu

s de

llarg

a du

rada

, els

die

s po

dran

util

itzar

-se

alte

rnat

s. E

s po

t con

cedi

r de

nou

cad

a vo

ltaqu

e s’

acre

dite

una

nov

a si

tuac

ió d

e gr

avet

at. •

En

cas

que

l’hos

pita

litza

ció

siga

infe

-ri

or a

ls d

ies

a qu

è el

per

sona

l té

dret

per

mal

altia

gre

u, a

ques

t per

mís

es

redu

irà

als

dies

d’h

ospi

talit

zaci

ó. A

exc

epci

ó de

l’ex

istè

ncia

d’u

n ce

rtifi

cat d

e gr

avet

at.

Prov

es s

elec

tives

d’in

grés

en

adm

inis

trac

ions

pub

lique

s. E

xàm

ens

i altr

es p

rove

s de

fini-

tives

en

cent

res

ofic

ials

. Se’

n ga

udir

à en

cara

que

sig

a co

mpa

tible

am

b la

jorn

ada.

Apor

tar

just

ifica

nt.

Cita

cion

s de

trib

unal

s, c

omis

sarie

s, o

rgan

ism

es o

ficia

ls. C

onsu

ltes

elec

tora

ls. C

àrre

csel

ecte

s. O

blig

acio

ns q

ue g

ener

en u

na re

spon

sabi

litat

d’o

rdre

civ

il, s

ocia

l o a

dmin

istr

ativ

a.

REDUCCIÓ DE JORNADA ��

(personal amb jornada labo-

ral com

pleta)

AR

T. 2

4D

irecc

ió T

erri

tori

al.

Pres

enta

r-la

-hi a

lmen

ys 1

5di

es a

bans

del

com

ença

men

tde

cad

a tr

imes

tre

esco

lar.

Extr

aord

inàr

iam

ent,

espo

dran

mod

ifica

r el

s te

rmin

is.

La r

educ

ció

cons

istir

à en

un

terç

o m

itja

jorn

ada

amb

les

dism

inuc

uion

s de

les

retr

ibuc

ions

en

la p

art

prop

òrci

onal

.

Per

guar

da le

gal,

men

ors

de 1

2 an

ys o

fam

iliar

s (c

ònju

ge o

par

ella

de

fet)

que

requ

e-ri

sque

n es

peci

al d

edic

ació

. • C

ura

d’un

min

usvà

lid fí

sic

psíq

uic

o se

nsor

ial a

mb

una

min

usva

lides

a ig

ual o

sup

erio

r al

33%

. • P

er ll

arga

mal

altia

o c

ròni

ca q

ue im

pedi

sca

real

itzar

la jo

rnad

a la

bora

l com

plet

a de

l mat

eix

inte

ress

at. •

En

podr

à ga

udir

qua

lse-

vol m

embr

e de

la p

arel

la, p

erò

no s

imul

tàni

amen

t. Le

s re

ducc

ions

de

jorn

ada

són

in-

com

patib

les

entr

e si

. • A

fect

aran

la jo

rnad

a la

bora

l est

ablid

a en

la n

orm

ativ

a to

tal-

men

t, re

perc

utin

t de

man

era

prop

orci

onal

sob

re e

ls d

ifere

nts

perí

odes

que

con

figu-

ren

aque

sta.

• R

eper

cutir

à pr

opor

cion

alm

ent s

obre

el p

erm

ís d

e la

ctàn

cia.

PERM

ISOS

I LL

ICÈN

CIES

VÍCTIMES de la ��

violència de gènere

AR

T. 2

4El

tem

ps n

eces

sari

que

els

ser

veis

soc

ials

ode

sal

ut a

cred

iten.

Si la

red

ucci

ó no

sup

era

l’hor

a di

ària

no

gene

ra d

educ

ció

de r

etri

buci

ons.

En

lare

sta,

tin

drà

efec

tes

econ

òmic

s pr

opor

cion

als.

Cal

l’in

form

e de

l min

iste

ri fi

scal

.

INTERÉS PARTICULAR �

AR

T. 2

0So

l·lic

itud:

DG

de

Per

sona

l iin

form

e fa

vora

ble:

dir

ecci

óde

cen

tre.

Mín

im 1

5 di

es in

inte

rrom

puts

i fin

s a

9m

esos

cad

a 3

anys

.•

Se s

ol·li

cita

rà 3

0 di

es a

bans

i s’

ha d

e re

sold

re c

om a

mín

im a

mb

15 d

ies

d’an

tela

ció

a la

dat

a d’

inic

i. •L

a de

nega

ció

serà

mot

ivad

a.

BEQUES D'ESTUDI

O INVESTIGACIÓ �

AR

T. 2

1So

l·lic

itud:

Dir

ecci

óTe

rrito

rial

.La

dur

ada

del f

et c

ausa

nt.

• Se

’n p

odrà

gau

dir

en fu

nció

del

que

est

able

ixen

les

resp

ectiv

es c

onvo

catò

ries

i s

ubor

dina

t a le

s ne

cesi

tats

del

ser

vei.

Tam

bé e

n po

dran

gau

dir

els

func

iona

ris

i fun

cion

àrie

s qu

e re

ben

bequ

es d

’est

udi o

inve

stig

ació

d’ò

rgan

s co

m e

l MEC

, ad

min

istr

acio

ns e

duca

tives

com

pete

nts

en la

mat

èria

...

AR

T.22

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.M

àxim

4 m

esos

a l'

any.

•

Con

tingu

t di

rect

amen

t re

laci

onat

am

b el

lloc

de

treb

all o

la c

arre

ra

prof

esss

iona

l. •S

egon

s le

s ne

cess

itats

del

ser

vei.

MALALTIA DE FAMILIARS �

AR

T. 2

3D

irec

ció

Terr

itori

al.

Màx

im 1

any

. •

Mal

altia

gre

u fin

s a

2n g

rau

per

afin

itat

o co

nsan

guin

itat

amb

conv

ivèn

cia

amb

elso

l·lic

itant

. Acr

edita

ció

de la

mal

altia

per

info

rmes

mèd

ics.

