But II. Inst . Cat. Hist. Nat., 53 (Sec. Geol., 4): 143-149. 1986

LA FAUNA WURMIANA DEL DELTA DE L'EBRE (TARRAGONA)

Jordi Martinell, * Rosa Domenech * i Josep F. de Villain * *

Rebut: setembre de 1984

SUMMARYThe Wurmian fauna from Ebro Delta ( Catalonia , Spain)

The presence of a cold malacofauna in the Wurmian sediments of the Ebro Delta

(Catalonia, Spain) is remarked for the first time. Moreover, the differences between

this fauna and the one collected in the Girona coast -which has been studied recently-

are relieved.

INTRODUCCI6

Malgrat que 1'existcncia de sediments

wiirmians submarine davant el delta de

l'Ebre sigui coneguda des de fa un cert

temps (VERDAGUER, 1983), llur contingut

faunfstic romania sense estudiar. Horn ini-

cia ara Ics investigacions sobre aquest ma-

terial fossil, especialment pel que fa refe-

rencia a la malacofauna i als processos

biocrosius que duu associate. VERDAGUER

(1983) cita fauna malacologica, i d'altra,

procedent de sondatges realitzats en els

lobuls deltaics del delta de l'Ebrc, pero si

be aquests sondatgcs tallen els sediments

wurmians en diferents ocasions, no hi apa-

rcixen especies de molluscs propies de cli-

mes mes freds.La primera citacio de malacofauna fre-

da al litoral catala correspon a PRUVOT &ROBERT (1897), que localitzen el materialdavant el cap de Creus, a la costa empor-danesa. Posteriorment, MALUOUER (1915,

1916), BOURCART (1955) i MARS (1958) tre-

ballen sobre fauna de la mateixa zona, i

es aquest darrer autor qui li atribueix per

primera vegada una edat wurmiana (12.000

a.p., aproximadament). Treballs mes re-

cents sobre la malacotauna fossil del lito-

ral empordanes son els de MARTINELL &

JULIA (1973), DOMENECII (1979), DoME-

NECH & MARTINELL (1980, 1982) i MARTI-

NELL & DOMENECH (1981).

SERRA (1975, 1976) i BARBAZA (1971) citen

la presencia de material fossil wurmia unamica mes al sud, davant les costes de SantFeliu de Guixols i Blanes, respectivament.

Altres treballs que fan referencia als se-diments del Wurm davant la costa giro-

nina, des de perspectives diferents a lafaunfstica, son ALOISI & GOT (1972), GOT

& MONACO (1972), SERRA & GOT (1974), GOT

et al. (1979) i Do MENEC I I et al. (1982).Totes les especies presents en el Wiirm

del delta de 1'Ebre han estat citades ante-riorment en sediments corresponents a

* Departament de Paleontologia. Facultat de Geologia. Universitat dc Barcelona. Gran Via de les

Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona.

** Institut Jaume Almera (CSIC). Marti i Franques, s/n. 0078 Barcelona.

143

gradants, separats entre si per discordan-cies erosives i fruit dels cicles climatico-eustatics.

FiG. 1. DistribuciO dels lobuls prodcltaics delSistema de l'Ebre (A=Holoce; B=Wiirm IV;C=pre-Wiirm IV) (VERDvGCLR, 1983).Distribution of the prodcltaic lobes of the Ebro System(A=Holocene; B=Wiirm IV; C=pre-Wiirm IV) (VERDA-ccER, 1983).

aquesta darrera glaciacio en el litoral ca-tala (MARTINELL & JULIA, 1973; DoMENECII& MARTINELL, 1980, 1982), pero l'interes delpresent treball rau en el fet de ser aqucs-ta fauna wiirmiana la mes meridional co-neguda a les nostres costes.

