LA CONTRA

Reportatge a les pàgines 4-5

L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE

pàg. 2

L’ENTREVISTA

pàg. 7

NACIONAL

CANDIDATA ALES MUNICIPALS’19

ONA CURTO

LA CONTRA

pàg. 8

ESTRATÈGIA I ACCIÓ REPUBLICANA

pàg. 3

L’ACTUALITAT

EL “NEGOCI DE LA MORT”

Algú podria dir que l’inici de la meva trajectòria amb la CUP va començar el 2009, en una conversa animada amb en Ricard Ferran al Museu d’Arenys de Mar, i segurament tindria raó, però també la tindria si digués que la meva trajectòria política ve de molt abans, de les arrels. De fet, són les arrels les que han anat definint qui sóc ara: Edu-cació, Cultura i Territori.

Ona Curto Graupera Candidata a Alcaldessa a les municipals ‘19

“Són les arrels les que han anat definint qui sóc ara”

Ona Curto, Candidata a l’alcaldia per la CUP-AM

L’Educació és la meva vocació. El món de l’ensenyament i l’aprenentatge passa no només per l’aspecte formal, del qual en sóc graduada en Pedago-gia, sinó per l’aprendre fent projectes, tal com el vaig viure durant els meus 21 anys al Cau Flos i Calcat, com a Dai-na, Noia Guia, Caravel·la, Trucaire, Cap i Cap d’Agrupament, fins i tot formadora a Minyons Escoltes i Guies. En l’àmbit laboral l’he posat en pràctica exercint de tallerista al Museu d’Arenys de Mar o en classes particulars.

La Cultura, per altra banda, és la meva passió. Sóc Conservadora i Res-tauradora de Béns Culturals, especia-litat escultura. És l’àmbit amb el qual he pogut gaudir més, en les diferents agrupacions de l’Escola de Música d’Arenys de Mar, tocant el saxòfon a la Banda, el piano o a la coral de noies Adàmaris, entre d’altres. A la Colla Ge-gantera d’Arenys de Mar, ja sigui tocant

la gralla, sent membre de la junta o or-ganitzant actes com la Nocturna. Tam-bé amb l’Associació de Puntaires Flor d’Alba amb la qual he aprés el ret-fi català o punta d’Arenys i he pogut se-guir una tradició familiar que m’omple d’orgull.

I territori; entre Turons, rials, una riera i la platja. Arenys de Mar m’ha definit tal com sóc.

L’areny

@cuparenysdemar

arenysdemar@cup.cat www.arenysdemar.cup.cat

SEGUEIX-NOS A: La teva opinió compta

la teva força suma!

Revista gratuïta d’informació de la CUP d’Arenys de Mar

Número: 1 · Hivern 2018 arenysdemar@cup.cat · www.arenysdemar.cup.cat

La draga al Maresme ha bellugat un total de 9.500.000 m3 que ha suposat un cost aproximat de 65.000.000€

32

En un poble la proximitat, la participació i la comunica-ció són fonamentals. Des de la Cup d’Arenys de Mar ens emociona pensar que tenim moltes coses a explicar-te i molts projectes per ensen-yar-te. Projectes que volen portar-nos a un Arenys de tothom i per a tothom. És per aquest motiu que hem decidit crear l’Areny. Una publicació trimestral que esperem que t’aproximi a la nostra política i et recordi que la teva opinió compta i la teva força suma.

Que és L’areny HI ESTEM TREBALLANT

Una de les demandes que vam fer per donar el nostre suport als pres-supostos del 2016 va ser redactar un Pla de mobilitat de la vila. Actualment, aquest pla està demanat i concedit per la diputació però sembla que el servei encara no està a punt i va amb retard.

La mobilitat en vehicle propi es concentra de forma molt evident a la Riera, una via que, per contra, està molt mal definida en quant a usos. Per tant, caldrà centrar-hi esforços.

Pel que fa a la mobilitat a peu, d’entrada, cal millorar els camins es-colars, i sobretot tenim mancances evidents d’accessibilitat a les parts elevades de la vila. Esperem doncs l’arribada d’aquest servei per poder treballar sobre dades més objectives. Mentrestant, anem fent bullir l’olla amb idees per poder gaudir en un fu-tur d’una mobilitat més accessible i sostenible. Ens hi ajudes?

