La Policia Nacional va desallotjarl’emblemàtic Centre Social de SantAndreu. El jutjat que portava el cas

no va notificar l’ordre als encausats,com és obligatori en aquests proce-diments.

Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

51maig 2002

5.000 exemplars

Mensual

5 1095Cecs demanenmés seguretat

a l’estacio

Ràtzia policialcontra

l’independentisme

S’hauria decobrar el treball

domèstic?

Cicle de xerradespassió i revolta

Sants ArreuEn movimentSantsCSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)Teléfon: 93 422 16 13Correu electrònic:

laburxa@llibertat.com

Distribució gratuïta

El Primer de maig esfa notar al barriAcció feminista contra la precarietat, l’explotació i el treball invisible de les dones

> pàgina 4

> pàgina 10

> pàgina 11

Can Batlló trobauna alternativa

Aprofitant el ple del Parlament,més de 500 treballadors i treballa-dores de Can Batlló es van despla-çar fins al Parc de la Ciutadella per

demanar la seva reubicació a lesnaus buides que la SEAT té a laZona Franca.

Desallotjamentil·legal del Palomar

Cop d’estat i respostapopular aVeneçuela

>pàgina 4

Eleccions alSecretariatd’Entitats

Cimeramediterràneaa València

> pàgina 10

>QUE ESTÀ PASSANT AL MÓN?

>TEMA DEL MES

A les 9.30 del matí del 30 de maig,prop de 30 dones van entrar a laOficina de Treball de la Generalitatde la plaça de la Farga, encapçalades

per una pancarta amb el lema Si lanostra explotació sosté el capitalisme, lanostra lluita el farà caure. Després d’en-ganxar un text de crítica a la refor-ma de l’atur que proposa el PP, vaninterrompre el funcionament del’oficina durant prop de dues horesparodiant l’explotació de les donesal mercat laboral i l’àmbit domèstic.Dones de la neteja empaperaven lesparets amb ofertes de treball precari,una prostituta embarassada pariadamunt del mostrador assistida perinfermeres que es queixaven de tre-ballar en un sector poc qualificat icobrar menys que els metges; unaimmigrant repartia papers -de wàter-per a poder treballar; una exdirectivaacomiadada de l’ETT Precarity me-surava i classificava els assistents enmestresses de casa inactives, aturats

de llarga durada, precàries...Per una altra banda, el sindicat

CNT va convocar el seu acte delPrimer de maig a les Cotxeres comcada any. Es van fer diferents parla-ments i es va omplir l’espai de pan-cartes i paradetes. Els treballadorsd’Indo van venir caminant des de laTorrassa reivindicant la fi d’un con-flicte que fa dos anys que dura. Enacabar l’acte, 800 persones van sor-tir en manifestació baixant carreterade Sants fins la plaça Espanya.Durant el recorregut es van feraccions anticapitalistes, com el tren-cament dels vidres del McDonaldsi dues entitats bancàries així com elcobriment amb pintura de la façanadel BBVA. Després, van tornar a lesCotxeres on es va celebrar un dinarpopular de cloenda

La CNT-AIT es concentra a lesCotxeres i aplega 800 persones a la manifestació

L’establiment va patir una pedregada

Clamor popularper PalestinaL’actitud israelí provoca indignació en la societat catalana

Els greus aconteixementrs queestan succeint a Palestina ha moti-vat mobilitzacions massives arreudel món i el rebuig unànim del’opinió pública. A Barcelona, duesmanifestacions van sumar unes30.000 persones i van demostrarun alt grau de preocupació. A

Sants, el Districte sembla no estargaire sensibilitzat pel tema, i vaesborrar un mural realitzat a lesCotxeres el mes passat, imcomplintun contracte signat amb la plata-forma Aturem la Guerra. Dies des-prés, un grup de gent del barri enva fer un altre al mateix lloc.

Els autors del primer mural van ser el Fer i el Farruco R.S.A.

L’edifici va ser enderrocat just després del desallotjament INDYMEDIA

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniómaig 2002

Editorial

Cartes a la BurxaEnvia’ns el teu escrit a l’adreça electrònica laburxa@llibertat.com o a Can Vies(c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a les bústies de l’Associació CulturalArran (c/ Premià 20) o del Centre Social de Sants (c/ Olzinelles 20)

La Burxa és una revista editada per un equip de redacció que es troba doscops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comPropera assemblea de redacció: dilluns 11 de març 2002

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

L’article té dues parts: en laprimera, utilitza com a únic por-taveu del veïnat un "representant"de la poc coneguda Coordinadorad'Entitats del Districte de Sants-Montjuïc (que és dels districtesque compta amb més diversitatassociativa de Barcelona) i descriuuna iniciativa per crear una "ofici-na de seguretat ciutadana".

És indignantque una perso-na (que a més ésdesconegudaper la gent queporta dècadesen el món veï-nal de barriscom Sants i laBordeta) diguique "els veïns"volen aquesta o-ficina com unade les seves prioritats. Qui és ellper parlar per tots i totes nosal-tres? Una cosa és que els políticsi els buròcrates associatius ensimposin les seves decisions deforma autoritària (com fan habi-tualment) però almenys que nomenteixin dient que ho fan ennom del veïnat.

La segona part de l'article portaper títol "Problemes d'inseguretati xoc de cultures amb els nouvin-guts". Utilitza una suposada"enquesta realitzada el 2001 per la

Universitat Autònoma deBarcelona (UAB)" sobre la que noespecifica l'autoria ni s’explicaamb quins criteris metodològicsha estat elaborada, de forma quepodem dubtar sobre si realmentexisteix. L'autora de l'article, lasenyora Rourera, afirma que"quasi el 80% de la població deSants-Montjuic va manifestar com

una de les principals preocupa-cions del barri la inseguretat ciu-tadana". Tot seguit afirma que "el84% dels enquestats van assenya-lar la seva preocupació pel feno-men de la immigració al barri".

Per acabar de fomentar l'alar-misme social de caire racista, laperiodista cita de nou al represen-tant de la fantasmagòrica Coordi-nadora d'Entitats del Districtedient que "hi ha un problema moltgreu de xoc de cultures" (recor-dem que aquesta expressió va ser

difosa a principis del anys 90 arevistes com Foreign Policy pel sen-yor Huntington, un ultraconser-vador nordamericà conseller de laCIA). Segons l'article del'Avui,això és "sobretot perquè els do-minicans es passen tota la nitposant música a tot volum" i lla-vors l'autora comença a parlar derobatoris, etc. i de la necessitat de

crear unes"Brigades In-formatives" decaire para-po-licial. Així, se-gons algunspersonatges,tots hem deser policies,quan el quecaldria és tre-ballar per unasocietat més

justa socialment. En un districteon s'especula brutalment amb lavivenda,on hi ha molt pocs espaisverds públics, on hi ha dèficits enles escoles infantils i d'adults(entre altres mancances que reque-reixen polítiques públiques serios-es), sembla que alguns individushagin tingut un atac d'infantilismepervers: volen que el veïnat juguia polis y cacos i que tinguem pord'alguna gent immigrada. Patètic.

Nilson P.

Els pecats possiblesSí, pecats de la persona ambresponsabilitat de govern:1.Creure’s que té el monopoli dela veritat. 2. Exigir, com a signe de fideli-tat i unitat, obediència muda icega. 3. Ignorar olímpicament la reali-tat del món en què viu. 4. Tancar-se en aquelles quatrepersones que el mimen i l’ido-latren. 5. Ser instrument de divisió, encomptes de ser-ho d’unitat. 6. Marginar i passar despectiva-ment de les veus discordants. 7. Fer de la pròpia vida un culteconstant a la “política” que toca fer, més que no pas un serveizelós a tothom. 8. Creure’s necessari en el càr-rec i no saber renunciar digna-ment. 9. Mirar cobejadament amunt iapartar la mirada serena delpoble...

Mossèn Vilamala, rector de Sant Medir

La diada de Sant Jordi, l'anomenat dia del llibre, és any rere anyuna cita clau en el consum de llibres, no només als Països Catalans,sinó arreu de l'Estat espanyol. I és que el que fins fa poc era una festadel llibre en català és avui un festí per a les multinacionals de la comu-nicació. Aquest fet ens porta a reflexionar sobre el que alguns anome-nen la mercantilització de la cultura i, més concretament, sobre elpaper que en aquest procés li toca jugar a una llengua minoritzadacom la catalana.

En els anys que portem de postfranquisme, la lluita per la nor-malització del català ha caigut -malgrat honroses excepcions- en mansde les institucions i de les successives Lleis de NormalitzacióLingüística, sempre sota el domini ideològic del catalanisme conser-vador. La institucionalització de la defensa de la llengua ha estat aprofi-tada per determinats sectors per acusar cínicament els i les catalano-parlants d'imposar la nostra llengua als i les que, per les raons quesigui, no la saben parlar.

No podem caure en la trampa d'atribuir a les persones immigradesla culpa de no saber el català si no els donem l'oportunitat d'apren-dre'l. I és que parlar-los sempre en la seva llengua és negar-los el dreta aprendre la nostra. Sense un ús quotidià del català en tots els àmbits-família, treball, cercle d'amics i amigues, assemblees, etc.- el català nopassarà de ser un element folklòric d'una zona de l'oest de la Medi-terrània i desapareixerà enterrat per la uniformització cultural queimposa el sistema capitalista. I és que el futur de la llengua catalanaés cosa de tots i totes.

Des de La Burxa creiem en la necessitat de seguir lluitant per l'ússocial del català i és per això que, des de l'àmbit de la comunicaciópopular, apostem per un periòdic íntegrament en català.

Quin orgull (...)/ de tenir una bandera prohibida/per posar-la a mig pal!Josep Carner.

Fa un dies va acabar la traves-sia d'en Segimon Serrallonga,poeta, traductor, filòleg, profes-sor, editor i activista cultural, deTorelló (Osona). D'acord amb elvers de Kavafis, sempre va dur alcor la idea d'Itaca perquè, savicom era, sabia molt bé què voliendir les Itaques. Va fondejar l'illaabans de fer-se vell. Però el poetagrec no li hauria retret pas. EnSegimon va viure el suficient permorir ric i ple de les coses que vaguanyar en el camí, pedregar so-vint, dels fracassats.