LOCALITZACIO I RECOLLIDADE MOSTRES

El material estudiat ha estat recollit pclspescadors del port de Sant Caries dc laRapita mitjancant les sexes xarxes.La situacio aproximada de les zones de

dragatge ha estat assenvalada a la fig. 1.En aquesta mateixa figura s'han marcat elsdiferents lobuls deltaics quc formen els se-diments del Wiirm IV, tal com es veu aVERDXGUER (1983). Aquests lobuls es trobcnsobre la plataforma continental, a batime-tries a partir dc 70 metres en avail (Vlaz-D.ACUER, 1983). La fig. 2 correspon al talllitosismic on s'aprecia la disposicio i geo-metria de les diferents unitats, tambe delmateix autor. Aquestes unitats han estatinterpretades com a cossos deltaics pro-

ESTUDI DE LA FAUNA

En aquest treball s'ha concedit una im-portancia especial, d'una part, a 1'estudidel material malacologic propi d'aigiiesfredes i els processos biocrosius a Of asso-ciats, i, de l'altra, a 1'estudi dell microfos-sils continguts en el sediment. Aquest dar-rer punt ha estat possible gracies a la re-colleccio d'un elevat percentatge de bival-ves amb les valves unides. El sedimentclue es troba en cl seu interior correspon al'epoca de formacio dels jaciments i, enconsegiiencia, els microfossils que s'hi handetectat pertanven tambe a 1'epoca glacial.Quant a la malacofauna, sobre les con-

quilles recollectades -i basicament so-bre els bivalves- s'hi troba una gran quan-titat cl'evidencies d'activitat bioerosiva,que son tractades en un apartat dintre delpresent treball.

MICROFOSSILS

Els grans de microfossils que es trobenactualment en curs d'estudi son dos:

a) Nanopldncton calcari: I. Matfas (co-municacio personal) ha determinat fins almoment les formes de coccolits segiientscontingudes en els sediments dels lobulswiirmians del delta de 1'Ebre: Elnilianahuxleyi (Lohmann), Gephyrocapsa sp., Cv-clococcolithus leptoporits Murray & Black-man, iSvracosphaera pulchra Lohmann,Rltabdospltaera clavigeri Murray & Black-man i Thoracospltaera heimi (Lohmann).

b) Foraminifers: Els principals taxonsdeterminats fins ara per J. Alborch (com.pers.) en aquests matcixos sediments son:Quiuqueloculina carinata d'Orb., Q. setni-nuttun (L.), Bigenerina rurharia d'Orb.,Sigmailinopsis celata d'Orb., Hvalinea bal-thica (Schroeter), Amphvcorina scalaris(Batsch), G_vraidina cf. girerdana (Reuss),Lenticulina orbicularis d'Orb., Uvigerinasp., Globorotalia truttcatulinoides (d'Orb.),Orbulina tuliversa d'Orb. i Globigerina bu-Iloides d'Orb.

Corn assenyalen PADOVANI & TAntEU:RI(1970), cntre d'altrcs autors, la presenciaen concret d'Hvalinea balthica seria unaindicacio d'un refredament de les tempe-

144

200

Ho = Holoce

W = ` Jrm

FIG. 2. Tall litosismic que mostra la disposicio i geometria de les unitats del Sistema de 1'Ebre

(VERD.-AGPER, 1983). La linia discontinua assenyala el transsecte sobre el qual s'ha recollit la fauna

wurmiana.Lithosismic profile which shows the disposition and geometry of the units of the Ebrc Eystem (VERDSGUER, 1983).

The discontinuous line indicates the. transect where the wurmian fauna has been collected.

raturcs, fet que cstaria amb total acordamb la malacofauna associada.

MALACOFAUNA

Dintre la fauna malacologica hom dife-rencia les espccies caracteristiques d'ai-giies fredes i les que s'han trobat acom-panvant-les, pero que actualment viuen ala Meditcrrfinia. Entrc les primeres es tro-ben les cspecies segiients:

- Buccinum (B.) uudation Linnd. Es-pccie amb un elevat polimorfisme, princi-palment pcl que fa refercncia a l'ornamen-tacio. B. undatunl ds una forma propia demars ff edes i hom considera que cl seucentre d'expansio i desenvolupament haestat la conca dc 1'Atlfintic Nord. En el re-gistre fossil es concix des del Plioce, asso-ciada sempre a terrenys corresponents aclinics mds freds que no pas factual. Avui

dia ha desaparegut quasi totalment de la

Mediterrfinia, i nomes es troba a fondarics

superiors als 2.000 m.

