jornada sobre la nova llei de transparència i tercer sector | fundació pere tarrés

Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer

sector

Joaquim Triadú

Barcelona, 18 de febrer de 2014

A) Nou marc normatiu 1.- Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 2.- Llei catalana de transparència (en tràmit al Parlament). 3.- Llei catalana del Protectorat de les Fundacions (en tràmit al Parlament). 4.- La reforma del Codi Penal en relació amb les persones jurídiques. B) La transparència 1.- Què és? 2.- Les bones pràctiques del tercer sector. C) La Llei de transparència en relació amb el tercer sector. 1.- A quines entitats del tercer sector s‟aplica la Llei? 2.- Obligacions: la publicitat activa. 3.- Límits a l‟obligació de publicitat activa. 4.- La normativa catalana en tramitació. Principals diferències.

Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector

D) La Llei de transparència en relació amb les AAPP. 1.- Quines son les dades que han de facilitar les AAPP? 2.- Com i quan demanar informació. Hi ha obligació de donar-la? 3.- El bon govern: règim sancionador E) Aspectes generals. 1.- Entrada en vigor. 2.- Anàlisi comparat amb altres països. E) Oportunitats (reflexions de futur).

Jornada sobre la nova Llei de transparència i tercer sector

A) Nou marc normatiu


1.- Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La nova Llei de la transparència serveix per aprofundir més en l‟aplicació d‟uns drets ja reconeguts per l‟ordenament, corregint deficiències i creant un nou marc jurídic. Objectius de la nova Llei de transparència - Incrementar i reforçar la transparència en l‟activitat pública, que

s‟articula a través de:

▪ La publicitat activa.

▪ El dret d’accés a la informació pública.

- Establir les obligacions de bon govern que hauran de complir els responsables públics, així com les conseqüències derivades del seu incompliment.


2.- Llei catalana de transparència (en tràmit al Parlament). • La Llei catalana de transparència pretén derogar els articles 27 i 28 de

la Llei 26/2010, de 3 d‟agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.

• El legislador considera necessària una Llei que reguli els principis de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en resposta a la demanda social creixent d‟exigència de major transparència sobre les administracions i els processos de presa de decisió.

• Per aquesta raó, la proposició de Llei neix amb la voluntat d'estendre el seu àmbit d‟aplicació a tots els organismes públics de Catalunya, tinguin o no caràcter administratiu.


3.- Llei catalana del Protectorat de les Fundacions (en tràmit al Parlament). El projecte de Llei preveu un seguit de mesures de foment dels controls interns en el si de les entitats, de responsabilització dels patrons, de col·laboració interadministrativa i institucional per tal de coordinar les funcions de control i supervisió de les fundacions, i d‟altres que persegueixen implementar una cultura de transparència, imparcialitat i no-discriminació, en garantia dels diferents finançadors públics i privats. El nou text també vol instaurar un règim sancionador amb la finalitat que actuï com a mecanisme dissuasori de conductes il·legals i com a mesura de confiança per als qui contribueixen al finançament de les fundacions.


4.- La reforma del Codi Penal en relació amb les persones jurídiques. La nova reforma del Codi Penal incorporarà un nou delicte que afecta a les persones jurídiques i que pretén alliberar de responsabilitat a l‟entitat per les actuacions dels seus representants o administradors. Aquest delicte castigarà els representants legals o administradors de fet o de dret de qualsevol persona jurídica o empresa, organització o entitat sense personalitat jurídica, <que omita la adopción de las medidas de vigilancia o control que resultan exigibles para evitar la infracción de deberes o conductas peligrosas tipificadas como delito, cuando se dé inicio a la ejecución de una de esas conductas ilícitas que habría sido evitada o, al menos, seriamente dificultada, si se hubiera empleado la diligencia debida>.

B) La transparència


1-. Què és?

• La transparència no és ni un dret dels ciutadans ni una

facultat de l’Administració.

• La transparència és un principi de dret públic caracteritzat per la màxima publicitat dels actes de l’Administració i els seus organismes públics.

