ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

17, 18 i 19 dE FEBRER DE 2017SALA 1 PAU CASALS

KAZUSHI ONO directorCHRISTIAN FARRONI flautaMAGdALENA BARRERA arpa

KAZUSHI ONODIRIGEIX MOZART i BRAHMS

#auditori #obcComenta aquest concert amb

Mitjans Patrocinadors

Segueix-nos a

N Ú M .

1 2

www.auditori.cat

MOSAICO DE SONIDOSÉs un projecte d’inclusió social impulsat per l ’Asociación Españolade Orquestas Sinfónicas (AEOS).

V i ce nt Pé rez trombó OBC“Formar part del projecte MOSAICOS ha significat per a mi donar-li sentit real a la paraula “humà” en aquest món tan deshumanitzat.”

M a r í a P i l a r Pé rez primer viol í OBC“Trabajando en este proyecto he descubierto el amor, la ilusión, la espontaneidad y la dulzura de estas personas maravillosas.”

A n ca Rati u primer viol í OBC“Qué ejemplo de armonía colectiva son estos chicos. Son una piña!!!”

Dav i d B o n et trompa OBC“Allò que més ens ha motivat durant tot el projecte ha estat la contínua il·lusió d’aquests fantàstics artistes.”

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

Amb la col·laboració de

FEBRER dE 2017

dIVENdRES 17 | 20.30h

dISSABTE 18 | 19h

dIUMENGE 19 | 11h

Kazushi Ono directorChristian Farroni flautaMagdalena Barrera arpa

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert és aproximat sense pausa.

PROGRAMA 1 2

1 / EMILIOARAGÓNBarcelona 1976

La flor más grande del mundo. 1a audició.Conte de José Saramago

10’

WOLFGANG AMADEUS MOZART Salzburg 1756 -Viena 1791

2 / Concert per a flauta, arpa i orquestra en Do major, K. 299 (297c) (1778)

Allegro Andantino Rondo: Allegro

Christian Farroni flautaMagdalena Barrera arpa

28’

3 / JOHANNES BRAHMSHamburg 1833 -Viena 1897

45’Simfonia en Re major núm.2, op.73 (1877) Allegro non tropo Adagio non tropo Allegretto grazioso (Quasi andantino) Allegro con spirito

PAUSA 20’

L’any 2001, José Saramago va publicar el conte La flor más grande del mundo. El relat explica els esforços extrems d’un nen per procurar l’aigua salvadora a una flor que agonitza en un erm. Reviscuda i convertida en una planta enorme, la flor protegeix al seu torn el nen proporcionant-li ombra i recer. El conte queda obert a una multiplicitat de lectures simbòliques que es poden referir a àmbits com el del canvi climàtic o la solidaritat social, i il·lustra la intenció d’un concert com el d’avui, dedicat al compromís amb la diversitat funcional. L’any 2004, el conegut presentador televisiu, director de cinema i compositor Emilio Aragón va escriure una peça simfònica basada en aquest conte. La música d’Aragón sembla inspirar-se per moments en fonts ravelianes com Ma mère l’oye (obra impregnada també de l’esperit del conte màgic), i embolcalla la faula de Saramago en un delicat àmbit sonor de poètica fantasia evocativa. És aquesta música la que els participants en el projecte Mosaico de sonidos acoloriran avui amb els fruits de la seva inventiva.

El 1778, a 22 anys, Mozart va fer un llarg viatge a París a la recerca d’una col·locació professional fora de Salzburg. L’experiència es va saldar amb un complet fracàs en tots els fronts: l’econòmic, el professional, el familiar (la seva mare va morir a París), etc. Només el vessant creatiu, com de costum, es va mantenir incòlume a les vicissituds biogràfiques. El Concert per a flauta i arpa K. 299 n’és un exemple particularment singular. Proper al gènere de la simfonia concertant, molt en voga al París de l’època, va ser escrit per al duc de Guînes i la seva filla. Segons el mateix Mozart, el duc tocava la flauta «incomparablement», i la filla tocava l’arpa «magníficament», per bé que dos mesos més tard la filla havia passat a mostrar-se, a les classes de composició, «profundament obtusa i, a més, profundament mandrosa». Sigui com sigui, tots dos van ser els destinataris d’un concert on la gallarda majestuositat de l’Allegro inicial, la melangiosa aflicció de l’Andantino i la gràcil dansabilitat del ritme de gavota que presideix el Rondeau final, floten en un àmbit sonor únic a l’obra mozartiana degut en gran mesura a la qualitat tímbrica del so de l’arpa. Les seves recòndites ressonàncies cristal·lines, que evoquen la lira de l’antiguitat, semblen parlar des d’uns llimbs mítics de meravelladora dimensió fantasiosa. El sortilegi compositiu s’acaba d’acomplir en la manera com se succeeixen els temes. Atès que es tracta d’una obra d’estil galant, en ella no hi predomina el desenvolupament constructiu, sinó la successió variada de melodies cantables. Mozart, però, esvaeix el perill de convertir el conjunt en un collage en passar d’una idea a l’altra amb una rara naturalitat implícita que les embolcalla totes dins d’una inefable unitat superior de natura intuïtiva. El duc de Guînes, segons sembla, no devia apreciar aquestes qualitats. Quatre mesos després de rebre l’obra no n’havia pagat ni un cèntim, i de les