Mobilitat

Gerard Termes

Un sistema per tarifar taxes i preus és l’anomenada Tarifació social o pon-derada. En aquest cas, la tarifa no és igual per a tothom sinó que hi ha un escalat segons la renda familiar. Lla-vors, no són necessàries les beques i ajuts perquè cadascú paga segons les seves possibilitats. L’esperit d’aquest sistema és aproximar-nos a la igualtat d’oportunitats econòmiques per acce-dir a un servei públic, perquè escalant les tarifes igualem l’esforç que ha de fer cada família per accedir a un servei.

El 2016 vam aconseguir, via acord de pressupostos, la implantació de la tarifació social a l’escola bressol, i des de principis de 2018 és una reali-tat. Però el nostre objectiu és implan-tar la tarifació social a totes les taxes i preus públics possibles, i en això seguirem treballant, per aconseguir tenir uns serveis públics amb igualtat d’oportunitats per a tothom.

Tarifació social

M’AGRADA

Que a Arenys siguem una vila acollidora rebent amb els braços oberts els menors no acompanyats

NO M’AGRADA

ELS NÚMEROS HO DIUEN

648,90€

1,40€/hora

La gestió de l’aparcament basada en un negoci privat i no en la gestió de la mobilitat

ÉS EL PREU MITJÀ DEL LLOGUER A ARENYS DE MAR

ÉS EL QUE COSTA LA ZONA BLAVA A ARENYS DE MAR

A l’Alt Maresme la mitjana del preu de lloguer en forma de contracte se situa en 556,63 €

Font: IDESCAT (setembre, 2018)

‘Tots els pobles de l’Alt-Maresme regulen la zona blava amb control horari excepte Arenys de Mar, Pineda i Calella que ho regulem pagant. D’aquests Arenys de Mar és el més car.

Font: CUP Arenys de Mar

L’11 de novembre del 2016 i amb el nom de “El negoci de la mort”, la Cup d’Arenys de Mar vam intentar posar sobre la taula la realitat d’un procés d’enterrament “morir és molt car”. A partir d’aquí vam presentar una moció que ens va portar l’acord unànime de tots els grups municipals i la posterior creació d’una Taula de treball.

El grup municipal de la CUP hem liderat aquesta Taula fent propostes proactives en cada una de les reunions que s’han fet. L’objectiu no es cap altre que la constatació que amb la mort no s’ha de poder fer negoci, i més enllà de fets partidistes, cal unanimitat perquè aquesta realitat és un fet que ens afec-ta a tots. La no competència, la deixa-desa en el control municipal i haver cedit a mans privades serveis públics ha comportat l’abús dels preus a pagar sota la frase de: “no es preocupi que nosaltres ens encarreguem de tot”. Estem parlant, doncs, d’un dret públic i universal.

Finalment, mitjançant la Tau-la de Treball vam aconseguir que l’Ajuntament fos conscient de la ne-cessitat de recuperar la gestió del cementiri. A més, vam proposar que qualsevol funerària pogués operar en el nostre municipi, tal com específica la llei. A partir aquí, vam elaborar un document públic on s’explica quins són els passos a seguir en un procés d’una defunció. Alhora, també vam proposar que es faci públic a la web municipal el document elaborat pel Síndic de Greuges del 2015 anomenat Codi de Bones Pràctiques de les em-preses funeràries.

Tanmateix, encara ens queda mol-ta feina pendent perquè Arenys pugui tenir un servei d’enterraments públic i amb uns preus bàsics, dignes i as-sequibles. A més, també exigim una major informació del sector per la ciu-tadania i un espai per poder portar a terme, si cal, una cerimònia de comiat de caràcter civil o aconfessional.

La CUP enfront del “Negoci de la Mort”Jaume Soler

Catalunya ja ha iniciat el camí que ens portarà a la independència. Hem lluitat, hem votat i hem guanyat. I, per moments, sembla que no hem avançat i que la política institucional no està a l’alçada del moment històric.

L’Estat espanyol és un contrincant que no atén a raonaments democràtics per acordar un referèndum. La seva recepta és clara: repressió i liquida-ció. A banda que no hi ha una estratè-gia clara i compartida per avançar en l’àmbit institucional. En una autonomia no es pot proclamar la independència i

sortir-ne per fer-ho només és possible amb una estratègia comuna.

Amb tot, la República Catalana és l’única via factible, i només serà pos-sible a través de la confrontació de-mocràtica entre un poble organitzat i un estat que, com més va, més putre-facte és. L’eixamplament de la base no l’assolirem amb renúncies sinó per in-tensificar la defensa dels nostres drets i llibertats, lligant la lluita republicana amb les conquestes socials.

