Paula Navarro

Andrea Benito

Rubén María del

Rosario

4t ESO-B

[Escriba una cita del documento o del resumen de un

punto interesante. Puede situar el cuadro de

texto en cualquier lugar del documento.

Utilice la ficha

Herramientas

de cuadro de

texto para cambiar

el formato del cuadro de texto de la cita.]

HistòHistòHistòHistòria:ria:ria:ria: Elisabeth vivia, des de ben xicoteta, en la misèria, però quan va complir els 15 anys es mudà i

començà a treballar de cortesana a la cort de València.

Des que arribà a la cort s’enamorà del Compte de Dosaigües; el qual Elisabeth s’enteraria més

endavant de que és homosexual.

Entre molts dels aristòcrates hi havia un en especial que s’havia enamorat de la jove cortesana.

S’anomena Marqués de Moncalmt. Aquest estava casat, però al nàixer el seu primer fill llegítim

l’assesina perque savia que de major seria un marginat social. El marqués li conta a la seva

dona que el fill havia desaparegut, però en realitat es trobava al fons del mar.

La seua dona, per la tristor d’haver pergut al seu xiquet, es suïcida. El marqués, boig i borratxo

per la perdua de la seua estimada, va a casa de la cortesana i després de violar-la intenta

assesinar-la però no ho aconseguiex ja que Elisabeth agafa un candelabre i li’l tira al cap

deixant-lo inconscient al terra. Elisabeth, creguent que l’havia matat, fugiex del poble per no

tornar mai més.

Diari d’una cortesana:Diari d’una cortesana:Diari d’una cortesana:Diari d’una cortesana:

30/11/1771

Avui es nota el fred més que ningun dia, la xemeneia de la meua cambra ha estat

encesa durant tota la nit, però no a pogut fer front a la neu que hi ha als jardins reials.

En la cort tot son festes, alegria, banquets, i tota mena de celebracions, encara que la

gent al carrer es mor per no poder tindre res a que endur-se a la boca. Les celebracions

són en honor del naixement del primer fill baró dels reis. EL banquet s’ha celebrat en

el saló dels frescos, hi havien tot tipus de “delicadeses”: faisà amb salsa d’ametla, tot

tipus de sopes, porc a la sidra, i tot tipus de pastissos i rebosteria, ja que ha vingut un

nou xef des de París pel naixement, i estem “catant” totes les especialitats de la seua

zona.

Al banquet, com sempre la família reial, al seu complet, s’asseu presidint la taula,

desprès els barons, i comptes, es bescomptes i els marquesos, i per últim tota la gent

de la cort.

Com jo pretereix a la ultima classe, però amb privilegis, m’he assegut al costat del

marqués de Moncalmt, un home d’uns 30 anys, alt, amb una bona planta, molt educat

i agradable. Hem estat parlant de molts temes, es nota que és un home molt culte i

viatjat.

Després d’un agradable passeig hem pogut gaudir del teatre, al corral de comèdies, de

l’obra de Lope de Vega “la dama boba”.

Al tornar cap al palau, m’ha acompanyat i hem parlat sobre el seu primer fill legítim.

Després m’he retirat a la meua alcova, però al no poder dormir,per el xoc de les

finestres, e decidit alçar-me, al treure el cap per la finestra ahí estava, el compte del

qual estic enamorada des del dia que vaig entrar a la cort en quinze anys, ell per aquell

temps era un jove, recent arribat a la cort, que estava instruint-se en el mon de la

reialesa, la primera vegada que el vaig veure va ser als jardins al costat dels rosals, jo

estava llegit el llibre que m’havia regalat el meu germà per el meu aniversari, i ell va

passar corregent, tirant tot, quant varem tirar els dos a arreplegar-ho les nostres

mirades es varen trobar, i des de eixe moment estic completament enamorada d’ell.

7/12/1771

Aquest matí he hagut d’ajudar a la marquesa de Moncalmt a vestir-se ja que ella

estava molt esgotada pels problemes del part.

Després he anat a continuar la meua lectura dels sonets de Quevedo al jardí, en cara

que faja molt de fred, és el meu lloc preferit per llegir. Allí es on m’he trobat amb ell...

Amb el compte de Dosaigües. Hem intercanviat uns quants versos ja que a ell, com a

mi, també li agrada la poesia de Quevedo.

A sigut el millor moment de tota la setmana.

