ara.cat DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012

http://mestres.ara.cat http://criatures.ara.cat

MANOLO GARCÍAEVERYSUNDAY8 PAGES

IN CATALANAND ENGLISH

CADADIUMENGE8 PÀGINESEN CATALÀ

I ANGLÈS

Estils musicals: pop, rock i ‘reggae’Som el que mengem: els cítricsTambé Un nou capítol de SiniamonAlso A brand new chapter of Siniamon

Suplement

especial

24 pàgines amb t

ot

el que heu de sab

er

sobre eljoc i amb

mil

i una propostes

per regalar

Jugar peraprendre

Jugar percréixer

c4 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara

per anar-les passant d’unalumne a l’altre, perquèquan l’agafin diguin elsnoms dels colors. O fanjocs de memòria sobrecamps semàntics(com el joc de rot-llana del PareCarbasser) peraguditzar lamemòria,com ara dir irepetirparaulessobre un temaescollit. Si unalumne començadient el nom pera,el següent haurà de dirpera i afegir-hi una altrafruita. I així anar passantun per un. Perd qui norecorda els noms de totesles fruites dites anterior-ment a ell.

A l’hora de fixar-se enquina joguina triar per als

Jugo... i aprencTRINITAT GILBERT

Si juguen, aprenen.Si quan acabenl’escola les criatu-res tenen una

estona per jugar, pairantot el que han après aclasse, perquè la millormanera d’assimilar elsconeixements és jugant.Per això, “la prioritatsempre és jugar i no lesactivitats extraescolars”,afirma Imma Marín,directora de Marinva(www.marinva.es).Després d’una jornadaescolar, “no poden fer dueso tres hores més d’anglès ode repàs, perquè no tin-dran temps per jugar, queés quan s’assenta tot el ques’ha après durant el dia”,repeteix Marín. Una altrahistòria, assenyalal’experta de joc i educació,

és que les extraescolars nosiguin imposades i que, amés, siguin lúdiques demena. “Una extraescolarde futbol, de patinatge o dequalsevol altra activitatlúdica serviria com amoment necessari per alcreixement de la criatura”,afirma.

Per aquest motiu,molts professors hanincorporat el joc a l’aulacom a estratègia d’ense-nyament, perquè la neu-rociència ha demostratque l’aprenentatge mai noés passiu. “Esclar ques’aprèn abans i millor si esfa de manera activa, i node manera passiva, quevoldria dir estar assegut,escoltant, prenent notes ientendre-ho tot de cop”.Així, per exemple, hi haprofessors d’idiomes quefan servir pilotes a l’aula

La nina, la pilota, el cotxe. Són tres de les joguines que perduren al llarg del temps, com els jocsde taula. És així perquè, a banda de divertir, ajuden al desenvolupament físic, psíquic, afectiu o social de lacriatura. Us presentem una selecció de joguines tenint en compte l’aprenentatge que aporten

fills o elsnebots, Imma Marínafirma que tan importantés una pilota com unanina o un joc de construc-ció. I tant se val que siguiper a un nen o per a unanena. Tots els jocs apor-

ten elements dequatre de les

àrees amb lesquals han decréixer elsinfants:física (saltar,

córrer, bellu-gar-se), psí-

quica (pensar,expressar-se), afec-

tiva (sentiments i la sevaexpressió) i social.

I, curiosament, “lesjoguines educatives, queensenyen un aprenen-tatge escolar, no són lesmés importants”, creuMarín. I, si no, “fixem-nos en les joguines quehan perdurat al llarg delsanys”. La nina, la pilota,la baldufa, els jocs detaula. “Són els jocs quehan connectat ambalguna de les quatreàrees de coneixement

a la portada

Una guia per triar en funció de l’edat

Entre 6 mesos i 1 anye

És l’etapa de la psicomo-tricitat fina, per tant,jocs com els encaixos sónideals. També els jocs dereconeixement de colorsi de formes (Hape iEduco són dues de lescases de referència).També els jocs de magne-tisme o els jocs per albany, en què hi ha mil iuna propostes sugge-rents. Els colors per pin-tar les rajoles, ques’esborren amb l’aigua, oles peces de goma ques’hi enganxen i confor-men granges, escoles. Talcom explica YvonneManzano, de Barruguet,

“amb aquests jocs, comels instruments demúsica per a l’aigua,l’estona de la banyera esconverteix en un tempsmés de joc”.

Entre 0 i 6mesose

Els professionals de Bar-ruguet (www.barru-guet.com), Oldteddys(www.oldteddys.com) iStocksdidactic(www.stoksdidactic.com)ens ajuden a fer una triad’idees de joguines perregalar en funció del’edat de la criatura. Perals primers mesos devida els objectes estrellasón els tradicionalssonalls, sonalls mossega-dors, mantes de desco-briment, “que són senso-rials per estimular elssentits”, com explicaYvonne Manzano, de labotiga Barruguet. Tambéels anomenats dudus,peluixos suaus, i elsninos que cada cop queels toquen fan sorolls.

Entre 1 i 3 anyse

És l’edat dels jocs manu-als, perquè compaginenla destresa i habilitatmés les ganes de fer acti-

vitats de

manera autònoma. Unade les novetats d’aquestany és el joc de construc-ció El Nan Casteller(elnan.cat), amb 40peces de fusta, quereprodueix 37 castellers,2 acotxadors i 1 enxa-

neta, que, gràcies alsangles rectes i a l’esta-bilitat, fan que espuguin apilar i encai-xar. Altres propostessón els balancins, elstricicles, els carretsque són jocs de cons-trucció alhora, lesmotos (de fusta, com

les que proposa Barru-guet, que són ergonòmi-ques, perquè està pensatperquè les lumbars nopateixin els sotracs quans’hi corre) o bé els cami-nadors. David Nuri,director de màrquetingde Stocksdidactic,explica que “la joguinaque té més èxit enaquesta franja d’edat ésla de fruites fetes defusta amb peces engan-xades amb velcro, i ques’acompanyen amb unasafata i un ganivet peranar-les tallant”.

JOC D’AIGUA DE TASSES.Les tasses tenen foradetsper on caurà l’aigua il’aneguet sura. PREU 13,40 €

EL NAN CASTELLER d’Essential Minds. PREU: 39,95 €CAPA DE DRAC de Barruguet. PREU: 26,55 €CAIXA DE FORMES de Barruguet. PREU: 16,10 €APILABLES DE COLORS per crear un arc de SantMartí amb les peces de diferents colors i diferentsmides (de Barruguet). PREU: 18,90 €FLAP VERMELL. Un caminador de passeig. PREU: 125 €

que necessita una per-sona per créixer”. Pertant, de vegades, la millortria és la més senzilla,aquella en què el que pre-domina és la diversió.

Justament l’AdriàCaba, de 2 anys i mig, jugaamb les joguines mésclàssiques, les de sempre,però té una predilecciómarcada pels cotxes, elscamions i els trenets. Pertot el que tingui rodes iimpliqui moviment. Sem-pre porta cotxets petits ales butxaques i qualsevolmoment i qualsevol llocsón bons per fer-los ser-vir. No són joguines espe-cialment educatives, peròmentre hi juga, es potcomprovar com deixaanar la imaginació acom-panyant els cotxes per mili un camins i superant mili un obstacles.e

‘La casadel Mic’

A PARTIR DELS 3 ANYSA quina criatura no li agrada tenir el seupropi refugi? Una de les novetatsd’aquest any és la caseta del Mic, elsimpàtic personatge del Club Super3.Una casa de fàcil muntatge,preparada per a les criaturesa partir de 3 anys, que téporta i finestres

Joguines, edat i aprenentatge de la canalla

5caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012Entre 3 i 5 anyse

És l’edat en què esprodueix l’explosió deljoc simbòlic. A partirdels 3 anys, les criaturescomencen a ser consci-ents de què vol dir dis-fressar-se, per això lesdisfressessón unabona

proposta. També lescases de nines, les pissar-res per fer de professorsd’escola o els bancs detreball (per picar ambmartells, per descargo-lar) seran garantia d’èxit.Segons explica YvonneManzano, de Barruguet,entre els 3 i els 5 anys ésuna edat en què nens i

nenes juguen a tot. Tantse val que un nen juguiamb una nina o que unnena jugui amb un camióo un cotxe. “Potser apartir dels 4 anys sí queens trobem que els nens,especialment, ja tenenmolt clar que no volenjugar a nines”, explicala Yvonne.

VESTIT BELLA DORMENT. PREU: 37,60 €VESTIT DE PRINCESA I MÀSCARA. PREU: 51,05 €CASA DE NINES. 258,50 €CASETA DE FUSTA AMB DUES PLANTES I GOLFES. Té

5 habitacions, finestres i porta. L’oberturaés de llibre i la teulada obra

cap a dalt. PREU: 51,05 €CUINA BLANCA. PREU: 110,15 €

NEVERA. PREU: 105 €

Entre 4 i 7 anyse

Els jocs de sociabilitzacióo d’imitació del món sónels preferits en aquestaetapa. Els bressols, elsarmaris, les trones dejoguina, els canviadors,els vestidors, el super-mercat, la floristeria,la boutique, el quiosc,la cuineta, l’escola,els forns de pa.