• L’accés a la informació i el reconeixement del dret a la informació són manifestacions d’un Estat transparent.


2.- Les bones pràctiques del tercer sector Font: Observatori del Tercer Sector

C) La Llei de transparència en relació

amb el tercer sector

C) La Llei de transparència en relació amb el tercer sector

1.- A quines entitats del tercer sector s’aplica aquesta Llei?

L‟article 3 de la Llei estableix que les disposicions del Títol primer, Capítol segon, relatives a l’obligació de publicitat activa, seran aplicables també a: “Entitats privades que percebin durant el període d’un any ajudes o subvencions públiques en una quantia superior a 100.000 euros o quan, almenys, el 40% del total dels seus ingressos anuals tinguin caràcter d’ajuda o subvenció pública, sempre que arribin com a mínim als 5.000 euros”.

Per tant, les ajudes i subvencions públiques rebudes en el període d‟un any esdevé el criteri a seguir per determinar si una entitat del tercer sector resta obligada al compliment de les disposicions de la Llei en matèria de publicitat activa.


2.- Obligacions: la publicitat activa

• La publicitat activa obliga a les entitats del tercer sector afectades per aquesta normativa a difondre públicament unes determinades informacions sense necessitat que existeixi una sol·licitud prèvia per part d‟un interessat. • La Llei regula uns mínims que poden ser ampliats a través de normativa autonòmica o sectorial. • L‟accés a la informació haurà de ser gratuït. Principi d‟accessibilitat universal.


La informació haurà de ser publicada a les seus electròniques o pàgines web de les entitats i haurà de ser clara, estructurada i entenedora per als interessats. Serà necessari estructurar mecanismes per facilitar l‟accés, la reutilització i la qualitat de la informació publicada. No obstant, la Llei preveu expressament que algunes entitats puguin publicar la informació que se‟ls requereix a través dels mitjans que l‟Administració de la qual rebin la major part d‟ajudes o subvencions posi a la seva disposició. Aquests entitats han de ser: -Entitats sense ànim de lucre.

-Que persegueixin objectius que siguin exclusivament d‟interès social o cultural.

-Que el seu pressupost sigui inferior a 50.000 euros.


Informació que cal publicar I.- Informació institucional, organitzativa i de planificació Les entitats del tercer sector hauran d‟aportar informació relativa a les funcions que desenvolupen, la normativa que els hi resulta d‟aplicació, així com la seva estructura organitzativa. A aquests efectes, hauran d„incloure un organigrama actualitzat que identifiqui els responsables dels diferents òrgans, el seu perfil i trajectòria professional.


II.- Informació econòmica, pressupostària i estadística Les entitats del tercer sector han de fer pública, com a mínim, la informació relativa als actes de gestió administrativa amb repercussió econòmica o pressupostària que s‟indiquen a continuació: a) Tots els contractes celebrats amb una Administració Pública

(identificació de l‟objecte, durada, import de licitació i d‟adjudicació, les modificacions del contracte, i decisions de desistiment i renúncia dels contractes). La publicació de la informació relativa als contractes menors podrà realitzar-se trimestralment.

b) La relació dels convenis subscrits amb una Administració Pública (identificació de les parts, objecte i durada del conveni, modificacions, prestacions i obligacions econòmiques convingudes).


c) Les subvencions i ajudes públiques concedides per una Administració Pública (import i objecte o finalitat).

d) Els pressupostos, amb descripció de les principals partides

pressupostàries i la informació actualitzada i comprensible del seu estat d‟execució.

e) Els comptes anuals i, si escau, els informes d’auditoria de

comptes i de fiscalització per part dels òrgans de control extern.

f) Les retribucions percebudes anualment pels alts càrrecs i màxims responsables de les entitats. També s‟hauran de fer públiques les indemnitzacions que hagin percebut, si escau, en supòsits d‟abandonament del càrrec.


