la barcelona medieval - blocs.xtec. ?· barchinona, un passeig per la barcelona medieval el comerç...

Download LA BARCELONA MEDIEVAL - blocs.xtec. ?· Barchinona, un passeig per la Barcelona medieval El comerç atreia a més i més gent i van començar a viure fora de la muralla. La ciutat creixia

Post on 30-Jan-2018

227 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Generalitat de Catalunya

    Escola Mare de Du de Montserrat Castellbisbal

    LA BARCELONA

    MEDIEVAL

    NOM:

    CURS 2013-2014

    6 Educaci Primria

    Barcino

    Barchinona

    Barshiluna

    Barshaluna,

    Bargiluna

    Barxiluna

  • Barchinona, un passeig per la Barcelona medieval

    El comer atreia a ms i ms gent i van comenar a viure fora de la muralla. La ciutat creixia per sobre dels seus lmits. Al segle IV, Barcino comptava amb quasi vuit mil habitants entre els que apareixien les primeres comunitats cristianes i jueves. Per daquella poca de poder rom, poc queda avui. Arribaren primer els visigots i desprs els rabs. I entre conquestes i reconquestes duns i altres van sorgir petits comtats. Entre ells, el de Barcelona.

    Al segle X, desprs duna batalla de 8 dies assetiada per lexrcit musulm dAlmanzor, la ciutat va ser saquejada, arrasada i reduda a cendres. Gaireb no quedava res de Barcino (o Barchinona o Barshiluna o Barshaluna, o Bargiluna o Barxiluna o) Arribava el moment de reconstruir-la.

    El Temple dAugust, una de les poques restes de la ciutat original

    Durant lpoca medieval, la ciutat de Barcelona (anomenada Barchinona) va crixer de manera constant, tant en nombre dhabitants com en extensi. La Barcelona de lalta edat mitjana sagrupava al voltant del barri episcopal i del palau comtal, dins de lantiga muralla romana, per a mida que va augmentar la poblaci van ocupar-se els camins i es van crear nous barris extramurs, les viles noves.

    Aquest creixement fora muralles va fer necessria la construcci duna nova lnia defensiva que definiria els nous lmits de la ciutat. Aix, la nova muralla es va construir entre finals del segle XIII i principis del XIV.

    Va ser lpoca en la que va comenar el perode Comtal. Al segle XII, els comtes van arribar a Barcelona amb un patrimoni molt debilitat, fet que provocaria que al llarg del segle es creessin iniciatives per augmentar el seu patrimoni; els habitants de la ciutat pagaven

  • impostos en funci de la seva riquesa. Una successi de comtes que van anar donant forma a una ciutat en ple creixement, entre el Romnic i el Gtic, fins convertir-se en una de les ciutats ms prsperes de la Mediterrnia.

    La ciutat de Barcelona cap a finals de l'edat mitjana, amb les 3 muralles

    Quan pensem en una ciutat medieval emmurallada, hem de tenir present la importncia que tenia el fet de ser-ne a dins o a fora daquesta. Daquesta manera, fins al segle XIII, els habitants de les viles noves restaven fora del recinte de la ciutat en espai oberts i mal urbanitzats, separats de lurbs per rieres i malesa. En canvi, amb la nova muralla del segle XIV, quedarien dins els murs que protegien i tancaven a la vegada, que definien el ciutad amb els seus privilegis i establien un sistema dimpostos.

    Muralla endins, els carrers de la ciutat eren estrets i encara es van anar empetitint ms amb pedrissos, taules i taulells que complicaven el pas dels vianants. Lambient general era duna gran activitat. Arreu es podia observar el trag de les pedres que venien de Montjuc.

    La febre constructora a Barcelona no va aturar-se durant els darrers segles de ledat mitjana: edificis religiosos i civils van vestir-se segons el nou estil gtic, cada vegada hi havia ms cases i palaus de pedra que donaven un aspecte a la vegada elegant i sobri a la ciutat.

    Santa Maria del Mar, l'Esglsia del

    Mar, smbol de l'art gtic barcelon

  • El Palau Reial, residncia i centre de poder dels comtes-reis d'Arag a la Barcelona medieval

    Al segle XIII, la ciutat va canviar la seva fesomia: en el camp urbanstic i arquitectnic. Barcelona shavia convertit en el principal port de la Corona dArag i en un dels ms importants de la Pennsula. A la ciutat arribaven mercaders i mercaderies de tot arreu: productes de luxe vinguts dOrient (espcies, sucres, colorants); teles de Flandes i marfil i esclaus dfrica. Des de la ciutat aquests productes es redistribuirien per tota la Pennsula.

    El centre de Barcelona havia quedat reservat pels burgesos, els afores sanaven omplint de cases, que es convertiren en gremis. Es trobaven els terrissaires, ollers, gerrers, argenters, mirallers, barreters, etc. Amb el pas del temps es van installar al Born els diferents gremis de la ciutat.

    Lexportaci dels productes locals tamb va iniciar-se en aquest segle, per va consolidar-se a inicis del segle XIV, quan va crixer la quantitat i qualitat de productes manufacturats que sintroduirien en les rutes comercials internacionals. Aix va donar lloc a la creaci dels consolats de mar, institucions creades per a vetllar pels interessos dels mercaders de la Corona.

    A Barchinona, la majoria de la poblaci era cristiana, per existia una important comunitat jueva que sagrupava al Call, i una petita comunitat musulmana. Les tres comunitats mantenien una bona convivncia, i fins i tot freqentaven els mateixos banys, encara que en horaris diferents, i tenien negocis en com.

  • Plnol del call jueu de la Barcelona medieval

    A Barcelona hi havia un dels barris jueus ms grans de tota Catalunya on es calcula que, en el segle XIV, hi vivien unes 4.000 persones. Finalment, el Call jueu barcelon va ser assaltat lany 1391, fet que va provocar la conversi forosa duns, la fugida daltres i la total desaparici del barri com a entitat diferenciada dins de la ciutat.

  • Era una poca en que la justcia sadministrava a base de la forca; per no succea a les places principals, sin que les execucions tenien lloc als afores i existia el gremi dels corders. Molts daquests llocs es van convertir, posteriorment, en mercats (com el de la Boqueria).

    Els carrers eren molt estrets, construts sense massa control; la majoria de la gent es movia a peu. En aquests carrers sorgien noves esglsies i el poble decid crear-ne una de prpia, vora la Mediterrnia, una esglsia on tots fossin iguals, construda per ells i per a ells. Seria Santa Maria del Mar, la Catedral del Mar, la Catedral del Poble.

    Un Bastaixo, transportant una enorme roca des de la Pedrera de Montjuic. Els bastaixos eren descarregadors del port de Barcelona i van ser els impulsors de la construcci de la Catedral del Mar.

  • Els barcelonins ja tenien la Catedral de Santa Eullia, per pertanyia a la burgesia i al clero. Per aix ells en van voler una que fos verdaderament del poble.

    Crida latenci la gran quantitat de grgoles que es poden veure pel barri gtic.

    Catedral gtica de Barcelona (Santa Eullia)

    Gran quantitat de grgoles al barri gtic

    Caminant pels carrers del Call s probablement quasi imperceptible trobar-se amb la Sinagoga Major. Un rac tan diminut per es probablement la Sinagoga ms antiga dEuropa.

    Lentrada a la diminuta

    Sinagoga Major

Recommended

View more >