Com a novetat,Barruguet presenta Pun-teria Pirata, que estàcompost per la disfressade pirata de l’oest (fàcilde posar, talla única) iuna ballesta que no dis-

para, sinó que és un paamb una ventosa. Enaquesta mateixa etapa, lanovetat de Barruguettambé és l’armari de dis-fresses, per tenir-les benendreçades i a l’abast. I elmoble de cupcakes (mag-dalenes), amb els com-plements i el llibre dereceptes. La ciutat, lapeixateria, el forn i elminiatur, que vol imitarles antigues casetes defusta que es penjaven a laparet i endreçaven lesjoguines petites. “És unjoc que fomenta l’ordre ila cura per les joguines”.

Per la seva banda,Iolanda Zapata,d’Oldteddys Company(www.oldteddys.com),distribuïdora de jogui-nes, recomana els jocs dela taula de la marca ale-manya Habba(www.habba.de), quetenen propostes fins i totper a criatures a partirde 2 anys. Són jocs departides curtes, queensenyen a respectar el

torn, a més d’aprendre lacooperació perquè no éscompetitiu.

Per als més grans,també hi ha jocs d’estra-tègia, com els Víkingsferotges, que és d’estratè-gia i apostes, i La dansade l’ou, que agrada apetits i grans per l’habili-tat que cal demostrar. Iuna proposta més, el jocDucats dels pirates,d’estratègia i sort.

PEIXATERIA. PREU 220€ARMARI DE DISFRESSES. PREU: 120 €MINIATUR. PREU: 98€

Mr. PotatoA PARTIR DELS 3 ANYSTot un clàssic que fa 60 anysi que té el rècord d’unitats venudes,amb més de 100 milions en 50 països.Una joguina ideal per desenvoluparla psicomotricitat i la imaginació de lescriatures que poden anar canviant

l’aspecte del Sr.Patata

c6 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araA partir de 8 anyse

Una recomanació són elsjocs de la casa Hape, unalínia ecològica que pro-posa manualitats per feruna estació meteorolò-gica, per fer titelles ocollarets de paper ambpapers reciclats.

Dintre de les joguinesecològiques, Hape tambéproposa cotxes de fusta

de bambú, de plantaciópròpia i amb packagingecològic també, que ésuna proposta per a totesles edats per la innovacióde la joguina.

Per a aquesta franjad’edat la casa Habbatambé proposa jocs deconeixement, com ElsPaïsos del Món, Els Pira-tes Matemàtics i El 3x4

plas! (aquest últim ésmolt útil per fer unarepassada a les taules demultiplicar).

Per la seva banda, lacompanyia Stocksdidac-tic recomana per aaquesta edat els jocs peraprendre conceptes deciència o biologia, comara la capsa d’experi-ments de volcans.

ECO PAPER RECICLAT. Peraprendre a fer paperreutilitzant-ne d’antic.PREU: 9,85 €

ECO MONSTERPLASTIC. Un jocque permettransformar lesampolles i lesllaunes buides endivertits robotssobre rodes. PREU 9,85 €

a la portada

Joguinesen xifrese

10%Segons l’AssociacióEspanyola de Fabricantsde Joguines, la vendade jocs aquest any patiràuna caiguda del 10%.e

960Tenint en compteel descens, es calculaque el sector vendràper un valor aproximatde 960 milions d’euros.e

400Per contra, s’esperaque les exportacionsde joguines fabricadesa Espanya superin els 400milions d’euros, amb uncreixement d’entreel 8% i el 10% respecte ales xifres assolides el 2011.

Hi ha jocs que handesaparegut,però n’hi ha quees mantenen i

que passen d’avis a néts.És el cas dels escacs, quetenen més de mil anys devida, i 400 amb el formatactual (amb la damapoderosa), explica OriolComas i Coma(www.comas-coma.com/cat), col·lecci-onista de jocs de taula iexpert en jocs. També hoés del parxís, que va néi-xer a l’Índia fa 400 anys iva entrar a Occident el1860. O el joc de l’oca, queté 300 anys.El Monopoly tambéarriba ja als 70 anys devida, i va ser el primer ainventar les targetes de lasort, que molts altres jocshan incorporat després.“El Monopoly és un jocd’especulació immobilià-ria, agressiu, que aniràquedant relegat pelCatan, que té 15anysd’exis-tència,però queconver-teixl’especula-ció ennegocia-ció”,explical’Oriol.

El Backgammon, amb2.000 anys d’existència, eldòmino i les cartes sónaltres jocs que suportende meravella el pas deltemps. Curiosament, eljoc de les cartes, un inventxinès, va entrar a Europaper Barcelona.Oriol Comas i Coma asse-gura que els jocs estanvivint un moment dolçactualment, perquè lacrisi els ha situat damuntde la taula. “Hi ha unrenaixementde la creativitat, s’hi jugamés perquè permetpassar tardes senceresa cost zero”.e

Per a més informacióeFestival de Jocs de Taula Dau Barcelona(www.totsobredaubarcelona.info), al carrer deSant Adrià, 20. De 10 del matí a vuit del vespre,sense interrupció i entrada lliure. Hi ha jocs per agrans i petits, tradicionals i contemporanis, amb elsautors dels jocs que ensenyen les seves creacions.ePer trobar joguines en català:www.jocsijoguines.cat

Aquesta pàgina web conté un apartat ambl’explicació de per què és important que lescriatures juguin en el seu idioma, enaquest cas el català: “A través del jocels infants es relacionen i coneixentot allò que els envolta”.ePer saber quina és la joguinaadequada segons l’edat de la criatura:www.marinva.es i tambéwww.aciertaestanavidad.com

TetrisBlocks

A PARTIR DELS 5 ANYS

Els seguidors del Tetris estan

d’enhorabona, perquè el mític

videojoc de puzzle s’ha convertit

en un joc de taula apte per a tota

la família. Una novetat d’Educa

per posar a prova l’agudesa

visual i els reflexos de gransi petits

Jocs que passend’avis a néts

TRADICIÓ. Els jocs defusta guanyen mercat.

c8 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araInfància

MÒNICA LÓPEZ FERRADOFOTO: GETTY IMAGES

Al menjador decasa de la Lluna,que té tres anys,fa dies que hi

navega un vaixell pirata.En realitat, és la banyeraon la seva mare la rentavaquan era un nadó. L’hihavien deixat a un amic iquan els hi va tornar a ellali va aparèixer davant delsulls la millor de les aven-tures. Hi ha enrolat elsseus ninos preferits, alsquals ha posat un impro-visat pegat de pirata al’ull: un gomet dels que faservir a l’escola per alstreballs manuals. El teles-copi és un tub de paper devàter, esclar. Un clàssic.Els pares de la Lluna, elMarc i la Dolors, estanal·lucinats: tantes jogui-nes que té i ara resultaque la vella banyera és lamés fascinant.

A les criatures jugar elsés innat i saben treurejocs de cada cosa. És en elnostre ADN, ja que, per alnostre desenvolupament,jugar és gairebé tannecessari com menjar. Defet, la convenció sobre elsdrets dels infants del’ONU reconeix el dret ajugar com a fonamental.Jugar és una font inesgo-table de plaer, alegria,descobriments, repte isatisfacció, que permet uncreixement equilibrat delcos, la intel·ligència,l’afectivitat i la sociabili-tat, explica el manifest delDia Internacional del Jocimpulsat per l’AssociacióInternacional pel Dret alJoc (IPA) i l’Associació de

Ludoteques, Ludotecaris iLudotecàries de Catalu-nya (AtZar). Un nen quejuga és un nen sa.

Salut física i mentalDilluns, dimecres i diven-dres, piscina. Dimarts idijous, música. A l’agendade molts nens no hi haespai per jugar. Sovint,molts pares donen mésprotagonisme a la forma-ció acadèmica i a altresactivitats extraescolarsque al temps per jugar,quan, en realitat, el joc ésbàsic per al desenvolupa-ment intel·lectual. És unasituació freqüent, fins alpunt que fins i tot l’Acadè-mia Americana de Pedia-tria compta amb un docu-ment adreçat alspediatres en què se’lsdemana que des de lesconsultes procurin incen-tivar que els pares deixinals nens espai per a l’oci.

“Els nens que no juguenprou no adquireixen com-petències emocionals isocials”, afirma PetraMaría Pérez Alonso-Geta,catedràtica d’antropolo-gia de l’educació a l’Insti-tut de Creativitat i Inno-vació Educativa de laUniversitat de València.

Aquesta investigadoraha fet estudis en què hacomparat el desenvolupa-ment de nens que juguenpoc i nens que juguenmolt. Jugar és un antídotcontra la depressió,l’aïllament i la intoleràn-cia. Els que juguen méstambé exerciten les seveshabilitats cognitives i ren-deixen més a l’escola. Através del joc, els nenss’apropien del món, ente-nen les regles que elgovernen, poden arribar acreure en ells mateixos ientendre els altres.“Totes les cries, des delslleons fins a nosaltres,juguem des de ben petitsperquè té una funciósocial i perquè contribu-eix al desenvolupamentfísic”, explica PérezAlonso-Geta. “Quan etspetit, per sobreviure en elteu entorn has d’adquirirles formes de conductadel món social. En el jocde representació les cria-tures sempre imiten.Quan una mare renya unnen, ell va i renya igual elsseus ninos”, afegeixl’especialista.