Perquè, cal dir-ho, encara que

costi d'entendre -i d'acceptar pelsmilitants dels dogmatismes- la viacap a la llibertat porta sempredirectament, inexcusable, i senseremei, de cap al fracàs. Estem par-lant, és obvi, de la llibertat quími-cament pura, encara no sintetitzadaen cap laboratori del sistema solar,com a mínim. No parlem delridícul i insultant -vistos els resul-tats- Socialisme és llibertat, traduït del'espanyol pels nostrats "socialis-tes", ni de l'entronitzada llibertatde mercat, ni de la llibertat depremsa, d'expressió o de confes-sió. Tot plegat fal·làcies i falòrniesper a consum de la massa votant.

Però en Segimon sabia que perarribar només a flairar-ne l'aroma,d'aquella quimera utòpica, d'aquellsomni tan complex, calia tenir

capacitat d'indignació contra totainjustícia, començant per la quepatim com a poble. Un poble na-cionalment vençut pels qui, comdeia en Ramon Barnils -un altreque ens va deixar massa d'hora-,tenen la barbàrie com a caràcterdefinidor.

El poeta osonenc no va deixarmai d'indignar-se per tot el queens han arrabassat els bàrbars deponent i es va guanyar el reco-neixement i l'admiració dels qui,com ell, anhelen la llibertat nacio-nal, encara que per alguns noméssigui un pas cap a l'altra, de lliber-tat, la de debò i ,de moment, inas-solible pels humans.

Quel Ness

També volen terroritzar Sants...

>SALT DE PLENS

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, BernatCosta Reimondez, Toni Gonzàlez, Ivan, Miqui, Gemma Parera Àlvarez,Ivan Rubio i Garcia, Raül, Guillem Sànchez, Roger, Meritxell i LaiaSànchez Amat, Jordi Bonet, Miquel Darnès, Nilson P., Joan Teran, TintaNegra (CNT), Riki, Elba, Andreu, Pau, Les Tenses, David Positiu

Per un ús quotidià del català

I l'independentisme?Resulta sorprenent per un inde-pendentista de Sants veure comla Burxa, compromesa des desempre amb els moviments polí-tics i socials rupturistes, obvia enla seva crònica de la campanyacontra la cimera les activitats rea-litzades per la plataforma inde-pendentista. I és que llegint laBurxa, hom es pot quedar amb laimpressió que tothom ha fet co-ses contra la cimera (okupes, fe-ministes, sindicalistes) menys l'in-dependentisme. Si bé és cert queel gruix de les activitats estava or-ganitzat per la Campanya contral'Europa del Capital, també és certque no es pot menystenir impor-tants aportacions de la Plataformaen aquesta lluita i que van mésenllà de la participació com a blocpropi en la manifestació del 16.Recordem les activitats a Girona,la convocatòria de Gràcia reven-tada per la policia, l'acció del campdel Barça o la manifestació delssindicats del dia 14.

Un independentista santsenc

Camí de fracàs

El passat 8 d'abril es publicava al diari Avui unarticle d'ideologia dretana sota el títol "Els veïnsde Sants-Montjuïc proposen un nou model de

seguretat ciutadana". A banda d'una serie degreus impresicions, l'article es caracteritza perfomentar l'alarmisme social de caire racista.

maig 2002

3

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Roser Benavent/SANTS

Algunes esbatussades al barri feienpreveure que la renovació de càr-recs al Secretariat no esdevindriaun procés “a la romanesa” com eneleccions anteriors. Per això laconvocatòria d’eleccions, escrupu-losament legal (15 dies d’avança-da), va fer-se just la setmana abansde Setmana santa. Petites malifetesdels polítics clàssics.

Fet i fotut, tres dies laborables

per preparar candidatures, discu-tir programes i presentar “elspapers” abans de les 21:00 del’endemà del dilluns de Pasqua.Així i tot, una gent presenta unacandidatura alternativa a l’oficial.El día dos d’abril a les 20:55 hores.A les 20:56 hores del mateix dia,va començar la campanya de des-crèdit d’aquesta candidatura alter-nativa.

Val la pena gastar unes paraulesen les dues candidatures que van

acabar enfrontant-se: l’oficial, for-mada per una persona de l’ante-rior executiva, dos nous candidatsensinistrats acuradament el darrerany i un històric (tirant a neolític)del Secretariat i l’alternativa, for-mada per una amalgama amb unciment, si més no, dubtós.

La tensió, i els insults, van créi-xer per moments fins fer-se insos-tenibles, cosa que va motivar unareunió precipitada, el mateix dia 9d’abril just una hora abans del’assemblea, en la que es va decidirtallar les discussions, evitar la rup-tura i promoure una solució deconsens d’una executiva ampliada.

La resta, una assemblea senseuna sola paraula, sense cap vota-ció, sense cap mosca que volésmés ràpid del compte, va acabaramb els resultats coneguts: més desetanta vots en bloc per la candi-datura romanesa, quaranta i picoper la candidatura del “sorpasso” iuns vots repartits que van acabarconformant un resultat 100-55 sifa no fa. Com diu una amiga: aixòés el que hi ha.

Crònica electoral deprimavera

Alguns mantenen la teoria que elSecretariat va ser, d’un maneraimplícita, la contrapartida o elpremi que els socialistes vanpactar amb el Psuc de l’època,quan van arribar al poder munic-ipal. Poder i cadires.

El Secretariat ha anat esde-venint amb el temps un centre degestió de Serveis i espais munici-pals: Cotxeres, PoliesportiuEspanya Industrial, Casinetd’Hostafrancs, etc. i, alhora, dis-tribuïdor d’algunes de les ajudes isubvencions municipals. També,

creuen alguns, s’ha convertit encorretja de transmissió i controldel moviment associatiu al barri.

Gestionar espais massa carsper ser usats per la majoria de lesentitats i serveis municipals, quereinverteixen en si mateixos elsexcedents, sembla que nomésserveix per retroalimentarendogàmicament la buroestruc-tura del mateix secretariat, a canvi,és clar, de perdre independència.Aquest és un debat a posar sobrela taula.

També ho és replantejar, ara

que hi ha cares noves (algunes),quin és el paper que ha de jugarel Secretariat envers les entitats ienvers el barri: si el d’afavoridordel moviment educat i política-ment correcte o el de servei desegon nivell per tota mena degrups i entitats. Entre elles les quevolen, per què no, canviar el mon.

Alguns mantenen la teoria dequè el Secretariat és políticamentirrecuperable i no val la pena gas-tar-hi energies, però d’altres ...

Roser Benavent

>> ELECCIONS AL SECRETARIAT D’ENTITATS

Roger Sánchez Amat/SANTS

El Secretariat d'Entitats celebraaquest any el 25è aniversari. Elseu trajecte s'inicià el 1975 arreld'un polèmic episodi: el “no” dedivuit regidors de l’Ajuntamentbarceloní a una partida de 50 mi-lions per potenciar el català. Elfet va provocar un rebuig popu-lar aclaparador i, a Sants, l'esde-veniment va fer que entitats desensibilitats ben diferents s’a-juntessin: l'Orfeó de Sants, l’Or-feó l’Atlàntida, la parròquia deSanta Maria, la UEC o el CentreSocial. El primer manifest, a l'oc-tubre del 76, va anar signat coma "Congrés de Cultura Catalana,Secretariat Local de Sants, Hosta-francs i la Bordeta". Els primerstemps es van caracteritzar per untreball dirigit a potenciar la cata-lanitat al barri: ensenyament delcatalà a les escoles, cursos de llen-gua, d’història, literatura i cul-tura.... Un cop celebrat el Con-grés, des del Centre Social esplantejà donar continuïtat a l'ex-periència.

Sobreviure al desencantDe l'efervescència social dels 70es va passar al desencant políticdels 80. Una greu crisi afectà elque havia estat un fort movimentveïnal. Els principals partits d’es-querres, PSC-PSOE i PSUC a-bandonaren en gran part la com-bativitat política per a realitzaruna feina institucional. Per aque-lla època, el Secretariat es va anarconsolidant com un eina partici-pativa i horitzontal, amb una ideaclara: dinamitzar les entitats apor-tant infrastructura per a dur aterme les seves reivindicacions(espais, fotocòpies, recursos).Això va ajudar a superar en partla pèssima situació associativa.

Canvi de filosofiaAl 1986 hi ha un canvi en la direc-ció del Secretariat i el Jordi Clauselles converteix en president. Ambell s'inicia una nova etapa quecomportarà una expansió consi-derable de l'entitat: propaganda albarri, Firentitats, funcionamentper comissions (gegants, castells,diables, cant coral...). Alguns sec-tors, però, consideren que ambaquest canvi es va contribuir a unaprogressiva desintegració de lacapacitat reivindicativa de les enti-tats: el Secretariat assumia deman-des populars, però la seva manerade fer provocava que es refrede-ssin a les seves mans, relegant a unsegon terme els principals afectats.El procés fou paral·lel al creixe-ment experimentat als 90, multi-plicant per quatre les entitats.

Plena expansió als 90El Secretariat fa llavors un saltqualitatiu. Al 1992 comença acogestionar les Cotxeres ambl'Ajuntament. I al 1996 s'encarregadel poliesportiu de l'EspanyaIndustrial. "El més difícil de lesreivindicacions, a part d'aconse-guir-les, és gestionar-les", explicaJ. Clausell en un llibre sobre elCentre Social. Tot plegat fa quel'entitat adquireixi un volumeconòmic de pes. I també queperdi gran part de la independèn-cia que tenia abans, evitant sovintl'enfrontament amb l'Ajuntamento deixant en mans de les entitatsla presentació de determinadesqueixes als plens del Districte. Lavaloració resulta més positiva enaspectes com el volum d'activitatsgenerades, la gestió econòmica,l'oferta de serveis... Pel que fa anous projectes, dir que el Secre-tariat durà a terme el futur polies-portiu de la Farga, cosa suposaràun endeutament multimilionari.