C O M E N TA R IPe re -A l b e r t B a l ce l l s

El Mozart més fantasiós i el Brahms més pastoral acompanyen avui la poesia musical que Emilio Aragón posa al servei del projecte Mosaico de sonidos.

24 lliçons de composició de Mozart a la seva filla només en va voler pagar la meitat. Pel que fa a les cadències solistes d’aquest concert, no ens n’ha arribat cap de Mozart per a cap dels tres moviments. Potser va proposar aquesta tasca a la seva alumna com a exercici de composició…?

Tant Mozart com, en general, el classicisme musical, van ser per a Brahms un venerat model de referència a l’hora de crear música nova enmig del segle XIX. Però aquesta mateixa veneració va estar a punt de costar-li a la posteritat les quatre simfonies del gran compositor hamburguès. L’herència de Beethoven representava per a ell una càrrega tan feixuga que, per completar la seva primera simfonia, va necessitar vint-i-un anys. I el cas és que, mentre l’escrivia, ni tan sols ell no tenia gens clar aconseguir algun dia posar-hi el punt final, com expressa de forma ben gràfica en una carta de començament dels anys setanta al seu amic i director d’orquestra Hermann Levi: «Mai no arribaré a escriure una simfonia. No tens ni idea de què significa per a un compositor sentir caminar tota l’estona darrere d’ell un gegant com aquest». L’espectre intimidador del gegant Beethoven, però, aviat va invertir el sentit del seu influx, i va passar a ser una força alliberadora de la inspiració. Si la primera simfonia no es va poder estrenar fins a l’any 1876, quan Brahms ja tenia 43 anys, la Segona simfonia va quedar enllestida durant els quatre mesos d’estiu de l’any següent. I la càlida frondositat del paisatge de la Caríntia, on Brahms va passar aquelles vacances, va impregnar la simfonia fins al punt que la posteritat li ha atorgat l’epítet beethovenià de pastoral. L’Allegro ma non troppo inicial, en efecte, es gronxa en una placidesa arcàdica dominada al seu centre per un tema molt proper al de la famosa cançó de bressol del mateix Brahms. Però no cal oblidar la lluita èpica que es desferma a la secció de desenvolupament, i que, juntament amb la insondable força emocional de la reflexió que ofereix la coda, situa el moviment dins l’àmbit del gran fresc rapsòdic. L’Adagio entra de ple en el terreny elegíac. Tant la solemne gravetat del pathos amb què comença com el planyívol lirisme que exhalen més tard les fustes, suggereixen que no eren tan sols una broma les humorístiques paraules de Brahms al seu editor Simrock: «La nova simfonia és tan melancòlica que no ho podreu suportar. Mai no havia escrit res tan trist i decandit. La partitura haurà d’aparèixer amb una orla negra». Però l’Allegretto grazioso evoca de nou l’atmosfera bucòlica, ara per mitjà de la melangiosa gracilitat rústica del tema que canta l’oboè. Brahms va reprendre aquest tema a l’Andante de la seva quarta simfonia per embolcallar-lo en literàries ressonàncies de balada llegendària. Aquí, a l’Allegretto grazioso de la segona simfonia, la rústica melangia inicial de l’oboè es veu sacsejada als dos episodis interns per una dràstica metamorfosi. L’espectre del «gegant Beethoven» s’empara sobtadament del tema per lliurar-lo a les cordes i insuflar-li la neguitosa turbulència latent característica dels seus grans scherzos simfònics, especialment els de la tercera i setena simfonies. Amb l’Allegro con spirito final, Brahms encén la metxa de l’eufòria, que crepita primer amb espurnejant xiuxiueig sotto voce i explota de sobte amb eixordadora potència festiva. L’exultació d’aquest primer tema predomina fins al final, però al llarg del moviment la festa travessa el moll de la seva dimensió emocional en un segon tema mogut per profundes onades de col·lectiva efusió hímnica.