- Bucciluuli (Madiella) humphrevsia-

num Bennett. Espccie tambd forga varia-

ble en la morfologia de la conquilla. Es

tracta d'una forma rclativament moderna,

ja que apareix en cl Plioce superior. Ac-

tualment es troba en mars curopees fre-

des i ds en clara regressio a la Mediterra-

nia, on nomes viu a la part mds occidental.

- Sipho (S.) islandicus (Chemnitz). Laintroduccio d'aquesta especie a la Medi-terrfinia s'ha datat durant el darrer inter-glacial. Actualment es troba a I'Atlfinticdes del Marroc fins a les costes d'Islfindiai Noruega.

- Neptunea contraria sinistrorsa Des-haves. Neptunea ds un genere nordic ambalgunes espccies que viuen a gran profun-

145

ditat. N. coutraria sinistrorsa presenta ]acaracteristica de 1'enrotllament levogir. E.sconeguda en els j aciments pliocenics ita-lians, i apareix frequentment en el Pleis-toce de tota la Mediterrania.

- Modiolus (M.) modiolus (Linne).Hom considera que aquesta especie era deprofunditat durant el Plioce, pero actual-ment es recull entre 14 i 50 metres de fon-daria a la Mediterrania, encara que hi esmolt poc frcgiient. Avui dia viu comuna-ment a 1'Atlantic, des de les costes angle-ses fins a Gibraltar i a la mar del Nord.

- Chlamys (Ch.) islandica (Muller). Ac-tualment, aquesta especie ha desaparegutde la Mediterrania, i es troba solament a1'Atlantic, en aigiies mes fredes. La sevaprincipal caracteristica es l'ornamentacio,que en els exemplars adults pot superar elcentenar do costules, juntament amb lesdimensions considerables de la conquilla.

- Arctica (A.) islandica (Linn6). Hornla considera avui dia com una especie decaracter artic que viu confinada a les ai-giics de les mars europees mes septentrio-nals. Es tracta d'una forma molt variableen la morfologia de la conquilla, fet queha produit ]a creacio de gran nombre desubspecies. La scva presencia en cl registrefossil comenga durant el-Plioce i, pet quefa referenda a la Mediterrania occiden-tal, les citacions mes abundants correspo-nen ja al Quaternari.

- Glossus (G.) humanus (Linne). Espc-cie facilment identificable a causa de lamorfologia de Ics valves. Actualment estroba a la Mediterrania a profunditats su-periors als 100 m. Tambe habita les costesatlantiques des de les illes Canaries finsa Islandia i Noruega; la scva existencia esconeguda des del Mioce de 1'Europa cen-tral.

- Panopaca (Panonlva) norvegica Spen-gler. Es tracta d'una forma artica molt bencaracteritzada. Actualmcnt viu a marsfredes, tant americancs com europees. Du-rant el Quaternari va assolir la Mcditerra-nia, d'on va desapareixer despres de la dar-rera glaciacio.

L'estat de conservacio de totes les con-quilles es en general molt bo, presentantfins i tot algunes rester de coloracio. Coma caracteristica sobresortint cal assenya-lar la gran quantitat d'organismes incrus-tants (briozous, anel-lids, etc.) i perforants(esponges, anel-lids, etc.) que colonitzen lamajoria. Tanmatcix, en el cas d'A. islandi-ca es troben conquilles amb les superfi-cies molt netes, fet que manifestaria unenterrament rapid despres de la mort de1'organisme.

Les dimensions de totes les conquillesson considerables, encara que en aquestpunt pot haver-hi influit notablement lamida de les arts de pesca usades en larcol-leccio.