NACIONAL

Estratègia i acció republicanaDavid Caldeira

L’ACTUALITAT L’areny

Redacció:Núria Torrents

Disseny i maquetacióCUP Arenys de Mar

arenysdemar@cup.catwww.arenysdemar.cup.cat

SEGUEIX-NOS A:

@cuparenysdemar Arenys

1’40€

Pineda Calella

1€0,85€

54

Les platges que havien estat regenerades amb la draga al Baix Maresme han desaparegut amb els temporals de tardor

Els temporals que hem viscut aquesta tardor han donat imatges com les de les platges del Masnou, Premià i, fins i tot, la Musclera d’Arenys total-ment inexistents. Una dinàmica nor-mal quan el mar torna a ocupar espais que pròpiament eren seus però que amb els anys hem anat edificant, mo-llejant i adaptant a les nostres neces-sitats. Aquest és el cas de les platges del Maresme.

En les últimes dècades, durant les temporades d’hivern i tardor, part de la costa del litoral es queda sense sorra. Això és a causa de diversos factors es-

EL PREU DE LA SORRA

tructurals i climàtics que han provocat que la sorra no circuli de forma natu-ral per la costa. És a dir, el Maresme es nodreix de la sorra del Tordera i de les nombroses rieres i rials que tenim, però la construcció de ports, espigons, passeigs marítims, carre-tes, línies de tren, entre altres edifica-cions, són obstacles que no permeten l’arribada d’aquesta sorra a les platges ni tampoc la seva circulació natural. Aquest factor ha provocat que les ad-ministracions decidissin quin era el pla més adequat per regenerar les platges i la solució ha passat per un element:

Núria Torrents

LES CONSEQüèNCIES DEL DRAGATGE

la Draga.Un vaixell que extreu sorra del fons marítim per transportar-la d’un espai a un altre. Aquesta “pretesa solució”, com l’anomena Enric Badosa, biòleg i membre de la Plataforma en Defensa del Litoral, ha provocat danys irreparables a la fauna i la flora marina del litoral i la pèrdua de milions d’euros anuals. Des del 1984 s’han bellugat un total de 9.500.000 m3 de sorra al Maresme pel cost de 65.000.000€, una despesa incomprensible tenint en compte que aquesta sorra acabarà desapareixent de les platges sense que n’arribi de nova per substituir-la.

La platja de Premià i la Musclera , desaparegudes després dels temporals de tardorTreballs de regeneració de la Platja de la Picòrdia d’Arenys del 1993 amb la draga al fons

EL REPORTATGE

La Plataforma en Defensa el Litoral veu imprescindible una gestió del litoral com-pletament homogènia i sostenible

La draga és un vaixell que freqüen-ta les nostres costes des dels anys vuitanta i l’envia el Ministerio de Agri-cultura, Alimentación i Medio Ambien-te, encarregat de la gestió de la costa del litoral. Durant anys el ministeri ha assegurat que es complien unes anàli-sis mediambientals sobre les zones on es dragava tot i que posteriorment s’ha vist que aquests estudis eren al-tament dubtosos. La regeneració ha generat nombroses afectacions en l’ecosistema marítim, s’ha dragat a més fondària de la natural als sorrals i s’ha volgut dragar en zones de pro-tecció per espècies en perill d’extinció. Cal afegir que aquestes afectacions a l’ecosistema marítim han tingut un impacte directe en el món de la pesca que des dels anys 80 fins a l’actualitat la flota de pesca artesanal s’ha reduït a més del 50%, “per desgràcia, els pes-cadors que queden, tenen series difi-cultats per aconseguir les suficients captures que els permetin tenir una rendibilitat ni tan sols similar a la que tenien abans del 1986” denuncia el pescador jubilat i activista pel litoral, Mauricio Pulido.

El 2006 la Generalitat assegurava en una nota de premsa del Departa-ment d’Obres Públiques que “les ope-racions de dragatge s’acompanyen d’un acurat seguiment ambiental i de la realització d’analítiques dels sedi-ments i de l’aigua i se sincronitzen amb el calendari de pesca, per tal d’evitar interferències” quan la Generalitat té constància que aquests seguiments molts cops no s’han realitzat perquè les actuacions del dragatge les han declarat “d’urgència” i per tant, s’han saltat els procediments ambientals. La regidora de Medi ambient, Laia Martín, alerta que “fins que no hi hagi una le-gislació valenta d’acció a la costa que prohibeixi a un ministeri públic decla-rar d’urgència una actuació que realit-za cada any, a nivell ambiental, no ens en sortirem”.

