Matèria d’Educació per a la Ciutadaniai els Drets Humans

Educació Secundària Obligatòria

Projecte i edició: grup edebé

Direcció general: Antoni Garrido GonzálezDirecció d’edició de continguts educatius: Maria Banal MartínezDirecció de l’àrea d’Humanitats i Ciències Socials: Natàlia Corretjé CarnéDirecció pedagògica: Santiago Centelles CerveraDirecció de producció: Joan López Navarro

Equip d’edició d’edebé:

Assessoria: Francesc Riu Rovira de VillarEdició: Núria Carreras Vidal, Agustí G. Larios, Susana Rodríguez Nogueira i Ester Segarra MontanerPedagogia: Santiago Centelles CerveraIl·lustració: Zenón Cubillas González Correcció: Rosana Rodríguez MarzoDisseny gràfic i coberta: Lluís Vilardell Panicot i Mónica González López

Col·laboradors:

Fotografies: Thinkstock Preimpressió: Interlínia, S.L.

És propietat de grup edebé

© grup edebé, 2012 Passeig Sant Joan Bosco, 6208017 Barcelonawww.edebe.com

Dipòsit Legal. B.15757-2012

Aquest llibre forma part del projecte editorial edebé i ha estat elaborat segons les disposicions i normes curriculars que desenvolupa la LleiOrgànica d’Educació (LOE) de 3 de maig de 2006.

ADVERTIMENT: Totes les activitats que conté aquest llibre s'han de fer en un quadern a part. Els espais inclosos en les activitatssón únicament indicatius i la seva finalitat, didàctica.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser duta a terme amb l’autorització dels seus titulars, tretde les excepcions previstes en la Llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquestaobra. (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).Els editors han fet tot el possible per localitzar els titulars dels materials que apareixen a títol de citació en l’obra. Si involuntàriament se n’ha omès cap, els editors repara-ran l’error quan sigui possible.

El llibre inclou una selecció acurada d’enllaços de pàgines web que edebé considera que poden ser d’interès. Tanmateix, aquestes pàgines no li pertanyen. Per tant,edebé no pot garantir-ne la permanència, ni la variació dels seus continguts i tampoc no es pot fer responsable dels possibles danys que es puguin derivar de l’accés ode l’ús de les pàgines.

ÍNDEX

UNITATS APARTATS COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Ciutadans

espanyols(pàg. 2)

Dret de nacionalitat

Criteris per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola

Els símbols de l’Estat espanyol i deCatalunya

Drets bàsics dels ciutadans: la Seguretat Social i les pensions

SOCIAL I CIUTADANA

• Reconec, accepto i faig servir convencions i normes so-cials de convivència.

• Conec la pluralitat social, les dimensions de la globalit-zació i les implicacions per als ciutadans.

APRENDRE A APRENDRE

• Treballo en equip de forma constructiva i ajudo a afavo-rir el clima de treball.

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

• Aprenc a prendre decisions reflexionades, a responsabi-litzar-me’n i a assumir-ne les conseqüències.

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

• Expresso les idees pròpies amb correcció i coherència, iaccepto punts de vista diferents sobre una mateixa qües-tió.

DIGITAL I DE TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

• Utilitzo correctament els recursos de les tecnologies dela informació i la comunicació.

Ciutadania

en un món

global(pàg. 4)

Estats fallits

Terrorisme

Integrisme religiós

Privacitat i Propietat Intel·lectual

El medi

ambient(pàg. 5)

Preservació del medi natural

La contaminació acústica

La dimensió

econòmica

de la societat (pàg. 6)

1. La importància dels serveis

2. L’empresa

3. El paper de l’emprenedor en l’economia

Projecte: Una empresa de disseny gràfic

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA ESO

Ser ciutadà d’un país significa obtenir una sèriede drets i també de deures envers la societat enquè vius. La nacionalitat és un dret fonamental de les per-sones que les vincula jurídicament a l’Estat. Peraquest vincle, la persona gaudeix dels drets quel’Estat li atorga, i també de la seva protecció a l’es-tranger. Com a contrapartida, la persona ha decomplir amb els deures i les obligacions quel’Estat li sol·licita. Aquest dret està recollit a la De-claració Universal dels Drets Humans i a la Consti-tució espanyola.

Adquisició de la nacionalitat espanyola

Els espanyols d’origen són els nascuts de pare omare espanyola; els nascuts a Espanya de pares es-trangers si un d’ells ha nascut a Espanya; els nascutsa Espanya de pares d’identitat desconeguda; elsmenors de 18 anys adoptats per un espanyol.

Les persones estrangeres que vulguin obtenir lanacionalitat espanyola la poden adquirir per:

— Residència a Espanya durant deu anys de formalegal i continuada. Existeixen excepcions queredueixen el temps exigit.

— Carta de naturalització, que atorga el governen circumstàncies excepcionals.

— Possessió d’estat, és a dir, si la persona ha pos-seït i utilitzat la nacionalitat durant deu anyspensant que era espanyola.

— Opció, és a dir, poden optar a la nacionalitat elsqui han estat sota la pàtria potestat d’un espa-nyol, o el pare o mare dels quals hagin estat es-panyols, nascuts a Espanya; també les personesadoptades després de complir els 18 anys o deles quals se n’ha determinat la filiació o el naixe-ment després d’aquesta edat.

En aquest web es poden consultar excepcions i cri-teris d’adquisició de la nacionalitat:

http://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/es/

1215198282620/EstructuraOrganica.html

Ciutadans espanyols

2 Ciutadans espanyols

Article 111. La nacionalitat espanyola s’adquireix, es con-serva i es perd d’acord amb el que la Llei esta-bleix.2. Cap espanyol d’origen no podrà ser privat dela seva nacionalitat.3. L’Estat podrà concertar tractats de doble na-cionalitat amb els països iberoamericans o ambaquells que hagin tingut o tinguin una vinculacióparticular amb Espanya. En aquests països, en-cara que no reconeguin als seus ciutadans un dretrecíproc, els espanyols podran naturalitzar-s’hisense perdre la nacionalitat d’origen.