D’altra banda, no hi hadubte que jugar és unexercici físic excel·lent.Els nens necessiten cór-rer, saltar, anar amb bici-cleta o enfilar-se per

Els beneficissocials del jocDret dels infants, deure dels pares

potenciar la seva psico-motricitat. A més, la pre-valença del sobrepès éssuperior en els nens queno juguen, que passenmassa hores asseguts,sovint veient la televisió.Tres de cada deu nenspateixen obesitat, segonsdades de la FundacióThao. A més de la dieta, lafalta d’hores de joc tambéhi influeix.

Habilitats socialsJugar a la corda i haverd’esperar el torn. Pensarbé on amagar-te perquèno et trobin. Haver derenunciar al teu joc prefe-rit perquè els altres volenfer una altra cosa. Perdrejugant a bales. El joc per-met viure situacions ambles quals s’aprèn sobre lavida mateixa. “A tolerar lafrustració, a dilatar la gra-tificació, a saberesperar-te perobtenir el que vols,a negociar amb elsaltres perquè nosempre es farà elque vols, a auto-

RUTINES. Fins i tot l’hora del bany pot ser unaoportunitat per estimular la creativitat amb el joc.

Jugar és innaten les criaturesi, per tant,troben jocsarreu i ambqualsevol cosa

Els expertsvinculen lescompetènciesemocionals isocials amb l’altaactivitat lúdica

“L’infant gaudirà plenament d’esbarjo i de jocs, que hauran d’estarorientats a les finalitats perseguides per l’educació”Declaració dels Drets de l’Infant. Nacions Unides, 1959

‘Reciclai guanya’A PARTIR DELS 6 ANYS

Amb la idea d’educar en la sostenibilitat

i l’aprofitament de les deixalles, Abacus

Cooperativa ha desenvolupat divertits

jocs de recorregut que

ajuden a familiaritzar

les criatures ambel món del

reciclatge

9caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012controlar-te”, detallaPérez Alonso-Geta.

Hi ha jocs de regles,que permeten aprendremoltes de les normesindispensables per anarpel món. I a prendre deci-sions. Jugant a pedra,paper, tisora, per exem-ple, cal decidir què triar ijugar-se-la. Els jocs sim-bòlics, com ara jugar apares i mares, metges onines, no només els per-meten imitar i assajaramb el món dels adults,sinó també exterioritzarels seus conflictes emoci-onals. Mentre juguen, elsnens aprenen a reconèi-xer i verbalitzar les sevesemocions. Una nena querenya la nina o un nen quefa que es barallin els seuspetits clics poden estarreproduint situacions quehan viscut. De fet, la terà-pia psicològica amb nenses fa jugant amb ells ambfiguretes, convidant-los arecrear situacions demanera que acabenexpressant en el joc el queun adult explicaria al psi-còleg de paraula.

Coses o personesActualment ja no cridal’atenció que Nadal rereNadal, la televisió s’omplid’anuncis de joguines,d’objectes que es presen-ten com l’única alterna-tiva d’oci per a les criatu-res, quan per ellesmateixes poden crear ijugar amb objectes iamics invisibles. Va serl’any 1955 quan alsEstats Units es va obrirpas al consumisme queavui regeix el món del

joc infantil. Quanes va donar el

tret de sortidaal concepte

“jugar ambcoses” en

lloc de “jugar entre nosal-tres”. Aquell any es vacomençar a emetre a latelevisió dels Estats Unitsel primer xou exclusiva-ment infantil, The MickeyMouse Club, i l’empresaMattel, que va ser un delsseus patrocinadors, vaaprofitar el programa perincloure anuncis durantles festes de Nadal. Peròles joguines, tot i ser unaeina, no són indispensa-bles. No cal perdre de vistala imatge del nen a qui hanregalat un munt de jogui-nes i s’acaba divertint ambles caixes buides.

Jugar també aguditzala creativitat i el fetd’haver-se d’explicar elspermet desenvoluparmillor el llenguatge. “Commés aprenen és quan se’lsdeixa sols en un espaisense perills i que es mun-tin la seva pròpia histò-ria”, apunta Pérez Alonso-Geta. El joc lliure, senseregles, en espais oberts,estimula la imaginació.Els permet convertir unarbre en una casa o ungrapat de sorra i aigua enun pastís per a una festa.No cal perdre de vista quela falta d’espais a l’airelliure adients fa impossi-ble que molts nens puguindeixar-se anar amb aquesttipus de joc.

Jugar sol també enri-queix, però és una opció

més. La intimitat entre elnen i un objecte pot ferque es plantegi preguntesper ell mateix, que es con-centri i es relaxi. Però maipot substituir tot allò demés que també aportajugar amb altres nens.“Aprendre normes és unprocés democràtic, calfer-ho amb iguals de lamateixa edat”, diu PérezAlonso-Geta. “Un video-joc, per exemple, mai potplantejar els reptes i lanecessitat d’aplicar leshabilitats cognitives quecal quan es juga ambaltres nens”, afegeix.

El joc entre pares i fillstampoc pot substituir elque aporta jugar ambaltres nens, però és neces-sari perquè enforteix elslligams familiars. Elsespecialistes recomanenque cada dia els paresdediquin una estoneta ajugar amb els seus fills.Tenir temps per compar-tir és el millor regal queels pares poden fer alsfills. Fins i tot hauriend’estar amb ells a l’hora dedecidir quines joguinescomprar o demanar alsReis. Cal ensenyar-los adonar valor a les joguines.Per això cal aconseguirque les desitgin, queaprenguin a esperar laseva arribada i que raoninperquè volen una cosa ino una altra.e

BENEFICIS. El joc ensenyamoltes coses, sobretot

quan es fa en grup,i a més ajuda a garantir

una salut física i mentalmés bones.

CRÉIXER. Mentre juguen, les criatures aprenen areconèixer i verbalitzar les seves emocions.

‘Mimaravillosofashion book’A PARTIR DELS 8 ANYS

Un llibre de Coco Books quefomenta la creativitatconvidant les criatures apintar unes il·lustracionsque homenatgen la modade tots els temps i llocsdel món

c10 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara

Bones condicions de jocCom aconseguir-lese1Interessar-nos per les seves aficions i compartir-lesamb ells.e2Acompanyar el joc.e3Crear un clima càlid i tendre.e4Afavorir el sentiment de confiança.e5Reconèixer i apreciar els sentiments que s’expressenen el joc.e6Ajudar-los a fer més reals les seves fantasies.e7Permetre les joguines fortuïtes, estimular lesjoguines inventades i seleccionar les que comprem.e8Tenir cura de la salut i el manteni-ment de les joguines: ordenar-les,cuidar-les, netejar-les.e9Dedicar-los temps. Buscarcomplicitats.e10Facilitar espais i tempsper jugar, companysamb qui fer-ho ijoguines seguresamb les qualsjugar. (Font:IPA/AtZar)

En família

La Lluna iels parts

He conegut uns quants professionals sanitarisconvençuts que els dies de lluna plena hi hamés parts. Ho saben per experiència personal,ho han vist amb els seus propis ulls, repetida-ment, en llargues nits de guàrdia a la materni-tat. Molts professionals, als Estats Units i endiversos països europeus, tenen la mateixaconvicció.

eNo hi ha cosa més fàcil de comprovar. Només calcomparar les estadístiques dels parts amb un ca-lendari. S’ha fet, repetidament. No hi ha relació. Elspartidaris d’aquesta teoria citen sovint un estudifrancès (Guillon, 1986) que trobava una petita re-lació entre sis milions de naixements. Obliden dir,però, que aquell estudi va trobar precisament menysparts en la lluna plena i més parts a la lluna nova(quan no es veu la Lluna). I que la diferència era moltpetita, 2.322 contra 2.315 parts al dia. Impossibled’apreciar a simple vista en una nit de guàrdia al teuhospital. Una dotzena més d’estudis, als EUA, Ità-lia, l’Índia, Moçambic... no hi han trobat cap dife-rència. El més gran no l’han fet metges, sinó un as-trònom, Dan Caton, sobre 45 milions de naixementsals Estats Units. Res de res.eI aleshores, ¿com és possible que tants professio-nals estiguin segurs que els dies de lluna plena hiha, no un petit increment, sinó pràcticament el do-ble o el triple de parts? Això ens obre una porta so-bre el funcionament de la ment humana i la gèneside les supersticions, els estereotips i els prejudicis.Imagini una nit a l’hospital. Habitualment hi ha unnaixement cada dues hores, però aquesta vegadahan arribat cinc dones de part pràcticament alho-ra. Algú diu “Avui tindrem feina, deu ser la lluna ple-na”. ¿Creu que algú obrirà la finestra o sortirà al car-rer per comprovar com està la lluna? Dos metges,dues llevadores i cinc estudiants han sentit el co-mentari i el recordaran tota la vida. És una prova,encara que ningú hagi vist la Lluna. (I si algú la ve-iés, esclar, pot coincidir; un de cada quatre dies sónde lluna plena).eImagini’s ara un altre hospital. Algú mira per la fi-nestra i fa el comentari “Hi ha lluna plena, avui tin-drem feina”. Però la feina és l’habitual, o potsermenys. Algú farà el comentari “És estrany, tantspocs parts, amb lluna plena”, i tots els que ho sen-tin ho recordaran no com una refutació, sinó comuna confirmació del mite. Un altre dia, en una nitsense lluna, sis parts seguits: “Quina feinada, ni quehi hagués lluna plena!” També és una prova. Quancreiem una cosa, tot, exemples, casos, coincidènci-es i excepcions, tendeix a confirmar la nostra cre-ença. En medicina, en religió, en política, en tot.