25 anys d’existència

Un Secretariat compatible?

Breu història del Secretariat

>OPINIÓ

Entitats: 262Treballadors/es: 114 Despeses de personal: 134.973 euros (22.457.618 ptes)Balanç econòmic 2001: Beneficis 126.983 euros (21.128.193 ptes)Fons propis 739.884 euros (123.105.673 ptes)Filosofia: Fomentar i defensar la vida associativa. Contribuir al redreçament de la consciència col·lectiva en unsentit popular, català i democràtic. Millora de les condicions de vida quotidiana. Defensar el dret a la cultura.Promoure activitats d'interès col·lectiu. Promoure l'esport sense ànim de lucreAcords 2001: Ajuntament, Generalitat, RENFE, Caixa de Catalunya , Caixa de SabadellServeis: Fotocòpies. Buidatge de butlletins oficials. Tarimes i préstec de plafons. Transport de material. Suporteconòmic. Visites concertades a l'Estació. Cursos de català. Sol·licitud de subvencions. BibliomòbilInfraestructures: Cotxeres de Sants, Casinet d'Hostafrancs, Sala de lectura Miquel Martí i Pol, Poliesportiu del'Espanya IndustrialAlgunes activitats: Firentitats. Cinema a la fresca. Vermut Jazz. Nadal infantil-Pau sense treva. OpenInternacional d'escacs. Marató de cinema fantàstic. Concerts clàssics

El Secretariat en dadesEl Secretariat en dades (fins el 31-12-01)

Primer passos del Secretariat al 1977 CARME PINÉU

L’auditori de Cotxeres en plena sessió TINTA NEGRA

R.S.A.

maig 2002

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Guillem Sànchez/SANTS

Els i les treballadores dels auto-busos urbans de Barcelona estroben a les portes de la signaturadel nou conveni col·lectiu i és peraixò que ja han començat lesmesures de pressió per tal queaquest sigui el més avantatjós pos-sible. Aquesta lluita va començaramb dues assemblees (una al matíi l'altra al vespre) convocades perla CGT a Les Cotxeres de Sants eldimarts 16 d'abril, que al finalitzares van convertir en manifestacionsque van baixar per Creucobertafins a la plaça Espanya, amb unaparticipació mitjana d'unes 200persones. Aquesta pretenia ser unaprimera mesura de pressió de caraa les negociacions que vancomençar dimarts 23 d'abril a lesoficines que TransportsMetropolitans de Barcelona té a lacruïlla dels carrers Balmes iProvença. Davant el tancament enbanda de l'empresa, ja s'ha convo-cat una primera setmana de vagadels dies 6 al 10 de maig, per tal deforçar aquesta a cedir en lesreivindicacions obreres. La lluitad'aquest col·lectiu va encaminadaa aconseguir les 35 hores set-manals i la igualtat salarial i con-tractual de tota la plantilla.

Autobusos enconflicte

Guillem Sànchez/SANTS

Continuant amb les activitats dedenúncia a la presidència espany-ola de la UE i les seves polítiques,la Campanya contra l'Europa delCapital va preparar una paella pop-ular el diumenge 21 d'abril a laplaça Màlaga.

L'acte va aplegar unes 200 per-sones que van disfrutar d'un excel-lent dinar i un sol esplèndid, i nom-brosos veïns i veïnes van aprofitarper quedar-se a menjar. El fet quecoincidís amb la XVIIa Trobadade Colles Geganteres, organitzadaper la de Sants, va contribuir a queel clima fós d'allò més festiu.

L'única nota discordant la vandonar una parella de la GuàrdiaUrbana, que es va entestar en iden-tificar a les persones que en aquellmoment estaven pintant un muralsolidari amb Palestina al passatgeFructuós Gelabert. Mentre els poli-cies exigien veure un permís escrit,el grup solidari argumentava queexistia un contracte previ amb elDistricte per a realitzar una pinta-da al lloc i sobre aquella temàtica,contracte que el consistori vaincomplir al esborrar-la dies abansde l'establert i, per tant, es tenia eldret a reconstruir el dany causatper l'incompliment del contracte.Finalment la policia se'n va anar dela plaça.

Arròs contra elcapital

Gemma P.A./LA BORDETA

Centenars de treballadors de CanBatlló es van manifestar dimecres17 d'abril davant del Parlament endemanda de la seva reubicacióconjunta. Una caravana d'autocars(set autocars normals i un parellde dos pisos) es va dirigir, a lestres de la tarda, del recinte indus-trial al Parlament. Allà les per-

sones que treballen a Can Batllóvan fer sentir la seva protesta enforma de cassolada, crits de con-signes i fent tot el soroll possible,sobretot cada vegada que entravaa l'edifici un parlamentari.

L'Associació d'Industrials en-tregà una carta dirigida al presi-dent del Parlament. En aquesta esrecordava que a Can Batlló hiconviuen 213 empreses petites

que donen feina a unes dues milpersones. Després especificavenque "l'Ajuntament de Barcelonava aprovar recentment un nou plad'ordenament urbanístic dels ter-renys que ocupa Can Batlló enbenefici de la propietat i en con-tra dels interessos de les indústriesi associacions de veïns. No podemdesaparèixer de cop i volta, peraugmentar els beneficis especu-latius dels propietaris del poligoni deixar tantes i tantes famílies enla precarietat més absoluta (…)Però la resposta oficial ha estatsempre marcada per les promesesen èpoques d'eleccions i pelpotser en èpoques de tranquilitat(…)”.

Diverses pancartes recollien elque representa una de les princi-pals demandes: "Can Batlló, reubi-cació; Seat, la solució". Sol·licitenel trasllat pagat a les naus desocu-pades de l'empresa SEAT, a laZona Franca, on hi ha més de700.000 m2 inutilizats. Partd'aquest espai en desús podriadonar cabuda a les indústries deCan Batlló i garantiria el manten-iment dels llocs de treball.

De cara al futur, hi haurà novesmobilitzacions que recolliranaquestes demandes. També hi haun acord d'unitat d'acció amb elveïnat, que aporta la seva deman-da de transformar Can Batlló enun espai de profit pel barri i d’e-vitar que sigui blanc d'interessosespeculatius de l'Ajuntament i lapropietat.

Can Batlló, al ParlamentTreballadors de Can Batllóprotesten amb cassoles i critsexigint que "els facin cas"

L'espai en desús de la SEAT ésuna proposta de solució per lareubicació conjunta

Les places tornen a la vida

Massa Crítica ala DiagonalUn grup de 50 ciclistes van evitarque els cotxes aparquessin en elcarril bici de la diagonal durant elBarça-Madrid passat. Durant l’alli-berament del carril bici un cotxeva passar per sobre d’una bicidestrossant-ne la roda davantera.

TINTA NEGRACassoles a la Ciutadella

TONI

maig 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

Obert de 9 a 22htot l’any

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

El LokalEl LokalAssociació Cultural Associació Cultural

El RavalEl Raval

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Carrer Premià 20 baixos 08014 Sants Barcelona

Telèfon i fax: 93 422 16 13

Gemma P.A./SANTS

Una acció a l'Estació de Sants elmatí del dissabte 6 d'abril ,duta aterme per l'Associació Catalanaper la Integració del Cec, recla-mava la cobertura dels sotaescales,els quals representen un perill pera les persones cegues.

El problema és senzill i greu:l'espai buit que queda a sota de 20escales de 24 que comuniquen elvestíbul amb les andanes no estàprotegit de cap manera, obstacleaeri que no es pot detectar amb elbastó. Això fa que el cop al capsigui pràcticament inevitable. Ungrup de persones baixaren a lesandanes i, amb cascos al cap perno topar, recobriren amb pals ipancartes dos dels sotaescales del'Estació. Amb aquest cobrimentsimbòlic mostraven de formapràctica com es pot resoldre a-quest problema.

L'Associació Catalana per a laIntegració del Cec porta deu anysdenunciant aquestes irregularitats

que per RENFE suposen unainversió mínima, però que causauna gran inseguretat física a les per-sones cegues. S'han fet denúnciesa organismes amb matèria desupressió de barreres, d'altres a mit-jans de comunicació, preguntes alCongrés de Diputats i s'han enviatcartes als directius de RENFE, ques'han compromés per escrit a lasolució del problema. Però la sevamanca de voluntat, que tambéignora la legislació vigent en a-

questa matèria, fa que segueixinsense cobrir la part de sota de vintescales de l'Estació. El manteni-ment d'aquest obstacle físicimpedeix moure's autònomamenti amb seguretat a les personescegues en transport públic.

L'accessibilitat i l'eliminació debarreres als transports públics ésun dels objectius de l'ACIC, ja quecontribueix de manera moltimportant a garantir l'autonomiapersonal de les persones cegues.

Acció contra RENFE: una estacióperillosa per als cecs

Sobre les vies...

Ivan/SANTS

El passat 18 d'abril, davant el desa-llotjament i posterior enderroc delCentre Social Okupat El Palomar,al barri de Sant Andreu, l'Assem-blea de Barri (AB) de Sants decidíprendre un posicionament públicde solidaritat amb el projecte -cincanys creant cultura popular-destrossat recentment. En el co-municat emés, l'AB assenyala queel desallotjament "és una claramostra de l'actitud de les institu-cions, en aquest cas l'Ajuntamentde Barcelona, respecte els centressocials okupats i l'alternativa queaquests espais ofereixen sobretot ala gent jove dels diferents barris".

Crítics amb l'actitud municipal,des de l'AB s'entén que s'agredeix-en els centres socials perquè essituen "lluny de les ànsies de con-trol de les institucions, lluny del seuoci planificat i subvencionat, llunydels valors que sustenten un sis-tema capitalista que menyspreal'autonomia de les persones". Amés, en el comunicat es denuncia

la doble moral de lesAdministracions, que "per unabanda lloen el civisme dels movi-ments socials a l'hora d'exercir laprotesta al carrer, com a estratègiapública i mediàtica d'integració, iper l'altra intensifiquen la repressióquotidiana".

