la comèdia
TRANSCRIPT
LA LA COMÈDIACOMÈDIASara Navarro O
Alba Pérez2n HS1
La comèdia és un gènere dramàtic escrit
per a ser representat, els personatges del
qual es troben amb adversitats davant les
situacions quotidianes.
Origen: la comèdia grega
o Del grec ‘’.
o A la Grècia clàssica hi havia IV formes teatrals: tragèdia,
drama satíric, comèdia i mim.
o Es representaven en concursos anuals (certàmens) a les
Dionisíaques (festes en honor a Dionís). Al guanyador se
li atorgava una corona de llorer.
o Al principi es representaven V comèdies anuals i més
tard només III per motius econòmics.
o Les comèdies, igual que la tragèdia, es representaven en
festes en honor al déu Dionís, a l’hivern i a la primavera
especialment.
o En aquestes festes s’escollien les obres de tres poetes,
que presentaven una triología tràgica, una sàtira i una
farsa, i per últim la comèdia.
o Es considera Aristòfanes el creador de la comèdia grega.
o Amb l’expansió de la cultura grega (Alexandre III el
Gran) tant les comèdies com les tragèdies basades en
tòpics passaren a ser poc apropiades i van donar pas a la
comèdia nova, un tipus de comèdia local, el tema de la
qual girava al voltant de l’amor, els diners...
o Amb l’expansió de la República de Roma (s. IV aC) es van
absorbir els territoris grecs i amb ells l’arquitectura
teatral grega.
PeríodesPeríodes:
o Comèdia Antiga: Se sap molt poc dels autors de d’aquest
període, excepte d’Aristòfanes i Cratí, el qual va obtenir el
primer premi sis vegades a les Dionisíaques. Són rivals.
o Comèdia Mitjana: Gairebé no s’han trobat dades. Es burlava
de persones del poble fàcils de reconèixer sense dir
directament qui eren. Fa un tractament hirònic del mite
o Comèdia Nova: Intenta corretgir els costums mitjançant el
ridícul, però sense ridiculitzar a ningú. Està plena d’embolics
que es resolen gràcies al Menandre n’és el màxim exponent.
o A partir del segle III aC trobem el teatre pròpiament romà.
o La producció teatral s’associa amb festivals religiosos al
seu inici però aviat abandona aquest caire religiós per a
convertir-se en un entreteniment.
o A partir del segle II aC comença la creació de comèdies per
part de Plaute i Terenci, les quals eren adaptacions de la
comèdia nova grega.
o És una evolució de la comèdia grega, i el seu moment de
màxim esplendor és quan la tragèdia perd popularitat.
La comèdia llatinaLa comèdia llatina::
Característiques generals:o Peces molt dinàmiques i al gust del públic. S’acostumava a cantar en
els canvis d’escena.
o La majoria de les comèdies romanes es desenvolupaven al carrer,
davant de tres cases.
o El decorat era mínim i suggerent.
o Els actors eren sempre homes, màscares i roba que facilitaven que el
públic reconegués el personatge.
o Hi havia danses acompanyades per música.
o El cor és un personatge més en l’obra.
o El final sempre és feliç
o Trobem personatges amb defectes i debilitats(humanitzats) que
representen arquetips.
o Es divideix en:
o Prologos: escena que introdueix l’obra.
o Parodos: entrada del cor a l’escena i presentació de l’obra.
o Agôn: debat d’arguments a favor i en contra del tema
central de l’obra.
o Paràbasis: tots els personatges abandonen l’escenari, el
cor s’adelanta i es dirigeix al públic.
o Epeisódia: serie d’episodis separats per breus cants.
o Exodos: escena final en la qual predonima l’alegria general
i que pot concloure amb una dansa.
PRINCIPALS
AUTORS
Plaute
Terenci
Titvs Maccivs Plavtvs Titvs Maccivs Plavtvs (Plaute)(Plaute)
o Sàrsina CCLIV a. C. – Roma, CLXXXIV a. C.
o Es trasllada a Roma de jove i comença a escriure obres de teatre amb
cert èxit (inspirant-se en la nova comèdia grega), cosa que el fa
guanyar diners, al invertir-los els perd.
o Va traduir algunes obres de Menandre adaptant-les al gust romà.
o Troba feina en una fleca i mentre treballa segueix escrivint.
o Quan és reconegut abandona la fleca.
o Al treballar a prop del poble coneix bé el llenguatge col·loquial (amb
acudits o obscenitats) el qual utilitza a les seves obres, cosa que ha
proporcionat un testimoni molt fidel de com parlava el poble.
o Com ja hem dit, tenia un gran domini de la llengua, parlava grec, llatí i
púnic.
o Es creu que va escriure CXXX obres però Varró les redueix a
XXI (anomenades “fabulae varroniata”) perquè: Plaute va
reescriure obres ja existents, o bé perquè hi havia un senyor
que es deia Plautí i es van confondre les obres.
o La trama és molt complicada, amb moltes accions, per això
sovint el pròleg ajuda a entendre l’acció.
o Utilitza el personatge arquetip. Els noms dels personatges
són d’origen grec, per exemple: Pseudolus: pseu – mentida,
dolus – esclau.
o En les seves obres trobem una crítica social encoberta.
o Moltes de les obres tenen acotacions.
o És un autor amb èxit, representa les seves obres sense
problemes.
