la globalització i el repte del desenvolupament i el benestar

LA GLOBALITZACIÓ

1. La Globalització:

• El terme globalització fa referència al procés cap a una interdependència i integració més forta de les economies mundials.

• No es tracta d’un fenomen nou, però darrerament s’ha accelerat.


• Aquesta mundialització de l’activitat econòmica ha donat com a resultat:– un augment espectacular

del comerç i dels fluxos d’operacions financeres.

– La internacionalització de les empreses (multinacionals)

– Un major increment de tecnologies i de coneixement.


• La globalització de l’economia té cinc trets destacats:– L’augment exponencial dels fluxos financers

internacionals. Les borses són els vertaders centres econòmics de la globalització.

– La forta expansió del comerç internacional.– La concentració empresarial.– El sorgiment de grans empreses multinacionals.– L’organització mundial de la producció amb un

procés de deslocalització


• Però la globalització és més que una transformació de l’economia.

• Les societats, les actuacions polítiques i la cultura són també més interdependents.

• Per exemple, les millores en els mitjans de comunicació han propiciat una creixent semblança dels estils de vida, dels costums i de les relacions socials.

Japonesos (Tokio)

Xinesos (Xangai)

Barcelona (La Rambla) Tokio (Shibuya)

Espanyola Japonesa


• Per tant, la globalització es tracta d’un procés d’integració econòmica, sociocultural i política que implica una obertura cada vegada més gran dels països a la resta del món.

Metre a Tokio

Superfície comercial a Tokio

Superfície comercial a BarcelonaTimes Square (NY)

Superfície comercial a Tokio Tenda Manga

2. Els factors de la globalització

• Des del final de la Segona Guerra Mundial (1945) hi va haver una tendència a l’augment de les relacions comercials internacionals i del pes de les multinacionals en l’economia.

• Però una sèrie de fenòmens han itensificat el procés de mundialització.

2. Els factors de la globalització

3. Els efectes de la globalització• Des del punt de vista socioeconòmic, la globalització

ha tingut efectes contradictoris.• Efectes positius:

– Hi ha hagut un augment de la riquesa mundial.

– Alguns països, com la Xina i l’Índia, han iniciat un fort creixement i desenvolupament econòmic, que ha tret a milions de persones de la pobresa.

– S’han registrat avenços socials importants,sobretot en qüestions sanitàries i educatives.

Shangai

3. Els efectes de la globalització

• Efectes negatius: els beneficis no s’han repartir equitativament.• La globalització ha beneficiat sobretot els països desenvolupats

i parcialment a un grup de països en via de desenvolupament. • Per exemple, a les darreres quatre dècades la renda dels vint

països més rics va créixer un 300%, mentre que la dels vint països més pobres només un 26%.

• També han augmentat les desigualtats dins de cada país.• La reducció de la capacitat dels estats per intervenir i controlar

l’economia. Cada vegada més decisions que afecten l’economia d’un país es prenen fora de les seves fronteres.

The richest 2% of adults in the world own more than half of global household wealth according to a study released today by the World Institute for Development Economics Research of the United Nations University (UNU-WIDER).

The most comprehensive study of personal wealth ever undertaken also reports that the richest 1% of adults alone owned 40% of global assets in the year 2000, and that the richest 10% of adults accounted for 85% of the world total.

In contrast, the bottom half of the world adult population owned barely 1% of global wealth.

Wealth is heavily concentrated in North America, Europe, and high income Asia-Pacific countries. People in these countries collectively hold almost 90% of total world wealth.

Although North America has only 6% of the world adult population, it accounts for 34% of household wealth.

According to the study, almost all of the world’s richest individuals live in North

America, Europe, and rich Asia-Pacific countries. Each of these

groups of countries contribute about one third of the members of the world’s

wealthiest 10%.

Japan and USA feature even more strongly among the richest 1% of individuals in the world, with 37% residing in the USA and 27% in Japan.

http://www.youtube.com/watch?v=7IHmUEKfkU4&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=PSspugwKiLI&feature=related

Desigualtat dins de cada país: Exemple als Estats Units.

La reducció de la capacitat dels estats per intervenir i controlar l’economia.

http://www.youtube.com/watch?v=YDR4Cc94jfo&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=-Ek5kgE_Uuo

http://www.youtube.com/watch?v=AFPv5Q6T3ME&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=eQNsVb6XFEU&feature=related

4. Les institucions de l’economia mundial

• Hi ha institucions i organitzacions internacionals les actuacions de les quals condicionen el funcionament de l’economia mundial, como ara el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI) i l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i el G-20.