Constitució de 1978

El Consell de Ministres ha concedit avui la nacio-nalitat espanyola per carta de naturalització aljugador d’handbol Laszló Zoltán Nagy, de nacio-nalitat hongaresa, i a l’esportista de rem AnnaSergeevna Yuchenko, de nacionalitat russa.Tots dos podran així elevar el nivell dels equipsnacionals de cadascuna de les seves especiali-tats en els Jocs Olímpics de 2012 que se celebra-ran a Londres. El Consell Superior d’Esports hainformat positivament en tots dos expedients.La nacionalitat espanyola s’adquireix per cartade naturalització, atorgada discrecionalment perReial decret, quan en l’interessat concorrin cir-cumstàncies excepcionals i després de tramitarun expedient per a cada cas particular, tal comha esdevingut en el que ha resolt avui el Govern.Posteriorment, el sol·licitant ha de jurar o prome-tre fidelitat al Rei i obediència a la Constitució ia les Lleis, renunciant a la seva anterior nacio-nalitat (excepte els naturals de països iberoame-ricans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial oPortugal).Traduït i adaptat de: <http://www.mjusticia.gob.es>

(27-4-2012).@

La Constitució de 1978 recull l’obligació de mantenir unsistema de Seguretat Social per a tots els ciutadans, pera evitar les privacions socials i econòmiques que es po-drien generar per causes com ara malaltia, maternitat,accident de treball o malaltia laboral, desocupació, inva-lidesa, vellesa i mort; i també la protecció en forma d’as-sistència mèdica.Aquest sistema és públic, és a dir, mantingut amb lesaportacions econòmiques (cotitzacions) dels treballa-dors en actiu i els empresaris, i amb una part dels pres-supostos de l’Estat. El gestionen diversos instituts,estatals o autonòmics, segons les lleis vigents. Garan-teix, entre d’altres:— El pagament de subsidis de desocupació a les perso-

nes en atur que hagin cotitzat mentre treballaven.— El pagament de pensions a les persones jubilades i a

les persones de la tercera edat que no han cotitzat.— El pagament de pensions a les persones incapacita-

des per a treballar a causa d’alguna malaltia o accident(baixa laboral).

La forma més visible d’aquest sistema és l’assistència sa-nitària per a tots els ciutadans, que a Catalunya ofereixl’Institut Català de la Salut.

Els símbols de l’Estat són:— La bandera és el símbol recollit a la Cons-

titució de 1978. Està formada per tres fran-ges horitzontals, vermella, groga i vermella(la groga té doble amplària que cadascunade les vermelles).

— L’escut, compost per elements de llargatradició històrica.

— L’himne, conegut tradicionalment comMarcha granadera o Marcha real española,que no té lletra.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya, en l’ar-ticle 8, recull els símbols de Catalunya:— La bandera, formada per quatre barres

vermelles en fons groc.— La festa, que és la Diada de l’Onze de Se-

tembre. — L’himne, que és Els Segadors.

3Ciutadans espanyols

Quins símbols identifiquen l’Estat espanyol i Catalunya?

Drets bàsics dels ciutadans: la Seguretat Social i les pensions

1. Llegeix la notícia de la pàgina anterior i explica a quin cri-teri s’han acollit els dos esportistes per a obtenir la naciona-litat espanyola. Qui concedeix la nacionalitat segons aquestcriteri i per quines raons s’atorga? Quina raó s’al·lega en elcas d’aquests dos esportistes?

— Què han de fer els sol·licitants en adquirir la nacionalitat?Tots els sol·licitants han de renunciar a la seva antiga na-cionalitat? Per què hi ha excepcions? Llegeix l’article 11de la Constitució de la pàgina anterior.

2. Amb l’ajuda de la pàgina anterior i el web esmentat, raonaen quin dels casos següents concediries la nacionalitat es-panyola i per quin criteri tenen dret a adquirir-la.

— Som espanyols d’origen i sol·licitem la nacionalitat per alnostre bebè adoptat a la Xina.

— Sóc xilè i porto dos anys a Espanya de forma legal i con-tinuada.

— Sóc pakistanès i porto set anys a Espanya de forma legali continuada.

— Porto sis mesos casat amb una espanyola.— Tinc la condició de refugiat i porto cinc anys a Espanya,

ara en sol·licito la nacionalitat.

3. Cerca al diccionari i defineix, en relació amb la Seguretat So-cial: cotització, subsidi, baixa laboral, jubilació, pensió.

4. Llegiu les afirmacions següents i reflexioneu si aquestes per-sones tenen garantits aquests drets.

— Sóc conductor d’autocar en una empresa. M’he trencat lacama i no puc anar a treballar durant uns mesos. Cobraréel meu sou?

— Sol·licitaré la prestació de desocupació, perquè no trobofeina, per això no he cotitzat mai al sistema de la Segure-tat Social.

_

En el món actual existeixen Estats amb una estruc-tura política inestable els governs dels quals nopoden garantir el desenvolupament d’uns mínimsserveis, com la sanitat, la participació en la vida pú-blica, les infraestructures, l’educació… Hi ha altresEstats en què els conflictes són permanents. Els seusgoverns han perdut el control sobre el territori, per-què hi imperen la violència, el terrorisme o la cor-rupció. Es coneixen com a Estats fallits.

En el món d’avui, globalitzat i interdependent gràciesa les noves tecnologies com ara internet, aquests paï-sos poden posar en perill la resta, ja que, per exem-ple, una escalada de violència pot fer trontollar laBorsa a l’altra banda del món.La majoria d’aquests països se situa a Àfrica, peròtambé n’hi ha alguns a l’Àsia. Alguns exemples se-rien Somàlia, el Txad, Nigèria, l’Iraq, l’Afganistan oHaití.

Ciutadania en un món global

4 Ciutadans del món

L’atemptat suïcida d’ahir a Mogadiscio, en què unes70 persones van morir i diverses dotzenes en van resul-tar ferides, és el primer d’aquesta envergadura realitzatper la milícia islamista rebel Al Shabab des que el 6d’agost anunciés que es retirava de les seves posicionsa la capital somali.Els darrers dies, Al Shabab havia dut a terme dos atacsmés en dues ciutats properes a les fronteres amb Etiòpiai Somàlia, zones que encara continuen controlades ma-joritàriament pels extremistes.L’atemptat pot repercutir negativament en el lliuramenti la distribució d’ajuda humanitària al país, on han arri-bat uns 45000 somalis desplaçats per la fam i la vio-lència, segons xifres de l’Alt Comissionat de NacionsUnides per als Refugiats.

Traduït i adaptat de: <http://www.elpais.es> (4-10-2011).

2. Llegiu el text i reflexioneu sobre com hauria de serl’ús ideal de les noves tecnologies de la comunicacióen un món global.

— Quins avantatges aporten les noves tecnologies? — És correcte aconseguir les novetats del cinema o

de la música amb un sol clic? Què passa amb lafeina dels creadors? Penseu que es respecta?

