joan vicient calvodeeea.urv.cat/public/propostes/pub/pdf/1348pub.pdf · 5.1.4. il·luminació mitja...

CONTROL D’ACCESSOS, D’IL·LUMINACIÓ I DE SEGURETAT EN UN CLUB NÀUTIC ESPORTIU

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica Industrial

AUTORS: Joan Vicient Calvo

DIRECTORS: Joaquin Cruz Pérez

DATA: Juny de 2009

Joan Vicient Calvo

ÍNDEX DE DOCUMENTS

DOCUMENT 1. MEMÒRIA 4

1.01 MEMÒRIA DESCRIPTIVA 6

1.02 MEMÒRIA DE CÀLCUL 25

DOCUMENT 2. PLÀNOLS 59

2.01 SITUACIÓ 61

2.02 EMPLAÇAMENT 62

2.03 PROFUNDITAT 63

2.04 IL·LUMINACIÓ 64

2.05 IL·LUMINACIÓ – C1 S3 65





2.10 CONTROL D’ACCÉS 70

2.11 CONTROL DE SEGURETAT 71

2.12 ESQUEMA UNIFILAR 72

Pàg 2 de 166

Joan Vicient Calvo

Pàg 3 de 166

DOCUMENT 3. PLEC DE CONDICIONS 73

3.01 PREINSCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS 75

3.02 CONDICIONS DELS MATERIALS I LES 92

UNITATS D’OBRA

DOCUMENT 4. PRESSUPOST 104

4.01 AMIDAMENTS 105

4.02 LLISTAT DE PREUS UNITARIS 113

4.03 QUADRES DESCOMPOSATS 118

4.04 PRESSUPOST 129

4.05 RESUM PRESSUPOST 134

DOCUMENT 5. ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA 135

DOCUMENT 6. ANNEX 1: CARACTERÍSTIQUES 146

DELS ELEMENTS UTILITZATS

6.01 IL·LUMINACIÓ 147

6.02 CONTROL D’ACCÉS 161

6.03 CONTROL DE SEGURETAT 165

DOC. NÚM. 1.- MEMÒRIA


Joan Vicient Calvo

Pàg 5 de 166

ÍNDEX MEMÒRIA

1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA

0. FULLA D’IDENTIFICACIÓ 9

1. OBJECTE 10

2. ABAST 10

3. ANTECEDENTS 10

4. NORMES I REFERÈNCIES 11

5. DEFINICIONS Y ABREVIATURES 13

6. ANALISIS DE SOLUCIONS 16

7. RESULTATS FINALS 22

8. PLANIFICACIÓ 30

2.- MEMÒRIA DE CÀLCUL

1. CÀLCUL IL·LUMINACIÓ 35

1.1. GASOLINERA 35

1.2. PASSAIG 37

1.3. PANTALANS 39

1.4. ZONA REIXADA 45

1.5. PÀRQUING 47

2. CAIGUDES DE TENSIÓ 52

2.1. GASOLINERA 52

2.2. PASSEIG 52

2.3. PANTALANS 53

2.4. ZONA REIXADA 57

2.5. PÀRQUING 57

1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA


Joan Vicient Calvo

ÍNDEX MEMÒRIA DESCRIPTIVA

0. FULLA D’IDENTIFICACIÓ 4

1. OBJECTIU 5

2. ABAST 5

3. ANTECEDENTS 5

4. NORMES I REFERÈNCIES 6

4.1. DISPOSICIONS LEGALS I NORMES APLICADES 6

4.2. BIBLIOGRAFIA 7

5. DEFINICIONS Y ABREVIATURES 8

5.1. PRINCIPALS MAGNITUDS LUMINOTÈCNIQUES 8

5.1.1. FLUX LLUMINÓS 8

5.1.2. INTENSITAT LLUMINOSA 8

5.1.3. NIVELL D’IL·LUMINACIÓ 8

5.1.4. IL·LUMINACIÓ MITJA 8

5.1.5. LUMINÀNCIA 8

5.1.6. LUMINÀNCIA MITJA 9

5.1.7. UNIFORMITAT 9

5.1.8. UNIFORMITAT MITJA 9

5.2. TIPUS DE LÀMPADES 9

5.2.1. LÀMPADES DE VAPOR DE MERCURI DE COLOR CORREGIT 9

5.2.2. LÀMPADES DE VAPOR DE SODI A ALTA PRESSIÓ 10

6. ANALISIS DE SOLUCIONS 11

6.1. IL·LUMINACIÓ 11

6.1.1. ALTURA DE LES LLUMINÀRIES 12

MEMORIA DESCRIPTIVA - 2/27 pàg 7 de 166

Joan Vicient Calvo

6.1.2. DISTÀNCIA ENTRE FAROLES 12

6.1.3. INCLINACIÓ DEL BRAÇ 12

6.1.4. LONGITUD DEL BRAÇ 13

6.1.5. POTÈNCIA DE LES LÀMPADES 13

6.1.6. TIPUS DE LÀMPADES 13

6.1.7. SIMETRIA 13

6.1.8. RASES I TUBS PROTECTORS 14

6.2. CONTROL D’ACCÉS 14

6.3. CONTROL DE SEGURETAT 16

7. RESULTATS FINALS 17


7.1.1. GASOLINERA 17

7.1.2. PASSEIG 18

7.1.3. PANTALANS 19

7.1.4. ZONA REIXADA 22

7.1.5. PÀRQUING 23



8. PLANIFICACIÓ 25


Joan Vicient Calvo

0. FULLA D’IDENTIFICACIÓ

Títol:


Situació: Oficines del port, s/n 43895 L’Ampolla Dades del Client: Zona Portuària Sud Oficines del port s/n 43540 St. Carles de la Ràpita Tel. 977 740 456 Fax. 977 742 372 [email protected] Dades autor: Joan Vicient Calvo Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica Industrial NIF: 47824390-F Correu: [email protected]


Joan Vicient Calvo

1. OBJECTIU

Aquest projecte té l’objectiu d’especificar el disseny, l’ordenació i les fases d’execució

de l’obra per a la instal·lació, segons la legislació actual, d’un sistema de control

d’accés, il·luminació i seguretat d’un club nàutic esportiu.

2. ABAST

L’abast del projecte consta en definir tota la instal·lació necessària per a proporcionar el

servei d’il·luminació, el control d’accés mitjançant barreres a l’entrada de pàrquing i

portes automàtiques per als pantalans, i un sistema de seguretat mitjançant càmeres

d’anti-intrusisme.

3. ANTECEDENTS

El port esportiu de l'Ampolla és una instal·lació que es troba dins la mateixa població, és

propietat de la Generalitat Catalana i més exactament la zona sud. El Club nàutic

Ampolla en té la concessió per al ús.

El Club Nàutic Ampolla és una entitat sense ànim de lucre creada en 1968 per un grup

de persones amb l’objectiu d’organitzar activitats nàutiques i esportives i proporcionar

amarratge als primers estiuejadors que per aquell temps s’apropaven a conèixer els

atractius de les costes i els habitants de la zona.

Ja des dels inicis del Club Nàutic Ampolla impulsava la idea de que la institució no

havia de ser únicament un centre d’oci i atractiu turístic per als residents sinó, tot el

contrari, un vincle de cohesió entre diverses cultures baix el referent comú de l’amor al

mar i als vaixells i el respecte absolut pel nostre medi ambient.

L’any 2007 el club nàutic Ampolla estava format per 575 socis numeraris, 174 jubilats i

134 juvenils, es a dir, un total de 883 socis.


Joan Vicient Calvo

Aquest port, totalment turístic, té les necessitats de disposar d’unes instal·lacions que li

proporcionin una seguretat real i un control de tothom que gaudeixi dels serveis aportats

pel port en cada moment.

4. NORMES I REFERÈNCIES

5.1 Disposicions legals i normes aplicades

Real Decret 842/2002, Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i instruccions

tècniques complementaries

Reial Decret 7/1988, de 8 de gener, relatiu a les exigències de seguretat del material

elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió.

Reial Decret 154/1995, de 3 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret

7/1988, de 8 de gener, pel qual es regulen les exigències de seguretat del material

elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió

Reial Decret 1580/2006, de 22 de desembre, pel qual es regula la compatibilitat

electromagnètica dels equips elèctrics i electrònics.

RBT-2002: Reglament electrotècnic de baixa tensió i Instruccions tècniques

complementaries.

UNE 20-460-94 Part 5-523: Intensitats admissibles en els cables i conductors aïllats.

UNE 20-434-90: Sistema de dessignació de cables.

UNE 20-435-90 Part 2: Cables de transport d'energia aïllats amb dielèctrics secs

extruits per a tensions de 1 a 30kV.

UNE 20-460-90 Part 4-43: Instal.lacions elèctriques en edificis. Protecció contra les

sobreintensitats.

UNE 20-460-90 Parte 5-54: Instal.lacions elèctriques en edificis. Connexió a terra i

conductores de protecció.


Joan Vicient Calvo

EN-IEC 60 947-2:1996(UNE - NP): Aparells de baixa tensió. Interruptors

automàtics.

EN-IEC 60 947-2:1996 (UNE - NP) Annex B: Interruptors automàtics amb

protecció incorporada per intensitat diferencial residual.

EN-IEC 60 947-3:1999: Aparamenta de baixa tensió. Interruptors, seccionadors,

interruptors-seccionadors i combinats fusibles.

EN 60 898 (UNE - NP): Interruptors automàtics per a instal.lacions domèstiques i

anàlogues per a la protecció contra sobreintesitats.

5.2 Bibliografia

http://www.siemens.com

Catàleg de serveis i productes Siemens.

Catàleg de productes de ATP iluminación.

Programa de càlcul d’il·luminació de la casa “ATP Iluminación”.

www.atpiluminacion.com/

https://sauron.etse.urv.es/public/PROPOSTES/

http://moodle.urv.cat

Manual ajuda OpenOffice.org

OpenOffice writer

Manual Microsoft Office

Microsoft Word

Manual Autocad

Autocad


Joan Vicient Calvo

5. DEFINICIONS I ABREVIATURES

5.1. Principals magnituds luminotècniques

5.1.1. Flux lluminós (Φ): Quantitat de llum emesa per la font durant un

segon en totes direccions. Expressat en altres termes, el flux lluminós

indica la potència lluminosa pròpia d’una font.

5.1.2. Intensitat lluminosa (I): Quantitat de llum emesa en un segon i cap a

una determinada direcció. Expressada en altres termes, la intensitat

lluminosa indica la forma en què la llum produïda es distribueix per

l’espai.

5.1.3. Nivell d’il·luminació (E): Magnitud que també es coneix con el nivell

d’intensitat d’il·luminació, és una magnitud característica de l’objecte

il·luminat, per tant indica la quantitat de llum que incideix sobre una

unitat de superfície de l’objecte il·luminat.

5.1.4. Il·luminació mitja (Emed): Nivell mig d’il·luminació desitjada.

5.1.5. Luminància (L): És un concepte propi de cada tipus de font de llum.

És coneix com a font de llum primària tot dispositiu capaç de produir

llum per si mateix; mentre que es coneix com font de llum secundària

tot objecte, la llum emesa del qual és conseqüència d’haver reflectit

sobre ell la llum procedent d’una font primària

5.1.6. Luminància mitja (Lmed): És el valor mig de les luminàncies

puntuals.

5.1.7. Uniformitat global: És la relació entre la luminància puntual i la

luminància mitja.

5.1.8. Uniformitat longitudinal (Ul): És la relació entre les luminàncies

puntuals


Joan Vicient Calvo

5.2. Tipus de làmpades

5.2.1. Làmpades de vapor de mercuri de color corregit

Es coneix amb aquest nom un tipus de làmpades de descàrrega en les quals l’emissió de

llum és conseqüència de l’excitació dels àtoms de mercuri continguts en el tub de

descàrrega Aquesta classe de làmpades està compost per:

- Un tub de descàrrega de quars, proveït de dos elèctrodes principals i un o dos

elèctrodes auxiliars, i en l’interior dels quals es troba una certa quantitat de argó

i unes gotes de mercuri.

- Una butllofa exterior, la missió de la qual consisteix a protegir al tub de

descàrrega i permetre l’equilibri tèrmic necessari per al seu bon funcionament.

- Un anell de connexió enroscat.

Funcionament:

Quan es connecta el llum a la xarxa d’alimentació, a través del corresponent element

limitador, s’aplica una diferència de potencial entre cada elèctrode principal i el seu

corresponent d’arrencada; això fa que, entre ells i a través de l’argó, salti un petit arc. La

calor generada per aquest arc és suficient per a vaporitzar el mercuri, que estava en estat

líquid, permetent l’establiment de l’arc entre els dos elèctrodes principals a través de

l’atmosfera de vapor de mercuri.

Característiques:

Amb la llum emesa per les làmpades de vapor de mercuri, es té una reproducció bastant

defectuosa dels colors dels objectes que il·lumina. Per a evitar això, s’introdueixen

substàncies com el fluogermanat de magnesi o el vanadat d’itri; així obtenim els llums

de vapor de mercuri de color corregit. El rendiment dels llums de vapor de mercuri de

color corregit oscil·la entre el tipus i la potència, entre 30 i 95 lm/W.

La vida mitja pot arribar a arribar a unes 16000 hores en determinades classes sent, en

qualsevol cas, superior a 8000 hores, considerant una freqüència d’encesos igual a una


Joan Vicient Calvo

connexió cada 3 hores. L’encès no és instantani, precisant un cert temps perquè el llum

arribi a la seva màxima emissió. De la mateixa manera, el reencès no és instantani i s’ha

d’esperar que el mercuri s’hagi condensat per a poder encebar de nou l’arc. Durant el

període d’arrencada els llums de mercuri absorbeixen un corrent el valor del qual és

pràcticament el doble del valor de règim normal.

5.2.2. Làmpada de vapor de sodi a alta pressió

Es coneix amb aquesta denominació un tipus de llums de descàrrega en el qual la

producció de llum s’efectua com a conseqüència de l’excitació d’àtoms de sodi

continguts en el tub de descàrrega. Les característiques constructives són idèntiques a

les de vapor de mercuri de color corregit.

Funcionament:

En els extrems del tub de descàrrega hi ha dos elèctrodes i, en el seu interior, es troba un

gas de farciment, generalment neó i una petita quantitat de sodi en forma de gotes quan

el llum està freda. En l’instant que s’aplica una certa tensió als elèctrodes es produeix

una descàrrega a través del gas neó la qual determina l’emissió d’una llum vermella

característica d’aquest gas que, com és sabut, és molt ionitzable. La calor generada per

aquest arc produeix la vaporització progressiva del sodi; com a conseqüència, la

descàrrega passa a efectuar-se en una atmosfera en la qual la concentració del sodi és

progressivament major, determinant una llum de tonalitat groga, però no tant com les de

vapor de sodi a baixa pressió.

Les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió necessiten per a la seva arrencada, a

més de la reactància, d’un nou element cridat ignitor o arrencador, la missió del qual

consisteix a generar uns punts de tensió de l’ordre de 3 a 4 KV, sense els quals el llum

no pot iniciar el seu encès. Aquest arrencador pot estar inclòs en el llum o pot ser un

element aliè a la mateixa.

A causa de les especials condicions de funcionament d’aquesta classe de llums, el tub

de descàrrega està construït amb un material ceràmic especial constituït per un òxid

d’alumini sintetitzat. Des del punt de vista químic, aquest material ceràmic presenta una

gran resistència a l’atac del sodi, el que permet una llarga vida útil del tub. Els


Joan Vicient Calvo

elèctrodes estan situats un a cada extrem del tub i són de tungstè. Al interior del tub,

juntament amb un amalgama de sodi perfectament dosada, es troba un gas noble a baixa

pressió per a facilitar l’encebament.

Característiques:

A mesura que augmenta la pressió a interior del tub de descàrrega, el repartiment

espectral de la llum emesa pel tub de descàrrega de sodi es va ampliant fins que, a la

pressió normal de funcionament pròpia d’aquests llums, es pot observar un repartiment

sensiblement continu, gràcies al com s’obté una certa facilitat per a distingir els colors

dels objectes il·luminats, fet que no és possible amb els llums de vapor de sodi a baixa

pressió. A pesar d’això, els llums a alta pressió segueixen emetent preferentment en la

zona corresponent als tons grocs, a causa de la qual cosa el color de la llum és groc.

L’eficàcia lluminosa d’aquests llums, si bé és inferior a la dels llums de baixa pressió,

arriba a uns valors notablement alts.

6. ANALISIS DE SOLUCIONS

6.1. Il·luminació

Per al disseny d’aquesta part del projecte hi ha dos factors principals que determinen les

característiques, les exigències o recomanacions del Comitè Espanyol d’il·luminació

(CEI) i d’altra banda, les activitats a desenvolupar en cada zona concreta. En concret el

port esportiu consta de 5 parts, i son les següents:

- Una gasolinera

- Un passeig

- Vuit pantalans

- Una zona reixada.

- Una zona de pàrquing


Joan Vicient Calvo

Hi ha diversos factors a tenir en compte alhora de dissenyar la instal·lació necessària per

a proporcionar el servei d’il·luminació, aquests factors son els següents:

6.1.1. Altura de les lluminàries:

La altura es un dels factors que no esta reglat, si esta a molta altura el nivell

d’il·luminació serà més baix però mantindrà una uniformitat major. A més a més, s’ha

de tenir en compte que els costos de manteniment i reparació seran més elevats. En

canvi. En el cas de estar situades molt prop del sòl, la intensitat lluminosa que arribarà

al terra tindrà nivells molt altes, però no es repartirà el suficient per tot l’espai a

il·luminar. La solució adoptada en cada cas serà la recomanada pel fabricant, ja que és

l’altura optima per al model emprat en cada producte concret.

6.1.2. Distància entre faroles:

La distància dependrà del lloc a il·luminar, la uniformitat necessària i el pressupost

disponible. Ja que si es distancien molt les lluminàries, tindrem valors lumínics molt

diferents i un cost poc elevat, en canvi, per a tenir un nivell d’il·luminació òptim i de

molt bona qualitat serà necessari instal·lar una densitat de llums elevada.

6.1.3. Inclinació del braç:

Es pot donar el cas en què interessi dirigir el flux lluminós cap a una zona en especial.

Ho podrem aconseguir si dotem la nostra columna d’un braç i hi situem la làmpada al

extrem d’aquesta. I donant-li valors d’inclinació diferents, podem enfocar el flux

lluminós en la direcció més adient.

6.1.4. Longitud del braç:

Es pot donar el cas en què interessi dirigir el flux lluminós cap a una zona en especial.

Ho podrem aconseguir si dotem la nostra columna d’un braç i hi situem la làmpada al


Joan Vicient Calvo

extrem d’aquesta. Òbviament, la distancia d’aquest braç determinarà en gran mesura

l’enfocament dels cossos a il·luminar.

6.1.5. Potència de les làmpades:

Segons les necessitats de la zona, tal i com s’ha comentat anteriorment, s’haurà de

proporcionar un nivell d’il·luminació o un altre. Per a portar a terme aquest fi, serà

necessari determinar, entre altres factors, la potència de les làmpades. Evidentment, com

més potència siguin capaç d’assolir, més il·luminaran.

6.1.6. Tipus de làmpades:

Com ha estat introduït en un capítol anterior, cada tecnologia de bombeta té unes

característiques diferents, fent-les així millors per a casos concrets. Si volem gaudir

d’una il·luminació amb un bon contrast de colors farem servir la làmpada de vapor de

mercuri corregit, en canvi, si només volem que hi hagi una simple il·luminació, es

poden fer servir làmpades de vapor de Sodi a altes pressions.

6.1.7. Simetria:

Es poden diferenciar les il·luminaries segons la simetria en l’espectre lluminós emès.

N’hi ha que emeten un flux de llum totalment simètric, és a dir, emeten la mateixa llum

en totes direccions, mentre que d’altres no. Dependrà de la zona i funció.

6.1.8. Rases i tubs:

Per a portar a terme aquest projecte, s’haurà d’excavar rases per a passar els cables

conductors de distribució elèctrica. S’obriran rases, al interior de les quals es situaran

tubs que protegiran els conductors.


Joan Vicient Calvo

Per tal de complir amb el ITC BT vigent (els conductors de reds subterrànies han d’estar

a una profunditat mínima de 60 cm), les rases destinades a la distribució elèctrica

tindran una profunditat de 70 cm, de manera que la superfície superior del tub es troba a

50 cm de profunditat. L’amplada de les rases la situarem a 70 cm, corresponents a la

mesura de l’ample de la pala de les màquines retroexcavadores.

Tenint en compte el Reglament Electrotècnic de baixa tensió, els tubs destinats a

protegir conductors de línies generals d’alimentació d’energia elèctrica tindran un

diàmetre suficientment gran per que es pugi ampliar la secció dels conductors

inicialment col·locats en un 100%.

Al interior d’aquestes rases s’instal·larà un conductor de coure nu, amb funció de terra,

que anirà connectat a tots els elements metàl·lics situats prop de la rasa.

6.2. Control d’accés

Si es te en compte que ens trobem en una població basada en el turisme principalment

d’estiu, ja que es troba al costat del Mar Mediterrani, i que a més a més aquestes

instal·lacions tenen molts socis, es justifica la necessitat d’instal·lar un sistema de

control d’accés per controlar les entrades i sortides dels socis en cada zona, i denegar

l’accés a tota aquella persona aliena al club, a totes aquelles zones privades de les que

disposa la esmenada organització.

Hi ha una gran varietat de productes que ofereixen aquest servei, en funció del nombre

de usuaris, la seguretat i el pressupost disponible, s’ha d’elegir els controladors més

adients per aquest cas.

Una possibilitat consisteix en instal·lar un sistema independent per a cada un dels

accessos a cada un dels pantalans i la entrada i sortida de vehicles del pàrquing del club

Nàutic Ampolla. Aquesta solució consistiria en configurar tots els punts d’accés igual i

donar una mateixa clau a tots els socis per a que pugessin entrar dins les instal·lacions.

Aquesta solució, tot i que la més econòmica, té un gran defecte en el camp de la

seguretat.


Joan Vicient Calvo

Una altra solució és proporcionar una clau d’accés vàlida per al pàrquing i un pantalà en

el cas de tenir un amarrador. Aquesta solució, no molt més cara que la anterior continua

tenint deficiències en la seguretat, però permet autoritzar l’accés als pantalans

únicament a aquells que disposen d’un amarrador.

En una fictícia conversa amb els dirigents del Club Nàutic es van presentar aquestes

possibles solucions però van ser declinades. Els portaveus d’aquesta institució van

deixar clar que volien un sistema capaç d’enregistrar les entrades i sortides, determinant

l’usuari i l’hora exacta, sempre mantenint un preu assequible per al Club.

Segons aquestes especificacions es necessari un sistema que incorpori una central que

pugui controlar i enregistrar les entrades i sortides, conservant un preu econòmic.

Els models més bàsics destinats a aquesta funció tenen una gran inconvenient i és que

no suporten més de cinquanta usuaris, de manera que es continua sense oferir el control

sol·licitat de qui entra i qui surt de les instal·lacions en cada moment.

Seguint amb la mateixa sèrie de productes, però de gamma superior, hi ha el més

complet que permet fins a mil usuaris, així que també s’ha de desestimar, ja que tot i

que actualment seria més que suficient, tenint en compte el creixement d’aquest port en

els últims anys, aquesta solució es quedaria insuficient a curt termini.

La solució adoptada permet fins a un milió d’usuaris, però requereix la instal·lació d’un

ordenador que estarà connectat a un controlador central que rebrà tota la informació

necessària dels punts d’accés. Aquesta solució té un cost molt més elevat que els

anteriors però és l’únic que permet una seguretat integrada dins del control d’accés.

Per sobre d’aquest nivell, hi ha la possibilitat de instal·lar i configurar una red local

connectada a Internet, amb un únic servidor que autoritzes o deneges l’accés de tots els

punts d’accés als ports de la Generalitat de Catalunya. I que des de qualsevol punt, amb

connexió a Internet, es pogués observar la activitat de tots els ports. Evidentment aquest

projecte tindria un cost molt més elevat i requeriria la coordinació de totes les entitats

que disposen de la concessió d’un port de la Generalitat. O fins i tot, unificar els ports

de l’Estat Espanyol.


Joan Vicient Calvo

6.3. Control de Seguretat

Abans que res, s’ha de recordar que aquest port disposa d’un servei de vigilants que fan

guàrdia totes les nits del any. També s’ha de tenir en compte que hi ha dissenyat un

control d’accés molt eficient. De manera que la solució adoptada ha de ser suficient

però no excessiva.

Una possibilitat és instal·lar uns pocs detectors de moviment i anti-intrusisme de manera

que salti una petita alarma en cada moment per avisar al vigilant i que aquest determini

la gravetat de la situació i que avisi a les forces de seguretat en el cas convenient.

Aquesta solució va ser considerada insuficient pels representants del Port.