DO

CV

Num

. 569

0 /

29.0

1.20

08. D

ECR

ET 7

/200

8, d

e 25

de

gene

r, d

el C

onse

ll, p

el q

ual e

s re

gule

n el

s pe

r-m

isos

i lli

cènc

ies

del p

erso

nal d

ocen

t no

uni

vers

itari

dep

ende

nt d

e la

Con

selle

ria

d’Ed

ucac

ió. C

orre

cció

DO

CV

24/0

4/08

�

Nom

és e

l pro

fess

orat

func

iona

ri �

Tam

bé e

l pro

fess

orat

inte

rí

ASSISTÈNCIAa cursos de �

perfeccionament professional

MAT

RIM

ONI ��

o un

ions

de

fet

ASS

ISTÈ

NCI

A a

��

mat

rim

onis

o u

nion

s de

fet

TÈCN

IQUES

PREN

ATALS

��

MAT

ERN

ITAT

BIO

LÒGI

CA ��

ADOP

CIÓ

o ��

acol

limen

t de

men

ors

ADOP

CIÓ

INTE

RN

ACIO

NAL ��

LACT

ÀN

CIA ��

PATE

RN

ITAT

��

INTE

RRUPC

IÓ D

E L’

EMBARÀS ��

MÈD

IC E

DUCA

TIU ��

i ass

iste

ncia

l

MOR

T O

MALA

LTIA

GREU

DE

FAM

ILIA

R��

(con

sagu

initat

o a

fini

tat)

EXÀM

ENS ��

TRASL

LAT

dom

icili

��

DEU

RE

INEX

CUSA

BLE

��

FUN

CION

S re

pres

enta

tive

s��

Perm

isos i Llicen

cies 1

5-16

.qxp_P

ermiso

s i Llicen

cies N

OU 2

4/07

/15 11.11

Pág

ina 1


LLIC

ÈNCI

ES R

ETRIB

UÏD

ES

LLIC

ÈNCI

ES N

O R

ETRIB

UÏD

ES

RED

UCC

IÓ D

E JO

RNADA

PERM

ISOS

ART. 19 . Disposicions comunes: • Hauran de com

pendre períodes continuats i ininterrom

puts. • Tindran la consideració de serveis

prestats a efectes d’antiguitat. • L’Adm

inistració mantindrà el personal en alta en el règim de previsió social que corresponga.

DO

CUM

ENTA

CIÓ

D

UR

AD

A

OB

SER

VACI

ON

S

ASSISTÈNCIAa conferències,

congressos, seminaris...

ESTUDIS

AR

T.17

AR

T.18

Sol·l

icitu

d: D

G d

e Pe

rson

al;

info

rme:

dire

cció

del

cen

tre.

Sol·l

icitu

d: D

irec

ció

Gen

eral

de P

erso

nal.

Màx

im 6

die

s pe

r an

y.

Fins

a 1

2 m

esos

en

mat

èrie

s re

laci

onad

esam

b l'a

ctiv

itat.

Es p

ot s

ol·li

cita

r ca

da 5

any

sde

ser

vei i

nint

erro

mpu

ts.

•Con

tingu

t rel

acio

nat a

mb

l’act

ivita

t doc

ent d

el p

etic

iona

ri. •

Dep

én d

e le

s ne

cess

itats

del s

erve

i. •

Perc

epci

ó ín

tegr

a de

les

retr

ibuc

ions

.

• En

pod

ran

gaud

ir n

omés

func

iona

ris

de c

arre

ra. •

Ret

ribu

cion

s bà

siqu

es.

• Al

fina

l, ca

l pre

sent

ar-n

e m

emòr

ia i

cert

ifica

ció.

Si n

o es

fa c

aldr

à to

rnar

les

retr

ibuc

ions

.

AR

T. 3

AR

T. 2

AR

T. 4

AR

T. 5

AR

T. 6

AR

T. 7

AR

T. 8

AR

T. 9

AR

T. 1

1

AR

T. 1

2

AR

T. 1

3

ART.

14

AR

T. 1

5

AR

T. 1

6

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.Im

prés

+ c

ertif

icat

mèd

ici l

libre

de

fam

ília.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir.

cen

tre

i DT,

si e

s co

mpa

cta

cal a

djun

tar a

la s

ol·li

citu

d el

lli

bre

de fa

míli

a.

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Cal

just

ifica

nt d

espr

és.

Dir

ecci

ó de

l ce n

tre.

Dir

ecci

ó de

l cen

tre.

Just

ifica

nt.

15 d

ies

natu

rals

con

secu

tius.

El d

ia d

e la

cel

ebra

ció.

A m

és d

e 37

5 km

. 2di

es n

atur

als

cons

ecut

ius.

Tem

ps n

eces

sari

indi

spen

sabl

e, a

cred

itant

que

no e

s po

t for

a de

la jo

rnad

a la

bora

l.

16 s

etm

anes

i 2

setm

anes

més

per

cad

a fil

l, a

part

ir d

el s

egon

, en

cas

de p

art m

últip

le.

Tam

bé s

’am

plia

rà e

n 2

setm

anes

en

cas

que

el x

ique

t o x

ique

ta p

atis

ca a

lgun

a di

scap

acita

t .6

setm

anes

ser

an in

med

iata

men

t pos

teri

ors

al p

art.

16 s

etm

anes

inin

terr

ompu

des,

am

plia

bles

per

adop

ció,

aco

llim

ent m

últip

le o

dis

capa

cita

t de

l’a-

colli

t; 2

setm

anes

per

cad

a fil

l/a a

par

tir d

el s

egon

,a

part

ir de

la d

ecis

ió a

dmin

istra

tiva

o ju

dici

al.

Fins

a 2

mes

os, a

mb

retr

ibuc

ions

bàs

ique

s.

1 ho

ra d

iari

a fin

s qu

e el

bebét

inga

12

mes

osta

nt p

er m

ater

nita

t bio

lògi

ca, a

dopc

ió o

aco

lli-

men

t

15 d

ies

natu

ral s

per

nai

xem

ent,

adop

ció.

..

6 di

es n

atur

als

i con

secu

tius

a pa

rtir

del

fet

caus

ant,

si n

o s’

està

de

baix

a.

Tem

ps in

disp

ensa

ble,

pre

fere

ntm

ent e

n ho

rari

no le

ctiu

.

Còn

juge

, par

ella

de

fet o

fam

iliar

fins

a 1

r gr

au(c

onsa

ngui

nita

t) 4

die

s hà

bils

(6 a

més

de

100

km d

e la

loca

litat

de

resi

dènc

ia).

Fam

iliar

fins

a 2n

gra

u (c

onsa

ngui

nita

t) o

1r g

rau

(afin

itat)

3di

es (5

, més

de

100

km).

E l d

ia o

els

die

s de

cel

e bra

ció.

2 di

es n

atur

als.

Pel t

emps

indi

spen

sabl

e.

Esta

blid

a en

la n

orm

ativ

a vi

gent

.

Se’n

pod

rà g

audi

r di

ns e

ls 3

0 di

es a

nter

iors

o p

oste

rior

s a

la c

eleb

raci

ó de

l mat

rim

oni

o la

insc

ripc

ió e

n el

s re

gist

res

ofici

als

d’un

ions

de

fet,

a ex

cepc

ió d

e su

pòsi

ts d

egud

a-m

ent a

cred

itats

. • N

o se

’n p

odrà

gau

dir

si e

l mat

rim

oni o

la u

nió

de fe

t se

cele

bra

deno

u am

b la

mat

eixa

per

sona

.

Fins

a 2

n gr

au p

er a

finita

t o c

onsa

ngui

nita

t i e

ls fi

lls o

fille

s de

l còn

juge

o p

arel

la d

e fe

t.

Exàm

ens

pren

atal

s, c

urso

s de

tècn

ique

s pe

r a

la p

repa

raci

ó al

par

t, tè

cniq

ues

de

fecu

ndac

ió a

ssis

tida.

El p

erm

ís e

s di

stri

buir

à a

opci

ó de

la in

tere

ssad

a, s

empr

e qu

e 6

setm

anes

sig

uen

im-

med

iata

men

t pos

teri

ors

al p

art.