Per altra banda, també vinculatal desallotjament de l'emblemàticcentre social de Sant Andreu, haarribat a redacció un escrit reivin-dicant una acció de denúncia con-tra el local d'Iniciativa per Cata-lunya al carrer Vallespir. L'anome-nada "Iniciativa crítica contra lahipocresia d'Iniciativa" pintà lafaçana del local d'IC amb la inten-ció d'evidenciar l'actuació d'EugeniForradellas, president del districtede Sant Andreu i membre d'Inicia-tiva per Catalunya-Els Verds, en eldesallotjament del Palomar. Forra-dellas, malgrat la retòrica progres-sista del partit a què pertany, no hadubtat en desallotjar el Palomar,enderrocar-lo i vendre els terrenysa Fomentos Sólidos S.L. per a quèhi construeixin pisos de luxe.

L'Assemblea de Barri denunciael desallotjament del Palomar

Roser Benavent/LA BORDETA

El passat dia 24 d'abril, en unareunió amb més de 25 personescelebrada al Centre Social deSants, es va arribar a l'acord derefundar la Comissió pel soterra-ment de les vies. A més de l'es-mentada comissió, hi van serpresents membres de la FAVL, del'Agrupació Veïnal 5 carrers i deSanta Eulàlia, AVV Gran Via Sud,tots de l'Hospitalet i del Centresocial de Sants, Comissió de Veïnsde la Bordeta, de l’"L", de l'AVVde Badal, Brasil i de l'AVVRambla Bordeta.

A més hi tenen compromesal'adhesió de joves provinents del'Assemblea de Barri de Sants. Elsacords, vistos els punts morts enla reivindicació i en la relació ambl'Ajuntament, van estar en la líniade promoure un enfrontamentmés actiu amb les institucions.

Ivan Miró/SANTS

"Durant les dècades dels 60 i 70 diver-sos moviments socials revolucionaris desafi-aren l'ordre social capitalista arreu delmón. Ho feren de manera diferent als ciclesde lluita anteriors, els subjectes que les pro-tagonitzaren també havien canviat. Elmaig francés del 68, la tardor calenta ital-iana del 69 o els posteriors esclats fins el77 (...) descobrien formes d'organitzacióque en molts casos anaven més enllà delspartits i sindicats, qüestionaven formes dedominació més enllà de les contradiccionscapital-treball, imaginaven relacions socialsalliberadores".

Així es presenten les jornades"Passió i revolta. El cicle de lluitesdels anys 60-70" que, cada diven-dres d'abril, ha traslladat al barridiferents experiències revolucionà-ries que durant dues dècades sac-sejaren les estructures del poder

polític i econòmic de mig món. Lesjornades, que proseguiran durantmaig, de moment han recorregutXile, Argentina, Mèxic i França. Enparaules d'un membre del col·lec-tiu Construint, impulsor del cicle,"amb aquesta activitat tenim diferentsobjectius: recuperar la memòria històricamenyspreada pels qui escriuen la Històriaoficial, treure a la llum les experiències ireflexions de la gent que va viure directa-ment els fets i, per últim, de cara a la nos-tra pràctica política, analitzar com els mo-viments socials s'han organitzat an-teriorment, quins debats han tingut i comha reaccionat el poder davant de cadaonada revolucionària".

Amb una bona assistència depúblic, les jornades han comptatamb la presència d'Hèctor Pavelic iRosa Vergara (ex-militants del Mo-vimiento de Izquierda Revolucio-naria, de Xile), Fernando Molina

(moviment popular argentí), Eduar-do Rodríguez i Georgina Flores(universitat mexicana), i Jean-PierreMalé, Carme Alemany, i TomàsIbañez, els darrers vinculats, durantels successos del 68 francés, alMoviment 22 de març. Les valo-racions del cicle, tant pels assistentscom pel col·lectiu impulsor, han

estat fins ara molt positives. De cara a les pròximes xerrades,

aquests últims, a més, afegeixen:"esperem que la gent no només vingui d'es-pectadora, sinó que visqui els debats ambla mateixa actitud amb que es van viureaquells esclats de democràcia directa, és adir, amb la passió que suposa construircol·lectivament la revolta".

Can Vies reviu la "Passió i revolta" dels 60-70

Amb els cascos van intentar cridar l’atenció de la problemàtica

Aspecte de la xerrada sobre el Mèxic del 68

CLASSES PER A NENS I ADULTSc/ Creu coberta 139, pral, 2aTel.: 93 421 20 45 / 696 31 66 26Barcelona 08014

TONI

maig 2002 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

La Burxa ofereix un espai publici-tari per comerços, bars, localssocials, editorials, discogràfiques id'altres que vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatreanuncis per pàgina de 63’5x60 mm.En cap cas, els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.

Cada requadre costarà 21 E (3500 ptes)Si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

Les aventures del Drac malaherba Les immobiliàries destrossen l’univers

Saviesapopular

Pel maig, cada dia un raig

Entre l’abril i el maig, es fa farina per tot l’any

Maig ventós i juny calentfan bon vi i bon forment

Perdonar al dolentés fer mal a la bona gent

Alguns entren llepanti en surten mossegant

Ja trona el cul de la Madronaes comenta quan algú fa unaventositat

Al Jardí del General,hi va la gent com cal.

Els que no miren prim, van al poude Sant Guim.

dedicat al col·lectiu l’Aranyade Sant Guim

El raconet cannàbic

Contra el poder que no es enseña sólo aquella mitadcontra el poder de las verdades dobladascontra el poder de quien conoce pero sangra de máscontra el poder de las canciones guardadas

contra el poder que nunca abraza a los que pueden pensarcontra el poder que nos vigila los pasoscontra el poder que siempre miente en nombre de la verdadcontra el poder que nos convierte en extraños

contra el poder que debilita y nada da, que sólo quitay deshace lo que está en cualquier forma que se dé, contra la fuerza y mal uso de la fe desde el poder.contra el poder que abre una zanja entre el amor y el placer

emparentando el bienestar y la heridacontra el poder que no distingue entre morir y crecercontra el poder que compra y vende la vida

Contra el poder que hace del padre ostentador del podercontra el poder que nos obliga a engañarnoscontra el poder que hace a los hijos reinventar el podercontra el poder de los que piensan ganando.

contra el poder que no descansa y se detiene a beber junto a las fuentes del sabor y el deseocontra el poder que nos bendice en el hogar del poder contra el poder de la ignorancia y los juegos

Pedro Guerra

La cançó “Contra el poder”

Bones! Aquest mes ens endinsemuna mica més en el meravellós mónde la "jardineria creativa", sobretot alfinal, però no diguem blat abans quesigui al sac…

La cosa està "in crescendo" i lesplantetes/otes cada vegaden xuclenmés (calla, que sé d´uns que tindranun altre nét que també xuclen!). Finsara ha estat com plantar un geraniperò, és clar, ningú és vol fumar ungerani, que sapiguem, i la veritat ésque si volem fer una collita de quali-tat i quantitat hem de controlar elmàxim de factors possibles.

Cultivant marihuana, sobretot enexterior, estem cultivant un ecosis-tema en miniatura, que atreu irre-meiablement una quantitat increïblede bitxets, com els àcars, la moscablanca, les aranyes, etc., els quals sónrelativament fàcils de controlar, peròque quasibé mai podreu exterminarcompletament. Aquests "josemaris"es situen a sota les fulles. El més sen-zill és pulveritzar un insecticidarepel.lent fet a base de Piretrina, peròmireu que sigui innocu i ecològic, queja mengem i fumem prou merda.

Observareu que les plantes tenenun color verd llampant. Quin colorés aquest? Doncs verd tirant a…llam-pant (fàcil). Si noteu que no és així,és a dir, si tenen un color massa fosc,o bé us apareixen taques groguen-ques a les fulles o veieu un creixe-ment insuficient en relació a les horesde sol que reben, això vol dir que elnen o nena en qüestió necessita teca,(adob). La planta us marca la man-cança d´algun element bàsic en el seu

creixemenent, principalment nitrò-gen, fòsfor, potassi, magnesi,ferro icalci, "menudo rollo les he soltao".Si no us voleu complicar gaire,poseu-li al reg abonament dels ano-menats complerts i, a ser possible,ecològics o innocus. Sigueu prudentsi respectuosos amb les instruccions,ja que l´excés d´adob és molt perju-dicial, i feu alternances amb regsabundants d´aigua sola, fins que brol-li aigua pels forats del test per tal denetejar les arrels de sals minerals acu-mulades.

El mes que ve parlarem una micasobre el Ph, "ese gran desconosido",(que no PHN) i també sobre poda iesqueixos, si ens va bé i tenim espai,és clar, i sinó dues pedres. Desde laBurxa volem dedicar aquest espai ala sra. Inma Maiol (regidora Parcs iJardins), que ens ha enviat unes lla-vors " fantàstiques" a casa. Llàstimaque es gastin tants diners públics,"nostres", per a què fem tots elspaperàs pel fòrum mentre Montjuïc,fora dels ghettos turístics, sembla tal-ment un abocador. No confongui"Zona Verda" amb "Zona Merda".Naltros, amb les nostres llavors,seguirem fent un ciutat lliure i tropi-cal. Fes-ho B, Planta´t.

La meevaahcaaaaasaa...

La mevacasa...

La mevacasa...

La mevacasa...

Abans va ser l’ET... ...dia rere dia, els indígenes del’Amazones...

Ahir el drac Malaherba... ...i avui? Pots ser tu!

`

TONI

maig 2002

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

Horitzontals: 1. Sants vafer una campanya, almes de març, en contrade l'Europa del... 2.L'autobús 70 té el seu...a Sants. Una consonanten equilibri inestable. 3.Un terreny ple deginestes, al mes de maig.4. Un home despullat ide cap per avall. Medallad'oli. 5. Ho és un pro-ducte que no costagaires diners. 6. Estranya, singular, única. Un dit molt fet malbé. 7.Aquest art no hi ha qui l'entengui. Esglaó. 8. El de bastos o el decopes. Per on passa el tren? La consonant maleïda pels francesos.