La solució adoptada consisteix en la instal·lació de càmeres amb el sistema necessari per

a l’enregistrament de la captació d’aquestes.

A la reunió, els gerents del Club nàutic van deixar clar que volien que s’enregistrés en

tot moment l’estat del port.

Per a portar a terme aquest control de seguretat hi ha diferents aspectes a tenir clar. Serà

necessari tenir un equip que digitalitzi les imatges per poder-les visionar el guàrdia de

seguretat. Si s’instal·la una càmera fixa a cada pantalà i tres més, per al pàrquing i

l’entrada, resultarà més econòmic que tres càmeres rotatòries de bona qualitat. Tot i

això, es dispara el preu amb els aparells capaços d’enregistrar tantes seqüències

simultànies.

De manera que l’opció més optima és instal·lar tres càmeres rotatòries, ja que

automàticament van escombrant tot el territori i a més a més permeten una futura

ampliació i fusió del control d’accés i de seguretat, posant sensors i alarmes per fer més

segur el Port. Actualment s’ha desestimat aquesta opció ja que les instal·lacions no

requereixen aquest tant alt nivell de seguretat.

Un nivell per sobre d’aquest sistema emprat hi ha la connexió a Internet. Utilitzant

càmeres especifiques que a traves d’una centraleta envien les imatges preses a un

servidor web. Aquest sistemes centrals que envien totes les dades per Internet, tenen

disponible el servei que, en l’hipotètic cas d’una intrusió, poden avisar a les forces

policials automàticament i, fins i tot, enviar un missatge de text al telèfon mòbil del

màxim responsable de la instal·lació.


Joan Vicient Calvo

7. RESULTATS FINALS

7.1. Il·luminació

Per a l’elecció de lluminàries, columnes i braços s’han consultat catàlegs i llibres de

diversos fabricants. S’ha decidit apostar per la casa “ATP iluminación”, ja que té un

gran ventall de productes, uns preus raonables i proporciona un software molt bo per al

càlcul lluminós, càlcul de les caigudes de tensió i càlcul dels conductors necessaris per a

cada cas.

Segons la zona s’utilitzaran diferents productes, ja que no totes les parts d’aquest port

tenen les mateixes funcions i en funció dels treballs a realitzar en cada una d’elles seran

convenients unes característiques o altres diferents; és a dir, en alguna zona serà

necessari tenir una luminància màxima puntual molt elevada mentre que en un altre

importarà principalment que la luminància mínima no baixi d’un valor concret o fins i

tot es pot donar al cas d’haver de proporcionar una uniformitat mitja determinada.

7.1.1. Gasolinera

S’instal·laran tres lluminàries model “ORION CON REFLECTOR SIMÉTRICO” amb

les làmpades VSAP de 600 W. Aquestes es posaran sobre columnes del model “ATLAS

PLUS” de deu metres d’alçada i amb un braç BD120 de 1235 mm de llargada, aquest

s’inclinarà vint-i-cinc graus respecte l’eix horitzontal. Les làmpades estaran orientades

cap al centre de la gasolinera afavorint la il·luminació de la zona concreta en que es

realitza l’abastiment de carburant.

Es situaran a les tres cantonades de la gasolinera per on els vaixells poden fer ús

d’aquesta, tal i com es mostra en el plànol 6.

També s’ha de mencionar que hi haurà una altra lluminària al quart extrem de la

gasolinera que forma part del Pantalà 8 però il·lumina part d’aquesta zona.


Joan Vicient Calvo

El punt màxim de il·luminació serà de 258 lux, la il·luminació mitja serà de 117 lux, i

21 lux de mínima. La il·luminació queda ben repartida ja que els màxims valors estan

prou repartits al llarg de la zona emprada per al subministrament de carburant als

vaixells. I els punts mínims es troben en la part que és pantalà i que per al pantalà és un

molt bon valor d’il·luminació.

Quant a les uniformitats, la mitja serà de 0.18, mentre que hi haurà una mínima de 0.08.

Es connectarà a la red elèctrica mitjançant un conductor de coure de 10 mm2. Aquest

estarà soterrat i protegit per un tub de 40 mm de polietilè. Estarà connectat al quadre 1 i

sortida 4 del transformador. A aquesta línia també hi estaran connectades les faroles del

pantalà número vuit.

7.1.2. Passeig

Com estem situats a una ciutat bàsicament turista, la il·luminació d’aquesta zona serà

més aviat elevada, de manera que proporcioni una sensació de seguretat. Tot i això no

es renunciarà del romanticisme d’un passeig al costat del mar, de manera que

s’instal·laran les lluminàries anomenades “GONDOLA-400 OPAL” amb una làmpada

de 70W de Vapor de Sodi a Alta Pressió, sobre columnes model “ATLAS PLUS M” de

cinc metres d’altura.

Es situaran al centre del passeig cada vint metres. Tal i com es mostra al plànol 7. Seran

necessàries quinze lluminàries per tal d’il·luminar tot el passeig.

La instal·lació final proporcionarà una mitja de 18 lux (36 lux de màxima i 6 lux de

mínima), és a dir, una il·luminació molt bona per a tots aquells ciutadans i turistes als

qui els apeteixi beneficiar-se d’un agradable passeig pel costat del mar.

La uniformitat mitja serà de 0.35, amb un 0.17 de mínima. De manera que al llarg de tot

el passeig, propietat del Club Nàutic Ampolla, hi haurà una bona il·luminació, sense

zones fosques i amb una sensació de seguretat que permetrà fer-ne ús a totes hores.


Joan Vicient Calvo



sortida 1 del transformador.

7.1.3. Pantalans:

Per a la il·luminació dels pantalans s’instal·laran les lluminàries mínimes necessàries ja

que al ser un port esportiu, s’usa bàsicament durant el dia, i no de nit com pot ser en el

cas dels ports orientats a la pesca i el comerç. A més a més les embarcacions disposen

de d’il·luminació necessària. De manera que els pantalans en si no necessiten oferir una

bona il·luminació.

Tant per motius de visibilitat del port com sensació de seguretat, el pantalà número vuit

si que serà ben il·luminat ja que fa la funció de separació del port amb el mar obert, a

més a més, és més ample que els altres i també és per on ha de passar el camió que

proveeix la gasolinera de carburant.

En canvi, per ordre de la junta de gobern del port, el pantalà 1 restarà sense il·luminació,

ja que pel seu ús no li és necessària. De totes formes, romandrà il·luminat a causa de la

proximitat amb el passeig i el pàrquing.

La instal·lació més detallada es descriu a continuació:

7.1.3.1.Pantalà 8

S’instal·laran faroles cada vint metres disminuint el factor de dispersió. Amb un total de

vuit lluminàries. Es col·locaran al lateral situat més al extrem sud-est tal i com

s’especifica en el plànol 6.

Les lluminàries seran del model “CROMA CON BLOQUE ÓPTICO” amb bombetes de

70 W VSAP i subjectes a columnes “COLISEO M” de sis metres d’alçada pels braços


Joan Vicient Calvo

PT100, les làmpades s’inclinaran 15 graus sobre l’eix horitzontal per tal d’enfocar

millor les zones més importants.

Juntament amb les làmpades de la gasolinera, es connectarà a la red elèctrica mitjançant

un conductor de coure de 8 mm2. Aquest estarà soterrat i protegit per un tub de 40 mm

de polietilè. Estarà connectat al quadre 1 i sortida 4 del transformador.

7.1.3.2.Pantalà 7

S’instal·laran quatre lluminàries tal i com es mostra al plànol 9. I un altra entre aquest

pantalà i el anterior, també assenyalat al plànol corresponent.


70 W VSAP sobre columnes “COLISEO M” de set metres d’alçada.




7.1.3.3.Pantalà 6

S’instal·laran tres faroles tal i com es mostra al plànol 9. I dos més entre aquest pantalà i

la anterior, també assenyalats al plànol corresponent.






7.1.3.4.Pantalà 5

S’instal·laran tres faroles tal i com es mostra al plànol 9. I dos més entre aquest pantalà i

el anterior, també assenyalats al plànol corresponent.




Joan Vicient Calvo




7.1.3.5.Pantalà 4

S’instal·laran dos faroles tal i com es mostra al plànol 9. I dos més entre aquest pantalà i







7.1.3.6.Pantalà 3

S’instal·laran dos faroles tal i com es mostra al plànol 9. I dos més entre aquest pantalà i







7.1.3.7.Pantalà 2

S’instal·laran dos faroles tal i com es mostra al plànol 9. I un altre entre aquest pantalà i








Joan Vicient Calvo

7.1.3.8.Pantalà 1

No s’instal·larà cap lluminària en aquest pantalà però si una entre aquest pantalà i el

anterior. Ja que amb aquesta farola, la il·luminació del passeig i la il·luminació pública

de la ciutat serà suficient tenint en compte les dimensions i ús d’aquest pantalà.




En conclusió, el vuitè pantalà assolirà un màxim de 30 lux, però amb una mitja de 21

lux i un mínim de 11 lux.

La uniformitat mitja calculada és de 0,53 i la mínima de 0,36, és a dir, donarà una bona

sensació de seguretat i el camió de carburant no tindrà problemes per fer el seu treball.

En canvi, els altres pantalans tindran luminàncies que oscil·laran entre els 34 lux i 1 lux.

Però mantenint una mitja de entre 13 lux i 10 lux. La uniformitat mitja variarà entre

0,26 i 0,12 segons la zona.

7.1.4. Zona Reixada

Les lluminàries utilitzades seran exactament les mateixes que s’han utilitzat per a la

gasolinera; lluminària “ORIÓN SIMÉTRICO” amb una làmpada VSAP de 600W, sobre

columnes “COLISEO SUPER” de deu metres d’altura. Les lluminàries s’instal·laran

amb una inclinació de trenta graus sobre l’eix horitzontal. Es situaran sis lluminàries en

total, tres al lateral més situat a l’oest, dos més al lateral oposat i una al extrem nord,

segons es mostra en el plànol cinc.

Aquesta zona tindrà una luminància mitja de 68 lux amb la uniformitat de 0,42. Són uns

bons resultats i més si es té en compte que la màxima il·luminació queda orientada a la

part dedicada al treball dels operadors.


Joan Vicient Calvo




7.1.5. Pàrquing:

Tenint en compte que els pantalans s’han il·luminat mínimament pel poc ús fora de les

hores de llum natural, és lògic pensar que el pàrquing tampoc serà usat.

S’utilitzarà el conjunt TOTEM-1 amb làmpades VSAP de 150W per al proveïment de

llum d’aquesta zona. S’instal·laran tretze lluminàries tal i com es mostra al plànol

número vuit.

Com s’observa, la part més propera a la zona reixada i que envolta l’edifici del club

nàutic, quedarà millor il·luminada, ja que durant els mesos d’hivern en què el sol es pon

més aviat, és possible que encara es treballi en operacions de reparació o manteniment

de vaixells.

La petita zona ubicada al mig te la única funció de pas de vehicles. A més a més es

troba molt prop de les lluminàries dels pantalans del voltant i del passeig, de manera que

es preveu una mínima il·luminació. De manera que en aquesta zona no s’instal·larà cap

lluminària més.

L’altra zona és utilitzada únicament pels usuaris dels primers pantalans, és a dir,

difícilment queda cap cotxe al fer-se fosc. De manera que tenint en compte que es troba

entre el passeig i els pantalans, ja disposa d’una mínima il·luminació. Tot i això s’hi

instal·laran cinc faroles per donar una bona imatge de seguretat.

S’ha calculat una luminància mitja de 15 lux, amb una màxima de 42 lux i 2 lux de

mínim. Les lluminàries estan situades per tal d’il·luminar les zones més necessàries i

deixar amb una il·luminació molt mínima les zones poc necessàries. Quant a la

uniformitat mitja, s’ha calculat que s’assolirà el valor mig de 0,11, amb un 0,04 de

mínim.


Joan Vicient Calvo




7.2. Control d’accés

Per al control d’accés, després de revisar els catàlegs de serveis de diferents empreses,

els elements instal·lats formaran part de la sèrie Si Pass Integrated, de la casa Siemens.

S’instal·laran deu lectors de targetes Micro/Hitag(AR6181-RX), aquestes estaran

distribuïdes de la següent forma:

- Dos a la barrera d’entrada i sortida del pàrquing, per controlar les dos barreres

- Dos lectors a l’accés compartit de zona reixada i pantalà 8

- I un més per a cada pantalà (exceptuant el primer i vuitè pantalà).

Totes les barreres, portes, barreres i reixes necessàries es troben ja instal·lades,

juntament amb els elements necessaris (motors, alimentacions, circuits de potència, etc.)

connectats i en òptimes condicions.

Els dos lectors situats a la entrada de les instal·lacions estaran destinats, cada un, a una

barrera existent, instal·lada i en bon estat.

Els dos lectors que donaran accés a la zona reixada, pantalà 8 i per tant, també a la

gasolinera, s’instal·laran l’un a l’entrada i l’altre a la sortida d’una porta corredissa.

Aquests dos aniran gestionats per una interfície dual de porta(ADD5160), ja que tots

dons controlen una mateixa barrera. Aquesta interfície estarà instal·lada dins el despatx

del guàrdia.

Els sis lectors dels pantalans i els dos de l’entrada al pàrquing aniran connectats a una

interfície per a vuit lectors(ADE5300), instal·lada al despatx del guàrdia de seguretat.


Joan Vicient Calvo

Aquests dos aparells es connectaran directament a un controlador central (AC5100),

instal·lat a la mateixa sala.

El despatx del guàrdia ja compta amb un PC operatiu que serà connectat al controlador

central, de manera que realitzarà la funció de servidor del sistema “Si Pass Integrated”,

com ja s’ha mencionat anteriorment, aquest ens permet gestionar un nombre d’usuaris

molt elevat (s’ha de tenir en compte que el club conta, actualment, amb més de cinc-

cents socis).

Tota la instal·lació descrita anteriorment, es troba il·lustrada al plànol 10.

7.3. Control de seguretat

Per al control de seguretat, al igual que per al apartat anterior, s’instal·laran productes

Siemens. Aquests treballs seran els descrits a continuació:

S’instal·laran tres càmeres a color(CCDA1435-DN) situades estratègicament, tal i com

es mostra en el plànol 11, per a una perfecta visió de totes les zones que formen part del

Club Nàutic Ampolla. Aquestes estaran muntades a un suport per a muntatge a

paret(CCDA1425-WM), el qual serà fixat per un adaptador de columna (CCDA1425-

PMA), engalzat a les columnes de les lluminàries.

Aquestes enviaran la senyal mitjançant un cable coaxial fins al Quad en temps real

(VQD300-RT), situat al despatx del guàrdia de seguretat, que s’encarregarà de

administrar les imatges de les quatre càmeres.

Es connectaran dos perifèrics a aquest Quad, per una banda, una pantalla TFT de

17’’(CMTC1715).

Aprofitant el PC del que disposa el guàrdia de seguretat, que compta amb una targeta de

televisió, es connectarà una sortida del Quad a temps real en color per a realitzar

gravacions. Després d’una entrevista amb l’equip directiu de clup nàutic, aquests es van

comprometre a ampliar la memòria ram del ordenador i instal·lar un nou disc dur per tal

d’assegurar el funcionament òptim d’aquest.


Joan Vicient Calvo

8. PLANIFICACIÓ

L’execució d’aquest projecte està dividit en onze fases. Aquestes seran efectuades per

dos equips d’obrers, dos equips d’electricistes i un tècnic. Està previst realitzar tots els

treballs en poc menys d’una setmana. Les fases d’execució de l’obra son les següents:

- Primerament s’obriran les rases, i pous on posteriorment aniran instal·lat els

conductors elèctrics i les columnes.

- La segon etapa consisteix en realitzar una estesa de conductor de coure de 10 mm2

nu per dins la rasa, en concepte de línia de terra. A sobre s’instal·larà el tub de

polietilè que albergarà al seu interior tant els conductors d’alimentació, control i

dades de les diferents instal·lacions.

- Un cop les rases estiguin preparades i amb els seus conductors al seu interior, es

procedirà a instal·lar les faroles.

- Al mateix temps, un altre equip anirà instal·lant els components del control d’accés.

- Com a quinta etapa de l’obra, i sempre per darrere de la tercera, s’instal·laran les

càmeres de seguretat i els diferents aparells necessaris per al funcionament

d’aquestes.

- La sexta, setena i vuitena etapa consistirà en connectar tots els elements pertinents a

la il·luminació, control d’accés i control de seguretat respectivament.

- Com a novena i desena etapa, un tècnic haurà de programar tots els element del

control d’accés i el control de seguretat, deixant-ho enllestit i operatiu.

- L’ultima etapa està destinada, un cop operatiu, al rebliment, compactació de rases i

transport de l’escullera.

A continuació es mostra un diagrama de GANTT que il·lustra les diferents fases de

l’obra


Joan Vicient Calvo


Temportizació

Fases

Matí prim

er dia

Tarda prim

er dia

Matí segon dia

Tarda segon dia

Matí tercer dia

Tarda tercer dia

Matí quart dia

Tarda quart dia

Mati cinquè dia

Tarda cinquè dia

Matí sisè dia

Tarda sisè dia

Obertura de rases

Estesa de tub protector, conductors i línia de terra dintre

de les rases

Instal·lació de faroles

Instal·lació elements per al control d’accés

Instal·lació d’elements per al control de seguretat

Connectar il·luminació

Connectar control d’accés

Connectar control de seguretat

Programació control acces

Programació control de seguretat

Tapiament de rases i transport de matèria sobrant

TAULA 1. DIAGRAMA DE GANTT

Tarragona, 20 de maig de 2009 LA PROPIETAT EL TÈCNIC

2.- MEMÒRIA DE CÀLCUL


Joan Vicient Calvo

ÍNDEX MEMÒRIA DE CÀLCUL

1 CÀLCUL IL·LUMINACIÓ 3

1.1 GASOLINERA 3

1.2 PASSEIG 5

1.3 PANTALANS 7

1.3.1 PANTALÀ 8 8

1.3.2 ALTRES PANTALANS 10

1.4 ZONA REIXADA 13

1.5 PÀRQUING 15

1.5.1 ZONA OEST 16

1.5.2 ZONA EST 18

2 CAIGUDES DE TENSIÓ 20

2.1 GASOLINERA I PANTALÀ 8 20

2.2 PASSEIG 20

2.3 PANTALANS 21

2.4 ZONA REIXADA 25

2.5 PÀRQUING 25

MEMORIA DE CÀLCUL - 2/26 pàg 34 de 166

Joan Vicient Calvo

1 CÀLCUL IL·LUMINACIÓ Es pretén il·luminar el port de la figura0.1, per a facilitar el treball, s’ha dividit en diferents zones:

La gasolinera El passeig Els pantalans (amb el càlcul del pantalà 8 per separat) La zona reixada El pàrquing (dividit en dos parts: zona oest i zona est)

Fig. 1 – Visió General del Port

1.1 Gasolinera:

Fig. 1.1.1 – Gasolinera Com ja s’ha comentat, en aquesta zona s’instal·laran tres lluminàries model “ORION SIMÉTRICO”, amb una làmpada VSAP de 600W, les làmpades es situaran a onze metres d’alçada sobre columnes “ATLAS PLUS” i unides a la farola per un braç “BD120” de 1235mm de longitud. Orientades cap al centre de la plataforma i amb una inclinació de vint-i-cinc graus. Tal i com es mostra en el plànol 4.


Joan Vicient Calvo

Es necessari recordar que per als càlculs hi figurarà una quarta font de llum del pantalà 8 ja que també il·lumina aquesta zona.

Fig. 1.1.2 – Orion simètricio Fig.1.1.3 - Orion simétrico VSAP 600W

Els càlculs de les luminàncies previstes són les mostrades a la següent taula:

Luminàncies horitzontals Luminàncies verticals Luminàncies Màxima 258 (lux) 103 (lux) 18,7 (cd/m2)

Mitja 117 (lux) 41 (lux) 9,5 (cd/m2) Mínima 21 (lux) 0 (lux) 2,2 (cd/m2)

Uniformitat mitja 0,18 0,00 0,23 Uniformitat extrema 0,08 0,00 0,12 Taula 1.1.1 – Càlcul luminàncies globals

El repartiment de la llum per l’espai es mostra a les figures

Fig.1.1.4 – Càlcul luminàncies segons a l’espai


Joan Vicient Calvo

Fig. 1.1.5 – Malla luminàncies 3D

Fig.1.1.6 – Corbes luminàncies

1.2 Passeig Per a la il·luminació del passeig es s’instal·laran lluminàries model “GONDOLA-400 OPAL”, amb la làmpada VSAP-T 70W situada a 5 metres d’altura, sobre columnes “ATLAS PLUS M”.


Joan Vicient Calvo

Fig. 1.2.1 – Gondola-400 Fig. 1.2.2 – Gondola-400 VSAP 70W

Els càlculs de luminàncies són els següents:

Luminàncies horitzontals Luminàncies Màxima 36 (lux) 2,7 (cd/m2)

Mitja 18 (lux) 1,9 (cd/m2) Mínima 6 (lux) 1,1 (cd/m2)

Uniformitat mitja 0,35 0,61 Uniformitat extrema 0,17 0,41 Taula 1.2.1 – Càlcul luminàncies globals

Fig. 1.2.3 – Càlcul luminàncies segons a l’espai


Joan Vicient Calvo

Fig. 1.2.4 – Malla luminàncies 3D

Fig. 1.2.5 – Corbes luminàncies

1.3 Il·luminació Pantalans Per a la il·luminació dels pantalans s’instal·laran lluminàries model “CROMA con BLOQUE ÓPTICO 250” i una làmpada VSAP de 70W.


Joan Vicient Calvo

Fig. 1.3.1 – Croma Fig. 1.3.2 – Croma Bloque Optico 250 VSAP 70W

S’ha de tenir en compte que el pantalà número vuit, per diferents motius, s’ha de calcular a banda. Aquest és més ample que els altres, és el que separa el port del mar obert i a més a més, és per on ha de passar el camió que proveeix de carburant la gasolinera d’aquestes instal·lacions. 1.3.1 Pantalà 8 S’instal·laran “CROMA con BLOQUE ÓPTICO” amb bombetes de 70 W VSAP, subjectat a un braç model “PT100” , sobre una columna “COLISEO” de sis metres d’altura. S’inclinaran les lluminàries 15º per afavorir el factor de dispersió i il·luminar la zona més necessària. Les faroles s’instal·laran amb una interdistància de vint metres, situades al lateral superior del pantalà, per no molestar. Els càlculs de luminàncies del pantalà vuit són els següents:



Uniformitat mitja 0,53 0,64 Uniformitat extrema 0,36 0,43 Taula 1.3.1.1 – Càlcul luminàncies pantalà 8


Joan Vicient Calvo

Fig. 1.3.1.1 – Càlcul luminàncies pantalà 8

Fig. 1.3.1.2 – Malla luminàncies 3D pantalà 8


Joan Vicient Calvo

Fig. 1.3.1.3 – Corbes luminàncies pantalà 8

1.3.2 Altres pantalans Aquestes lluminàries, estaran sobre columnes “COLISEO” però de set metres d’altura, sense cap braç ni inclinació. Per a la resta de pantalans s’instal·laran les mateixes faroles però amb una interdistància que variarà entre els vint-i-cinc i quaranta metres. A continuació es mostraran els càlculs per al millor i pitjor cas.



Uniformitat mitja 0,26 0,45 Uniformitat extrema 0,09 0,20 Taula1.3.2.1 – Càlcul luminàncies amb interdistància 36 metres

Luminàncies horitzontals Luminàncies

Màxima 32 (lux) 2,4 (cd/m2) Mitja 10 (lux) 0,9 (cd/m2)

Mínima 1 (lux) 0,2 (cd/m2) Uniformitat mitja 0,12 0,26

Uniformitat extrema 0,04 0,10 Taula1.3.2.1 – Càlcul luminàncies amb interdistància 45 metres


Joan Vicient Calvo

Fig.1.3.2.2a – Càlcul luminàncies pantalans amb interdistància 36 metres

Fig.1.3.2.2b – Càlcul luminàncies pantalans amb interdistància 45 metres

Fig.1.3.2.3a – Malla luminàncies 3D pantalans amb interdistància 36 metres


Joan Vicient Calvo

Fig.1.3.2.3b – Malla luminàncies 3D pantalans amb interdistància 45 metres

Fig.1.3.2.4a – Corbes luminàncies pantalans amb interdistància 36 metres

Fig.1.3.2.4b – Corbes luminàncies pantalans amb interdistància 45 metres


Joan Vicient Calvo

1.4 Zona reixada

Fig.1.4.1 – zona reixada

S’instal·laran lluminàries “ORION SIMÉTRICO” amb bombetes VSAP de 600W sobre columnes “COLISEO SUPER” de deu metres d’alçada, sense braç i amb una inclinació de 30º. També es tindrà en compte una lluminària del aparcament que influirà mínimament sobre la zona calculada en aquest apartat. Aquesta zona esta preparada per a la reparació i manteniment d’embarcacions petites. De manera que per a realitzar aquesta labor es necessària una il·luminació molt bona. També es necessari esmentar que no es necessari un nivell d’uniformitat elevat, ja que s’ha calculat on situar les columnes per tal d’obtenir els majors valors a les zones de treball. Els càlculs pertanyents a aquesta zona són els següents:



Uniformitat mitja 0,21 0,25 Uniformitat extrema 0,07 0,11 Taula1.4.1 – Càlcul luminàncies zona reixada


Joan Vicient Calvo

Fig.1.4.2 – Càlcul luminàncies zona reixada

Fig.1.4.3 – Malla 3D luminàncies zona reixada


Joan Vicient Calvo

Fig.1.4.4 – Corbes luminàncies zona reixada

1.5 Pàrquing

Al pàrquing s’instal·laran lluminàries “TOTEM-I”, i amb làmpades VSAP de 150 W alçades a quatre metres d’altura. Per al càlcul d’aquesta zona, s’han tingut que tenir en compte tant les faroles del passeig com la majoria dels pantalans.