Carlos González és doctor en pediatria

CarlosGonzález

Famílies... parlem-ne

Fas carade cansada!

Aquestafrasetansenzillaésmoltfreqüentquanveiemlacarad’al-guna persona que reflecteix elcansament del dia, sigui la de la mare,el pare, l’àvia o l’avi o la de la criatura.Peròpràcticamentnomésladiuenlespersonesadultesiraramentespotsen-tir en boca de les criatures si no és perreferir-se al propi cansament: “Ja nopucmés”.Laqüestióéssisomcapaçosde crear un espai que ensenyi als nensasabermirar,perquèpuguinentendreel perquè d’aquesta frase més enllàd’aquellaveuadultaquenoparadere-petir frases com “Les criatures donenmolta feina”, “Endreça que ja no pucmés” o “Sempre ho he de fer jo”.

Segurament seria interessant afa-vorir un canvi de perspectiva i donarpeu a despertar en les criatures l’in-terès d’observar per veure què passaal voltant. Qui hi ha, què passa, què esfa i sobretot què cal fer. Tot plegat perdonar la possibilitat de participar –ino de manera excepcional– en el diaa dia malgrat el cansament. És certque no és fàcil, especialment en edatsmolt primerenques i, a més, cal acom-panyar aquest aprenentatge tot en-senyant a mirar les persones: “Hasvist que l’àvia camina a poc a poc? Se-gurament està cansada”; “Has vistque la mare quan ha arribat a casa ne-cessitava seure una mica?”; “Segura-ment el pare deu estar cansat desprésde fer...” i altres petits comentaris quetenen un final diferent: “Podem fer-ho nosaltres”, “Si ens afanyem, quanarribin cansats ja estarà fet” i altrespetites decisions que comportenaquesta actitud d’estar a casa.

Llavors sí que podrem sentir la ve-ueta que, amb tendresa, sensibilitati capacitat d’observació, sap expres-sar què veu. No es tracta només de feruna demanda o exigir que les criatu-res assumeixin una responsabilitatque no tenen (endreçar o col·laborar)només per disminuir el cansament,sinó d’afavorir l’aprenentatge de po-sar-se en el lloc de les altres persones.Així, probablement podríem diluiraquells comentaris tan habituals queasseguren que les criatures d’avui diasón egoistes, només exigeixen i noparticipen en el dia a dia. I és que nohem d’oblidar que, en definitiva, res-ponen i actuen per allò que se’ls dei-xa fer. Res ve donat de naixement, imenys aquestes situacions, aquestesrespostes i aquesta implicació. No-més les aprendran fent-les i entenentels motius pels quals es fan. Més em-patia i menys rivalitat.

M. Jesús Comellas

Maria JesúsComellas ésdoctora enpsicologiai pedagoga

Infància

‘Liga, el juego’A PARTIR DELS 10 ANYSPer a la canalla que frisa per tot el queté a veure amb el món del futbol i laLliga, un joc de Borrás que els permetràfer d’entrenador, fitxar i cedirjugadors, establir sistemes dejoc... per convertir-se en elmànager del millor equipdel món. Tot des de lataula de casa

10 motius per jugarEls beneficis del joce1Desperta la curiositat, el motor de l’aprenentatge.Qui no és curiós no aprèn.e2Permet relacionar la satisfacció i el fet de passar-s’hobé amb l’acceptació de reptes i relacions socials.e3Implica acceptar reptes i, per tant, fomenta l’instintde superació.e4Contribueix a crear confiança en un mateix,a l’autoconeixement i a millorar l’autoestima.e5Quan es juga cal prendre decisions. És una maneranatural, delimitada i protegida d’assajar la futuravida adulta.e6Crea defenses contra la frustració. No semprees guanya i cal aprendre a acceptar les derrotes.e7Ajuda a acceptar les pautes de convivènciai a interioritzar-les.e8Permet als infants expressar i treure enforasentiments que els preocupen i els poden neguitejar.e9Socialitza. Cal escoltar els altres, expressar-se,compartir i negociar davant els conflictes.e10Desenvolupa el llenguatge. Mentre juguen,els nens xerren molt, fins i tot quan estan sols.Així enriqueixen el vocabulari i aprenen a posarparaules a les imatges. (Font: Marinva)

c12 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araAdolescència

Juguen, elsadolescents?

AINHOA BOIXFOTO: HOMOLUDICUS VALÈNCIA

Són les 16.30 h d’undivendres. Falta,exactament, mitjahora perquè

HomoLudicus Valènciaobri les portes i el mateixtemps perquè joves dediferents edats i punts dela ciutat comencin a dei-xar-se caure per degoteigen aquesta botiga de jocsde taula que pren el nom ila filosofia d’HomoLudi-cus, una editorial d’Euro-games i ludoteca amb seua Granollers. JuanmaCosta, el responsable decoordinació de projectesd’aquest establiment i undels encarregats d’aten-dre les persones que s’hiacosten, no disposa dedades exactes sobre elnombre d’adolescentsque hi entren diàriament,però sí d’una certesa: elsjoves de 12 a 18 anys, laamajoria nois, són una partimportantíssima de la cli-entela d’HomoLudicus.Segons ens diu, els mésgrans, que tenen més de16 anys, solen decantar-seper jocs de més compo-nent estratègic i de com-plexitat, amb un ingredi-ent educatiu i de gestió derecursos important, compoden ser Carcassonne iColonos de Catán i que,fins i tot, poden reproduir

partides de rol com Ark-ham Horror. Els mésjoves, d’edats compresesentre els 12 i els 16 anys,opten per jocs més sen-zills, amb una dinàmicaque es pot assimilar ennomés 4 o 5 minuts i que,per tant, es poden contro-lar al moment i permetenque un jugador novells’integri fàcilment en lapartida i pugui, fins i tot,sortir-ne vencedor.

Jugar amb els amics“Per la temàtica i perl’edat que tenen, elsmenors de 16 anyssolen jugar ambamics i ho solen fera jocs que precisenmés interacció.Viuen una etapa en quèels agrada competir i,per això, bus-quen jocs

com el Jungle speed, enquè guanya qui es desfàprimer de totes les sevescartes i aconsegueix elTòtem, o Bang i King ofTokyo, en els quals cadajugador adopta un rol i técom a objectiu eliminarel contrari”, indica Costa,que, malgrat parlar del’èxit d’aquests títols, nodubta a qualificar els jocsde taula, cartes i habilitatde minoritaris pel que faals videojocs, que són elsjocs estrella entre elsadolescents.

Videojocs, els preferitsI és que, segons comental’encarregat d’HomoLu-dicus València i confirmal’informe Jóvenes y ociodigital, realitzat perDaniel Aranda, Jordi Sán-chez Navarro i CarlosTabernero per a la UOCl’any 2009 –un dels pocstreballs sobre noves tec-nologies que pren com amostra, exclusivament,joves del nostre país–, elsnois de 12 a 18 anys sóntotalment multimèdia.Els telèfons mòbils, inter-net i els videojocs sónalgunes de les platafor-mes que, com bé indicaaquest estudi, utilitzen elsadolescents en el seu dia adia i que traslladen alcamp lúdic en la següentmesura: el 23,2% dels2.054 joves enquestatsutilitzen el mòbil perjugar i el 42,4% juguen ajocs electrònics a travésde videoconsoles, ordina-dors personals o viaonline. Però hi ha dadesmés recents i, també, mésgenerals. Concretamentles de la Guía para padressobre uso seguro de video-juegos por menores –uninforme elaborat el 2010per l’Instituto Nacionalde Tecnologías de laInformación (Inteco) il’Associació Espanyola deDistribuïdors i Editors deSoftware d’Entreteni-ment (aDeSe)–, queafirma que el 72% dels

Dels cotxes i les nines als videojocs. Els jovessubstitueixen els jocs tradicionals pels electrònics

A partir dels 16anys trienestratègia icomplexitat;abans, amicsi interacció

El 72% delsjoves juguen avideojocs i el62% ho fanunes 5 hores a

la setmana

PER A TOTS. Els nois segueixen més anys jugant amb jocs de taula o d’estratègia.Les noies també juguen però s’inclinen més per les xarxes socials.

ENCARA JUGUEN. A les sales d’HomoLudicus ésmolt habitual veure-hi grups de joves jugantplegats a jocs d’estratègia o de taula.

nens i adolescents delnostre país juguen avideojocs i que el 62% hofan una mitjana de 5,2hores a la setmana.