• En

cas

de

defu

nció

o in

capa

cita

t de

la m

are,

el p

are

podr

à fe

r ús

del

per

mís

com

plet

o p

el te

mps

rest

ant.

• La

mar

e po

drà

cedi

r al

par

eun

a pa

rt d

'aqu

est p

erm

ís (a

exc

epci

ó de

les

6 se

tman

es im

med

iata

men

t pos

teri

ors

alpa

rt o

que

no

supo

se u

n ri

sc p

er a

la s

alut

de

la m

are,

de

form

a si

mul

tàni

a o

succ

essi

-va

(sen

se s

uper

ar e

l tem

ps m

àxim

de

16 s

etm

anes

o d

e le

s qu

e le

galm

ent c

orre

spon

-gu

en) a

mb

el d

e la

mar

e. A

mb

prèv

ia re

núnc

ia d

el p

are,

d’a

ques

t per

mís

, en

pot g

audi

rel

còn

juge

o p

arel

la d

e fe

t de

la m

are.

• D

’aqu

e st p

erm

ís, e

n po

drà

gaud

ir e

n rè

gim

de

jorn

ada

com

plet

a o

a te

mps

par

cial

, dep

enen

t de

les

nece

ssita

ts d

el s

erve

i am

b un

in-

form

e de

la d

irecc

ió d

el c

entr

e. •

Fills prem

aturs (naixement abans de les 38 setma-

nes) :e

l per

mís

com

ença

rà a

com

ptar

a p

artir

de

l’alta

hos

pita

làri

a de

l nou

nat e

x-cl

oent

-ne

les

prim

eres

6 s

etm

anes

pos

teri

ors

al p

art.

El p

are

podr

à ga

udir

d’a

ques

tpe

rmís

en

cas

de m

ort d

e la

mar

e o

inca

paci

tat.

• En

el s

upòs

it an

teri

or, l

a m

are

tindr

àdr

et a

abs

enta

r-se

de

la fa

ena

dura

nt u

n m

àxim

de

2 ho

res

diàr

ies,

pre

fere

ntm

ent e

nho

res

com

plem

entà

ries

. • D

uran

t la

dura

da d

el p

erm

ís d

e m

ater

nita

t bio

lògi

ca e

s po

-dr

à pa

rtic

ipar

en

els

curs

os d

e fo

rmac

ió.

En c

as d

e tr

ebal

lar

els

dos

prog

enito

rs i

de g

audi

r si

mul

tàni

amen

t del

per

mís

, la

sum

ade

ls d

os n

o ex

cedi

rà le

s 16

set

man

es o

les

que

corr

espo

ngue

n.D

’aqu

est p

erm

ís, s

e’n

podr

à ga

udir

en

règi

m d

e jo

rnad

a co

mpl

eta

o a

tem

ps p

arci

al,

depe

nent

de

les

nece

ssita

ts d

el s

erve

i, am

b un

info

rme

de la

dire

cció

del

cen

tre.

Dur

ant l

a tr

ansc

urs

del t

emps

de

perm

ís e

s po

drà

part

icip

ar e

n el

s cu

rsos

de

form

ació

.Es

pot

inic

iar

4 se

tman

es a

bans

de

la re

solu

ció

d’ad

opci

ó. D

uran

t la

dura

da d

el p

erm

íses

pod

rà p

artic

ipar

en

els

curs

os d

e fo

rmac

ió.

I ndi

stin

tam

ent p

are

o m

are,

am

b pr

èvia

renú

ncia

del

par

e, e

n po

t gau

dir

el c

ònju

ge o

la p

arel

la d

e fe

t de

la m

are.

• E

s po

t com

pact

ar p

er u

na a

mpl

iaci

ó d’

un m

es d

el p

er-

mís

mat

erna

l que

acu

mul

e en

jorn

ades

com

plet

es e

l tem

ps c

orre

spon

ent.

Prèv

ia re

núnc

ia d

el p

are,

del

per

mís

, en

pot g

audi

r el c

ònju

ge o

par

ella

de

fet d

e la

mar

e.

Nec

essi

tats

prò

pies

d’a

ssis

tènc

ia d

e m

enor

s, m

ajor

s o

disc

apac

itats

al s

e u c

àrre

c.C

onsu

ltes

, tra

ctam

ents

i ex

plor

acio

ns m

èdiq

ues.

Reu

nion

s de

coo

rdin

ació

del

s ce

ntre

educ

atiu

s i c

onsu

ltes

en l'

àmbi

t soc

iosa

nita

ri d

e fil

ls, f

illes

o m

enor

s al

seu

càr

rec.

..

Els

dies

com

ptar

an a

par

tir d

el fe

t que

ori

gine

el d

ret.

•En

cas

de m

alal

ties

greu

s de

llarg

a du

rada

, els

die

s po

dran

util

itzar

-se

alte

rnat

s. E

s po

t con

cedi

r de

nou

cad

a vo

ltaqu

e s’

acre

dite

una

nov

a si

tuac

ió d

e gr

avet

at. •

En

cas

que

l’hos

pita

litza

ció

siga

infe

-ri

or a

ls d

ies

a qu

è el

per

sona

l té

dret

per

mal

altia

gre

u, a

ques

t per

mís

es

redu

irà

als

dies

d’h

ospi

talit

zaci

ó. A

exc

epci

ó de

l’ex

istè

ncia

d’u

n ce

rtifi

cat d

e gr

avet

at.

Prov

es s

elec

tives

d’in

grés

en

adm

inis

trac

ions

pub

lique

s. E

xàm

ens

i altr

es p

rove

s de

fini-

tives

en

cent

res

ofic

ials

. Se’

n ga

udir

à en

cara

que

sig

a co

mpa

tible

am

b la

jorn

ada.

Apor

tar

just

ifica

nt.

C ita

cion

s de

trib

unal

s, c

omis

sarie

s, o

rgan

ism

es o

ficia

ls. C

onsu

ltes

elec

tora

ls. C

àrre

csel

ecte

s. O

blig

acio

ns q

ue g

ener

en u

na re

spon

sabi

litat

d’o

rdre

civ

il, s

ocia

l o a

dmin

istr

ativ

a.

REDUCCIÓ DE JORNADA ��

(personal amb jornada labo-

ral com

pleta)

AR

T. 2

4D

irecc

ió T

erri

tori

al.

Pres

enta

r-la

-hi a

lmen

ys 1

5di

es a

bans

del

com

ença

men

tde

cad

a tr

imes

tre

esco

lar.

Extr

aord

inàr

iam

ent,

espo

dran

mod

ifica

r el

s te

rmin

is.

L a r

e duc

ció

cons

istir

à en

un

terç

o m

itja

jorn

ada

amb

les

dism

inuc

uion

s de

les

retr

ibuc

ions

en

la p

art

prop

òrci

onal

.