— S’hauria de controlar la informació que circula perla xarxa per a evitar que fos errònia, o amb contin-guts inadequats? En cas que sigui així, qui l’hauriade controlar? O simplement s’ha de tenir criteri al’hora de seleccionar-la?

— Quins perills pot tenir la circulació de les dades per-sonals per la xarxa? Algú l’hauria de controlar? Quèpassa amb el dret a la privacitat?

1. Llegiu els textos i debateu a classe sobre els conflictes del món actual. Indiqueu-ne les causes i aporteu-hi possibles solucions.

— Què va passar a Somàlia? Qui són les milícies Al Shabab?— Observeu la pàgina 99 del llibre de text i expliqueu quins conflictes s’esdevenen a Somàlia. Quin tipus de conflicte és el de la

notícia? Quins altres problemes té el país? Per què Somàlia és un exemple d’Estat fallit?— Com poden afectar aquests Estats la resta dels països del món? Proposeu solucions.

_

_

Internet i el correu electrònic són fantàstics: en qual-sevol moment puc parlar amb persones de països di-ferents, conèixer-ne la cultura, entrar en una xarxasocial i tenir molts amics, veure la darrera pel·lícula,fins i tot abans que l’estrenin al cinema, baixar-meaquest disc que tantes ganes tenia d’escoltar o cercarinformació per al treball de l’escola amb tan sols unclic.

Però he suspès el meu treball sobre les balenes per-què deu companys de classe vam fer un «copiar-en-ganxar» de la mateixa pàgina web. A sobre, el treballestà ple d’errors. Ara m’adono que cap de nosaltres haaprès res sobre les balenes. I per acabar-ho d’adobar, vaig donar les mevesdades personals per entrar en un web i ara no parend’enviar-me propaganda de tot tipus que emcol·lapsa el correu. I el que és pitjor, em sento ame-naçat perquè aquestes dades han estat divulgadesper les xarxes socials.

El medi ambient

5Ciutadans del món

El sistema actual de desenvolupament humà, basat aaugmentar el consum i una dependència dels combusti-bles fòssils, unit a una creixent població humana i unadeficient gestió i govern global dels recursos naturals,és insostenible. Molts països i poblacions s’enfronten jaa diverses amenaces derivades de la pèrdua de biodi-versitat, la degradació de serveis ecosistèmics i el canviclimàtic, incloent-hi escassetat d’aliments, aigua i ener-gia; més vulnerabilitat als desastres naturals; riscos pera la salut; moviments de població; i conflictes relacio-nats amb els recursos.Els governs i les empreses amb visió de futur han comen-çat a fer esforços per a mitigar aquests riscos, per exem-ple, promovent les energies renovables, l’eficiència enl’ús de recursos, una producció més respectuosa amb elmedi ambient i un desenvolupament socialment més in-clusiu.

Planeta viu. Informe 2012.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) atribueixals factors ambientals la mort d’un de cada cinc euro-peus. Després de la contaminació de l’aire, l’excés desoroll és la segona de les causes més nocives.El dany en la salut produït per aquest tipus de contami-nació ambiental és molt diferent al camp i a la ciutat.«Una persona que viu a la ciutat té més probabilitatsde perdre audició que una que viu al camp. Les pèr-dues no són excessives, però a llarg termini sí que esveuen diferències entre els danys soferts pels habitantsde la ciutat i els que viuen al camp», afirma F. Merino(gerent d’Aecor).L’Agència Europea de Medi ambient recorda que elrisc per a la salut que comporta la contaminació acús-tica és «molt superior als del tabaquisme passiu i lacontaminació de l’aire per ozó i partícules».

Traduït i adaptat de: <http://www.abc.es> (6-7-2012).

3. Llegeix l’informe Planeta viu i explica per què elsistema actual de desenvolupament humà és in-sostenible. A quines conseqüències s’enfrontenmolts països?

— Quines accions duen a terme alguns governs iempreses per a mitigar aquests riscos?

4. Llegeix la notícia i posa-hi un títol.

— Defineix amb paraules teves contaminació acús-tica.

— Per què les persones que viuen a ciutats tenenmés probabilitats de perdre audició que les queviuen al camp? Posa’n exemples.

5. Una vegada llegits els dos textos i els webs se-güents sobre el patrimoni natural, debateu sobreel medi ambient i la gestió eficient dels recursos:

— Com es pot evitar tot tipus de contaminacióambiental?

— Com podem dur a terme un consum eficientper a gestionar menys deixalles?

— Quines propostes podem fer per a preservar elpatrimoni natural?

_

http://whc.unesco.org/en/list/http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm

@

La dimensió econòmicade la societat

7

CONTINGUTS

1. La importància dels serveis

2. L’empresa

3. El paper de l’emprenedor en l’economia

6 UNITAT 7

Una empresa de disseny gràfic

Projecte

RESPON® Si no t’oferissin feina, què faries?

® Quin tipus d’ocupació prefereixen els joves, segonsel text? I tu, què prefereixes?

® Què cal fer per a ser un emprenedor?

® Quins factors frenen les persones en la iniciativaemprenedora?

Autonomia i iniciativa personal

• Prendre consciència de les pròpies capacitats per a elaborarun projecte empresarial personal.

• Aprendre a prendre decisions reflexionades, a responsabi-litzar-se’n i a assumir-ne les conseqüències.

Tractament de la informació i competència digital

• Utilitzar internet d’una manera crítica i reflexiva per a la re-cerca d’informació.

Aprendre a aprendre

• Treballar en equip.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Emprenedors«La majoria dels joves prefereix una feina i sou fixos peròels desitjos xoquen amb la realitat: un 40 % de personesde fins a 30 anys està en atur. Què cal fer si no t'ofereixenfeina? “Crea-la tu mateix”, suggereix el Llibre blanc de lainiciativa emprenedora a Espanya, una anàlisi de l'actituddels joves espanyols cap a l'autoocupació i la creació denegocis. No per invertir més diners en nous projectes –malgrat quetambé caldria millorar aquest aspecte– hi hauria més em-prenedors. El que és fonamental és generar bones idees,posar les condicions necessàries perquè en sorgeixin i esdesenvolupin, i això s'aconsegueix a través de la formació il'entrenament, diu Luisa Alemany, directora de l'informe.Les característiques que defineixen l'emprenedor: iniciati-va, confiança en un mateix, creativitat, fàcil adaptació alscanvis, capacitat de superació i resistència al fracàs. Entreels factors que influeixen en la poca iniciativa emprenedo-ra, els joves apunten precisament a la manca de formació id'ajudes econòmiques i a la por al fracàs.»

