LA CARAVAGGIA

IN MANI DEI CATALANI

Amb disset instruments de vent i una variada percussió, La Caravaggia ofereix un gran nombre de peces contingudes en els cançoners de Palacio, Barcelona, Uppsala i Montecassino, i en una selecció de manuscrits italians que exemplifiquen l’intercanvi musical entre la Corona d’Aragó i la península itàlica en els segles XV i XVI. Cada peça ofereix una formació, un color i un caràcter diferent a l’anterior permetent a l’oient gaudir de totes les possibilitats d’un conjunt de ministrers del segle XVI.

LA CARAVAGGIA

La Caravaggia és un conjunt de música antiga creat pel cornetista català Lluís Coll l’any 2005. Aquest grup està dedicat a la interpretació amb criteris històrics de la música del renaixement i del primer barroc.

La Caravaggia pren el nom del famós pintor del renaixement a partir del títol d’una peça instrumental de Merula. La vida de Caravaggio coincideix amb el moment àlgid de la corneta (en italià, cornetto) i del seu repertori. És el moment, també, de l’aparició del baix continu. El moment en el què s’estableixen les bases per a l’harmonia que caracteritzarà la música occidental escrita des de fa quatre-cents anys fins als nostres dies. És el moment de la seconda practica, de noves formes d’entendre la música: com s’articula, què expressa, com s’expressa...

L’elecció del nom del conjunt no només respon a una coincidència cronològica amb el pintor. De fet, el repertori de La Caravaggia parteix d’una època anterior, finals del segle XV. Caravaggio representa una manera de ser i una manera de fer de les quals el grup s’alimenta. Tant la tortuositat de la seva vida, com l’incansable treball en la recerca del contrast, així com les passions que el pintor provoca en cada una de les seves obres són font d’inspiració per La Caravaggia a l’hora de decidir els programes, les instrumentacions, els colors, els afectes i el discurs en els seus concerts.

Aquesta formació opta sempre per l’elecció d’un repertori òptim per explorar les diferents sonoritats del conjunt amb una proposta que entusiasma tant a entesos com a neòfits. El conjunt se centra en els instruments, principalment de vent, del renaixement i el primer barroc i en el seu repertori. A més dels programes de música instrumental, La Caravaggia col·labora amb cors tant per pròpia iniciativa com quan se li ofereix un projecte interessant.

CURRÍCULUM

A l’inici del 2005, Lluís Coll aprofita la proximitat del seu concert de final d’estudis a l’ESMuC per establir el conjunt que ja feia temps que tenia en ment: La Caravaggia, un conjunt centrat en instruments tant poc comuns com la corneta, el baixó o el sacabutx i el seu repertori.

El primer programa del conjunt va ser “Delectare, docere et movere”. Aquest programa de música instrumental italiana del segle XVII compta amb una formació mixta de vents i corda, i fou el que els va permetre guanyar el primer premi en el Concours International de Cuivres Anciens de Tolouse celebrat el 2006.

També al 2005, La Caravaggia dissenya “In mani dei catalani”, un repàs a la connexió entre la Corona d’Aragó i la península itàlica en el segle XVI, que va permetre a la formació catalana guanyar el Premi del Públic del concurs belga IYAP-Historical Wind Instruments del prestigiós Festival Laus Poliphoniae (2007).

“El Duc de Lerma” és un programa construït a partir d’un dels pocs cançoners escrit expressament per a l’ús de ministrers. La Caravaggia el presenta conjuntament amb la formació de més prestigi internacional en el seu camp, Les Sacqueboutiers.

Seguint la línia de la música peninsular del renaixement, La Caravaggia proposa diferents programes: presenta un concert de ministrers a Morales del Vino, “Es lástima lo que padescen...” que rep una acollida molt bona; sota el títol “A caça de amores” ofereix la recuperació de les cançons de temàtica profana del Cançoner de Barcelona (M454) amb ministrers i cantants; el 2008 proposa el reconeixement de Juan Esquivel de Barahona (compositor d’inicis del segle XVII) amb el primer treball discogràfic en solitari del grup. “Juan Esquivel de Barahona: El Arte de lo Breve”, un ambiciós treball amb ministrers i cantants que serà publicat properament.