Verticals: 1. Sants va fer una campanya, al mes de març, en contrade l'Europa del capital i de la... 2. Ho diem, mal dit en català, delshomes que s'han establert en un terreny. 3. Password de telèfonmòbil. Una raó desenraonada. 4. Principi d'inestabilitat. Sodi.Victòria romana. 5. Provo el gust d'un bon vi. Girona. 6. Unescoves amb grafittis ben antics. 7. 50. Ho és la llimona. 8. Tot ter-reny agrícola.

1 2 3 4 5 6 7 8

1

2

3

4

5

6

7

8

Què t’han fet, tio, a l’ETT?

Des de l'agència Liberinfo ens plantegem, entre d'altres, aquests objectius: ser una eina al serveidels moviments socials i col.lectius crítics de Catalunya i d’arreu per facilitar el vostre accés alsmitjants de comunicació. Democratitzar la informació dels "media" a l’oferir versions alternativesa les que són dominants en el terreny mediàtic. Incidir en l'agenda dels mitjants, fent públics temesgenerats pels moviments socials que per les seves característiques generalment no tenen ressó. Sivisiteu la pagina ja veureu com per poder publicar i enviar noticies als mitjans, hem creat un sis-tema de publicacio senzill, que podeu utilitzar un cop us hagueu registrat a l'agencia.

Ingredients: Brou de verdures (1,5 litres), cebes (3 unitats), pa d'undia abans, formatge rallat, oli d'oliva, All (1 unitat), sal.

Escalfarem oli en una cassola i abocarem la ceba, que prèviament hau-rem tallat ben fina, i la deixarem 15 minuts a foc lent. Abocarem elbrou i el deixarem coure a foc lent uns 20 minuts. Mentrestant, fre-garem l’all al pa. Traurem la cassola del foc i repartirem la sopa en bolsindividuals. Posem el pa, la sal i el formatge per, tot seguit, gratinar-ho un parell de minuts al forn. Es serveix calent.* Aquesta sopa es força depurativa. La ceba està considerada com unbon antibiòtic natural.

Des de l'Hospitalet de Llobregat ens arriba aquesta jove banda queen poc temps s'ha fet un espai dins l'escena del rock reivindicatiu fet acasa nostra. En aquest primer treball, podem trobar nou cançons can-tades en català. A la primera de canvi, la veu ens recorda els NeguGorriak i les composicions musicals reben una influència directa delsprimers Inadaptats i la Banda Bassotti de sempre. Pel que fa a les lletres,hem de dir que transmeten missatge clar i directe al gra. Només ambels títols ens podem fer una idea: Orgull proletari, Companys de lluita,

Brigades internacionalistes... personalment em quedo amb Red Skins. Internacionalistes Sempre

Després d'haver llegit gran quantitat de crítiques a aquesta pel·lícula, em vaig dirigir molt poc predis-posat. Quan et parlen molt bé d'un film esperes tant d'ell que dificilment arriba a acomplir les expecta-tives. En aquesta ocasió ha estat a l’inrevés. Esperava tan poc d'ella que, tot i reconeixent que en Truebapodia haver aconseguit un millor resultat per a l'obra de Juan Marsé, el resultat no ha estat tan nefast.Amb un gran pressupost, un repartiment de luxe i una novel·la interessant, Trueba, però, no ha aconse-guit que et comuniqui la més mínima emoció. La seva realització és correcta, potser massa acadèmica irutinària, massa fidel a la novel·la. Entenc que les versions cinematogràfiques deuen aportar alguna cosa,ja que estem parlant de dos llenguatges diferents, i sembla que el director hagi tingut por d'apartar-se elmés mínim de l'original.

Els millors moments són els protagonitzats per Fernando Fernán Gómez amb un personatgeentranyable que li va com anell al dit. Pel contrari, crec que no encaixa ni funciona la música de l'habi-tual col·laborador de Trueba, Antoine Duhamel. Sempre ens quedarà el dubte i la pena de no haver sabutel que ens hagués donat Victor Erice amb la seva versió de "El embrujo de Shanghai".

"Las organizaciones democráticas de base asamblearia se encuentran con numerosasdificultades a la hora de desarrollar colectivamente el trabajo de discusión, análisis, eval-uación, coordinación o toma de decisiones".

Així es presenta aquest llibre, com una caixa d'eines metodològica ambl'objectiu de millorar l'organització i la participació en les reunions quo-tidianes als espais de treball cooperatiu i autogestionari. Les autores esmostren especialment preocupades per la mala premsa que acumulen lesmales experiències en el sistema assembleari (improductivitat, desordre idispersió, pèrdua de temps, etc.). Consideren que cal defensar l'assem-blearisme perquè és la pràctica organitzativa més democràtica i igualitària, en la qual es manifesta la rique-sa del treball col·lectiu. Per això recullen les reflexions i sistematitzacions sobre les experiències pròpies,tant en el cooperativisme gallec, com en centres educatius, associacions veïnals i altres col·lectius reivin-dicatius. En un exercici d'anàlisi de l'autoorganització, les autores fan un repàs als contexts que condi-cionen les assemblees i efectuen diferents propostes segons els objectius i mida de la reunió. Analitzentambé el factor humà, les actituds i rols dels i les participants i apunten possibles estratègies -una d'elles,el sentit de l'humor- per a enfrontar els problemes que se'n deriven.

L'equip editor vindrà a Sants el proper 10 de maig a presentar el llibre i a fer un taller pràctic en elmarc de l'assemblea de barri. El lloc i l'hora estan encara per confirmar.

Avalots"Mai vençuts" Bullanga records Contacte: 93817 18 38 info@bullanga.com

El embrujo de ShangaiDanis Tanovic

“Asambleas y reuniones, metodologías de autoorganización”

Traficantes de sueños i APES

www.liberinfo.net

Música

cinema

internet

llibres

SOLUCIONS

PassatempsJeroglífic

Mots encreuats

Els àpats de la precarietat

Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge a totes aquelles persones o ge-neracions que per diversos motius han patit la fam o la misèria. Volem fer memòriad'aquests precaris però efectius coneixements populars de subsistència.

Sopa de ceba gratinada

Dimecres 22 de maig ales 19h Xerrada

presentació la BurxaBiblioteca Vapor Vell

Dilluns 6 de maig a les20h Assamblea

General de la BurxaCan Vies

maig 2002 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

D’ON VENIM...

El Moviment de 22 de març, queés el que provoca l'inici del maigdel 68, té una cosa molt clara: queés estrictament assembleari, no hiha estructures rígides (tal i com erahabitual en els movimens estu-diantils de l'època), no hi ha unburó o comité, només hi ha l'as-semblea, sense estructures esta-bles. El Moviment no és una orga-nització ni ho vol ser, és unaassemblea, la gent hi discuteix i totes decideix en assemblea. Després,en tot cas, es creen comissions detreball, per a realitzar les tasquesdecidides.

Aquest és un principi que carac-teritzarà el moviment del 22 demarç. D'alguna forma, això tambédonarà el color al maig del 68. Re-cordem que, per al maig, la veu del22 de març fou determinant. Eraun tipus d'estructura on no hi haviacredos ideològics rígids: hi haviacompanys de les joventuts comu-nistes revolucionàries, anarquistes,no afiliats, etc. Tampoc hi havia capcentre de poder a conquerir, adiferència de la Unió Nacional delsEstudiants de França.

Els fetsA partir dels fets del 3 de maig (ondetenen molts estudiants), tant elssindicats de professor, com d'es-tudiants convoquen una vaga ge-neral indefinida a totes les univer-sitats. El dia sis hi ha judici, però

les autoritats acadèmiques decre-ten el tancament de la Sorbonne,que és encerclada per cordonspolicials impressionants. El dillunsels dispositus encara hi són, la gentes troba al carrer per solidaritzar-se amb els set detinguts: 30.000estudiants. Ja som al dia 10, no hiha manera d'entrar a la universitat,i la gent comença a posar en pràc-tica l'ocupació del barri llatí, totcreant-se quantitat de grups de dis-cussió al voltanat de l'edici de launiversitat. Es parla amb la gentque passa pel carrer, són grupsmolts animats i múltiples. Durantels dies 7, 8 i 9, les manifestacionses succeeixen i són cada vegadamés multitudinàries.

El 10 hi ha una manifestacióimpressionant, però és impossibletrencar els cordons policials quetanquen la universitat. Per tant, auns quants se'ls acut la idea de nomoure’s d'allà: "ocupem tot elbarri llatí". Significa que no ensmouríem fins que la universitat fosoberta, fins queles sancions fos-sin aixecades.Alguns comen-çaren a treureles llambordesdels carrers: “si no ens hem demoure, haurem de preparar unadefensa”. Preparar barricades ambles llambordes. Cada vegada s'hianimava més gent.

Encara recordocom determinats sec-tors cridaven "provo-cacions no!", que és elmateix que cridavenalguns militants d'or-ganitzacions el dia 3de maig, sobretot elsque no havien quedattancats a la Sorbonne.Cridaven a aquellsque començaven aatacar el furgons poli-

cials per tal d'alliberar el companysdetinguts. Aquella nit, les barricadesi la lluita contra la policia s'allar-garen moltes hores. És interessantperquè quan es comencen a aixe-car els carrers per a fer les barri-cades, hi ha sectors que, carregatsde banderes, abandonen la zona iexhorten tothom a abandonar elcarrer. La majoria de la gent, però,

no en fa cas: tothom continuapreparant lesbarricades. Ésfind i tot diver-tit, la gent s'ho

passa bé i segueix desobeint lesconsignes de les organitzacions.

Estudiants i treballadorsRespecte els comitès estudiants-treballadors, hi havia realment uninterès. Hi hagué molts treballa-dors que baixaren a la universitatde la Sorbonne i hi hagué l'ocu-pació de l'Odéon, un teatre quepassà a ser forum de xerrades cadadia, on els estudiants s'adonavenque tot allò no s’aprèn a la univer-sitat. Vénen a parlar treballadorsde Citröen, de les grans empreseson hi havia una repressió sindicalmolt forta. La gent de la universi-tat no sabia tot allò. En aquell

moment hi ha una confrontacióamb tot el saber que ens ensen-yaven i amb el que no sabíem de lavida mateixa. A partir d'aquí hi haun qüestionament constant delconeixement universitari.