A la vespra ha vingut el marqués a visitar-me per demanar-me una “consulta” ja que

estava molt apenat perquè li ha donat per pensar que el seu fill de major serà un

marginat social, ja que ha nascut en una deformació en el braç .

Quan ha acabat de “consultar-me” hem desfruitat d’un sopar especial i a soles, que ell

a manat que apujaren a la meua cambra.

Quant s’ha anat de la meua alcova no he pogut dormir,perquè no parava de pensar en

aquest matí, en el bon moment que e passat, i sobretot en ell.

Ja que no he pogut dormir li he escrit un sonet:

Els teus ulls son com dos sols,

que es ponen a cop de teló,

i que donen la vida a un planeta,

que podría ser jo.

24/12/1771

Avui al alçar-me ha vingut a la cort el bescompte de Bragelonne, un home italià, molt

guapo, bru amb els ulls blaus, un poc malparlat però graciós. Ens hem presentat i hem

estat parlant durant una bona estona.

Al arribar la vesprada, he tornat a anar als jardins amb l’esperança de tindre la mateixa

sort que vaig tindre l’anterior vegada; però no l’he tinguda ja que a més de no trobar-

se allí, he perdut una polsera que el marques m’havia regalat en una ocasió mol

especial en Cadis al haver fet un favor al millor amic del marques

Al tornar a casa m’he trobat en que algú hi havia entrat sense permís. Era el marqués,

pareixia un poc estrany però al saber que m’havia portat unes flors per haver-li “ajudat

a la consulta” i haver segut tan amable amb ell. M’ha proposat anar a la misa del gall

amb ell i la seua dona però jo ja havia quedat amb el bescompte de Bragelonne per

anar. El marqués no li ha sentat molt bé però de seguida se li ha passat hi ha tornat a la

normalitat.

6/1/1772

La reina es trobava molt malalta aquest matí, segons el metge de la cort es tracta del

tifus, una enfermetat de transmissió sexual.

Al eixir del palau m’he trobat amb el compte i el bescompte, que s’havien anat de

cacera al bosc. Els dos pareixien molt contents, supose que seria per la bona caça que

han tingut. Encara que estic molt contenta per ells, m’hauria agradat anar jo per passar

més temps junt a ell.

A la vespra m’ha visitat el marques, per “consultar-me” encara que aquesta vegada si

que es notava que estava molt estrany.

Al sopar m’he assabentat , que el seu fill a mort per la deformació, i la seua dona en un

atac de tristesa, s’ha penjat, i que ell no havia reaccionat d’una manera normal, si no

que no havia dit res.

Estic un poc asustada, per el marques no se si me podrà fer algun mal, tinc por dema

els demanaré ajuda al compte i el bescompte, que es veu que congenien molt bé.

11/1/1772

El dia onze de gener de mil set-cents setanta dos es una data que mai podré oblidar ja

que es el dia en que vaig tindre que deixar Espanya i traslladar-me a la cort francesa.

Aquest matí he anat a visitar al compte, al no trobar-lo per els jardins, ni per els salons,

he anat a la seua cambra, però la sorpresa que he tingut en veure que no estava soles,

el primer que he dit a sigut les meues disculpes, però desprès m’he adonat que no era

un dona la que el acompanyava, si no el bescompte de Bragelonne.

-Però vosaltres esteu bojos? -Els he dit- Anireu al infern pecadors.

Els dos m’han dit que si no ho contava podrien recompensar econòmicament o amb un

favor. Els he dit que diners en tenia de sobra ja que el compte m’ho permetia tot així

que preferia el favor però que ja m ‘el cobraria més avant quan ho necessitaria.

Al acabar de dinar el marques i jo hem pujat a la meua cambra i allí ell m’ha

“consultat”, al cap d’una estona quan dormia plàcidament m’ha intentat ofegar amb el

coixí, però m’he pogut defensar amb el ferro del portaciris, l’he pegat en la nuca i s’ha

sigut desplomat amb un colp sec al terra.

M’he trobat amb el compte i el vescomte que anaven passejant tranquil·lament per el

jardí inferior ja que allí no havia aplegat la neu i els vaig dir que necessitava el favor

que me devien i varen acceptar sense replicar, els vaig dir que necessitava una

carrossa per viatjar a França així que al cap de uns minuts tenia la roba i uns diners

estalviats i vaig anar-me’n apressa per que no es done compte ningú.

Encara no he arribat a parí però quan arribe et faré arribar quest diari.