Per

guar

da le

gal,

men

ors

de 1

2 an

ys o

fam

iliar

s (c

ònju

ge o

par

ella

de

fet)

que

requ

e-ri

sque

n es

peci

al d

edic

ació

. • C

ura

d’un

min

usvà

lid fí

sic

psíq

uic

o se

nsor

ial a

mb

una

min

usva

lides

a ig

ual o

sup

erio

r al

33%

. • P

er ll

arga

mal

altia

o c

ròni

ca q

ue im

pedi

sca

real

itzar

la jo

rnad

a la

bora

l com

p let

a de

l mat

eix

inte

ress

at. •

En

podr

à ga

udir

qua

lse-

vol m

embr

e de

la p

arel

la, p

erò

no s

imul

tàni

amen

t. Le

s re

ducc

ions

de

jorn

ada

són

in-

com

patib

les

entr

e si

. • A

fect

aran

la jo

rnad

a la

bora

l est

ablid

a en

la n

orm

ativ

a to

tal-

men

t, re

perc

utin

t de

man

era

prop

orci

onal

sob

re e

ls d

ifere

nts

perí

odes

que

con

figu-

ren

aque

sta.

• R

eper

cutir

à pr

opor

cion

alm

ent s

obre

el p

erm

ís d

e la

ctàn

cia.

PERM

ISOS

I LL

ICÈN

CIES

VÍCTIMES de la ��

violència de gènere

AR

T. 2

4El

tem

ps n

eces

sari

que

els

ser

veis

soc

ials

ode

sal

ut a

cred

iten.

Si la

red

ucci

ó no

sup

era

l’hor

a di

ària

no

gene

ra d

educ

ció

de r

etri

buci

ons.

En

lare

sta,

tin

drà

efec

tes

econ

òmic

s pr

opor

cion

als.

Cal

l’in

form

e de

l min

iste

ri fi

scal

.

INTERÉS PARTICULAR �

AR

T. 2

0So

l·lic

itud:

DG

de

Per

sona

l iin

form

e fa

vora

ble:

dir

ecci

óde

cen

tre.

Mín

im 1

5 di

es in

inte

rrom

puts

i fin

s a

9m

esos

cad

a 3

anys

.•

Se s

ol·li

cita

rà 3

0 di

es a

bans

i s’

ha d

e re

sold

re c

om a

mín

im a

mb

15 d

ies

d’an

tela

ció

a la

dat

a d’

inic

i. •L

a de

nega

ció

serà

mot

ivad

a.

BEQUES D'ESTUDI

O INVESTIGACIÓ �

AR

T. 2

1So

l·lic

itud:

Dir

ecci

óTe

rrito

rial

.La

dur

ada

del f

et c

ausa

nt.

• Se

’n p

odrà

gau

dir

en fu

nció

del

que

est

able

ixen

les

resp

ectiv

es c

onvo

catò

ries

i s

ubor

dina

t a le

s ne

cesi

tats

del

ser

vei.

Tam

bé e

n po

dran

gau

dir

els

func

iona

ris

i fun

cion

àrie

s qu

e re

ben

bequ

es d

’est

udi o

inve

stig

ació

d’ò

rgan

s co

m e

l MEC

, ad

min

istr

acio

ns e

duca

tives

com

pete

nts

en la

mat

èria

...

AR

T.22

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

.M

àxim

4 m

esos

a l'

any.

•

Con

tingu

t di

rect

amen

t re

laci

onat

am

b el

lloc

de

treb

all o

la c

arre

ra

prof

e sss

iona

l. •S

egon

s le

s ne

cess

itats

del

ser

vei.

MALALTIA DE FAMILIARS �

AR

T. 2

3D

irec

ció

Terr

itori

al.

Màx

im 1

any

. •

Mal

altia

gre

u fin

s a

2n g

rau

per

afin

itat

o co

nsan

guin

itat

amb

conv

ivèn

cia

amb

elso

l·lic

itant

. Acr

edita

ció

de la

mal

altia

per

info

rmes

mèd

ics.

DO

CV

Num

. 569

0 /

29.0

1.20

08. D

ECR

ET 7

/200

8, d

e 25

de

gene

r, d

el C

onse

ll, p

el q

ual e

s re

gule

n el

s pe

r-m

isos

i lli

cènc

ies

del p

erso

nal d

ocen

t no

uni

vers

itari

dep

ende

nt d

e la

Con

selle

ria

d’Ed

ucac

ió. C

orre

cció

DO

CV

24/0

4/08

�

Nom

és e

l pro

fess

orat

func

iona

ri �

Tam

bé e

l pro

fess

orat

inte

rí

ASSISTÈNCIAa cursos de �

perfeccionament professional

MAT

RIM

ONI ��

o un

ions

de

fet

ASS

ISTÈ

NCI

A a

��

mat

rim

onis

o u

nion

s de

fet

TÈCN

IQUES

PREN

ATALS

��

MAT

ERN

ITAT

BIO

LÒGI

CA ��

ADOP

CIÓ

o ��

acol

limen

t de

men

ors

ADOP

CIÓ

INTE

RN

ACIO

NAL ��

LACT

ÀN

CIA ��

PATE

RN

ITAT

��

INTE

RRUPC

IÓ D

E L’

EMBARÀS ��

MÈD

IC E

DUCA

TIU ��

i ass

iste

ncia

l

MOR

T O

MALA

LTIA

GREU

DE

FAM

ILIA

R��

(con

sagu

initat

o a

fini

tat)

EXÀM

ENS ��

TRASL

LAT

dom

icili

��

DEU

RE

INEX

CUSA

BLE

��

FUN

CION

S re

pres

enta

tive

s��

Perm

isos i Llicen

cies 1

5-16

.qxp_P

ermiso

s i Llicen

cies N

OU 2

4/07

/15 11.11

Pág

ina 1

Bai

xes

i ab

sèn

cies

Inca

paci

tat t

empo

ral (

amb

baix

a)

Abs

ènci

es p

er m

alal

tia

(sen

se b

aixa

)

Per

mal

alti

es c

omu

nes

i ac

cid

ents

no

lab

oral

s P

er a

ccid

ent l

abor

al o

mal

alti

a p

rofe

ssio

nal

Cau

ses

no d

eriv

ades

de

la fa

ena.

a. E

ls 3

pri

mer

s di

es d

e la

inca

paci

tat t

empo

ral e

s co

bra

el 5

0% d

e le

s re

trib

ucio

ns.

b. D

es d

el 4

t dia

fins

al 2

0é d

ia d

e la

inca

paci

tat t

empo

ral e

s co

bra

el 7

5%.

c. A

par

tir d

el 2

1é d

ia i

fins

al d

ia 9

0 es

cob

ra e

l 100

%.

Cau

ses

rela

cion

ades

am

b la

faen

a.a

. Acc

iden

t pro

duït

al l

loc

de tr

ebal

l o in

itin

ere

(és

a di

r: a

nant

o to

rnan

t del

cen

tre)

o

mal

altia

pro

fess

iona

l rec

ollid

a en

el q

uadr

e de

mal

altie

s pr

ofes

sion

als;

en

el

nost

re c

as, s

ols

hi c

onst

en e

ls n

òdul

s de

cor

des

voca

ls.

b. E

s co

bra

el 1

00%

dur

ant t

ot e

l per

íode

de

la in

capa

cita

t.c.

Qua

n s’

ha p

rodu

ït un

acc

iden

t lab

oral

, la

dire

cció

del

cen

tre

ho c

omun

icar

à a

la

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

, enc

ara

que

l’acc

iden

t no

com

port

e ba

ixa.

a.