Ates que el metode de recollida de mos-tres ha estat el mateix que a la zona delcap de Creus (dragatge mitjangant xarxes)es poden realitzar algunes observationscomparatives en relacio a la malacofaunaentre una i altra area.Un dels primers trets que diferencia els

dos conjunts es l'absencia al delta de 1'E-bre de 1'especie Pecten septemradiattat,que, en canvi, es molt abundant a tota lacosta de I'Emporda. D'altra part, el gaste-ropods S. islandicus i el bivalve M. modio-lus apareixen sovint en cis sediments delWiirln del delta de l'Ebre, mentre que alcap de Creus i a Palamos son molt mesrars.

L'especie Panopaca norvegica, present aambdues zones, difereix quani a les dimen-sions: les del delta de 1'Ebrc son conside-rablement mes grans que les conquilles dela costa empordanesa. En referencia tam-

FIG. 3. A) Neptunea contraria sinistrorsa Desh., x 1/2. B) Buccinunl (M.) huntphrevvsiannnt ( Benn.),amb incrustacions d'anellids, x 1/2. C) Panopaea (P.) norvegica (Spengl.), x 1/2. D) Cltlantvs (Cit.) i--landica (Mull.) amb incrustacions d'anellids, x2/3. E) Modiolus (M.) modiolus (L.) amb Entobia sp.i Gnatichnus pentax Brom., x 1/2. F) Detail de la conquilla anterior on s'aprecia G. pentax cnvol-tant les perforations degudes a 1'accio de les esponges clionides, x 2. G) Arctica islandica (L.) ambEntobia sp., x 1.A) Neptunea contraria sinistrorsa Desh., x 1/2. B) Buccimmn (M.) Inwiphersianunt (Benn .), with annelid incrusta-tions, x 1/2. C) Panopaea (P.) norvegica (Spengl.), x 1/2. D) Chlamvs (Ch.) islandica (Mull.) with annelid incrustations,x 2/3. E) Modiolus (M.) modiolus (L.) with Entobia sp. and Gnatichnus pentax Brom., x 1/2. F) Detail of the ante-rior shell (E) in which we can sec G. pentax surrounding the holes owing to the action of clionid sponges, x 2. G)Arctica islandica (L.) with Entobia sp., x 1.

146

147

be a les difercncics de mida, en conjuntson mes grans les conquilles d'A. islandicadel cap de Creus (no les de Palamos, quepresenten unes dimensions reduides) queles del delta.Finalment, una caracterfstica molt in-

teressant de la malacofauna wurmiana deldelta es el fet que molts bivalves aparei-xen amb les dues valves juntes, cosa qucno es produeix en els fossils recollits a lazona de l'Emporda, i que ha permcs d'ini-ciar I'estudi tant del nanoplancton calcaricom dels foraminifers associats. La prescn-cia de les valves unidcs assenyalaria unaabsentia quasi total de transport de lesconquilles despres de la mort de 1'animal.Juntament amb la fauna malacologica tf-

picament freda, apareixen les altres espc-cies segiients:Cymathium corrugation (Lurk.), Turrite-

11a triplicata (Br.), Capulus hungaricus(L.), Cassidaria echinophora (L.), Hadria-nia craticulata (Br.), Corallionhilia lame-llosa (Phil.), Scaphander lignarius (L.), Lu-natia fusca (Blain.), Cancellaria cancellata(L.), Philippia falaciosa (Tiberi), Tropho-nopsis multilamellosus (Phil.), Tenagodusobtusus (Schur.), Aporrhais serresianus(Mich.), Cymathium sp., Venus casina L.,Laevicardium norvegicum (Speng.), Mysiaundata (Penn.), Astarte sulcata (Da Costa),Hiatella rugosa (Penn.), Anadara diluvii(Lmk.), Anadara sp., Cardita calyculata (L.)i Tellina balaustina L.

ACTIVITAT BIOEROSIVAI INCRUSTANT

Dcs del punt de vista tafonomic, els Petsmes remarcables son la prescncia d'unagran quantitat d'organismes epibionts i lade perforacions fetes per endobionts so-bre els molluscs. En la majoria dels casos,hour pot afirmar quc Ics perforations banestat realitzades posteriorment a la mortdels organismes. Per excmple, s'observenincrustations d'ancl•lids a la part internade la conquilla d'alguns molluscs, aixf combriozous que entapissen aquesta matcixacara interna (fig. 3, A-B) o ancl•lids que en-volten les dues valves d'un mateix bivalve(fig. 3, D).