És en aquesta línia que el 2014 el Ministeri va elaborar un Pla d’actuacions al Maresme anomenat Informe Técnico de Estrategia de Ac-tuación en el Maresme on es projec-tava moure quasi 5.500.000 m3 de sorra i construir 28 espigons. És en aquell moment que neix la platafor-ma ciutadana Preservem El Litoral per intentar fer una resposta ciutadana conjunta sobre el conflicte i defensar una gestió del litoral comarcal i soste-nible. Des de la Plataforma defensen la necessitat de crear una Taula de Treball que tingui en compte usuaris, pescadors, tècnics, administracions, és a dir, tot el territori. Tanmateix, des de les institucions comarcals la feina per articular un discurs conjunt sobre com cal actuar al litoral no s’ha visua-litzat. Laia Martin assenyala que “hi ha un consens de tothom que la draga no serveix, on no n’hi ha és en el que fem mentre la gestió integral del litoral no arribi”.

Actualment, aquest any s’ha reco-negut la Plataforma com a interlocu-tora vàlida amb el Ministeri, des d’on es pretén seguir pressionant per acon-seguir una gestió del litoral completa. Badosa reafirma que “la solució dema-na elaborar una gestió del litoral com-pletament homogènia. A Arenys, com a tot el Maresme, depenem del Torde-ra perquè tinguem sorra, si això no ho tenim present haurem d’estar posant sempre pedaços”.

“POSEM PEDAÇOS”

L’areny

La draga al Maresme ha bellugat un total de 9.500.000 m3 que ha suposat un cost aproximat de 65.000.000€

76

“El que ha passat amb el cau Sant Francesc és una pena”

Després de quasi quatre dècades oferint l’oportunitat a nombrosos in-fants i joves del poble a participar del cau, aquest curs el Sant Francesc ha tancat les seves portes. En Jordi no amaga certa tristesa i nostàlgia per la notícia però també es mostra content que l’altre cau del poble, l’Agrupament Escolta i Guia Flos i Calcat, hagi pogut assumir els nens i nenes que partici-paven del CSFEM. Per ell, el més im-portant, és que el poble no es quedi sense espais d’educació alternativa. Com m’ha dit més d’un cop durant l’entrevista “si perdem els caus, estem perduts com a societat”.

Què implica la pèrdua del Cau Sant Francesc per a Arenys?Crec que és una desgràcia. Principal-ment perquè són espais molt neces-saris on es formen noves persones amb una sèrie de valors bàsics com la solidaritat, l’altruisme, el treball en col·lectiu,...Valors que avui en dia cos-ten molt de trobar. Per tant, la pèrdua d’aquests espais significa la pèrdua d’aquests valors en la nostra societat.

Núria Torrents

“són espais molt necessaris on es formen noves persones amb una sèrie de valors bàsics” sobre els caus i els esplais

Jordi Munich i Arranz

Com a ex-monitor estàs treballant en el tancament?Estic a la comissió de tancament. L’altre dia vam fer la reunió i va ser un drama, clar són quasi 40 anys d’història! Fa-rem una exposició i portarem tots els documents a l’arxiu històric. Els hi vaig dir que contactessin amb l’altre cau d’Arenys, l’Agrupament Es-colta i Guia, perquè uns el tanquem però ells poden continuar fent feina. Estem parlant del lleure en el poble. Si tanquessin els caus estariem venuts com a societat.

Sempre es parla del lleure en els caus però realment què és?El lleure seria l’espai no reglat, el que coneixeríem com a oci o temps lliure, on tothom es pot desenvolupar com vulgui. Crec que la part important del lleure és que no hi ha obligació, quan n’hi ha ja no és lleure.

Perquè és vital en la nostra societat?Per desconnectar i aconseguir ser més lliures. Això promou també el po-der crític i el de decisió ja que, actual-ment estan molt adormits. Sobretot, si parlem més de l’escola o la feina està

tot molt pautat, no et donen llibertat. En canvi el lleure és on tu pots desen-volupar la teva llibertat.