Hos

pita

litza

ció,

incl

osa

la d

omic

iliàr

ia i

l’hos

pita

l de

dia,

que

resp

onga

a a

ctiv

itats

as

sist

enci

als

com

pres

es e

n la

Car

tera

C

omun

a B

àsic

a de

Ser

veis

Ass

iste

ncia

ls d

el

Sist

ema

Nac

iona

l de

Salu

t.b

. Int

erve

nció

qui

rúrg

ica

que

resp

onga

a

activ

itats

ass

iste

ncia

ls c

ompr

eses

en

la C

arte

ra C

omun

a B

àsic

a de

Ser

veis

As

sist

enci

als

del S

iste

ma

Nac

iona

l de

Salu

t.c.

Situ

acio

ns d

e vi

olèn

cia

de g

èner

e.d

. Mal

altia

com

una

dura

nt l’

esta

t de

gest

ació

, en

cara

que

no

done

lloc

a u

na s

ituac

ió d

e ri

sc

dura

nt l’

emba

ràs

o em

barà

s de

ris

c.e

. Em

barà

s de

ris

c (o

sig

a, p

er p

robl

emes

de

sal

ut d

e la

mar

e o

del f

etus

). El

ris

c en

l’em

barà

s ha

de

ser

cert

ifica

t per

l’e

spec

ialis

ta i

la b

aixa

ha

de s

er e

xped

ida

pel

met

ge/e

ssa

de fa

míli

a.f.

Ris

c en

l’em

barà

s (o

sig

a, q

ue e

l llo

c de

tr

ebal

l sup

osa

un fa

ctor

de

risc

: tre

ball

amb

prod

ucte

s qu

ímic

s o

maq

uinà

ria

peri

llosa

, a

l’int

empè

rie,

en

una

espe

cial

itat q

ue

impl

ique

esf

orç

físic

, itin

eràn

cies

…).

El r

isc

en

l’em

barà

s ha

de

ser

cert

ifica

t per

l’IN

VASS

AT.

g. M

alal

ties

infe

ctoc

onta

gios

es q

ue d

onen

llo

c a

l’apl

icac

ió d

e le

s m

esur

es a

què

es

refe

reix

la L

lei O

rgàn

ica

3/19

86, d

e 14

d’a

bril,

de

mes

ures

esp

ecia

ls e

n m

atèr

ia d

e sa

lut

públ

ica

o qu

an l’

òrga

n co

mpe

tent

en

mat

èria

de

sal

ut p

úblic

a en

pre

scri

ga l’

aïlla

men

t co

m a

con

seqü

ènci

a de

la d

ecla

raci

ó i/o

est

udi d

’una

mal

altia

de

decl

arac

ió

oblig

atòr

ia. P

er e

nten

dre’

ns, s

ón m

alal

ties

infe

ctoc

onta

gios

es g

reus

que

hag

en ti

ngut

al

gun

brot

dec

lara

t a u

n ce

ntre

(men

ingi

tis,

tube

rcul

osi,

legi

onel

·la…

). N

o en

trar

ien

aque

st p

unt m

alal

ties

infe

ctoc

onta

gios

es

freq

üent

s en

tre

el p

rofe

ssor

at c

om a

ra g

rip,

br

onqu

itis,

o p

neum

ònia

.h

. Els

tras

torn

s se

güen

ts d

iagn

ostic

ats

per

psiq

uiat

ria:

tras

torn

de

la c

ondu

cta

alim

entà

ria,

tras

torn

de

la c

ondu

cta

greu

, tr

asto

rn d

epre

ssiu

maj

or, t

rast

orn

psic

òtic

i tr

asto

rn e

squi

zoaf

ectiu

.

A p

arti

r de

l dia

91

de b

aixa

RG

SS: E

s co

bra

el 1

00%

de

les

retr

ibuc

ions

.M

UFA

CE: H

i ha

un d

esco

mpt

e en

el c

ompl

emen

t esp

ecífi

c i e

s co

bra

men

ys, p

erò

pot

dem

anar

i co

brar

un

subs

idi p

er p

art d

e M

UFA

CE.

S’h

a de

com

unic

ar a

MU

FACE

que

es

con

tinu

a de

bai

xa p

erqu

è la

Mut

ualit

at c

ompl

emen

te la

par

t que

dei

xe d

e pa

gar

la C

onse

lleri

a. E

l mod

el d

e so

l·lic

itud

de la

pre

stac

ió p

er in

capa

cita

t est

à al

web

de

MU

FAC

E.

Efec

tes

econ

òmic

s

Els

efec

tes

d’aq

uest

a re

gula

ció

de re

talla

des

és d

es d

el d

ia 1

d’o

ctub

re d

e 20

12. P

er ta

nt, t

otes

les

pers

ones

que

s’h

an tr

obat

en

una

situ

ació

d’IT

der

ivad

a d’

algu

ns d

els

mot

ius

que

esta

n ex

empt

s de

de

scom

pte

haur

an d

e so

l·lic

itar l

’abo

nam

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns q

ue e

ls v

an re

talla

r. L’

afilia

ció

disp

osa

dels

ser

veis

juríd

ics

del s

indi

cat p

er ta

l de

fer l

a re

clam

ació

. En

cas

que

us tr

obeu

act

ualm

ent d

e ba

ixa

per u

n de

ls m

otiu

s qu

e dó

na d

ret a

cob

rar e

l 100

%, t

ambé

pod

eu p

rese

ntar

una

inst

ànci

a am

b la

do

cum

enta

ció

que

just

ifiqu

e la

bai

xa i

sol·l

icita

r que

no

se u

s ap

lique

cap

des

com

pte

en la

nòm

ina.

En to

t cas

, els

per

cent

atge

s s’

apliq

uen

sem

pre

sobr

e le

s re

trib

ucio

ns p

erce

bude

s el

mes

ant

erio

r a

la in

capa

cita

t de

carà

cter

ord

inar

i o p

eriò

dic

(o

siga

, sen

se p

aga

extr

a). E

ls d

esco

mpt

es d

eriv

ats

de la

IT e

s pr

odui

ran

el m

es o

mes

os p

oste

rior

s a

la b

aixa

. Els

com

unic

ats

d’al

ta i

baix

a m

èdic

a s’

haur

an d

e pr

esen

tar

en e

ls m

atei

xos

term

es i

term

inis

que

fins

ara

. En

el m

omen

t es

tinga

la

baix

a se

li h

a de

com

unic

ar im

med

iata

men

t a la

di

recc

ió d

el c

entr

e i f

er-l

i-la

arr

ibar

com

a m

olt

tard

l’en

dem

à de

la s

eua

expe

dici

ó. E

ls c

omun

icat

s m

èdic

s d’

alta

s’h

an d

e pr

esen

tar

el m

atei

x di

a de

re

inco

rpor

ació

al l

loc

de tr

ebal

l.

Exc

epci

ons

que

done

n dr

et a

cob

rar

el 1

00%

del

so

u m

entr

e te

nim

una

bai

xa m

èdic

a (I

T)

a.