Adaptat de La Vanguardia (28-10-2011).

7La dimensió econòmica de la societat

Els éssers humans tenen una sèrie de necessitats per a viu-re: n’hi ha de bàsiques, com l’alimentació o la salut; d’altressón afectives, com la família, l’amor o l’amistat; d’altres sónde lleure, com els espectacles o els viatges, etc.

Moltes d’aquestes necessitats se satisfan mitjançant les ac-tivitats econòmiques, que permeten obtenir béns materialsi serveis.

Els béns materials són els productes materials o mercade-ries com els aliments, vestits, cotxes, etc.

Els serveis són les activitats que tenen com a objectiu ofe-rir benestar o satisfer les necessitats de les persones, coml’assistència sanitària, l’educació, etc. Els serveis es podenclassificar en públics i privats.

1.1. Els serveis públicsSón els serveis o les prestacions que les diverses adminis-

tracions públiques (Estat, comunitats autònomes, munici-pis…) proporcionen en sanitat, justícia, educació, infraes-tructures, seguretat, defensa, cultura, transports, etc.

Alguns dels serveis tan sols els pot oferir l’administraciópública, com la justícia, la defensa, el cobrament d’impos-tos o el pagament de les pensions.

Per poder oferir aquests serveis les administracions públi-ques recapten impostos que després redistribueixen d’u-na manera equitativa, és a dir, per a tots els ciutadans perigual i sense buscar beneficis.

1.2. Els serveis privatsSón els serveis oferts per la iniciativa particular, és a dir, lespersones que inverteixen els seus diners a oferir una presta-ció o servei a canvi de cobrar per ells, per tant, a canvi d’unbenefici empresarial. En serien exemples un comerç, unaentitat financera o un restaurant. Hi ha diversos tipus de ser-veis privats:

— Els serveis que també ofereixen les administracions públi-ques, com la sanitat, l’educació, la cultura o la comunica-ció. Per exemple, els ciutadans poden escollir enviar unacarta o un paquet per un servei públic de correus o peruna empresa de transports privada.

— Aquells que comprenen prestacions bàsiques per a lespersones que la iniciativa pública no ofereix, per exemple,el transport, la distribució i el comerç d’aliments i roba.

— Serveis relacionats amb les necessitats de les empreses:consultories, publicitat, informàtica, etc. O amb necessi-tats secundàries com pot ser l’oci: l’hostaleria, el turisme,els espectacles, etc.

1. La importància dels serveis

Transparència en la gestió pública

La gestió o administració pública dels serveis es duu aterme amb els impostos de tots els ciutadans. Per aquestaraó, qualsevol activitat gestionada des d’una administra-ció pública requereix la màxima transparència i eficàcia.

Existeixen lleis que regulen aquesta transparència, perexemple, l’obligació de convocar concursos públics per ala compra de material, la realització d’obres, etc. o el tre-ball dels interventors que controlen tots els comptes.

És imprescindible exigir a la gestió pública el complimentd’aquestes lleis i la submissió al control tant de les institu-cions públiques com de la societat.

Les ONG i la societat civil

Les organitzacions no governamentals són associacionsprivades, independents dels organismes oficials i senseànim de lucre, formades per persones que voluntària-ment decideixen col·laborar amb la societat. Responen al’interès d’un sector de la societat civil de fer efectiva laseva solidaritat. Així, reforcen les estructures de la societatsobretot en aquells aspectes en els quals la iniciativa públi-ca no pot arribar.

Les ONG dediquen el seu treball a la cooperació amb elspaïsos del Tercer Món i amb els sectors més desfavorits dela nostra societat.

UNITAT 78

Per mitjà de la declaració de la renda anual, els ciutadanspaguem impostos segons la nostra riquesa. Aquests im-postos serveixen per a pagar els serveis públics que arri-ben a tota la població igual, sense distinció de rendes.

1. Llegiu els textos següents i debateu a classe fins on had’arribar la gratuïtat dels serveis públics.

— Quines solucions proposeu per als problemes de laMarina, en Carles i La Lluïsa?

— Quins serveis públics haurien de ser gratuïts?, tan solsaquells considerats bàsics? Quins penseu que són bà-sics en salut i educació?

— Els pares de la Laura haurien de comprar els llibres dela seva filla, encara que ja paguin els impostos que elstoca? Que els serveis siguin iguals per a tots, no ens faa tots iguals?

2. Llegiu el text següent i expliqueu quins han de ser els prin-cipis de comportament dels càrrecs públics anglesos.

— Com veu l’autor la gestió pública a Espanya i com pen-sa que hauria de ser?

— Debateu a classe sobre la percepció que teniu de latransparència en la gestió pública en el nostre país ielaboreu un informe sobre les normes de conductaen la gestió pública que s’haurien de complir.

ACTIVITATS

_

_

9La dimensió econòmica de la societat

REFLEXIONA: Serveis públics i transparència

A principis de la dècada dels noranta va sorgir a la so-cietat anglesa la preocupació sobre si era acceptableo no el comportament ètic de polítics i funcionaris enl’exercici de les funcions de servei públic que tenienencomanades. El primer ministre anglès va constituirun comitè per a estudiar el problema, i va remetrel’Informe sobre Normes de Conducta a la Vida Públi-ca. Els principis de l’informe que s’han d’aplicar alsqui ocupen càrrecs públics són: Desinterès: haurien de prendre decisions tan solsd’acord amb l’interès públic. Integritat: no haurien detenir cap relació financera que els pogués influir enl’acompliment de les seves responsabilitats oficials.Objectivitat: en la gestió dels assumptes públics,haurien de triar pel mèrit. Responsabilitat: són res-ponsables de les seves decisions i s’han de sotmetre alcontrol que sigui apropiat per al càrrec. Transparència:haurien d’obrar de la manera més oberta possible, enles decisions que prenen i en les accions que fan.Honestedat: tenen l’obligació de declarar tots els in-teressos privats relacionats amb les seves responsabili-tats públiques. Lideratge: haurien de fomentar i recol-zar aquests principis amb el seu lideratge i exemple.La situació de totes les administracions públiques delstres nivells de govern a Espanya és la següent: Descrèdit dels polítics i de la funció pública. Faltad’eficiència i malbarataments en l’execució de lespolítiques públiques. Augment d’assessors, de direc-cions generals, renovació de despatxos, etc. Falta detransparència en els comptes públics i en la informa-ció econòmica. Falta de memòria econòmica en bas-tants projectes de lleis que impedeixen contrastar aposteriori la qualitat de les previsions realitzades ambl’augment de la despesa. Anteposar els interessosdels partits als de la nació. No s’avaluen les polítiquespúbliques, malgrat la creació d’una agència per aaquesta finalitat.Em sembla que cal fer alguna cosa similar al que es fa aAnglaterra.