Joan Vicient Calvo

Fig.1.3.1 – Conjunt Totem-1 Fig.1.3.2 – Totem-1 VSAP 150W



Uniformitat mitja 0,11 0,09 Uniformitat extrema 0,04 0,04 Taula1.5.1.1 – Càlcul luminàncies pàrquing

El pàrquing el dividirem en dos parts. Per una part la zona oest i d’altra banda la zona est. 1.5.1 Zona Oest:

Fig.1.5.1.1 – Càlcul luminàncies pàrquing zona oest


Joan Vicient Calvo

Fig.1.5.1.2 – Malla 3D luminàncies pàrquing zona oest

Fig.1.5.1.3 – Corbes luminàncies pàrquing zona oest


Joan Vicient Calvo

1.5.2 Gasolinera Zona Est

Fig.1.5.2.1 – Càlcul luminàncies pàrquing zona est

Fig.1.5.2.2 – Malla 3D luminàncies pàrquing zona est


Joan Vicient Calvo

Fig.1.5.2.3 – Corbes luminàncies pàrquing zona est


Joan Vicient Calvo

2 CAIGUDES DE TENSIÓ

2.1 Gasolinera i Pantalà 8 Aquestes dos zones estaran connectades a la mateixa sortida del transformador, exactament al quadre 1 sortida 4. S’utilitzarà un conductor de 8 mm2 de Coure. TRAM L (m) P (W) P AC. (W) S (mm2) C. TENSIÓ(V) C. ACUM. (V) INTENS (A)

CM - 1 227 70 2430 8,00 5,83 5,83 7,38

1 - 2 20 70 2360 8,00 0,51 6,34 7,28

2 - 3 20 70 2290 8,00 0,48 6,82 6,97

3 - 4 20 70 2220 8,00 0,47 7,29 6,75

4 - 5 20 70 2150 8,00 0,46 7,75 6,54

5 - 6 20 70 2080 8,00 0,44 8,19 6,33

6 - 7 20 70 2010 8,00 0,43 8,62 6,11

7 - 8 20 70 1940 8,00 0,41 9,03 5,90

8 - 9 22 70 1870 8,00 0,44 9,46 5,69

9 - 10 22 600 1800 8,00 0,42 9,88 5,48

10 - 11 36 600 1200 8,00 0,46 10,34 3,65

11 - 12 23 600 600 8,00 0,15 10,48 1,83Taula2.1 – Càlcul Caigudes de Tensió pantalà 8.

Tal i com es pot apreciar en aquesta taula, en aquesta zona s’ha calculat que cauran 10,48 V. És a dir, un 2,76%. Com no supera el 3% ens trobem dins del marge legal.

2.2 Passeig

Aquesta zona estarà connectada al quadre 4 sortida 1 del transformador.. S’utilitzarà un conductor de 6 mm2 de Coure.

TRAM L (m) P (W) P AC. (W) S (mm2) C. TENSIÓ (V) C. ACUM. (V) INTENS(A)

CM - 1 51 70 1050 6,00 0,75 0,75 3,19

1 - 2 20 70 980 6,00 0,28 1,03 2,98

2 - 3 20 70 910 6,00 0,26 1,29 2,77

3 - 4 20 70 840 6,00 0,24 1,53 2,55

4 - 5 20 70 770 6,00 0,22 1,74 2,34

5 - 6 20 70 700 6,00 0,20 1,94 2,13

6 - 7 20 70 630 6,00 0,18 2,12 1,92

7 - 8 20 70 560 6,00 0,16 2,28 1,70

8 - 9 20 70 490 6,00 0,14 2,41 1,49


Joan Vicient Calvo

9 - 10 20 70 420 6,00 0,12 2,53 1,28

10 - 11 20 70 350 6,00 0,10 2,63 1,06

11 - 12 20 70 280 6,00 0,08 2,71 0,85

12 - 13 20 70 210 6,00 0,06 2,77 0,64

13 - 14 20 70 140 6,00 0,04 2,81 0,43

14 - 15 20 70 70 6,00 0,02 2,83 0,21Taula2.2 – Càlcul Caigudes de Tensió Passeig.


2.3 Pantalans

Aquesta zona estarà connectada al quadre 4 sortida 2 del transformador. En aquesta part hi ha deu ramals diferents que calcular. Per a tot el tram s’utilitzarà un conductor de coure amb un gruix de 6 mm2. Són les següents:

RAMAL 0

TRAM L (m) P (W) P AC. (W) S (mm2) C. TENSIÓ (V) C. ACUM. (V) INTENS (A)

CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 2 10 0 630 6,00 0,09 2,19 1,93

2 - 3 25 70 420 6,00 0,15 2,34 1,28

3 - 4 18 70 350 6,00 0,09 2,43 1,06

4 - 5 19 70 280 6,00 0,08 2,51 0,85

5 - 6 32 70 210 6,00 0,09 2,60 0,64

6 - 7 32 0 140 6,00 0,06 2,66 0,43

7 - 8 2 70 70 6,00 0,00 2,67 0,21Taula2.3.1 – Càlcul Caigudes de Tensió Pantalans.


RAMAL 1


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 2 10 0 630 6,00 0,09 2,19 1,93

2 - 3 25 70 420 6,00 0,15 2,34 1,28

3 - 4 18 70 350 6,00 0,09 2,43 1,06

4 - 5 19 70 280 6,00 0,08 2,51 0,85

5 - 6 32 70 210 6,00 0,09 2,60 0,64

6 - 7 32 0 140 6,00 0,06 2,66 0,43



Joan Vicient Calvo


RAMAL 2

TRAM L (m) P (W) P AC. (W) S(mm2) C. TENSIÓ (V) C. ACUM. (V) INTENS (A)

CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 2 10 0 630 6,00 0,09 2,19 1,93

2 - 10 20 70 210 6,00 0,06 2,25 0,64

10 - 11 44 0 140 6,00 0,09 2,34 0,43



RAMAL 3


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 2 10 0 630 6,00 0,09 2,19 1,93

2 - 10 20 70 210 6,00 0,06 2,25 0,64

10 - 11 44 0 140 6,00 0,09 2,34 0,43



RAMAL 4


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 14 5 70 1190 6,00 0,08 2,19 3,64

14 - 15 41 70 1120 6,00 0,65 2,84 3,40

15 - 16 10 0 1050 6,00 0,15 2,98 3,20

16 - 17 20 70 210 6,00 0,06 3,04 0,64

17 - 18 38 0 140 6,00 0,08 3,12 0,43




Joan Vicient Calvo

RAMAL 5


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 14 5 70 1190 6,00 0,08 2,19 3,64

14 - 15 41 70 1120 6,00 0,65 2,84 3,40

15 - 16 10 0 1050 6,00 0,15 2,98 3,20

16 - 17 20 70 210 6,00 0,06 3,04 0,64

17 - 18 38 0 140 6,00 0,08 3,12 0,43



RAMAL 6


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 14 5 70 1190 6,00 0,08 2,19 3,64

14 - 15 41 70 1120 6,00 0,65 2,84 3,40

15 - 16 10 0 1050 6,00 0,15 2,98 3,20

16 - 21 14 70 840 6,00 0,17 3,15 2,55

21 - 22 22 70 770 6,00 0,24 3,39 2,34

22 - 23 48 70 700 6,00 0,47 3,86 2,13

23 - 24 14 0 630 6,00 0,12 3,99 1,92

24 - 25 23 70 140 6,00 0,05 4,03 0,43



RAMAL 7


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 14 5 70 1190 6,00 0,08 2,19 3,64

14 - 15 41 70 1120 6,00 0,65 2,84 3,40

15 - 16 10 0 1050 6,00 0,15 2,98 3,20

16 - 21 14 70 840 6,00 0,17 3,15 2,55

21 - 22 22 70 770 6,00 0,24 3,39 2,34

22 - 23 48 70 700 6,00 0,47 3,86 2,13

23 - 24 14 0 630 6,00 0,12 3,99 1,92


Joan Vicient Calvo

24 - 27 39 70 490 6,00 0,27 4,26 1,49

27 - 28 44 70 420 6,00 0,26 4,52 1,28

28 - 29 35 0 350 6,00 0,17 4,69 1,06

29 - 30 20 70 140 6,00 0,04 4,73 0,43



RAMAL 8


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 14 5 70 1190 6,00 0,08 2,19 3,64

14 - 15 41 70 1120 6,00 0,65 2,84 3,40

15 - 16 10 0 1050 6,00 0,15 2,98 3,20

16 - 21 14 70 840 6,00 0,17 3,15 2,55

21 - 22 22 70 770 6,00 0,24 3,39 2,34

22 - 23 48 70 700 6,00 0,47 3,86 2,13

23 - 24 14 0 630 6,00 0,12 3,99 1,92

24 - 27 39 70 490 6,00 0,27 4,26 1,49

27 - 28 44 70 420 6,00 0,26 4,52 1,28

28 - 29 35 0 350 6,00 0,17 4,69 1,06

29 - 32 62 70 210 6,00 0,18 4,87 0,64

32 - 33 38 0 140 6,00 0,08 4,95 0,43



RAMAL 9


CM - 1 82 0 1820 6,00 2,10 2,10 5,53

1 - 14 5 70 1190 6,00 0,08 2,19 3,64

14 - 15 41 70 1120 6,00 0,65 2,84 3,40

15 - 16 10 0 1050 6,00 0,15 2,98 3,20

16 - 21 14 70 840 6,00 0,17 3,15 2,55

21 - 22 22 70 770 6,00 0,24 3,39 2,34

22 - 23 48 70 700 6,00 0,47 3,86 2,13

23 - 24 14 0 630 6,00 0,12 3,99 1,92

24 - 27 39 70 490 6,00 0,27 4,26 1,49


Joan Vicient Calvo

27 - 28 44 70 420 6,00 0,26 4,52 1,28

28 - 29 35 0 350 6,00 0,17 4,69 1,06

29 - 32 62 70 210 6,00 0,18 4,87 0,64

32 - 33 38 0 140 6,00 0,08 4,95 0,43



2.4 Zona reixada

Aquesta zona estarà connectada al quadre 1 sortida 3 del transformador.. S’utilitzarà un conductor de 6 mm2 de Coure.


CM - 1 80 600 3600 6,00 4,06 4,06 10,94

1 - 2 24 600 3000 6,00 1,03 5,09 9,21

2 - 3 22 600 2400 6,00 0,75 5,83 7,31

3 - 4 27 600 1800 6,00 0,69 6,52 5,48

4 - 5 20 600 1200 6,00 0,34 6,86 3,65

5 - 6 27 600 600 6,00 0,23 7,09 1,82Taula2.4 – Càlcul Caigudes de Tensió Zona Reixada.


2.5 Pàrquing

Aquesta zona estarà connectada al quadre 4 sortida 3 del transformador. En aquesta part hi ha quatre ramals diferents que calcular. Per a tot el tram s’utilitzarà un conductor de coure amb un gruix de 6 mm2. Són les següents: TRAM L (m) P (W) P AC. (W) S(mm2) C. TENSIÓ (V) C. ACUM. (V) INTENS (A)

CM - 1 19 0 2100 6,00 0,56 0,56 6,38

1 - 3 21 150 750 6,00 0,22 0,78 2,28

3 - 4 17 150 600 6,00 0,14 0,93 1,82

4 - 5 19 150 450 6,00 0,12 1,05 1,37

5 - 6 15 150 300 6,00 0,06 1,11 0,91

6 - 7 15 150 150 6,00 0,03 1,14 0,46Taula2.5.1 – Càlcul Caigudes de Tensió Pàrquing.


Joan Vicient Calvo




CM - 1 19 0 2100 6,00 0,56 0,56 6,38

1 - 8 14 150 1200 6,00 0,24 0,80 3,65

8 - 9 14 150 1050 6,00 0,21 1,01 3,19

9 - 10 15 150 900 6,00 0,19 1,20 2,74

10 - 11 147 150 750 6,00 1,56 2,75 2,28

11 - 12 20 150 300 6,00 0,08 2,84 0,92




CM - 1 19 0 2100 6,00 0,56 0,56 6,38

1 - 8 14 150 1200 6,00 0,24 0,80 3,65

8 - 9 14 150 1050 6,00 0,21 1,01 3,19

9 - 10 15 150 900 6,00 0,19 1,20 2,74

10 - 11 147 150 750 6,00 1,56 2,75 2,28

11 - 14 16 150 300 6,00 0,07 2,82 0,92




DOC. NÚM. 2.- PLANOLS


Joan Vicient Calvo

ÍNDEX DE PLÀNOLS

1. SITUACIÓ

2. EMPLAÇAMENT

3. PROFUNDITAT

4. IL·LUMINACIÓ

5. IL·LUMINACIÓ – C1 S3





10. CONTROL D’ACCÉS

11. CONTROL DE SEGURETAT

12. UNIFILAR

PLANOLS - 2/14 pàg 60 de 166

Situació

Abril 2009Control d'accessos, d'il·luminació i

de seguretat en un club nàutic esportiu

1:50000

Joan Vicient

Joan Vicient Calvo

N. Col·legiat

Plànol 1

Abril 2009 Joan Vicient

Joan Vicient Calvo

N. Col·legiat

Control d'accessos, d'il·luminació i

de seguretat en un club nàutic esportiu

Plànol 2Emplaçament

Abril 2009 Joan Vicient

Joan Vicient Calvo

N. Col·legiat

1:250�

Control d'accessos, d'il·luminació i de seguretat en un club nàutic esportiu

Plànol 3Profunditat

DOC. NÚM. 3.- PLEC DE CONDICIONS


Joan Vicient Calvo

ÍNDEX DEL PLEC DE CONDICIONS

CAPÍTOL I : PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS 1

CAPÍTOL II : CONDICIONS DELS MATERIALS I LES UNITATS D’OBRA 20

PLEC DE CONDICIONS - 2/30 pàg 74 de 166

Joan Vicient Calvo

CAPÍTOL I : PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS

0. CONDICIONS GENERALS 4

1.0. OBRES OBJECTE DEL PROJECTE 4

1.1. DOCUMENTS DEL PROJECTE 4

1.2. OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA 5

1.3. COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS 7

1.4. DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA 8

1.5. COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG DE LES OBRES 8

1.6. MATERIALS 9

1.7. PREUS UNITARIS 9

1.8. PARTIDES ALÇADES 11

1.9. DESVIAMENTS PROVISIONALS 11

1.10. ABOCADORS 11

1.11. SERVITUDS I SERVEIS AFECTATS 12

1.12. TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA 12

1.13. CONSERVACIÓ DE LES OBRES 13

1.14. DISPOSICIONS APLICABLES 13

1.15. EXISTÈNCIA DE TRÀNSIT DURANT LES OBRES 17

1.16. INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES 18

1.17. EXISTÈNCIA DE SERVITUDS I SERVEIS 18

1.18. DESVIAMENTS DE SERVEIS 19

1.19. MESURES D’ORDRE I SEGURETAT 19

1.20. ASSAIGS 19


Joan Vicient Calvo

0. CONDICIONS GENERALS

Les condicions tècniques generals del present Plec, tindran vigència mentre no siguin

modificades per les Prescripcions Tècniques Particulars del Capítol II del present Plec o pel Plec

de Clàusules que regeix el contracte.

1.0. OBRES OBJECTE DEL PROJECTE

Les obres a realitzar queden definides als plànols del present projecte i a la seva Memòria, que

es considera reproducció d’aquest Plec de Prescripcions Tècniques.

Les obres s’executaran d’acord amb les condicions que es detallen en els articles d’aquest Plec i

a les instruccions que dicti la Direcció de l’obra per resoldre de la manera més convenient

aquelles dificultats de detall que puguin presentar-se, sense que l’adjudicatari pugui introduir

cap tipus de modificació que no hagi estat prèviament autoritzada pel Director de les obres.

Correspondrà al Director de les obres l’aclariment dels dubtes que es poguessin plantejar durant

l’execució dels treballs.

1.1.-DOCUMENTS DEL PROJECTE

El present Projecte consta dels següents documents:

Document núm. 1.- Memòria descriptiva, de càlcul i els seus Annexes;

Document núm. 2.- Plànols;

Document núm. 3.- Plec de Condicions Generals i Tècniques;

Document núm. 4.- Pressupost.

Document núm 5.- Estudi amb entitat pròpia

Document núm 6.- Annex 1: Característiques dels elements utilitzats

S’entén per documents contractuals els incorporats al contracte i que són d’obligat compliment,

llevat de modificacions posteriors degudament autoritzades. Aquests documents, són: Memòria,

Plànols, Plec de Condicions, Quadre de Preus i Pressupost General.


Joan Vicient Calvo

La resta de documents o dades del Projecte són documents informatius i estan constituïts pels

Annexes a la Memòria, els Mesuraments, i els Pressupostos Parcials. En qualsevol cas els

mesuraments tenen únicament caràcter orientatiu.

Els esmentats documents informatius representen únicament una opinió fonamentada de la

propietat, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que es

subministren. Aquestes dades s’han de considerar tan sols com a complement d’informació que

el Contractista ha d’adquirir directament i amb els seus propis mitjans.

Solament els documents contractuals, definits a l’apartat anterior, constitueixen la base del

contracte, per tant, el Contractista no podrà al·legar modificació de les condicions del contracte

en base a les dades contingudes en els documents informatius, llevat que aquestes dades

apareixen en alguns documents contractuals.

El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar de no obtenir la

suficient informació directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius

del Projecte.

El que s’ha esmentat en el Plec de Condicions i omès als Plànols o viceversa, haurà de ser

executat com si hagués estat exposat en ambdós documents, sempre que a judici del Director de

les obres, quedin suficientment definides les unitats d’obra corresponents i aquestes tinguin preu

en el Contracte.

1.2. OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA

Es obligació de l’adjudicatari de les obres executar tot el que calgui per a la bona construcció i

aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament estipulat en aquest Plec de

Condicions, complint igualment el que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació,

disposi per escrit la Direcció de l’obra.

El Contractista designarà el seu "Delegat d’obra" en les condicions que determinen les clàusules

5 i 6 del “Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat”

aprovades per Decret de 31 de desembre de 1970.

Diari de les obres

A partir de l’ordre d’iniciació de l’obra, s’obrirà un llibre en el que es facin constar les

incidències que succeeixin a l’obra, fent referència expressa a les consultes o aclariments


Joan Vicient Calvo

sol·licitades per l’Adjudicatari, i a les instruccions i ordres donades per la direcció de l’obra a

aquest.

En relació a "l’Oficina d’obra" i el "Llibre d’ordres" hom es regirà pel que disposen les

clàusules 7, 8, i 9 de l’esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals per a la

contractació d’obres de l’Estat”.

Les ordres a l’Adjudicatari es donaran per escrit i estaran numerades correlativament;

l’Adjudicatari estarà obligat a subscriure, amb la seva conformitat o objeccions, el rebut en el

duplicat de l’ordre.

El Director de les obres iniciarà les seves comunicacions a l’Adjudicatari en el Llibre d’Ordres

assenyalant la llista del seu personal col·laborador més significatiu amb les atribucions pròpies

de cada persona i senyalant qui haurà de suplir-lo en les seves absències.

Permisos i llicències

L’Adjudicatari haurà de proveir-se amb l’antelació suficient dels permisos, llicències, etc. que

calguin per a l’execució de les obres, però no aquells que afectin a la propietat dels mateixos.

Totes les despeses que origini el compliment del preceptuat al present article seran a compte de

l’Adjudicatari.

Inspecció de l’obra

L’Adjudicatari haurà de donar al Director de les obres tota classe de facilitats, així com als seus

subalterns o representants, per a la inspecció de materials, dels treballs d’execució de les obres

realitzades, la realització de mesuraments, replanteigs i quantes comprovacions consideri

necessàries realitzar, permetent-li i facilitant-li l’accés a totes les parts de l’obra, així com a les

fàbriques, tallers, etc, on es construeixin, elaborin i assagin elements o materials relacionats amb

ella, per comprovar el compliment de les condicions establertes en el Projecte i les ordres

donades per ell.

Responsabilitats de l’Adjudicatari

Tant l’Adjudicatari com el tècnic titulat que es trobi davant dels treballs seran responsables dels

accidents, perjudicis o infraccions que puguin ocórrer durant les obres, tant si els danys afecten

a la pròpia obra com si es tracta d’altres ocasionats a tercers, inclús en el cas de que afectin a les

instal·lacions de serveis públics o privats existents al subsòl o a les palanques. En aquest cas,


Joan Vicient Calvo

amb l’objecte de determinar la responsabilitat de l’Adjudicatari davant de les companyies

subministradores de serveis públics o dels propietàries d’altres serveis, en el moment en què

s’efectuï el replanteig de l’obra s’haurà de recaptar la situació dels seus respectius serveis

efectuant-se, abans del inici de les obres, les cates necessàries per tal de situar exactament

aquests serveis, tant en planta com en profunditat. El import d’aquests treballs serà abonat a les

certificacions d’obres que es lliurin.

L’Adjudicatari és l’únic responsable de l’execució de l’obra contractada, sense dret a

indemnització per un major preu a que li poguessin resultar les diferents unitats d’obra, ni per

les maniobres errònies que pogués cometre durant la seva execució.

També és responsable davant dels tribunals dels accidents que, per inexperiència, descuit o

desig immoderat de lucre tinguessin lloc, tant a la construcció com a les bastides,

estintolaments, mitjans auxiliars, motors, maquinària, instal·lacions, etc.

Assegurança

Els adjudicataris de les obres, tant de l’obra civil com del muntatge de les plaques i de les

instal·lacions, hauran d’acreditar disposar d’una assegurança de danys a tercers de com a mínim

600.000 €.

Obligacions laborals i socials de l’Adjudicatari

L’Adjudicatari està obligat al compliment de la totalitat de les disposicions vigents en matèria

laboral, de Seguretat Social i de Seguretat i Salut en el Treball i, especialment, a les

estipulacions del Pla de Seguretat i Salut.

Coneixement del lloc i circumstàncies de les obres

L’Adjudicatari té l’obligació d’inspeccionar i estudiar l’emplaçament de les obres i de les seves

rodalies i d’informar-se de la naturalesa del terreny, de les condicions hidrològiques i

climàtiques, de la configuració i naturalesa de l’emplaçament de les obres, del nombre i

naturalesa dels treballs a realitzar i dels materials necessaris per a l’execució de les obres, de les

canteres i jaciments de materials, dels accessos a l’emplaçament, dels mitjans que pugui

necessitar i en general, de tota la informació necessària pel que fa als riscos, contingències i

altres factors i circumstàncies que puguin incidir directa o indirectament en l’execució, en els

terminis o en el cost de les obres.


Joan Vicient Calvo

Cap defecte o error d’interpretació que pugues sorgir de l’ús de documents, estudis previs,

informes tècnics o suposicions establertes en el projecte, i en general, de tota informació

addicional subministrada als licitadors amb caràcter informatiu o procurada per aquests

directament, eximirà a l’Adjudicatari de les obligacions dimanant del Contracte.

L’Adjudicatari no tindrà dret a eludir les seves responsabilitats ni a formular cap reclamació que

es fonamenti en dades o antecedents del projecte que puguin resultar equivocats o incomplets.

1.3. COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS

Hom es regirà pel que s’estipula a les clàusules 11, 16, 17 i 19 del "Plec de Clàusules

Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat”.

Particularment el Contractista haurà de reparar, al seu càrrec, els serveis i bens públics o privats

fets malbé, indemnitzant a les persones o propietats que resultin perjudicades. El Contractista

adoptarà mesures necessàries per tal d’evitar la contaminació del medi ambient, especialment de

l’aigua de mar, per l’acció de combustible, olis, lligants, fums, etc. , i serà responsable dels

danys i perjudicis que es puguin causar.