3.- Límits a l’obligació de publicitat activa. La Llei no estableix cap límit vinculat a la protecció de les dades de caràcter personal. Les úniques limitacions que apareixen en el text fan referència al dret d‟accés a la informació pública, és a dir, al dret de tot ciutadà a sol·licitar determinada informació a l‟Administració. No obstant, el dret d’accés a la informació pública regulat a la Llei no aplica a les entitats del tercer sector.


4.- La normativa catalana en tramitació. Principals diferències

I.- Pel que fa al tercer sector, la Llei estableix que resultarà d‟aplicació “a les persones físiques o jurídiques que exerceixin funcions públiques o potestats administratives, que prestin serveis públics o que percebin fons públics per el seu funcionament o realització de les seves activitats”. Per tant, a diferència de la normativa estatal, totes les entitats del tercer sector que rebin ajudes o subvencions públiques quedaran afectades per la norma catalana.


II.- Les entitats del tercer sector afectades per la Llei catalana només hauran de complir a priori aquelles obligacions relatives a publicitat activa. No obstant, a diferència de la Llei estatal, la Llei catalana estableix expressament que serà l’Administració responsable qui haurà de fer efectiu el compliment de dites obligacions. A tal fi, les entitats del tercer sector que percebin fons públics hauran de donar trasllat a l‟Administració de tota la informació relativa a les activitats que portin a terme i que estiguin directament relacionades amb la percepció de fons públics. Aquesta informació serà publicada per l‟Administració en el Portal de la Transparència.


III.- Pel que fa als límits a les obligacions de transparència, la Llei catalana estableix que seran aplicables els mateixos límits fixats per al dret d‟accés a la informació pública i, de manera especial, aquells relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal. En tot cas, el principi de transparència s‟haurà d‟interpretar i aplicar amb caràcter preferent de manera que qualsevol limitació a la seva aplicació haurà de tenir el seu fonament en un límit o excepció expressament establerts per una norma amb rang de llei. Les dades íntimes o que afectin a la vida privada no es publicaran, llevat que l‟afectat ho consenteixi. Les dades de caràcter personal tampoc, llevat que es tracti d‟informació directament relacionada amb l‟organització, funcionament o activitat pública de l‟Administració.

D) La Llei de transparència en relació

amb les AAPP

D) La Llei de transparència en relació amb les AAPP

1.- Quines son les dades que han de facilitar les AAPP? A) Publicitat activa. A banda de la informació aplicable al tercer sector, les Administracions també han de publicar la següent informació: Informació institucional, organitzativa i de planificació Identificació de plans i programes anuals i plurianuals on es fixin els seus objectius concrets, així com les activitats, mitjans i temps previst per a la seva consecució. També es valoraran i publicaran llurs resultats.

Informació econòmica, pressupostària i estadística

a) En matèria de contractació, es publicaran dades estadístiques sobre el percentatge en volum pressupostari de contractes adjudicats a través dels procediments previstos en la legislació de contractes del Sector Públic.


b) Les resolucions d’autorització o reconeixement de compatibilitat que afectin als treballadors públics, així com les que autoritzin l‟exercici d‟activitat privada per part d‟alts càrrecs de l‟Administració cessats. c) Informació actualitzada sobre el grau de compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. d) Les declaracions anuals de béns i activitats dels representants locals. En tot cas, s‟ometran les dades relatives a la localització concreta dels béns immobles i es garantirà la seguretat i privacitat dels seus titulars. e) La informació estadística necessària per valorar el grau de compliment i qualitat dels serveis públics que siguin de la seva competència.


Informació de rellevància jurídica

Les Administracions Públiques, en l‟àmbit de llurs competències, també hauran de publicar: a) Les directives, instruccions, acords, circulars o respostes a les consultes plantejades per particulars o altres òrgans, en la mesura que suposin una interpretació del Dret o tinguin efectes jurídics.

b) Els Avantprojectes de Llei i els projectes de Decrets Legislatius dels quals en tinguin la iniciativa, així com els projectes de Reglaments. c) Les memòries i informes que integrin els expedients d'elaboració dels textos normatius.

d) Els documents que hagin de ser sotmesos a un període d‟informació pública durant la seva tramitació.