D'altra banda, als comitès d'es-tudiants i treballadors és on real-ment vam veure el rol dels sindi-cats. No ens deixaven entrar a lesfàbriques, sobretot la CGT (vin-culada al Partit Comunista). No-saltres el que volíem és que que hihagués ocupacions de les fàbri-ques, no vaga, perquè la vaga aFrança era ja coneguda i bastantusual. El que no era usual era fervagues sense avisar i això sí quecomença al maig del 68. La gentes posava en vaga sense demanarpermís i, al mateix temps, aquestesocupacions canviaven totalmentles relacions entre la gent. Enmolts llocs, hi havia l'ocupació, estancava els dirigents als seus des-patxos unes hores o uns dies. Aixòtambé era innovador i rupturista.Les noves relacions entre la gentque comencaven a sorgir perme-tien posar en qüestió les formesde vida i les mateixes relacions, iaixò és importantíssim.

T. Ibáñez i C. AlemanyCol·lectiu Construint

Sobre el maig de 1968 a FrançaEl passat 26 d'abril, al CSA Can Vies, JeanPierre Malé, Carme Alemany i TomàsIbañez van submergir-nos en l'experièn-cia revolucionària de 1968 a França. Dona-da la dificultat de transcriure la xerrada i

el debat, hem optat per seleccionar el quepodríem considerar uns apunts rellevantsque caracteritzen l'esclat insurreccional demaig. Crítica de la vida quotidiana, orga-nització assembleària o ruptura de les lògi-

ques mercantils i autoritàries podrien sereixos que estructuressin l'anàlisi d'aque-lles jornades de lluita que, com afirmàMalé, "significaren que la nostra vida jano podria ser mai com anteriorment".

L'origen de l'1 de maig com a diadel treball es remunta a l'any 1886,als EUA. En el primer dia demaig d'aquell any, 200.000 trebal-ladors iniciaren una vaga per aexigir la jornada laboral de 8hores, la qual llavors podia arri-bar a unes 18 hores. La vagaprovocà l'aixecament generalitzatdels i les assalariades per tot elpaís, impulsant noves lluites o-breres que desbancaren el sindi-calisme caduc i corporatiu.

L'èxit fou tal, que la repressiópatronal i policial no es féuesperar. Tancaments empresari-als a Chicago, epicentre delmoviment amb 40.000 trebal-ladors en peu de guerra, violèn-cia policial contra manifesta-cions, etc. No havent-n'hi prou,la guerra bruta aparegué en esce-na. Al final d'un multitudinariacte anarquista a Chicago, lapolicia carregà per a dissoldre elsconcentrats, malgrat que el mí-ting estava autoritzat per l'al-calde. Enmig de la tensió, esclatàuna artefacte que matà un agent.La policia obrí foc sobre la mul-titud, matant i ferint més de 200persones.

Es declarà l'estat de setge,detenint centenars de sindical-istes, torturats i acusats de lamassacre comesa per la policia.La premsa burgesa criminalitzàfortament el moviment obrer,responsabilitzant vuit militantsanarquistes. S'empresonaren mi-lers de treballadors com a sospi-tosos i el mateix any s’inicià lacausa contra 31 d'ells.

El judici fou una farsa, lapremsa exigia que fossin penjatsi els vuit de Chicago forendeclarats culpable: tres, condem-nats a presó perpètua i cinc, exe-cutats. Michael Schwab, LuoisLingg, Adolpf Fischer, SamuelFielden, Albert Parsons, OscarHeebe, Hessois Auguste Spies,George Engel, la majoria immi-grats, representaven la combati-vitat de les classes més explotades.Per això foren condemnats, peraixò se'ls assassinà.

1 de maig

Era un tipus d'estructura on no hi

havia credos ideològics rígids

Sota les llambordes està la platja... i davant la policia!

Tota la premsa és tòxica. Llegiu octavetes, cartells i periòdics murals

maig 2002

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentLA BORDETA, MON AMOUR

Benvolguda Sònia

No recordo com va anar,però un bon dia vas aparèixerpel Centre Social. Algú ja etconeixia. Participaves discretaperò activament en aquellestasques en què et senties identi-ficada i que t'apassionaven.

Tot d’un plegat i després d'untemps d'absència, vas tornar aaparèixer amb el teu mocador alcap fent evident la teva malaltia.Però tu tiraves endavant com sires, o al menys això exterior-itzaves.

Volem recordar-te, ara que nohi ets físicament amb nosaltres,com una persona modesta, culta,treballadora, extravertida, par-ticipativa, rebel i, sobretot, lli-bertària i lluitadora, tal com eres.

L'altre dia, en un dinar delscompanys, vàrem brindar pel teurecord i vàrem encoratjar-nos aretrobar-nos amb tu al cel delslluitadors, allà on has anat i on,segur, continues donant guerra.Fes-nos un espai, que volemseguir lluitant junts. Personescom tu no moren mai.

Els teus companys dela Comissió de Veïns

de la Bordeta

El canvi s'ha vist reflectit en ladoble presència/absència de lesdones a la feina i a casa i més enels últims anys, amb l'augment dela flexibilitat i precarietat laborals.És a dir, quan la dona volobtenir un treball remu-nerat ha de resoldreprimer l'organització fa-miliar i conjugar aquestadicotomia contradictòriaque són el benefici eco-nòmic i el benestar hu-mà. En qualsevol cas, lesdones com a grup prio-ritzaran les necessitats(biològiques i afectives)de les persones al treballremunerat.

L'Enquesta de Pobla-ció Activa (EPA) és unestudi estadístic del mer-cat laboral en el qual esbasen les polítiques eco-nòmiques. Aquesta es fades del model esmentat inomés considera pobla-ció activa aquella que estàdins del treball assalariat(ocupada) o està dispo-nible per fer-lo (aturada).Les mestresses de casa queden re-legades a la categoria de poblacióinactiva i, per tant, estan al margede les polítiques d'ocupació, pelque es desvaloritza la seva feina:no es consideren ni ocupades niaturades, senzillament no exis-teixen.

És clar que, si les consideressinocupades, haurien de cobrar unsou i, si parléssim d'aturades, lesxifres d'atur femení es disparariendel 10 al 41%. Però si la totalitatde dones ens incorporéssim almercat segons el model masculí dezero responsabilitats familiars, quèpassaria? Les conseqüències serienimprevisibles. Plantejar la combi-

nació de treball familiar i assalari-at com un problema d'estratègiespersonals de conciliació de tempsés intentar individualitzar un pro-blema que és col·lectiu.

S'hauria d'analitzar el conceptede treball des d'una perspectivaglobal que consideri les interrela-cions entre els sistemes familiar,mercantil i públic, ja que tots tresserveixen per desenvolupar la nos-tra qualitat de vida com a éssershumans.

Davant el conflicte es podendonar diferents respostes

-La primera, la més pessimista,és la consolidació de l'actual mo-del: l'objectiu central continua si-tuat en la producció capitalista il'obtenció de beneficis. Els homesmantenen com a activitat fona-mental la seva participació en el

mercat i les dones realitzen amb-dós treballs. Les dones de rendesmitges i altes poden buscar solu-cions privades i alleugerir la sevacàrrega comprant més bens i

serveis (electrodomèstics,cangurs), qüestió que di-fícilment podran realitzarles altres dones. I, cadacop més, les dones derendes més elevades tras-passen el seu treball do-mèstic a dones immi-grants.

-La segona, es basa enel desig d'un estat delbenestar amb polítiquesde serveis públics desti-nades a la cura i atencióde les persones (escolabressol, infermeria, resi-dències). En aquesta lí-nia, algunes organitza-cions, com "las mujerescuentan", van una micamés enllà i reclamen l'es-tudi de la distribució del'ús del temps per fer vi-sible la relació entre lesactivitats remunerades iles no remunerades, que

s'inclogui el valor quantitatiu de lessegones en el PIB i convertir-lesen treball pagat per l'estat (retallarel pressupost militar per invertiren benestar social, per exemple).

-I l'última aposta per un canvide visió del món: prioritzar la vidahumana i els seus cicles a l'obten-ció de benefici, invertir la lògicaactual, deixar de pensar en eltemps com temps-diner i basar lasocietat en les activitats no mer-cantilitzades (i generalment femi-nitzades), supeditar el mercat labo-ral a les necessitats quotidianes deles persones: alimentació, afecte,cura, suport, diversió, etc.

L’Escletxa es va crear l'anypassat arrel de la inquietud d'al-gunes dones del barri per tre-ballar el tema de la violènciadomèstica. Pensem que la vio-lència domèstica és una mani-festació de la violència de gènerei que no es tracta tant d'un pro-blema individual com social. Ésper això que el nostre objectiués treballar en la sensibilitzacióal barri i col.laborar en la creaciód'un teixit social que tingui encompte aquesta problemàtica idoni suport a qui la pateix.

La nostra activitat principal ésel Punt d'informació sobre vio-lència domèstica (dilluns i dijousde 18h a 21h al Centre Social deSants). És un espai obert a tot-hom, gratuït, on responem aqualsevol tipus de pregunta rela-cionada amb el tema, informemsobre els recursos de què dispo-sen les dones que pateixen situa-cions de violència i assessoremsobre temes legals. El més impor-tant, però, és que volem que siguiun espai on les dones puguin par-lar sense sentir-se jutjades ni pres-sionades i tenir la possibilitatd'aclarir les seves idees.

Així mateix, hem organitzatun Grup de Reflexió que esreuneix el segon dilluns de cadames (19h30 al Centre Social deSants) per a parlar sobre les nos-tres creences sobre el tema iintentar trencar alguns dels moltsmites que existeixen. Us convi-dem a tots i a totes a participar-hi, així com als tallers i xerradesque anem fent. Encara ens quedamolta feina per fer i tenim moltesganes de treballar, així que qual-sevol que vulgui col.laborar, potvenir a trobar-nos!