Tot i l’especialització en el camp de la música per a ministrers, La Caravaggia no oblida la música del seicento. En aquest sentit, el 2008 proposa un nou programa produït pel Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, “Els capricis del Cavalier Merula” en col·laboració amb la cantant Marta Infante.

Finalment, La Caravaggia col·labora assíduament amb conjunts vocals de renom. Així, l’any 2007 sortia a la venda el disc “P. Miquel lópez” que La Caravaggia va enregistrar conjuntament amb l’Escolania i la Capella de Montserrat, i per altra banda ha fet una primera col·laboració amb La Colombina, en motiu de la celebració del centenari de la Biblioteca de Catalunya. En aquests moments ja està concretant els detalls per a properes col·laboracions amb Los Músicos de su Alteza i altres reconegudes formacions del panorama de la música antiga.

EL DIRECTOR

Lluís Coll i Trulls, corneta i direcció

Neix el 1977 a Manresa (Catalunya), on comença els seus estudis musicals. Als 15 anys deixa el conservatori i inicia una breu aproximació al jazz que li obre les portes al món del rock, que ja no abandonarà. El 2001 descobreix la corneta i després d’uns mesos de formació autodidacta ingressa a l’ESMuC com a alumne de Jean Pierre Canihac. El 2005 obté el títol de grau superior i inicia els estudis de postgrau en el CNSMD de Lió.

Ha format part de grans produccions com L’Orfeo, Il ritorno d'Ulisse in patria, L’incoronazzione di Poppea i les Vespres de Monteverdi o l’Orfeo ed Euridice de Gluck en sales com el Lincoln Center de Nova York, el Teatro piccolo de Milà, el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatro de La Maestranza de Sevilla... Ha tocat sota la direcció de Jordi Savall, William Christie, Cristoph Rousset, Pierre Cao, Martin Gester, Simon Carrington, Sergio Vartolo, Antoni Ros Marbà... amb formacions com Hespèrion XXI, Les Sacqueboutiers, Les Arts Florissants, Los Músicos de su Alteza, la Orquesta Barroca de Sevilla, l’Orquestra Barroca Catalana, Le Concert de l’Hostel Dieu, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu o la Real Filharmonía de Galicia arreu de l’estat, França, Alemanya, Itàlia, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Polònia, Grècia, Estats Units, Canadà, Japó... Ha realitzat enregistraments amb Hespèrion XXI, Sergio Vartolo, La Caravaggia, Forma Antiqva, La Reverencia, la Compañía Nacional de Teatro Clásico per la RNE...

Ha donat conferències a la UAB, a la Universitat de Lahti (Finlandia), a la Gedai University de Tòquio, al Curso Internacional de Música Antigua de Cáceres i en el Conservatori de Girona, del qual n’és professor de corneta i d’improvisació de l’Aula de Música Antiga. A més, ha estat repetidament convidat a dirigir altres conjunts, com els Ministriles Hispalensis actuant en llocs com el Festival Internacional de Música Antigua de Sevilla.

L’abril de 2006 obté el Primer Premi del Concours International de Cuivres Anciens de Tolouse en la categoria de corneta solista, l’únic que existeix a nivell mundial amb aquest instrument com a protagonista.

CRÍTIQUES

El Norte de Castilla, Luis Hidalgo: “(...) la interpretación del ensemble La Caravaggia creó momentos de gran belleza. La variedad instrumental y las distintas colocaciones de los músicos enriquecieron el color y el efecto espacial, algo a lo que también contribuyó la labor del percusionista, especialmente en las piezas de mayor juego rítmico. En definitiva, unos buenos músicos, composiciones de altísima calidad, un programa elaborado con coherencia (...), un lugar apropiado y una sensacional respuesta de público sólo pueden quedar definidas como un concierto ideal.”