El Contractista haurà de mantenir durant l’execució de l’obra i refer a la seva finalització, les

servituds afectades, conforme estableix la clàusula 20 de l’esmentat "Plec de Clàusules

Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat”, essent a càrrec seu els

treballs necessaris.

1.4. DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA

A més de les despeses i taxes que s’esmenten a les clàusules 13 i 38 del "Plec de Clàusules

Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat” aniran a càrrec del

Contractista, si en el capítol II d’aquest Plec o al Contracte no es preveu explícitament el

contrari, les següents despeses:

Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària.

Despeses de construcció i retirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions,

ferramentes.

Despeses de lloguers o adquisició de terrenys per a dipòsit de maquinària i materials.

Despeses de protecció d’amàs i de la pròpia obra contra tot deteriorament.

Despeses de muntatge, conservació i retirada d’instal·lacions pel subministrament d’aigua i

energia elèctrica, necessaris per a l’execució de les obres, així com els drets, taxes o impostos de


Joan Vicient Calvo

connexió, comptadors, etc.

Despeses i indemnitzacions que es produeixin en les ocupacions temporals; despeses

d’explotació i utilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors.

Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l’obra i zones

confrontades afectades per les obres, etc.

Despeses de permisos o llicències necessàries per a l’execució de les obres, excepte dels

corresponents a expropiacions i serveis afectats.

Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa en els preus unitaris

contractats.

1.5. COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG DE LES OBRES

La comprovació general del replanteig del Projecte s’efectuarà sobre el terreny, materialitzant

senyals o referències que tinguin suficient garantia de permanència per a que, durant la

construcció, pugui fixar-se, amb relació a elles, la situació en planta o alçat de qualsevol

element o part de les obres, estant obligat el Contractista a la custodia i reposició de els senyals

que s’estableixin.

El Contractista realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta

execució de les obres, els quals han de ser aprovats per la Direcció de les obres. Haurà també de

materialitzar sobre el terreny tots els punts de detall que la Direcció de les obres consideri

necessaris per la definició exacta, en planta i perfil de les diferents unitats.

Les operacions de replanteig seran presenciades per l’Enginyer Director i el Contractista. O per

les persones a qui deleguin, devent d’aixecar l’Acta corresponent i per compte del Contractista.

Tots els materials, equips i mà d’obra, necessaris per aquest treball, aniran a càrrec del

Contractista.

1.6. MATERIALS

A més del que es disposa en les clàusules 15, 34, 35, 36, i 37 del "Plec de Clàusules

Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat", S’hauran d’observar les

següents prescripcions:

Si les procedències de materials estiguessin fixades en els documents contractuals, el

Contractista haurà d’utilitzar obligatòriament les esmentades procedències, llevat l’autorització

expressa del Director de les obres. Si fos imprescindible, a judici de la Propietat, canviar aquell


Joan Vicient Calvo

origen o procedència, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 60 del "Plec de Clàusules

Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat”

Si per no complir les prescripcions del present Plec es rebutgen materials procedents de

l’explanació, préstecs i pedreres, que figuren com utilitzables només en els documents

informatius, el Contractista tindrà obligació d’aportar altres materials que acompleixin les

prescripcions, sense que per això tinguin dret a nou preu unitari.

El Contractista obtindrà a càrrec seu, i a més, al seu compte, tots els materials necessaris,

assumint totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc, que es presentin.

El Contractista notificarà a la Direcció de les obres, amb suficient antel·lació, les procedències

dels materials que es proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que

es refereix a la quantitat com a la qualitat.

1.7. PREUS UNITARIS

S’entén per unitat d’obra de qualsevol classe, la executada i completament acabada d’acord a les

condicions del Plec. Per a totes les unitats d’obra en que es desglossa l’obra objecte del present

projecte al Capítol Segon s’indica la forma de mesurament corresponent, abonant-se segons els

preus consignats en el Quadre de Preus.

El preu unitari que apareix en lletra en el Quadre de Preus, serà el que s’aplicarà als

mesuraments per obtenir el import d’Execució Material de cada unitat d’obra.

Serà d’aplicació la clàusula 51 del Plec de Clàusules Administratives Generals per a la

contractació d’obres de l’Estat. D’acord amb el que disposa l’esmentada clàusula, els preus

unitaris fixats en el Contracte per a cada unitat d’obra cobriran totes les despeses efectuades per

a l’execució material de la unitat corresponent, inclòs els treballs auxiliars i qualsevol tipus

d’unitat auxiliar que sigui necessària a judici del Director de les obres per a la correcta execució

de la unitat contractada amb la perfecció que exigeixen les condicions del Plec, encara que no es

faci un esment especial.

La descripció de les operacions i materials necessaris per executar cada unitat d’obra, que figura

en els corresponents articles del present Plec, no és exhaustiva sinó enunciativa, per a la millor

comprensió dels conceptes que comprèn la unitat d’obra. Per això, les operacions o materials no

relacionats, però necessaris per executar la unitat d’obra en la seva totalitat, formen part de la

unitat i conseqüentment, es consideren inclosos en el preu unitari corresponent.


Joan Vicient Calvo

Abonament de les obres no previstes

L’abonament de les obres que no hi figurin especificades en aquest Plec es farà d’acord als

mateixos preus que s’apliquen a la totalitat de l’obra.

Setmanalment, l’Adjudicatari confeccionarà un comunicat dels treballs imprevistos a realitzar,

que no estiguin definits específicament en el Pressupost, tals com esgotaments, demolicions,

desviaments, estintolaments, etc. Els esmentats comunicats setmanals s’hauran d’autoritzar

expressament per la Direcció prèviament a la seva execució i serviran per a la confecció de les

certificacions mensuals. No s’atendrà cap reclamació a la liquidació, per treballs imprevistos no

especificats en el seu dia en els comunicats setmanals i autoritzats per la Direcció.

En el cas de que fos necessària l’aplicació d’algun preu que no figuri en aquest Projecte, o

condicions que no estiguin o no s’hagin previst en aquest Plec, aquests s’establiran d’acord a un

preu fixat contradictòriament com es determina a continuació.

En cas de que la Direcció de les obres ordeni efectuar una unitat, el preu de la qual no hi figuri

en els quadres d’aquest projecte, es fixarà contradictòriament pel Director i l’Adjudicatari el

preu corresponent amb anterioritat a l’execució de les obres de referència, aixecant-se la

corresponent acta que es sotmetrà reglamentàriament a la consideració de la propietat

contractant.

1.8. PARTIDES ALÇADES

Les partides d’aquest projecte que figuren al pressupost com "de pagament íntegre”, es pagaran

en la seva totalitat al Contractista, un cop realitzats els treballs als quals corresponen.

Les obres d’aquest projecte que apareixen en el pressupost com una quantitat alçada a justificar,

s’executaran d’acord als pressuposts i projectes parcials que oportunament es redactin, i seran

mesurades i valorades per al seu abonament com les restants obres, d’acord a les unitats d’obra i

preus que hi figuren en els quadres de preus del pressupost.

1.9. DESVIAMENTS PROVISIONALS

El Contractista executarà o condicionarà en el moment oportú, les carreteres, camins o accessos

provisionals per al desviament, que imposin les obres, en relació amb el trànsit general i amb els

accessos a les instal·lacions portuàries que s’hagin de mantenir en servei, d’acord amb com es

defineix en el Projecte o a les instruccions que rebi de la Direcció de les obres. Els materials i

les unitats d’obra que comporten les esmentades obres provisionals compliran totes les


Joan Vicient Calvo

prescripcions del Present Plec, com si fossin obres definitives. Aquestes obres no seran

d’abonament.

Tampoc seran d’abonament els camins d’obra com accessos, pujades, ponts provisionals, etc.,

necessaris per a la circulació interior de l’obra o per transport de materials de l’obra, o per

accessos i circulació del personal de la propietat i visites d’obra. Malgrat tot, el Contractista

haurà de mantenir els esmentats camins d’obra i els accessos en bones condicions de circulació.

La conservació durant el termini d’utilització d’aquestes obres provisionals serà a càrrec del

Contractista.

1.10. ABOCADORS

Llevat manifestació expressa contrària al capítol II del present Plec, la localització d’abocadors,

així com les despeses que comporti la seva utilització, seran a càrrec del Contractista. En

qualsevol cas serà d’aplicació el disposat al Decret 201/1994 de 26 de juliol de la Generalitat de

Catalunya, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, modificat.

Si als mesuraments i documents informatius del projecte es suposa que el material de

l’excavació de l’esplanada, fonaments o rases s’ha d’utilitzar per terraplè, replens, etc. i si la

Direcció de les obres rebutja l’esmentat material per no complir les condicions del present Plec,

el Contractista haurà de transportar l’esmentat material a l’abocador sense dret a cap abonament

complementari en la corresponent excavació ni increment del preu del Contracte per haver

d’emprar quantitats més grans de material procedent de préstecs.

1.11. SERVITUDS I SERVEIS AFECTATS

En relació a les servituds existents hom es regirà pel que s’estipula en la clàusula 20 del "Plec

de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat". A aquest efecte,

també es consideren servituds relacionades en el "Plec de Condicions del Projecte", aquelles que

apareixen definides en els Plànols del Projecte.

Els objectes propietat de tercers afectats per l’execució de les obres seran traslladats o retirats

per les Companyies i Organismes corresponents. Les embarcacions existents al port seran

desplaçades pels mariners del Club.

Malgrat tot, el Contractista tindrà l’obligació de realitzar els treballs necessaris per la

localització, protecció o desviament, en tot cas, del serveis afectats de poca importància que la

Direcció consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquest

treball seran de pagament al Contractista, ja siguin amb càrrec a les partides alçades existents a


Joan Vicient Calvo

l’efecte en el Pressupost o per unitats d’obra, amb aplicació dels preus del Quadre de Preus

núm. 1. En el seu defecte, hom es regirà pel que s’estableix en la clàusula 60 del "Plec de

Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat"

1.12. TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA

El termini d’execució de les obres a partir de la data de l’acta de replanteig serà de 10 mesos

per a cadascun dels 2 conjunts d’obres (obra civil i instal·lacions) i simultani.

El termini de garantia de l’obra serà d’un (1) any comptat a partir de la Recepció de les obres,

llevat que al Contracte es modifiqui expressament aquest termini.

Aquest termini s’estendrà a totes les obres executades sota el mateix Contracte (obra principal,

obres auxiliars, etc). En cas de recepcions parcials, hom es regirà pel que disposa l’article 171

del Reglament General de Contractació de l’Estat.

1.13. CONSERVACIÓ DE LES OBRES

Definició: Es defineix com a conservació de l’obra els treballs, d’acabats, entreteniments i

reparació i tots aquells treballs que siguin necessaris per mantenir les obres en perfecte estat de

funcionament i policia. L’esmentada conservació s’estén a totes les obres executades sota el

mateix Contracte (obra principal, obres auxiliars, etc.).

A més del que es prescriu en el present article, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 22

del "Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d’obres de l’Estat".

L’Adjudicatari estarà obligat a la conservació de l’obra durant el termini de garantia i fins al seu

fi, realitzant tots els treballs que calguin per mantenir totes les obres en perfecte estat de

conservació, sense que obstaculitzin l’ús públic o el servei corresponent de l’obra, d’acord amb

les instruccions del Director.

Seran a càrrec del Contractista la reposició dels elements que s’hagin deteriorat. El Contractista

haurà de tenir en compte al realitzar el càlcul de les seves proposicions econòmiques les

despeses corresponents a les reposicions esmentades o a les assegurances que siguin

convenients.

El present article serà d’aplicació des de l’ordre d’endegament de les obres fins la finalització

del termini de garantia. Totes les despeses originades per aquest concepte seran a compte de

Contractista.


Joan Vicient Calvo

1.14. DISPOSICIONS APLICABLES

El present projecte es realitza respectant el disposat en el “Pla de Ports de Catalunya, les

clàusules de la concessió administrativa de la concessió administrativa i els condicionants de

l’aprovació del projecte per Ports de la Generalitat.

Igualment es respecta el disposat per:

- La Llei 5/1998, de 17 d’abril, de Ports de Catalunya

- El Reglament de desenvolupament de la Llei 5/1998 de 17 d’abril, de ports de Catalunya,

aprovat per Decret 258/2003, de 21 d’octubre

- El Reglamento General para el desarrollo y ejecución de la Ley 22/1988 de 28 de julio, de

Costas” aprovat per “Real Decreto 1471/1989” d’1 de desembre.*

Són bases tècniques del present projecte i de les solucions en ell adoptades els següents

documents:

- PG-3 “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes”.

PG3/75 de 6 de febrero de 1.976 i sus modificaciones posteriores.

- Orden Ministerial de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados

artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y

Puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y ligantes hidrocarbonados (BOE,

22/1/2000)

- Orden Ministerial de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de

Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a

señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos (BOE, 28/1/2000)

- Orden Circular 326/2000, de 17 de febrero, de geotecnia vial en lo referente a materiales

para la construcción de explanaciones y drenajes.

- Orden Circular 5/2001, de 24 de mayo, sobre riesgos auxiliares, mezclas bituminosas y

pavimentos de hormigón.

- Orden Ministerial FOM 475/2002, de 13 de febrero, por la que se actualizan determinados


Puentes relativos a Hormigones y Aceros (BOE, de 6 de marzo)

- Orden Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados


Puentes relativos a la Construcción de Explanaciones, Drenajes y Cimentaciones (BOE, 11

de julio).

PCS “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de


Joan Vicient Calvo

Poblaciones”, aprovat per Ordre Ministerial de 15 de setembre de 1986 (BOE núm 228 de

23 de setembre de 1986 i correcció d’errades BOE núm. 51 de 28 de febrer de 1987)

PCA: “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Suministro de Agua,

aprovat per Ordre Ministerial de 28 de juliol de 1974 (BOE de 2 i 3 d’octubre i correcció

d’errates al BOE de 30 d’octubre)

RB-90: “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para la recepción de bloques de hormigón en

las obras de construcción (RB-90)” aprovat per Ordre Ministerial de 4 de juliol de 1990

(BOE 11 de juliol de 1990).

RC-03 “Instrucción para la recepción de cementos RC-03”, aprovada per “Real Decreto

1797/2003” de 26 de desembre (BOE de 16 de gener de 2003).

RY-85 Pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de

construcción (RB-90) aprovat per Ordre Ministerial de 4 de juliol de 1990 (BOE 11 de

juliol de 1990).

RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos (RL-88), aprovat

per Ordre de 27 de juliol de 1988 (BOE de 3 d’agost de 1988).

RCA-92 “Instrucción para la recepción de cales en obras de estabilización de suelos (RCA-92)”

aprovada per Ordre Ministerial de 18 de desembre de 1992 (BOE de 26 de desembre de

1992).

EHE-99 “Instrucción del Hormigón Estructural aprovada per Real Decreto 2661/1998 d’11 de

desembre

EFHE-02 “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón

estructural realizados con elementos prefabricados (BOE núm.187, de 6 de Agosto de

2002)

FL-90 “Norma Básica NBE FL-90: Muros resistentes de fábrica de ladrillo”, aprovada per “Real

Decreto 11723/1990” del MOPU, de 20 de desembre (BOE de 4 de gener de 1991).

EF-96 “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón

armado y pretensado (EF-96)

NBE EA-95 Norma básica de la edificación NBE EA-95: Estructuras de acero en edificaciones,

aprovada per Real Decret 1829/1995 de 10 de novembre (BOE de 18 de gener de 1996)

3.1. – I.C. Instrucción 3.1. – I.C. de la Dirección General de Carreteras sobre trazado aprovada per

Ordre del Ministerio de Fomento de 27 de desembre de 1991, amb una Instrucció

complementaria sobre traçat d’autopistes aprovada per Ordre de 12 de Març de 1976.

(Modificada por Orden de 13 de septiembre de 2001- BOE 231 de 26 de septiembre de

2001)

5.1. – I-C. Instrucción de la Dirección General de Carreteras sobre drenaje, aprovada el 21 de juny de

1965 (BOE de 17 de setembre de 1965), vigent en la part no modificada per la Instrucción


Joan Vicient Calvo

5.2 – I.C. sobre drenaje superficial, aprovada per Ordre Ministerial de 14 de maig de 1990

(BOE de 23 de maig de 1990).

6.1-IC Instrucción 6.1. i 2 I.C. de la Dirección general de Carreteras sobre secciones de firmes,

aprovada per Ordre Ministerial de 23 de maig de 1989 (BOE de 30 de juny de 1989).

Orden Circular 10/2002, de 15 de octubre de 2002,sobre secciones de firme y capas

estructurales de firmes.

6.3. – I.C. Instrucción 6.3.- I.C. de la Dirección General de Carreteras sobre refuerzo de firmes,

aprovada per Ordre Ministerial de 26 de març de 1980 (BOE de 31 de maig de 1980).

Orden Circular 9/02, de septiembre de 2002, sobre rehabilitación de firmes.

8.1. - I.C. Senyalització Vertical. Norma 8.1. - I.C. aprovada per Orden de 28 de desembre de 1.999.

8.2. - I.C. Marques vials. Aprovada per Ordre Ministerial de 16 de juliol de 1987 (BOE de 4 d’agost i

29 de setembre de 1987.

Ordre de 31 d’agost de 1987 sobre senyalització, abalisament, defensa, neteja i acabaments

d’obres fixes en vies fora de poblacions (BOE de 18 de setembre)

Recomanacions per al control de qualitat en obres de carreteres de la Direcció General de

Carreteres (1978)

R.A.T. “Reglamento para líneas de Alta Tensión.” Decret 3151/1968 de 28 de novembre (B.O.E.

del 27 de desembre de 1968).

R.E.T.T. “Reglamento Electrotécnico de Estaciones Transformadoras” del 23 de febrer de 1949.

R.B.T. “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión e Instrucciones Técnicas Complementarias”

aprovat per R.D. 842/2002, de 2 d’Agost, i publicat en el B.O.E. el 18/9/2002.

ROM 0.2-90 Recomendaciones para obras marítimas: Acciones en el proyecto de obras marítimas y

portuarias.

ROM 0.3-91 Recomendaciones para obras marítimas: Oleaje. Anejo I: Clima marítimo en el litoral

español

ROM 0.4-95 Recomendaciones para obras marítimas: Acciones climáticas II: viento

ROM 0.5-94 Recomendaciones para obras marítimas: Recomendaciones geotécnicas para obras

marítimas

ROM 4.1-94 Recomendaciones para obras marítimas: Proyecto y construcción de pavimentos portuarios.

MB-91 Norma bàsica de la Edificación aprovada per Real Decret 279/91 d’1 de març.

NCSR-02 Norma de la Construcción Sismorresistente: parte general y edificación, aprovada per Real

Decreto 997/2002 de 27 de septiembre (BOE núm 244 de 11 de octubre de 2002)

NBE FL-90 Norma bàsica NBE FL-90: Muros resistentes de fábrica de ladrillo, aprovada per Real


Joan Vicient Calvo

Decret 11723/1990 del MOPU, de 20 de desembre (BOE de 4 de gener de 1991)

NBE CPI-96 Norma básica de la edificación

NBE CPI-96 Condiciones de protección contra incendios en los edificios

Decret 241/1994 de 26 de juliol, sobre condicionaments urbanístics i de protecció

contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE CPI-91 (DOGC núm. 1954 de 30

de setembre de 1994 i correcció d’errades al DOGC núm. 2005 de 30 de gener de 1995).

R.I.I. Reglamento de instalaciones de protección contra incendios aprovat per Real Decret

1942/1993 de 5 de novembre (BOE núm. 298 de 14 de desembre de 1993)

així com totes aquelles normes vigents a les Companyies subministradores dels serveis que

puguin resultar afectats (aigua, electricitat, telèfons i gas).

A l’execució de les obres es respectarà el disposat al Decret 201/1994 de 26 de juliol de la

Generalitat de Catalunya, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Es respectarà el disposat per la Generalitat de Catalunya en matèria d’accessibilitat,

concretament per:

Llei 20/1991 de 25 de novembre de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de

“Promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques”, modificada

pel Decret Legislatiu 6/1994 de 13 de juliol.

Decret 135/1995 de 24 de març, del Departament de Benestar Social de la Generalitat

de Catalunya de “Desplegament de la Llei 20/91 de 25 de novembre de promoció de

l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques”, i d’aprovació del Codi

d’accessibilitat (DOGC núm 2043 de 28 d’abril de 1995)

I també en matèria de medi ambient com:

Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn

(DOGC núm 3.407, de 12 de juny de 2001).

Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica (DOGC núm. 3407, de 12 de

juny de 2001).

Serà també d’aplicació la legislació que substitueix, modifiqui o complimenti les disposicions

esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb

anterioritat a la data del contracte.

En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes es tindran en compte en tot

moment les condicions més restrictives.


Joan Vicient Calvo

1.15. EXISTÈNCIA DE TRÀNSIT DURANT L’EXECUCIÓ

L’existència de determinats accessos que s’hagin de mantenir en servei durant l’execució de les

obres no serà motiu de reclamació econòmica per part del Contractista. El Contractista

programarà l’execució de les obres de manera que les interferències siguin mínimes i, si s’escau,

construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris, sense que això sigui motiu

d’increment del preu del contracte. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per la

conservació dels vials de servei esmentats es consideren incloses en els preus del contracte i en

cap moment podran ésser objecte de reclamació. En el cas de que el anteriorment disposat

impliqui la necessitat d’executar determinades parts de les obres per fases, aquestes seran

definides per la Direcció de les obres i el possible cost addicional, també es considerarà inclòs

en els preus unitaris.

1.16. INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES

Els Contractistes adjudicataris dels dos paquets de treballs (obra civil i instal·lacions)

programaran els treballs de manera que durant el període d’execució de les obres sigui possible

executar simultàniament els 2 treballs i altres obres complementàries. En aquest cas el

Contractista complirà les ordres referents a l’execució de les obres per fases, que marcarà la

Direcció de les obres, per tal de delimitar zones amb determinades unitats d’obra totalment

acabades a fi d’endegar els treballs complementaris esmentats. l’esmentada execució per fases,

es consideren incloses en els preus del contracte i no podran ésser en cap moment objecte de

reclamació.

De forma expressa es reitera que no es podran iniciar les obres en un pantalà fins que el

anteriorment executat pugui ser ocupat per les embarcacions que amarren en ell.

1.17. EXISTÈNCIA DE SERVITUDS I SERVEIS

Donat que es sigui necessari executar determinades unitats d’obra en presència d’algunes

servituds o de serveis existents que es necessari respectar que cal realitzar l’execució simultània

de les obres i la substitució o reposició de serveis afectats, el Contractista de la obra civil estarà

obligat a emprar els mitjans adequats per a l’execució del treball de manera que s’eviti la

possible interferència i el risc d’accidents de qualsevol tipus.

El Contractista sol·licitarà a les diferents entitats subministradores o propietàries de serveis

plànols de definició de la posició dels esmentats serveis, i localitzarà i descobrirà les canonades

de serveis soterrats mitjançant treballs d’excavació manual. Les despeses originades o les


Joan Vicient Calvo

disminucions de rendiment originades es consideraran incloses en els preus unitaris i no podran

ser objecte de reclamació.

1.18. DESVIAMENTS DE SERVEIS

Abans de començar les excavacions, el Contractista, fonamentat en els plànols i dades de què

disposi, o mitjançant el reconeixement dels serveis si és factible, haurà d’estudiar i replantejar

sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, considerar la millor manera d’executar els

treballs per no fer malbé aquells que es tinguin que mantenir i assenyalar aquells que esta

previst modificar.

Malgrat tot, si per tal d’accelerar les obres, les empreses adjudicatàries d’un dels treballs

demana la col·laboració del Contractista adjudicatari de l’altra, aquest haurà de prestar l’ajuda

necessària.

1.19. MESURES D’ORDRE I SEGURETAT

El Contractista queda obligat a adoptar les mesures d’ordre i seguretat necessàries per a la bona

i segura marxa dels treballs.

En tot cas, el constructor serà únicament i exclusivament el responsable durant l’execució de les

obres de tots els accidents o perjudicis que pugui sofrir el seu personal o causar-los a alguna

altra persona o Entitat. En conseqüència el constructor assumirà totes les responsabilitats

annexes al compliment del Pla de Seguretat i Salut i, en general, de la normativa sobre seguretat

i salut al treball vigent. Així mateix serà obligació del constructor la contractació d’assegurança

contra el risc per incapacitat permanent o mort dels seus obrers segons la normativa vigent.

1.20.- ASSAIGS

El tipus i número d’assaigs a realitzar durant l’execució de les obres, tant en la recepció de

materials com en el control de fabricació i posta en obra, serà el definit pel programa d’assaigs

del projecte i, en el seu defecte, pel definit pel Director de les obres.

Si no es disposa quelcom en contra al Plec de Clàusules de l’obra, el import serà a càrrec del

Contractista, fins un límit de l’u per cent (1%) del pressupost de l’obra, conforme prescriu la

clàusula 38 del “Plec de Clàusules Administratives Generals per la contractació d’obres de

l’Estat”.