A més, les Administracions Públiques publicaran una relació de tots els bens immobles que siguin de llur propietat o sobre els que ostentin algun dret real. L‟Administració General de l‟Estat promourà un Portal de la Transparència que facilitarà l‟accés dels ciutadans a la informació referida relativa a llur àmbit d‟actuació. B) Dret d’accés a la informació pública. A banda de la informació que hauran de publicar activament les Administracions, totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, en les condicions previstes a l‟article 105.b) de la CE. Per informació pública s‟entén els continguts i documents, qualsevol que sigui el seu format o suport, que estiguin en poder d‟alguna Administració o organisme públic i que hagin estat elaborats o adquirits en l‟exercici de llurs funcions.


2.- Com i quan donar informació. Hi ha obligació de donar-la? Sol·licitud d‟accés a la informació El procediment per l‟exercici del dret d‟accés s‟inicia amb la presentació de la corresponent sol·licitud, que haurà de dirigir-se al titular de l’òrgan administratiu o entitat que tingui la informació requerida. La sol·licitud haurà d‟incloure: - La identitat del sol·licitant. - La informació que se sol·licita. - Una adreça de contacte, preferiblement electrònica, a efectes de

comunicacions. - La modalitat que es desitgi per accedir a la informació.

L‟interessat no està obligat a motivar la sol·licitud d‟accés a la informació. L‟absència de motivació no pot ser per si mateixa causa de rebuig de la sol·licitud.


Causes d‟inadmissió de la sol·licitud a) Quan la informació que se sol·licita estigui en fase d‟elaboració o de

publicació general.

b) Quan la sol·licitud faci referència a informació que tingui caràcter auxiliar o de suport como la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans i entitats administratives.

c) Quan es demani informació la divulgació de la qual requereixi d‟una acció prèvia de reelaboració.

d) Quan la sol·licitud es dirigeixi a òrgans que no disposen de la informació. En aquests casos, l‟Administració que acordi la inadmissió haurà d‟indicar l‟òrgan que cregui competent.

e) Quan la sol·licitud sigui repetitiva o tingui caràcter abusiu.


Tramitació • Si la sol·licitud es refereix a informació que no figura en poder de

l‟òrgan a la que es dirigeix, aquest la remetrà a l‟Administració competent i n‟informarà a l‟interessat.

• Quan la sol·licitud no identifiqui de manera exacta la informació que es demana, l‟Administració concedirà un termini de 10 dies a l‟interessat perquè concreti la petició. En cas de no fer-ho, se‟l tindrà per desistit.

• Si la informació afecta a terceres persones, l‟Administració els donarà un termini de 15 dies perquè formulin al·legacions.

• Si la informació ha estat elaborada per un òrgan diferent d‟aquell que en té la custòdia, aquest últim li remetrà la sol·licitud perquè la resolgui.


Resolució • Les sol·licituds s‟hauran de resoldre i notificar als interessats en el

termini màxim d‟1 mes a comptar des de la recepció de la sol·licitud per part de l‟òrgan competent per fer-ho. El termini es podrà ampliar a 2 mesos sempre que la complexitat o volum de la informació ho facin necessari, i s‟informi al sol·licitant.

• Les resolucions desestimatòries, les que concedeixin accés parcial a la informació o a través d‟una modalitat diferent de la sol·licitada, i les que permetin l‟accés en cas d‟oposició d‟un tercer, hauran de ser motivades.

• Transcorregut el termini indicat sense que s‟hagi dictat una resolució, s‟entendrà que la sol·licitud ha estat desestimada.


Límits vinculats a la protecció de les dades personals • Si la informació sol·licitada conté dades que la Llei considera

especialment protegides (ideologia de les persones, afiliació sindical, religió, creences, origen racial, salut i sexualitat), l‟accés només podrà autoritzar-se si existeix el consentiment de les persones afectades.

• Pel que fa a la resta de dades personals, l’Administració haurà de ponderar prèviament l’interès públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguin en la informació requerida.