El Adelantado de Segovia, Rafael Aznar: “(...) La fidelidad de los instrumentos nos la demostró su calidad de sonido y su afinación, la belleza del sonido del bajón en perfecta harmonía con los sacabuches, la perfección de la flauta de Sara Parés y la maestría de la corneta de Lluís Coll nos dejarán un buen recuerdo, recuerdo de navidad alegre y joven, como la buena música antigua...”

El Norte de Castilla, R. C.: “Viento de terciopelo. El amor por la música y la disciplina son buenas mimbres para ganarse a un auditorio. Y la joven formación catalana La Caravaggia las tienen a raudales. Por eso, si alguien quiso comenzar bien el día, que mejor manera que hacerlo deleitándose con un espléndido concierto matinal.

Resultaba pasmosa la seguridad y el sentimiento que pusieron en circulación estos atrevidos músicos. Que un instrumento de metal como el sacabuche sonase así de limpio y atemperado no es producto de la casualidad. Flotaba en el templo un halo mágico producto del tratamiento responsable y de la mezcla fantástica de los recursos tímbricos. Si a todo esto le añadimos el concurso de una imaginativa percusión, una complicidad sin fisuras y una dirección visionaria, finalmente obtienes el éxito. Al público esta sesión de música se le quedó corta, pero no hay que rebuscar demasiado para aplicar que lo bueno, si breve, mejor.”

Jurat de l’IYAP 2007:

1. Range of repertoire performed: beautiful and inexhaustible repertoire with many possible combinations; very suitable arrangements of vocal pieces; attractive programme, good building up to a whole and variety of sonorities

2. Interpretation or repertori performes: fantastic variety of sound; varied perfonrmance good mastery of chanching instruments; nice Spanish spirit; lovely Renaissance phrases

3. Musicianship: Excellent

4. Technical ability: Great and refined playing

5. Presentation: stage presence: wonderful, as well as listening to each other; lively. Communication with audience: programme well comunicated.

6. Competition/complementary with existing groups: There is definitely a stage for this ensemble; Dynamic group with much potential, especially with these original interpretations

PROGRAMA

1a part

Cançoner de BarcelonaLlenos de lágrimas tristes Pedro de Pastrana (c 1490 - després de 1558)Virgen reina gloriosa Lope de Baena (fl 1476-c 1506)Gloria… pues nació Mateu Fletxa (1481-1553)

Cançoner de MontecassinoO vos homines qui transite in pena Pere Oriola (1440-80)La vida de culin Anònim (s. XV)Zappay lo campo Anònim (s. XV)

Manuscrits italiansLa spagna Anònim (s. XV)Recordaus de my, segnora Josquin Desprez (c 1440-1521)

Cançoner del Duc de CalàbriaNo soy quien veys bivir Anònim (s. XV)Bella, de vós som amorós Mateu Fletxa (1481-1553)Dezilde al Caballero Nicolàs Gombert (c 1500 - després de 1556)

Cancionero musical de PalacioDanza Alta Fr. De la Torre (fl 1483/1504)Cómo está sola mi vida Juán Ponce (c 1476 - després de 1520)De ser mal casada Diego de Fernandes (†1551)De la dulce mi enemiga Gabriel (s. XVI)

2a part

Manuscrits italiansKyrie de la Missa Mappamundi Johannes Cornago (c 1400 - després de 1475)Per la absència Anònim (s. XVI)La Morra Heinrich Isaac (c 1450/55-1517)

Cançoner del Duc de CalàbriaQuè farem del pobre Joan Mateu Fletxa (1481-1553)Soleta só jo ací Bartomeu Cárceres (fl meitat s. XVI)Rey a quien Reyes Anònim (s. XVI)