TALLER OCUPACIONAL ARIAdNARosa Aznar responsable / Octavi Garcia / Sergi Massana RESIdèNCIA TRES PINSMireia Molero responsable / david López / Cristina Rodríguez / Virginia Villanueva FUNdACIÓ FINESTRELLESCarolina Cornejo responsable / María Angeles Trigueros / Stephanie Farràs CENTRE OCUPACIONAL BOGATELLAnnabel Madueño responsable / Marc Cirera / Albert Codina / david Oriol / Maria CodinaTEB BARCELONAMaria Isabel Gómez responsable / Carlos Tomas / Immaculada Vargas / Maria Luisa Ramirez / Jordi Bringue ACIdHCarolina López responsable / Manuela Barragán / Josep Fitó / Isabel Fita / Antonio CoelloORQUESTRA SIMFÒNICA dE BARCELONA I NACIONAL dE CATALUNYAVicent Pérez director / david Bonet / Walter Ebenberger / Ana Galán / Pilar Pérez / Anca RatiuAdMINISTRACIÓ OBCJosé Sanchís / Núria TorrensMUSICOTERAPIACatherine ClancyCOREOGRAFIAJannick Niort

PARTICIPANTS del projecte MOSAICO dE SONIdOS

PRIMERS VIOLINS Natalie Chee*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Cecilia Blanes* / Ana Chiu* / Claudia Farrés* / Heriberto Fonseca* / Oleksandr Sora* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Francesc Puche* / Yulia Tsuranova* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Peter Bucknell* / daniel Perera* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Carmen Enjamio* / Marc Galobardes* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat FLAUTES Salvador Martínez*, solista invitat / Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOèS disa English, solista / José Juan Pardo / dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / david Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / david Rosell, assistent TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Carlos Bosch* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Alejandro Cantos* / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA José Miguel Bernábeu* TIMPANI José Vicente Faus* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera / Laura Boschetti* ENCARREGAT d’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE dE dOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TèCNIC Ignasi Valero PERSONAL d’ESCENA Joan Luis

* col·laborador

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1919-1937) que la guerra civil va interrompre. Avui dia, tot respectant l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, es cuida especialment dels nostres artistes i el nostre patrimoni, i la seva missió és la de divulgar la música simfònica clàssica des de mitjans del segle XIX fins a la creació contemporània.

L’Orquestra té la seu a L’Auditori de Barcelona, amb 24 programes de temporada estable, a més d’altres concerts que volen acostar la música simfònica a tota la ciutadania: cinema en versió original, òperes, concerts familiars, escolars i per a joves, o experimentant registres diferents amb artistes d’altres gèneres. També ofereix concerts en llocs emblemàtics com la Sagrada Família, la Plaça de la Catedral o la platja de la Barceloneta.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, càrrec que compagina amb la titularitat de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio i de l’Orquestra de l’Òpera de Lió. Al llarg de la seva trajectòria han dirigit l’OBC: Belohlavek, Celibidache, Decker, Hogwood, Inbal, Koopman, Kreizberg, Krivine, López Cobos, Mas, Minkowski, Oue, Plasson, Ros-Marbà, Rostropovich, Sinaisky, Slatkin... i entre els solistes convidats destaquen: Lang Lang, Barenboim, Mutter, Stern, Lupu, Franz Peter Zimmermann, Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha, Teresa Berganza, Pinchas Zukerman, Argerich, Ida Haendel, Barbara Hendricks, Joshua Bell, Hilary Hahn, Kremer, Truls Mork, Mullova, Anderzewsky, Fellner, Shaham, Natalia Gutman, Buchbinder, Achúcarro, Arrau, Arthur Rubinstein... i molts d’altres.

L’OBC ha realitzat gires per diferents països d’Europa, Àsia i els EUA, actuant a: Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center i Carnegie Hall.

O RQ U EST R A S I M FÒ N I CA D E BA RC E LO N AI N AC I O N A L D E CATA LU N YA

K A Z U S H I O N O director · director titular de l’Orquestra Simfònica de Barce- lona i Nacional de Catalunya

· director Musical de la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra

· director principal de l’Ópera Nacional de Lyon

La seva manera de fer als assaigs transmet sinceritat, receptivitat i molta calma, però als concerts s’entrega totalment a una recerca mística del fet musical que depassa les simples lectures racionals.

Considerat un dels directors més brillants de la seva generació, Kazushi Ono ha estat descrit per Le Figaro com «una de les ments musicals més fascinants de la nostra era». Com a director d’òpera ha estat convi-dat als teatres més importants del món, com ara la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de Milà, la Bayerische Staatsoper, la Deutsche Staatsoper de Berlin o l’Òpera de París. La seva capacitat extraor-dinària també com a director d’orquestra l’ha portat a ser convidat per importants formacions de tot el món: la BBC, les de Birmingham, Boston, Montreal i Londres, la Ràdio de Viena, la Leipzig Gewandhaus i les filharmòniques d’Israel, d’Oslo, i de Radio France, entre d’altres.