Cal

un

info

rme

de la

Dir

ecci

ó de

l Cen

tre

que

cert

ifiqu

e l’a

ccid

ent l

abor

al.

b. L

a D

irec

ció

del C

entr

e ha

de

com

unic

ar a

la

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

i In

spec

ció,

que

pos

aran

en

mar

xa e

ls m

ecan

ism

es o

port

uns

i in

form

aran

l’IN

VASS

AT.

c. S

i la

pers

ona

afec

tada

va

a ur

gènc

ies,

a

l’inf

orm

e ha

de

cons

tar

l’acc

iden

t lab

oral

. Si

és

nece

ssàr

ia u

na b

aixa

mèd

ica,

és

mol

t im

port

ant q

ue e

n el

com

unic

at in

icia

l co

nste

que

es

trac

ta d

’un

acci

dent

labo

ral,

amb

el c

odi c

orre

spon

ent.

d. F

er a

rrib

ar a

l cen

tre

la b

aixa

labo

ral a

l més

pr

ompt

e po

ssib

le.

e.

Si l’

INVA

SSAT

no

es p

osa

en c

onta

cte

amb

la p

erso

na q

ue h

a tin

gut u

n ac

cide

nt

labo

ral,

ha d

e de

man

ar h

ora

mitj

ança

nt

una

inst

ànci

a al

Ser

vei d

e P

reve

nció

de

Ris

cos

Labo

rals

(IN

VASS

AT) c

orre

spon

ent a

la

Dir

ecci

ó Te

rrito

rial

on

treb

alla

.

f. N

OM

ÉS P

ER A

PR

OFE

SSO

RAT

D

EPEN

DEN

T D

E M

UFA

CE:

és

impr

esci

ndib

le d

eman

ar e

l rec

onei

xem

ent

d’ac

cide

nt la

bora

l o d

e m

alal

tia

prof

essi

onal

a M

UFA

CE

i tin

dre’

n la

re

solu

ció

posi

tiva

per

escr

it, p

er a

pod

er

acce

dir

als

dret

s qu

e se

’n d

eriv

en. P

er

a fe

r-ho

, de

prim

er s

’ha

de d

eman

ar e

l re

cone

ixem

ent a

la D

T.g

. NO

MÉS

PER

A P

RO

FESS

OR

AT IN

TER

Í: C

al r

ecor

dar

que

en c

as d

’acc

iden

t gre

u,

el p

rofe

ssor

at in

terí

pot

ana

r a

qual

sevo

l ce

ntre

mèd

ic, e

ncar

a qu

e no

sig

a un

de

ls c

entr

es d

e la

mút

ua a

mb

la q

ual

l’adm

inis

trac

ió v

alen

cian

a té

con

veni

. P

erò

si l’

acci

dent

no

és g

reu,

cal

ana

r a

un c

entr

e de

pene

nt d

e la

mút

ua (e

n la

pr

ovín

cia

d’Al

acan

t: M

útua

Iber

mut

uam

ur

MAT

EPSS

; a C

aste

lló, U

nió

de M

utua

s; a

Va

lènc

ia, U

miv

ale

MAT

EPSS

Núm

ero

15).

Què

hem

de

fer

en e

l cas

d’a

ccid

ent d

e tr

ebal

l?

Dec

ret L

lei 6

/201

2, d

e 28

de

sete

mbr

e, d

el

Con

sell,

de

desp

lega

men

t i a

plic

ació

de

les

disp

osic

ions

incl

oses

en

el tí

tol i

dis

posi

cion

s co

ncor

dant

s de

l Rei

al D

ecre

t Lle

i 20/

2012

, de

13

de ju

liol,

de m

esur

es p

er a

gar

antir

l’es

tabi

litat

pr

essu

post

ària

i de

fom

ent d

e la

com

petit

ivita

t.

Rei

al d

ecre

t-lle

i 20/

2012

, de

13 d

e ju

liol,

de m

esur

es p

er a

gar

antir

l’es

tabi

litat

pr

essu

post

ària

i de

fom

ent d

e la

com

petit

ivita

t (B

OE

14/0

7/20

12)

Nor

mat

iva

que

regu

la le

s re

tall

ades

en

les

inca

paci

tats

tran

sitò

ries

Còm

put d

els

dies

d’a

bsèn

cia

Des

de

l’ent

rada

en

vigo

r d’

aque

st

decr

et (2

0 de

juny

de

2014

) fins

al

31 d

e de

sem

bre

de 2

014,

hi h

a 4

dies

d’a

bsèn

cies

. En

els

pròx

ims

anys

, el c

òmpu

t es

real

itzar

à de

s de

l dia

1 d

e ge

ner

fins

al d

ia 3

1 de

de

sem

bre

de c

ada

any

natu

ral.

Què

pas

sa s

i se

supe

ren

els

quat

re d

ies

d’ab

sènc

ia a

l’an

y

Una

veg

ada

utili

tzat

s el

s qu

atre

die

s d’

absè

ncia

, s’a

plic

a un

des

com

pte

del 5

0% d

e le

s re

trib

ucio

ns e

n ca

da

dia

nou

d’ab

sènc

ia, é

s a

dir,

que

les

absè

ncie

s ju

stifi

cade

s pe

r m

otiu

s de

sa

lut q

ue e

xced

isqu

en e

ls 4

màx

ims

com

port

en e

l mat

eix

desc

ompt

e de

l 50

% e

stab

lert

per

als

tres

pri

mer

s

dies

d’in

capa

cita

t tem

pora

l (ba

ixa)

.

L’ab

sènc

ia d

e tr

es d

ies

no é

s IT

L’ab

sènc

ia n

o és

con

side

rada

una

in

capa

cita

t tem

pora

l, se

mpr

e qu

e no

se

sup

eren

els

tres

die

s co

nsec

utiu

s. S

i se

sup

eren

els

tres

die

s co

nsec

utiu

s d’

absè

ncia

, s’h

aura

n de

just

ifica

r co

m u

na in

capa

cita

t tem

pora

l i

s’hi

apl

icar

la d

educ

ció

del 5

0%.

Nor

mat

iva

que

ho r

egul

a

Dec

ret 9

6/20

14, d

e 13

de

juny

, del

C

onse

ll, p

el q

ual e

s de

term

inen

les

cond

icio

ns d

el r

ègim

d’a

bsèn

cies

al

treb

all p

er m

alal

tia o

acc

iden

t que

no

done

n llo

c a

dedu

cció

de

retr

ibuc

ions

.

Aqu

est d

ecre

t der

iva

de l’

Aco

rd

de r

etal

lade

s de

23

d’oc

tubr

e de

20

13, s

igna

t per

tots

els

sin

dica

ts

exce

pte

Inte

rsin

dica

l Val

enci

ana.