Traduït i adaptat de: J. Barea, a Cinco Días (17-1-2009).

Ètica en la gestió públicaLa Marina té problemes en una dent. El dentista li diuque té una càries i que la hi hauria d’empastar, però had’anar a un dentista de pagament perquè la SeguretatSocial tan sols cobreix les extraccions. La Marina té dos germans, el seu pare està a l’atur i laseva mare fa algunes substitucions esporàdiques enuna empresa de telefonia. Amb aquesta situació a casa,no poden pagar un dentista. La Marina, encara que ladent li fa mal i pot empitjorar, no vol que la hi arren-quin per estètica, té por que els seus amics es riguindel seu aspecte. Es pregunta per què una cosa tan sen-zilla com un empastament no la cobreix la SeguretatSocial.

En Carles i la Laura estudien ESO a la mateixa escolapública. En aquesta escola els llibres són gratuïtsperquè estan subvencionats pel govern mitjançantel sistema de préstec. Però els quaderns d’activitats,com que no es poden reutilitzar, s’han de pagar. Elspares d’en Carles tenen molts problemes econòmicsper a comprar aquests quaderns, per la qual cosa enCarles començarà el curs sense poder fer les activi-tats. En canvi, els pares de la Laura, encara que ha-guessin de comprar tots els llibres de la seva filla, notindrien cap problema econòmic.La Lluïsa, germana d’en Carles, haurà de deixar elsestudis, ja que volia fer Formació Professional deGrau Superior, però com que és un curs que no ésdins de l’ensenyament obligatori, aquest any n’ha depagar una matrícula.

2. L’empresa2.1. La llibertat econòmica: l’empresaL’empresa és la base del sistema econòmic capitalista, predominant avui al món. Aquest sistema es fonamenta en la lli-

bertat econòmica, és a dir, les empreses tenen llibertat per a decidir què produeixen, quant produeixen, quin és el preudels seus productes, etc., segons l’oferta i la demanda del mercat. Per exemple, si un telèfon mòbil es ven molt, se n’apu-jarà el preu i se’n fabricaran més, però si té poques vendes, se n’abaixarà el preu i es deixarà de fabricar.

Tipus d’empreses— Empresari individual: persona que duu a terme una activitat

empresarial pel seu compte.

— Societat: diverses persones que s’uneixen per a formar unaempresa, quan l’activitat empresarial és més complexa.

Elements d’una empresa— Humans: són els treballadors, és a dir, la mà d’obra, i l’empre-

sari, que és el que coordina, organitza i assumeix el risc de l’ac-tivitat productiva.

— Materials: serien tant els recursos naturals (aigua, petroli…)com el capital físic (maquinària, ordinadors…) i el financer (di-ners necessaris per a produir).

— Immaterials: aspectes imprescindibles, com la marca, el lo-

gotip i la imatge (impressió que percep el públic de l’empre-sa). La marca i el logotip ajuden a difondre la imatge, així, devegades, els clients compren o rebutgen productes segons lamarca perquè hi reconeixen les qualitats de l’empresa.

L’EMPRESA

Empresariindividual

Societat Crear valor

Funció social

Creixement

Màxim benefici

Satisfacció dels clients

Qualitat

Supervivència

Objectius socials

Immaterials

Materials

Humans

Empresa. Entitat integrada per un conjunt d’elementsorganitzats i dirigits per un empresari, la finalitat delqual és aconseguir uns objectius per mitjà de la rea -lització d’una determinada activitat econòmica.

ACTI

VITA

TS

3. Llegeix el text següent i raona quin tipus d’empre-sa és i quins elements la formen.

UNITAT 710

La Marta, en Lluís i la Mònica acaben de cons-tituir una empresa tèxtil dedicada a la fabri-cació de samarretes de tot tipus de teixits,especialment de lli perquè segons un estudique han dut a terme, al mercat hi ha una de-manda d’aquest teixit a l’estiu. Per a fer-ho,han ajuntat els seus estalvis i han demanatun crèdit a un banc per llogar un local i com-prar maquinària (màquines de cosir, ordina-dors per al disseny gràfic de les samarretes,etc.) i la primera matèria imprescindible (lli,cotó i diversos teixits). A més, han contractat deu treballadors: elsuns confeccionaran les samarretes i els altresdissenyaran la marca i el logotip de l’empre-sa, la qual cosa els ajudarà a difondre la sevaimatge entre els possibles clients.

OBJECTIUSELEMENTSTIPUS FUNCIONS

Funcions de l’empresa— Social. Les empreses creen llocs de treball que proporcio-

nen els ingressos necessaris en forma de salari als treballa-dors, o de beneficis als propietaris. També promouen laI+D+I (investigació, desenvolupament i innovació), activitatfonamental en la societat actual, gràcies a la qual existeixen,per exemple, els telèfons mòbils o internet.

— Crear valor. Les empreses fabriquen productes (ordinadors,cotxes, etc.) que ens ajuden en la nostra vida quotidiana.

Objectius de l’empresa— Màxim benefici. Obtenir la diferència més gran entre els in-

gressos i les despeses. Per a això és important analitzar bé elmercat, els clients i els competidors, i dur a terme campa-nyes de publicitat i comunicació.

— Creixement. Reinvertir els beneficis, per exemple en inno-vació, tecnologia i disseny, perquè l’empresa creixi.

— Satisfacció dels clients. Els clients són imprescindibles enuna empresa, ja que són els qui compren els productes.

— Qualitat. Si els productes no són de qualitat, els clientscompraran els productes de la competència.

— Supervivència. L’empresa ha de tenir com a objectiu man-tenir-se especialment en època de crisi.

— Responsabilitat social empresarial. Preocupació de les em-preses per la repercussió de les seves activitats en la societat,per exemple, el respecte al medi ambient, la creació de rique-sa i llocs de treball, o les donacions a projectes socials.

4. Llegeix el text i destaca les funcions i els objectius de TASE.

5. Llegiu en grups el text següent i expliqueu quina és la cul-tura empresarial d’Adidas segons el seu director comercial.

— Què converteix aquesta empresa en líder? Relacioneu-ho amb els objectius de les empreses que heu estudiat.