Joan Vicient Calvo

CAPÍTOL II : CONDICIONS DELS MATERIALS I LES UNITATS

D’OBRA

2.0. NORMES GENERALS 21

2.1 MATERIALS BÀSICS 21

2.2 EXCAVACIÓ DE RASES 21

2.3 CANONADES PER A CONDUCCIONS ELÈCTRIQUES 24

2.4 TUBS DE POLIETILÈ 25

2.5 CONDUCTORS ELÈCTRICS PER A BAIXA TENSIÓ 26

2.6 INTERRUPTORS MAGNETOTÈRMICS 27

2.7 INTERRUPTORS DIFERENCIALS 28

2.8 INTERRUPTORS MANUALS 29


Joan Vicient Calvo

2.0. NORMES GENERALS

Les unitats d’obra no incloses expressament en el Plec, perquè sigui molt difícil la seva

determinació, d’improbable utilització o per haver-se realitzat algun canvi a l’execució de les

obres, es realitzaran d’acord amb el sancionat pel costum com a regles de bona construcció i

segons les indicacions que sobre el particular assenyali el Director de l’obra.

Com a Plec complementari s’utilitzarà el “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para

obras de Carreteras y Puentes” del Ministeri d’Obres Públiques aprovat per Ordre Ministerial de

2 de juliol de 1976 amb les seves modificacions posteriors, així com els restants Plecs

d’Instruccions detallats a l’article 1.14. Totes les obres seran abonades, segons el nombre

d’unitats executades de les expressades al Quadre de Preus.

2.1. MATERIALS BÀSICS

Tots els materials bàsics que s’empraran durant l’execució de les obres seran de primera qualitat

i compliran a més de les condicions que s’estableixen en aquest Plec, les especificacions que

s’exigeixen als materials en el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de

Carreteres i Ponts del M.O.P.U. (juliol 1.976) i en les Instruccions, Normes i Reglaments de la

legislació vigent, especialment les esmentades a l’article 1.14 de present Plec (Disposicions

aplicables). En cas d’existir diferents requeriments serà d’aplicació el més restrictiu.

2.2 EXCAVACIÓ DE RASES

Definició.- S’entendrà per rases, aquelles excavacions per sota del nivell de la rasant per tal de

construir les unitats d’obra situades sota el sòl objecte d’aquest projecte, com: fonaments,

canalitzacions per enterrar instal·lacions, etc.

Compren les següents operacions:

- L’excavació i extracció dels materials de la rasa, pou o fonament, així com la neteja del fons de l’excavació i el seu reperfilat.

- L’estrebada necessària i els materials que la composen.

- Les operacions de càrrega, transport i descàrrega a les zones d’emprament o emmagatzematge provisional, fins i tot quan el mateix material s’hagi d’emmagatzemar diversos cops, així com la càrrega, transport i descàrrega des de


Joan Vicient Calvo

l’últim emmagatzematge fins el lloc d’emprament o abocador (en cas de materials inadequats o sobrants).

- La conservació adequada dels materials excavats i dels cànons, indemnitzacions i qualsevol altre tipus de despeses dels llocs d’emmagatzematge i abocadors.

- Els esgotaments i drenatges que siguin necessaris.

- Qualsevol treball, maquinària, material o element auxiliar necessari per a la correcta i ràpida execució d’aquesta unitat d’obra.

Execució de les obres.- No s’autoritzarà l’execució de cap excavació que no sigui portada a

terme en totes les seves fases amb referències topogràfiques precises.

El Contractista notificarà al Director de les obres, amb suficient antelació, el començament de

qualsevol excavació, a fi de que aquest pugui efectuar els amidaments necessaris sobre el

terreny inalterat. El terreny natural adjacent al de l’excavació no es modificarà ni remourà sense

autorització de l’esmentat Director. es fondàries i dimensions de les rases a excavar són les

indicades als plànols, excepte si el Director de les obres, a la vista dels terrenys que sorgeixin

durant el desenvolupament de l’excavació, fixi, per escrit, altres fondàries i/o dimensions.

Qualsevol variació en les condicions del terreny de fonamentació que difereixi sensiblement de

les suposades, es notificarà immediatament al Director al que, a la vista de les noves condicions,

introdueixi les modificacions que estimi necessàries per assegurar unes condicions d’estabilitat i

seguretat satisfactòries. l Contractista haurà de mantenir al voltant dels pous i rases una zona de

terrenys lliure d’una amplada mínima d’un metre (1 m). No s’aplegarà a les proximitats de les

rases o pous, materials (procedents o no de l’excavació) ni se situarà maquinaria que pugui

posar en perill l’estabilitat dels talussos de l’excavació.

Els dispositius de travament de l’estrebada, hauran d’estar, a cada moment, perfectament

col·locats sense que existeixi en ells perill de vinclament. Les traves de fusta s’aixamfranaran en

els seus extrems i es falcaran fortament contra el recolzament, assegurant-se contra qualsevol

esmunyiment.

El Contractista pot, amb la conformitat expressa del Director de les obres, prescindir de

l’estrebada realitzant en el seu lloc, l’excavació de la rasa o pou amb els corresponents talussos.

En aquest cas, el Contractista assenyalarà els pendents dels talussos, per la qual cosa tindrà

present les característiques del sòl, amb la sequera, filtracions d’aigua i pluja, etc., així com les

càrregues, tant estàtiques com dinàmiques, a les proximitats de l'excavació. Les excavacions en

les que es puguin esperar esllavissades o corriments, es realitzaran per trams.

En qualsevol cas, si encara que s’haguessin pres les mesures prescrites, es produïssin

esllavissades, tot el material que caigués a l’excavació serà extret pel Contractista al seu càrrec.

Un cop assolit el fons de l’excavació, es procedirà a la seva neteja i anivellació, permetent-se


Joan Vicient Calvo

unes toleràncies respecte a la cota teòrica en més o en menys, de cinc centímetres (5 cm). El

fons de les excavacions de la base del de les rases no s’han d’alterar, per la qual cosa

s’assegurarà contra l’esponjament, l’erosió, la sequera, la gelada, procedint d’immediat, un cop

el Director de les obres hagi donat la seva aprovació, a estendre la capa de formigó de neteja, o

a iniciar els treballs al interior de la rasa. El Contractista informarà immediatament al Director

de les obres sobre qualsevol fenomen imprevist, tal com irrupció d’aigua, moviment del sòl, etc.

a fi i efecte que es puguin prendre les mesures necessàries. En qualsevol cas serà necessari

prendre les mesures per evitar l’entrada d’aigua d’escolament a la rasa. Especial cura es prendrà

quan els treballs es realitzin a la llera de torrents o en punts baixos.

El Contractista prendrà immediatament mesures que comptin amb l’aprovació del Director de

les obres davant els nivells aqüífers que es trobin durant el curs de l’excavació. En el cas que el

Contractista no prengui a temps les precaucions per al drenatge, siguin aquestes provisionals o

definitives, procedirà, així que el Director de les obres ho indiqui, al restabliment de les obres

afectades i aniran al seu càrrec les despeses originades per aquesta demora. Les instal·lacions

d’esgotament i les de reserva d’aquestes, hauran d’estar preparades a fi de que les operacions es

puguin executar sense interrupció. Els dispositius de succió se situaran fora de la superfície de

fonamentació. Els conductes filtrants i canonades discorreran als costats de les superfícies de

fonamentació.

Els fons de les excavacions es netejaran de tot material solt o fluix i les seves esquerdes i

ranures s’ompliran adequadament. Les crestes i pics existents en els fons de l’excavació en roca

hauran de ser regularitzades. Tanmateix s’eliminaran totes les roques soltes o desintegrades i els

estrats excessivament prims. En aquesta obra no s’accepta l’ús d’explosius.

Materials.- La fusta a emprar en el apuntalament de les rases, cindris i calçat, bastiments, així

com els mitjans auxiliars i les fustes per armar hauran de complir les següents condicions:

- Procedir de troncs sans.

- Haver estat secada a l’aire, protegida del sol i de la pluja, durant un temps superior a dos anys

- No presentar cap tipus de putrefacció, corcó ni cap tipus de fong.

- Ésser exempta d’esquerdes, taques o qualsevol altre defecte que perjudiqui la seva solidesa. Es procurarà tenir el menor nombre de nusos, dels que en tot cas, tindran un gruix inferior a la setena part (1/7) de la dimensió més petita.

- Tenir les fibres rectes i no regirades, paral·leles a la dimensió més gran de la peça.

- Presentar anells anuals d’aproximada regularitat.

- Donar un so clar per percussió.


Joan Vicient Calvo

La fusta i la dimensió de la fusta a emprar en mitjans auxiliars i fusteria s’aplegaran les

adequades per garantir la seva resistència i cobrir el possible risc d’accidents. La fusta de

construcció esquadrada serà de serra d’arestes vives o plenes.

Els materials metàl·lics deuran ser laminats que acompleixin l’especificat a l’article 620 del

Pliego de Prescripciones Generales para obras de Carreteras y Puentes (PG-3). Les entibacions

amb materials metàl·lics mitjançant tablestaques s’ajustaran als indicats a l’Art. 673 del Pliego

de Prescripciones Generales para obras de Carreteras y Puentes (PG-3). Per a la col·locació de

l’estrebada s’emprarà un mètode que no produeixi assentament del terreny, ni faci perillar la

seguretat de les construccions adjacents.

Condicions de l’estrebada.- L’estrebada i la travada de la rasa s’executaran per regla general de

forma que l’espai de treball quedi obstruït el menys possible. La col·locació de riostres es

limitarà al imprescindible.

L’estrebada serà resistent a la bolcada i resistent als cops.Es prendran les precaucions adequades

contra el lliscament i afluixament de les riostres. L’arriostrament i els ancoratges es mantindran

en estat de tensió i baix una inspecció contínua. És inadmissible perllongar riostres de fusta

afegint peces. Les riostres estaran perfectament col·locades i seran resistents al bandeig. El

dimensionat de l’estrebada s’efectuarà basant-se en les càrregues màximes que puguin donar-se.

El revestiment s’elevarà 5 cm. com a mínim, per sobre de la superfície del terreny o de la franja

protectora. Els taulons per al revestiment tindran un gruix mínim de 5 cm i tindran les arestes

vives. Les riostes deuran aplanar-se als extrems i quan siguin llargues aprisionar-les contra els

recolzaments mitjançant falques. S’instal·laran passarel·les a mesura que sigui necessari. Per

baixar a les rases s’empraran exclusivament escales.

Execució.- S’executarà conforme als Articles anteriors i prèvia autorització del Director de

l’obra del sistema a emprar.

Recepció.- Es complirà tot l’especifica’t als apartats anteriors.

Mesurament i abonament.- L’excavació de rases i pous es mesurarà i abonarà per metres cúbics

(m3.) realment excavats, mesurats per diferència entre els perfils presos abans i després dels

treballs, i s’abonarà d’acord amb el preu del Quadre de Preus.

No són abonables, despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament

s’hagin fixat en aquest Projecte. A efectes dels mesuraments dels moviments de terra, s’entén

per metre cúbic d’excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny tal com

es trobi on s’hagi d’excavar.


Joan Vicient Calvo

L’excavació en pou i rases continues es mesurarà trobant el volum del prisma de cares laterals

segons la secció teòrica deduïda dels plànols amb el fons de la rasa i del terreny. El volum

realment excavat pels talussos i sobre amples reals executats es considera en tot cas inclòs dins

de l’amidament teòric definit al paràgraf anterior, essent aquest l’únic objecte d’abonament. El

mesurament i abonament de les estrebades, si s’escau la seva utilització, es realitzaran per

metres quadrats (m2) realment estrebats, mesurats per la superfície ocupada pels costers.

2.3. CANONADES PER A CONDUCCIONS ELÈCTRIQUES.

Col·locació en rasa.- Les parets de la rasa hauran d’ésser verticals, es procurarà que remitgi poc

temps entre l’obertura i rebliment de la mateixa, i s’interrompran els treballs en cas de pluja o

inundació.

El cable anirà entubat, tal com s’indica en els plànols. El tub de protecció serà de Polietilè de

diàmetre 40 mm. Pels passos de calçades aniran protegits amb formigó H-100. L’estesa del

cable s’efectuarà de manera que aquesta no sofreixi tensions mecàniques, doblecs excessius o

sigui arrossegat, de forma que la coberta pugues esqueixar-se. Els treballs d’estesa es detindran

si la temperatura ambient és inferior als 0ºC. El volum de rasa que resti, es reblirà amb

productes procedent de préstec i sorra. El rebliment es realitzarà per capes de 20 cm. que

hauran de cobrir l’amplada total de la rasa i es compactaran fins aconseguir una capacitat del

95% del proctor normal abans de procedir al rebliment de la capa successiva.

Mesurament i abonament.- Es mesurarà i abonarà per metres lineals (ml) totalment acabat, amb

inclusió de la col·locació del tub de polietilè, i col·locació dels cables de coure. per a la presa de

terra (que s’abonarà independentment), així com el replè amb material seleccionat compactat al

95% del proctor Modificat.

S’inclou en el preu de col·locació d’un filferro d’espera al interior del tub per la posterior

col·locació del cable de conducció elèctrica.

Mesurament i abonament.- Es mesurarà per metre lineal totalment acabats fins i tot les brides de

sujecció.

2.4 TUBS DE POLIETILÈ

Definició.- Tub rígid de polietilè de fins a 40 mm de diàmetre nominal, estanc i no propagador


Joan Vicient Calvo

de la flama. Es consideren els tubs de les resistències següents:

- Grau de resistència al xoc 5

- Grau de resistència al xoc 7

Característiques.- S’ha de poder corbar en calent, sense reducció notable de secció (MI,BT, 019-

2). Ha de suportar bé els ambients corrosius i els contactes amb greixos i olis. El diàmetre

nominal ha de ser el de l’interior del tub i s’ha d’expressar en mil·límetres. Grau de protecció

(UNE 20-324):

- -Grau de resistència al xoc 5: IP - 665

- Grau de resistència al xoc 7: IP - 667 Estabilitat a 60º C: > 1 h

- Resistència a la flama (UNE 53-315): Autoextingible

Subministrament.- En feixos de tubs de llargària > = 3 m i s’emmagatzemarà en llocs protegits

dels impactes i dels raigs solars. Han de situar-se en posició horitzontal. L’alçària

d’emmagatzematge no ha de sobrepassar els 1,5 m.

Subministrament.- En caixes i s’emmagatzemarà en llocs protegits contra els impactes, la pluja,

les humitats i dels raigs del sol.

Mesurament i abonament.- Es mesurarà i abonarà per unitats subministrades a l’obra i

col·locades.

Complirà el disposat al “Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión”.

2.5 CONDUCTORS ELÈCTRICS DE SEGURETAT PER A BAIXA

TENSIÓ

Definició.- Conductor de seguretat autoextingible unipolar o tripolar de fins a 150 mm2 de

secció per a transport d’energia o per a control i senyalització.

Característiques.- Tots els fils de coure (un o varis) que constitueixen el conductor han de ser

del mateix diàmetre i sense impregnació. Les cobertes aïllants són de mescles especials

antiflama, de polietilè. Els espais lliures entre cables han de quedar igualment reblerts de mescla

no propagadora d’incendi. La coberta ha de tenir una superfície i una textura llisa i sense

defectes, s’ha d’ajustar al conductor i se n’ha de poder separar fàcilment sense produir-li danys

(UNE 21-117). La coberta ha de portar gravat exteriorment la denominació “Antiflama”.



Joan Vicient Calvo

UNE 21-117-90 “Métodos de ensayo para aislamientos y cubiertas de cables eléctricos. (Mezclas elastoméricas y termoplásticas).”

UNE 53-098-70 1R “Materiales plásticos. Determinación del índice de fluidez de polietileno y de sus compuestos”.

UNE 20-324-89 2R “Clasificación de los grados de protección proporcionados por las envolventes.”

Subministrament.- En bobines. La coberta ha de portar de forma indeleble i ben visible les

dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial

- Tipus de cable

- Secció nominal

- Llargària de la peça

S’emmagatzemarà en llocs protegits de la pluja i la humitat.


col·locades.


2.6 INTERRUPTORS MAGNETOTÈRMICS

Definició.- Interruptor magnetotèrmic unipolar, unipolar més neutre, bipolar, tripolar o tripolar

més neutre. S’han considerat els tipus següents:

- Per a control de potència (ICP)

- Per a protecció de línies elèctriques d’alimentació a receptors (PIA)

Característiques.- Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Ha de portar borns per a

l’entrada i la sortida de cada fase o neutre. Ha de ser de construcció modular. Ha de portar un

dispositiu de desconnexió automàtica del tipus “Desconnexió lliure” enfront de les

sobrecàrregues o dels curts circuits. En produir-se aquest, s’han de desconnectar simultàniament

totes les fases i el neutre si en té (tall omnipolar simultani). Ha de dur un sistema de fixació per

pressió. Excepte els borns, no han de ser accessibles les parts que hagin de tenir tensió. Tensió

nominal: 220/380 V Freqüència: 50 Hz


UNE_EN 60947-2 94 “Aparamenta de baja tensión. Parte 2: interruptores automáticos.”

UNE_EN 60947-3 94 “Aparamenta de baja tensión. Parte 3: interruptores seccionadores, interruptores-seccionadores y combinados fusibles.”


Joan Vicient Calvo

PIA: UNE_EN 60898 1992 “Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para la protección contra sobreintensidades”.

ICP: UNE 20-317-88 “Interruptores automáticos magnetotérmicos, para control de potencia, de 1,5 a 63 A”.

L’interruptor magnetotèrmic ha de portar una placa on, de forma indeleble i ben visible,

s’indiquin les dades següents, referenciades d’acord amb la norma UNE_EN 60898:

- Identificació del fabricant o marca comercial

- Número de mida

- Tensió nominal i naturalesa del corrent

- Intensitat nominal

- Tipus de desconnexió instantània

- Poder de curt circuit b) IPC:

L’interruptor magnetotèrmic ha de portar una placa on, de forma indeleble i ben visible,

s’indiquin les dades següents, referenciades d’acord amb la norma UNE 20-317:

- Denominació ICP-M

- Intensitat nominal en ampers

- Tensió nominal en volts

- Símbol de corrent alterna

- Nom del fabricant o marca de la fàbrica

- Referència reglamentaria justificativa de l’aprovació del tipus d’aparell

- Número d’ordre del fabricant del ICP




col·locades.

2.7 INTERRUPTORS DIFERENCIALS

Definició.- Interruptor diferencial de fins a 125 Al d’intensitat nominal o relè diferencial

auxiliar, bipolar o tetrapolar i de sensibilitat 30 o 300 mA.

Característiques.- Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. L’envoltant ha de ser aïllant

i incombustible.

Ha de portar borns per a l’entrada i la sortida de les fases i el neutre. Ha de ser de construcció


Joan Vicient Calvo

modular. Ha de portar un dispositiu de connexió automàtica del tipus omnipolar i “Lliure

mecanisme” en front de corrents de defecte a terra i polsador de comprovació. Ha de dur un

sistema de fixació per pressió. Excepte els borns, no han de ser accessibles les parts que hagin

de tenir tensió.

UNE_EN 60947-3 94 “Aparamenta de baja tensión. Parte 3: interruptores seccionadores,

interruptores-seccionadores y combinados fusibles.”

Subministrament.- En caixes.

L’interruptor diferencial ha de portar una placa on s’indiqui de forma indeleble i ben visible les

dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial

- Tipus

- Tensió d’alimentació i naturalesa del corrent

- Intensitat

- Intensitat de defecte nominal (sensibilitat)

S’emmagatzemarà en llocs protegits contra els impactes, la pluja i dels raigs del sol.


col·locades.

2.8 INTERRUPTORS MANUALS

Definició.- Interruptor manual de 15 a 20 A, tripolar més neutre i amb indicador lluminós o de

comandament.

Característiques.- L’interruptor de superfície ha d’estar format per una caixa estanca de plàstic o

d’alumini dins la qual hi han d’haver els borns de connexió i el mecanisme de tall omnipolar

simultani. L’element d’accionament ha de sobresortir de la tapa. Al fons de la caixa hi han

d’haver forats per a la fixació.

El comandament ha de ser manual-Tots els elements amb tensió han d’estar suportats per peces

aïllants. El conjunt ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. El poder de ruptura ha de

ser l’indicat a l’UNE 20-353. Amb indicador lluminós a l’exterior de la caixa ha d’haver-hi una

làmpada pilot de color vermell per a indicar la posició tancada o oberta dels circuits.

Aïllament: Ha de complir UNE 20-353, UNE 20-353 i UNE 20-353


Joan Vicient Calvo


Subministrament.- En caixes.

Ha de portar indicades de forma indeleble les dades següents:



- Nom del Fabricant

- Tensió d’alimentació

- Intensitat nominal


col·locades.


UNE 20-353-89 “Interruptores y conmutadores manuales para aparatos de uso doméstico y

análogos”. UNE_EN 60947-3 94 “Aparamenta de baja tensión. Parte 3: interruptores

seccionadores, interruptores-seccionadores y combinados fusibles.”

Tarragona, 20 de maig de 2009

LA PROPIETAT EL TÈCNIC

DOC. NÚM. 4.- PRESSUPOST


Joan Vicient Calvo

ÍNDEX DEL PRESSUPOST

1. AMIDAMENTS 3

1.1. OBRA 3




2. LLISTAT DE PREUS UNITARIS 11

2.1. OBRA 11




3. QUADRES DESCOMPOSATS 16

3.1. OBRA 16




4. PRESSUPOST 27

4.1. OBRA 27




5. RESUM PRESSUPOST 32

PRESSUPOST - 2/32 pàg 104 de 166

Joan Vicient Calvo

1. AMIDAMENTS

1.1. OBRA

Codi Descripció uts Mesura Subtotal Total 0000 U Accessoris per a la connexió de la línia de terra ACCESSORIS PER A LA CONNEXIÓ A TERRA DE TOTA LA INSTAL·LACIÓ

1,00 1,00 1,00

0001 M Conductor de coure nu 10 mm2

CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X10 MM2, MUNTAT EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA

1,00 2.111,50 2.111,50 2.111,50

0002 M3 Partida alçada per a l’excavació d’una rasa

EXCAVACIÓ DE TERRENY NO CLASSIFICAT EN RASES, POUS O FONAMENTS, AMB MITJANS MECÀNICS, INCLOSES PART PROPORCIONAL EN ROCA I TALL PRÈVI EN TALUSSOS, CÀRREGA I TRANSPORT A L’ABOCADOR, APLEC O LLOC D’ÚS, INCLÒS CÀNON D’ABOCAMENT I MANTENIMENT DE L’ABOCADOR

1,00 1.060,00 1.060,00

1.060,00

0003 M3 Partida alçada per rebliment i Compactació de Rases

REBLIMENT I COMPACTACIÓ DE RASES, POUS I FONAMENTS, AMB MATERIAL SELECCIONAT PROCEDENT DE LA PRÒPIA OBRA, ESTESA I COMPACTACIÓ SEGONS CONDICIONS DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES, MESURAT SOBRE PERFIL TEÒRIC

1,00 1.005,00 1.005,00

1.005,00

0004 M3 Partida alçada pel transport de l’escullera sobrant

TRANSPORT DE L’ESCULLERA SOBRANT A ABOCADOR AUTORITZAT, INCLOENT CÀNON D’ABOCAMENT I MANTENIMENT DE L’ABOCADOR

1,00 55,00 55,00

55,00

0005 M Tub de Polietilè de 40 mm

TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA DE 40 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 3,5 MM DE GRUIX, DEQUALSEVOL COLOR, AMB INTERIOR DEL TUB ESTRIAT LONGITUDINALMENT I AMBLUBRICANT SÒLID

1,00 2.111,50 2.111,50 2.111,50


Joan Vicient Calvo

1.2. IL·LUMINACIÓ

Codi Descripció uts Mesura Subtotal Total

1000 U Accessoris connexió amb red elèctrica

QUELCOM NECESSARI PER A LA CONNECCIÓ DE LES LINIES ELÈCTRIQUES AMB LA LÍNIA DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA

5,00 5,00

5,00

1001 U Accessoris interruptors

QUELCOM NECESSARI PER TAL D’INSTAL·LAR I CONNECTAR UN INTERRUPTOR DIFERENCIAL O MAGNETOTÈRMIC.

5,00 5,00

5,00

1002 U Accessoris instal·lació lluminàries

QUELCOM NECESSARI PER TAL D’INSTAL·LAR I CONNECTAR UNA LLUMINÀRIA, A LA RED ELÈCTRICA I A LA LÍNIA DE TERRA.

73,00 73,00

73,00

1003 U Atlas Plus 10 metres

COLUMNA DE DEU METRES D’ALÇADA. FORMADA PER TRES PARTS, ELS DIAMETRES ESTERIORS DELS QUALS SÓN 164 MM, 120 MM I 75 MM.