L’Héctor Z., un estudi-ant valencià de 16 anys,seria un d’aquests nois.No ha calculat quanteshores passa setmanal-ment davant de l’ordina-dor, però reconeix que,des de ben petit, utilitzaels videojocs per entrete-nir-se i per desconnectardels estudis. “Els jocs quemés em solen agradar sónels de rol, en els quals tensun personatge i el creesd’una determinadamanera per superar unaaventura. Però também’agraden els d’acció, enels quals, després d’estarestudiant, pots alliberaruna mica d’adrenalina. Oels de puzzles, perquè,potser, requereixen pen-sar una mica més que elsaltres”, comenta aquestamant de literatura quereconeix haver après méscoses sobre mitologiagrega a través dels video-jocs que gràcies a lesexplicacions del profes-sor. Un sentiment quecomparteix amb altresamics, amb els quals jugavia online i intercanviaimpressions i descobri-ments sobre aquest tema.

Alguna cosa semblantli passa a l’AlejandroLópez, un noi de 18 anys

que, com l’Héctor, és unapassionat dels jocs elec-trònics i, especialment,dels de rol. Però ell, a mésde jugar per plaer, ho faper vocació: estudia engi-nyeria multimèdia i eldisseny i la creació devideojocs és una de lessortides professionalsmés atractives d’aquestacarrera, que s’ha implan-tat fa poc a València.Segons explica, vacomençar a jugar en unaedat molt primerenca i hova fer a MMORPG(Videojoc de Rol Multiju-gador Massiu en Línia),és a dir, jocs de rol onlineen què milers de personespoden crear el seu perso-natge, augmentar denivell i experiència enfunció del temps invertiten aquesta aplicació i par-ticipar en les missions oaventures que aquest for-mat proposa sense ques’acabin mai. No obstantaixò, va abandonaraquesta afició aviat i es vacentrar en altres jocs derol menys invasius:“Abans jugava a jocs mas-sius, però em vaig adonarque perdia molt temps.Ara prefereixo altres jocsen els quals no té tantaimportància el creixe-ment d’aquest perso-natge com la teva des-tresa a l’hora dedirigir-lo”, explica l’Ale-jandro, que no dubta a

‘Víctor i elsfollets’

A PARTIR DELS 11 ANYS

Amb el seu humor habitual, Maite

Carranza es torna a posar a la pell

d’un adolescent, el Víctor Iubacuto,

que es planteja un canvi de

vida. S’ha acabat que els

seus pares el vegincom un mandrós i

un pelut

13caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012parlar del seu gust pelsjocs de rol en viu.

Als nois, doncs, elsagraden els jocs d’estratè-gia, d’acció, d’esports, decotxes, d’aventures o derol i en gaudeixen tant enla seva versió electrònicacom la tradicional. Però,què passa amb les noies?¿Arriben a l’adolescència ideixen de jugar? Ni de bontros. Elles també juguen iho fan, com la major partdels nois de la seva edat,als videojocs. No obstantaixò, la temàtica escollida,el temps dedicat i, sobre-tot, l’edat en la qual aban-donen aquest tipus depràctiques és diferent dela dels nois. Així, segonsl’informe elaborat perInteco i aDeSe, tan sols un

18,9% de les nenes iadolescents juguen

a videojocs online,just la meitat

que els nois. Espodria dir,doncs, quementre queels nois mos-tren més pre-

disposició icontrol sobre

aquest tipus depropostes d’oci

digital, mentre que enles noies aquestes pràcti-

CluedoA PARTIR DELS 8 ANYS

Un dels clàssics entre els jocs de taula.Els participants han de resoldre un crimfictici fent servir la seva capacitat dededucció. S’ha comès un assassinat is’ha de trobar l’autor, l’armai l’habitació on va passar.Una bona estona de di-versió asseguradaper a tota la

família

ques són més esporàdi-ques i busquen, sobretot,una jugabilitat fàcil.

Jocs més socialsEduard Porta, encarregatde la botiga I-MANVideojuegos de Barce-lona, tertulià del pro-grama L’hora de l’ornito-rinc d’Abc Punto Radio iconeixedor dels hàbits decompra dels adolescents,comenta que “les noiess’inicien en aquest món através de videojocs de pla-taformes com Mario Brosi que, a mesura que es fanmés grans, es decantenper jocs més socials i con-tinuistes, als quals podenaccedir a través de Face-book, Tuenti i aplicacionsmòbils”.

The Sims, SimCity iFarmVille són alguns delsjocs electrònics que men-ciona Porta; la MartaDamià, una valenciana de18 anys, reconeix que hiha jugat alguna vegadaper passar l’estona. Detota manera, aquesta ado-lescent confessa que elque realment prefereix ésel WhatsApp. Confirma,doncs, que les noies esdecanten més per dis-treure’s amb les xarxessocials.e

c14 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara

El 64% dels pares fan ser-vir internet com a fontd’informació sobre preus,característiques, imatgeso descripció de les jogui-nes abans de comprar-les.I el 23% d’aquests pares jas’ha decidit per fer la com-pra de joguines online.Aquestes són dues de lesxifres que s’extreuen del’estudi El rol d’internet enla compra dejoguines, ela-

borat a petició de l’Associ-ació Espanyola de Fabri-cants de Joguines, segonsl’estudi per aconseguirintroduir la compra onlinecom a canal habitual decompra de joguines aEspanya.

L’estudi fa una anàlisidels motius pels quals el77% dels pares i mares nocompren joguines perinternet. El 43% volenevitar despeses d’envia-

ment; el 41% prefereixenanar físicament a lesbotigues, passejar i veureels aparadors, i el 38%tenen reserves en relacióamb la possible devoluciódel producte.

D’altra banda, tambéexposa les raons per lesquals el 23% dels pares imares, en canvi, sí queopten per aquest canal.En aquest cas, el 66%al·leguen la comoditat de

fer-ho des de casa i enqualsevol moment; el61% consideren que hitroben més bons preusque a les botigues, grà-cies a descomptes i pro-mocions; el 40% aconse-gueixen accedir ajoguines que no troben allloc on viuen gràcies ainternet, i, finalment, el38% valoren poder tro-bar-hi articles que estanesgotats a les botigues.

‘Super MarioBros. U’

A PARTIR DELS 3 ANYS

El joc de referència en el món

dels videojocs treu una nova

versió per a la consola WiiU. Un

cop més, acompanyarem el

Mario en un camí ple d’obstacles

per poder rescatar dels dolents

la princesa Peachi els seus súbdits

Adolescència

Algunes clausper saber triarun videojocRespectar les recomanacionsi deixar-se aconsellar

Fora de classe

Professorsque et marquen

Tots els professors s’han fet pro-fessors perquè en algun momentde la seva vida n’han admirat al-gun. Jo n’he admirat uns quants, lamajoria a la universitat. En destacodos de prou coneguts, com el Joan So-là i el Sebastià Serrano. Del primer enrecordo la passió per la llengua i lagramàtica, del segon el món de la co-municació no verbal i alguns consellsper convertir-me en escriptor. Unavegada llicenciat, vaig fer un curs perpoder impartir classes com a profes-sor de secundària. Era una sortida na-tural per a un filòleg. En aquell cursvaig conèixer un professor que tam-bé em va marcar molt, l’Antoni Dal-mases. D’entrada em va sorprendreel seu to crític, sempre amb un puntd’ironia, lliscant amb un somriure so-bre la finíssima línia de la correcciópolítica. Amb un discurs diferent. De-ia les coses sense embuts, i per aixòse’m va guanyar des del primer dia.També demostrava que s’estimava laprofessió com pocs. Exigia amarga-ment que als docents se’ls havia depermetre ensenyar. Segons ell, elssuccessius sistemes educatius esta-ven cada vegada més farcits de super-ficialitats i interferències. Defensor,per tant, de les proscrites classes ma-gistrals i demolidor amb la llavors re-cent implantació de la Logse, Dalma-ses assenyalava que part del desgavellera provocat per la irrupció als cen-tres dels psicopedagogs, que promo-vien la mediocritat com a excusa perdonar a tots els alumnes les mateixespossibilitats.

Caos a les aulesTambé assenyalava amb el dit els di-ferents responsables polítics que hananat passant, ideòlegs del que ell ano-mena la “deformació” de la cultura.En aquest sentit recomano el llibreque acaba de publicar amb el demo-lidor títol de Caos a les aules, on, apunt de jubilar-se i deixant-nos el re-lleu als professors més joves, posa enordre tot el que ell considera un des-gavell i un cúmul de despropòsits peracabar, amb premeditació malèvola,amb l’ensenyament públic de quali-tat. Al llibre deixa ben retratats alum-nes, professors, pares i polítics. Enmés o menys grau tots han contribu-ït al caos actual en què el més impor-tant és semblar més que no pas ser osaber. Vist com a professional de ladocència, comparteixo bona part deles seves reflexions. I, per cert, si al-guna cosa recordo són les se-ves petites lliçons, que per ami van ser magistrals.