Qu

è és

un

a ab

sèn

cia

Es p

odra

n tin

dre

un m

àxim

de

4 di

es d

’abs

ènci

es d

uran

t l’a

ny n

atur

al

sem

pre

que

estig

uen

mot

ivad

es p

er m

alal

tia o

acc

iden

t que

no

done

n llo

c a

una

baix

a. D

’aqu

est m

àxim

de

4 di

es, n

omés

3 p

oden

ser

co

nsec

utiu

s. E

l còm

put d

els

dies

d’a

bsèn

cia

entr

à vi

gor

el 2

0 de

juny

.Se

mpr

e se

rà n

eces

sàri

a la

just

ifica

ció

mèd

ica

corr

espo

nent

, en

la q

ual h

a de

con

star

la d

ata

d’at

enci

ó m

èdic

a, la

mal

altia

, i la

pre

scri

pció

de

repó

s.Si

les

absè

ncie

s no

pas

sen

d’aq

uest

os 4

die

s (3

d’e

lls

cons

ecut

ius)

, no

hi h

aurà

ded

ucci

ó de

les

retr

ibuc

ions

.

Per

mís

mèd

ic, e

du

cati

u o

ass

iste

nci

alN

o s’

ha d

e co

nfon

dre

l’abs

ènci

a am

b el

per

mís

mèd

ic, e

duca

tiu

i as

sist

enci

al (D

ecre

t 7/2

008)

. L’a

ssis

tènc

ia a

una

con

sult

a m

èdic

a ha

de

con

cert

ar-s

e pr

efer

entm

ent f

ora

de l’

hora

ri d

e tr

ebal

l; pe

rò s

i no

és

poss

ible

, es

pot a

nar

en h

orar

i de

treb

all p

el te

mps

indi

spen

sabl

e pe

r ac

udir

-hi i

ret

orna

r al

lloc

de

treb

all,

i s’h

a d’

acre

dita

r am

b ju

stifi

cant

, en

el q

ual h

an d

e co

nsta

r ex

pres

sam

ent e

l nom

i co

gnom

s de

l pac

ient

, de

l/a

met

ge/s

sa, i

l’ho

ra d

’ent

rada

i so

rtid

a de

la c

onsu

lta

mèd

ica.

La jornada escolar ha de ser producte d’una reflexió, establida autònomament per decisió democràtica de les comunitats educatives i acompanyada d’un aprofitament major de la infraestructura escolar, de la millora de les condicions de treball, amb més professorat, educadors i personal de serveis en els centres, més dotacions escolars i unes ofertes suficients d’activitats complementàries.La implantació d’un nou model de jornada adequat a l’entorn ha de servir per a millorar la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies, propiciar les relacions familiars, facilitar la integració de les persones nouvingudes, especialment les més desfavorides, en l’entorn i en la societat, avançar en la igualtat de gènere i eliminar les desigualtats socials i culturals de la societat.

Per la regulació de la jornada continuada

Cal una nova organització del temps escolar en què:

l’autonomia de les comunitats educatives establisquen

el tipus de jornada que consideren més escaient per a

desenvolupar el seu projecte educatiu ;

l’horari del professorat no siga necessàriament coincident

amb el de l’alumnat ni amb el del centre;

els centres estiguen oberts al matí i a la vesprada, i

garantisquen l’oferta de tots els serveis necessaris;

l’administració estenga i garantisca l’oferta de menjadors

escolars a tots els centres;

les administracions públiques asseguren als centres el

finançament de totes les seues activitats extracurriculars

culturals i esportives; la igualtat d’oportunitats educatives

a tot l’alumnat, oferint més a qui menys té i ho necessita;

milloren les condicions de treball del professorat, del

personal especialitzat i del personal no docent;

es cree una nova institució pública que, amb dotació

de recursos humans i materials, siga l’encarregada

d’organitzar les activitats extracurriculars, culturals

i esportives dins del projecte educatiu del centre i en

coordinació amb l’equip directiu;

la coordinació en el districte o en el municipi facilite

l’optimització dels recursos disponibles a aquest nivell.

Què demana STEPV?

Que la regulació de la jornada continuada no estiga

vinculada amb cap programa ni àmbit, de manera que

qualsevol centre educatiu puga adoptar-la.

Exigim una dotació pressupostària per a facilitar-ne

l’aplicació en els centres educatius.


L’educació en l’exterior, que té com a objectiu estendre la presència delsistema educatiu espanyol en el món i promocionar i difondre l’idiomai la cultura, es realitza en coordinació entre els ministeris d’Educació iel d’Afers Exteriors, juntament amb l’Institut Cervantes. Les actuacionss’estenen a 32 països.

Modalitats• Centres de titularitat mixta amb altres països. • Centres de conveni de col·laboració entre el MEC i les fundacions cul-turals.• Escoles europees, destinades a l’educació dels fills del personal quetreballa en les institucions europees.• Agrupacions de llengua i cultura espanyoles, amb programes espe-cífics per a fills de residents en l’estranger, escolaritzats en els siste-mes educatius dels països de residència. • Seccions espanyoles en centres educatius estrangers. Estan sotme-ses a l’organització d’aquests últims i als convenis amb les autoritats edu-catives en els països respectius.• Centres de titularitat de l’estat. Imparteixen els ensenyaments del sis-tema espanyol. • Assessores i assessors tècnics, per a l’assistència científica i didàc-tica.Legislació bàsica• Reial Decret 1138/2002 de 31 d’octubre (BOE de l’1/11/2002) que re-gula l’acció educativa en l’exterior. Les últimes convocatòries han estat:Orden ECI/3452/2007, de 23 de novembre, BOE del 29 de novembre (do-cents); Orden ECI/3566/2007, de 26 de novembre, BOE del 7 de desem-bre (assessors).Provisió de les places• Requisits. Funcionariat de carrera en activitat amb una antiguitat mí-nima de tres anys amb coneixement de l’idioma que s’assenyale en laconvocatòria.• Selecció. En la fase general es consideren els mèrits professionalsi la valoració del treball desenvolupat, cursos de formació, mèrits aca-dèmics i antiguitat —màxim, 40%—. La fase específica consta de duesparts: una sobre continguts teòrics i una altra amb un supòsit pràc-tic relacionat amb l’exercici de les funcions dels corresponents cos-sos docents i amb l’acció educativa en l’exterior.Regulació laboral• Personal docent. Una vegada assignat un lloc en l’exterior no s’hi potrenunciar, excepte per raons excepcionals. L’adscripció és per dos cur-sos, prorrogables per dos períodes de dos cursos més (màxim de sis).Acabada la permanència en l’exterior, el professorat té dret preferenta una plaça docent en la localitat o àmbit territorial d’origen. Ha de par-ticipar en el concurs de trasllats del curs anterior al seu retorn. El rè-gim del personal docent, incloses les retribucions, és competència delMEC.• Assessories tècniques. Les persones seleccionades són nomenadesper un període d’un curs en comissió de serveis prorrogable, en règimd’adscripció temporal per un segon període de dos cursos i per un ter-cer període de dos anys més (cinc cursos en total). El contingut de la pro-va per a accedir a les assessories així com el seu desenvolupament es-tan contemplats en l’Orden ECI/3566/2007, de 26 de novembre. El per-sonal destinat a les Escoles Europees, hi pot romandre un màxim de nouanys.