• No hi haurà cap limitació en aquells casos en què prèviament s‟hagi efectuat una dissociació de les dades de caràcter personal de manera que no resulti possible la identificació de les persones afectades.


Règim d‟impugnacions 1) Les resolucions relatives a l‟accés a la informació pública podran ser recorregudes directament davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. 2) Reclamació davant del Consell de Transparència i Bon Govern. • Substitueix als recursos administratius previstos a la LRJPAC. • Te caràcter potestatiu i és prèvia a la interposició d‟un recurs

contenciós administratiu. • La reclamació s‟ha d‟interposar en el termini d‟un mes a comptar des

del dia següent a la notificació de la resolució o des que es produeixin els efectes del silenci negatiu.

• El termini màxim per resoldre i notificar la resolució serà de 3 mesos, transcorreguts els quals la reclamació s‟entendrà desestimada.


3.-El bon govern: règim sancionador El Títol II de la Llei atorga rang de llei als principis ètics i d‟actuació que han de regir la tasca dels alts càrrecs i assimilats de l‟Administració General de l‟Estat. Igualment estableix un règim sancionador, en consonància amb la responsabilitat a la que estan subjectes. L‟article 3 de la Llei 5/2006, de 10 d‟abril, de conflictes d‟interessos de membres del Govern i d‟alts càrrecs de l‟Administració, estableix que tindran la consideració d‟alts càrrecs “els presidents, els directors i els gerents de les fundacions públiques estatals, sempre que percebin retribucions per l’exercici del seu càrrec, així com els titulars d’aquells altres òrgans que els estatuts els hi atribueixin aquesta condició”. Tipus d‟infraccions - En matèria de gestió econòmica-pressupostària: persegueixen

la mala gestió o el mal ús dels fons públics.


- En matèria disciplinària: persegueixen la mala conducta,

l‟incompliment de deures, les negligències o les il·legalitats que es puguin cometre en l‟exercici del càrrec.

Sancions. Les infraccions lleus seran sancionades amb una amonestació. Si les infraccions són greus, s‟imposaran a l‟infractor alguna de les sancions següents: la declaració de l‟incompliment i llur publicació en el BOE, o la no percepció de la indemnització pel cas de cessament. Les infraccions molt greus comportaran, en tot cas, les sancions previstes per les infraccions greus. Els sancionats per infraccions molt greus seran destituïts del càrrec i no podran ocupar-ne d‟altre durant un període de 5-10 anys. Procediment. Es podrà iniciar d‟ofici, a instància d‟algun altre òrgan administratiu o per denuncia dels ciutadans. Les resolucions seran directament recurribles davant dels Tribunals contenciosos administratius.

E) Aspectes generals


1.- Entrada en vigor

Aplicació progressiva en diferents fases 11 de desembre de 2013: Entrada en vigor de les disposicions referides al Bon Govern (Títol segon). 10 de desembre de 2014: Entrada en vigor de totes les disposicions restants (Títol preliminar, Títol primer i Títol tercer). 10 de desembre de 2015: Data límit perquè els òrgans de les Comunitats Autònomes i de les Entitats Locals puguin adaptar-se a les obligacions que fixa la Llei.


2.- Anàlisi comparat amb altres països

Noruega: És un dels països amb més alt nivell de transparència del món. Des del segle XIX es fan públiques les dades sobre els ingressos, riquesa i impostos aplicables a cada un dels contribuents del país. Gap, una empresa tèxtil, és un altre exemple de transparència. Anualment, aquesta societat publica una memòria on recull, entre altres informacions, les violacions del seu codi de conducta per part dels proveïdors. Aquesta cultura de la transparència permet que la Llei que la regula, vigent des del 1970, sigui molt més laxa. En ella s‟estableix que el Defensor del Poble “recomana” a les Administracions que publiquin certes informacions.