— Com és el logotip d’aquesta empresa? Quina importàn-cia penseu que tenen la marca i el logotip en aquest cas?

— Investigueu la cultura empresarial d’altres marques co-mercials que conegueu.

ACTIVITATS

Cultura empresarial

Valors i principis fonamentals compartits pels mem-bres de l’empresa. En destaquen tres elements:

— Missió: propòsit últim que mou les empreses, seriacom la filosofia empresarial. Per exemple, en unaempresa de televisors, que siguin de gran qualitatper satisfer tots els clients.

— Valors: qualitats presents en l’empresa i que in-flueixen en el comportament dels seus treballa-dors. Per exemple, els valors ètics o la no-discrimi-nació entre treballadors.

— Polítiques: línies d’acció mitjançant les quals l’em-presa defineix la seva identitat. Per exemple, la políti-ca d’igualtat d’oportunitats per a tots els empleats.

11La dimensió econòmica de la societat

TASE és una empresa dedicada a la fabricació de cotxes.En el darrer any va obtenir uns grans beneficis. Una partd’aquests beneficis l’ha reinvertit a apujar el sou als seusempleats. Una altra en I+D+I per fabricar cotxes més se-gurs i còmodes en un futur, ja que pensen que un pro-ducte de qualitat arriba millor a la seva clientela i els faràcréixer com a empresa. També vol millorar la gestió delsresidus contaminants que generen les seves fàbriques iseguir amb les donacions a diversos projectes socials.

_

La història d’Adidas comença el 1920 quan Adi Dasslerdecideix que el seu propòsit seria proveir cada atletaamb el millor material per a practicar el seu esport.

Adidas té una missió, que és «ser la marca capdavanteramundial de productes esportius», i té també una visió,que és «la nostra passió per l’esport pot contribuir a unmón millor». I totes dues s’han de dur a terme recolzant-se sempre en uns valors que per a aquesta companyiasón: rendiment, passió, integritat i diversitat.

Una gran empresa com Adidas es converteix en lídergràcies a la innovació, a la comercialització dels produc-tes, a les seves bones campanyes publicitàries, al seuequip de treballadors, i a la seva orientació, sempre bus-cant la satisfacció del client. A més de ser una empresaètica que exigeix transparència a tots els seus proveïdorsi a si mateixa.

Traduït i adaptat de: J.L. Pérez (director comercial AdidasEspanya), a <http://www.programaempresa.com>

Un exemple d’empresa

3.1. L’esperit emprenedorUn emprenedor és aquella persona que, amb la seva iniciativa i assumint un risc, crea una empresa, n’estableix els objec-tius, l’organitza i la dirigeix perquè aquests objectius es puguin complir.

Els emprenedors funden empreses que constitueixen el motor del desenvolupament de la societat, creen ocupacions i ge-neren riquesa. Per tant, l’emprenedor duu a terme una aportació molt beneficiosa a la societat.

3. El paper de l’emprenedor en l’economia

Després d’acabar estudis de nutrició humana i dietètica,tres companyes de classe, Neus Zanuy, Emi López i ElenaJuez van veure l’oportunitat de crear un negoci entornde la nutrició personalitzada. «Vam fer un estudi de mer-cat i vam veure que aquí no hi havia cap servei com aquest.Va ser així com ens vam posar en marxa», expliquen. Vanreunir 50 000 euros, el febrer de 2011 van constituir l’em-presa, Ene, i la tardor passada van començar a caminar.«La nostra intenció és oferir una combinació de salut ali-mentària i plaer culinari. En funció d’un estudi sobre lesnecessitats nutricionals de cada persona, dissenyem elpla alimentari que ha de seguir». Les tres emprenedorestenen experiència en el sector farmacèutic, mèdic i gas-tronòmic.Ene està ara en fase de llançament i també visiten empre-ses, escoles, geriàtrics i hospitals. Segons Neus Zanuy, elprimer any tenen prevista una facturació de 150 000 eurosi créixer fins als 300 000 el segon any.

Adaptat de: <http://www.lavanguardia.com> (10-4-2012).

Salut i cuina

Els veritables protagonistes dels canvis són els emprene-dors. Aquests constructors creatius que resolen proble-mes a partir d’identificar necessitats no cobertes i que,amb una gran dosi d’innovació, intenten satisfer-les i mi-llorar així la vida de les persones. Són persones profun-dament motivades, amb un gran nivell de lliurament iuna capacitat de resistència a prova d’adversitats. Sóncreatius, però també molt realistes.La família Ballfegó és un exemple de la tradició emprene-dora catalana en el sector primari. Els cosins Manel i PereVicent Ballfegó integren la cinquena generació d’una sagade pescadors. Són pioners en granges marines i aqüicul-tura que han convertit L’ Ametlla de Mar en la capital mun-dial de la tonyina del Mediterrani. I des d’avui també in-noven amb una oferta turística que inclou, a més d’uncatamarà per a visitar en mar oberta les piscines de criançadel peix més gran, l’original proposta de nedar entre cen-tenars d’aquests gegants del mar de dos metres de longi-tud i més de 500 quilos de pes. Una oferta que farà passaruna bona estona al turista que busca emocions noves.

Traduït i adaptat de: <http://www.abc.es> (2-5-2012).

Pescadors de tonyina

ACTI

VITA

TS REFLEXIONA: Són emprenedors?

6. Llegeix el text Salut i cuina i respon les preguntes següents:

— A què es dedica l’empresa? Quins serveis ofereix?— Quins estudis o experiència relacionada amb l’objectiu

de l’empresa tenen les seves fundadores? — Què és el primer que van fer abans de muntar l’empre-

sa?— En quina fase es troba actualment l’empresa? Com in-

tenten fer-ne l’expansió?

7. Llegeix el text Pescadors de tonyina i respon les preguntessegüents:

— A què es dedicava la família dels protagonistes? En quèhan estat ells pioners?

— Quina nova empresa han creat, relacionada amb la sevaactivitat familiar? A qui va dirigida aquesta nova em-presa?

— Tenen els fundadors d’aquesta nova empresa expe-riència relacionada amb l’objectiu de l’empresa? Perquè penses que han fet aquest canvi?

8. Què és un emprenedor?

— Com defineix els emprenedors el text dels pescadors?Quines qualitats han de tenir?

— Raona si els protagonistes dels dos textos anteriors sónemprenedors. Per què? Quines qualitats de les que hasesmentat en la pregunta anterior penses que tenen?

— Quines qualitats ha de tenir un emprenedor?