• El Banc Mundial i el FMI formen part de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Per això, quasi tots el països del món són membres d’aquestes institucions.


• El Banc Mundial té per objectiu principal reduir la pobresa.

• El FMI aconsella els governs en qüestions financeres i pot concedir préstecs als països membres.

• Però no tots els països tenen el mateix poder en les decisions que prenen aquestes institucions. Els països més rics hi tenen més representació i vots. Per això poden imposar-hi el seus interessos.

Consultar informació BM, FMI i OMC pàg. 103


• Molts d’estats pertanyen també a l’OMC. Aquesta té per finalitat establir regles del comerç internacional, avançar en la liberalització del comerç i resoldre els desacords comercials que hi hagi entre els membres.

• El G-20 és un fòrum de consulta i cooperació de vint països o regions econòmiques del món. Es reuneix per debatre sobre la situació econòmica mundial i decidir accions conjuntes en casos de crisis.


• El G-20 està format pels:– Països del G-8 (Alemanya,

Canadà, Regne Unit, EEUU, França, Itàlia, Rússia i Japó)

– Onze estats de diverses regions del món.

– La Unió Europea. – Espanya i els Països

Baixos també acudeixen a les reunions del G-20.

5. Els grans centres de l’economia mundial

• Un dels grans problemes per al bon funcionament de les organitzacions anteriors és que no tots els països del món tenen el mateix pes econòmic.

• Un conjunt de països controla la major part de la producció econòmica i dels intercanvis mundials i, en conseqüència, imposen les seves regles del joc. Aquest països els denominem potències econòmiques.

5. Els grans centres de l’economia mundial

• Diverses d’aquestes potències ho són des de fan molt de temps. Són les potències tradicionals. EEUU, Japò i UE.

• Altres països estan experimentant un espectacular creixement. Són les potències emergent com ara la Xina, l’Índia, el Brasil i Rússia, que reben l’apel·latiu de BRIC.

• Altres països són potències regionals que representen un percentatge important de l’activitat econòmica de determinades regions del planeta.

6. Un món desigual

• Com hem pogut veure els països mostren diferent nivells de desenvolupament. Els factors que afecten aquest desenvolupament poden ser econòmics, socials, culturals o tecnològiques.

• Els països més econòmicament desenvolupats (MEDCS) són aquells països que tenen un estàndard de vida alt i un PIB elevat.

• Els països menys econòmicament desenvolupats (LEDCS) tenen un estàndard de vida baix i un PIB baix.

6. Un món desigual: Introducció

• Avui en dia, les desigualtats entre els països no tan sols no han desaparegut si no que s’han agreujat.

• Així, per exemple, Europa, els EEUU i els països rics d’Àsia que representen poc més del 25% de la població mundial concentren el 90% de la riquesa mundial.

• Mentre que Àfrica , Índia, Llatinoamericà i altres països asiàtics que representen més del 50% de la població mundial, no arriben al 10% de la riquesa mundial.

6. Un món desigual: Mesurant el desenvolupament.• Mesurar el desenvolupament consisteix en mesurar quan

desenvolupat està un país en comparació amb un altre, o respecte al mateix país en el passat.

• El desenvolupament mesura quan avançat és un país econòmica, social, cultural o tecnològicament.

• Hi ha dues maneres importants de mesurar el desenvolupament d’un país:

– El desenvolupament econòmic: que mesura la riquesa d’un país (PIB) i com es genera aquesta riquesa (per exemple l’agricultura es considera menys avançat econòmicament que les finances).

– El desenvolupament humà: que mesura l’accés que té la població a aquesta riquesa, a llocs de feina, a l’educació, a aliments, salut, oci, seguretat, així com la llibertat política i cultural.

6. Un món desigual: Mesurant el desenvolupament.• L’accés a béns materials i a

serveis, a la riquesa (PIB per capita), als aliments, l’esperança de vida, la taxa de alfabetització i altres indicadors mesuren el l’estàndard de vida d’un país.

• Mentre que l’accés a la salut, a l’oci, a la cultura, o la llibertat política mesuren la qualitat de vida, donant informació sobre el nivell de felicitat i benestar de la població.

• L’Estàndard de vida i la qualitat de vida d’una població ens dóna el grau de desenvolupament humà d’un país.