EL COL·LECTIU

L’EscletxaPunt d’infomació sobre

violència domèstica

A la Sònia del RioI el treball domèstic?>> DONA I TREBALL

El sistema capitalista no pot analitzar-se sensetenir en compte les dues formes de treball sobreels quals es sustenta: el productiu que generabéns i el reproductiu pel manteniment de lavida; els estudis econòmics han deixat de banda

(responent a uns interessos patriarcals) aquestsegon. La separació clara de rols: home-guanyador del pa i dona-mestressa de casa s'haanat transformat en les últimes dècades delsegle XX.

Col·lectiu Les Tenses

Iniciativasolidària

Des de la Campanya Contral’Europa del Capital i la Guerrahan editat un pòster alusiu a lagegantina manifestació contra laCimera de la UE del 16 de març,el cartell es ven a 2 euros i els ben-eficis recollits es destinaran apagar moltes de les despeses queha generat la campanya. Encàrrecsa www.pangea.org/campanyaUE.

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o u

illacrua@pangea.orgtel/Fax: 93 319 50 22

maig 2002 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

Pedro Carmona, cap de lapatronal veneçolana ipresident del país durantmolt poquetes hores

Andreu/PAÍS VALENCIÀ

Després de Girona i Barcelona, elsPaïsos Catalans han segut escenarid'una altra campanya contra lapresidència de l'Estat Espanyol ala Unió Europea i les polítiquesque des d'ella s'impulsen, aquestcop a València amb motiu de la VConferència Euromediterràniacelebrada els dies 22 i 23 d'abril.Mentre que al recinte blindat de laCiutat de les Arts i les Ciències esdebatien assumptes com ara lacreació d'una àrea de lliure comerça la ribera mediterrània o l'adop-ció de mesures per millorar la se-guretat militar del continent euro-peu, els carrers de València forenescenari de múltiples accions rei-vindicatives.

L'acte central de la campanyafou la manifestació convocadasota el lema "Ni Otan, ni global-

ització, per l'alliberament delspobles" que aplegà prop de 50.000persones (segons els organitza-dors) el dissabte 20 d'abril. Malgratl'escassa repercussió que aquestamanifestació ha tingut en els mit-jans de comunicació estatals i na-cionals, els organitzadors (més deseixanta col·lectius i organitza-cions) l'han considerada tot unèxit, especialment tenint en comp-te l'alarma social causada per laforta pressió mediàtica i policíacaja des d'un parell de setmanesabans i durant el mateix recorregutde la manifestació, en una repeti-ció de les tàctiques intimidatòriesutilitzades a Barcelona.

Darrera del lema genèric queencapçalava la manifestació, elsparticipants es feren ressò de lesnombroses problemàtiques localsque els afecten, com ara la des-trucció de l'Horta o la Punta o la

pretensió d'instal·lar una base del'OTAN a Bétera. Però sobretot,la manifestació fou un clam afavor del poble palestíi contra la complicitatdels estats europeusamb les polítiques ge-nocides de Sharon i elseu govern.

A banda de la mani-festació, durant els dies22 i 23 d'abril es realit-zaren nombrosos actes,com ara un judici po-pular a la Borsa o unavaga d'estudiants (ambmanifestació inclosacontra el recinte de laconferència). Així ma-teix, la campanya es-tigué complementadaamb tota una sèrie dexerrades, tallers i debatsque aproximaren la

problemàtica de la globalitzaciócapitalista als ciutadans de Va-lència.

València ix al carrer El més curt

Un jove empresonat i quatredetinguts més a BarcelonaJoan Teran/BARCELONA

Cinc joves independentistes de laVila de Gràcia es van veure impli-cats en una operació policial ques'estengué durant el segon cap desetmana d'abril. L'empresonamentd'un jove, que es troba a l'inferme-ria de la presó de la Trinitat, i la lli-bertat amb càrrecs de danys iincendis per a tres joves més, sónactualment el balanç de l'operació.

Aquesta va començar el diven-dres a la matinada quan un delsjoves va ser detingut a l'Hospital dela Vall d'Hebron, on estava sentatès per unes cremades. La policiaacusava el jove d'haver llençat uncòctel molotov contra la seu d'unaentitat bancària. De resultes d'a-questa acció hauria resultat cremat.Entre el dissabte i el dilluns varenser detinguts per policies de paisàels quatre joves restants. Els jovespatiren registres dels seus domicilis,del Casal Popular de Gràcia, mal-tractaments físics i psicològics i

interrogatoris a les dependènciesde la comissaria de Via Laietana.

Familiars i amics dels detingutses concentraren davant de ViaLaietana, durant la tarda del dilluns,i davant dels Jutjats, durant tot eldimarts, per reclamar la seva lli-bertat. Finalment, la jutge decretàpresó per al detingut del divendresi llibertat amb càrrecs per als altrestres joves. El cinquè implicat enl'operació, menor d'edat, ja havia

estat alliberat amb càrrecs dilluns ala matinada.

Una setmana més tard, unes 600persones es manifestaren pels car-rers de Gràcia per denunciar "la viapolicial escollida per l'Estat espan-yol per tal de silenciar tot tipus dedissidència política, així com qual-sevol alternativa social", segons elcomunicat fet públic per l'Assem-blea de Joves de Gràcia, a la qualestan vinculats tres dels detinguts.

ContraInfos/SANT ANDREU

Mal gust de boca per a la gent delPalomar després del desallotja-ment il·legal efectuat el 5 d'abril.Només hi havia 6 persones a l'edi-fici, que van enfilar-se a la teuladaper tal d'intentar fer més difícill'actuació policial.

El Palomar tenia ordre dedesallotjament, però faltava que escomuniqués l'execució, desprésdel frustrat intent del 27 de febrer,quan es va crear un clima de pres-sió suficient com per què elDistricte (PSC-IC) fés marxa en-rere. Però acabà optant per unaaltra via: demanar al jutjat undesnonament sense previ avís(que és obligat als procedimentscivils com aquest). Aquest vaaccedir dictant una ordre secretai sense data. Els fets van durarunes tres hores i, un cop finalit-zats, es va començar a enderrocarl'edifici.

Com a protesta destaca la con-centració davant del Districte aldia següent, on unes 200 person-es van dipositar-hi la runa.

Iñaki segueix a la presó ContraInfos/IRUÑA

“ITOIZ hace aguas por los cuatrocostados”, va ser la frase que vaencapçalar la manifestació anualque denuncia la presa d'Itoiz i lallibertat d'Inaki Garcia Koch(empresonat arrel dels actes derebuig i boicot a la construcció dela presa). Unes dues mil personesvan prosseguir la marxa per Iruñafins la presó en què està empreso-nat l'Iñaki, on es van llegir unscomunicats escrits pel mateix presi per altres activistes que estan enrecerca i captura.

Desallotjamentdel Palomar

A.A./BARCELONA

La repressió durant els dies de lacimera va saldar-se amb 109 per-sones detingudes, la majoria de lesquals estan en espera d'un judicipenal amb fortes peticions fiscals.Des del 18 de març s'han anat cel-ebrant la majoria dels judicis. Finsara, han absolt 21 persones, 8 hanpassat a tenir judicis de faltes i hande pagar multes, alguns s'hanaplaçat i la majoria estan vistos persentència. Els detinguts al camp delBarça, per exemple, han estat con-demnats.

Per al noi argentí, que va passar21 dies arrestat a la Verneda, la sen-tència ha estat absolutòria, tot i quees manté l'ordre d'expulsió. Per ara,s'està a l'espera de les sentències ide la resta de judicis previstos perals dies 2 de maig i 4 de juny.

Continuen elsjudicis

El dissabte 20 una manifestació va recòrrer els carrers de Gràcia

València reuní alts caps de diversos països

I festa per la independència I festa per la independència (17, 18 i 19 de maig a Cotxeres de Sants, Barcelona)

11 a 14h. Exposició i fira d’adhesius independentistes11h. Cercavila popular: bastoners, castellers, dracs, diables...13h. Acte: “Un any de repressió contra les lluites populars” amb representants d’Alerta Solidària, de Rescat i l’advocat s. Salellas.14:30h. Dinar popular16h. Pel·lícula sobre la lluita de l’Ebre18h. Acte: “Els Països Catalans en lluita” amb Pep Riera (pagès), Manolo Tomàs (Plataforma de l’Ebre), Norma Falconi (Papers per tothom), un representant de la lluita contra la base de l’OTAN a Bétera.

17h. Traca d’inici i obertura de barraques19h. Acte: “Els pobles en lluita contra el

nou imperialisme”amb delegacions de Cuba, Sàhara,

Colòmbia i Palestina

21h. Concert: TERRORISTAS DEL SONSKALARIAK MESCLAT

PL. CÍVICA

maig 2002

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreuQuè està passant al món?

Judici perextradir el Juanra

...i el mésllarg

Una mica d’història (delsopressors vs. oprimits)Per pouar en les raons quemenaren al cop d'estat a Veneçuelacal retrocedir a l'any 1958, quanconservadors i reformistes signa-ren el Pacte de Punto Fijo, quetenia per objectiu impedir l'accésal poder del Partit Comunista. Desd'aleshores, s'instaurà un règimbipartidista i durant 40 anys el paísrodolà pendent avall, a causa de lacorrupció política i l'espoli a mansde l'oligarquia criolla, el que com-portà una pauperització extremade les classes populars (un 80% dela població es troba sota el llindarde pobresa).

El règim que en resultà obtin-gué en tot moment el beneplàcitd'Estats Units, gelosos dels recur-

sos petrolífers i que preveien l'úsdel país com a cap de pont per auna possible invasió de Cuba. Elpoble intentà diverses vegadesdeslliurar-se d'aquest règim, comper exemple durant el Caracazodel 27 de febrer de 1989, reprimita sang i foc (més de 5.000 perso-nes assassinades) pel presidentCarlos Andrés Pérez d'AcciónDemocrática (socialdemòcrata).