UNITAT 712

ACTIVITATS

Vaig ser afortunat, perquè vaig descobrir aviat el que voliafer amb la meva vida. Woz i jo vam començar Apple al ga-ratge dels meus pares quan tenia 20 anys. Vam treballar devalent i al cap de 10 anys Apple havia crescut a partirde nosaltres dos en un garatge, fins a esdevenir una com-panyia de dos mil milions amb més de 4 000 empleats.

Després em van despatxar. Aleshores no ho vaig enten-dre, però l’acomiadament d’Apple va ser el millor quepodia haver-me passat. La feixuguesa de l’èxit va sersubstituïda per la il·luminació de tornar a ser un princi-piant. Em va alliberar i vaig entrar en una de les etapesmés creatives de la meva vida. Durant els cinc anys se-güents, vaig fundar una companyia anomenada NeXT iuna altra empresa anomenada Pixar. Apple va comprarNeXT, vaig tornar a Apple, i la tecnologia que desenvolu-pem a NeXT constitueix el cor de l’actual renaixementd’Apple. Estic convençut que l’única cosa que em vapermetre seguir va ser que jo estimava el que feia. Heu detrobar el que estimeu. La feina omplirà una gran part de lesvostres vides i l’única manera de sentir-se realment satis-fet és fer allò que creieu que és una gran feina. I l’únicamanera de fer una gran feina és estimar el que es fa.

Adaptat de: Discurs de Steve Jobs, cerimònia de graduació de la Universitat de Stanford (12-6-2005).

Trobeu el que estimeu

13La dimensió econòmica de la societat

Com ser emprenedor i no deixar-hi la pell

Tinc una idea de projecte, relacionada amb els meus estu-dis, que pot tenir èxit. Per on començo a emprendre el meupropi negoci?

— Posaré la meva idea per escrit i desenvoluparé com lavull dur a terme.

— Duré a terme un estudi de mercat per veure com pucadaptar la meva idea a les necessitats dels possibles clients,i veure què ofereixen les empreses de la competència.

— Buscaré alguna persona que vulgui emprendre amb miaquesta aventura empresarial.

— Necessitarem finançament; possiblement, entre el meusoci i jo l’aconseguirem amb més facilitat. Buscarem tam-bé la possibilitat d’alguna subvenció pública.

— Desenvoluparem un pla d’empresa, metòdic i pràctic.

— Necessitarem consultar assessors; els bons consells sem-pre vénen bé.

— La il·lusió, el treball dur, la constància, l’autocrítica i la pa-ciència ens ajudaran a créixer a poc a poc. L’objectiu noés arribar a l’èxit amb rapidesa, sinó consolidar l’empresa.

9. Fes el següent test de l’emprenedor, seleccionant la resposta que millor et defineix.

— Les respostes molt o força defineixenuna persona emprenedora. Quin haestat el resultat del test? Tens qualitatsd’emprenedor?

— Quines qualitats hauries de modificarsi volguessis ser un emprenedor?

10. En grups, llegiu el discurs de Steve Jobs iraoneu si era un emprenedor. Per què diuque ser acomiadat d’Apple va ser el mi-llor que li podia passar?— Valoreu els consells que dóna en el seu

discurs a futurs emprenedors.

11. Per parelles, llegiu el text i expliqueu si elseu protagonista és un emprenedor. Rao-neu per què la seva empresa ha fracassat.

PREGUNTES Molt Força Poc Gens

Ets creatiu, tens grans idees?

Ets pacient i constant en la teva feina?

Tens capacitat d’organització?

Tens capacitat de lideratge?

Tens confiança en tu mateix?

Saps com motivar la gent?

Tens formació en informàticai en noves tecnologies?

Tens afany de superació?Sols tenir bones idees per solucionar els problemes?Aprofites el temps i els mitjans de què disposes?

Ets ordenat i metòdic en la feina?

Et relaciones amb la gent amb facilitat?

T’agrada prendre decisions i assumir riscos?

Sols aprendre dels teus errors?

En Marc sempre ha tingut grans idees.Molt motivat però sense desenvoluparun pla de treball ni fer un estudi de mer-cat, fa un any va crear una empresa demàrqueting. Però com que l’empresa noha tingut un èxit immediat, l’ha tancat.

_

Font: Traduït i adaptat <http://www.spri.es/web/docs/publicaciones/emprendedorcast.pdf>

_

UNITAT 714

Una vegada estudiats els elements, funcions i objectius d’u-na empresa, i l’esperit i les qualitats necessàries per a ser unemprenedor, us proposem que vosaltres sigueu emprene-dors duent a terme un projecte d’una empresa de dissenygràfic.

Crea la teva empresa

Abans de crear l’empresa, que serà una societat perquè laconstituireu entre diversos companys, heu de buscar infor-mació sobre com és una empresa de disseny gràfic, quinsen són el funcionament i els objectius, etc.

A continuació, muntareu la vostra pròpia empresa, seguintaquests passos:

1. Elements de l’empresa. Definiu els elements humans,materials i immaterials que constituiran la vostra empre-sa:

— Personal que treballarà i distribució dels càrrecs i res-ponsabilitats de cadascun.

— Material necessari per a treballar, incloent-hi ordina-dors amb programes adequats (de disseny, Power-Point per a les presentacions, etc.).

— Nom, marca, logotip i imatge de l’empresa. Poseuun nom a l’empresa i penseu la marca amb la qualserà coneguda.

Dissenyeu un logotip per a les targetes de visita, elssobres i el paper de cartes, el web de l’empresa, etc.Definiu quina serà la imatge que voleu que el públictingui de l’empresa.

Heu de tenir present que la marca i el logotip us aju-daran a difondre la imatge de l’empresa.

2. Funcions i objectius de l’empresa. Concreteu: quina ésla funció de l’empresa?, i els objectius principals? Créixer ireinvertir el benefici? Elaborar un producte de qualitatque deixi els clients satisfets perquè confiïn en vosaltresen futurs projectes?

Heu d’analitzar a quin tipus de clients aniran dirigits elsvostres dissenys. També heu de pensar en la publicitat icomunicació de l’empresa perquè sigui coneguda pelspossibles clients.

3. Cultura empresarial. Heu de plantejar-vos: quina serà lamissió o filosofia de l’empresa? Quin tipus de disseny realit-zarà? Quins valors ha de tenir: la qualitat, l’ètica empresarial,la comunicació entre els treballadors?