Xavier Gual

Xavier Gualés escriptori professorde secundària

Que els videojocs són elsreis de l’oci adolescent ésun fet. Ho demostrentreballs com la Guía parapadres sobre uso segurode videojuegos por meno-res i ho expliquen frasescom la de l’estudiant Ale-jandro López, que, en pocmés de 20 paraules, mos-tra el ritual d’iniciaciód’un jove de 12 o 13 anysal món dels jocs electrò-nics: “Com que no et dei-xen sortir i passes moltde temps a casa, comen-ces a jugar als videojocs i,moltes vegades, ho fasonline”. Per això, i com amesura de prevenciódavant de possibles con-ductes addictives o detemàtiques inadequades,no va malament que elspares s’involucrin,almenys al principi, en laselecció i la comprad’aquest material mul-timèdia. L’encarre-gat de la botiga I-MAN Videojuegosde Barcelona,Eduard Porta,ofereix dues

Internet, també per comprarEl 64% dels pares s’informen a internet abans de comprar

‘L’univers’A PARTIR DELS 5 ANYSUna de les novetats de Barcanova peraquest Nadal és aquest llibre. L’universés el gran desconegut. Un món perdescobrir ple de sorpreses. Un noutítol de la col·lecció ‘Conte perllegir a les fosques’ perintroduir els més petitsen els misteris de

l’Univers

GETTY IMAGES

SRDJAN SRDJANOV / GETTY

recomanacions bàsiquesals progenitors. La pri-mera passa per revisar elsistema PEGI dels jocs,és a dir, el codi que ori-enta l’usuari respecte al’edat adequada per alconsum del videojoc. I elsegon proposa consultarel personal de l’establi-ment –si pot ser unabotiga especialitzada– ons’efectua la compra. “Hiha jocs recomanats per amés grans de 18 anys que,encara que els demani elnano de 15, no són ade-quats per a la seva edat”,adverteix.

c16 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araLleure/Escola

L’escola no és un joc, peXAVIER TEDÓFOTO: ESCOLA LA ROUREDA

El joc és present a lavida des de moltaviat. Aproximada-ment des dels tres

mesos, quan l’infantinteractua amb les sevespròpies mans o amb elllenguatge i després ambobjectes. I tot es conver-teix en un joc. L’escolabressol ho fomenta primeramb els jocs d’exploració i

manipulació comla panera delstresors o lessafates d’experi-mentació.

Els jocs motrius agafenel relleu quan l’infantgateja o adquireix vertica-litat i estan relacionatsamb la descoberta del seupropi cos. Sandra Ruiz,directora de l’escola bres-sol El Rial de Sant Cebriàde Vallalta, afirma que“l’infant viu jugant, nodeixa de jugar en capmoment” i afegeix que“amb el joc, pot interiorit-zar les seves vivències,expressar el seu món inte-rior i fer aprenentatges”.Tots aquests jocs,remarca la jove directorad’aquesta escola bressoldel Maresme, “són elmotor del seu desenvolu-pament psicomotor” i estreballen a l’aula, peròsobretot a la sala de psico-motricitat. En aquestcicle, el joc no es pot dis-sociar de l’aprenentatgeperquè “és el que li per-met construir-se, relacio-nar-se i conèixer el seuentorn”.

El joc simbòlic és elsegüent estadi i es

comença a visualitzara partir dels divuitmesos, quan l’infantrepresenta escenes

quotidianes com dor-mir o menjar. Francesc

Martín, mestre de cinquè

i cap d’estudis de l’EscolaSant Jordi de Vilanova,explica que el joc simbòlicva evolucionant fins que“representen algú que nosón, fan de pare o demetge, aprenen a situar-se en un altre lloc perviure diferents situaci-ons”. Martín, que ha fetcursos de formació sobreel joc a l’Escola d’Estiu deRosa Sensat, sentenciaque “és la millor eina edu-cativa perquè gairebé totes pot aprendre amb eljoc, amb l’avantatge quesempre els motiva”. Elmestre vilanoví exposaque “s’aprenen actituds,valors, comportaments” ino té cap dubte a l’hora desubratllar que “veientcom juga un nen veus comés”. El joc esdevé repara-dor: “Si el nano és intro-vertit i s’inhibeix en el joc,cal esperonar-lo a partici-par-hi i alhora oferir-lialtres jocs amb els qualsse senti més còmode”.

El joc reglat, que apa-reix al voltant dels cinc osis anys perquè requereixuna assimilació de nor-mes, és l’últim que sor-geix. D’aquí provenen elsjocs de taula però tambéels motrius com el futbol,un esport que ho envaeix

tot: “La majoria de nensjuguen a futbol i les nenestambé s’hi afegeixen, peròa mesura que es fan grans,elles simplement passe-gen pel pati”. Martín atri-bueix la preponderànciad’aquest esport a la influ-ència social que té i al fetque “és un joc senzill fins itot per als principiants inomés cal una pilota”.

Joc cooperatiuDavant d’aquesta situa-ció, l’Escola Sant Jordi haestablert, com moltsaltres centres de primà-ria, torns de pati perquè lapista central no la mono-politzin els més grans.També per motivar-los ajugar a altres jocs. Enaquest sentit, ofereixenun servei de préstec dejocs tradicionals (baldu-fes, bales o xapes) gestio-nat pels mateixos alum-nes. “És un espai de patique els serveix per provarcoses noves i evitar queportin jocs de casa”explica Martín. Senseimpedir mai que el jocsigui espontani, es buscaque a banda de jugar a fut-bol, a perseguir-se omatar-se, les pràctiquesmés habituals al tempsd’esbarjo, la canalla tingui

L’activitatlúdica esconsolidaa les aulescom amètodeeducatiu

ApliKidsA PARTIR DELS 3 ANYS

Nomon Design proposa un nou

material lúdic educatiu d’APLI:

dues caixes temàtiques que contenen

plantilles per completar amb 968 gomets

de diferents formes i colors.

El regal perfecte perquè els

nens facin volar la

imaginació mentreaprenen jugant

DIVERSIÓ. A l’Escola LaRoureda treballen perconvertir el pati en ungran espai per al joc.

17caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012

erò s’hi jugainterès a descobrir que espoden divertir fent altrescoses. Martín aposta demanera clara per fomen-tar el joc cooperatiudavant el competitiu: “Calincentivar aquells jocs enquè guanyem tots si acon-seguim l’objectiu”. Und’aquests jocs és la tera-nyina, que consisteix aposar una goma elàsticaentre dos pals perquè lacanalla passi entre elsforats: “No poden tocar lagoma ni repetir cap foratper on ja hi hagi passatalgú i això els obliga aorganitzar-se en funció deles seves habilitats perquètot el grup assoleixi

aquesta fita”. A l’aulatambé utilitzen el joc coma eina educativa ambtallers de matemàtiques ollengua: “Fem servirl’Scrabble o el Rummi perfer operacions, o el parxísortogràfic o el dòmino desíl·labes per aprendre aescriure”. El problema defomentar l’aprenentatgeamb el joc és que “cadacop hi ha menys mestres irecursos i fer un joc amb25 nanos és complicat”.

El pati, un espai de jocSandra Gallardo, direc-tora de l’Escola La Rou-reda de Sant Esteve Ses-rovires, està impulsant

“Incentivem jocsen què si assoliml’objectiu tots higuanyem”, diuFrancesc Martín,cap d’estudis

el tres en ratlla i a l’horade l’esbarjo sempre tre-uen unes capses ambgomes, cordes llargues icurtes i raquetes ambl’objectiu que la canallapugui jugar al que més liagrada. Ara, a més, hanpodat les moreres quetenen al pati perquè lesfulles caiguin cap avall iaixí crear coves naturalson la mainada es puguiamagar. També aixecaranmonticles de sorra com-pactada perquè puguinpujar i baixar o posarantroncs tallats perquèpuguin passar-hi per

‘Agua, aguapor todas partes’A PARTIR DELS 6 MESOSUn llibre de la col·lecció ‘Baby Einstein’ enquè les criatures es podran familiaritzaramb l’aigua, un element molthabitual a les seves vides. Lapodran descobrir a travésd’un simpàtic pop i elsseus amics. Ideal perjugar a la banyera

una reforma a fons delpati per convertir-lo enun gran espai de joc. Bàsi-cament perquè té moltclar que “el joc no ésnomés un contingut, és elmitjà, és una eina educa-tiva de primer ordre per-què els aspectes psicomo-trius afavoreixen undesenvolupament inte-gral de l’infant, especial-ment a infantil i primà-ria”. Sota aquestapremissa, han instal·latdos rocòdroms i unaxarxa en un racó del patiperquè els alumnes tre-ballin l’habilitat, handibuixat jocs tradicionalsa terra com la xarranca o

Com ha de serel joc a l’escola?e1Ha de conciliar el plaeramb l’aprenentatge.e2Ha d’oferir diferentsrelacions i situacions perprovocar una alfabetitza-ció i una riquesa motriu.e3Ha de mantenir vivala curiositat del nen.e4Ha d’incidir físicament enla imatge global del cos.e5Ha d’apostar pel joc coope-ratiu i no pel competitiu. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT

c18 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara

La setena hora

Brecht retratava en un conegut poema la posició de l’ésser hu-mà que veia com al seu costat s’anava implantant la ignomí-nia més obscena, però com que no li tocava de ple no reacci-onava. Una cosa semblant ens ha passat amb el català vist des delPrincipat. Hem estat testimonis de com el govern popular del Pa-ís València ha intentat reduir-ne el coneixement, convertir-lo enuna llengua de segona, tancar emissores de televisió i anar-lo fentdesaparèixer dels territoris on es parla des de fa segles. També hemvist com el mateix partit al govern de les Balears rebaixava la influ-ència de la llengua catalana. En els dos territoris s’ha arribat a de-fensar bajanades tan descarades com que estem davant de llengüesdiferents. Cap acadèmia de la llengua ha sostingut aquesta afirma-ció, però quan la ignorància té poder és converteix en una arma ter-rible. Tan descarat ha estat el paper del PP a les Balears que gentde cultura que militava en aquest partit ha decidit abandonar-lo iha arribat a sol·licitar formar part de l’Institut Ramon Llull.