Chávez entra en escenaEl 2 de febrer de 1992, el coronelHugo Chávez, al comandament dela divisió de paracaigudistes deMaracay, ocupà el ministeri dedefensa amb l'objectiu de retornaruna democràcia autèntica a Vene-çuela, però fou detingut i empreso-nat. Aquest fet el catapultà a la

presidència delpaís l'any 1998,arran del triomfdel movimentpopular a les e-leccions presi-dencials. S'acon-seguí així la reu-nificació pro-gramàtica de to-ta l'esquerra, escreà el partitMovimiento VRepública i es fi-xaren les basesdel bolivarisme,

que ha esdevingut referència delsmoviments socials de la Gran Co-lòmbia (CONAIE a Equador,FARC-EP a Colòmbia, etc...). Eltriomf electoral de 1998, significàla liquidació del pacte de Punto Fijoi la instauració d'un procés dedemocràcia participativa, recolzatpels moviments de base, que tin-gué el seu reflex en el canvi insti-tucional que provocà l'aprovació dela constitució bolivariana l'any2000.

Des de llavors, a Veneçuela s'haprocedit a desmuntar les estruc-tures que durant 40 anys havienrecolzat l'oligarquia. Precisament,han estat els canvis substancialsque el govern promulgava a travésde les lleis de pesca, terres i hidro-carburs (tres sectors bàsics en l'e-conomia veneçolana), les que hanservit de detonant el cop d'estat.L'oligarquia criolla, l'alta jerarquiaeclesiàstica (i particularment l'O-pus Dei), el lobby mediàtic, elsindicat socialdemòcrata CTV isectors de l'exèrcit, amb l'assesso-rament d'experts en contrain-surgència dels EUA haurien forjatl'aliança que permeté el cop.

El seu objectiu era prou clar:suspendre les institucions demo-cràtiques durant un any, liquidar elmoviment popular i permetre unretorn a l'status quo anterior a1998.

Restauració de la democràciaTanmateix, la impressionant reac-ció popular (més d'un milió de per-sones marxant a Caracas cap alPalau Presidencial), així com el fetdeterminant que nombrosos sec-tors de l'exèrcit, fidels a la seva tradi-ció democràtica i antiimperialista,es negaren a reconèixer el governoligarca, obligaren a variar el cursdels esdeveniments. Veneçuela estrobava al llindar de la guerra civil,el que significava obrir un nou frontde lluita contra l'Imperi, en unmoment en què calia estabilitat,mentre Estats Units s'ocupen d'a-justar comptes amb "l'eix del mal".Possiblement, els instigadors pre-veien un passeig militar i ningú escreia que s'assolís un nivell demobilització en què milers de per-sones, arriscant les seves vides (totesles garanties jurídiques estaven sus-peses), sortirien al carrer per defen-sar el procés revolucionari bolivar-ià. Aquest fet, ajudat per la deter-minació de la majoria de l'exèrcit afer costat al poble, és la causa delfracàs del cop. Van ser els qui nohan estat mai res, els oblidats, elsque han retornat la democràcia aVeneçuela. Ara li pertoca al seugovern fer-se digne d'aquest sacri-fici i apostar decididament per unprocés de democratització al serveidels interessos populars.

Veneçuela i el fracàs del cop d’Estat

Suport popular aPalestina

Jordi Clausell, en canvi,ha encapçalat durant16 anys el Secretariat

d’Entitats

Toni/BARCELONA

Els dies 7 i 14 d´abril, Barcelonaes va mobilitzar un cop més encontra de l' ocupació israelianadels territoris palestins, amb 8000i 16000 persones respectivamenti amb una nombrosa participacióde la població d'origen àrab.Sharon , Israel, EEUU i Europaestan duent a terme un viatgemolt dolorós i sense retorn enaquesta "venjança infinita".

Durant els 25 dies que ha duratla invasió, Washington, El Cairo,Bagdad, Nova York... i sobretotRabat, amb més de un milió departicipants, van demanar el finald'aquest despòtic genocidi.

ContraInfos/HOLANDA

La primera vista per determinar sil'estat holandès extradita el músiccatalà Juan Ramón Rodríguez, acu-sat de col·laborar amb ETA, es vacelebrar el 23 d'abril. Aquesta, noobstant, fou només una audiènciaformal, sense públic i sense decidirres. El judici definitiu serà d'aquí a4 ó 6 setmanes. Es pretenen realit-zar accions internacionals de pro-testa, com la del passat 19 d'abril,en què un centenar de persones esva concentrar a davant del conso-lat holandès de Barcelona, en unacte vigilat per furgonetes d'anti-avalots i vehicles de policia secreta.

El passat dijous 11 d'abril es consumà una operació político-mil-itar llargament anunciada: la destitució per la força de les armesd'Hugo Chávez i l'intent d'anihilament de la RepúblicaBolivariana. Sorprenentment, la victòria de les forces de l'oli-garquia empresarial fou efímera i, contra tot pronòstic, en menysde 48 hores el cop d'estat fracassà gràcies a un aixecament po-pular. Els governs dels EUA i l'estat espanyol que saludaren elnou règim del president de la patronal, Pedro Carmona, van ferel ridícul de forma notòria al demostrar com n'és de relativa laseva vara per mesurar els "processos de democratització". Tambéles anomenades "esquerres europees", a diferència de les ame-ricanes, mostraren una manca d'iniciativa, quan no de complic-itat insultant, amb l'intent d'instauració d'un règim d'ultradretaal país llatinoamericà.

Jordi Bonet (Poble Sec)

Gent de barris humils partidaris de Chávez

Entrades: 1 dia anticipada 7 euros, taquilla 9 euros2 dies anticipada 13 euros

20h. Concert:

RED BANNER

RÀBIA POSITIVA

BERRI TXARRAK

OBRINT PAS

11h: Activitats infantils: Xocolatada i putxinel.lis14:30h. Dinar popular amb l’actuació de

J.M Cantimplora i l’Orquesta Cloratita18h. Acte Polític20h. Concert GRATUÏT de fi de festa:

MERINO FELIU VENTURAL’ENSALADILLA

Organitza: endavant (http://www.endavant.org)

INTERNET

J. BONET

març 2002

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre la Burxa 9 euros

(1500Ptes)

Col·laboracióanual amb la Burxa18 euros

(3000ptes)

Aportacions voluntàries a la

Burxa_______euros

(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LaBurxaData__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Les subscripcions a la Burxa acompli-ran dos objectius: fer-la arribar allà onla seva distribució no arriba i ajudar

econòmicament al seu manteniment.Es pot fer de diverses maneres:

mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps

Subscriu-te

Reunions

Dilluns i dijous de 18 a 21 Escletxa:Punt informació violència domèstica CS de SantsDimarts i dijous 18:00 a 19:00 Anglès (12’02 € al mes) CS de SantsDimarts de 19:00 a 20:30 Advocat (telefoneu abans, gratuït per socis) CS de SantsDimecres a les 19:30 a 21:00 Jocs d'improvització (gratuït) CS de SantsDijous 16h a 17h i 17:30 a 18:30 Ioga (12’02 € al mes) CS de SantsDijous 21:00 a 22:30 Ball de Saló (15’02 € al mes) CS de SantsDisssabtes matí 10:00 a 11:30 Tai Txi (15’02 € al mes) CS de SantsSegon dilluns de cada mes Grup de reflexió CS de Santsa partir del 6 de maig Exposició de Graffitis AC Arrana partir del 6 de juny Exposició de Cartells de la Guerra civil AC Arran

Tallers, assessorament i exposicions

Dissabte 4 de maig a la tarda Cinema: La batalla de Argel i La noche de los lápicesi per la nit... Festival Reagge amb DJ’s i MC’s.Org El Vocero Disidente

Dilluns 6 de maig Xerrada-Debat sobre transexualitatDissabte 1 de juny Kafeta queer ( Transgressió de gènere)Dimecres 8-22 de maig i 5 de juny Sopadors de l’HamsaCada dijous a les 20h Cicle de cinema “Bajo el peso de la ley”

Activitats CSA HAMSA a l’Hamsa...

Divendres 10 de maig 21:30 Festa re-inauguració de la Cafeta amb Pirat's Sound System Dj. Victortuga

Dissabte 11 de maig 21:30 Concerta l’Hamsa (2€) amb Bullanga ( Sants + L'H )Hij@s de la Amnesia ( St. Andreu + Trini )Kuero ( Conca, presentant nou treball 'Calles Punk')+ Festa:Dj's Fusters,Dj. Strangelove

Diumenge 12 de maig 20h. Cinema Interactiu: 'The Rocky Horror Picture Show'

Dilluns 13 de maig 18h. Inauguració exposició de l'aniversari amb fotos + videos + diaposDimarts 14 i Dimecres 15 de maig Cafeta-exposició de l'aniversariDissabte 18 de maig 21h. Sopar amb espectacles al c/Jocs Florals.

Aniversari Can vies a can vies...

6 i 20 de febrer a les 20:00 Comissió de Veïns de La Bordeta CS de Sants6 de febrer a les 19:00 Junta del CS de Sants CS de SantsPrimer i tercer dimecre a les 19:30 Attac Sants-Les Corts CS de SantsPrimer dijous de mes a les 20:00 Jo també em planto CS de SantsDimarts cada 15 dies a les 19:30 Plataforma Cívica 12-O en llibertat CS de SantsDiumenges a les 19:00 Alma Peruana CS de Santscada dimarts a les 20:30 CAL CS de Santscada dijous a les 21h Endavant-Sants Casal Independentistacada dilluns a les 20:30 Alosa Can Viescada 15 dies, dimarts a les 21h CSA Hamsa CSA Hamsacada dilluns a les 20h Maules Casal Independentistacada dilluns a les 22h Tenses CSA Hamsacada dimecres a les 20h Assamblea CSA Can Vies Can vies

Dimecres 22 de maig a les 19h Xerrada presentació la Burxa Biblioteca Vapor VellDilluns 6 de maig a les 20h Assamblea General de la Burxa Can Vies

Divendres 9 de maig a les 20h Dissidències als països del EstDivendres 17 de maig 20h Revolta dels clavells a Portugal'Divendres 17 de maig 20h Itàlia entre el 68 i el 77Divendres 17 de maig 20h Lluites autònomes a la “transició espanyola”Divendres 17 de maig 20h Cloenda

Cicle de Xerrades Passió i Revolta a can vies...