Col·lecció Repensar

Direcció editorial: Miquel OssetDisseny coberta: Cristina SpanòDisseny editorial: Ana Varela

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra perqualsevol procediment, incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic i la distri-bució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.

Primera edició: juliol 2012

© Traducció: Mercè Capdevila Pujol© Aquesta edició: Editorial Proteus c/ Rossinyol, 4 08445 Cànoves i Samalús www.editorialproteus.com

Dipòsit legal: B. 19261-2012ISBN: 978-84-15549-57-4

Imprès a Espanya - Printed in SpainEl Tinter, Soct. Coop - Barcelona

5

Accepto amb entusiasme el lema: «El millor govern és el que menys governa», i m’agradaria veure’l actuar així de forma més ràpida i sistemàtica. Si es compleix, final-ment es resumeix en això, que també crec: «El millor govern és el que no governa gens». I quan els homes estiguin preparats per aquest govern, serà el tipus de go-vern que tindran. En el millor dels casos, el govern és una oportunitat; però la majoria dels governs normal-ment, i tots els governs a vegades, són inoportuns. Les objeccions que s’han presentat en contra d’un exèrcit permanent, que en són moltes i de pes, i que mereixen perdurar, al final també s’han de presentar en contra del govern establert. L’exèrcit permanent només és un braç del govern. El mateix govern, que només és la mane-ra a través de la qual la gent ha escollit exercir la seva voluntat, també és responsable de cometre abusos i perversions abans que la ciutadania hi pugui interve-nir. Fixeu-vos en l’actual guerra mexicana, la feina que, en comparació, fan pocs individus utilitzant el govern establert com a eina; des d’un principi, la ciutadania no hauria consentit aquesta mesura.

Aquest govern americà, què és, sinó una tradició, tot i que una de recent, que intenta transmetre’s ell mateix intacte a la prosperitat, però que a cada instant

6

perd una part de la seva integritat? No té la vitalitat ni la força d’un sol home, ja que un sol home pot di-rigir-lo segons la seva voluntat. Per les mateixes perso-nes, és una mena de pistola de fusta i, si mai l’haguessin d’utilitzar de veritat com una de real els uns contra els altres, segurament acabaria per trencar-se. Però no per això és menys necessari, perquè les persones han de te-és menys necessari, perquè les persones han de te-han de te-nir una maquinària complicada o alguna altra i sentir el seu brogit, per tal de satisfer la idea de govern que tenen. D’aquesta manera, els governs mostren com po-den abusar fàcilment dels homes, fins i tot com poden els homes abusar dels mateixos governs pel seu pro-pi benefici. És excel·lent, tots ho hauríem d’admetre; aquest govern mai ha afavorit cap iniciativa tret de la d’apartar-se amb molta rapidesa de les seves funcions. Ell no manté el país lliure. Ell no consolida l’Oest. Ell no educa. És el caràcter inherent a la gent americana el que ha fet que s’aconsegueixin moltes coses; i hagués pogut fer alguna cosa més si el govern no s’hagués in-terposat molt sovint en el seu cami. El govern és una oportunitat mitjançant la qual els homes estarien en pau els uns als altres i, tal i com s’ha dit, quan el govern és més oportú, és quan deixa més lliures als que gover-és quan deixa més lliures als que gover-deixa més lliures als que gover-na. El comerç i els negocis, si no fossin elàstics com la goma índia, mai haurien aconseguit saltar els obstacles que els legisladors contínuament estan posant en el seu camí. I, si algú hagués de jutjar aquests homes única-ment pels efectes de les seves accions, i no en part per les seves intencions, estarien destinats a ser catalogats i castigats juntament amb aquelles persones malicioses que posen obstacles a les vies del tren.

7

Però, per parlar en sentit pràctic i com a ciutadà, a di-ferència d’aquells que s’autoanomenen homes contraris al govern, jo no demano deixar de tenir govern imme-diatament, sinó que vull ja un govern millor. Deixa que cada home faci saber quin tipus de govern inspiraria el seu respecte, i aquest serà un pas per tal d’aconseguir-lo.

Després de tot, la raó pràctica per la qual (quan el poder és a les mans de la ciutadania) una majoria té el consentiment de governar per un llarg període de temps, no és perquè sigui més probable que aquests posseeixin la veritat, ni perquè sembli el més just per a la minoria, sinó perquè físicament són els més forts. Però un govern en el qual la majoria governa en tots els casos, no pot estar basat en la justícia, almenys tal i com els homes l’entenen. No hi pot haver un govern en el qual les majories no decideixin virtualment el que està bé i el que no, sinó que ho facin amb consciència? En el qual les majories només decideixin aquells temes en els quals és aplicable la norma de la conveniència? El ciutadà ha de renunciar, encara que sigui per un moment o en la més mínima mesura, a la seva cons- més mínima mesura, a la seva cons-a mesura, a la seva cons-ciència pel legislador? Per què, doncs, tots els homes tenen consciència? Crec que, primer de tot, hem de ser homes, i després súbdits. No és desitjable cultivar un respecte per la llei, sinó pel que és correcte. L’única obligació que tinc el dret d’assumir és fer en tot mo-ment el que crec que és correcte. S’ha dit i amb raó, que una corporació no té consciència; però una corporació d’homes conscients és una corporació amb conscièn-cia. La llei mai ha fet els homes una mica més justos i, mitjançant el seu respecte per la llei, fins i tot els que