3,00 3,00

3,00

1004 U Atlas Plus M 5 metres

COLUMNA DE CINC METRES D’ALÇADA. FORMADA PER TRES PARTS, ELS DIAMETRES ESTERIORS DELS QUALS SÓN 164 MM, 120 MM I 75 MM.

15,00 15,00

15,00

1005 U Braç BD120

AÏLLAMENT: CLASSE I. ENVELLIMENT PER U.V.: SOTMÉS A CÀMARA S/UNE 53104/86 DURANT 3.000 HORAS NO PRESENTA ALTERACIÓ DE COLOR. RESISTÈNCIA EN CÀMARA DE BOIRA SALINA SUPERIOR A 1.000 HORES.

3,00 3,00

3,00

1006 U Braç PT-100

AÏLLAMENT: CLASSE I. ENVELLIMENT PER U.V.: SOTMÉS A CÀMARA S/UNE 53104/86 DURANT 3.000 HORAS NO PRESENTA ALTERACIÓ DE COLOR. RESISTÈNCIA EN CÀMARA DE BOIRA SALINA SUPERIOR A 1.000 HORES.

9,00 9,00

9,00


Joan Vicient Calvo


1007 U Cimentació de les bases de les torres d’il·luminació

CIMENTACIÓ DE LES TORRES D’IL·LUMINACIÓ, AMB ABOCAMENT DE FORMIGÓ H-200 DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA

73,00 73,00

73,00

1008 U Coliseo M 6 metres

COLUMNA DE SIS METRES D’ALÇADA. FORMADA PER DOS PARTS, ELS DIAMETRES ESTERIORS DELS QUALS SÓN 120 MM I 75 MM. (3m + 3m)

9,00 9,00

9,00

1009 U Coliseo M 7 metres

COLUMNA DE SET METRES D’ALÇADA. FORMADA PER DOS PARTS, ELS DIAMETRES ESTERIORS DELS QUALS SÓN 120 MM I 75 MM. (3m + 4m)

26,00 26,00

26,00

1010 U Coliseo Super 10 metres

FORMAT DE DOS PARTS, DE DIÀMETRES EXTERIORS 164 MM Y 120 MM, FABRICATS DACER GALVANITZAT (80 M) DE 4 MM DE PARET RECUBERTA EXTERIORMENT AMB 2,5 DE POLIAMIDA REFORÇADA AMB FIBRA DE VIDRE AMB COLOR PIGMENTAT EN MASSA.

6,00 6,00

6,00

1011 M Conductor coure 4x8mm2 per a exterior

CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TETRAPOLAR DE SECCIÓ 4x8 MM2

1,00 578,00 578,00

578,00

1012 M Conductor coure 4x6mm2 per a exterior

CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TETRAPOLAR DE SECCIÓ 4X6 MM2

1,00 2359,00 2359,00 2359,00

1013 U Croma 70W VSAP LLUMENERA CROMA AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W.

35,00 35,00

35,00


Joan Vicient Calvo


1014 U Gondola - 400 70W VSAP OPAL LLUMENERA GONDOLA-400 AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W.

15,00 15,00

15,00

1015 U Interruptor automàtic magnetotèrmic 16 A

INTERRUPTOR AUTOMÀTIC MAGNETOTÈRMIC DE 16 A DE INTENSITAT NOMINAL, TIPUS PIA CORBA C, TETRAPOLAR (4P), DE 6000 A DE PODER DE TALL SEGONS UNE-EN 60898 I DE 10 KA DE PODER DE TALL SEGONS UNE-EN 60947-2, DE 4 MÒDULS DIN DE 18 MM D’AMPLÀRIA, PER A MUNTAR EN PERFIL DIN

5,00 5,00

5,00

1016 U Interruptor diferencial 25 A, sensibilitat 0,03 A

INTERRUPTOR DIFERENCIAL DE LA CLASSE AC, GAMMA TERCIARI, DE 25 A De INTENSITAT NOMINAL, TETRAPOLAR (4P), DE 0,03 A DE SENSIBILITAT, DE DESCONNEXIÓ FIXE INSTANTANI, AMB BOTÓ DE TEST INCORPORAT I INDICADOR MECÀNIC DE DEFECTE, CONSTRUÏT SEGONS LES ESPECIFICACIONS DE LA NORMA UNE-EN 61008-1.

5,00 5,00 5,00

1017 U Orion 600W VSAP LLUMENERA ORION AMB CASQUET E-40 I BOMBETA VSAT DE 600W.

9,00 9,00

9,00

1018 U Totem 1 150W VSAP

CONJUNT LLUMENERA TOTEM-I, CALUMNA TOTEM-I, CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 150W.

14,00 14,00

14,00


Joan Vicient Calvo

1.3. CONTROL ACCÉS

Codi Descripció uts Mesura Subtotal Total2000 U Accessoris connexió amb red elèctrica

QUELCOM NECESSARI PER A LA CONNECCIÓ DE LA LÍNIA D’ALIMENTACIÓ AMB LA LÍNIA DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA

1,00 1,00

1,00

2001 U Accessoris instal·lació controlador central avançat

MATERIALS I QUELCOM NECESSARI PER A LA INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DEL CONTROLADOR AVANÇAT AC5100

1,00 1,00

1,00

2002 U Accessoris instal·lació interfície lectors

MATERIALS I QUELCOM NECESSARI PER A LA INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE INTEFICIES ADE5300 I ADD5160

2,00 2,00

2,00

2003 U Accessoris instal·lació lectors

MATERIALS I QUELCOM NECESSARI PER A LA INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE LECTRORS DE TARGETES AR6181-MX

10,00 10,00

10,00

2004 M Cable coaxial estàndard

CABLE COAXIAL ESTÀNDARD AMB PÈRDUES DE 15,4 DB/100M A 800 MHZ I DE 28,7DB/100M A 2150MHZ, UTILITZAT PER A DISTRIBUCIÓ, DISPERSIÓ I USUARI DE RTV

1,00 1389,50 1389,50

1389,50

2005 U Cable de parametrització ACK5100

BUS PER CONNECTAR EL CONTROLADOR CENTRAL AVANÇAT AC5100 AMB UN PC

1,00 1,00

1,00

2006 U Conductor de coure 3X2,5 MM2

CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TRIPOLAR DE SECCIÓ 3X2,5 MM2,

1,00 579,00 579,00 579,00


Joan Vicient Calvo


2007 U Controlador central avançat AC5100

INTERFÍCIE ENTRE EL SERVIDOR SIPASS INTEGRATED Y ELS DISPOSITIUS CONNECTATS ALS FLN. EL ACC RECUPERA LA INFORMACIÓ DEL DRI CONNECTAT CADA VEGADA QUE S’INTENTA ACCEDIR.

1,00 1,00

1,00

2008 M Interfície dual de porta ADD5160

INTERFÍCIE LOCAL ENTRE EL CONTROLADOR CENTRAL AVANÇAT (ACC) I FINS A DOS LECTORS DE TARGETA INSTAL·LATS COM A LECTORS D’ENTRADA I SORTIDA PER A UNA SOLA PORTA.

1,00 1,00

1,00

2009 U Interfície per a vuit lectors ADE5300

MÒDUL INTERFÍCIE DE LECTOR (RIM) UTILIZAT COM A PART D’UNA SOLUCIÓ INTEGRADA DE CONTROL D’ACCÉS Y SEGURETAT DE SIEMENS. OFEREIX UNA INTERFÍCIE ENTRE UN CONTROLADOR CENTRAL AVANÇAT (AC5100) I FINS A VUIT LECTORS/PORTES.

1,00 1,00

1,00

2010 M Lector micro/hitag sense teclat

LECTOR DE PROXIMITAT AR6181-MX, DISSENYAT PER A APLICACIONS DE CONTROL D’ACCÉS QUE USIN TARGETES DE PROXIMITAT MY-D Y MIFARE ISO14443A ESTÀNDARD, PER A LLEGIR EL NÚMERO DE TARGETA O EL NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ PERSONALIZAT DE LAS TARGETES DE PROXIMITAT MY-D O MIFARE

10,00 10,00

10,00

2011 U Targeta SiPass Integrated en blanc X10 TARGETES SIPASS INTEGRATED COMPATIBLES AMB ELS LECTORS AR6181-MX.

55,00 55,00

55,00

2012 U Transformador 220 Vac – 24 Vdc per a exteriors

TRAFO TA/ST24 PSU 230/24 VCC 24 VA, COMPATIBLE PER A LA ALIMENTACIÓ DELS PRODUCTES UTILITZATS EN AQUESTA PART DEL PRESENT PROJECTE

3,00 3,00 3,00


Joan Vicient Calvo

1.4. CONTROL SEGURETAT

Codi Descripció uts Mesura Subtotal Total3000 U Accessoris connexió amb red elèctrica

QUELCOM NECESSARI PER A LA CONNECCIÓ DE LA LÍNIA D’ALIMENTACIÓ AMB LA LÍNIA DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA

1,00 1,00

1,003001 U Accessoris instal·lació càmeres MATERIALS I QUELCOM NECESSARI PER A LA INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE CÀMERES

3,00 3,00

3,003002 U Adaptador per muntatge en pal CCDA1425-PMA SOPORT PER AL MONTATJE DE CÀMARES DE LA SÈRIE CCDA A PAL.

3,00 3,00

3,00

3003 U Cable coaxial estàndard

CABLE COAXIAL ESTÁNDARD AMB PÈRDUES DE 15,4 DB/100M A 800 MHZ I DE 28,7DB/100M A 2150MHZ, UTILITZAT PER A DISTRIBUCIÓ, DISPERSIÓ I USUARI DE RTV

1,00 373,50 373,50

373,50 3004 U Càmera DOMO a color CCDA1435-DN

CÀMERA DOMO D’ALTA VELOCITAT EN COLOR. AMB ¼” D’ALTA RESOLICIÓ I ZOOM ÒPTIC DE 18x I 12x DE DIGITAL. RONDES I PRESETS PROGRAMABLES.

3,00 3,00

3,00

3005 M Conductor de Coure 3X2,5 MM2

CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TRIPOLAR DE SECCIÓ 3X2,5 MM2, COL·LOCAT EN TUB

1,00 320,50 320,50 320,50

3006 U Quad en temps real a color VQD300-RT

VISUALITZACIÓ EN QUAD EN TEMPS REAL D’UNA SOLA CÀMERA, GRABACIÓ EN QUAD EN TEMPS REAL A VCR, VISUALITZACIÓ DE SEQÜÈNCIES AUTOMÀTIQUES.

1,00 1,00

1,00


Joan Vicient Calvo

Codi Descripció uts Mesura Subtotal Total3007 U Pantalla TFT 17” CMTC1720

MONITOR TFT D’ALTA RESOLUCIÓ SXGA ESPECÍFICAMENT DISSENYAT PER APLICACIONS DE SEGURETAT DE CCTV. DOS ENTRADES DE VÍDEO BNC DEDICADES AMB SORTIDES EN BUCLE, ENTRADA S-VHS Y DVI QUE PERMETEN LA CONEXIÓ A GRABADORS DIGITALS. MONITOR ESTÀ EQUIPAT ADICIONALMENT AMB ENTRADES Y SORTIDES D’ÀUDIO. INCLUEIX ALTAVEUS INTEGRALS.

1,00 1,00

1,00

3008 U Suport per a muntatge en paret CCDA1425-WM

SOPORT PER AL MONTATJE DE CÀMARES DE LA SÈRIE CCDA A PARET. EN OPCIÓ A MUNTATGE SOBRE SUPORT PER A MUNTATGE A PAL

3,00 3,00

3,00

3009 U Transformador 220 Vac – 24 Vac per a exteriors - CAPA2415-W230

TRANSFORMADOR DE 220 VAC A 24 VAC PER L’ALIMENTACIÓ DE CÀMERES DOMO D’ALTA VELOCITAT, PROTECCIÓ IP67.

3,00 3,00 3,00


Joan Vicient Calvo

2. LLISTAT DE PREUS UNITARIS

2.1. OBRA

CODI DESCRIPCIÓ PREU UNITARI

0000 U ACCESSORIS CONNEXIÓ DE

LÍNIA DE TERRA 2,00 Dos euros

0001 M CONDUCTOR DE COURE NU

1X10 MM2 1,20 Un euro amb vint cèntims

0002 M3 PARTIDA ALÇADA PER A L’EXCAVACIÓ DE RASA 8,64 Vuit euros i seixanta-quatre

cèntims

0003 M3 PARTIDA ALÇADA REBLIMENT I

COMPACTACIÓ DE RASES 0,88 Vuitanta vuit cèntims d’euro

0004 M3 PARTIDA ALÇADA PER AL

TRANSPORT D'ESCULLERA 12,13 Dotze euros amb tretze cèntims

0005 M TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM 1,07 Un euro amb set cèntims

9001 H MANOBRE 16,53 Setze euros amb cinquanta-tres cèntims

9002 H OFICIAL 1A 19,07 Dinou euros amb set cèntims


Joan Vicient Calvo

2.2. IL·LUMINACIÓ


1000 U ACCESSORIS CONNEXIÓ AMB

RED ELÈCTRICA 2,00 Dos euros

1001 U ACCESSORIS INTERRUPTORS 3,00 Tres euros

1002 U ACCESSSORIS INSTAL·LACIÓ

LLUMINÀRIES 5,00 Cinc euros

1003 U ATLAS PLUS 10 METRES 1.898,01 Mil vuit-cents noranta-vuit amb un cèntim

1004 U ATLAS PLUS M 5 METRES 1.353,88 Mil tres-cents cinquanta-tres amb vuitanta-vuit cèntims

1005 U BRAÇ BD120 567,18 Cinc-cents seixanta-set amb divuit cèntims

1006 U BRAÇ PT-100 490,25 Quatre-cents noranta amb vint-i-cinc

1007 U CIMENTACIÓ DE BASES DE

TORRES D’IL·LUMINACIÓ 50,00 Cinquanta euros

1008 U COLISEO M SIS METRES 928,29 Nou-cents vint-i-vuit amb vint-i-nou cèntims

1009 U COLISEO M SET METRES 996,38 Nou-cents noranta-sis amb trenta-vuit cèntims

1010 U COLISEO SUPER 10 METRES 1.698,67 Mil sis-cents noranta-vuit amb seixanta-set cèntims

1011 M CONDUCTOR COURE 4X8 MM2

PER A EXTERIOR 3,00 Tres euros

1012 M CONDUCTOR COURE 4X6 MM2

PER A EXTERIOR 4,00 Quatre euros

1013 U CROMA + E-27 + 70 W VSAP 377,98 Tres-cents setanta-set amb noranta-vuit cèntims

1014 U GONDOLA 400 + E-27 + 70 W

VSAP 435,72 Quatre-cents trenta-cinc amb setanta-dos cèntims

1015 U INTERRUPTOR AUTOMÀTIC

MAGNETOTÈRMIC 16 A 39,21 Trenta-nou euros amb vint-i-un cèntim

1016 U INTERRUPTOR DIFERENCIAL

25 A, SENSIBILITAT 0,03 A 102,82 Cent dos euros amb vuitanta-dos cèntims


Joan Vicient Calvo


1017 U ORION + E-40 + 600 W VSAP 478,74 Quatre-cents setanta-vuit amb setanta-quatre cèntims

1018 U TOTEM-I + 150 W VSAP + 4m 1.465,12 Mil quatre-cents seixanta-cinc amb dotze cèntims

9001 H OFICIAL 1A 19,07 Dinou euros amb set cèntims

9002 H MANOBRE 16,53 Setze euros amb cinquanta-tres cèntims

9003 H OFICIAL 1A ELECTRICISTA 21,70 Vint-i-un euros amb setanta cèntims

9004 H AJUDANT D’ELECTRICISTA 18,62 Divuit euros amb seixanta dos cèntims


Joan Vicient Calvo

2.3. CONTROL D’ACCÉS




2001 U ACCESSORIS INSTAL·LACIÓ

CONTROL. CENTRAL AVANÇAT 5,00 Cinc euros


INTERFÍCIE LECTORS 5,00 Cinc euros


LECTORS 5,00 Cinc euros

2004 M CABLE COAXIAL ESTÀNDARD 0,90 Zero euros amb noranta cèntims

2005 U CABLE DE PARAMETRITZACIÓ

ACK5100 108,89 Cent vuit amb vuitanta nou cèntims

2006 M CONDUCTOR DE COURE 3X2,5

MM2 1,36 Un euro amb trenta sis cèntims

2007 U CONTROLADOR CENTRAL

AVANÇAT 1.902,86 Mil nou-cents dos amb vuitanta-sis cèntims

2008 U INTERFÍCIE DE DUAL DE PORTA 431,94 Quatre-cents trenta-un euro amb noranta-quatre cèntims

2009 U INTERFÍCIE PER A VUIT

LECTORS 1.321,43 Mil tres-cents vint-i-u amb quaranta-tres cèntims

2010 U LECTOR MICRO/HITAG SENSE

TECLAT 485,23 Quatre-cents vuitanta-cinc amb vint-i-tres cèntims

2011 U TARGETA SIPASS EN BLANC 79,60 Setanta-nou amb seixanta cèntims

2012 U TRANSFORMADOR 230 VAC – 24

VDC 57,59 Cinquanta-set euros amb cinquanta-nou cèntims

2013 U LLICENCIA DE SOFTWARE

SIPASS INTEGRATED 1.064,54 Mil seixanta quatre euros amb cinquanta-quatre cèntims

2014 U CD AMB SOFTWARE SIPASS

INTEGRATED 72,84 Setanta-dos euros amb vuitanta-quatre cèntims



9005 H TÈCNIC 30,00 Trenta euros


Joan Vicient Calvo

2.4. CONTROL DE SEGURETAT




3001 U ACCESORIS INSTAL·LACIÓ

CÀMERES 5,00 Cinc euros

3002 U ADAPTADOR PER MUNTATGE

EN PAL CCDA1425-PMA 61,33 Seixanta-un amb trenta-tres cèntims

3003 M CABLE COAXIAL ESTÀNDARD 0,90 Zero euros amb noranta cèntims

3004 U CÀMERA DOMO A COLOR

CCDA1435-DN 2.230,20 Dos mil dos-cents trenta amb vint cèntims

3005 M CONDUCTOR DE COURE

3X2,5 MM2 1,36 Un euro amb trenta sis cèntims

3006 U QUAD EN TEMPS REAL A COLOR

VQD300-RT 274,43 Dos-cents setanta-quatre amb quaranta-tres cèntims

3007 U PANTALLA TFT 17” CMTC1720 821,21 Vuit-cents vint-i-u amb vint-i-un cèntims

3008 U SUPORT PER A MUNTATGE EN

PARET CCDA1425-WM 228,60 Dos-cents vint-i-vuit amb seixanta cèntims

3009 U TRANSFORMADOR 230 VAC – 24 VAC 245,32 Dos-cents quaranta-cinc euros

amb trenta-dos cèntims



9005 H TÈCNIC 30,00 Trenta euros


Joan Vicient Calvo

3. QUADRES DESCOMPOSATS

3.1. OBRA Codi Descripció Preu Subtotal ImportA001 M Instal·lació de tub de polietilè de 40 mm

INSTAL·LACIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DE DIAMETRE EXTERIOR DINS DE RASA.

0005 1,00 M Tub de polietilè de 40 mm 1,07 1,07

9001 0,15 H Oficial 1A 19,07 2,86

9002 0,15 H Manobre 16,53 2,48 Suma de la partida 6,41Costos indirectes 2 % 0,13

TOTAL PARTIDA 6,54Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SIS EUROS amb CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMS

A002 M Instal·lació de conductor de coure 10 mm2 nu

INSTAL·LACIÓ DE CONDUCTOR DE COURE NU. UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X10 MM2, MUNTAT EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA

0001 1,00 M Conductor de Coure nu 1x10 mm2 1,20 1,20

9001 0,15 H Oficial 1A 19,07 2,86

9002 0,15 H Manobre 16,53 2,48 Suma de la partida 6,54Costos indirectes 2 % 0,13

TOTAL PARTIDA 6,67Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SIS EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS


Joan Vicient Calvo

3.2. IL·LUMINACIÓ

Codi Descripció Preu Subtotal ImportB000 U Connexió a la red elèctrica

CONNEXIÓ DE LES LÍNIES D’ALIMENTACIÓ PROJECTADES AMB LA RED ELÈCTRICA EXISTENT

1001 1,00 U Accessoris connexió red elèctrica 2,00 2,00

9003 0,10 H Oficial 1A electricista 21,70 2,17 9004 0,10 H Ajudant d’electricista 18,62 1,86

Suma de la partida 6,03Costos indirectes 2 % 0,12

TOTAL PARTIDA 6,15Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SIS EUROS amb QUINZE CÈNTIMS

B001 U Instal·lació Interruptor Diferencial INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DEL INTERRUPTOR DIFERENCIAL DESCRIT

ANTERIORMENT 1001 1,00 U Accessoris interruptors 3,00 3,00 1016 1,00 U Interruptor diferencial 102,82 102,82



TOTAL PARTIDA 128,50Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CENT VINT-I-VUIT EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS

B002 U Instal·lació Interruptor Automàtic Magnetotèrmic

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DEL INTERRUPTOR AUTOMÀTIC MAGNETOTÈRMIC DESCRIT ANTERIORMENT

1001 1,00 U Accessoris interruptor 3,00 3,00 1015 1,00 U Interruptor magnetotèrmic 39,21 39,21

9003 0,50 H Oficial de 1A electricista 21,70 10,85 9004 0,50 H Ajudant d’electricista 18,62 9,31


TOTAL PARTIDA 63,62Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SEIXANTA-TRES EUROS amb SEIXANTA-DOS CÈNTIMS


Joan Vicient Calvo

Codi Descripció Preu Subtotal ImportB003 M Instal·lació tram conductor coure 4x6 mm

ESTESA DE UN CIRCUIT DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TETRAPOLAR DE SECCIÓ 4X6 MM2, INSTAL·LAT DINS DE TUB DEPOLIETILÈ

1012 1,00 M Conductor coure 4x6 mm 1,20 1,20

9003 0,10 H Oficial de 1A electricista 21,70 2,17

9004 0,10 H Ajudant d’electricista 18,62 1,86 Suma de la partida 5,23Costos indirectes 2 % 0,10

TOTAL PARTIDA 5,33Puja el preu total a l'esmerada quantitat de CINC EUROS amb TRENTA-TRES CÈNTIMS

B004 M Instal·lació tram conductor coure 4x8 mm

ESTESA DE UN CIRCUIT DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TETRAPOLAR DE SECCIÓ 4X8 MM2, INSTAL·LAT DINS DE TUB DE POLIETILÈ.