Des del Principat ens en dolíem, d’aquestes polítiques, però pen-sàvem que n’estàvem salvats. Ara veiem el nostre error. No comp-tàvem poder tenir un ministre d’educació de l’Estat que ha fet dela destrucció de la llengua catalana un dels sentits de la seva vida.Com es pot ser ministre d’Educació i menystenir una llengua quehauria de protegir? Doncs a l’Espanya del senyor Rajoy i de la se-nyora Sánchez-Camacho tot és possible. El poema de Brecht aca-ba constatant que quan al narrador li va arribar el torn ja era mas-sa tard per reaccionar. Nosaltres, els que estimem les llengües, lesnostres i totes les altres, si bé fins ara hem estat massa il·lusos i pocsolidaris, ara hem de reaccionar. No podem fer altra cosa, perquè

les escoles som institucions de cultura i protegir lesllengües i fomentar-ne el coneixement i l’ús és unaresponsabilitat que mai no podrem defugir.

Brecht i el català

Jaume Cela & Juli Palou

Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador

La cua de Quiró

Gregorio Luri

Als usuaris de Rodalies que fan la línia Barcelona-Blanes elsés familiar la Fonda Marina de Montgat, però és probableque no es pugui dir el mateix de la fundació Món, Mar i Cel,que ocupava 9 hectàrees al seu costat i que era propietat d’un grupd’onze nens orfes. El dissenyador i ànima del projecte va ser Joa-quim Cusí i Fortunet (1879-1968), director dels Laboratoris Cusí,del Masnou. Va comprar les terres i va habilitar els tres edificis quehi havia com a habitatge, escola i corrals.

El 3 de juliol del 1934 va arribar el primer nen. Es deia MiquelRomanyà, era de Roses i tenia 12 anys. Pocs dies després arribà Pe-re Armangat, de Pineda. A mesura que s’hi establien passaven a sercopropietaris de la finca. Tot el mobiliari de la casa va ser constru-ït pels mateixos nens. Una jornada normal començava amb les fei-nes als estables i continuava amb les de l’hort i la bòbila. De dillunsa dijous hi havia classe de francès d’onze a dotze. A la tarda, de tresa dos quarts de vuit, es feien la resta de classes. Els caps de setma-na els nens rebien una petita quantitat de diners per si volien anaral cine o sortir a fer un tomb. A més, cadascun tenia la seva llibre-ta d’estalvis. Amb ells vivien un matrimoni de pagesos i una ser-venta que feien de padrins.

El projecte de Joaquim Cusí era que els nens que volguessin que-dar-se a viure a Món, Mar i Cel poguessin fer-ho, amb la condicióde passar a ser els padrins de nous nens acollits al centre. Però elseu somni no va sobreviure al trauma de la guerra.

Hi ha una escola a Figueres que porta el nom de Jo-aquim Cusí, un nom que cal recordar.

Món, Mar i Cel

Jaume Cela és mestre i escriptori Juli Palou és doctor

en filosofia i educador

Lleure/Escola

Fetes a màEls nens creen jocseReciclajoc és un projecteque ha impulsat el mes-tre de primària FrancescMartín que consisteix enla construcció d’ele-ments de joc a partir del’ús i la modificació dematerial de rebuig. Laproposta persegueix eltractament interdiscipli-nari de continguts curri-culars i vol fomentar demanera transversalvalors com el respecte pelmedi ambient, la inter-culturalitat i l’educacióper un consum responsa-ble, a l’hora que desenvo-lupa la creativitat perquèpermet als mateixosalumnes fer lesseves pròpiesjoguines.

damunt. Gallardo justi-fica la remodelació: “Eljoc no es genera si no hiha el context, cal posartots els mecanismes a laseva disposició perquèells en gaudeixin a la sevamanera”.

Aquesta variada ofertapermet que el futbol noacapari tot el tempsd’esbarjo. També quehagin optat per obrir lapista central als diferentscicles en lloc de prohibirjugar a pilota certs diescom fan algunes escoles:“Fem assemblees amb elsalumnes per distribuirl’espai per grups i un diajuguem a futbol, un altrea bàsquet, voleibol,hoquei i fins i tot pati-natge, a banda de jocstradicionals. Poden jugaral que vulguin, peròintentem que ho provintot”. A les classes tambéhi ha jocs: “L’aula no per-met jocs motrius, però síjocs de taula, i fem anglèsjugant a cartes o alsescacs”. Gallardo és taxa-tiva a l’hora d’afirmarque “amb el joc es mos-tren tal com són” iapunta que “a banda demillorar les habilitatsmotrius, fomenta el dià-leg i el respecte”.e

TrunkiA PARTIR DE 3 ANYS

Una maleta convertida en transport.N’hi ha diferents models, com aquestde la vaqueta Frieda. Gràcies a les rodesque porta la maleta i a la resistènciaque té, els nens podenfer-la servir com a mètodede transport, alhoraque hi portenles seves coses

Exemples dels jocs fetspels alumnes en el pro-jecte Reciclajoc. ESC. ST. JORDI

c20 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araFamília

RebeA PARTIR DELS 2 ANYS

Si el que voleu són joguines exclusives,

Nüar proposa nines i ninos

personalitzats, fets a mà i amb tots els

detalls. Com la nina Rebe, feta de

cotó i altres teixits. Podeu

contactar amb Nüar a:mcbertral@

gmail.com

En famíliaés mésdivertit

PALOMA ARENÓSFOTO: DAVID BORRAT I GETTY IMAGES

Aviat arribaran lesvacances deNadal, uns diesidonis per trobar

una estona per jugar ambels fills, néts o germans,gaudir de la seva compa-nyia i, alhora, millorar lesrelacions i enfortir elssentiments mitjançant eljoc. Tot i que cada famíliaés un món i cadascú té unshoraris amb unes necessi-tats i obligacions dife-rents, cal ser conscientque infants i joves tenenmoltes hores lliures perNadal i que s’han de tro-bar estones per compar-tir. I el joc és una bonaexcusa.

Prescindint de la per-sistent campanya nada-lenca i de Reis d’anuncisde joguines (televisió icatàlegs) que ja ha comen-çat i deixant de bandamarques i productes con-crets, tots els expertsconsultats defen-sen les bondatsdel joc. “Jugarés comuni-car-se i elsbeneficis deljoc són els

mateixos que els de lacomunicació. Es pot posaral mateix nivell que lafamília que llegeix i com-parteix les lectures, quesurten a la muntanyahabitualment o que tenenuna afició que els obliga afer accions junts”, detallaOriol Ripoll, expert en elmón del joc. Per aquestmotiu, Ripoll afirma que“jugar afavoreix unes rela-cions personals sòlides iteixeix complicitats, i coma conseqüència permetque en moments difícilsaquests vincles estiguinper sobre de les diferèn-cies”. I avui aquestes com-plicitats són més necessà-ries que mai, per ladificultat amb què es tro-ben molts pares per conci-liar vida laboral i familiar.Encara que es disposi depoca estona, l’importantés que aprofitem aquesttemps per gaudir almàxim de la relació ambels fills, i el joc pot ser elpont que faciliti començar

a teixir les complicitats.El món del joc és ple

de tresors, que enri-queixen les relacions.D’una banda, “crea unclima de diversió i rela-

xació: les famílies quejuguen, o que viuen lessituacions en clau de joc,xerren, riuen, són capaçosde trobar activitats per ferplegats”. I de l’altra, segonsapunta Ripoll, “afavoreixl’aprenentatge en qualse-vol àrea”. “Un infant juga-dor ha de llegir textos,comprendre’ls, elaborarhipòtesi i transformar-lesen estratègia de joc, saberguanyar i perdre i expres-sar els sentiments que elsprovoca aquesta victòria oderrota”, diu.

Avis, companys de jocAquestes relacions sóncada cop més intergene-racionals. La prolongaciódels horaris professio-nals, la falta de germansamb qui jugar –hi hamolts més fills únics quefa tres dècades– i unaesperança de vida mésgran són alguns dels fac-tors que converteixen elsavis en els nous companysde joc. Els membres del’Observatori del JocInfantil, promogut perl’Associació Espanyola deFabricants de Joguines(AEFJ), recorden que el80% dels avis espanyolsjuguen amb els seus néts.“Tenen temps, saviesa,experiència i paciència, iaixò els converteix enmagnífics companys dejoc. Els nens d’avui en diatroben en els seus avis elsaliats perfectes per jugar icomunicar-se i amb ellsaprenen a relacionar-se, arespectar torns, regles i apensar”, segons concloul’estudi El joc i la joguinaa la societat actual, fet perJuegorama de Famosa.