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=images&cd=&cad=rja&docid=oZtf4BUKnNp2qM&tbnid=8jmcvoTbcwWYWM:&ved=0CAUQjRw&url=http://www.banderas.pro/bandera-de-noruega/&ei=lAPVUvavCcXBswbVjIFQ&bvm=bv.59378465,d.Yms&psig=AFQjCNFY6WJscxMxPAT1N0FTRF2v6RAQFA&ust=1389778191148416


Regne Unit: També és un país exemplar en matèria de transparència. La seva Llei, en vigor des del 2000, obliga a publicar, per exemple, les dietes dels parlamentaris. La Llei estableix un termini màxim de 20 dies perquè l‟Administració remeti aquella informació que hagi estat sol·licitada per un ciutadà sobre qualsevol institució pública. Les sol·licituds es realitzen de manera telemàtica a través d‟un portal web i existeix una comissió d‟informació i un tribunal especialitzat en aquest àmbit.


Alemanya: De la mateixa manera que el Regne Unit, Alemanya també publica informació econòmica dels seus parlamentaris. A través de la seva Llei de llibertat d‟informació aprovada l‟any 2006, tot ciutadà té reconegut un dret d‟accés a qualsevol instància pública i als projectes de gestió de l‟Administració alemanya. També es pot obtenir tota la informació referent a contractes públics, subvencions o sous públics, així com la d‟aquells que siguin receptors de fons públics, excepte els receptors de subsidis.


Suècia: La seva Llei de transparència és la més antiga del món.

Fou aprovada l‟any 1766. Malgrat que en el text no s‟incloguin mètodes molt actuals o agressius, la cultura de la transparència està molt arrelada al país. Es prohibeix al Govern la possibilitat de sancionar un funcionari o ciutadà que aporti o faciliti informació a la premsa. Totes les empreses estatals presenten una memòria anual de sostenibilitat i aquestes poden ser auditades per tercers.


Estats Units: La Llei de llibertat d‟informació aprovada l‟any 1966 estableix que qualsevol ciutadà nord-americà o estranger pot accedir a qualsevol document de l‟Executiu federal. Cal pagar taxes que poden ser superiors als 200$ només per presentar la sol·licitud i l‟Administració pot demorar la seva resposta durant mesos.

Portugal: Existeix una Llei d‟accés als documents administratius que permet als ciutadans conèixer informació pública. Malgrat l‟oportunitat de realitzar sol·licituds, el Govern i les Administracions públiques no estan obligades a informar sobre llurs activitats.


Bèlgica: Tradicionalment ha estat un país amb greus problemes burocràtics. Les mancances no provenen tant dels límits que puguin existir per accedir a la informació per part dels ciutadans, com dels mitjans de que disposa l‟Administració per atendre les peticions.

Israel: La Llei de llibertat d‟informació del 1998 permet que els ciutadans sol·licitin informació i que les Administracions hagin de resoldre dites sol·licituds en un termini màxim de 30 dies. No obstant, la major part de les sol·licituds són rebutjades al·legant motius de seguretat nacional o respecte al dret a la intimitat.

https://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.rayher-hobby.de/fileadmin/marketing_upload/L%C3%A4nder/Belgien Flagge.jpg&imgrefurl=http://www.rayher-hobby.de/fr/unternehmen/kontaktformular.html&docid=dgUr1PEU4pBPVM&tbnid=QAKzKmkGDCSXCM&w=384&h=230&ei=lCjVUojnCsKJtQbZpIC4DA&ved=0CAQQxiAwAg&iact=c

F) Reflexions de futur

E) Reflexions de futur. Oportunitats

▪ Necessitat d‟elaborar un contracte social en el que s‟estableixin les bases de les relacions entre el sector públic i el tercer sector. Bones pràctiques. Creació d‟un grup d‟experts que redactin aquest contracte. Adhesió voluntària al seu contingut. ▪ Creació/promoció d‟una federació d’entitats que permeti canalitzar/assumir certes tasques que a dia d‟avui són assumides individualment per les entitats. Optimització dels recursos. ▪ Evitar el minifundisme excessiu. Les entitats del tercer sector mantenen una estructura burocràtica excessiva. Simplificació d’estructures.

Moltes gràcies

[email protected]

jornada sobre la nova llei de transparència i tercer sector | fundació pere tarrés

Government & Nonprofit