6. Un món desigual: Mesurant el desenvolupament.• A causa de la varietat d’economies, cultures i pobles no hi ha una

única manera per a mesurar el nivell de desenvolupament d’un país. El geògrafs fan servir una sèrie d’indicadors com ara:

• Sanitat: té la població accés a la sanitat? És gratuïta? De quin tipus de sanitat es tracta? Bàsica o avançada?

• Indústria: quin tipus d’indústria domina? Els països menys econòmicament desenvolupats es centren en les indústries primàries, com ara l’agricultura, pesca, mineria, etc. Mentre que els països desenvolupats es centren en el sector secundari (manufactures,) i terciari (banca, informació, investigació).

• Educació: té la població accés a l’educació? És gratuïta? Quin nivell d’educació hi ha (primària, secundària, superior...)?

6. Un món desigual: Indicadors econòmics.• Per a conèixer el desenvolupament econòmic d’un país els geògrafs fan

servir indicadors econòmics com ara:– PIB i PIB per càpita.– PNB: que mesura el valor de tots els bens i serveis produïts pels ciutadans d’un país

incloent els beneficis obtinguts per les inversions a l’estranger.– El creixement econòmic: augment dels valors anteriors.– La Desigualtat social: és la diferència d’ingrés entre el sector de població més ric i el

més pobre d’un país. – La inflació: que mesura l’augment en el preu dels béns i dels serveis en comparació

amb els salaris. Una inflació elevada pot ser indicador d’una falta de control de l’economia per part del govern.

– Desocupació– Estructura econòmica: reflecteix la divisió econòmica del país entre els tres sectors:

primari, secundari i terciari.– Demografia: estudia el creixement de la població i la seva estructura. Compara les

taxes de natalitat amb les de mortalitat, l’esperança de vida, la relació camp-ciutat, etc. Així molt LEDCS presenten una població més jove i que creix més ràpidament que als MEDCS amb més gent vivint al camp que a la ciutat.

6. Un món desigual: Indicadors de desenvolupament humà.• El desenvolupament d'un país es

dóna freqüentment d'una manera desigual. Un país pot tenir un PIB elevat (a cause de, per exemple, l'explotació de riques reserves de petroli) mentre segments de la població viuen en la pobresa i sense accés a una educació bàsica, a sanitat o a habitatges.

• Per això la importància dels indicadors de desenvolupament humà, els quals mesuren el desenvolupament d'aquells aspectes no econòmics d'un país.

Escola a Guinea

Escola al Regne Unit

6. Un món desigual: Indicadors de desenvolupament humà.• Els indicadors de desenvolupament humà inclouen:• L’esperança de vida: l’edat mitjana que una persona viu en un determinat país. Per exemple

en el Regne Unit és 79 anys mentre que a Kenya és tan sol de48.• Taxa de mortalitat infantil: calcula el nombre de bebès, per cada mil naixements, que moren

durant el primer any de vida. Són 5 al Regne Unit i 61 a Kenya.• Pobresa: calcula el percentatge de població que viu per dessota del nivell de pobresa, o amb

molt pocs diners (per exemple, menys de 1$ al dia).• Accés a serveis bàsics: estudia la disponibilitat de serveis bàsics per una vida saludable com

ara, aigua potable i condicions de salubritat.• Accés a Sanitat: calcula per exemple el nombre de doctors que hi ha per nombre de

habitants.• Riscos de malalties: calcula el percentatge de població amb malalties ara com SIDA, malària

i tuberculosis.• Accés a Educació: calcula el nombre de persones que tenen accés a una educació primària,

secundària i superior. • Taxa d’alfabetització: dóna el percentatge d’adults que poden llegir i escriure. Per exemple, el

100% a Espanya, un 85% a Kenya i tan sols un 60% a l’Índia.• Accés a Tecnologia: dóna estadístiques com el percentatge de persones que tenen accés a

un telèfon, a mòbils, televisió o Internet.

6. Un món desigual: Indicadors de desenvolupament humà.• Els indicadors de desenvolupament humà inclouen:• Accés a Tecnologia: dóna estadístiques com el percentatge de persones que tenen

accés a un telèfon, a mòbils, televisió o Internet. • Igualtat de gènere: compara estadístiques com la taxa d’alfabetització i d’atur entre

homes i dones.• Inversions prioritàries del govern: compara els pressupost en salut i educació amb

els de deute i exercit.

6. Un món desigual: Estadístiques i Correlacions.• La comparació de les

estadístiques dels diferents països ens permet veure si hi ha relacions o correlacions en els factors que contribueixen en el desenvolupament.