Aquest cap de setmana es jubila la nostra violinista Assumpta Flaqué.Esperem seguir veient-la en els nostres concerts.

«Estic convençut que la música té el poder d’acostar les persones».

© M

ay Z

ircu

s

Gràcies a les empreses que donen suport al mestre Kazushi Ono

Nascut a Itàlia l’any 1978, s’ha format als conserva-toris de Ginebra i París amb els mestres M. Larrieu i P.Y. Artaud. Posteriorment s’ha perfeccionat a la Musikhochschule de Karlsruhe (Alemanya) amb Renate Greiss-Armin. Farroni ha rebut importants premis en els concursos internacionals de Kobe (Japó), Cremona (Itàlia), Primavera de Praga (Txèquia) i Maria Canals de Barcelona. També ha col·laborat amb les orquestres de París, Bilbao, la Royal Scottish i la Filharmònica de Bergen dirigit, entre altres, per Boulez, Eschenbach, Krivine, Perahia, Rostropóvitx i Gergiev.

Regularment és convidat com a docent en els cursos internacionals de Cervera i Astorga (Lleó), en les troba-des de la JONC i al Màster de Flauta de la Universitat Internacional d’Andalusia, a més de ser professor al Conservatori del Gran Teatre del Liceu des de l’any 2008.

© M

ay Z

ircu

s

C H R I ST I A N FA R R O N I flauta

Farroni és membre de l’OBC des de l’any 2002

Nascuda a Buenos Aires, va estudiar arpa amb Maria Esther Moro al Conservatori Manuel de Falla d’aquesta ciutat. Becada per la “Fundación Teatro Colón” es va perfeccionar al Sweelick Conservatorium d’Amsterdam, amb Edward Witsenburg i va estudiar, també, reper-tori orquestral amb Vera Badings. Des de 1987 és solista d’arpa de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha ofert recitals a Argentina, Veneçuela, França, Holanda i Espanya, a més d’actuar com a solista amb l’Orquestra del Teatre Lliure, la d’Euskadi, la Ciutat de Granada, l’ONE, la National Arts Center Orchestra d’Ottawa i la Gulbekian de Lisboa, entre d’altres.

Barrera ha participat com a docent en cursos i tro-bades d’orquestres juvenils. També ha enregistrat el concert Capriccio per a arpa i orquestra, Quatre vari-acions per a arpa sola i Fantasia per a arpa i guitarra de Montsalvatge i Concert per a arpa i orquestra de Ginastera, a més d’obres de J. Rutter, B. Britten i J. Domènech amb la coral Scherzo.

M AG DA L E N A BA R R E R A arpa

Barrera és membre de l’OBC des de l’any 1987

Visita l’exposició Projecte Tristan, sobre el drama wagneriàTristan und Isolde

Del 27 d e g e n e r al 27 d e fe b re r de 2017al Foyer de la Sala 1 Pau Casals

PROJECTET R I STA N

Amb la participació de:

Amb el suport de:

BANDAMUNICIPA L de B ARCELONA

P R O P E RS C O N C E RTS q U E N O U S P O D E U P E R D R E

O B C : E L WAG N E R M ÉS S I M FÒ N I C

→ 24, 25 i 26 FEB / SALA 1 Pau Casals→ 20.30h,19h i 11h Preus de 10€ a 56€

CAMBRA: M I K L ó S P E R É N Y

→ 16 MARÇ / SALA 2 Oriol Martorell→ 20.30h Preu 28€

ANTIGA: A L’ESPAGNOLE , FANTASIA ESCè NICA .

→ 3 MARÇ / SALA 2 Oriol Martorell→ 20.30h (20h La Prèvia) Preu 28€

ANTONIO RUZ & ACCADEMIA DEL PIACERE

CONDICIONS ESPECIALS PER ALS ABONATS A L’OBC→ Entreu a www.auditori.cat i participeu al sorteig d’una visita guiada per a dues persones. Teniu temps fins al 21 de febrer per apuntar-vos. A partir del dia 22 de febrer ens posarem en contacte amb el guanyador.A més, tots els abonats a l’OBC gaudiran d’un 20% de descompte en aquesta ruta. Per obtenir el descompte només cal entrar a la web www.musicologics.com/wagnerOBC i indicar el codi ABONATSOBC

R U TA M U S I C A LL A B A R C E L O N AWAG N E R I A N A

Barcelona sempre ha estat coneguda com una ciutat wagneriana. La música de Wagner va arrelar amb força a la societat catalana, a mig camí entre la Renaixença i el Modernisme. Visitarem els principals espais que van acollir i difondre les òperes i l’ideari wagnerians i els llocs on es va desenvolupar l’afició per Wagner.

Dissabte25 de febrer

a les 16h

SORTEIGPER ALS

A BON AT SA L’OBC