UNA EMPRESA DE DISSENY GRÀFIC

PR

OJE

CT

E

http://es.wikipedia.org/wiki/Disseny_gràfic

Què és disseny gràfic

http://www.youtube.com/watch?v=1kqKfTyGOt4&feature

=fvwrel

http://www.youtube.com/watch?v=Fl68xlF1Peg&feature=related

Conceptes bàsics de disseny gràfic

http://www.edu365.cat/utilitats/guies_novell.htm

Com es crea una pàgina web

@

@

@

@

La dimensió econòmica de la societat

PR

OJE

CT

E

15

Publicita

Feu un anunci publicitari a la premsa per donar a conèixer als possiblesclients la vostra empresa i elaboreu un PowerPoint per presentar-la alpúblic. És imprescindible que en la presentació expliqueu totes les carac-terístiques de l’empresa, quin tipus de dissenys feu i la missió i els valorsque voleu transmetre.

També heu d’ensenyar els continguts de la pàgina web, on els clients po-den fer els seus encàrrecs, i on mostrareu alguns exemples de dissenysper donar a conèixer com és el vostre treball: la portada d’un llibre o d’unCD de música, dissenys per a samarretes, tovalloles de platja, etc.

Treballa

Diverses empreses han vist la vostra publicitat i us han contractat. És el mo-ment que la vostra empresa es posi a treballar en el disseny dels productessegüents:

— Una editorial vol que dissenyeu les portades dels llibres de text de Ma-temàtiques, Llengua i Ciències Socials.

— Una empresa de telefonia busca fundes divertides, acolorides i alegresper als seus mòbils.

— Una empresa de bosses vol treure una línia de motxilles per a joves d’entre14 i 18 anys.

— Una cadena de botigues de moda juvenil us encarrega el disseny de lesbosses que donen per dur la roba que venen.

Presenta el producte

Presenteu a l’empresa que us ha contractat la proposta de disseny en quèheu treballat. Heu d’explicar per què heu escollit fer aquests dissenys, perexemple, justificar la relació de la imatge gràfica de la portada amb elcontingut en el cas dels llibres de text; o entre el disseny de la bossa i elnom de la cadena comercial, en el cas de les bosses.

Reflexiona

Escriu una valoració personal sobre el treball realitzat querespongui aquestes preguntes:

— Amb quins problemes t’has trobat mentre treballaves? Comels has solucionat?

— Com t’has sentit duent a terme aquest projecte? Què t’ha agra-dat de manera especial? Què no t’ha agradat? Per què?

— Com valores el teu treball? I el dels teus companys?

— Ets un bon emprenedor? Penses que tens les qualitats d’unemprenedor? Quines hauries de fomentar?

AVALUACIÓ

Explica què són els serveis.

— Quines diferències hi ha entre serveis públics i serveisprivats? Posa’n exemples.

Què és una empresa? Explica què són les funcions i els ob-jectius d’una empresa.

— És el mateix l’objectiu de màxim benefici que el de crei-xement en una empresa? Justifica la resposta.

La Martina té una sabateria on treballen ella i dos empleats.Quins són els elements humans i materials de l’empresa?

— Inventa’t una marca, un logotip i una imatge per a aques-ta empresa. Penses que són elements importants? Justi-fica la resposta.

Llegeix el text sobre l’empresa d ‘en Xavier i l’Ernest i indicaquins objectius té i quines són la imatge i cultura empre-sarial.

— Què significa ser un emprenedor? En Xavier i l’Ernest sónemprenedors? Justifica-ho.

Llegeix el text sobre la Sara i la Raquel i justifica si les se-ves protagonistes són emprenedores. Quines qualitats te-nen?

— Quina de les dues penses que tindrà més èxit en el seunegoci? Per què?

Llegeix el text Emprenedors socials i explica quins benefi-cis aporten els emprenedors a la societat.

— Què significa ser un emprenedor social? Quin és el pa-per d’aquests emprenedors?

— Com han de gestionar els seus projectes?

Imagina’t que ets un emprenedor i vols muntar la tevaempresa. Quins passos seguiries per a crear-la?

Munta la teva pròpia empresa. Inventa-te’n un nom, unamarca i un logotip.

— Redacta un breu escrit en el qual expliquis a què es dedi-ca i quins elements necessites per a constituir-la.

— Aporta quina funció i objectius tindrà la teva empresa.

— Indica també la missió i els valors que t’agradaria quetingués la teva empresa.

2

1

3

5

6

4

7

8

Si ja és refrescant treballar amb emprenedors que ambnoves idees volen crear empreses que generin valor pera la societat, ocupacions i riquesa, més ho és, si això éspossible, treballar amb emprenedors socials que, a més,busquen ajudar persones discapacitades o en risc d’ex-clusió social, millorar la salut i el benestar de les persones,afavorir el desenvolupament rural, potenciar energiessostenibles o el reciclatge de productes, etc.

Aquests emprenedors tenen clar que els seus projectes,encara que siguin socials, s’han de gestionar amb lesmateixes regles que qualsevol empresa, assegurant-neun finançament adequat i generant recursos, dotant-sed’una organització adequada i d’un bon equip humà,analitzant bé el mercat, els clients i els competidors,etc.

Traduït i adaptat de: A. Fernández Terricabras, en<http://www.abc.es> (11-5-2012).

Emprenedors socials

UNITAT 716

La Sara i la Raquel són dues amigues que, després d’acabarels seus estudis, decideixen muntar dues empreses: la Sara unestabliment especialitzat en pròtesis auditives i la Raquel unaortopèdia.Les dues amigues tenen iniciativa, ganes de treballar i són va-lentes a l’hora d’innovar i assumir riscos. Tenen molt clar com hade ser la seva empresa i han desenvolupat un pla ben dissenyat.Tanmateix, actuen de manera molt diferent. La Sara està pen-dent que els seus clients estiguin satisfets i els aconsella sem-pre el millor producte adaptat a les seves necessitats, no ne-cessàriament el més car. La Raquel vol guanyar diners costi elque costi i no li importa «enganyar» els seus clients venent-losarticles que en realitat no necessiten.

En Xavier i l’Ernest són dos socis propietaris d’una empresadedicada a la producció i venda d’arbres de Nadal, un pro-ducte el consum del qual augmenta cada any. Una de les seves prioritats des que van inaugurar l’empresa, apart d’obtenir-ne un màxim benefici, ha estat el respecte pelmedi ambient i la creació d’una imatge ecològica. Per aconse-guir-ho, han reinvertit una part dels beneficis a establir un sis-tema d’explotació sostenible de les àrees forestals de la sevapropietat.