Entenc que hi ha molts tipus de lleure, i tant un casal com una ludoteca tam-bé el practiquen. Què els fa diferents del cau? Hi havia una frase que es repetia molt quan jo era monitor: “el cau no és un pàrquing de nens”. Cal entendre que quan tu portes el nen al cau o a l’esplai és perquè creus que serà un lloc de formació i d’educació mentre que quan el portes a un casal o una empresa de lleure és perquè segurament has d’anar a treballar i buscaràs un lloc on

Educador social d’infants i jo-ves, implicat amb la vida so-cial i política d’Arenys de Mar i ex-membre del Cau Sant Francesc d’Esplai i Muntan-yisme (CSFEM). En Jordi ha format part del cau des dels 16 anys on ha estat monitor, coordinador i responsable pedagògic.Actualment, treballa al Centre Residencial Educatiu Maricel.

Qui és enJordi Munich

VIST AL INSTAGRAM@cuparenys

QUEDA DIT

A Arenys no ens cansem d’exigir la vostra llibertat! Vine a escoltar el Cant dels Ocells cada dia a la Plaça de l’Ajuntament #UsVolemLliures

@cuparenysdemar

“Ara que s’acosta l’ #1oct ... Doncs que voleu que us digui... No tinc ganes de commemorar el que vam fer, sinó de viure el que vam guanyar. #RepúblicaCatalana

@gtermes (Gerard Termes) regidor d’Arenys de Mar @cuparenysdemar

Acollir no és suficient. Cal treballar en una integració real d’aquests joves si volem una vila de tothom i per a tothom! @cuparenysdemar, sobre els menors no acompanyats

@cuparenysdemar

MOCIONS PRESENTADES AL PLE MUNICIPAL EL 2018

gEnER·Moció de la cup d’arenys de mar a favor de la sobirania local.

FEbRER·Moció en suport i adhesió a la vaga feminista convocada pel 8 de març de 2018.

MAig·Moció de la cup per què el go-vern municipal lideri a la nostra vila els actes de rebuig a la draga davant les actuacions previste imminentment per part del mi-nisterio de agricultura y pesca, alimentacion y medio ambiente.

·Moció que presenta el grup mu-nicipal de la cup per tal de de-nunciar la sentència jurídica del cas «la manada».

·Moció de la cup en suport als 9 mestres inculpats per delictes d’odi a l’institut el palau de sant andreu de la barca.

jUny·Moció que presenta la cup en de-fensa de la llibertat d’expressió i artística i per la llibertat de pa-blo hasél i valtònyc.

jULioL·Moció de la cup d’arenys de mar contra la draga.

SETEMbRE ·Moció de la cup per al dret a vot de totes les persones residents.

La @cuparenysdemar hem escoltat i pres nota de totes les aportacions que el veïnat del Bareu han fet a l’Assemblea de zona. Amb la @cuparenysdemar el poble entra a l’Ajuntament i l”Ajuntament baixa al carrer! Som política de Km 0!”

@DavidDcaldei, regidor de l’Assemblea Local de la Cup d’Arenys

SEGUEIX-NOS AL TWITTER: @cuparenysdemar

L’ENTREVISTA L’areny

s’entretingui i passi l’estona. Eviden-tment, no sempre és així, però la gran diferència està si dins del lleure hi ha educació o no n’hi ha.

Sembla que ara cada cop hi ha més infants i joves que participen dels caus i els esplais. Creus que hi ha més reconeixement del lleure com un eix per a la seva educació o que és una percepció? Crec que és una percepció. Els caus sempre han estat un element molt potent, sobretot durant la transició. En aquella època van ser claus per poder desenvolupar una societat democràtica.

Si ens haguéssim de plantejar un repte pel cau, quin seria?Crec que el repte de futur és seguir fent aquesta feina i intentar ampliar al màxim d’infants i joves. Cal ampliar a nous col·lectius, famílies i persones, aquest és el repte pel cau. És a dir, no créixer a nivell d’empresa sinó arribar a més gent.

ja per acabar i fer un recordatori a la teva trajectòria com a monitor. Po-dries explicar alguna experiència o anècdota que et va donar el cau? (esbufec) D’experiències n’hi ha moltes perquè al final són molts anys com a monitor però crec que em quedo amb els campaments o les colònies. Allà és on hi ha la culminació de tota la feina realitzada durant l’any, el treball de tot un curs. Estàs explicant una cosa, uns valors, una creença i veus que allò ha calat. Aquest és dels moment més mà-gics com a monitor.

Jordi Munich