• La gràfica del costat per exemple, compara el PIB per càpita amb la taxa d’ alfabetització revelant un patró.

6. Un món desigual: Els índex de desenvolupament.El índex de desenvolupament mesura l’evolució d’un país d’acord amb uns determinats indicadors. Així alguns països poden fer l’efecte d’estar desenvolupats segons uns índex, però no segons un altres.

Country Development indicators

Vietnam and Pakistan

Both countries have a similar per capita GDP. However, life expectancy and literacy are considerably higher in Vietnam than they are in Pakistan.

Saudi Arabia and Croatia

Saudi Arabia has a per capita GDP comparable to that of Croatia. However, in Saudi Arabia there is greater inequality between men and women when considering access to education and political power. So, although they are equal on an economic development index - is less developed on a human development index.

6. Un món desigual: Factors que influencien el desenvolupament.• Els països en vies de desenvolupament han de fer front a moltes dificultats

mentre tracten de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans.

• Alguns factors que influeixen en la bretxa entre països desenvolupats i països en vies de desenvolupament són:

• Factors polítics: com el tipus de règim que hi hagi al poder, les relacions amb altres estats i els llaços colonials els quals influencien el comerç. Per exemple, l’actual president de Zimbaue, Robert Mugabe, és un factor important en el baix desenvolupament del seu país.

• El Medi ambient: la propensió a inundacions, sequeres i altres amenaces naturals poden influir en el desenvolupament. Així les freqüents sequeres en la regió del Sahel a l’Àfrica són un gran obstacle al seu desenvolupament.

• Les Activitats econòmiques: el nivell de desenvolupament dels sectors econòmics i la disponibilitat de recursos naturals influeixen en el desenvolupament. El Regne Unit és un dels països més desenvolupat perquè la seva agricultura i els seus recursos naturals varen permetre la seva industrialització durant la Revolució Industrial.

• Deute: molts LEDCs tenen deutes amb els MEDCs, el que implica que molts tenen que prioritzar el pagament d’aquestes deutes en comptes de invertir en R+D.

Alguns factors que influeixen en la bretxa entre països desenvolupats i països en vies de desenvolupament són:

• El Comerç: el comerç és el intercanvi de béns i serveis entre països. El béns comprats a un país són les importacions i els béns venuts a un altre país les exportacions.

Una Balança Comercial Positiva significa que el valor de les exportacions és major que el de les importacions. Una Balança Comercial Negativa implica més importacions que exportacions.

El sistema de Comerç Mundial implica, ara per ara, l’exportació de manufactures amb un valor elevat (com tecnologia, cotxos, etc.) i la importació de productes primaris més barats (sucre, fusta, etc.) per part dels MEDCs. En el cas dels LEDCs la situació és a l’inrevés, el que els dóna una balança comercial negativa, i per tant poc recursos per poder pagar les seves deutes i fugir de la pobresa.

6. Un món desigual: Factors que influencien el desenvolupament.• Això és així perquè el preu dels

productes primaris són més baixos i fluctuen més en el mercat mundial que els productes manufacturats, que són més elevats i estables.

• A més, moltes de vegades els MEDCs imposen aranzels i quotes (límit al nombre de importacions) als productes del LEDCs en unes condicions que no les beneficien.

• D’aquesta manera, les condicions comercials tendeixen a beneficiar sempre als MEDCs.

6. Un món desigual: Comerç Just.

• El resultat del patró anterior és que els treballadors del sector primari als LEDCs surten perdent. Reben salaris baixos i freqüentment tenen un baix nivell de qualitat de vida. No poden permetre’s una educació per als seus fills i es requereix que molts nens treballin per ajudar en els ingressos de la família.

• Una manera de trencar aquest sistema és mitjançant el comerç just, que implica que els productors tinguin garantit un preu just pel seu producte independentment del mercat mundial.

6. Un món desigual: Comerç Just.• Els productes de comerç just són

algunes vegades un poc més cars però la seva compra implica una millora en la qualitat de vida dels seus productors i del seus fills.

• A més les cooperatives de comerç just estableixen unes determinades condicions que garanteixen unes condicions de vida dignes. Com ara:

– Rebuig de l’explotació infantil.– Les cooperatives funcionen

democràticament.– Igualtat entre homes i dones.– Respecte dels drets humans.– Respecte cap el medi ambient.– S’informa als consumidors del lloc

d’origen dels productes.– Etc.

la globalització i el repte del desenvolupament i el benestar

Education