Els organismes incrustants de prescnciames gran son els anellids, seguits en pro-porcio molt mes baixa pcls briozous i al-guns vermctids.

Pel quc es refcreix a les perforacions,les mes abundants corresponen a les atri-buides a l'accio d'esponges clionides. En-tobia sp. es present a Modiolus modiolus,Arctica islandica, Panopaca norvegica,Chlamys islandica, Buccinwu huniphrey-sianum i sobre conquilles de Balanus sp.Totes les valves de M. modiolus (fig. 3, E)que s'han recollit estan completament cri-vellades per Entobia sp.

Hour ha comprovat que hi ha dos tipusd'Entobia: la primera -la mes comuna-forma generalmcnt una serie de conductesinterconnectats que constitueixen un en-tramat a mantra de xarxa; la scgona con-sisteix en perforacions que d'antuvi sem-blen ailladcs lcs unes de les altres peroque estudiadcs en detail deixen veure unscanals molt fins que les connecten. Aquestsdos tipus d'Entobia tambe varen observar-se en la fauna del Wurm de la costa deGirona (MARTINELL & DoMf,.NECtr, 1981),encara quc en aquell cas nomes es va tro-bar el segon tipus d'Entobia sobre indivi-dus de Circonrphalus casina, mentre queen el material del delta do l'Ebre no espresenta cap diferenciacio en l'eleccio delsubstrat.

D'altra part, hour observa perforacionsramificades suaus i molt superficials qucpoden atribuir-sc a l'accio de briozousqueilostomats (fig. 3, G).

La prescncia de Meandropol-ydora sp. esforca comuna a Ics conquilles d'A. islan-dica, M. modiolus, P. norvegica, N. con-traria i Bucciruun, mentrc quc no s'hatrobat mai sabre C. islandica.

Cal remarcar tambe unes impressionscirculars iguals a les que varen ser ligura-des en el treball sobre la fauna wiirmianade Girona (MARTINELI. & DoA1iiNECII, 1981;lam. II, fig. 8-9) i que hour atribucix a I'ac-cio de verrucids. Aquestes impressions no-mes s'han observat sobre exemplars deB. humphreysianurn.

Finalment, cal assenyalar les rascadesrealitzades per possibles ericons regulars.La prescncia dc Gnatichtuts pentax Brom-ley en materials del registre fossil catalai I'accio biocrosiva dels equinids regularsal nostrc litoral foren estudiadcs per MAR-TINELL (1981, 1982). En el cas present, G.pentax es pot observar molt be sobre lesconquilles de M. modiolus (fig. 3, F) i d'A.islandica que prcviament hagin estat per-forades per esponges clionides.

148

AGRAYMENTS

Els autors expressen llur agraiment al

doctor A. Verdaguer, del Departament

d'Estratigrafia i Geologia Historica dc la

Universitat de Barcelona, als senyors J.

Brunet, de Sant Caries de la Rapita, i J. Al-

borch, del Departament de Paleontologia

de la Universitat de Barcelona, i a la se-

nyora I. Matias, del mateix Departament,

per llur ajut en la realitzacio del present

t reball.

BIBLIOGRAFIA

Ai.oisi, J. C. & GOT, H. 1972. Notice explicative

de la carte sddimentologique de Rosas au

1/100.000. Vie Milieu, B, XXIII (2B): 183-191.

BARBA%\, Y. 1971. Morphologic des secteurs ro-

cheux du littoral catalan septentrional. Mern.

et Doc., 2: 1-152.BDURCART, J. 1955. Recherches sur le plateau con,

tinental do Banyuls-sur-Mer. Vie Milieu, 6: 135-

524.Do\li-NECII, R. 1979. Aportacions a la fauna rnala-

cologica submergida del Wiirm del litoral giro-

iii. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barce-

lona.Dov1i:vEC11, R. & MARTINELL, J. 1980. Contribucion

al conocimiento de la fauna malacologica su-

mcrgida del Wiirm del litoral gerundense. Com.