Cancionero musical de PalacioA sombra de mis cabellos Gabriel (s. XVI)Pues que tu, Reyna del çielo Juán del Encina? (1468-1529/30)Las mis penas, madre Pedro Escobar (c 1465 - després de 1535)

Cançoner de BarcelonaAmor pues tú nos das plazer Lope de Baena (fl 1476 - c 1506)A la caça, sus a caça Gabriel Mena († 1528)Ay, dime señora Pedro de Pastrana (c 1490 - després de 1558)

Intèrprets

LA CARAVAGGIA: Marc Clos, percussió/ Joaquim Guerra, baixó i xirimies/ Tiam Goudarzi, flautes/ Francesc Xavier Banegas, sacabutxos/ Jordi Giménez, sacabutx/ Arnau Rodón, flautes i corneta. Lluís Coll, corneta i direcció

NOTES DE PROGRAMA

Al segle XV el contacte entre la Corona d’Aragó i la península itàlica va ser molt intens. El 1443 Alfons IV el Magnànim incorporava el regne de Nàpols a la Corona. Poc després se sentia un clamor a Itàlia: “Oh, Dio mio! La chiesa in mani dei catalani!”. Era el 1456 i el primer papa Borja (Calixte III) iniciava el seu pontificat que duraria només dos anys. El 1492 un altre Borja s’instal·lava a Roma, Alexandre VI que va ser papa fins el 1503.

En aquest marc d’encontres polítics i comercials entre les dues ribes mediterrànies, l’intercanvi cultural, i més concretament el musical, estava a l’ordre del dia. El programa “In mani dei catalani” dóna mostra d’aquest fet.

La Caravaggia presenta un programa de peces que haurien estat tocades per un grup de ministrers de mitjans del segle XVI. Tot i que de forma genèrica es consideraven ministrers tot tipus d’instrumentistes, l’accepció més utilitzada és la que fa referència als instruments de “boca”. “In mani dei catalani” mostra un gran nombre d’aquests instruments: flautes (sopranos, altos, tenors i baixes), xeremies, baixó i baixonets, sacabutxos (alto, tenor i baix) i cornetes, a més dels instruments de percussió. De la mateixa manera que passava a l’època, la capacitat multi instrumentista dels components del conjunt permet oferir colors i timbres molt variats i diferenciats a cada peça. D’aquesta manera s’ofereix una mostra de totes les possibilitats sonores d’un conjunt de ministrers del segle XVI.

El repertori del concert comprèn peces des de finals del segle XV fins a mitjans del XVI trobades tant a la Corona d’Aragó com a la península itàlica. La millor mostra de l’intercanvi entre les dues penínsules la trobem en els cançoners: Cançoner d’Uppsala, Cançoner de Palau, Cançoner de Barcelona i Cançoner de Montecassino. A més dels citats cançoners, el programa de La Caravaggia inclou algunes peces trobades en manuscrits solts a Itàlia, amb títols com “Recordaus de my, segnora” o “Per la absència”, versos en català que posen de manifest, un cop més, la fluïdesa de l’intercanvi entre uns i altres.

La major part del programa es compon de peces concebudes inicialment per a ser cantades. Els diversos treballs musicològics sobre els ministrers ens mostren que, de fet, aquestes mateixes peces per ser cantades formaven part del repertori habitual dels conjunts de ministrers, que a vegades acompanyaven les veus en la seva interpretació, mentre que altres vegades simplement les tocaven amb els seus instruments i sense veus. A més d’aquestes peces, el programa també compta amb algunes obres concebudes ja d’entrada per a ser tocades amb instruments com “la spagna” o la coneguda “Danza Alta” de Francisco de la Torre.

El programa “In mani dei catalani” ens ofereix la possibilitat d’escoltar fins a vint-i-set peces del segle XVI recollides en reduïts grups en funció del cançoner al qual pertanyen. El conjunt d’instruments de vent i la percussió ens acosten els aromes musicals de dues ribes mediterrànies que en altres temps eren més properes, la hispànica i la itàlica.

Manlleu, Gener 2010