ObresObres::AMFITRIÓAMFITRIÓ: :
o És l’única comèdia mitològica de Plaute.
o Explica com Júpiter per a seduir a Alcmena, es fa passar per Amfitrió, el
seu marit, adoptant l’aparença d’aquest i acompanyat per Mercuri, el
qual va disfressat del criat.
o Jupiter i Mercuri disfressats generen confussions i embolics contra els
personatges reals.
o L’obra acaba amb el part de dos bessons
d’Alcmena i un enfrontament dialogat
entre Júpiter i Anfitrió en el qual no
se’ls distingeix. Júpiter acaba admetent que
és ell el que va disfressat.
ASINARIA: ASINARIA:
o També anomenada “comèdia dels ases”.
o Explica les peripècies del vell Demetri, el qual dominat per una
esposa orgullosa, intenta treure-li les vint monedes que ha
guanyat de la venta d’uns ases per a donar-les al seu fill, el qual
vol alliberar a la seva amant Cleareta.
o Per aconseguir-los, li diu al seu esclau Leonides, que agafi els
diners de la seva esposa d’amagat.
o Algú li explica l’engany a la dona de Demetri i aquesta s’enfada
amb els marit i el fill en un banquet celebrat per Cleareta.
Pvblivs Terentivs Afer Pvblivs Terentivs Afer (Terenci)(Terenci)
o Anteriorment s’havia dit que provenia de Cartago, més tard però, es va
desmentir, doncs era africà (afer = africà)
o Va morir l’any CLXIX aC a Grècia als XXXV anys i va viure durant la II i la
III guerra púnica.
o Va arribar a Roma com a esclau de la casa Terenci Lucà. Va rebre una
educació i va freqüentar el cercle literari dels Escipions, molt
influenciats pel món grec.
o La seva filla es va casar amb un noble (fet important, doncs ell havia
arribat a Roma com a esclau).
o Va escriure sis obres, les quals s’han conservat.
o Va adaptar també obres gregues, però a diferència de Plaute, no
les va “romanitzar”.
o Utilitzava un llenguatge massa refinat, a més, reproduïa els
esquemes grecs adaptant-los al llatí, cosa que feia que les seves
obres fossin poc naturals.
o Es va inspirar especialment en les comèdies de Menandre.
o Absència de cançons i danses.
o La temàtica de les seves obres girava al voltant de la vida de
persones riques.
ObresObres::Andria: Andria:
o També anomenada “Andria la noia d’Andros”.
o Tracta d’un jove de bona família que està enamorat d'una noia pobra i
sense família, procedent d'Andros.
o El pare d’aquest jove vol casar-lo amb la filla d'un ric veí.
o Finalment resulta que la noia sense família és també filla d'aquest ric veí,
que havia estat raptada en la seva infantesa.
Heautontimorumenos:Heautontimorumenos:
o L’atormentador de si mateix.
o Un pare es castiga a si mateix treballant al camp per haver provocat, amb la
seva severitat i incomprensió, la fugida del seu fill, enamorat d'una noia
pobra i sense dot
o Finalment torna el fill i tots dos es reconcilien, resultant a més que la noia és
filla d'un ric veí i amic.
PervivènciaPervivència::“Golfvs de Roma” o “Coses que van passar un dia
al fòrum”:
Hero, el fill d'un acabalat ancià, està perdudament
enamorat d'una de les doncelles que estan en possessió
del seu veí, el proxeneta Marcus Lycus. Es tracta de la
verge Philia destinada a un soldat, Miles Gloriosus. El
jove enamorat promet la llibertat al seu esclau
Pseudolus si aconsegueix a la noia.
Pseudolus, l'esclau d'infinita astúcia i recursos,
aconsegueix convèncer a tots que la noia és portadora
d'una pesta, i així l'allibera. Milers Gloriosus arriba amb
gran pompa i reclama la noia que havia encarregat.
Aterroritzats pel furiós militar, Pseudolus i Lycus s'alien per distreure’l,
al principi i després, per convence’l que la noia que va caure víctima
de la pesta.
Descobert l'engany i mentre es prepara la venjança del soldat, apareix
l'ancià Erronius que fa anys buscant els seus fills i que, en veure els
anells que portaven Philia i Milers Gloriosus, els reconeix com fills
seus. El nou estatus de Philia permet el matrimoni d'aquesta i el seu
enamorat.
Semblances i Semblances i diferènciesdiferències::o Personatges identificats pel color de la túnica.
o Us d’un llenguatge col·loquial.
o Presència de cançons en els canvis d’escena.
o El tema principal és l’amor impossible.
o Presència de l’element màgic (l’anell)
o L’escena es desenvolupa al voltant de tres cases.
o El final és feliç.
o Diferència: els personatges femenins estan representats
per dones, el corifeu no apareix, el decorat no és senzill.
Fabula PalliataFabula Palliata::o Es va inspirar directament en la Comèdia Nova atenesa, era una
comèdia de costums que reflectia la vida privada de la classe
mitjana.
o L'acció gira entorn de la vida i costums d'una sèrie de personatges
tipus: l'esclau espavilat, el jove enamoradís, el vell avar, el soldat
fanfarró, la joveneta innocent, etc.
o Situacions “atemporals”, es a dir que es podien adaptar fàcilment a
un altre temps i a un altre lloc, i va ser aquesta característica la que
van aprofitar els escriptors llatins per adaptar-les al gust romà.
o Predilecció per la broma i el grotesc.
“Saepe svmma ingenia in occvlto latent”
Plavtvs.
(Amb freüència els majors talents es mantenen ocults)
“Veritas odivm parit”
Terencivs.
(La veritat engendra l’odi)