PERSONA O CÒNJUGE

PARES O SOGRESPARES O SOGRES

AVIS/ES

GERMANS/ES

ONCLES/TIES

FILLS/ES

COSINS/ES

NEBOTS NÉTS/ES

NEBOTS/ES

BESNÉTS/ES

NÉTS/ES

1r. GRAU

1r. GRAU

2n. GRAU

2n. GRAU

3r. GRAU

4t. GRAU

4t. GRAU

3r. GRAU

3r. GRAU

2n. GRAU

Per a calcular el grau de parentiu, per consanguinitat o per afini-tat, tenim en compte les regles següents:

Cada pas que fem des de la nostra situació o la del/la cónjuge és un grau.

Amb els nostres ascendents, hem de pujar sempre de pare/mare a pare/mare, i després descendir pels fills fins arribar a ger-mans/es, oncles, ties, cosines…Així, per arribar a la nostra tia, hem de pujar al nostre pare o mare, després als avis i, per últim, als fills d’aquests, entre les quals està la nostra tia. Són per tant, tres graus, perquè hem fet tres passos.

Entre els nostres descendents, baixarem de fills/es a fills/es.

El grau d’afinitat i de consanguinitat es calculen igual però, en eixe cas, el punt de partida és el o la nostra cónjuge.

Graus de parentiu CONSANGUINITAT I AFINITATL’EDUCACIÓ A

L’EXTERIOR

SETEMBRE 2008 / 215 / 31

La jornada escolar ha de ser producte d’una reflexió, establida autònomament per decisió democràtica de les comunitats educatives i acompanyada d’un aprofitament major de la infraestructura escolar, de la millora de les condicions de treball, amb més professorat, educadors i personal de serveis en els centres, més dotacions escolars i unes ofertes suficients d’activitats complementàries.La implantació d’un nou model de jornada adequat a l’entorn ha de servir per a millorar la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies, propiciar les relacions familiars, facilitar la integració de les persones nouvingudes, especialment les més desfavorides, en l’entorn i en la societat, avançar en la igualtat de gènere i eliminar les desigualtats socials i culturals de la societat.

millorar la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies, propiciar les relacions familiars, facilitar la integració de les persones nouvingudes, especialment

entorn i ançar en la igualtat at

de gènere i eliminar les desigualtats ats tat. t.

Per la regulació de la jornada continuada

Cal una nova organització del temps escolar en què:

l’autonomia de les comunitats educatives establisquen

el tipus de jornada que consideren més escaient per a

desenvolupar el seu projecte educatiu ;

l’horari del professorat no siga necessàriament coincident

amb el de l’alumnat ni amb el del centre;

els centres estiguen oberts al matí i a la vesprada, i

garantisquen l’oferta de tots els serveis necessaris;

l’administració estenga i garantisca l’oferta de menjadors

escolars a tots els centres;

les administracions públiques asseguren als centres el

finançament de totes les seues activitats extracurriculars

culturals i esportives; la igualtat d’oportunitats educatives

a tot l’alumnat, oferint més a qui menys té i ho necessita;

milloren les condicions de treball del professorat, del

personal especialitzat i del personal no docent;

es cree una nova institució pública que, amb dotació

de recursos humans i materials, siga l’encarregada

d’organitzar les activitats extracurriculars, culturals

i esportives dins del projecte educatiu del centre i en

coordinació amb l’equip directiu;

la coordinació en el districte o en el municipi facilite

l’optimització dels recursos disponibles a aquest nivell.

Què demana STEPV?

Que la regulació de la jornada continuada no estiga

vinculada amb cap programa ni àmbit, de manera que

qualsevol centre educatiu puga adoptar-la.

Exigim una dotació pressupostària per a facilitar-ne

l’aplicació en els centres educatius.

SEUS STEPV CASTELLÓ Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964 269 094 - Fax 964 232 952 VALÈNCIA Juan de Mena, 18, bxs. 46008. Tel. 963 919 147 - Fax 963 924 334 ALZIRA Luis Suñer, 28, 16. 46600. Tel. 962 400 221 - Fax 962 412 557 XÀTIVA Portal del Lleó, 8, 2-A. 46800. Tel. i fax 962 283 067 GANDIA Av. d'Alacant, 18, 1r. 46701 Tel i Fax 962 950 754 ALCOI Oliver, 1, 5-D. 03804. Tel. i fax 966 540 602 ALACANT Glorieta Poeta Vte. Mogica, 5, 12. 03005. Tel. 965 985 165 - Fax 962 126 626 ELX Maximilià Thous, 121. 03204. Tel. i fax 966 225 616 ESCOLA SINDICAL MELCHOR BOTELLA Juan de Mena, 18, bxs. 46008. Tel. 963 919 147 - Fax 963 924 334. Web stepv.intersindical.org a/e [email protected], [email protected], [email protected], [email protected] JUNTA DE PERSONAL DOCENT AL: Carratalà, 47. 03007. 965 935 021. CS: Av. del Mar, 23. 12003. 964 358 444. VLC: Prop, av. Gregorio Gea, 27. 46009. 963 866 500. SERVEIS TERRITORIALS D’EDUCACIÓ AL: Carratalà, 47. 03007. 965 934 870. CS: Av. del Mar, 23. 12003. 964 358 448. VLC: Prop, Av. Gregorio Gea, 14. 46009. 963 866 600. CONSELLERIA D’EDUCACIÓ Av. de Campanar, 32. 46015. València. 963 866 500 CONSELL ESCOLAR VALENCIÀ Av. de Campanar, 32. 46015. València. 963 866 564 DELEGACIÓ MECD-ALTA INSPECCIÓ Joaquín Ballester, 39. 46009. València. 963 079 474 ESCOLA VALENCIANA Josep Grollo, 91, bxs. 46025 València. 963 472 783 FEDERACIÓ MRPPV- ESCOLA D’ESTIU PV Dona Teresa, 2. 46701 Gandia CASA DE LA DONA Buenos Aires, 13. 46006 València. 962 066 618 TELÈFON DEL MENOR 900 100 033 INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR 900 500 222

TELÈFONS PROP: 012 AL: 965 934 000 CS: 964 358 000 VLC: 963 866 000 EMERGÈNCIES 112 VÍCTIMES MALTRACTAMENT 016

c a l e n d a r i e s c o l a r 2 0 1 4 - 1 5

Dies festius: l’Ajuntament, previ acord del CEM, pot proposar-ne tres més.

10 inici de curs primària 11 inici secundària, batxillerat i FP 21 inici règ. esp. i FPA

21 final de curs de primària i infantil 17 final de curs de secundària, batxillerat i FP, FPA, EOI

25 dia de la no-violència contra les dones

30 dia de la pau

25 dia de les llibertats nacionals28 dia de la salut laboral

1 dia dels treballadores i treballadors

8 dia de les dones -27-7 la magdalena 16-19 falles

9 dimarts de carnestoltes

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Desembre FebrerGener

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MaigAbrilMarç

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Setembre NovembreOctubre

Agost

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

JuliolJuny

Noovembrer

Desemb Gener

dia de la no-violència contra les dones

Febrerer

Abril Maig

la magdalena

Juny

dia de la salut laboral

Juliol

dia dels treballadores i treballadors

Agost

la guia del professorat i dels centres 2015-16 · setembre 2015 / extra inici de curs / 3 editorial...

Documents