La consultora pedagò-gica Imma Marín, mem-bre de l’Observatori delJoc infantil, recomana

El Nadal és una època excel·lentper jugar en família i així millorarrelacions i enfortir sentiments

“Jugar afavoreixtenir relacionspersonals sòlidesi complicitats”,diu Oriol Ripoll,expert en el joc

El 80% dels avisjuguen amb elsnéts. I són bonscompanys de jocperquè són savisi pacients

COMPARTIR. Jugar en família fasentir especials les criatures ienforteix lligams amb els adults.

que els jocs i joguinessiguin adients a l’edat del’infant i afirma que “elmés important és com-partir-los i gaudir-ne ambells”. En aquest sentit,indica que als nens petitsels encanta jugar amb elsjocs que els proposen iensenyen tant els aviscom els pares perquè con-fien en ells i en el seu cri-teri. Per a qui vulgui cami-nar sobre segur, val moltla pena consultarwww.ludomecum.com,una pàgina web on es potadaptar la recerca i estroba informació sobreles qualitats pedagògi-ques de cada producte.

A què juguem?Quan se li demana a OriolRipoll quins jocs poden feravis i néts, suggereix que“d’entrada tots, i són elsavis els que han d’esco-llir”. “Però posats a triar–continua Ripoll–, elsaconsellaria que fessinjocs de sempre, dels que esfan amb elements quetens habitualment percasa (paper, llapis i tisores,cartes o tauler). D’aquestamanera els estaran trans-metent el patrimoni cul-tural, i els infants, degrans, recordaran que aaquell joc hi jugaven ambels seus avis. En el meu cassón les dames”. La consul-

Beneficisdel joc en famíliaeLlibertatEl joc relaxa, fa que enssentim lliures, autènticsi espontanis.eUnióAfavoreix la trobada,la unió familiar, la comu-nicació, la confiançai l’afecte entre els mem-bres de la família.eRelacióAjuda a construir unarelació familiar sòlidai duradora.eAutoestimaDesenvolupem l’autoes-tima dels nostres fills, jaque sentiran que, com apares, dediquem temps adivertir-nos plegats. Iaixò els fa sentirimportants.eTempsS’ha de trobar una estonaal dia per compartir el jocamb els fills.eAprendreEns permet desenvolu-par estratègies positivesi ensenyar que el queimporta és participari no guanyar. Calaprendre a perdre.

21caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012

tora pedagògica ImmaMarín subratlla que “el jocés font d’alegria, vitalitat,optimisme i humor”. Elsnens per ells mateixos sónuna font de vida per alsavis, sobretot si tenir elsnéts no es converteix enobligació. Per Marín, “eljoc que es juga amb altrescrea complicitats i vinclesafectius importantíssims.Néts i avis jugant és unaimatge enriquidora per atots dos”.

Els pares, segonsRipoll, han de tenir “elpaper d’anar a remolc delque interessa als nens,provar amb ells els nousjocs i presentar-los elsque no coneixen, però quehaurien d’incorporar alseu repertori”. Per tot

això, l’expert proposa queels pares coneguin “lesúltimes novetats, que lesprovin plegats, que escol-tin què agrada als fills is’assegurin que estan pro-vant tota mena de jocs”.

I és que el joc no nomésés beneficiós per a les cri-atures. També ho és perals adults. Cal no oblidarque jugar és per a la per-sona una bona manera deno oblidar la seva identi-tat. Per als adults tornar ajugar permet recuperarfuncions que la seriositat iles responsabilitats del’edat els han pres. Calreprendre el concepte dejoc com un acte plaent,gratuït i aplicable a totesles edats. Jugar no ésnomés cosa de nens.e

“El joc és fontd’alegria, vitalitat,optimisme ihumor”, recordala consultoraImma Marín

Contes ininots reciclatsA PARTIR DELS 3 ANYSDes de Roda de Ter, Vabau ens proposa elscontes del peix, el conill i la girafa,que vénen acompanyats delsninots que els protagonitzeni que expliquen històriesecosostenibles

Per a més informacióEl placer de jugarImma Marín i Sílvia Penon(Ed. Ceac). Per aprendre idisfrutar jugant amb fillsd’entre 0 i 14 anys.52 fines de semanacon los nietosÀngels Ponce (Ed. Ceac).Més de 100 propostesperquè els avis juguin ambels néts.Juegos multiculturales.225 juegos tradicionalespara un mundo globalJaume Bantulà i Josep MariaMoral (Ed. Paidotribo).Àmplia oferta de jocsd’arreu del món.www.jocs.org iwww.oriolripoll.netBlog i web d’Oriol Ripollamb informació sobre jocs.

EXPERIÈNCIA. De vegades elsavis són els millors companys dejoc de les criatures.

c22 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araSeparats amb nens, uniu-vos!

El 2011,284

Sóc un paio estrany. Sóc un repre-sentant d’una minoria escarran-sida i poc coneguda. Per sort, laminoria a la qual pertanyo no està gai-re estigmatitzada, i sobre el paper es-tà emparada per la llei. En tot Cata-lunya els membres de la mevaminoria som bastants menys que elsciutadans d’origen xinès, molts menysque els que parlen urdú i moltíssimsmenys que els fidels de l’Esglésiaevangèlica. Sóc un pare separat ambla custòdia compartida de dos fillsmenors d’edat, i encara que semblimentida aquesta situació és encaraminoritària al nostre país. No he sa-but trobar, a la xarxa, cap estadísticasobre el nombre de pares i mares ambla custòdia compartida de menors,però segons dades de l’Idescat, el 2011les llars amb un sol progenitor ambfills menors d’edat eren al voltant de90.000 –de les quals només un 7%eren pares–, però no s’hi reflecteix lasituació de custòdia compartida.

Minoria creixentEncara que inflem una mica les xi-fres, perquè molts separats amb lacustòdia compartida empadronen elsseus fills amb un únic progenitor, imés encara quan només tenen un fill,no crec que arribem als 5.000 pares i5.000 mares que visquem, sense pa-rella, amb fills menors d’edat en rè-gim de custòdia compartida. Però lanostra minoria és de les que creixen.L’any passat, a Catalunya, d’un totalde 680 separacions de matrimonisamb fills menors, la custòdia compar-tida es va atorgar en 142 casos (284pares i mares). En 28 casos es va ator-gar només al pare, i en 510 a la mare.Fa només cinc anys, el percentatgede custodies compartides era la mei-tat. És evident que s’opta més peraquesta solució en la mesura queanem abandonant la vella idea –queja va qüestionar Freud– segons la qualles dones tenen un anomenat instintmaternal i l’arrelada creença que elsnens necessiten molt més la mare queno pas el pare.

Esclar que pel camí d’aquest pro-cés cap a la igualtat trobarem minis-tres de Cultura que diuen coses comque la transmissió de l’educació envalors a la família està en crisi per laincorporació massiva de les dones almón del treball. Si el ministre vol lesdones a casa, de cases sense dona, nique sigui per uns dies, no crec que envulgui saber res. Però benmirat, també en aquesttema les idees rànciespotser ens van a favor!

David Cirici

David Ciriciés escriptor

Família

ELN

AN

CAST

ELLE

R

A què podem jugaraquesta tarda?Propostes per jugar plegats, a taula i per tota la casa

P.A.

Quan ens plantegema què podem jugardurant una tardade festa en família,l’expert en jocs OriolRipoll, més que un joc ouna joguina concreta, pro-posa que per a aquestNadal cal “l’actitud dejugar plegats, en família”.“Per què no dediquem elsdies que són a casa per pre-parar un gran joc, una gim-cana, per exemple, quepugui fer tota la famíliadurant qualsevol de lestrobades familiars? Pro-poso fer un joc amb pre-guntes i respostes ambanècdotes familiars, o unjoc de paraules que espugui resoldre amb grupsformats per membres dediferents edats”, reco-mana. I per als adults,Ripoll suggereix que “pen-sin un gran joc perquè elspetits hagin de moure’sper casa buscant un tresoramagat i resolent enigmeso proves junts”. Perquè elNadal ja és molt a la vora.Qui s’hi anima?

Construir plegatsI si volem optar per unjoc que faci seure lafamília al voltant d’unataula, una novetat per aaquestes festes nadalen-ques és El nan casteller(www.elnan.cat),un joc de cons-trucció quereprodueixels castellshumans ambpeces defusta i que ofe-reix diferentsnivells de dificultat. Des-taca per l’estabilitat i elsangles rectes de les sevespeces, dues característi-ques que permeten alsmés petits endinsar-seen les tècniques d’apilar-los i encaixar-los perobtenir estructures iescenaris diversos ifomentar així la sevaimaginació.

A la vegada, ofereix unrepte diferent i especialper als més grans, ja queproposa l’estimulantobjectiu de construir cas-tells de diferents alçades icomplexitats basats enmodels reals que es cons-

Super 4en línia

A PARTIR DE 3 ANYSSi us agrada jugar en grup i disposeud’espai, Feber proposa una versió gegantdel clàssic joc d’estratègia i habilitat. Ésperfecte per jugar a l’interior o al’exterior i per reptar família iamics

trueixen en l’actualitat.La construcció de castellshumans és complexa imoltes vegades difícild’entendre per als que nohi estan avesats. Aquestinnovador joc traslladaaquesta complexitat almón de la joguina i ofe-reix la possibilitat derecrear models reals decastells, i alhora ens ajudaa entendre, aprendre iestimar una mica mésaquesta llarga tradició. Eljoc té un valor afegit, jaque està produït íntegra-ment a Catalunya en uncentre especial de treballde gent amb discapacitatmental, i a més té un pro-jecte ambiental moltinteressant al darrere pera la recuperació dels bos-cos catalans.e