1011 1,00 M Conductor coure 4x8 mm 1,50 1,50



TOTAL PARTIDA 5,64Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC EUROS amb SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS

B005 U Instal·lació ORION gasolinera

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE LLUMENERA ORION AMB CASQUET E-40 I BOMBETA VSAP DE 600W FIXADA A BRAÇ BD-120, SOBRE ATLAS PLUS 10, FIXADA AL TERRA

1002 1,00 U Accessoris instal·lació lluminàries 5,00 5,00

1003 1,00 U ATLAS PLUS 10 metres 1898,01 1.898,01

1005 1,00 U Braç BD-120 567,18 567,18

1007 1,00 U Cimentació de bases 50,00 50,00

1017 1,00 U ORION + E40 + 600W VSAP 478,74 478,74

9001 0,75 H Oficial de 1A 19,07 14,30

9002 0,75 H Manobre 16,53 12,40


9004 0,10 H Ajudant d’electricista 18,62 1,86 Suma de la partida 3.029,66Costos indirectes 2 % 60,59

TOTAL PARTIDA 3.090,25Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRES MIL NORANTA EUROS amb VINT-I-CINC CÈNTIMS D’EURO


Joan Vicient Calvo

Codi Descripció Preu Subtotal Import

B006 U Instal·lació ORION zona reixada

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE LLUMENERA ORION AMB CASQUET E-40 I BOMBETA VSAP DE 600W SOBRE COLISEO SUPER 10, FIXADA AL TERRA



1010 1,00 U COLISEO SUPER 10 metres 1698,67 1.698,67

1017 1,00 U ORION + E40 + 600W VSAP 478,74 478,74

9001 0,75 H Oficial de 1A 19,07 14,30

9002 0,75 H Manobre 16,53 12,40


Suma de la partida 2.263,14Costos indirectes 2 % 45,26

TOTAL PARTIDA 2.308,40Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS MIL TRES-CENTS VUIT EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS D’EURO

B007 U Instal·lació CROMA pantalà 8

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE LLUMENERA CROMA AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W. SOBRE COLISEO 7 METRES FIXADA PER UN BRAÇ PT-100. FIXADA AL TERA


1006 1,00 U Braç PT-100 490,25 490,25


1008 1,00 U COLISEO M 6 metres 928,29 928,29

1013 1,00 U CROMA+ E27 + 70W VSAP 377,98 377,98



TOTAL PARTIDA 1.909,74Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL NOU-CENTS NOU EUROS amb SETANTA-QUATRE CÈNTIMS D’EURO


Joan Vicient Calvo


B008 U Instal·lació CROMA pantalans 1 - 7

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE LLUMENERA CROMA AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W. SOBRE COLISEO 7 METRES. FIXADA AL TERRA



1009 1,00 U COLISEO M 7 metres 996,38 996,38

1013 1,00 U CROMA+ E27 + 70W VSAP 377,98 377,98



TOTAL PARTIDA 1.479,13Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL QUATRE-CENTS SETANTA-NOU EUROS amb TRETZE CÈNTIMS D’EURO

B009 U Instal·lació GONDOLA 400 passeig

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE LLUMENERA GONDOLA-400 AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W, SOBRE ATLAS PLUS M 5 METRES. FIXADA AL TERRA


1004 1,00 U ATLAS PLUS M 5 metres 1353,88 1.353,88


1014 1,00 U GONDOLA400 70W VSAP 435,72 435,72



TOTAL PARTIDA 1.885,60Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL VUIT-CENTS VUITANTA-CINC EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMS D’EURO


Joan Vicient Calvo


B010 U Instal·lació TOTEM pàrquing

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE CONJUNT LLUMENERA TOTEM-I, CALUMNA TOTEM-I, CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 150W. FIXADA AL TERRA



1018 1,00 U Conjunt TOTEM 150 W VSAP 1465,12 1.465,12



TOTAL PARTIDA 1.554,63Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL CINC-CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMS D’EURO


Joan Vicient Calvo


Codi Descripció Preu Subtotal ImportC000 U Connexió a la red elèctrica

CONNEXIÓ LÍNIES D’ALIMENTACIÓ PROJECTADES AMB RED ELÈCTRICA EXISTENT 2000 1,00 U Accessoris connexió red elèctrica 2,00 2,00




C001 U Instal·lació lector AR6181-MX

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE LECTOR DE PROXIMITAT AR6181-MX 2003 1,00 U Accessoris instal·lació lectors 5,00 5,00

2010 1,00 U Lector micro/Hitag sense teclat 485,23 485,23

2012 1,00 U Transformador 230 Vac – 24 Vdc 57,59 57,59

9003 0,25 U Oficial 1A electricista 21,70 5,43

9004 0,25 U Ajudant d’electricista 18,62 4,65


TOTAL PARTIDA 569,06Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC-CENTS SEIXANTA-NOU EUROS amb SIS CÈNTIMS D’EURO

C002 U Instal·lació Controlador Central Avançat

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE CONTROLADOR CENTRAL AVANÇAT 2001 1,00 U Accessoris C. Central Avançat 5,00 5,00

2007 1,00 U Controlador Central Avançat 1902,86 1.902,86





TOTAL PARTIDA 2.025,32Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS MIL VINT-I-CINC EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMS D’EURO


Joan Vicient Calvo

Codi Descripció Preu Subtotal ImportC003 U Instal·lació interfície dual de porta ADD5160

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE L’INTERFÍCIE DUAL DE PORTA ADD5160 PERGESTIONAR UNA PORTA AMB DOS LECTORS

2002 1,00 U Accessoris instal·lació interfície lectors

5,00 5,00

2008 1,00 U Interfície dual de porta ADD5160 431,94 431,94





TOTAL PARTIDA 524,98Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS amb NORANTA-VUIT CÈNTIMS D’EURO

C004 U Instal·lació interfície per a vuit lectors ADE5300

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE L’INTERFÍCIE ADE5300 AMB CAPACITAT PERGESTIONAR FINS A VUIT PORTES I LECTORS

2002 1,00 U Accessoris instal·lació interfície lectors

5,00 5,00

2009 1,00 U Interfície per a 8 lectors ADE5300 1321,43 1.321,43





TOTAL PARTIDA 1.432,26Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL QUATRE-CENTS TRENTA-DOS EUROS amb VINT-I-SIS CÈNTIMS D’EURO


Joan Vicient Calvo

Codi Descripció Preu Subtotal ImportC005 M Instal·lació tram conductor coaxial estàndard

ESTESA DE CABLE COAXIAL ESTÀNDARD AMB PÈRDUES DE 15,4 DB/100M A 800 MHZI DE 28,7DB/100M A 2150MHZ, AL INTERIOR DE TUB DE POLIETILÈ

2004 1,00 M Cable coaxial estàndard 0,90 0,90



TOTAL PARTIDA 5,03Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC EUROS amb TRES CÈNTIMS C006 M Instal·lació tram conductor de coure 3x2,5 mm2

ESTESA DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV,TRIPOLAR DE SECCIÓ 3X2,5 MM2, COL·LOCAT EN TUB




TOTAL PARTIDA 5,50Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS C007 U Programació i llicències

PROGRAMACIÓ, LLICENCIES I POSTA A PUNT DE TOT S ELS ELEMENTS INSTAL·LATS PER PART TÈCNIC

2005 1,00 U Cable de parametrització 108,89 108,89

2013 1,00 U Llicencia de software SiPass Integrated

1064,54 1.064,54

2014 1,00 U Cd amb software SiPass Integrated

72,84 72,84

9005 2,00 H Tècnic 30,00 60,00 Suma de la partida 1.306,27Costos indirectes 2 % 26,13

TOTAL PARTIDA 1.332,40Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL TRES-CENTS TRENTA-CINC EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS


Joan Vicient Calvo


Codi Descripció Preu Subtotal ImportD000 U Connexió a la red elèctrica

CONNEXIÓ LÍNIES D’ALIMENTACIÓ PROJECTADES AMB RED ELÈCTRICA EXISTENT 3000 1,00 U Accessoris connexió red elèctrica 2,00 2,00




D001 U Instal·lació Càmeres

INSTAL·LACIÓ CÀMERA DOMO CCDA1435 A SOPORT DE PARET I AQUEST A SOPORT DE PAL. CONNECTADA A LA RED ELÈCTRICA I A TERRA

3001 1,00 U Accessoris instal·lació de càmeres 5,00 5,00

3002 1,00 U Adaptador per muntatge en pal 61,33 61,33 3004 1,00 U Càmera DOMO a color 2230,20 2.230,20 3008 1,00 U Suport per a muntatge en paret 228,60 228,60 3009 1,00 U Transformador 230 Vac – 24 Vac 245,32 245,32



TOTAL PARTIDA 2.848,46Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS MIL VUIT-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS amb QUARANTA-SIS CÈNTIMS


Joan Vicient Calvo

Codi Descripció Preu Subtotal ImportD002 U Instal·lació Quad, Pantalla TFT i programació PC

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DE QUAD A COLOR, PANTALLA TFT I PROGRAMACIÓ DE PC PER A LA GRAVACIÓ D’IMATGES

3006 1,00 U Quad a temps real a color 274,43 274,43 3007 1,00 U Pantalla TFT 17” 821,21 821,21

9005 1,50 H Tècnic 30,00 45,00


TOTAL PARTIDA 1.163,45Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL CENT SEIXANTA-TRES EUROS amb QUARANTA-CINC CÈNTIMS

D003 M Instal·lació tram conductor coaxial estàndard

ESTESA DE CABLE COAXIAL ESTÀNDARD AMB PÈRDUES DE 15,4 DB/100M A 800 MHZ I DE 28,7DB/100M A 2150MHZ, AL INTERIOR DE TUB DE POLIETILÈ




TOTAL PARTIDA 5,03Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC EUROS amb TRES CÈNTIMS

D004 M Instal·lació tram conductor de coure 3x2,5 mm2

ESTESA DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV,TRIPOLAR DE SECCIÓ 3X2,5 MM2, COL·LOCAT EN TUB




TOTAL PARTIDA 5,50Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS


Joan Vicient Calvo

4. PRESSUPOST

4.1. OBRA

Codi Descripció Total Preu Import

0002 M3 Partida alçada per a l’excavació de rasa

EXCAVACIÓ DE TERRENY NO CLASSIFICAT EN RASES, POUS O FONAMENTS, AMB MITJANS MECÀNICS, INCLOSES PART PROPORCIONAL EN ROCA I TALL PRÈVI EN TALUSSOS, CÀRREGA I TRANSPORT A L’ABOCADOR, APLEC O LLOC D’ÚS, INCLÒS CÀNON D’ABOCAMENT I MANTENIMENT DE L’ABOCADOR

1.060,00 8,64 9.158,40

0003 M3 Partida alçada per al rebliment i compactació de rases

REBLIMENT I COMPACTACIÓ DE RASES, POUS I FONAMENTS, AMB MATERIAL SELECCIONAT PROCEDENT DE LA PRÒPIA OBRA, ESTESA I COMPACTACIÓ SEGONS CONDICIONS DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES, MESURAT SOBRE PERFIL TEÒRIC

1.005,00 0,88 884,40

0004 M3 Partida alçada per al transport de l’escullera sobrant

TRANSPORT DE L’ESCULLERA SOBRANT A ABOCADOR AUTORITZAT, INCLOENT CÀNON D’ABOCAMENT I MANTENIMENT DE L’ABOCADOR

55,00 12,13 667,15

A001 M Instal·lació de tub de polietilè de 40 mm

INSTAL·LACIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DE DIAMETRE EXTERIOR DINS DE RASA.

2.111,50 6,54 13.809,21

A002 M Instal·lació de conductor de coure nu de 10mm2

INSTAL·LACIÓ DE CONDUCTOR DE COURE NU. UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X10 MM2, MUNTAT EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA

2.111,50 6,67 14.083,71

Total 38.602,87


Joan Vicient Calvo

4.2. IL·LUMINACIÓ

Codi Descripció Total Preu Import

B000 U Connexió a la red elèctrica

CONNEXIÓ DE LES LÍNIES D’A,LIMENTACIÓ PROJECTADES AMB LA RED ELÈCTRICA EXISTENT

5,00 6,15 30,75

B001 U Instal·lació Interruptor Diferencial 25 A, 0,03 A sensibilitat

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DEL INTERRUPTOR DIFERENCIAL TERAPOLAR DE 25 A I SENSIBILITAT DE 0,03 A

5,00 128,50 642,50

B002 U Instal·lació Interruptor Magnetotèrmic 16 A

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIÓ DEL INTERRUPTOR AUTOMÀTIC MAGNETOTÈRMIC TERAPOLAR DE 16 A

5,00 63,62 318,10

B003 U Instal·lació tram conductor coure 4x6 mm

ESTESA DE UN CIRCUIT DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TETRAPOLAR DE SECCIÓ 4X6 MM2, INSTAL·LAT DINS D’UN TUB I AQUEST SOTERRAT.

2.359,00 5,33 1.2573,47

B004 U Instal·lació tram conductor coure 4x8 mm

ESTESA DE UN CIRCUIT DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TETRAPOLAR DE SECCIÓ 4X8 MM2, INSTAL·LAT DINS D’UN TUB I AQUEST SOTERRAT.

578,00 5,64 3.259,92

B005 U Instal·lació ORION gasolinera

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIIÓ DE LLUMENERA ORION AMB CASQUET E-40 I BOMBETA VSAT DE 600W FIXADA A BRAÇ BD-120, SOBRE ATLAS PLUS 12, FIXADA AL TERRA I CONNECTADA A LA RED ELÈCTRICA

3 3.090,25 9.270,75

B006 U Instal·lació ORION zona reixada

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIIÓ DE LLUMENERA ORION AMB CASQUET E-40 I BOMBETA VSAT DE 600W SOBRE COLISEO SUPER 10, FIXADA AL TERRA I CONNECTADA A LA RED ELÈCTRICA

6 2.308,24 1.3849,44


Joan Vicient Calvo

Codi Descripció Total Preu ImportB007 U Instal·lació CROMA pantalà 8

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIIÓ DE LLUMENERA CROMA AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W. SOBRE COLISEO 7 METRES FIXADA PER UN BRAÇ PT-100. FIXADA AL TERA I CONNECTADA A LA RED ELÈCTRICA.

9 1.909,74 1.7187.66

B008 U Instal·lació CROMA pantalans 1 - 7

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIIÓ DE LLUMENERA CROMA AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W. SOBRE COLISEO 7 METRES. FIXADA AL TERA I CONNECTADA A LA RED ELÈCTRICA.

26 1.479,13 3.8457,38

B009 U Instal·lació GONDOLA passeig

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIIÓ DE LLUMENERA GONDOLA-400 AMB CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 70W, SOBRE ATLAS PLUS M 5 METRES. FIXADA AL TERA I CONNECTADA A LA RED ELÈCTRICA.

15 1.885,60 28.284,00

B010 U Instal·lació TOTEM pàrquing

INSTAL·LACIÓ I CONNEXIIÓ DE CONJUNT LLUMENERA TOTEM-I, CALUMNA TOTEM-I, CASQUET E-27 I BOMBETA VSAT DE 150W. FIXADA AL TERA I CONNECTADA A LA RED ELÈCTRICA.

14 1.554,63 21.764,00

Total 145.637,97


Joan Vicient Calvo


Codi Descripció Total Preu Import C000 U Connexió a la red elèctrica

CONNEXIÓ LÍNIES D’ALIMENTACIÓ PROJECTADES AMB LA RED ELECTRÌCA EXISTENT

1,00 6,16 6,15

C001 U Instal·lació lector AR6181-MX

INSTAL·LACIÓ DE LECTOR DE PROXIMITAT AR6181-MX

10,00 569,06 5690,60

C002 U Instal·lació Controlador Central Avançat

INSTAL·LACIÓ I PROGRAMACIÓ DEL CONTROLADOR CENTRAL AVANÇAT AC5100

1,00 2025,32 2025,32

C003 U Instal·lació Interfície dual de porta

INSTAL·LACIÓ I PROGRAMACIÓ DE L’INTERFÍCIE DUAL DE PORTA ADD5160

1,00 524,98 524,98

C004 U Instal·lació Interfície per a vuit lectors

INSTAL·LACIÓ I PROGRAMACIÓ DE L’INTERFÍCIE ADE5300 PER A VUIT LECTORS DE TARGETES

1,00 1432,26 1432,26

C005 U Instal·lació tram conductor coaxial estàndard

INSTAL·LACIÓ DE CABLE COAXIAL ESTÀNDARD 1389,50 5,03 6989,19

C006 U Instal·lació tram conductor de coure de 3x2,5 mm2

INSTAL·LACIÓ DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TRIPOLAR I DE SECCIÓ 3,2,5MM2

579,00 5,50 3184,50

C007 U Programació i llicències

PROGRAMACIÓ, LLICENCIES I POSTA A PUNT DE TOTS ELS ELEMENTS INSTAL·LATS D’AQUEST APARTAT

1,00 1332,40 1332,40

Total 21185,40


Joan Vicient Calvo


Codi Descripció Total Preu Import D000 U Connexió a la red elèctrica

CONNEXIÓ LÍNIES D’ALIMENTACIÓ PROJECTADES AMB LA RED ELECTRÌCA EXISTENT

1,00 6,16 6,15

D001 U Instal·lació de càmeres

INSTAL·LACIÓ CÀMERA DOMO CCDA1435 AMB SUPORT DE PARET I AQUEST A SUPORT A PAL. CONNECTAT A LA RED ELÈCTRICA

3,00 2848,46 8545,38

D002 U Instal·lació de Quad, Pantalla TFT i programació de PC

PROGRAMACIÓ I INSTAL·LACIÓ DEL QUAD A COLOR, LA PANTALLA TFT I EL PC DESTINAT A GRABAR LES IMATGES

1,00 1163,45 1163,45

D003 M Instal·lació tram de conductor coaxial estàndard INSTAL·LACIÓ DE CABLE COAXIAL ESTÀNDARD

373,50 5,03 1878,71

D004 M Instal·lació tram de conductor de 3x2,5 mm2 de secció

INSTAL·LACIÓ DE CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RVMV-K 0,6/1 KV, TRIPOLAR, 3X2,5MM2 DE SECCIÓ.

320,50 5,50 1762,75

Total 13356,44


Joan Vicient Calvo


5. RESUM PRESSUPOST

5.1 OBRA

38.602,87

5.2 IL·LUMINACIÓ

145.637,97

5.3 CONTROL D’ACCÉS

21.185,40

5.4 CONTROL DE SEGURETAT

13.356,44

Pressupost d’execució material 218.782,68

Despeses Generals 15 % 32.817,40 Benefici industrial 5 % 10.939,13

Pressupost d’execució per contracte 262.539,22

IVA 16 % 42.006,27

Pressupost de licitació 304.545,49

PRESSUPOST GENERAL 304.545,49

El pressupost general puja a la quantitat de TRES-CENTS QUATRE MIL CINC-CENTS QUARANTA-CINC EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS D’EURO


DOC. NÚM. 5.- ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA


Joan Vicient Calvo

ÍNDEX ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES 3

1. COMPLIMENT DEL R.D.1627/97 DE 24 D’OCTUBRE SOBRE 3 DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

2. PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L’EXECUCIÓ DE 4 L’OBRA IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS

3. MITJANS I MAQUINÀRIA 6

4. TREBALLS PREVIS 6

5. ENDERROCS 6

6. RAM DE PALETA 6

7. INSTAL·LACIONS 7

8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ 7

9. MESURES DE PREVENCIÓ COL·LECTIVA 7

10. MESURES DE PREVENCIÓ INDIVIDUAL 7

11. PRIMERS AUXILIS 8

12. SEGURETAT I SALUT A LES OBRES 8

13. RELACIÓ DE NORMES I REGLAMENTS APLICABLES 8

14. RESOLUCIONS APROVATÒRIES DE NORMES TÈCNIQUES 10 REGLAMENTARIES PER DIFERENTS MITJANS DE PROTECCIÓ PERSONAL DE TREBALLADORS

ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA - 2/10 pàg 136 de 166

Joan Vicient Calvo

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES.

COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D’OCTUBRE SOBRE

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES

DE CONSTRUCCIÓ

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les

previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com

informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els

previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves

obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu

desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, pel qual

s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

En base a l’art. 7è, i en aplicació d’aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha

d’elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i

complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel Coordinador de

Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o, quan no n’hi hagi, per la Direcció Facultativa.

En cas d’obres de les Administracions Públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta

Administració.

Es recorda l’obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d’Incidències pel

seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d’Incidències haurà de posar-se en

coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que, segons l’art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes

hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de

seguretat i salut a l’obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un

avis a l’autoritat laboral competent,

segons model inclòs a l’annex III del Reial Decret. La comunicació d’obertura del centre de

treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut.


Joan Vicient Calvo

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la

Direcció Facultativa, en cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors,

podrà aturar l’obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat

Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de

les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L’EXECUCIÓ DE

L’OBRA

L’article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s’aplicaran els principis d’acció preventiva

recollits en l’art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de

noviembre)" durant l’execució de l’obra i en particular en les següents activitats:

- El manteniment de l’obra en bon estat d’ordre i neteja

- L’elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d’accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

- El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l’execució de l’obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats -L’emmagatzematge i l’eliminació o evacuació de residus i runes

- L’adaptació en funció de l’evolució de l’obra del període de temps efectiu que s’haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball -La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms

- Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l’obra o prop de l’obra.

Els principis d’acció preventiva establerts a l’article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

L’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d’acord amb els

següents principis generals:

- Evitar riscos


Joan Vicient Calvo

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar

- Combatre els riscos a l’origen

- Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l’evolució de la tècnica -Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill -Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual

- Donar les degudes instruccions als treballadors

L’empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de

seguretat i salut en el moment d’encomanar les feines

L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin

rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic

L’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no

temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els

riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran

adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que

es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures

Podran concertar operacions d’assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de

cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa respecte dels seus treballadors, els

treballadors autònoms respecte d’ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis,

l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS.

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra establertes a

l’annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos

particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que alguns d’ells es poden donar durant

tot el procés d’execució de l’obra o bé ser aplicables a d’altres feines.

S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls,

cremades, erosions i cops, havent-se d’adoptar en cada moment la postura més adient pel treball


Joan Vicient Calvo

que es realitzi.

A més, s’ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d’edificació veïnes i

tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d’incendi.

Tanmateix, els riscos relacionats s’hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors

(reparació, manteniment...).

MITJANS I MAQUINARIA

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Desplom i/o caiguda de maquinària d’obra (sitges, grues...)

- Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes)

- Cops i ensopegades

- Caiguda de materials, rebots

- Contactes elèctrics directes o indirectes

TREBALLS PREVIS





- Sobre esforços per postures incorrectes

RAM DE PALETA

- Projecció de partícules durant els treballs


- Talls i punxades




Joan Vicient Calvo


- Riscos derivats de l’emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

INSTAL·LACIONS



- Talls i punxades



- Contactes elèctrics directes o indirectes


MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més,

s’hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines

de treball. D’altra banda els medis de protecció hauran d’estar homologats segons la normativa

vigent.

Tanmateix, les mesures relacionades s’hauran de tenir en compte pels previsibles treballs

posteriors (reparació, manteniment...).

MESURES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l’obra

- Senyalització de les zones de perill -Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant al interior de l’obra com en relació amb els vials exteriors

- Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents

- Els elements de les Instal·lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants

- Ús d’escales de mà i plataformes de treball


Joan Vicient Calvo

MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules

- Utilització de calçat de seguretat

- Utilització de casc homologat

- A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d’ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

PRIMERS AUXILIS

Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.

S’informarà a l’inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s’hauran de

traslladar elsaccidentats. És convenient disposar a l’obra i en lloc ben visible, d’una llista amb

els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir

el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

SEGURETAT I SALUT A LES OBRES.

RELACIÓ DE NORMES I REGLAMENTS APLICABLES:

Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de

salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles

RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de

Salud en las obras de construcción

Transposició de la Directiva 92/57/CEE

Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d’inclusió d’Estudi de Seguretat i Higiene en

projectes d’edificació i obres públiques

Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales

Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:

RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97). Reglamento de los Servicios de Prevención


Joan Vicient Calvo

Modificacions:RD. 780/1998 de30 de abril (BOE: 01/05/98)

RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de

señalización, de seguridad y salud en el trabajo

RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en

los lugares de trabajo

En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l’esmenta en quant a

escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el

trabajo (O. 09/03/1971)

RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud

relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en

particular dorsolumbares, para los trabajadores

RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud

relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización

RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud,

relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual

RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para

la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo

Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i

deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en

la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)

O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)

Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956

O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció

d’errades: BOE: 17/10/70

O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias

correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció

d’errades: BOE: 31/10/86


Joan Vicient Calvo


O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre

seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S’aprova el model de Llibre d’Incidències en obres

de construcció

RESOLUCIONS APROVATÒRIES DE NORMES TÈCNIQUES

REGLAMENTARIES PER DIFERENTS MITJANS DE PROTECCIÓ

PERSONAL DE TREBALLADORS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos -R. de 28 de

julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos -R. de 28 de julio de 1975

(BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores

Modificació: BOE: 24/10/75

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad

Modificació: BOE: 25/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado

de seguridad contra riesgos mecánicos Modificació: BOE: 27/10/75 -R. de 28 de julio de 1975

(BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras


R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias

respiratorias: mascarillas autofiltrantes


R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75):N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias

respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco

Modificació: BOE: 01/11/75 Normativa d’àmbit local (ordenances municipals)


DOC. NÚM. 6.- ANNEX1: CARACTERÍSTIQUES

DELS ELEMENTS UTILITZATS

CONTROL D’ACCESSOS, D’IL·LUMINACIÓ I DE

SEGURETAT EN UN CLUB NÀUTIC ESPORTIU

Joan Vicient Calvo

ÍNDEX DEL ANNEX 1

1. IL·LUMINACIÓ 3

1.1.BRAÇOS 3

1.1.1. BD120 3

1.1.2. PT100 4

1.2.COLUMNES 5

2.1.1. ATLAS PLUS 5

2.1.2. ATLAS PLUS M 7

2.1.3. COLISEO M 9

2.1.4. COLISEO SUPER 11

1.3.LLUMINÀRIES 13

3.1.1. CROMA 13

3.1.2. GONDOLA 14

3.1.3. ORION 15

3.1.4. TOTEM-I 16

2. CONTROL D’ACCÉS 17

2.1.CONTROLADOR CENTRAL AVANÇAT AC5100 17

2.2.INTERFÍCIE DUAL DE PORTA ADD5160 18

2.3.INTERFÍCIE PER A VUIT LECTORS ADE5300 19

2.4.LECTOR AR6181-RX I TARGETES ABR5100-PR 20

3. CONTROL DE SEGURETAT 21

3.1.CÀMERA DOMO A COLOR CCDA1435-DN 21

3.2.QUAD A TEMPS REAL VQD300-RT 22

ANNEX 1 –2/22 pàg 146 de 166

Joan Vicient Calvo

1. IL·LUMINACIÓ

1.1. BRAÇOS

1.1.1. BD120

Clase I

MATERIALES Fabricado en tubo de acero inoxidable de 1,2 mm tratado con pintura poliéster a alta temperatura.