Prim. Congr. Nac. hlalac. Madrid., 13-23.

Don07Nrcit, R. & MIRTINELL, J. 1982. Fauna mala-

cologica submergida del WOrm del litoral gi-

roni. Dcscriptiva i Sistematica. Butll. Inst. Cat.

Hi.ct. Nat., 48 (Sec. Geol., 3): 31-60.

DoNITNEC11, R.. Jru\, R., M:IRTINELI., J. & SERRA, J.

1982. Puntualizaciones sobre of Wiirm del lito-

ral de Girona (Espana). Boll. Malacologico, 18

(9-12): 285-290.GOT, H. & MONACO, A. 1972. Carte gdologiquc de

la margc continentals francaise: Argeles sur

incr. Bureau Reclr. Geol. et Min.

GoT, H ., ALOISi , J. C., OLEENuADT, 0., MONACO, A..

SERRA , J. & Trrr:rr.EN , F. 1979. Estructures sddi-

mentaires sur les marges du Golfe de Lyon et

de Catalogne . Rev. Geol . Dyn. et Geogr. Phys., 21

(4): 281-293.MALUOUER , J. 1915. Excursio oceanografica a la

costa do I'Emporda . Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,

XV (6): 87-88.MALIQUER , J. 1916. Les conquillcs desaparegudes

del litoral catala. Jaciment de Cap de Creus.

Butll. Inst. Cat. Hist . Nat., XIII ( 6): 97-102.

MARS, P. 1958. Les faunes malacologiques ,froi-

des,' du Mdditerrande . Le gisement du Cap de

Crcus (lere. partie ). Vie Milieu , 9 (3): 293-309.

M:.RTINrn.r ., J. 1981. Actividad crosiva de Paracen-

trolus lividus ( Lmk.) (Echinodermata , Echinoi-

dea) on of litoral gerundense . Oecologia aqua-

lica, 5 : 219-225.MARTINELL, J. 1982 . Echinoid bioerosion from the

Pliocene of NE Spain . Geobios, 15 (2): 249-253.

MARTINELI ., J. & DoAGENECH , R. 1981. Boring activi-

ty of Epibionts in an early Holocene Molluscan

fauna of Spanish Catalunya. Acta Geol. Hisp.,

XVI (3): 145-150.MARTINELL , J. & JULIA , R. 1973 . Nuevos datos sobre

los vacimientos wurmienses del litoral catalan.

Acta Geol . Hisp., VIII ( 3): 105-108.P:1Doy4Sr, A. & TAVIPIERT , R. 1970. Ricerche sui

molluschi plioplcistocenici della valle del San-

tcrno (Appennino romagnolo). Gior. di Geol., 2

(XXXV): 301-309.Plsu:voT, G. & ROBERT , A. 1879. Sur un gisement

sous-marin de conquilles anciennes au voisinage

du Cap Crcus . Arch. Zool . Exper. Gen., 3-5: 497-

510.SERRA, J. 1975. El precontinente catalcin entre el

Cap de Begur v Arenys de Mar ( Espana): es-

tructura y sedimentacion rect.iente. Tesi docto-

ral. Universitat de Barcelona.SERRA, J. 1976 . Le precontinent catalan entre le

Cap Begur et Arenys de Mar (Espagne ): struc-

ture et sedimentation recente. These 3eme. cy-

clc. Univ. Paul Sabatier, Toulouse.

SERRA, J. & Go-r , H. 1974. Rcsultados prcliminares

de la campana realizada on el precontinente

catalan entrc los canones de La Foncra v Bla-

nes. Acta Geol . Hisp., IX ( 3): 73-80.VERDAGUER, A. 1983 . La plataforma continental si-

licico-cldstica del Ebro (Mediterrdneo Nord-oc-

cidental ). Dn modelo sedimentario . Tesi docto-

ral. Universitat de Barcelona.

149