CARACTERISTICAS Aislamiento: Clase I. Envejecimiento por U.V.: sometido en cámara S/UNE 53104/86 durante 3.000 horas no presenta alteración de color. Resistencia en cámara de niebla salina superior a 1.000 horas.

Disponible en acabado inoxidable.

Colores

ANNEX 1 –3/22 pàg 147 de 166

http://www.atpiluminacion.com/Inicio.aspx?lng=es-ES&pag=2fBrazo1&id=7bcaf3d2-e2d1-47a7-aa3b-77f9786a821a�

Joan Vicient Calvo

1.1.2. PT100

Clase I

MATERIALES Fabricado en tubo de acero inoxidable de 1,2 mm tratado con pintura poliéster a alta temperatura.

CARACTERISTICAS Aislamiento: Clase I. Envejecimiento por U.V.: sometido en cámara S/UNE 53104/86 durante 3.000 horas no presenta alteración de color. Resistencia en cámara de niebla salina superior a 1.000 horas.

Disponible en acabado inoxidable.

Colores

ANNEX 1 –4/22 pàg 148 de 166

http://www.atpiluminacion.com/Inicio.aspx?lng=es-ES&pag=2fBrazo1&id=5d12355a-c6ec-4413-bc51-1c598d6c75fa�

Joan Vicient Calvo

1.2. COLUMNES

1.2.1. ATLAS PLUS

Clase II

FUSTE Formado por tres tramos de diámetros exteriores 164 mm., 120 mm. y 75 mm. Se suministra en los acabados siguientes o combinación de ambos.

Opción 1:Tubo de acero galvanizado (80 micras) de 4 mm. de espesor, recubierto EXTERIORMENTE con 2,5 mm. de poliamida con el color pigmentado en masa y reforzada con fibra de vidrio.

Opción 2: Tubo de ACERO INOXIDABLE A-316 L, recubierto INTERIORMENTE con poliamida reforzada con fibra de vidrio. ZOCALO Poliamida reforzada con fibra de vidrio. Color pigmentado en masa.

CARACTERISTICAS Aislamiento: CLASE II, sin riesgo de

electrocución. Rigidez dieléctrica superior a 40.000 V. Sometida a 3.000 horas en cámara de rayos U.V. S/UNE 53104/86 no presentan alteración de color. Resistencia en cámara de niebla salina superior a 1.000 horas.

REGISTRO Dispone de alojamiento para conexiones y fusibles, en tramo de diametro 164 mm., de dimensiones 300 mm. x 95 mm. Accesible mediante puerta o elevando el zócalo de la columna. Se suministra con caja portafusibles.

ESCUDO Bajo pedido se suministra con escudo, grabado en la puerta del registro, indicando previamente el motivo heráldico a grabar.

RECUBRIMIENTO ANTIADHERENTE Impide la adherencia de polvo, etiquetas adhesivas, etc. Permite la fácil limpieza de graffitis, marcadores indelebles, etc., sin alterar ninguna de sus propiedades.

ANNEX 1 –5/22 pàg 149 de 166

Joan Vicient Calvo

Sistema de anclaje estándar AGL.

Colores

A - FUSTE

B - REMATE

C - REMATE

D - REGISTRO

E - ESCUDO

F - ZOCALO

ANNEX 1 –6/22 pàg 150 de 166

http://www.atpiluminacion.com/Inicio.aspx?lng=es-ES&pag=2fColumna1&id=a69f370c-7bfc-4bd1-ab05-631f59366b08�

Joan Vicient Calvo

1.2.2. ATLAS PLUS M

Clase II

FUSTE Formado por tres tramos de diámetros exteriores de 164 mm., 120 mm. y 75 mm. Se suministra en los acabados siguientes o combinación de ambos.

Opción 1:Tubo de acero galvanizado (80 micras) de 4 mm. de espesor, recubierto EXTERIORMENTE con 2,5 mm. de poliamida con el color pigmentado en masa y reforzada con fibra de vidrio.

Opción 2: Tubo de ACERO INOXIDABLE A-316 L, recubierto INTERIORMENTE con poliamida reforzada con fibra de vidrio.

ZOCALO Poliamida reforzada con fibra de vidrio. Color pigmentado en masa.

CARACTERISTICAS Aislamiento: CLASE II, sin riesgo de electrocución. Rigidez dieléctrica superior a 40.000 V. Sometida a 3.000 horas en cámara de rayos U.V. S/UNE 53104/86 no presentan alteración de color. Resistente al ácido úrico. Resistencia en cámara de niebla salina superior a 1.000 horas.

REGISTRO Dispone de alojamiento para conexiones y fusibles, en tramo de diametro 164 mm., de dimensiones 300 mm. x 95 mm. Accesible mediante puerta o elevando el zocalo de la columna. Se suministra con caja portafusibles. Registro opcional de dimensiones 400 mm. x 110 mm.

ESCUDO Bajo pedido se suministra con escudo, grabado en la puerta del registro, indicando previamente el motivo heráldico a grabar.

ANNEX 1 –7/22 pàg 151 de 166

Joan Vicient Calvo

RECUBRIMIENTO ANTIADHERENTE Impide la adherencia de polvo, etiquetas adhesivas, etc. Permite la fácil limpieza de graffitis, marcadores indelebles, etc. sin alterar ninguna de sus propiedades.

Sistema de anclaje estándar AGM.

A - FUSTE

B - REMATE

C - REMATE

D - REGISTRO

E - ESCUDO

F - ZOCALO

ANNEX 1 –8/22 pàg 152 de 166


Joan Vicient Calvo

1.2.3. COLISEO M

Clase II

FUSTE Formado por dos tramos de diámetros exteriores 120 mm. y 75 mm. Se suministran en los acabados siguientes o combinación de ambos.

Opción 1:Tubo de acero galvanizado (80 micras) de 4 mm. de espesor, recubierto EXTERIORMENTE con 2,5 mm. de poliamida con el color pigmentado en masa y reforzada con fibra de vidrio. Diámetro exterior de 75 mm.

Opción 2: Tubo de ACERO INOXIDABLE A-316 L, recubierto INTERIORMENTE con poliamida reforzada con fibra de vidrio. e

ZOCALO

Diámetro xterior de 75 mm.

Poliamida reforzada con fibra de vidrio. Color pigmentado en masa.

o: CLASE II, sin riesgo de electrocución. Rigidez dieléctrica superior a

V. S/UNE 53104/86 no presentan

Resistencia en cámara de niebla salina superior a 1.000 horas.

iante puerta o elevando el zócalo de la columna. Se suministra con caja portafusibles.

ido se suministra con escudo, indicando previamente el motivo heráldico a grabar.

CARACTERISTICAS Aislamient40.000 V. Sometida a 3.000 horas en cámara de rayos U.alteración de color. Resistente al ácido úrico.

REGISTRO Dispone de alojamiento para conexiones y fusibles, en tramo de diámetro 120 mm., de dimensiones 200 mm. x 75 mm. Accesible med

ESCUDO Bajo ped

ANNEX 1 –9/22 pàg 153 de 166

Joan Vicient Calvo

RECUBRIMIENTO ANTIADHERENTE Impide la adherencia de polvo, etiquetas adhesivas, etc., Permite la fácil limpieza de graffitis, marcadores indelebles, etc. sin alterar ninguna de sus propiedades.

Sistema de anclaje estándar AG, AGM o AGL, dependiendo de la altura.

A - FUSTE

B - REMATE

C - ESCUDO

D - ZOCALO

ANNEX 1 –10/22 pàg 154 de 166


Joan Vicient Calvo

1.2.4. COLISEO SUPER

Clase II

FUSTE Formado por dos tramos, de diámetros exteriores 164 mm y 120 mm, fabricados en acero galvanizado ( 80 M) de 4 mm de pared recubierto exteriormente con 2,5 de poliamida reforzada con fibra de vidrio con el color pigmentado en masa.

Se suministran en los acabados siguientes o combinación de ambos. Opción 1:Tubo de acero galvanizado (80 micras) de 4 mm. de espesor, recubierto EXTERIORMENTE con 2,5 mm. de poliamida con el color pigmentado en masa y reforzada con fibra de vidrio. Opción 2: Tubo de ACERO INOXIDABLE A-316 L, recubierto INTERIORMENTE con poliamida reforzada con fibra de vidrio.

a de vidrio. Color pigmentado en masa. ZOCALO

Poliamida reforzada con fibr

CARACTERISTICAS Aislamiento: CLASE II. Sin riesgo de electrocución. Rigidez dieléctrica superior a 40.000 V. Sometida a 3.000 horas en cámara de Rayos U.V S/UNE 53104/86 no presentan alteración de color. Resistencia en cámara de niebla salina superior a 1.000 horas.

REGISTRO

IP 44 Según establece el Reglamento de Baja Tensión Dispone de alojamiento para conexiones y fusibles de dimensiones 300 mm x 90 mm accesible mediante puerta. Se suministra con caja portafusibles.

RECUBRIMIENTO ANTIADHERENTE Impide la adherencia de polvo, etiquetas adhesivas etc. Permite la fácil limpieza de graffitis, marcadores indelebles, etc., sin alterar ninguna de sus propiedades. Excepto color negro. No precisan mantenimiento.

ANNEX 1 –11/22 pàg 155 de 166

Joan Vicient Calvo

ANCLAJE Sistema de anclaje estándard AGL.

ESCUDO Bajo pedido se suministrará con escudo grabado en la puerta de registro, indicando previamente el motivo heráldico a grabar.

Sistema de ANCLAJE estándar AGL y ANCLAJE AE opcional

ANNEX 1 –12/22 pàg 156 de 166


Joan Vicient Calvo

1.3. LLUMINÀRIES

1.3.1. CROMA

Colores

Otros colores RAL bajo pedido Colores orientativos

CROMA

Clase II IP66-IK10

Difusor Vidrio templado de 5 mm. de espesor.

Se suministra con Portalámparas cerámico con sistema autofrenante, bloque óptico y equipo de encendido. Incluso el de Doble Nivel (DN), desconectador automático y adaptador simple. Opcional : adaptador a columna doble, triple u horizontal.

Superficie de Viento 1023

Peso sin equipo 9,4

Potencias máximas

150 W. VSAP - 150 W. HALO. MET. - 125 W. V.M

ANNEX 1 –13/22 pàg 157 de 166

http://www.atpiluminacion.com/Inicio.aspx?lng=es-ES&pag=2fLuminaria1&id=3447a25f-02ea-402b-ac95-c44cc610032e�

Joan Vicient Calvo

1.3.2. GONDOLA

Colores


Clase II IP66-IK10

Cubierta - Regletas Poliamida reforzada con fibra de vidrio sometida a tratamiento tropicalizado contra la radiación por ultravioletas U.V.

Difusor Policarbonato estabilizado contra rayos U.V. trasparente.

Se suministra con portalámparas, reflector de lamas y equipo de encendido. Incluso el de Doble Nivel (DN). Apta para lámparas de fluorescentes compactas (bajo consumo) de hasta 120 W.

250 400

Superficie de Viento 1480 1650

Peso sin equipo 4,4 4,1 Potencias máximas


APOYADA

APOYADA

ANNEX 1 –14/22 pàg 158 de 166

http://www.atpiluminacion.com/Inicio.aspx?lng=es-ES&pag=2fLuminaria1&id=7410582f-9092-4fc7-a38a-db98fb331809�

Joan Vicient Calvo

1.3.3. ORION

Colores


ORION RS

Clase II IP66-IK10

Difusor Vidrio templado de 5 mm. de espesor.

Se suministra con Portalámparas cerámico con sistema autofrenante, reflector aluminio simétrico y equipo de encendido. Incluso el de Doble Nivel ( DN). Opcional: acoplamiento con lira o con rótula.

Superficie de Viento 1240

Peso sin equipo 10

Potencias máximas


ANNEX 1 –15/22 pàg 159 de 166

http://www.atpiluminacion.com/Inicio.aspx?lng=es-ES&pag=2fLuminaria1&id=03833287-1a54-4b5d-9872-72163f2afa28�

Joan Vicient Calvo

1.3.4. TOTEM-I

TOTEM I

Clase II

FUSTE Tubo de acero galvanizado de 4 mm. de espesor recubierto exteriormente con 2,5 mm. de poliamida reforzada con fibra de vidrio con el color pigmentado en masa. Diámetro exterior del conjunto 205 mm.

CARACTERISTICAS Aislamiento: CLASE II, sin riesgo de electrocución. Rigidez dieléctrica superior a 40.000 V. Sometida a 3.000 horas en cámara de rayos

U.V. S/UNE 53104/86 no presentan alteración de color. Resistente al ácido úrico. Resistencia en cámara de niebla salina superior a 1.000 horas.

REGISTRO Dispone de alojamiento para conexiones y fusibles en el registro de 300 mm x 75 mm., accesible mediante puerta. Se suministra con caja portafusibles.

RECUBRIMIENTO ANTIADHERENTE Impide la adherencia de polvo, etiquetas adhesivas, etc. Permite la fácil limpieza de graffitis, marcadores indelebles, etc., sin alterar ninguna de sus propiedades.

Anclaje AGM-R estandar.

Colores


ANNEX 1 –16/22 pàg 160 de 166

http://www.atpiluminacion.com/Inicio.aspx?lng=es-ES&pag=2fConjunto1&id=45c627b4-6a76-46ce-9995-75e0722fdb35�

Joan Vicient Calvo

2. CONTROL D’ACCÉS

2.1. CONTROLADOR CENTRAL AVANÇAT AC5100

� Controlador central para sistemas de control de acceso de SiPass integrated

� Admite 500.000 titulares

� Admite hasta 64 puertas con SiPass integrated V2.11 y V2.2

� Admite hasta 96 puertas con SiPass integrated V2.3 o superior

� Hasta seis canales FLN (Field Level Network) (RS485)

para la conexión de dispositivos locales

� Es posible conectar hasta 16 dispositivos locales a cada FLN

� Puerto RJ45 para comunicarse con el sistema host mediante Ethernet

El AC5100 es el principal componente de hardware del sistema SiPass integrated. Representa la interfaz

entre el servidor SiPass integrated y los dispositivos conectados a los FLN (p. ej., ADD5100, AFI5100 y

AFO5100). El ACC recupera la información del DRI conectado cada vez que se intenta acceder. A

continuación, el ACC verifica esta información y, si se han asignado los privilegios adecuados al titular de

la tarjeta, el ACC permite que se abra la puerta.

Rendimiento

El AC5100 es un controlador de alto rendimiento caracterizado por su alta fiabilidad y seguridad de

funcionamiento, lo que hace que se adapte perfectamente al sistema de control de acceso. El ACC

procesa todos los eventos de forma local, independientemente del sistema host. Esto garantiza la

integridad del sistema, incluso en el caso poco probable de que se produzca un fallo de comunicación con

el host.

Tiempo de respuesta rápido

El AC5100 cuenta con un tiempo de respuesta muy rápido y su funcionamiento es fiable y eficiente

incluso en horas pico. De hecho, las largas colas en la salida principal formarán parte del pasado.

Señalización de alarmas

El ACC aloja un Tamper que se puede utilizar para detectar si se ha abierto el armario en el cual se ha

montado. Además, proporciona una salida de alarma para activar de forma visible o audible una alarma

cuando se infrinja la seguridad.

Hardware

El AC5100 es un componente de hardware de vanguardia que cumplirá con todos los requisitos

tecnológicos exigidos por los controladores del futuro.

Software

En SiPass integrated, las actualizaciones del firmware de los dispositivos locales se llevan a cabo en

remoto sin necesidad de acceder a los dispositivos.

ANNEX 1 –17/22 pàg 161 de 166

Joan Vicient Calvo

2.2. INTERFÍCIE DUAL DE PORTA ADD5160

� Interfaz de puerta para dos lectores de tarjeta

� Admite un lector de entrada y salida para supervisar y controlar una puerta

El DRI proporciona una interfaz local entre el Controlador central avanzado (ACC) y hasta dos lectores de

tarjeta instalados como lectores de entrada y salida para una sola puerta. De esta forma, el DRI puede

recibir información relacionada con la identificación de una entrada o salida de solicitud del titular de

tarjeta en una puerta bloqueada y, a continuación, enviar los datos de identificación al ACC para su

procesamiento. Además, el DRI tiene la capacidad de informar sobre el estado de una puerta, así como

de desbloquear y bloquear una puerta según convenga. Cuando un titular presenta su tarjeta de acceso

en un lector de entrada o de salida (conectado a un DRI), el DRI interpreta la información codificada y

envía estos datos al ACC, que comprueba la validez de dicho titular. Si se han asignado los permisos

apropiados, el ACC devuelve un mensaje al DRI que le permite desbloquear la puerta y conceder el

acceso.

Características

� Admite todas las tecnologías de lectores homologados

� Admite todos los lectores con protocolo de lector SiPass

� Admite un lector de entrada y de salida

� Entrada para pulsador REX

� Entrada de contacto de puerta

� 3 entradas auxiliares

� Salida auxiliar (accionada por relé)

� LED de estado de las comunicaciones

� LED de estado de la actividad

� Compatibilidad del sistema host para la descarga de configuraciones a través del ACC

Descripción

El DRI controla todos los aspectos de una puerta o barrera que requieren el uso de dos lectores de tarjeta

para entrada y salida. Esto incluye la compatibilidad con un lector de entrada, un lector de salida, un

bloqueo de puerta para bloquear y desbloquear la puerta y un contacto de puerta para detectar la posición

de la puerta. El DRI permite supervisar de forma individual las entradas incorporadas. Así se garantiza,

por ejemplo, que la manipulación de los cables se notifique al sistema mediante la generación de un

mensaje de ALARMA una vez detectada. Esto puede incluir la supervisión de la puerta de un armario, el

interruptor de forzamiento o los sensores de movimiento PIR. Además, el DRI proporciona una salida

auxiliar. Esto permite conectar una señal sonora interna, una luz estroboscópica o un dispositivo similar

que se pueden configurar para activarse cuando se infrinja la seguridad. Mediante el uso de la última

tecnología flash, es posible actualizar el DRI sin problemas y programarla fácilmente a través del sistema

host para que funcione en el modo previsto. Esta tecnología punta permite volver a programar y configurar

el DRI y utilizarla junto con otros productos de seguridad Siemens, proporcionando una solución de

control de acceso completa y totalmente ampliable. El DRI se ha diseñado meticulosamente de forma que

sea posible montarlo en cualquier ubicación adecuada. Esto incluye la posibilidad de instalar

cómodamente el DRI junto a la puerta que controla o, simplemente, instalarla centralmente en el mismo

armario que el controlador.

ANNEX 1 –18/22 pàg 162 de 166

Joan Vicient Calvo

2.3. INTERFÍCIE DE VUIT LECTORS ADE5300

� Supports up to 8 Wiegand card readers or 8 RS-485 readers � Supports all popular reader technologies � Provides support for Fire Override � Support for an entry and exit reader (up to 4 doors) � Inputs: door contact and Request-to-Exit input (up to 8 doors) � 16 auxiliary inputs for passive devices � 8 auxiliary outputs (open collector) � Lock/door strike output (up to 8 doors) � Supervision of input wires � Status LEDs: communications, activity, power, input/output "The ADE5300 provides a local interface between an AC5100 advanced central controllerand up to 8 card readers. From the ADE5300, the information held within the IDcards is transmitted to the AC5100. Each time an access attempt is made the AC5100verifies the data on the ID card and will then either allow or deny access.The ADE5300 can be configured to control up to 8 doors separately or up to 4 doorsthat include both entry and exit readers. All variations / combinations are possible; forexample, you can have six single-reader doors and 1 dual-reader door." The ADE5300 controls all aspects of a secure door or barrier that requires entry andexit. This includes support for an entry reader, exit reader, a door strike to lock andunlock the door, and door contact to detect the doors position. The ADE5300 allows theonboard inputs to be supervised. This ensures, for example, wire tampering is reportedto the system by generating an ALARM message when detected. The ADE5300 provides sixteen programmable auxiliary input connections for themonitoring of system aspects. This may include the monitoring of a cabinet door,duress switch, or PIR motion sensors. The ADE5300 also provides eight auxiliaryoutputs (open collector). This allows a buzzer, strobe light or similar device to beconnected and can be configured to trigger when security is breached. The ADE5300 fully supports Fire Override, including an enhanced mode, which allows the Fire Override input to be supervised for tampering. Attempts to force an Override scenario can be detected and an alarm triggered, ensuring that security is never compromised while Emergency control is maintained. By using the latest flash technology, the ADE5300 is fully updateable, and can beeasily programmed via the SiPass host system. This leading-edge technology allows the ADE5300 to be reprogrammed or reconfigured and used in conjunction with other Siemens security products, providing a complete and fully expandable access control solution. The ADE5300 has been carefully engineered so that it can be easily mounted in any appropriate location.

ANNEX 1 –19/22 pàg 163 de 166

Joan Vicient Calvo

2.4. LECTOR AR6181-RX I TARGETES ABR5100-PR

El lector de proximidad AR6181-MX está diseñado para aplicaciones de control de acceso que usan tarjetas de proximidad my-d y Mifare ISO14443A estándar, para leer el número de tarjeta o el número identificación personalizado de las tarjetas de proximidad my-d o Mifare. El lector AR6181-MX puede conectarse al controlador de dual de puerta de "SiPass networked" o el módulo de interface de dual de puerta de "SiPass integrated".

Use el convertidor RS232/RS485 o USB/RS485 para la conexión a un PC

ABR5100-PR This is a set of 10 standard ISO cards pre-printed with the SiPass access control logo. They can be used with readers ACS3110, AR633X-CP, AR618X-RX and AR6473-RX. ABR5100-BL This is a set of 10 blank ISO cards to be used with readers ACS3110, AR633X-CP, AR618X-RX and AR6473-RX. A customised print can be added to the cards.

ANNEX 1 –20/22 pàg 164 de 166

Joan Vicient Calvo

3. CONTROL DE SEGURETAT

3.1. CÀMERA DOMO A COLOR CCDA1435-DN

� Cámara domo de alta velocidad, 400ª seg.

� Cámara en color de ¼ “ de alta resolución (CCD EX – Wiev)

� Función día/noche con filtro de corte de IR mecánico

� Sensibilidad : hasta 0.01 Lux en modo noche

� Zoom óptico 18x (4.1 – 73.8 mm)

� Zoom digital x12

� 8 zonas de privacidad definibles por el usuario

� Rondas y preset programables

� Configuración remota de la cámara mediante menú OSD

� Títulos con 20 caracteres

� 4 entradas de alarma con función AAM (Advanced Alarm Management)

� Zoom proporcional

� Multiprotocolos para configuración remota

� Amplia gama de accesorios

� Fácil instalación

� Fabricados con componentes no contaminantes, normativa RoHS.

El Domo de alta velocidad CCDA1435-ND de Siemens incluye una cámara día/noche y un

excepcional rendimiento con poca luz. Un filtro de corte IR mecánico permite a la cámara domo

proporcionar una excelente calidad de imagen en color, en modo día e imágenes en B/N sensibles

a la IR en modo noche. La cámara aporta funciones rele-vantes para vigilancia y es muy fácil de

manejar gracias a los mandos macro / prede-terminados, que permite acceden rápidamente a los

menús de configuración del domo. La configuración de una cámara desde un teclado remoto nunca

ha sido tan fácil. Hay disponibles una amplia gama de accesorios que satisfarán la mayoría de los

requisitos de instalación.

ANNEX 1 –21/22 pàg 165 de 166

Joan Vicient Calvo

ANNEX 1 –22/22 pàg 166 de 166

3.2. QUAD A TEMPS REAL VQD300-RT

Visualización de Quad en tiempo real y de una sola cámara

Grabación de quad en tiempo real a VCR

Entradas de alarma individuales con relé de salida de alarma

Visualización de secuencias automáticas

Soluciones de vigilancia simples y económicas para sistemas pequeños de hasta cuatro

cámaras. Un interface de usuario intuitivo permite la secuenciación manual o automática de

todas las cámaras conectadas en formato de pantalla completa y quad.

Visualización

Las cámaras pueden seleccionarse manualmente para visualizar en formato de pantalla

completa o quad.

Secuenciación automática

La función RUN secuencia continuamente cada cámara y la visualización quad con un

tiempo de pausa definido por el usuario; todas las cámaras sin conectar se eludirán

automáticamente.

Grabación

Una salida independiente para la conexión a un VCR permite la grabación continua de la

imagen en formato quad.

Gestión de alarmas

Una entrada de alarma individual para cada cámara conmuta el monitor a visualizar de la

cámara correspondiente. Las alarmas múltiples se visualizan en formato quad. Se

proporciona un relé de salida de alarma para disparar dispositivos externos.

Bloqueo de teclado

La función LOCK impide que se pulsen teclas accidentalmente.


joan vicient calvodeeea.urv.cat/public/propostes/pub/pdf/1348pub.pdf · 5.1.4. il·luminació mitja...

Documents